Page 1


3

fester. Jo crec que no cal afirmar-ho,

les festes de la imaginació, perquè les falles es caracteritzen, sobretot, per la imaginació: en l’organització dels casals,

No hem d’oblidar que la festa fallera és la festa del pas de l’hivern a la primavera, i que se simbolitza amb el foc, que crema els trastos vells per donar pas a una nova vida, a un nou exercici fester, a nova imaginació; variats tots els actes que organitzeu, i on

envaïda pels monuments fallers, pels casals muntats al carrer, per la música i els coets, pels sopars, per una quantitat d’activitats que seria difícil dir-les. I Local Fallera, de les sis comissions falleres, i de gran quantitat de gent que carrers, cal ordenar el trànsit, cal muntar infrastructura, etc. Em permetreu que des que treballa per la festa, durant la festa.

nostre festes falleres, la nostra Fallera Major: Teresa, enhorabona i que enguany siga per a tu, la teua Cort d’Honor, i tots Només em queda convidar-vos a tots a participar dels actes que s’han organitzat,

Oliva 2010


4

Oliva 2010


5

de Teresa Martí i Verdú, la nostra Fallera Major ,és a dir, la Fallera Major de tot el poble d’Oliva per a l’any 2010, gaudeix passacarrer i sé que ho faràs perquè germana Esther i a Merche,que és de la Des del lloc que en correspon sols dir-vos

parem de pensar, de patir i d’intentar fer a tots gràcies a eixes 18 persones que Ara que m’he parat a pensar-ho potser mai m’haguera imaginat que acabaria apreciant, i preocupant-me tant com ho que m’heu recolzat i que a cada casal que he entrat m’heu rebut com el millor i m’heu oferit lo que he demanat. A tota

President, convide a tota la gent de la ciutat i dels voltants, que gaudisquen de la festa fallera que està oberta a tots, casals, trons, traques, flors, color, olor i Són les falles d’Oliva 2010 vingau i

Oliva 2010


6

fallers i falleres, olivans i olivanes que

Aquest any sé que ha estat molt programa de festes. Ha estat un repte, però he de dir que després d’acompanyar-vos a cada acte, a cada cada comissió, després de fer un tast de les primeres activitats falleres, m’he sentit orgullosa de vosaltres. Enhorabona. Fallers i falleres, eixiu al carrer, orgullosos d’haver treballat amb il·lusió, força i ganes per aquesta meravellosa festa, les com sabeu fer-ho, amb música, pólvora,

harmonia, perquè són dies per gaudir-los Per finalitzar, vull felicitar a la Fallera Major d’Oliva, Teresa i a la seua cort, Esther i Merche. Aquest es el vostre any, xafeu els carrers amb força junt als

Oliva 2010


7

Tinc l’orgull de poder dirigir-me a tots vosaltres Soc l’encarregada de dir-vos i fer-vos sentir que fets de paper i cartró; acompanyats de música, llum, flors, colors, olor a pólvora... i tot el que això S’ha de complir que l’alegria i la diversió regnen per tot arreu, s’ha de veure la gent contenta i feliç; Que les hores de dur treball i dedicació, es vegen recompensades com es mereixen. Per tant, i com sabeu, les màximes representants de cada comissió,

I, com a Fallera Major d’Oliva, vull felicitar a tota desitjar-vos que gaudiu d’unes festes plenes d’alegria i de germanor i, a més, convidar-vos, a tots, a que ens acompanyeu a mi i a la meua Cort d’Honor en tots els actes que ha preparat la Junta

coets, flors i aplaudiments.

Oliva 2010


8

S’heu donat compte que alguna fallera

De sobte i sense pensar-ho i per dret, tú ho vas a ser. Formaràs part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Oliva, A Teresa, si. Està molt clar que tú Esther eres una bona fallera,

Aquest any, i després de les comissions falleres, aplegaràs tú, Esther, amb la teua cara somrient, Donaràs pas a la Cort de la Fallera Major.

i cadascú dels teus amics fallers, viuràs un any inoblidable, T’envoltaran de flors,

Si, i mirant al cel I recordant el que va dir una bona amiga nostra, Si fores una joia, series un diamant Si fores flor, una bonica rosa, com tú Si Esther,

Oliva 2010


9

COMPOSICIÓ Rafa Sanchis Vanessa Camps Gavilà

Vicent Roig Cots

Vanessa Camps

Juan Carlos Guerola Rafa Sanchis

Rafa Sanchis

Sergio Carmona

Rafa Sanchis

Rafa Sanchis

Rafa Sanchis

a,

Sergio Carmona

Juan Carlos Guerola Vanessa Camps

Juan Carlos Guerola Sergio Carmona

Oliva 2010


10

Després d’haver viscut com a fallera al llarg de la meua vida totes les diferents experiències, que m’han aportat cadascú dels càrrecs que he representat dins d’aquest món i donat que representar, ara fa vuit anys, vaig pensar que mai fallera, la presentació. Però enguany, gràcies a Teresa, la Fallera Major, he pogut reviure i recordar, molts d’aquells moments en companyia d’ella, de Merche i d’Esther. dirigia i que els oferia com el major dels tresors, perquè en realitat aquelles paraules no hi eren buides, ni plenes de borumballa. Eren el Tresor

tracta simplement de passar-ho bé, presumir i de flors preciós. És la dona que ens representa,

marcarà per sempre la seua i la nostra història. Per això el nostre deure, el de tots els fallers, és el d’estar al seu costat en tot moment. Respectar-la La responsable de donar-li força i categoria al càrrec i per tant a les falles d’Oliva, no és tan sols d’ella. És també la de tots nosaltres. Teresa, et desitge que junt a la teua Cort d’Honor i als teus súbdits, sigues la dona més feliç del I no cal recordar-te, que el meu recolzament, el de la teua mantenidora, el tindràs ara i sempre.

Oliva 2010


11

21:30 21:00 21:30 20:00 21:00

1 partida de cartes

21:00

2 partida de cartes

21:00

3 partida de cartes Presentació falla L`ESTACIÓ Presentació falla CASA D`ALONSO

21:00

4 partida de cartes Presentació falla CONSERVATORI

21:00 Presentació falla BARRI SANT FRANCESC 21:00 10:00

Concurs de paelles

20:00

Crida i nit del faller

23:30 09:00 11:30 18:00

Cavalcada del ninot

21:00 18:00 1800 12:00

Visita falles institut ,casa d`alonso

09:00 12:00

Visita falles barri sant francesc, conservatori

14:00 18:00

Ofrena de flors i entrega de premis

08:00 12:00

Visita falles pensat i fet, l`estació

14:00 12:30

Oliva 2010


12

Oliva 2010


13

Oliva 2010


14

Oliva 2010


15

Oliva 2010


16

Oliva 2010


17

Reina del Casal 2009 Marina Moñinos i Estrugo Vice-President 2º Salva Frasquet i Escrivà

Oliva 2010


18

Lema Falla Gran: Corre, Baptiste, Corre

Oliva 2010


19

Artista Falla Infantil: Toni A帽贸n

Oliva 2010


20

Artista Falla Gran: Germans Mi単ana

Oliva 2010


21

Lema Falla Infantil: Història de Pirates

Oliva 2010


22

Artista Falla Gran: Germans Mi単ana

Oliva 2010


23

Lema Falla Gran: Amb La MĂ gia Hem Topat

Oliva 2010


24 arbratge, i no sabia molt ben on estava; en eixes dates fosqueja molt prompte, i ja no hi havia molta llum. A la llunyania li pareixia que hi havia una carretera, ja que de tant en tant,

EL CAS DE LA FALLERA MAJOR (Relat fictici) Era una calurosa vesprada d’estiu, se celebrava la “demanà de la Fallera Major”, en la seua estiuenca caseta de la mar, ( cosa freqüent en un poble com este), tot eren alegries i alagos; Cristina, que així es deia, estava bella i radiant tal com correspon a una jove de 19 anys, havien vingut totes les seues amigues, la Comissió i alguns parents pròxims. Tot va succeir segons allò que s’ha previst, ella va acceptar, va haver-hi flors, felicitacions i com no, la tradicional “picaeta”. Però...., anem un poc més endavant en el temps. Era ja hivern, les falles estaven més pròximes, una vesprada, quan ja havia d’haver tornat del seu treball en el magatzem de taronges, sa mare s’impacientava, no havia cridat per telèfon anunciant un retard, ni havia avisat que arribaria més tard, així doncs, a l’arribar Vicent a casa, Pepa, la seua esposa, li comenta la seua inquietud; decidixen esperar donar amb la seua filla. Passades les deu, decidixen telefonar a algunes de les amigues de Cristina, mateixa resposta per part de totes ( no sabien res d’ella), en el magatzem els diuen que havia acabat a les 6, i que va eixir amb la resta de companyes. Era ja principi d’any, Pepa i Vicent havien passat el pitjors nadals de la seua vida al costat de Martín, el seu altre fill menor, unes dates terribles per a la família; en les últimes setmanes havien conegut la desaparició també d’altres 2 joves de la localitat, una d’elles, també fallera de la «Cort d’Honor». Una vesprada de tornada a casa, el jove Martín, s’adona que des que havia eixit de I’institut, un turisme amb dos negut era de tot el món el caràcter intrèpid de Martín, així doncs, decidix despistar-los, donant una volta per alguns camins en compte de dirigir-se a sa casa directament. Ja no li cabia cap dubte, anaven a per ell, tracten de traure’l del camí en diverses ocasions, i entre tanta acció i sense adonarse, Martín, a poc a poc, s’allunyava de la ruta cap a A casa, Pepa, ignorant de la situació actual, preparava en un maniquí el tratge de Cristina, el tratge de Fallera Major, era d’un intens color púrpura, amb càlids i bellíssims colors de roses, pareixia un mantell de flors, ella la imaginava en el seu interior.. .no podia contindre l’emoció, ni tampoc el patiment de saber quan, la seua volguda que fins no farà filla més podria de 7 o 8trobar-se anys no en es el començà a urbanitzar. Però no seu interior per a lluir-ho. Alens hem cap d’una estona arriba Vicent, amb la cara desfigurada, abatut i quasi sense poder obrir la boca per a parlar, quan aconseguix fer-ho, davant de Pepa, aterrida, esperant li donara la fatal notícia, este recobra I’alé i li comunica que la Guàrdia Civil, havia trobat uns objectes i roba, però que no pertanyien a Cristina, estaven investigant a qui pertanyien, li havien telefonat perquè anara a reconèixerlos, però no, no. ..eren de Cristina. Pepa, cau sense forces Entre tant, Martín aconseguix despistar al cotxe que li seguia, s’havia endinsat en una zona frondosa de vege

a una via d’eixida, camí o carretera, en una desorientació a causa d’allò abrupte del terreny i l’escassa vissibilitat, Martín es desprén per un xicotet barranc, quedant estés al costat del A casa de Vicent i Pepa, no hi havia prou aire perquè pogueren respirar, el telèfon fumejava, al final decidixen eixir a buscar Martín, diversos amics en els seus respectius vehicles fan allò propi, es distribuixen per zones els trajectes que consideraven que hauria d’haver utilitzat el seu fill per a tornar a casa al finalitzar les classes en l’institut. Passada la mitjanit, i sense haver-lo trobat es retiren tots. Martín mentrestant, recupera el coneixement, no s’ha ferit, a penes unes arrapades, es lleva el casc i davant de la impossibilitat de continuar amb el seu ciclomotor en marxa, comenta a caminar. En un altre lloc, tres xicotes joves, es troben en una situació estranya per a elles i al mateix temps plaent, encara que molt singular, estaven soles, a penes amb roba d’ingravitació que mai havien experimentat, s’escoltava una música discotequera i hi havia prou desordre al seu alrrededor, de sobte uns tirs, així com un gran estrúpit i algunes veus, els fan esclatar en plors i crits de terror, al moment la porta de l’estància on es trobaven, cau, entren uns policies, els pregunten pel seu estat, (a penes podien articular paraules), les Eixa matinada els pares de Cristina, reben una telefonada del quarter de la Guàrdia Civil, havien d’acostar-se, havien trobat a unes joves i havien de reconèixer si Cristina era una d’elles; ràpidament es desplacen fins al quarter, fets un manoll de tremolors, ( a penes quatre hores abans havien denunciat la desaparició del seu fill), no, no es trobava entre elles Cristina, i xiques, simplement estaven narcotitzades i èbries, una festa amb uns joves delinqüents, buscats per la policia des de feia temps per diversos robatoris, tràfic d’estupefaents i un llarg Arribat Martín a un camí, comenta a dirigir-se cap a on el creia que prendria direcció al Poble, res més Iluny de la realitat, per Trobaven-se realitzant obres en una fase avanzada, en la plaga on hauria de plantar-se la falla de Cristina, havien realitzat uns pous en la fonamentació, per a la sustenció en la base d’unes noves columnes, eren les huit i mitja, quan a les veus d’un obrer, el camió que estava bombant el formigó, va cessar en la seua acció; en la zona on havien bombat formigó la vesprada anterior, aguaitava part del peu d’una persona, tot el personal es va horroritzar, als poc minuts es va presentar la Guàrdia Civil, que realitzats els passos oportuns, van donar instruccions perquè amb martells pneumàtics percussors, trencaren el formigó, no massa endurit encara, per a extraure el possible cos. Passades unes hores, es va desenterrar el que en principi es va pensar era un cos, quan van donar per finalitzes les labors havien trobat, diferents parts de diversos cossos, cap d’ells a parts de cossos femenins, eixos si, molt recents. Vicent i Pepa, quasi pareixen morts vivents, havien passat tota la nit sense notícies de Martín, no hi havia paraules ni consol per a ells, la casa un anar i vindre de familiars, amics i veïns, en el menjador el maniquí amb el trage de fallera de Cristina, manteletes, adreços, tot escampat per este, absents d’una ubicació adequada, a causa del nou imprevist de Martín, en el que En la seua recerca del camí de retorn, Martín, ja de bon matí i amb les primeres llums de l’alba, crida al timbre d’un xalet

Centre Social de Sant Francesc, edifici nou però que va arrelant-se cada volta més i un ambulatori. Però com a cosa emblemàtica, característica i, fins i tot, motor del barri

A la part més propera a la muntanyeta del castell, està l’Escola la Carrasca, veïna dels

Oliva 2010

de l’Hort de Palau, vaig arribar a la Falla Pensat i Fet. En aquest barri els carrers ja no són tan amples com els carrers d’on vinc ara i les edificacions són d’èpoques més


25 solitari, veu com l’observen per un moment a través d’una finestra, de sobte, li obrin la porta des del porter automàtic i entra, amb la intenció de demanar socors i ajuda; de camí a la porta d’entrada de la casa, quan esta ja s’obria, mira a la seua esquerra i a través de la porta mig oberta de la cotxera, observa un turisme en l’interior, fraccions de segon mes tard, el reconeix, és ell!, el mateix que li hi havia estat seguint a la vesprada, en eixe moment i sense ni tan sois poder reaccionar, s’acaba d’obrir la porta d’entrada a la casa, apareix un home, amb cara de pocs amics, el qual agarrant-lo del brar, et creies que t’anaves a eixir amb la teua eh, l’introdueix a l’interior, on hi havia una dona i un altre home, ell intenta desfer-se, però no pot amb els tres, així doncs, una vegada lligat amb unes cintes a una cadira, comença..l’angoixa per a Passats dos mesos, ens trovem en la vesprada del dia principal, el dia de Sant Josep, la falla de Cristina, les diferents comissions del Poble, festa, alegria, música, petards i traques, una olor de pòlvora invadix l’aire que es respira, totes realitzant els seus vistosos cercaviles, gent, fallers i... .falleres, un anar i vindre de persones, els turismes en rigorós embós en la carretera, quan...s’albira al final del carrer, es dirigixen cap a la plaça on està plantada la Falla, és la Comissió de la falla de Cristina, es van acostant, banderí comissió infantil, xiquets i xiquetes a qual de tots més preciós, President i... Fallera Major infantil; banderí de la Comissió d’adults, fallers i falleres, banda de música al final, President i del seu braç..., però abans.. no és eixa Adela, la xica que va desaparèixer quan Cristina, anava amb la falleres de la Cort d’Honor, radiant, bellíssima, (de les dos xiques que van desaparèixer quan cristina, una, era amiga íntima i de la seua comissió fallera). Martín, eixe dia, no l’oblidarà mai, eren tres narcotraficants, amb el casc i la roba que portava, el van confondre amb un camell que treballava per a ells, els havia robat una considerable quantitat de “mercaderia”, i estos havien decidit recuperar-la o acabar amb ell a l’adonarse conte del seu error, els narcos, deixen en llibertat a Martín, no sense les pertinents amenaces, després d’això es dirigix al Poble, esta vegada si, a peu però en la direcciò correcta, dos hores mes tard i fent autostop, arriba al Poble, el deixen en la plaça central, molta gent amunt i baix, autobusos d’ací cap enllà, en això que.. .es frega els ulls, vol estar segur del que està veient, a la llunyania veu tres xiques, una d’elles, encara que d’esquena, li crida l’atenció, (li recorda la seua germana), conforme s’aproxima a les mateixes, alleugerix el pas, cada vegada està més convençut que és la seua germana Cristina, no s’atrevix a cridar-la de Iluny, conforme s’aproxima corrent per darrere a estes...... Cristina!, una d’elles es gira i crida, Martín!, estos dos se sumen amb un abraç com només poden donar-se els germans, al qual s’unixen posteriorment Adela i Maria, les altres dos amigues desaparegudes. Martín, li conta a Cristina, el calvari que estan travessant els seus pares i tots els altres familiars i amics, esta s’afona i comença a plorar, prenen els quatre seient en un banc, i allí es narren les seues respectives històries. Cristina junt amb Adela i María, havien mamprés una aventura amb tres xics que havien conegut unes setmanes abans, trencats els primerencs somnis i, adolescents pensaments per la dura realitat, Eren parés de cossos femenins, els que es van trobar en la fonamentació de la Plaça, desgraciades xiques extrangeres, enganyades i forgades per un grapat de malfactors, dedicats al tràfic de blanques, uns espanyols i altres estrangers, els denominats “ WT”, tots ells van ser atrapats, a través de molts anys de juí condemnats, i en pocs mesos,..posats en La trobada amb Vicent i Pepa dels seus fills, va ser.., igual que el d’Adela i Maria amb els seus, així doncs, i reprenent les cercaviles.., President i del seu braç una bella Fallera Major, Cristina, lluint com mai, com una verdadera estrela en tota la seua esplendor. Eixe any, les falles del poble van ser especials, Cristina i les seues amigues, van arribar a entendre, de quina pasta estaven fets els seus pares, a apreciar l’amor d’un germà, i a agrair a tot un poble, el seu terror, el seu temor la seua ajuda i suport, davant de l’adversitat causada pel seu.

aquest barri ple de tarongers, ja que fins no farà més de 7 o 8

Oliva 2010


26

FENT EL RECORREGUT DE LES 6 FALLES En el dia a dia, només pensem en la feina, en els problemes, en l’atur o en arribar a final de mes. No ens posem a pensar, per exemple, el que han canviat els barris de les nostres falles. L’altre dia, per curiositat, vaig fer, aproximadament, el recorregut que fem o, millor dit, que fèiem el dia de la Crida, però esta volta amb més tranquil·litat i fixant-me en tot allò han canviat intentant plasmar-ho en aquest escrit. Com anava dient, vaig començar el recorregut des de la Falla Institut, la meua. Este barri, fins no fa molt, era el més jove d’Oliva. On es planta la falla no hi havia cases, estava el camí jo he jugat a baló i mirant cap a Gandia tot eren horts i varen anar arrancant-los i construint finques. Ací, també és on este barri també estava el Cine Savoy, en el carrer Santíssim, que jo he vist fer i tombar i també l’escorxador (matadero), al carrer Comtessa Maians fent cantó amb l’avinguda que barri ha canviat prou. I anant anant pel Passeig Rei En Jaume I, que, per cert, nosaltres li dèiem “el de los besos”, ja que hi havia poqueta llum i anaven les parelletes de novios a festejar, vaig arribar l’Institut, amb la diferència que es troba al final de la vila, ja que, on es planta la falla ja estava el Bar Express i el Passeig Gregori Maians, que és on es feien les festes del poble i la fira els balls de disfresses, la cavalcada del gremis i associacions, la carrera dels cambrers, etc... A la part més cap avall estava l’estació del tren, que coincideix on ara està el baldaquí i on es tiren les mascletades i fins el camí cap a la mar estaven les vies amb els trens de càrrega i descàrrega on jo també he jugat (Fotografies al calendari OMIC 2010). Més avant van llevar el tren i l’estació i anaren arrancant els horts que anaven cap a la platja i començaren a construir finques i és quan feren la Sala Gran Via, on es feia ball i cine. També estaven l’anteriorment anomenada Sala Apolo, que amb anterioritat s’anomenava Terrassa Mena, el Cine Avenida, on estava el Bar Nido, que ara on també es feia ball. un hem que fins no faràestà mésdesaparegut de 7 o 8 anysi el noTropical, es començà a urbanitzar. Però Era no ens barri molt “marxós”, encara que en etapes escalonades. També era una zona on hi havia molts magatzems de taronges i fins i tot hi havia un, al Carrers les Fonts, on es fabricava mel. Tot aquest eixamplament d’Oliva es feu entre els anys 70 i 90 i I bé, vaig continuar fins arribar a la Falla Conservatori. Este barri sí que és nou, l’últim que han urbanitzat. Té carrers amples, jardins grans, un passeig bonic de veritat i, com que s’ha edificat allí el conservatori, la falla a pres, de manera molt apropiada, el seu nom. A més, està construint-se una biblioteca, el nou emplaçament del col·legi Hort de Palau i en

Centre Social de Sant Francesc, edifici nou però que va arrelant-se cada volta més i un ambulatori. Però com a cosa emblemàtica, característica i, fins i tot, motor del barri

A la part més propera a la muntanyeta del castell, està l’Escola la Carrasca, veïna dels

Oliva 2010

de l’Hort de Palau, vaig arribar a la Falla Pensat i Fet. En aquest barri els carrers ja no són tan amples com els carrers d’on vinc ara i les edificacions són d’èpoques més

un futur pròxim (això diuen) faran una escoleta infantil, ja que és una zona on ara la major part del seu habitants són joves amb futur per davant. Total, molt projectes en marxa. On es planta la falla és amplíssim, ja que és el pàrking que està al costat del conservatori. No cal dir que jo també he conegut aquest barri ple de tarongers, ja que fins no farà més de 7 o 8 anys no es començà a urbanitzar. Però no ens hem d’oblidar de la part més antiga d’este barri, que es situa en front d’on està la falla. Ahi tenim el Convent de les Monges Clarisses i i, el magatzem de taronges de Salort que fou enderrocat més recentment i que és una incògnita el vore que faran ahí ja que la crisi ha trastocat qualsevol projecte urbanístic. Bo, i com que ja estem a la meitat del recorregut, vaig a parar a fer-me hi ha per ací i que per ací baix del poble corre un airet que pela, i més sent el mes de Nadal. Després del cafenet vaig tirar pel Carrer la Creu cap a la Falla estava Fernando “el bicicliste”, persona molt coneguda en el seu moment, i arribe on es planta la Falla del Barri Sant Francesc, que tot siga dit, s’ubica damunt del Riuet dels Este barri, com els altres que envolten el nucli central o casc antic d’Oliva, també s’ha ampliat, en este cas per allà el Carrer Ramblar i voltants. També té dins del barri el Centre Social de Sant Francesc, edifici nou però que va arrelant-se cada volta més i un ambulatori. Però com a cosa emblemàtica, característica i, fins i tot, motor del barri als seus inicis, estan els rajolars i les seues xemeneies, on es feien rajoles i teules, però malgrat que encara en queda algú en funcionament,

A la part més propera a la muntanyeta del castell, està l’Escola la Carrasca, veïna dels dipòsits d’aigua de la que antigament ens abastíem els habitants d’Oliva. Deixant-me la Falla Sant Francesc enrere i continuant pel Carrer Natzaré i baixant per la Cavallada de Moll i trencant per enfront del que prompte serà l’antic Col·legi de l’Hort de Palau, vaig arribar a la Falla Pensat i Fet. En aquest barri els edificacions són d’èpoques més llunyanes i fins i tot, en alguns Esta Falla, que en la segona etapa de les falles d’Oliva, l’any 1982 va ser la primera que trencà el gel i posà en marxa a les La Falla Pensat i Fet s’ubica en la zona de l’Oliva maiansiana, antic nucli modern de la vila on ara està el Carrer Major, el Teatre Olimpia, el “Centro Olivense”, l’Ajuntament, la casa de Gregori Maians, després convertida en biblioteca i casa de la cultura, el bar Gran Casino, el Gabrielet i d’altres elements que ja han desaparegut, com son el Cine Líric, “el Catòlic”, i l’Acadèmia Almi. En definitiva, és el centre del poble d’Oliva. Evidentment, aquest barri i la seua falla no poden créixer molt, ja que estan envoltats pels altres barris i falles, encara que, com ells diuen, pense que són pocs però molt bons. I, com que va fent-se tardet, enfile cap a la Falla Alonso, però el Bar la Bassa i el Carrer les Moreres, vaig trencar cap a dalt, pel Carrer Hospital, i passant pel costat de l’església de Santa Maria arribe al palau, o més concretament al Carrer Palau, ja que el vertader Palau dels Centelles ja no està. M’apare


27 i la meua imaginació em porta al segle XV i veig cavalls que pugen i baixen, les torres, les muralles d’on comencen a obrir-se eixos portons del vell Palau i vec les meravelloses columnes de marbre blanc incorrupte i a olivans de l’època entrant i ixin quan de repent, algú em pega un carxot i em diu: -Xe Pepet, bona nit!- , despertant-me així d’aquest èxtasi que m’havia envaït. Vaig continuar pel Carrer l’Aula, on jo vaig anar a l’escola de menut, arribar al Fossar, baixant pel Pou d’Alzina, on vaig poder admirar aquests bonics carrerons on vivien els antics olivans, ja foren musulmans, moriscos o cristians, en definitiva, olivans. Baixant ja cap a la carretera, arribe a la finca de la Casa d’Alonso i a la que tire a entrar, m’adone que ni hi ha porta ni ja està l’edifici on vivia el meu mestre En Vicente Barberà que estava en l’Escola Santa Anna. Fixant-me be veig que ara al seu lloc hi ha una plaça amb un jardinet molt bonic on es planta la Falla Barri Casa d’Alonso. Hi ha també dos altres elements que fan especial esta plaça, el portalet de la verge, que era una de les portes d’entrada a la muralla d’Oliva i la casa dels Ducs d’Osuna, actual Museu Arqueològic d’Oliva, i que tanca el seguit de cases nobles que porten pel Carrer les Moreres fins la plaça d’Alonso. Anime al que puga passejar per estos carrers que ho faja. Este barri, encara que està propet del Barri de la Falla Institut, té una extensió molt gran ja que abraça tot el Raval, el Pinet i voltants i que arriba a allà on, segons el que es diu, portalet-capelleta, el del Carrer Sant Vicent. Però continuant l’itinerari, des de la Falla Casa d’Alonso, vaig tirar cap al Carrer les Tendes a buscar el Carrer Arquebisbe Reig, al que molts anomenen Carrer dels “Coveros” passant per enfront del Centre Social Sant Vicent, antiga escola Nostra Senyora dels Desemparats, buscant el Carrer Botànic Cavanilles fins

En este recorregut he delimitat el poble pels barris de les falles i no per les parròquies a que pertanyen. També cal dir que en cada barri hi ha molts més elements que resenyar però, per a no fer-ho més llarg només n’he descrit alguns. Espere que este escrit haja servit a la generacions per a conèixer un poquet més dels canvis i l’evolució del nostre poble i, en particular, dels barris de les nostres falles.

aquest barri ple de tarongers, ja que fins no farà més de 7 o 8

Oliva 2010


28

FESTES VALENCIANES...? Pot ser que aquest escrit, done que parlar, però duc un temps pensant en això i cada vegada ho tinc menys clar.

guntes que, m’agradaria que algú em contestara. Està clar que tota festa multitudinària té diferents punts de vista, el nostre cas les festes de Falles. La dels valencians, si si, la dels valencians, la qual fem en tota la Província de València les festes sense els seus monuments, sense les seues bandes de música, sense les seues bruses, sense la seua pólvora, sense les Falleres Majors, sense la Cort d’Honor, sense el seu “valencià”? Ací vaig, ací és on vull arribar. Una ciutat tan important com València, que vol donar a conèixer la ciutat, els seus ciutadans, la seua cultura, la seua festa, com pot deixar de costat, alguna cosa tan històrica i tan tradicional com és la nostra llengua?. Ja siga en la música, en les Falleres Majors. Què categoria a la ciutat? Ací deixe aquestes preguntes. Per què, crec que sense Falleres Majors, sense monuments, sense bandes de música, sense pólvora, no serien les Falles, però clar sense el valencià, sí. Doncs jo crec que s’equivoquen, tant és Valencià, un monument com un valencià parlant castellà, però creec que si nosaltres no ho fem, no ho va a

en valencià és “SENYOR PIROTÈCNIC POT ESCOMENÇAR LA MASCLETÀ”. Que no hi ha cap vocal oberta que diguen, doncs això, OBERTA. I sinó, escolteu i voreu. En valència tenim la sort de tenir músics molt bons, però

com jo, deixaré una última pregunta. Per quina raó les Falleres Majors han de dur la bandera Espanyola en la seua banda? No és que tinga res contra eixa bandera, però si volem ensenyar al món valència, no seria millor començar que fins no farà més de 7 o 8 anys no es començà a urbanitzar. Però no ens hem Dit tot açò, em quede més tranquil, però igual de dubtós que estaba i igual de resignat que abans, ja que som valencians i som així, o això pareix ser.

Ella estava davant de l’espill, acabant-se d’arreglar i recreantse en eixos detalls, com retocar-se els llavis, posar-se bé les peinetes, es a dir, recreant-se en tots eixos xicotets rituals que la feien sentir-se segura. L´hi agradava l´imatge que l´hi tornava l´espill, la de una dona maura i feta, la d’una dona que a pesar de tot havia complit tot Sempre hi havia volgut ser “LA FALLERA MAJOR D´OLIVA”, eixe dia, en missa, en la missa de Sant Josep l´hi ho agrairia al Sant, l´hi diria, en la soledat de l´oració, que l´hi estava molt agraïda, i que estava molt contenta, l´hi diria que sobre tot l´hi donava gràcies per la cort d´honor que tenia. Sols eren dos falleres, dos dones, dos amigues, però això l´hi havia permés

L ´hi donaria gràcies al Sant per Esther, per tindre una germana com la que tenia, que encara que la feia pelear, mai, però mai l´hi havia fallat, sempre rient-se, i sempre contenta, de vegades inclús estava contenta per les dos, i sabia que estava molt ben acompanyada per “Murillet”, com ella l´hi deia. Encara el recordava el dia de l’assaig de la presentació, pujant a l´escenari en les closes, però alli, puntual com un clau. L ´hi donaria gràcies al Sant per Merche, ja que per a ella, casada i mare d´un xiquet i una xiqueta, l´esforç que havia de fer per acompanyar-la, si calia era més gran que el d´ella i el d’Esther juntes. Sabia que eixe esforç era molt més gran que el d’altres falleres que hagueren pogut pertànyer a la seua cort i “no havien pogut”, en fi, elles s´ho havien perdut, per què les tres havien disfrutat mes que mai. Coneixia als dos fills de Merche (la parelleta), i sabia que eren dos perletes; lo que Merche mes volia del món. També l´hi donaria al Sant les gràcies per Domingo, l´home de Merche, que mai es feia enrere en rés. Com s´havien divertit, i quines paelles. A més, sempre content i al seu lloc. I allí, en la tranqil.litat de la seua habitació, mentres esperava a la junta, i sobre tot a Ramonet, no, no, al Gran Ramón, (s´havia guanyat el títol), alli, mentres esperava que anaren a per ella, s´en adona que conforme veia ella les coses, possiblement l´espill l´hi reflectia l´imatge de l´última Fallera Major d´Oliva, Això la feu sentir dos sentiments completament oposats, el primer era un gran orgull, per què sabia que si ella era l´última, sempre seria recordada, però també una tristor molt gran, perque ella volia les falles en locura, sabia de cert que la vida era una falla, i la falla era la seua vida, la d´ella i la de moltes I va decidir, alli mateixa, que a Sant Josep l´hi donaria les gràcies per tot allò que hi havia estat pensant, però l´hi demanaria una cosa, que tal volta, al no ser sols per ella, el Sant pot ser li ho concedira. L´hi demanaria: “No ser l´última Fallera Major d’Oliva”, i que hi hagueren moltes més, que si sols havia de ser recordada per ser l´última, no volia eixe honor. En això entra en l´habitació la seua germana Esther, i pronuncia dues paraules que la feren plorar. Ara sa mare hauria de retocar-la, però no importava, perque això es permetria compartir un altre moment màgic a les tres, un deixos moments que son pare, sempre gravava en video. Les paraules que l´hi havia dit la seua Esther i que jo humilment també dic, eren : “Gràcies Teresa”.

Centre Social de Sant Francesc, edifici nou però que va arrelant-se cada volta més i un ambulatori. Però com a cosa emblemàtica, característica i, fins i tot, motor del barri

A la part més propera a la muntanyeta del castell, està l’Escola la Carrasca, veïna dels

Oliva 2010

de l’Hort de Palau, vaig arribar a la Falla Pensat i Fet. En aquest barri els carrers ja no són tan amples com els carrers d’on vinc ara i les edificacions són d’èpoques més


29

Aquest any he fet diversos escrits que parlaven del que va passar al concurs de teatre Salvador Soler i Soler, uns eren d’indignació, altres de queixa, uns eren durs, i els altres mes durs encara, però la meua dona, que es sempre la que posa em porta a escriure, em va donar la clau de per on devia Si jo criticava tot allò que hi havia estat mal, la feina de les persones que de veritat havien treballat pel concurs, quedaria en un segon plànol, i els de sempre, els que menyspreen la cultura fallera, els que ens consideren com una festa menor, tornarien a guanyar, aixi que no vaig a fer això, molt al contrari, parlaré de coses que estan ben fetes, de tasques que s´haurien d’escriure en majúscules i negreta, perque s´ho mereixen.

Enguany el campionat de pilota ha donat, dona i donarà molt que parlar; ja que s’ha decidit introduir un canvi prou

Joan, que moltes vegades han de torejar els bous cabrejats de les comissions, i a la junta local, i això no es tasca fàcil. Vull donar-los l´enorabona perque sempre estan ahí, i dir-los que els envege, perque tots els anys gaudeixen de teatre en

qualsevol tipus d’esport d’una forma “oficial” has d’estar federat. A més a més, hi havia una sèrie de bases que s’havien de respectar com, per exemple, una molt important que era l’horari si tardaves més de quinze minuts, la partida la guanyava l’equip contrari. Açò tampoc fou del tot cert, veritat?

participaren, ja que per uns instants ens feren creure, que el el centre olivense, era cada nit un lloc màgic i diferent, era

en dos dies, és a dir, un cap de setmana. Els jugadors es posaren les mans al cap ja que era una barbaritat fer-ho d’aquesta manera. Els altres “inconvenients” foren les bases estimen aquest joc que fou llevar-los la possibilitat de poder jugar a pilota si sabien molt o, fins i tot, si eren “federats”.

Bé, els equips es varen inscriure i de sobte, l’horari. El campionat començava a les 8 del matí; doncs a quina hora s’havien d’emfaixar les mans els jugadors, a les 6.30h? a les 7h? Quina barbaritat! Això sí que és estimar un esport tan nostre com és la pilota! A les 8h allí, al trinquet d’Oliva, hi havia quatre gats, els que recolzaven a un equip i els que re-

La falla Institut, a pesar de les dificultats de ser els primers, monja boja, una boja fantastica, que donava als seus pobrets La falla Casa d´Alonso va convertir el centre olivense en un parc per a enamorats, o en un cabaret o en una clínica o altra volta en un parc, en fi com en un conte contat, com en un conte acabat. Per cert “El Soto”, segueix omplint l´escenari sols en la seua presència, de vegades no li fa falta ni parlar, només portar una gorra. La falla Barri Sant Francesc, va transformar el centre olivense en un lloc màgic, on encara hi ha cabuda tant per als pares, com per als fills, eixes criatures fabuloses de les que mai no deguem oblidar-nos. Tots vareu estar impresionants. I per als debutants, Raul, Mª jose Miralles, Bruno i Juan avant, el teatre ja vos ha contagiat i eixa febra no passa mai.

altres. Com passa en tots els jocs on s’ha de saber guanyar i on s’ha de saber perdre... que després d’ells sols hi havia una partida i fins les 14.00 no hi havia cap altra perquè dos dels equips que s’havien no s’avisa abans i aquests dos equips que jugaven a les 8 hagueren retardat la partida? Aquesta pregunta es queda en Una de les altres “sorpreses” fou quan arribarem a les 14 per a vore l’altra partida ens adonarem que hi havia música, per cert molt animada, i un microfon per a presentar els primera hora i per això no funcionaven?

I per últim, la meua, la de la meua anima, la falla Conservatori va portar al públic a una peluqueria de poble, on unes dones, per a mi meravelloses van contestar com calia les

Una de les coses bones, que també hi havia, és que en tot

Xiquetes per a mi sempre sereu les xiques Almodovar, l´únic que lamente es jo no ser Pedro i havervos dirigit com es

Diumenge, la cosa anà de mal en pitjor ja que a causa de la pluja les partides quedaren suspeses en les semifinals.

Gràcies Tamara, gràcies Mª Jesús, gràcies Inma, gràcies Majo, gràcies Ximo, gràcies Maite i gràcies Sergio. Però sobretot gràcies Maribel, (sense tu, jo no podría ni viure, tu si qu´em dones Pura Vida).

d’aigua. Menys mal que hi havia coca-cola, que és igual de bona per a desoxidar claus, que per a no esvarar-se.Encara no es sap quan es jugaran les semifinals...però siguen quan

vense cada nit, no van ser amb la vareta màgica, sinó amb l´esforç, la dedicació i el sacrifici de les comissions que tos

Espere que l’any que ve, subsanen totes les errades que han comés enguany, i que demanen ajuda quan la necessiten ja que tothom estem dispostos a ajudar entarongers, allò que siga necesaquest barri ple de ja que fins no farà més de 7 o 8 sari; demanem que tot siga com l’any passat, que va ser un gran èxit i gràcies a això la gent aquest any s’ha animat i han hagut més participants; perquè un campionat d’aquestes característiques no pot tindre un tracte com el que li s’ha

A més a més, el públic no ens va fallar, i totes les nits faltaven cadires, i ja veuen que simple es la gent que participa al concurs de teatre, amb unes palmadetes al acabar la funció El dia que estic acabant este escrit, els premis de teatre encara no s´han donat, però no importa, per a mi tots els que

d’Oliva, Teresa, que recolzà el campionat gaudint de les

es senta ofés; si algú s’ha sentit al·ludit, des d’aquestes línies Aquest escrit l’hem fet perquè ens agrada el nostre esport més valencià,la pilota i volem que la gent que el té com un joc desconegut aprenga a estimar-lo.

Oliva 2010


30

filet,! Pooom!, un masclet baix de la finestra, bo penses, serà l’ultim, però de repent ten tiren un altre i te dones Mal assumpte, al menys per a mi, just hui que m’he decidit a eixir per a fer un passeig, just hui plou i estic

de dormir i te que tirar els petards que no han tirat en

insecte i m’atenalla les vèrtebres, les converteix en fils d’aram, i em deixa un dolor latent al front. Vull pensar

és cansen i se’n vagen o m’aguaite a la finestra i els dic el que haurien de fer amb els petardets. Normalment

la costera, em deixe la llar del jubilat a l’esquerra i la Fa olor de terra mullada, o tal vegada és el barranc que desprén el seu olor fent-se notar que esta ací en el lloc la plaça d’Alonso, amb la intenció que em sorgisca alguna idea. Estem prop de les festes de Nadal, i les falles ja fa una eternitat que han passat, però jo tinc la La gent passa amb paraigua encara que no ploga molt, i jo salude i parle. Parle, parle molt, busque les paraules

pensen el mateix, efectivament al cap de mitja dotzena de masclets retronant-te en el cervell i fent-te bullir la sang, se’n van sense mes novetat. Uf… menys mal al menys dormiré fins a l’hora de la despertà, total que sa acaba la nit i tu estas morta de son i els ulls com si foren dos donuts, conseqüència… que al dia següent en la despertà estas amb cara de vinagre i quan comentes que no t’han deixat dormir, damunt tens que aguantar comentaris com:-Dona que ja estas molt major per abusar, o -tu et penses que

Arriba el 19 de març, el dia de san Josep, ara només que de la falla ja no queda res, només penses uf… que

De prompte, em pose la mà en el front i pense, clar... eixa és la qüestió. La migranya a poc a poc va desapareixent, però en el meu cap, una idea comença a pendre forma.

Al dia següent… -Dorms tot el que pots. -Te faç el firme propòsit de no provar ni gota de ningun

Sempre que parlem dels falles, comentem la part artística dels monuments, la vistositat de la indumentària, les mascletades, els castells de focs artificials, l’enamorats que estem en definitiva, de les nostres tradicions, sobre tot quan intentem explicar-li a algun foraster el bonic que és viure-les de prop i tot això és de veres, inclús moltes voltes ens quedem curts a l´hora

mes m’agrada. (Fetge) -El promets a tu mateixa menjar sa, tot torrat i bullit, molta fruita i verdura. (Estómec) -Beure aigua en grans quantitats. (Ronyons) -I no tornar a anar de festa en un temps considerable. (Peus i cos en general)

Els peus, per exemple et fan mal nomes de pensar-ho, a part dels kilòmetres que fan en eixos tres o quatre dies, es fan hores i hores de plantons. Parlem de l’aparat digestiu? Bunyols, xocolate, paella, entrepà i mes entrepà cacaus, papes i tramusos, i un lla llaque fins no farà més de 7 o aaaarguiiiisim 8 anys no es començà urbanitzar. Peròque no l´aigua ens hem etc, per asupost que saps no es tasta en falles. Menys mal que jo només bec coca cola, i alguna misteleta, però ai… d’aquell que “s’atiborra” de cassalla, cervesa, burret, ginebra i moltíssimes mes cions i no el trobem ni a tirs, porque o estan indescrip indescriptiblement bruts, o masa llunt. Una qüestió important es el descans. Dormir, ai dor dormir... despertà, passacarrer, actes oficials, ball i quant per fi ten vas a casa i penses, ara si que dormiré, pegues mitja volta, el tapes fins al coll i quant estas agarrant el

Centre Social de Sant Francesc, edifici nou però que va arrelant-se cada volta més i un ambulatori. Però com a cosa emblemàtica, característica i, fins i tot, motor del barri

A la part més propera a la muntanyeta del castell, està l’Escola la Carrasca, veïna dels

Oliva 2010

de l’Hort de Palau, vaig arribar a la Falla Pensat i Fet. En aquest barri els carrers ja no són tan amples com els carrers d’on vinc ara i les edificacions són d’èpoques més

En fi que gracies a les falles, fem una cura depurativa


31

Oliva 2010


Oliva 2010  

Oliva 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you