Page 1

L a r e v i s ta d e l s i n d i c at

NĂşm. 1 Abril 2015

Reportatge

Eleccions ICS: Invictus

Entrevista

President Albert TomĂ s

MC Magazine La Monyos


Sumari 04

Editorial El primer número de METGES

06

Entrevista Albert Tomàs

12

Reportatge Cooperació amb la Fundació Vicente Ferrer

16

Reportatge Simpòsium de Facultatius d’Atenció Primària

20

Medicina i Catalunya, una mica d’història Creació del Sindicat de Metges de Catalunya

Entrevista

President del sindicat

Reportatge Eleccions ICS

Espai jurídic

22 Reportatge Invictus

Publicació de resultats

24

Espai Jurídic Drets dels metges en la publicació dels resultats

25

Hem dit MC a la premsa

27

Humor Gràfic per Napi

28

MC Magazine Apunts de mitologia contemporània: La Monyos

Consell de Cent, 471 -475, esc B entl. 08013 Barcelona

Coordinació: Ana Bellés

Tel. 93 265 11 77

D.L.: B 11121-2015

info@metgesdecatalunya.cat

Producció Editorial:

wwww.metgesdecataluya.cat

20

12 22

Equip de redacció i imatges: Albert Torres, Hèctor Calvet i Eva Martínez

Metges de Catalunya

6


5 | Metges de Catalunya

Editorial T

eniu entre mans el primer número de la nova revista METGES, una publicació trimestral amb què el sindicat reforça el seu vincle amb els afiliats en un suport de format físic que se suma a la pàgina web, el butlletí Infoafiliat, el bloc Sindicat al dia i les xarxes socials per completar un dels pilars bàsics de l’organització: la comunicació. METGES és la revista del sindicat, però els afiliats podran trobar continguts que van més enllà de la informació sobre l’activitat ordinària de Metges de Catalunya (MC). Sense la pressió del dia a dia informatiu, que es continuarà tractant i reflectint tant al web com a l’Infoafiliat, en aquestes pàgines hi tindran cabuda continguts menys habituals en les comunicacions de l’organització. Articles opinió, entrevistes, reportatges, recull d’imatges... i un espai magazine que oferirà un contrapunt amè perquè la revista informi i alhora entretingui. L’humor, la història, la cultura, la gastronomia o els viatges formaran part d’aquesta secció que, a més, s’obre als afiliats perquè col·laborin amb la revista aportant articles sobre qualsevol tema o afició que vulguin compartir amb els altres afiliats. Així, METGES vol ser un instrument per donar a conèixer la tasca del sindicat, però també per apropar els seus membres i teixir una comunitat que comparteix molt més que una professió. Una cohesió professional, però també emocional, que és la base per assolir qualsevol fita col·lectiva. “El Sindicat de Metges de Catalunya persegueix el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica, defensant els interessos morals i materials dels metges residents a Catalunya, i protegint als associats i llurs famílies per medi d’institucions de Previsió i Cooperació”. Aquesta declaració de principis es trobava a l’encapçalament dels primers butlletins del Sindicat de Metges de Catalunya que es van començar a editar el juny de 1920. 95 anys després, l’organització s’adreça a la comunitat mèdica amb els formats i llenguatges dels temps actuals, però amb el mateix esperit de servei als metges i al país.

Sense la pressió del dia a dia informatiu, en aquestes pàgines hi tindran cabuda continguts menys habituals en les comunicacions de l’organització


METGES DE CATALUNYA

|6

Entrevista “De la crisi els metges hem de sortir amb una mesa pròpia de negociació” Parlem amb el president de MC, Albert Tomàs, sobre les perspectives del sindicat per al nou cicle que s’obre a partir de 2015. Un any marcat per eleccions i per la continuïtat de les retallades.

El 2015 és un any marcat políticament per eleccions a tots els nivells, locals, autonòmiques, generals, i també a nivell sindical, a l’ICS i a molts centres de la xarxa concertada. Com afronta el sindicat aquest cicle electoral? Amb il·lusió i convençuts que tenim possibilitats de treure uns bons resultats com fa quatre anys. En general, el metge és molt fidel al sindicat perquè ens veuen com la seva organització natural. El problema és que encara que votessin tots els metges i tots votessin a MC, seguiríem sent una minoria en les meses de negociació. Per això l’única solució és que els metges tinguem una mesa pròpia per negociar a banda les nostres qüestions específiques. Els últims quatre anys han estat marcats per les retallades i per processos de modificació del model sanitari que coneixíem fins ara. Què es pot esperar en els pròxims quatre anys? En cinc 5 anys, des de 2010, el pressupost de Salut s’ha reduït

en 1.500 milions d’euros. El que succeeix és que el sistema no està esperant que passi la crisi i la tempesta de les retallades per tornar allà on érem, sinó que s’està reconfigurant per adaptar-se a aquesta nova realitat econòmica. El pressupost anirà creixent en percentatges petits, però el desfasament de 1.500 milions el seguirem arrossegant. Durant els propers quatre anys, els polítics i gestors continuaran aplicant plans estratègics per consolidar una sanitat low cost. L’objectiu de recuperat tot allò que s’ha perdut en drets i retribucions és utòpic? Serà molt difícil, nosaltres lluitarem per aconseguir-ho, sens dubte. Els professionals, amb el temps, recuperaran part del que han perdut, però pel camí també hi ha moltes víctimes d’aquesta política de retallades. S’han perdut milers de llocs de treball que dissortadament no es recuperaran. Seran per tant quatre anys de conflictes i mobilitzacions o,


7|

per contra, serà un període més tranquil? Ara mateix entre el col·lectiu mèdic hi ha un sentiment de desmoralització i desmotivació. De les reivindicacions relacionades amb el salari i les condicions laborals s’ha passat a la preocupació pel lloc de treball, per no perdre’l, i per arribar a final de mes. Les retallades han precaritzat molts metges, sobretot els més joves. És comprensible que hi hagi aquest estat d’ànim, però cal donar la volta a la resignació, treure el cap amagat sota l’ala i estar disposat a fer pressió i a estar darrera dels teus representants en el moment que es requereixi. La disparitat de sectors i contractes que tenim a la sanitat catalana no ajuda a la mobilització del

col·lectiu mèdic, però cal ser conscients de la necessitat d’estar units i lluitar per tots els metges, no només els de la teva empresa o sector. La històrica fita d’assolir el conveni mèdic entra en els plans de MC per a aquests quatre anys? Sí, tenim aquesta fita fixada des de l’acte fundacional del sindicat. Els metges han de tenir un espai de negociació pròpia de les seves condicions laborals. No pot ser que en la negociació, per exemple, de la carrera professional hi hagi altres grups professionals que no tenen res a opinar respecte a aquesta qüestió. Són qüestions específiques, com la carrera professional, la productivitat variable, la jornada, les guàrdies o la

formació les que s’han de negociar a banda, la resta, com poden ser les vacances, festius, permisos, sancions i altres, no tenim cap problema amb què es negociïn en comú. Ets optimista respecte a les possibilitats d’aconseguir aquest espai propi de negociació a curt termini? En tots els anys que porto al sindicat, ara és la vegada que estem més a prop. La crisi no pot passar sense grans canvis, de fet els està produint a tots els nivells, i un d’aquests canvis ha de ser que els metges disposin d’una mesa pròpia per negociar les seves especificitats laborals. Si això no passa, serà un nou error històric i un nou menyspreu vers el col·lectiu mèdic. El metge és l’enginyer de la sanitat i ha de tenir la

METGES DE CATALUNYA

capacitat d’opinar, decidir i participar, si se’l continua tractant com un treballador que només rep ordres, el futur no serà bo. Parlem ara del futur del sistema sanitari. Existeix un risc real de privatització o d’instauració d’un model d’estil nord-americà amb una cobertura pública mínima i assegurances privades per arribar allà o no arriba la sanitat pública? El nostre model sanitari és el Beveridge. Es finança amb impostos, és universal i sense copagament en els serveis. És el model més just. En contraposició hi ha el model Bismarck que es finança amb primes, inclou copagaments i no és universal. Segons diuen des del Departament de

Albert Tomàs President de Metges de Catalunya (MC) i de la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM).


METGES DE CATALUNYA

|8

Salut, això no es vol modificar. La participació de la sanitat privada en el nostre sistema és que la existeix actualment i no creixerà, almenys això és el que expliquen. Però existeix un risc real de privatització, almenys parcial, que sovint no és cap solució sinó que acaba sent inclús més costós per als governs, com s’ha vist en el conegut cas Alzira. A la sanitat catalana no hi hauria de poder participar cap empresa amb ànim de lucre. Com s’interpreten doncs els moviments del Departament de Salut creant consorcis territorials, cedint a empreses privades serveis com l’atenció domiciliària o obrint concursos per gestionar àrees bàsiques de salut en què es presenten empreses amb ànim de lucre? No penso que formi part d’una estratègia de privatització a llarg termini. Els polítics actuen de manera curtterminista, pensant en cicles electorals. Quan es troben, com ara, amb un ofec econòmic fan el que sigui. El conseller MasColell està venent patrimoni de la Generalitat a correcuita perquè és la solució

immediata que ha trobat, no perquè formi part d’un pla de despatrimonialització. El problema pel que fa a aquests moviments en el sector sanitari és que arribi una empresa privada, ofereixi recursos i, davant la necessitat d’ingressos, la Generalitat cedeixi i els doni entrada al sistema. I un altra problema és la pèrdua de control. Si al crear un consorci un hospital deixa de forma part de l’ICS també deixa d’estar controlat pels interventors de la Generalitat i pel Parlament de Catalunya i això és perillós. La sanitat no s’escapa dels escàndols de corrupció que esquitxen la política com demostra el cas Innova. El sistema sanitari català és prou transparent? No, en absolut, i el tenim massa compartimentat. Si Catalunya algun dia esdevé un Estat independent només exigiria que existís un Ministeri de Sanitat i els centres de salut, sense més intermediaris. Ara el sistema és massa complicat, tenim el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, les patronals

“El nostre model sanitari és el Beveridge. Es finança amb impostos, és universal i sense copagament en els serveis. És el model més just”


9|

METGES DE CATALUNYA


METGES DE CATALUNYA

| 10

sanitàries... massa complicat i poc transparent. El volum de diners que es mou a la sanitat és molt elevat i amb tants actors és difícil controlar exactament on va cada partida. Sabem que hi ha hagut abusos i és possible que es continuïn produint. Quines mesures s’haurien de prendre per què fos de debò un sistema transparent? Simplificar l’estructura i controlar la gestió des de la Generalitat i des del Parlament. L’infrafinançament sanitari és un problema reconegut per tothom. Partits polítics, sindicats i entitats coincideixen a assenyalar que el pressupost és insuficient. Els agents socials reclamen més recursos però el Govern diu que no n’hi ha més. Què es pot fer per sortir d’aquest cercle? D’on poden sortir aquests recursos? Els recursos hi són, la diferència és en què es gasten. En realitat és una qüestió de voluntat política destinar més diners a sanitat i menys a una altra cosa. La despesa sanitària per càpita, per exemple, perquè hi ha comunitats autònomes amb més despesa que Catalunya que destina només 1.120 euros per habitant i any? Doncs perquè han pres la decisió política d’aportar més finançament a la sanitat. Imaginem que la despesa sanitària per càpita a Catalunya arriba als nivells d’Euskadi i se situa a l’entorn dels 1.600 euros, quines haurien de ser les prioritats de despesa? El primer que s’hauria de fer és planificar. Quines necessitats tindrem d’aquí a 15 anys? Quines malalties seran les més prevalents? Quina població hi haurà? Quants metges i quantes infermeres tindrem? En quin estat es trobaran les

infraestructures? I a partir d’aquest coneixement decidir com, quan i en què es gasta. Fer canvis d’avui per demà no és possible, encara que es tinguin els recursos. Una part d’aquests recursos probablement s’haurien de destinar a eixugar les llistes d’espera. Confia el sindicat en el nou model de gestió de les esperes que ha dissenyat Boi Ruiz? No. El punt de partida és el maquillatge que es fa de les llistes d’espera. Als centres se’ls amenaça econòmicament si no compleixen amb les demores màximes fixades per als procediments garantits. Davant d’això, o realment són complidors o maquillen els seus resultats. L’altre maquillatge es dóna amb les esperes per formar part de la llista d’espera, és a dir, el temps que els pacients han d’esperar perquè els visiti l’especialista, per ferse les proves diagnòstiques, per valorar els resultats d’aquestes i per, finalment, indicar un procediment quirúrgic. Fins aleshores el pacient està fora de la llista i això és irreal. Quina medicina es pot fer si l’espera per fer-se una ressonància és d’un any? L’augment de les llistes d’espera són la conseqüència directa i més evident de les retallades.

PERFIL • Què volies ser quan fossis gran? No tenia una professió que m’agradés més que una altra, però sí que volia dedicar-me a una cosa que ajudés a la gent a ser més feliç. • Per què et vas fer metge? Quan era petit venia a casa un metge que era més que un metge. Sabia tot de la meva família, hi havia una relació de confiança sempre amb la voluntat d’ajudar-nos. Es deia doctor Companys i segurament va ser la meva motivació per estudiar Medicina. • Què és el que més t’agrada de la teva professió? El tracte amb els pacients. • I el que menys? Que la sanitat s’està deshumanitzant, ja no hi ha pacients amb nom i cognoms sinó un número d’història clínica o una habitació d’hospital. • I fora de la teva professió? Viatjar. • Un vici confessable... La taula, el bon menjar. • Un llibre i una pel·lícula? El llibre, un d’història antiga que es diu “Dioses, tumbas y sabios”. La pel·lícula, “2001: una odissea del espacio” d’Stanley Kubrick. • Quin lloc del món tothom hauria de veure abans de morir? El Corcovado de Rio de Janeiro. La vista de la ciutat de Rio des d’allà és de les coses més maques que he vist a la vida. • Un heroi i un malvat. Heroi, Pasteur, ja que els seus estudis i descobriments van suposar un abans i un després en la història de la medicina. I malvat, qualsevol que hagi provocat mal a la humanitat.


11 |

METGES DE CATALUNYA


| 12

Mis años como cooperante-voluntaria en RDT Fundación Vicente Ferrer

REPORTATGE

METGES DE CATALUNYA

A

nantapur, India. Para situaros, debéis saber que Anantapur está situada en el Estado de Andhra Pradesh, al sur del enorme país que es la India. Es una zona desértica, conocida como el desierto rojo, no frecuentada por turistas, eminentemente rural y cuya fuente de ingresos es la agricultura, sobre todo la cosecha del cacahuete. En Anantapur y sus cientos de aldeas conviven aproximadamente un millón y medio de indios que no tienen acceso a los servicios sociales básicos: educación, atención sanitaria, agua potable y un trabajo remunerado. En esta zona residen sobre todo los dalit, la casta más baja del sistema indio. Son los que sirven a los demás y se dedican a limpiar y enterrar a los muertos. Dalit naces y dalit te mueres, nunca podrán tener aspiraciones. A este Estado llegó en 1969 Vicente Ferrer y en ésta zona árida, yerma y sin agua en 1970 inició un proyecto para los más pobres y desfavorecidos llamado Rural Development

Trust (RDT) o Consorcio para el Desarrollo Rural. El dharma (norma) de RDT se basa en cuatro principios: el interés humano por los demás, el trabajo más allá del deber, la búsqueda de la excelencia y ayudar al mayor número posible de pobres. No fue hasta 1996 cuando en España se crea la Fundación Vicente Ferrer (FVF) para dar apoyo económico al programa de RDT en la India, mediante el apadrinamiento de niños, y dotación económica para la construcción de escuelas y hospitales. En ese año también empiezan a llegar cooperantes voluntarios desde todo el país: ingenieros, arquitectos, médicos, sanitarios... y así continúa hasta el día de hoy. Corría el año 1999 cuando acudí por primera vez como voluntaria a la FVF en Anantapur. Fuimos dos anestesiólogos, Victor Mayoral, mi marido, y yo, acompañados por un cirujano y su mujer enfermera. Por aquellos años sólo existía un hospital en Kaliandurg, pueblo que se encuentra a una hora en coche de Anantapur. Disponía de un sólo quirófano

En Anantapur y sus cientos de aldeas conviven aproximadamente un millón y medio de indios que no tienen acceso a los servicios sociales básicos: educación, atención sanitaria, agua potable y un trabajo remunerado Teresa Aberasturi Fueyo


13 |

No fue hasta 1996 cuando en España se crea la Fundación Vicente Ferrer para dar apoyo económico al programa de RDT en la India

que carecía de monitorización, material de vía aérea para pediatría y neonatos, fármacos habituales en la anestesia, material de anestesia locoregional, instrumental quirúrgico y, en lo referente a la esterilización, sólo se lavaba con agua y jabón. Junto con nosotros vino un ginecólogo de Kudero, Dr. Balasubaiah, al que desde entonces nos une una íntima amistad, para realizar intervenciones quirúrgicas para nosotros habituales y que allí nuca se habían hecho. Operábamos de lunes a sábado, mañana y tarde y el domingo, día de descanso, aprovechábamos para viajar a la gran ciudad de Bangalore (entonces a 5 horas en coche y actualmente a 3 horas) y comprar el material que nos faltaba. Vivíamos en Anantapur, en unas casas construidas ese mismo año para voluntarios en las que había días que no teníamos agua para el aseo personal y nos desplazábamos todos los días a Kaliandurg. En esa época tuvimos el enorme placer de comer varias veces en casa de Vicente y Anne Ferrer con quienes compartimos unas charlas inolvidables. Actualmente, el hospital de Kaliandurg está considerado el mejor Hospital de Anantapur, superando con creces al hospital público del gobierno. Está limpísimo y consta de área ginecológica obstétrica dónde se realizan desde intervenciones simples hasta intervenciones laparoscópicas de oncología avanzadas, una área pediátrica que nada tiene que envidiar a la de un hospital occidental, con UCI de neonatos, laboratorio, hematología, etc. Además, la base de la FVF en Anantapur acoge ahora una cincuentena de casas

para los voluntarios en perfectas condiciones y con una cantina donde la comida es buenísima. En 2001 volvimos a Anantapur, justo cuando se inauguró el nuevo hospital de Bathalapalli. Desde entonces todos los años ejercemos de cooperante en ese centro y en el hospital de Kaliandurg que cuenta con tres quirófanos, una UCI de ocho camas, área pediátrica con UCI de neonatos, área ginecológica y obstétrica (800 partos/cesáreas al mes), ortopedia y traumatología, cirugía general, anestesia, medicina interna y urgencias. Actualmente se está construyendo una nueva área quirúrgica con cinco quirófanos que estará conectada con UCI, pediatría y obstetricia. Además, desde este año, cuenta con residentes de anestesia que están allí con la aprobación gubernamental. Desde 2005 nuestro cometido ha sido la Unidad de Dolor Crónico tanto en Kaliandurg, llevada por un anestesiólogo, como en Bathalapalli, asumida por dos anestesiólogos. Les enseñamos a explorar, diagnosticar y a llevar a cabo tratamientos conservadores y tratamiento más agresivos con técnicas de infiltración guiadas por ultrasonidos.

Se está construyendo una nueva área quirúrgica con cinco quirófanos que estará conectada con UCI, pediatría y obstetricia

METGES DE CATALUNYA

En febrero de este mismo año hemos podido comprobar que las enseñanzas han dado sus frutos, pues ya realizan ellos mismos las técnicas más habituales. Y las de mayor complejidad que realizamos cuando volvemos cada año seguro que también acabarán aprendiéndolas. El nuevo reto para los próximos dos o tres años es la Unidad de Paliativos en Bathalapalli para la que ya se está adecuando una sala con cuatro camas. Uno de los anestesiólogos dedicados al dolor crónico se encargará de esa unidad. Durante los meses de febrero y marzo ha viajado a España junto con nosotros y se está formando en el Hospital Universitari de Bellvitge, con el Dr. Mayoral, en la Unidad de Dolor Crónico y en Paliativos del Institut Català d’Oncologia (ICO). Es un reto que preocupa mucho a la FVF. Para el próximo año también nos hemos fijado el objetivo de enseñar técnicas de infiltración bajo escopia (RX). Como os podéis imaginar, es un honor ser cooperante de esta Fundación. Tras todos estos años de trabajo, nada menos que 15, hemos hecho unas amistades increíbles, hasta el punto que Víctor y yo hemos decidido pasar parte de nuestra jubilación, unos 5 meses al año, con algunos de estos médicos del sur de la India. Un país maravilloso, con su colorido, su generosidad –de la que nosotros tenemos mucho que aprender- su bullicio y su excelente gastronomía. No puedo acabar sin transmitiros mi admiración a Vicente Ferrer, a Anne y a sus hijos que sé con certeza que no abandonarán jamás ese proyecto y esa personas.


METGES DE CATALUNYA

| 14


15 |

METGES DE CATALUNYA


w

METGES DE CATALUNYA

| 16

Reportatge Simpòsium de Facultatius d’Atenció Primària

E

l passat 12 de febrer, més de 150 metges d’atenció primària es van reunir al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) per analitzar la situació i els principals reptes de futur del primer nivell assistencial català. La jornada, organitzada per la Fundació Metges de Metges de Catalunya (MC), va tenir lloc amb motiu de les tres dècades transcorregudes des de la reforma aprovada pel Govern de la Generalitat l’any 1985. El “Simpòsium de Facultatius d’Atenció Primària a 30 anys de la reforma” va comptar amb 13 ponències dividides en quatre blocs: reforma de l’atenció primària, futur del metge de capçalera i de la resta de l’equip assistencial, problemàtica deontològica quotidiana i propostes de millora.

Reforma de l’atenció primària El model d’atenció primària (AP) de Catalunya, inspirat en els sistemes escandinaus, s’ha implantat amb èxit però en els darrers anys ha caigut en el gerencialisme. Recuperar el lideratge mèdic i deixar de banda l’obsessió per l’estalvi econòmic que sovint va en detriment de la millora de la salut del pacients són les claus pel restabliment del dinamisme. Tot i això, els principals problemes que s’han d’afrontar al primer nivell són l’infrafinançament, la insatisfacció dels facultatius i la manca de previsió respecte a qüestions com el relleu generacional, la feminització del sector, l’emigració dels metges joves o la manca de vocació en l’elecció

de l’especialitat de medicina familiar i comunitària.

El futur paper del metge de capçalera i de la resta de l’equip La transferència de competències mèdiques a altres professionals de l’equip és una de les inquietuds principals dels facultatius d’atenció primària. En aquest sentit, els ponents van recordar que la línia vermella és la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) que l’Institut Català de la Salut (ICS) i altres proveïdors sanitaris incompleixen sistemàticament promovent la delegació de competències de manera generalitzada. Els professionals s’han de negar a delegar cap funció que no estigui prevista, en contingut i forma, en aquesta norma i no fer-ho mai per sistema.

Problemàtica deontològica quotidiana Els facultatius han de ser molt conscients de la sensibilitat de les dades sanitàries dels pacients. Cal tenir en compte que els metges estan subjectes al secret professional i que qualsevol utilització de les dades s’ha de fer amb el consentiment exprés o l’habilitació legal per part dels pacients. Una altra problemàtica deontològica es troba en els incentius econòmics que s’ofereixen als professionals. Els incentius han d’estar lligats al valor de la salut i no únicament orientats a satisfer els valors instrumentals i econòmics de les gerències i direccions.

DECÀLEG DE MILLORA DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA 1. Incrementar la dotació pressupostària: augmentar la despesa per habitant i el percentatge de la partida que es destina a l’atenció primària (AP). 2. R  estaurar la plantilla mèdica (metges de família, pediatres i odontòlegs) no sobrepassant les ràtios de 1.500 pacients assignats per metge de família i 1.200 per pediatre. 3. A  turar el maltractament laboral i professional envers els facultatius: acabar amb els contractes en precari i a temps parcial i posar fi a les retallades salarials amb una restitució ràpida i pactada de les condicions retributives, així com dels dies de lliurança perduts. 4. E  stablir fórmules de participació directa dels professionals en la gestió, de manera que els metges participin en totes les decisions funcionals o organitzatives dels centres i dels serveis als pacients. 5. P  otenciar la capacitat resolutiva dels equips d’atenció primària amb la suficient i adequada dotació de professionals, mitjans i formació. 6. R  econduir projectes com el model d’atenció a la cronicitat (PCC i MACA), la delegació de competències mèdiques a altres professionals, la telemedicina i les visites no presencials, abordant prèviament tota la problemàtica legal i deontològica que poden suscitar.


17 |

METGES DE CATALUNYA

El model d’atenció primària de Catalunya s’ha implantat amb èxit però en els darrers anys ha caigut en el gerencialisme

Propostes de millora 7. M  illorar el disseny de l’e-CAP i de la resta d’eines clíniques d’AP per tal que siguin instruments facilitadors de l’exercici mèdic i no mecanismes de control gerencial de l’activitat assistencial. 8. H  omogeneïtzar el servei a tot el país amb estructures de comandament úniques per a l’AP a les empreses i al CatSalut. 9. E  vitar que el desmembrament territorial de l’ICS comporti fórmules com la gerència única per a primària i hospitals, la integració de l’AP a l’hospital o altres mecanismes de subordinació de l’AP als interessos d’altres nivells assistencials que li sostreuen recursos econòmics. Aturar les noves organitzacions sanitàries integrals de Lleida (Consorci) i Girona (CIMS) fins que no demostrin una orientació real a la millora de l’assistència i comptin amb el suport dels professionals.

Les millores per al dia a dia dels metges d’AP s’han de centralitzar en el programa informàtic e-CAP. Actualment és una plataforma de registre de dades que resta temps assistencial als metges de capçalera i s’ha de reorientar perquè esdevingui un autèntic complement que afegeixi valor a l’acte mèdic. De la mateixa manera, la telemedicina i les visites no presencials han de ser tractades com a actes mèdics, amb temps específic assignat a l’agenda i amb totes les garanties de compliment de la Llei de protecció de dades. Les conclusions del simpòsium es recullen en el decàleg de millora de l’atenció primària. (Mirar quadre vermell)

10.Barrar l’entrada de l’ànim de lucre en la gestió de l’AP d’acord amb la Moció 159/X del Parlament de Catalunya, sobre l’atenció primària de salut (novembre 2014) que insta el Govern a no treure a concurs la gestió dels centres d’atenció primària (CAP) de la mateixa manera que no es liciten els hospitals.

Els metges estan subjectes al secret professional i qualsevol utilització de les dades s’ha de fer amb el consentiment exprés o l’habilitació legal per part dels pacients


METGES DE CATALUNYA

| 18


Afilia’t a

metgesdecatalunya.cat

La força dels metges

Ê

Metges de Catalunya (MC) és el sindicat de referència per als facultatius catalans. Cap altra organització defensa els drets laborals, professionals i socials dels facultatius amb l’afany i l’eficàcia que ho fa MC.

Els orígens de MC es remunten a l’any 1920. Som el sindicat mèdic més antic d’Europa. I des d’aleshores mantenim l’essència dels nostres objectius: posar en valor el coneixement i el rol del metge, dignificant-lo, per assolir a través del professionalisme una sanitat de qualitat. Tot això ens ha permès esdevenir el sindicat majoritari a la sanitat catalana. Una representació que exercim amb responsabilitat, rigor i autoexigència.

10 RAONS PER AFILIAR-SE 1. Capacitat. Som l’únic sindicat mèdic amb capacitat negociadora a Catalunya.  epresentativitat. Som el sindicat mèdic amb major afiliació de l’Estat espanyol i un dels primers d’Europa. A Catalun2. R ya som majoritaris. 3. Experiència. Una història gairebé centenària que avala l’experiència i l’èxit de l’organització. 4. R  esponsabilitat. Som la veu de molts professionals mèdics i defensem els seus drets professional i laborals amb compromís de responsabilitat.  rofessionalitat. Som metges i coneixem els problemes dels metges. Aquesta proximitat ens facilita la defensa dels 5. P interessos del col·lectiu. 6. I ndependència. La nostra llibertat d’acció rau en la independència política i econòmica, i en l’absència de lligams amb els sindicats no mèdics.  articipació. Promovem la participació de tots els afiliats a través d’una estructura organitzativa descentralitzada en 7. P assemblees territorials reforçada per una xarxa de delegats. 8. T  ransparència. La nostra activitat sindical és oberta i transparent. L’organització és sotmet periòdicament a auditories externes que analitzen la gestió econòmica i funcional de MC.  ssessorament. Oferim un assessorament jurídic personalitzat, altament qualificat i especialitzat, capaç de resoldre 9. A els conflictes laborals amb l’administració i amb les empreses sanitàries.  omunicació. Informem sobre l’actualitat sanitària i l’activitat sindical amb diligència i qualitat periodística. Utilitzem 10. C canals i mitjans propis per fer de la comunicació un servei i un instrument de cohesió i de difusió institucional.


METGES DE CATALUNYA

| 20

Medicina i Catalunya, una mica d’història Josep Lluís M. Berbois

La creació del Sindicat de Metges de Catalunya Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània

E

l 27 de juny de 1906 es va dur a terme el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, sota la presidència de Felip Proubasta, amb la participació d’uns tres mil congressistes. Durant la trobada es van tractar temes com l’estat sanitari de les comarques catalanes, les malalties infeccioses o la higiene social. Malauradament, la convenció no va tenir continuïtat. Tot i aquest intent fallit, el 1913 es va organitzar el Primer Congrés de Metges de la Llengua Catalana a Barcelona. La idea de la creació del Sindicat de Metges de Catalunya va sorgir el juny de 1919 enmig de les sessions del III Congrés de Metges de Llengua Catalana que es va realitzar a Tarragona. Malgrat que el president del Congrés va refusar la petició d’un conjunt de metges per poder constituir el Sindicat -considerava que no era matèria per a un Congrés científicse’ls va aconsellar que col·loquessin un cartell de convocatòria al vestíbul de la trobada. Aquests metges van realitzar una reunió extraoficial, aprofitant una pausa entre dues sessions del Congrés, on van aprovar la constitució de la “Comissió Organitzadora del Sindicat de Metges de Catalunya”. El 27 de març de 1920 es va crear oficialment l’organització, amb l’assistència


21 |

METGES DE CATALUNYA

La constitució del Sindicat de Metges i la creació de les seves “filloles” va significar un important suport conegut com a “catalanisme mèdic”

d’uns cinc-cents metges i el delegat governatiu, a l’Ateneu Empordanès del carrer del Pi número 11 de Barcelona. La primera junta del Sindicat va estar formada per: Hermenegild Puig (president); Joaquim Monturiol (sostspresident); Josep Mestre (secretari); Pere Mies (sotssecretari); Pelai Vilanova (tresorer); Joan A. Wennberg (comptador); Lluís Vila (arxiver) i Higini Siscart, Ramon Pla, Josep Mestres, Tomàs Bataller, Josep Girona i Miquel Palau i (vocals). El primer president va ser Hermenegild Puig i no Ramon Pla, el qual havia impulsat la creació del Sindicat. Aquest darrer, però, va refusar el càrrec perquè considerava que la seva persona no seria grata per a alguns sectors polítics conservadors a causa del seu progressisme polític. El primer Butlletí del Sindicat de Metges, òrgan informatiu de l’entitat, ja va esmentar la finalitat de la nova institució: «El Sindicat de Metges de Catalunya persegueix el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica, defensant els interessos morals i materials dels metges residents a Catalunya, protegint els associats i llurs famílies amb institucions de previsió i cooperació». El primer local va estar situat a la Rambla de les Flors número 16, 2n 1a, però l’1 de gener del 1921 van traslladar-se al carrer Pelai número 30, al primer pis, on hi havia el domicili del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Pocs mesos després de la fundació, el Sindicat ja comptava amb l’afiliació del 70-80% dels metges que exercien a tot Catalunya. Durant els posterior anys el Sindicat va crear tres institucions filials, la Mutual Mèdica, la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit, les quals comptaven amb els seus propis Consells

d’Administració en els seves respectives Juntes Generals. La constitució del Sindicat de Metges i la creació de les seves “filloles” va significar un important suport conegut com a “catalanisme mèdic” que en aquells moments estava representat en la figura de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. D’aquesta manera, el sindicat es va unir a d’altres institucions, com per

exemple l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, en la defensa dels interessos mèdics i polítics de Catalunya. Un dels primers temes compromesos al què va fer front el Sindicat va ser l’excés econòmic d’alguns metges a l’hora de cobrar als pacients, la poca professionalització d’alguns metges o el fet de conscienciar a la població sobre els avantatges de la higienització personal per la seva salut.


METGES DE CATALUNYA

| 22

Reportatge Invictus Metges de Catalunya guanya per segona vegada consecutiva les eleccions sindicals a l’ICS

H

an estat les primeres eleccions sindicals als òrgans de representació del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (ICS) després de cinc anys de retallades i Metges de Catalunya (MC) s’ha tornat a imposar a les urnes per segona vegada consecutiva. Uns resultats extraordinaris malgrat que la plantilla mèdica només representava el 25% del total del cens (37.570 treballadors) i malgrat que des de l’any 2011 les retallades han reduït el personal de l’ICS en més de 1.000 metges. Uns comicis en què, a més, s’ha negat el vot als facultatius d’Assistència Pública Domiciliària (APD) de Girona, Lleida i Barcelona. Un nou cop de força del sindicat que ha aconseguit un total de 80 delegats a les juntes de personal dels hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Viladecans (Barcelona), Joan XXIII, Verge de la Cinta (Tarragona), Arnau de Vilanova (Lleida) i Doctor Josep Trueta (Girona), i dels nou àmbits d’atenció primària –Barcelona Ciutat, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Catalun-

ya Central, Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran– de l’ens públic. A aquests 80 representants sindicals, cal afegir-hi els 59 delegats que ha obtingut MC dels 61 que s’han escollit fins ara, en els primers comicis del

personal laboral de l’ICS que s’han celebrat paral·lelament (en el moment de tancar l’edició d’aquest número de la revista Metges encara havien de votar els àmbits d’atenció primària de Barcelona Ciutat, Catalunya Central i Metropolitana Sud i els hospitals Vall d’Hebron i Arnau de Vilanova). En total són 2.652 empleats amb contracte laboral, dels quals 2.217 són metges interns residents (MIR), que han d’elegir els seus delegats de comitè d’empresa per als pròxims quatre anys. Les xifres globals de les eleccions a l’ICS reflecteixen una força aclaparadora dels metges: 139 delegats per a MC i 78 per a la segona força més votada, dels 454 delegats en joc. Unes dades que avalen l’actuació del sindicat contra la política d’austeritat impulsada pel Govern –la sanitat catalana té ara 1.408 milions d’euros menys que l’any 2010– i donen més empenta al col·lectiu mèdic per exigir la recuperació de les pèrdues retributives acumulades des de l’inici de les retallades.


23 |

METGES DE CATALUNYA

RESULTATS ELECCIONS ICS GLOBALS ESTATUTARIS METGES DE CATALUNYA. . . . . . 80 CCOO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 SATSE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 UGT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 CATAC-CTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 CGT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 USOC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 CIS-CSIF. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 FESITESS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 SAE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 SOMOS/SOM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 INTERSINDICAL-CSC. . . . . . . . . . . 6 USITAC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 TOTAL DELEGATS. . . . . . . . . . . . 393

La victòria contundent de MC, primera força sindical de la sanitat pública, també és una resposta clara al maltractament i acarnissament de l’ICS vers els facultatius, que s’han convertit en el grup professional amb un major increment de la precarietat laboral i el més castigat per les mesures d’estalvi de l’empresa. És per aquest motiu que el sindicat considera que l’ICS ja no té excuses per constituir una mesa de negociació mèdica, on els metges puguin acordar les seves condicions laborals i professionals i, alhora, potenciar la seva participació en la presa de decisions de la xarxa sanitària pública. El sindicat agraeix el suport majoritari dels metges que ha fet seves la trentena de propostes electorals que ha presentat MC sota el lema “Som Metges, Som la Teva Veu” i que han girat al voltant de sis punts clau: assolir un increment de la dotació pressupostària per a la sanitat pública, lluitar per la millora de les condicions de treball dels professionals, recuperar la qualitat assistencial, defensar el rol professional del metge, aconseguir la participació del coneixement mèdic en els òrgans de gestió i fiscalitzar les noves fórmules d’organització territorial i de gestió.

PRIMÀRIA METGES DE CATALUNYA. . . . . . 47 CCOO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 UGT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 SATSE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 CATAC-CTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 CGT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 USITAC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 CIS-CSIF. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 INTERSINDICAL-CSC. . . . . . . . . . . 6 TOTAL DELEGATS. . . . . . . . . . . . 201

HOSPITALS METGES DE CATALUNYA. . . . . . 33 SATSE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 CCOO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 CATAC-CTS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 UGT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 CGT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 USAE-F. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 USOC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 CIS-CSIF. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 FESITESS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 SOMOS/SOM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 TOTAL DELEGATS. . . . . . . . . . . . 192

GLOBALS LABORALS METGES DE CATALUNYA. . . . . . 59 CATAC-CSC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 TOTAL DELEGATS. . . . . . . . . . . . . 61


METGES DE CATALUNYA

| 24

Espai jurídic August González Ausín, advocat de l’Institut Qualitas

Drets dels metges en la publicació dels resultats professionals per part de l’empresa

É

s evident que cada vegada més la feina dels professionals sanitaris està més exposada a una certa publicitat i al seu coneixement per part de tercers. Una prova d’aquesta tendència són els intents de donar publicitat als resultats professionals, que es defensa per part dels promotors d’aquestes iniciatives com un mecanisme que afavoreix la transparència i l’eficiència. Davant d’aquesta situació, cal plantejarse quins són els límits i els drets dels professionals que s’han de respectar. Així, des de la perspectiva de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades personals, cal tenir en compte que la publicació dels resultats professionals per part de l’empresa és un tractament de dades. És a dir, implica una recollida, gestió o comunicació d’informació relativa a persones (en aquest cas, els metges). Això és així fins i tot si la publicació es fa de forma restringida, per exemple, a una intranet. En aquest sentit, entre moltes altres, podem destacar la Resolució de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades de 25/07/2014. Per tant, amb caràcter general, caldrà que es subjecti a les regles que per al tractament de dades personals estableix la Llei Orgànica 15/1999, és a dir, a la necessitat de consentiment dels titulars de les dades, els metges, els resultats dels quals són objecte de publicitat. No obstant i malgrat aquesta regla general, cal tenir en compte que es reconeix la possibilitat d’accés a aquests resultats per part d’altres treballadors si es considera que la informació és rellevant per als mateixos. I fins i tot es podria admetre la divulgació a tercers si la informació

tingués rellevància pública. Es tracta d’una qüestió molt casuística i que per tant requereix una valoració, cas per cas, dels interessos que es persegueixen amb l’acte de publicitat i dels drets o interessos que poden veure’s afectats. Ara bé, en aquest exercici de ponderació i d’acord amb la jurisprudència poden establir-se les següents pautes generals: • La informació que es vulgui difondre s’ha d’haver obtingut de forma legítima i ha de ser veraç. En principi, si és l’empresa qui en fa la difusió, caldria entendre que aquest requisit es compleix. • Ha de concórrer un interès públic, laboral o administratiu, que justifiqui aquesta difusió. Lògicament, aquest serà sempre l’aspecte més controvertit. • No són admissibles difusions efectuades amb un ànim de causar un perjudici gratuït o amb una finalitat ofensiva. • Tampoc són admissibles les difusions d’informacions de caràcter reservat o confidencial, sempre que aquest caràcter estigui fonamentat en un interès legítim i objectiu. De totes formes, si el que s’està difonent són resultats professionals, difícilment ens trobaríem amb informacions reservades o confidencials. • Sempre que sigui possible, s’ha d’acudir al procediment de dissociació, és a dir, transmetre la informació sense necessitat de vincular-la amb persones físiques identificades o identificables.


HEM DIT 25 |

NOTÍCIES DEL WEB DE MC

METGES DE CATALUNYA

> 15/01/2015

MC insta els treballadors de la xarxa concertada a rebutjar pactes que incloguin retallades addicionals Metges de Catalunya (MC) ha participat aquest dijous en la concentració de rebuig a les retallades organitzada pel comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). El sindicat, que ostenta la presidència del comitè, s’oposa al nou pla de retallades que ha presentat la direcció empresarial que comporta ajustos per valor de 3 milions d’euros per al 2015. MC insta els treballadors de la xarxa sanitària concertada

a seguir l’exemple del personal del CST i no acceptar les propostes empresarials de pacte que incloguin retallades addicionals en les condicions laborals i retributives. L’organització espera que la campanya de protestes que ha engegat el centre terrassenc provoqui un “efecte contagi” al sector per generar una gran mobilització que “aturi l’onada de retallades” que es perfila novament per a aquest any.

> 05/03/2015

> 07/04/2015

MC atribueix el col·lapse de les urgències a l’escassetat de recursos i a la falta de previsió

MC creu que Salut s’equivoca tirant endavant el projecte VISC + de cessió de dades sanitàries

Metges de Catalunya (MC) retreu al Departament de Salut que s’escudi en el pic estacional de la grip per justificar la saturació dels serveis d’Urgències dels hospitals i assenyala com a causes reals del col·lapse l’escassetat de recursos humans i assistencials, la falta de previsió dels centres davant d’una situació cíclica que es repeteix cada any amb una cadència predictible i la nul·la capacitat de reacció de les gerències. El sindicat considera que el problema s’alleujaria obrint part dels 1.000 llits d’aguts tancats per les retallades entre els anys 2010 i 2013 –el Servei Català de la Salut (CatSalut) encara no ha publicat les dades de 2014–, recuperant els punts d’atenció continuada (PAC) que s’han suprimit en l’àmbit de l’atenció primària i contractant facultatius per reforçar uns serveis d’urgències ja per si mateixos deficitaris.

Metges de Catalunya (MC) considera que el Departament de Salut s’ha equivocat aprovant el projecte VISC+ de cessió de dades sanitàries dels pacients catalans, “sense haver fet prèviament un debat tècnic i social per garantir l’anonimat de les dades i l’ús que en puguin fer terceres empreses o entitats”. Si bé el sindicat entén que es tracta d’una iniciativa d’“important transcendència es-

tratègica” per al país, l’organització critica les presses de Salut per posar en marxa aquest nou model de gestió i explotació de les dades sanitàries i censura la possibilitat que, en un futur, empreses privades acabin comercialitzant aquesta informació, tal com ha insinuat a Catalunya Ràdio el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Josep Maria Argimon.

> 05/03/2015

MC acusa el Govern de “confinar” les retallades addicionals de 2015 en els professionals sanitaris Metges de Catalunya (MC) retreu al Govern i als partits que hi donen suport que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovats aquest dimecres pel Parlament, “confinin” les retallades salarials en els professionals del sistema públic de salut, als quals se’ls manté la reducció del 50% de la productivitat variable per objectius (DPO), i que els ajustos s’acarnissin, un cop més, amb el col·lectiu mèdic, al qual se li afegeixen noves reduccions en els conceptes de carrera professional i triennis. L’increment del 2,1% del pressupost de Salut d’enguany (8.466 milions d’euros) és “insuficient”, a parer de MC, ja que “tot just servirà per abonar la paga doble retallada i per absorbir l’increment de l’IVA dels productes sanitaris” que ha passat del 10% al 21%.


METGES DE CATALUNYA

| 26

Rosa Boyé (MC) acusa Salut de maquillar les llistes d’espera La presidenta del Sector d’Hospitals ICS i delegada de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Rosa Boyé, acusa el conseller de Salut, Boi Ruiz, de fer “maquillatges aritmètics de mitjanes” amb les xifres de les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques, durant el programa “.CAT” de TV3 que ha

analitzat les conseqüències de la crisi en l’àmbit sanitari. Boyé ha assegurat que existeixen “temps morts” en els circuïts d’accés a les llistes d’espera que l’Administració no comptabilitza i ha subratllat els principals efectes de les retallades pressupostàries en salut: reducció d’un 30% del sou mèdic, disminució de la plantilla, increment dels contractes en precari, saturació dels serveis i sobrecàrrega assistencial.

Albert Tomàs assegura que el consorci sanitari de Lleida “està condemnat al fracàs” El president de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomàs, ha assegurat aquest dijous al programa “El Debat de La 1” de TVECatalunya que el futur consorci sanitari de Lleida, que ha de gestionar els recursos assistencials de titularitat pública de Ponent, “està condemnat al fracàs”, ja que la coexistència de professionals

amb diferents règims de contractació al si del nou ens generarà greuges comparatius. “A nivell professional, el consorci serà un allioli que es tallarà, perquè es vol compatibilitzar en el mateix lloc de treball grups professionals amb convenis, contractes i règim jurídics diferents”, ha dit. A més, ha afirmat que la “finalitat última” d’aquest tipus de projecte és estalviar diners “i això implicarà pèrdua de llocs de treball”.

El secretari general de MC, Francesc Duch, critica que l’ICS hagi expedientat nou metges de la Catalunya Central El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Francesc Duch, denuncia els expedients oberts a nou metges de la Catalunya Central. “Entenem que és una política de ‘caça de bruixes’ que va dirigida a un perfil concret de metge: d’una certa edat, amb bastants anys d’ofici i que atresora molt d’afecte i reconeixement per part dels seus malalts com ho evidencies les manifestacions que s’han produïts en els pobles que han tingut aquests casos”. El sindicat assegura que és molt sospitós que

els expedients oberts siguin tots del mateix territori i demana la destitució del cap de recursos humans a la zona, Ferran Fanlo. El sindicat mèdic considera que la desproporció en el nombre d’expedients interposats, alguns dels quals s’han pogut resoldre de manera positiva per als afectats gràcies a la intervenció de l’organització, “s’amaga la voluntat d’emprendre represàlies contra els metges que han mostrat resistències a l’hora d’aplicar mesures d’ajust econòmic i han prioritzat l’atenció als pacients per damunt de les directrius economicistes de l’empresa (DPO)”.


27 |

METGES DE CATALUNYA

Humor Gràfic per N a p i


METGES DE CATALUNYA

| 28

MC Magazine Fra Ramon

Apunts de mitologia contemporània: La Monyos

P

ocs mites s’incorporen al llenguatge corrent per la seva transcendència com ho ha fet “la Monyos” amb el qual hem construït frases fetes relatives a la popularitat o a la fama. “Ser més conegut (o més famós) que la Monyos” significa ser una persona que tothom reconeix i saluda i l’origen de la dita és un personatge de la Barcelona del primer terç de segle XX, del que, en canvi, en sabem ben poca cosa, sobre el qual s’ha vestit una trista llegenda que reomple els buit biogràfics.

La història No sabem massa cosa de la biografia de la popular Monyos, per no saber ni tan sols estem segurs del seu nom. Reputats autors contemporanis, experts coneixedors de la història de Barcelona com Lluís Permanyer o Dani Cortijo (Històries de la Història de Barcelona), asseguren que es deia Dolors Vega Massana, però la majoria de referències asseguren que el seu nom era Dolors Bonella i Alcanzar. Pablo Vila San Juan, que la conegué personalment, descriu que quan se li preguntava quin era el seu nom, responia que Maria, però val a dir que ho escriu de memòria, 32 anys després de la mort de la Monyos. Va viure al carrer Cadenes (actualment Rambla del Raval) i va passar els últims mesos de la seva vida a la Casa de la Caritat. Va morir a l’any 1940, segons

alguns, el 15 de setembre i segons altres, el 17 d’octubre, a l’Hospital Marítim de Malalties Infeccioses, als 89 anys d’edat. Contrasta la minsa documentació que tenim de la seva biografia amb el gran nombre de relats disponibles que descriuen la seva coqueteria estrafolària, la seva manera de vestir, els seus pentinats i els seus ornaments, sempre amb alguna flor que altre al monyo i fent anar el ventall estiu i hivern. Relats que, per altra banda, resulten reiteratius i, fins i tot, sobrers donat que es conserven algunes fotos, de diferents èpoques de la seva vida (arxiu Torres i arxiu Agustí Centelles). Carles Sentís escrivia a La Vanguardia: “Tanto por sus parloteos desordenados como por sus infatigables caminatas. Toda la Barcelona popular saludaba al paso a aquella señora tan emperifollada que en días de calor se abanicaba sin cesar, como una dama filipina. Durante unos años fue la Monyos una transeúnte emblema de la ciudad. Hoy la celebérrima Monyos no llamaría la atención ni por su vestir —las hay más esperpénticas— y menos por su hablar en solitario porque eso lo hacen en esta ciudad miles de personas”. Un dels primers que va escriure sobre ella fou l’arxiver municipal, gran cronista de la ciutat, Antoni Rué i Dalmau, que l’any 1945, signant com “Antonio R. Dalamau” escrivia en la sisena entrega de les Monografias históricas de Barcelona, titulada Tipos Populares de Barcelona:


29 |

“Con su traje de colores chillones, con falda avolantada; con su peinado extravagante, pródigo en cintajos y coronado por un clavel u otra flor; con su andar incesante, de paso menudo y precipitado; con su léxico soez a veces, fino otras... Su vocecita atiplada... La Monyos, popularísma durante unos veinte años y desaparecida no ha mucho, llamaba la atención por su facha y por su proceder. Sobre su pasado se forjaron mil leyendas, desprovistas todas de fundamento. La verdad no se la pudo arrancar nadie, por sus declaraciones estuvieron siempre plagadas de absurdos y contradicciones. Lo más probale, es que su pasado fuese el de tantas desgraciadas como en las ciudades abundan”. L’abans esmentat Pablo Vila San Juan, en el referit article de La Vanguardia, de 29 de novembre de 1972 (La Moños, Memorias de un cronista) ens explica que des del balcó de casa se la veia rentarse a la font, maquillar-se amb coloret, pentinar-se i fer-se el monyo: Así la conocí yo cuando desde mi balcón de la plaza Medinaceli, y disponiéndome a regañadientes a salir para el Instituto, la veía lavarse y emperejilarse junto a la fuente pública que entonces manaba en una esquina cercana al paseo de Colón. No perdonaba detalle de su triste «toilette” y después de chapuzarse concienzudamente poniendo la cabecita bajo el chorro de agua, se secaba con la misma manteleta raída y descolorida qué sobre sus huesudos hombros colgaba en jirones, sacando luego de uno de los bolsillos de una falda harapienta, una cajita

que contenía polvos y colorete, de que impregnaba generosamente su rostro arrugado de expresión siniestra. «La Moños», después de lavada y embadurnada, se erguía satisfecha y remangándose las faldas, bajo las que aparecían unos calzones de indefinible color, arrancaba de sus profundidades una flor mustia que colocaba con gran coquetería en todo lo alto de un moño ceniciento y desmañado. Luego aparecía el abanico. El famoso abanico roto, desvarillado, que se agitaba en su mano huesuda constantemente en invierno y verano; y emprendía la marcha a través de todo Barcelona, entre la rechifla de las gentes, las groserías de los haraganes, y las murmuraciones de las comadres. No se la vio jamás pedir limosna. Nadie pudo acusarle de un trapicheo ilegal. Lluís Permanyer ens diu que passejava tot el dia per les rambles i pel raval o, millor dit, anava amunt i avall, sempre a pas ràpid i sovint parlant sola. A vegades l’acompanyava “el Callo”, un altre captaire brut i esparracat, famós perquè llençava petons a l’aire tot dient “pren-lo que és l’últim que hem queda”. A vegades se la veia perseguida per nens que l’increpaven corejant el seu renom. En qualsevol cas, sempre defugia converses estranyes i responia “tinc presa, tinc presa” a qualsevol interpel·lació.

La llegenda Un personatge tan mític com la Monyos necessita una història. No pot ser, de cap manera, una persona anònima, amb una vida vulgar. Ha d’haver un passat que ho

METGES DE CATALUNYA

expliqui tot. La creença popular que una desgràcia important et pot fer perdre la xaveta per sempre més i la suposició que els esperpèntics vestits que duia se’ls feia ella mateixa aporten dos elements clau per a la ficció biogràfica. Segons la llegenda, la Monyos era una modisteta d’un taller de confecció que s’enamorà del fill de l’amo, del qual quedà embarassada. La mare del noi va impedir la relació i li va prendre la filla tan bon punt va néixer, motiu pel qual la Dolors va embogir. Segons altres versions era una minyona del Passeig de Gràcia que s’enamorà del senyoret que va morir en accident després de deixar-la embarassada de la nena que li prendria la mestressa.

El mite Victoriano Benedicto va escriure una tragèdia (La Moños) sobre aquesta llegenda que s’estrenà al Teatre Circ Barcelonès i en què, cap el final de l’obra, una actriu d’aspecte semblant i vestida com ella pujava a l’escenari dient ser la Monyos i verificant l’autenticitat de la història relatada. Un altre gran cronista de la ciutat, Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (Sempronio) escrivia el 1963 al Minutero barcelonés (1963) sobre l’espectacle:

“ ...era presentada como una mujer de la aristocracia enloquecida y degenerada por causa de un desgraciado amor. La aparición personal de la auténtica Moños en el cuadro final de la obra semejaba avalar la veracidad de la historia. Pero se elevaron voces en los periódicos, protes-

Sempre defugia converses estranyes i responia “tinc presa, tinc presa” a qualsevol interpel·lació


METGES DE CATALUNYA

| 30

Ser més conegut (o més famós) que la Monyos” significa ser una persona que tothom reconeix i saluda i l’origen de la dita és un personatge de la Barcelona del primer terç del segle XX, sobre el qual s’ha vestit una trista llegenda que reomple els buit biogràfics

tando de los empresarios sin escrúplos que pretendáin convertir en moneda la miseria de un desdichado ser... Mientras, gente de menos fantasía, los enterados de todo, aconsejaban buscar los antecedentes de la Moños en el archivo de la policía, donde estaba fichada en el apartado Descuideros”. L’any 1960, Rudy Ventura li va dedicar una cançó, composta per Vicenç Sabater i gravada a discos Columbia, “Recordant la Monyos”. Donada la seva popularitat algú va revestir, repentinar i remaquillar un autómata del Tibidabo (fabricat el 1909) que avui tothom coneix com la Monyos i pel mateix motiu hi té una figura dedicada al Museu de Cera de Barcelona. Després d’anys treballant en el projecte, el 1996, l’actriu Mireia Ros s’estrenà com a directora amb “La Monyos”, produïda pel modista gallec Adolfo Domínguez en col·laboració amb TV3, TVE i Canal+. La pel·lícula, interpretada per Julieta Serrano en el paper de la Monyos, és un meritori projecte, molt personal de Mireia Ros, que a més de dirigir, interpreta, fa el guió i muntatge, composa la banda sonora i fins i tot interpreta part de la música. La història de la Monyos ens il·lustra sobre la paradoxa que la persona que coneix tothom, el paradigma de la fama, en realitat no és coneguda per ningú. Amb la Monyos s’extingeixen tot un seguit de personatges extravagants i populars dels carrers de Barcelona, molts dels quals ja no se’n te cap record.

Com el Caballer Godia, el Senyor Miquel Escuder, el Savi Lleonart, el noi de Tona, la Pepa la Maca, la Marieta enfarinada, l’home de la flauta i el gos, el Garibaldi, el Girona Pobre, el cec Antonet, el Moro Benigani o moro de les babutxes, el Senyor Canons, el gitano Rocafort de cal Batllori anomenat també l’home dels gossos i, l’últim sobrevivent, l’home dels coloms. Durant la transició, un travesti descarat i exhibicionista anomenat José Pérez Ocaña (popularment l’Ocaña), suposadament pintor de professió i activista polític, sense obra pictòrica coneguda ni activitat política digne de menció que se li recordi, va recuperar la tradició dels personatges pintorescos de la Rambla. En Ventura Pons va augmentar la seva popularitat al dedicar-li una pel·lícula el 1978, “Ocaña, retrat intermitent” que interpretava ell mateix i que no va poder incloure l’apoteòsic final de la seva vida, l’esdeveniment més cinematogràfic de tota la seva existència. Ocaña va morir el 1983 com a conseqüència de les cremades sofertes durant les festes patronals del seu poble, Cantillana (Sevilla) dedicades a la Virgen de la Soledad, per incendiar-se la disfressa de Sol radiant que duia i que ell mateix havia confeccionat amb paper, tela, bengales i focs d’artifici. Ara, 30 anys després de la seva mort, sembla revifar la memoria d’Ocaña i, a més d’exposicions antològiques i llibres commemoratius, se li dedicarà un museu a Cantillana, la localitat on va nèixer, per recopilar la seva obra i recordar la seva figura.


Metges Catalunya Nº1