Issuu on Google+

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • ABRIL 14 NÚM. 253

Reneix el mercat del Pla

L’equipament , motor comercial del Centre Històric

Àngel Ros aposta per la projecció exterior de la ciutat de Lleida. P. 10

Any per difondre el llegat i la figura del gran científic lleidatà Joan Oró. P. 16

Les Festes de Maig arriben carregades de bones actuacions musicals. P. 19


Abril Destacats

URBANISME Obertura amb èxit del Mercat del Pla ................................... 3 Adjudicada la construcció de dues rotondes de la N-II.... 5 Urbanització del carrer la Palma.............................................. 7 87 places de pàrquing a solar del Seminari......................... 7 Pla d’Acció de l’Energia Sostenible amb 43 accions ..........8 MEDI AMBIENT Sant Francesc, edifici d’eficiència energètica ..................... 8 CONSISTORI Presa de possessió com a regidora de Neus Brocal ....... 14 PARC CIENTÍFIC Rodatge del “Segon Origen” al Magical Media ................. 15 TECNOLOGIA GoLleida, l’oferta turística de la ciutat al mòbil ................ 15 CULTURA Més activitats culturals que mai per Sant Jordi .............. 20 La biblioteca-fonoteca de l’Auditori, oberta al públic ... 20

04

El barri de Pardinyes gaudirà de 70 noves places de pàrquing provisionals i gratuïtes a Corregidor Escofet i el carrer Tarragona.

06

Acord entre la Paeria i Bankia pel qual l’entitat bancària cedeix 10 pisos per a lloguer social, destinat a famílies sense recursos.

11

El programa d’activitats de primavera de l’Ajuntament inclou 400 propostes de cultura popular, esport, infantils, etc.

BENESTAR SOCIAL Treballadors de l’IMO rehabiliten pisos del Seminari .... 21 Cursos per a cuidadors no professionals ........................... 21 URBANISME Reobertura de la passarel·la dels Instituts ........................ 22 BENESTAR SOCIAL Tardes de ball al River Cafè ..................................................... 23 DRETS CIVILS Premi Mila de Periodisme ....................................................... 25 Congrés de Convivència a la Ciutat........................... .......... 25 OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26 OCI Agenda cultural .................................................................. 28

Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

2

010

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Minut: 0,26 euros

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

• 93 799 07 07 Edicions

La Paeria • Ajuntament de Lleida


Abril de 2014 • Urbanisme

El Centre Històric es posa de moda • El Mercat del Pla obre les portes amb 10 botigues efímeres de roba i 3 gastrobars L’edifici modernista del Mercat del Pla ha tornat a obrir les seves portes l’1 d’abril convertit en un innovador centre comercial de pop up stores o botigues efímeres, en què marques de moda de primer nivell venen els seus estocs amb grans descomptes. Entre el mercat i el carrer Cavallers hi ha 10 botigues i 3 gastrobars, en 7 dels quals hi participen directament el comerç i la restauració local. L’empresa jamSTORES, promotora del projecte, mantindrà obert el mercat la primera quinzena de cada mes, de dilluns a dissabte, de 10 a 21 h. En cada període les pop up stores seran de marques diferents, de manera que serà un espai dinàmic i sempre nou. La resta de dies que no hi hagi activitat comercial, la Paeria, per mitjà de Turisme de Lleida, programarà diferentes iniciatives per promocionar la marca “Districte Mercat del Pla” i dinamitzar el barri del Centre Històric. Durant la inauguració, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va posar en relleu que “la dimensió comercial del nou Mercat del Pla marcarà un abans i un després al Centre Històric i, alhora, es

El Mercat del Pla va reobrir les portes l’1 d’abril, amb la presència de nombrós públic. © H. S.

La Paeria posa en marxa un Pla de Dinamització del barri amb la creació de la marca “Districte Mercat del Pla”, que fomenta l’emprenedoria i la millora de l’entorn

La reobertura del mercat ha estat molt ben acollida pels veïns i veïnes de la ciutat. © H. S.

convertirà en un eix vertebrador i catalitzador del barri”. Les pop up stores presents a l’abril han estat Custo Barcelona, Pepe Jeans, Sita Murt, Textura, Loreak Mendian, New Zealand Auckland, Javier Simorra, Punto Blanco i Boxley. Així mateix, en tres solars del carrer Cavallers s’han instal•lat De-sigual, Wesc (botiga de roba i bar), La plage du Blasi (bar) i Junk Food. En el període següent, al mes de maig, és previst que s’instal•lin al mercat marques com ara Desigual, Yerse, Miriam Ponsa, Txell Miras, Toni Francesc, Veneno en la Piel i David Valls, entre d’altres. Paral•lelament, l’Ajuntament de Lleida ha posat en marxa un Pla de Dinamització del Centre Històric que pretén transformar el barri d’una manera transversal i integral, per mitjà de la creació d’una marca que, sota el nom “Districte Mercat del Pla”, doni a conèixer la idiosincràsia, l’expressivitat i l’especial atractiu del barri. Aquest projecte consta d’un important programa econòmic de foment a l’emprenedoria, un pla de millores de l’entorn i un pla de comunicació i difusió del Centre Històric. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

3


Urbanisme • Abril de 2014

Més espai de pàrquing a Pardinyes • Unes 70 places noves gratuïtes a Corregidor Escofet i el carrer Tarragona

Nou aparcament a la Rambla de Pardinyes. © H. Sirvent

Els veïns i les veïnes del barri de Pardinyes tenen a la seva disposició prop de 70 noves places de pàrquing provisionals i gratuïtes. Les zones d’aparcament són distribuïdes en dos solars que els propietaris han cedit temporalment a l’Ajuntament de Lleida.

La Paeria ha habilitat una zona d’aparcament gratuït en un solar situat al carrer Corregidor Escofet (conegut com Rambla de Pardinyes), amb una superfície total de 2.844 metres quadrats i una capacitat màxima per a una trentena de vehicles.

L’altre pàrquing, amb prop d’una quarantena de llocs, és al xamfrà dels carrers Tarragona, Ramon Argilés i Anastasi Pinós, molt a prop també de Corregidor Escofet

gratuït de Corregidor Escofet i del carrer Tarragona té una durada de cinc anys, prorrogables, mentre el propietari del terreny no hi construeixi.

L’adequació del solar de la rambla de Pardinyes ja ha finalitzat, mentre que l’habilitació del pàrquing del carrer Tarragona s’ha començat en les darreres setmanes amb les tasques de pavimentació, després que s’hagin acabat els treballs d’enderroc de les diferents cases antigues que hi havia des de feia anys.

Millora paisatgística de la zona i resolució de part del problema d’aparcament del barri

La cessió dels solars per a aparcament provisional

Per tant, amb l’arranjament d’aquests dos solars s’aconsegueix una millora paisatgística i, alhora, una dotació d’una bossa important d’aparcament per a vehicles a la zona de Pardinyes. •••

Adequació de l’accés a l’escola El Gargot • L’actuació ha permès crear una nova zona d’espera per als pares i els infants Dins del projecte d’Entorns Escolars Segurs, l’Ajuntament de Lleida està duent a terme les obres de millora de l’accés a l’escola bressol municipal El Gargot, situada al carrer Bisbe Irurita. L’actuació urbanística ha permès crear una nova zona d’espera per als pares i les mares i per als infants per tal que l’entrada i la sortida del centre sigui més còmoda i segura. Les obres consisteixen en l’ampliació de l’espai per als vianants, la millora de l’accessibilitat de la vorera i la instal•lació de mobiliari urbà, cosa que ha permès crear una zona d’espera més segura. Amb l’adequació d’aquest espai s’allunya la zona d’aparcament i permet deixar lliure la façana de l’escola, que fins ara quedava tapada pels vehicles. Globalment, el projecte d’Entorns Escolars Segurs, amb el qual actual-

4

La Paeria • Ajuntament de Lleida

L’entrada a l’escola és més còmoda per als pares i els infants. © H. Sirvent

També s’ha ampliat l’espai per als vianants, s’ha millorat l’accessibilitat de la vorera i s’ha col·locat mobiliari urbà

ment l’Ajuntament de Lleida ha actuat en una desena de centres, pretén millorar la seguretat viària i promoure una mobilitat més sostenible (més ús del transport urbà i de la bicicleta) al voltant dels centres educatius. •••


Abril de 2014 • Urbanisme

Adjudicades les rotondes de la N-II • Les obres aniran a càrrec de l’empresa ACSA Obras e Infraestructuras, SA L’Ajuntament de Lleida ha adjudicat la construcció de dues de les tres rotondes de la N-II a l’empresa ACSA Obras e Infraestructuras, SA per un import global de 867.874,56 euros. L’una és la rotonda situada a la intersecció de la N-II amb el camí de la Caparrella i l’altra, la glorieta emplaçada a la cruïlla d’accés a Butsènit. Aquestes dues actuacions formen part d’un projecte global que inclou la construcció d’una tercera entre el pont de l’AVE i la rotonda ja existent del camí de Rufea, propera a la zona del Camp Escolar. La rotonda de la Caparrella tindrà un diàmetre exterior de 58 m i un d’interior de 42 m, dos carrils de 4 m i voreres exteriors de 2 m. El projecte inclou la millora i l’adequació dels carrils d’accés a la nova rotonda des de Lleida i en direcció a Alcarràs, com també la renovació de la xarxa de serveis i la instal•lació d’enllumenat nou.

La rotonda de Butsènit tindrà un diàmetre exterior de 39 metres. © H. Sirvent

Són situades a la intersecció amb el camí de la Caparrella i a la cruïlla d’accés a Butsènit

La rotonda de Butsènit, amb un termini d’execució de 4 mesos, tindrà un diàmetre exterior de 39 m i un d’interior de 23 m, dos carrils de 4 m i voreres exteriors de 2 m. També es facilitarà l’accés a la parada de bus. •••

Millora del camí Travessia Mariola • Reforç del ferm del vial, que té una llargada de 815 m i una amplada de tres metres El camí Travessia Mariola a Vallcalent, a l’Horta de Lleida, s’ha millorat amb la renovació de la xarxa d’aigua potable i el reforç del ferm del vial, que té una llargada de 815 metres i una amplada de tres metres.

Els veïns i les veïnes han notat un increment del cabal de l’aigua amb les noves canonades instal·lades

També es fa el desbrossament de marges de camins –uns 150 quilòmetres– als encreuaments i als punts en què la vegetació limita la visibilitat. Finalment, s’ha millorat la senyalització de 44 km de camins de l’Horta. •••

L’arranjament, que abraça una superfície de 2.445 metres quadrats, ha permès que els veïns i les veïnes notin un increment en el cabal de l’aigua gràcies a les noves canonades de polietilè que s’han instal•lat. La millora d’aquest camí, que té un pressupost d’uns 90.000 euros, s’emmarca dins del pla d’inversions de l’empresa concessionària Aigües de Lleida. Aquesta actuació complementa el Pla de manteniment de camins de l’Horta, amb el qual es reparen una trentena de camins, tant asfaltats com de terra, a més d’altres actuacions puntuals.

Les obres han permès instal·lar noves canonades de polietilè. © H. Sirvent

Ajuntament de Lleida • La Paeria

5


Urbanisme • Abril de 2014

Cessió de 10 pisos per a lloguer social • Per a famílies sense recursos, fruit de l’acord signat entre la Paeria i Bankia d’entitats bancàries i la resta, 200, són de particulars. A aquest servei s’hi suma els 250 habitatges que l’EMU té en propietat. Per tant, la Paeria gestiona prop de 500 habitatges per a necessitats socials.

L’alcalde i el director de zona de Bankia, Saturno Mourelo, van signar el conveni. © H. S.

La Paeria i Bankia han signat un acord pel qual l’entitat bancària cedeix 10 habitatges que s’incorporen a la xarxa de lloguer social. Els pisos es destinen a famílies sense recursos i amb risc d’exclusió social.

6

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Aquesta cartera de pisos, que es podria ampliar en un futur, s’incorpora a la que té la Paeria en la Xarxa de Mediació de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, que actualment disposa de 250 habitatges. D’aquests pisos, 50 són propietat

Resolts problemes amb la hipoteca D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida ha resolt 86 casos amb problemes de pagament de la hipoteca o del lloguer per mitjà de l’oficina municipal de l’Empresa Municipal d’Urbanisme que es va obrir ara fa poc més d’un any per ajudar les famílies que han d’afrontar aquest tipus de situacions. Des de la seva posada en marxa, l’oficina ha atès 441 persones, de les quals 156 són per temes relacionats amb la hipoteca i 240 amb el lloguer. Dels 86 casos que s’han resolt, en 44 s’ha adjudicat un pis per mitjà de la Mesa d’Emergències (formada per la Paeria i la Generalitat), i la resta mitjançant procediments de mediació. •••


Abril de 2014 • Urbanisme

Prioritat per al vianant al carrer la Palma • Ampliació de les voreres, millora l’accessibilitat i renovació dels serveis ni d’execució de 4 mesos, comprèn un àmbit de 588 metres quadrats, dels quals 218 corresponen a les voreres amb llambordes i 370, a la calçada de paviment asfàltic.

Treballs d’ampliació de les voreres al carrer la Palma. © H. Sirvent

Les obres de remodelació del carrer la Palma, entre els carrers Nou i Lluís Besa, permetran donar prioritat als vianants amb la creació d’una plataforma única, la renovació i l’ampliació de les voreres per millorar l’accessibilitat, a més de la renovació dels serveis.

L’actuació al carrer la Palma, al Centre Històric, complementarà tota la urbanització que s’està fent a l’entorn de la plaça Sant Antoni Maria Claret i el Parador del Roser. La urbanització del carrer la Palma, que té un termi-

En aquest sentit, es renovarà la vorera en el primer tram tot i que quedarà igual d’amplada i en el tram en què el vial s’eixampla es pretén ampliar la vorera fins als 2,80 m i una calçada de 5 metres. Pel que fa als serveis, amb les obres de remodelació es millora la xarxa de sanejament i la d’aigua potable i es renova tot l’enllumenat del carrer.

A més, es col•locaran vuit cubs o pilones per delimitar la calçada de les voreres, a més de la millora de la senyalització vertical i horitzontal.

Treballs per canviar la xarxa de sanejament i la d’aigua potable i reemplaçar tot l’enllumenat públic El pressupost d’aquesta actuació, que és previst que estigui enllestida al començament de l’estiu, és de prop de 110.000 euros i es du a terme per mitjà de les inversions de la concessionària Aigües de Lleida. •••

Places de pàrquing al Centre Històric • Unes 240, al solar dels antics blocs del Seminari i a l’Illa de la Maternitat Coincidint amb l’entrada en funcionament del Mercat del Pla, s’han obert els aparcaments habilitats al solar dels antics blocs del Seminari i a l’Illa de la Maternitat, que completen l’oferta de 2.000 places per estacionar a l’entorn del nou equipament i del Centre Històric. L’Ajuntament ha adequat com a pàrquing de zona blava de baixa rotació dos solars del Centre Històric on hi havia els blocs del Seminari, amb un total de 87 places. Aquests terrenys nous, situats al carrer Cavallers 28, 30 i 32 (davant del Parador de Turisme) i Cavallers 68, 70, 72, 74, s’incorporen al projecte Solars Vius, dins del qual ja s’ha actuat en una dotzena de solars del Centre Històric de Lleida. Aquesta actuació forma part de la millora de la mobilitat i de l’aparcament del Centre Històric i se

Els solars del Seminari acullen un pàrquing de zona blava de baixa rotació. © H. Sirvent

Oferta de 2.000 places per estacionar a l’entorn del Mercat del Pla i del conjunt del barri

suma a l’ampliació que s’està duent a terme a l’Illa de la Maternitat, amb un total de 150 places, com també l’adequaci�� d’un solar al carrer Tallada amb 35 places més i el de la plaça del Dipòsit amb unes altres 21 places. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

7


Urbanisme • Abril de 2014

Pla d’Acció de l’Energia Sostenible

• Inclou 43 accions per aconseguir la reducció d’un 20% de les emissions de CO2 2020. Es vol passar de les emissions actuals de 4,78t CO2 per càpita a 3,43t.

Reducció d’un 20% de les emissions de CO2 a la ciutat. © H. Sirvent

Medi Ambient

La comissió informativa d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Territori va aprovar el Pla d’Acció de l’Energia Sostenible de Lleida, seguint les línies estratègiques establertes en l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Lleida i complint amb el pacte d’alcaldes contra el

canvi climàtic que Lleida va subscriure el 2009. El pla inclou la proposta de 43 accions, tant en l’àmbit públic com privat, per aconseguir la reducció d’un 20% de les emissions de CO2 fins al

Eficiència energètica als edificis

• E stalvi del 36% en combustible i del 10% en electricitat a Sant Francesc l’Energia de Lleida, ha posat en marxa un conjunt d’actuacions a l’edifici municipal Sant Francesc per rebaixar el consum d’energia tant pel que fa al gas com a l’electricitat.

Les actuacions s’emmarquen dins del projecte europeu Smartspaces. © H. Sirvent

La Paeria ha iniciat les actuacions d’estalvi i eficiència energètica de l’edifici municipal de Sant Francesc dins del projecte demostratiu europeu Smartspaces, conjuntament amb 580 edificis públics d’11 ciutats europees. Amb totes aquestes mesures es

8

Entre les mesures hi figuren la millora de l’eficiència energètica en edificis municipals i en l’enllumenat públic i la promoció de mesures d’estalvi en els domicilis privats, com ara l’aïllament d’edificis o la modernització de calderes. De les 43 mesures d’actuació, 13 actuacions s’inclouen dins de l’àmbit domèstic; 5, en el sector serveis; 6, de mobilitat; 4, en el cicle de residus; 1, en el cicle de l’aigua; 10 actuacions, en l’àmbit públic (Paeria), i 5, que tenen a veure amb la producció local d’energia de fonts renovables. El pla vol analitzar la situació del municipi en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de consums energètics i determinar el conjunt d’actuacions per desenvolupar des de l’Ajuntament per millorar el comportament energètic i d’emissions del municipi. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida

preveu assolir un mínim d’estalvi del 15% de l’energia respecte a l’any 2013, que es preveu que arribarà al 36% en combustible i al 10% en electricitat. El projecte Smartspaces, que es du a terme per mitjà de l’Agència de

Durant el darrer any s’ha monitoritzat el consum de l’edifici i de les temperatures de les diferents plantes, per tal de detectar els sobreconsums, les disfuncions o els possibles malbarataments energètics. En segon lloc, s’ha programat una sèrie de mesures relacionades amb la climatització de l’edifici tant a l’hivern com a l’estiu, i amb el consum d’electricitat tant dels equips com de l’enllumenat. A més de l’edifici de Sant Francesc, a Lleida també es treballa dins el marc d’Smartspaces als pavellons de Barris Nord, de Pardinyes i de Cappont, amb el mateix compromís de reduir el seu consum energètic un 15%. •••


Alcaldia• Abril de 2014

‘Lleida ha de mirar lluny en el temps i en l’espai’ • Ros reivindica la potencialitat econòmica i cultural de Lleida en l’àmbit internacional la FP dual) i dels programes de mobilitat europeus, mentre que en el capítol de la investigació va remarcar el paper important que tenen les empreses del Parc Científic de Gardeny. A més, va anunciar la creació d’un departament dedicat a la divulgació científica. No va obviar tampoc el rol que ha de tenir la cultura i va anunciar la creació d’un Pla d’Internaciona-lització de la Creació Cultural que ajudarà els creadors a obrir-se a l’exterior.

Àngel Ros va pronunciar la conferència anual que organitza el Col·legi de Periodistes. © H. S.

“Lleida ha de mirar lluny, en el temps i en l’espai”. Amb aquesta frase reivindicava l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el paper que ha de tenir Lleida com a centre neuràlgic econòmic i cultural. En la conferència anual del Col·legi de Periodistes, el paer en cap va incidir en els elements que poden contribuir a desenvolupar les potencialitats de la ciutat, àdhuc en l’àmbit internacional, com Mercolleida, el Parc Científic de Gardeny, GlobaLleida, la Fira de Lleida, la Universitat, la cultura o el turisme. El paer en cap va remarcar que les estratègies d’avenç econòmic han d’anar sempre acompanyades de polítiques

encaminades a la cohesió social i al desenvolupament dels valors humans. En l’àmbit social, va recordar el suport de l’Ajuntament a les famílies amb necessitats socials, a la gent gran i a les persones amb dificultats per pagar la hipoteca o el lloguer. També va incidir en la promoció laboral i empresarial, recordant els programes desenvolupats per l’IMO i anunciant la creació d’una oficina dedicada a promoure la responsabilitat social de les empreses i les administracions. El discurs va incidir en el valor de la Formació Professional (especialment

L’alcalde reclama millores com la connexió amb el Corredor Mediterrani o que la A-27 arribi fins a Montblanc Respecte al turisme, es va referir a elements clau com l’enogastronomia, la potenciació de la Seu Vella o el paper de Lleida com a capital de turisme de negocis i de grans cites esportives. Ros, que va demanar “un salt de la política agrària a la política industrial”, va reclamar també una aposta per les comunicacions (connexió amb el Corredor Mediterani, extensió de la A-27 fins a Montblanc, Aeroport de LleidaAlguaire) per tal de poder desenvolupar les potencialitats de la ciutat. •••

L’alcalde aposta per les smart cities •C  onferència del paer en cap en el mar de la fira CeBIT de Hannover L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va posar en relleu el paper que han d’exercir els ajuntaments en la introducció dels serveis de Big Data i tots els avenços que representen per a l’administració pública i per al concepte de smart city en una conferència que va impartir a la fira tecnològica CeBIT de Hannover. Coincidint amb la visita a CeBIT, l’alcalde de Lleida i president del Consorci Parc Científic va signar un conveni de col•laboració amb l’European Center of Ubiquitous Tecnologies and

10

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Smartcities (Ubiquitec) de la Universitat de Duisburg-Essen per desenvolupar conjuntament amb el parc científic aplicacions d’smart cities en l’àmbit social. Lleida col•laborarà també amb la fira alemanya Metropolitan Solutions de serveis i tecnologia per als municipis, en el marc de Municipàlia.

L’alcalde a CeBIT de Hannover. © H. S.

Lleida i el Parc Científic participen a CeBIT des del 2005 amb l’objectiu de promoure sinèrgies i acords vinculades a la innovació i recerca del parc. •••


Abril de 2014 • Alcaldia

Gaudir de Lleida a la primavera

•P  rograma amb 400 propostes de cultura popular, esport, patrimoni, ciència i infantils Unes 400 propostes de cultura popular, esport, patrimoni, museus, ciència i infantils es desenvoluparan aquesta primavera a gairebé una trentena d’espais i equipaments dels diferents barris de la ciutat. El nou programa d’activitats de primavera de l’Ajuntament de Lleida, que s’allargarà fins al final de juny, es du a terme en col•laboració amb una seixantena d’entitats. És la primera vegada que l’Ajuntament de Lleida recopila, en un llibret informatiu i un web, totes les activitats de primavera que tenen lloc a la ciutat. La Paeria ha editat 75.000 exemplars del nou programa, que s’han distribuït a

les llars i els comerços de Lleida, i també estan disponibles als centres cívics, a la Seu Vella, a Turisme de Lleida, a la Regidoria de Cultura, a La Llotja, als hotels i a Turisme de la Generalitat, entre d’altres espais. Les propostes també es poden consultar al web www.paeria.cat/primavera, que s’actualitzarà permanentment amb les novetats del programa. La ciutat aplega bona part de les seves festes més emblemàtiques a la primavera, com la Festa Major de Maig, la Fira de Titelles, la Festa de Moros i Cristians, l’Aplec del Caragol, la Setmana Santa, la diada de

La Festa de Moros i Cristians tindrà lloc del 16 al 18 de maig. © H. S.

Les activitats es desenvolupen fins al final de juny en una trentena d’espais i equipaments de diferents barris

Sant Jordi, la Feria de Abril, la Nit dels Museus, el Corpus o la Diada de Cultura Popular, entre d’altres. Enguany s’hi incorpora l’Air Race F1, un nou festival aeri que tindrà lloc a l’Aeroport Lleida-Alguaire al maig. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

11


Abril de 2014 • Joventut

Spring Riot guanya el concurs DIRECTE • El grup actuarà a la Festa Major de Lleida i gravarà un vídeo amb tres temes en directe als teclats i sintetitzador, i Lluís Surroca, veus i baix.

Spring Riot en el moment de rebre el guardó. © Regidoria de Joventut

Spring Riot ha estat la formació guanyadora del concurs DIRECTE 2014, la Mostra de Música Jove del Segrià organitzada per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida. El premi permetrà a aquest grup de rock alternatiu actuar a la Festa Major de Lleida d’enguany

i obtenir la producció d’un vídeo musical amb 3 temes en directe. Els components de la banda guanyadora són Isaac Pizarro, veu i guitarra elèctrica; Joan Mercadé, cors i bateria; Lluís Sánchez, veu principal i guitarra rítmica; Marc Górriz,

El jurat, integrat per músics i professionals del món de la comunicació i la música, ha atorgat el segon premi al grup de hard rock Steinbock, que obté el dret a actuar a la Festa Major d’estiu d’Alcarràs; el tercer premi al grup especialitzat en la fusió d’estils Orígens, que participarà a la Festa major d’Alpicat, i el quart premi a la formació de poprock Enzuri, que actuarà a les Festes de Tardor de Lleida. A més dels concerts, tots remunerats, aquests tres grups han aconseguit també la producció d’un vídeo musical.

La fase final d’aquesta 18a edició del concurs tingut la participació de 8 grups musicals (formats per un total de 32 joves músics), que han rebut el suport d’uns 400 seguidors.

Les formacions Steinbock, Orígens i Enzuri han obtingut respectivament el segon, tercer i quart premis El DIRECTE d’enguany s’ha obert per primer cop a tota la comarca i ha comptat amb la col·laboració dels ajuntaments d’Alcarràs i Alpicat i del Consell Comarcal del Segrià. •••

• Per promoure la projecció mundial de la capital del Segrià i la seva àrea d’influència

Alcaldia

Premi Internacional Ciutat de Lleida L’Ajuntament de Lleida convoca la sisena edició del Premi Internacional Ciutat de Lleida per, un any més, promoure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència. El guardó reconeix públicament i institucionalment la trajectòria de persones, entitats de la societat civil, empreses i/o institucions que hagin destacat per la seva aportació, per mitjà del seu treball acadèmic, científic, econòmic, social o cultural, a la visibilització, el coneixement o el ressò internacional de la ciutat de Lleida i el seu territori més pròxim. El jurat, presidit per la periodista Rosa Maria Calaf, és format enguany pel president del Grup Ros Roca i president del Consell Social de la Universitat de Lleida, Ramon Roca; el catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la

El guardó reconeix la trajectòria de persones, entitats de la societat civil, empreses i institucions

UdL, Albert Galinsoga; el periodista i escriptor Lluís Foix; el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, i el director-fundador de Lleida.net, Francesc Sapena. El guanyador rep una reproducció en bronze de l’anomenat “Bronze d’Ascoli”. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

13


Fires • Abril de 2014

La fira F&T fomenta l’emprenedoria

• E l saló de formacio i treball dóna als joves informació sobre 25 disciplines formatives GlobaLleida ha promocionat l’emprenedoria en el marc de la Fira de Formació Professional i Treball “F&T”, saló que s’ha celebrat del 24 al 26 d’abril al pavelló 4 de Fira de Lleida. L’entitat lleidatana ha presentat el programa Erasmus per a Joves Emprenedors, adreçat a persones que han iniciat el seu negoci en els darrers 3 anys i que vulguin treballar i intercanviar experiències amb empresaris d’èxit de diferents països europeus.

Consistori

Aquesta és una de les principals novetats del saló, que ha tingut la participació de 24 empreses i entitats i ha donat informació sobre 25 disciplines formatives, una més que en l’edició anterior.

El saló ha tingut lloc del 24 al 26 d’abril a la Fira de Lleida. © S.C.

L’espai “Youth on the Move” de la Comissió Europea ha ofert tot tipus d’informació sobre els programes d’educació i treball juvenils a Europa

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va remarcar durant la p`resentació que aquesta mostra “ofereix una visió integral de l’oferta de formació professional de les Terres de Lleida” i va destacar que “cada dia més empreses lleidatanes confien en la formació educativa dual”.

F&T ha acollit 50 activitats professionals (conferències, tallers, demostracions i altres iniciatives relacionades amb la formació) i ha acollit l’espai “Youth on the Move” de la Comissió Europea, que ha informat sobre programes per estudiar i formar-se a la Unió Europea, el servei de voluntariat europeu, les pràctiques professionals en empreses europees, etc. La Generalitat de Catalunya va aconseguir que al saló hi participessin més de 250 professors i professores, alguns dels quals es van encarregar de les visites guiades, adreçades tant als alumnes com als pares i les mares, per donar a conèixer les famílies professionals. •••

Neus Brocal, nova regidora de la Paeria

•S  ’integra a les àrees vinculades als Serveis a les Persones i és edil dels Magraners Per la seva banda, Neus Brocal es va posar al servei dels lleidatans i les lleidatanes, especialment dels veïns dels Magraners, barri del qual és regidora. Neus Brocal s’integra a les àrees vinculades als Serveis a les Persones, a més de ser regidora del barri dels Magraners, com en el període anterior com a regidora de Polítiques d’Igualtat a l’Ajuntament de Lleida, del 2007 al 2011.

Neus Brocal va assumir el càrrec de regidora en el ple extraordinari del 10 de març. © H. S.

Neus Brocal va prendre possessió el passat 10 de març com a nova regidora de l’Ajuntament de Lleida en un ple extraordinari. El paer en cap, Àngel Ros, va lliurar la venera i l’escut que la distingeixen com a edil i li va recordar el compliment de les obligacions que

14

La Paeria • Ajuntament de Lleida

comporta el càrrec, atès que ja va serho en la legislatura anterior. Ros li va desitjar tot l’èxit en aquesta nova etapa, incidint en la vocació estricta de servei al ciutadà i del treball per la convivència a la ciutat.

Nascuda a Lleida l’any 1974, és tècnica especialista de Segon Grau, en la branca Administrativa i Comercial, en l’especialitat Informàtica d’Empresa. La regidora ocupa la vacant de l’extinent d’alcalde Josep Presseguer, que va renunciar al seu càrrec en el ple de febrer per incorporar-se a l’empresa privada. •••


Abril de 2014 • Parc

Científic

“Segon Origen”, al Magical Media

•R  odatge d’escenes d’aquest film a alguns dels platós del centre audiovisual lleidatà El Magical Media del Turó de Gardeny ha acollit el rodatge d’escenes de la pel•lícula “Segon Origen”, del director lleidatà Carles Porta. El film, que ha adaptat al cinema la novel•la Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, disposa del Magical Media i el Parc de Gardeny com alguns dels platós, a més de diferents localitzacions de la ciutat, com la plaça Blas Infante. La Paeria dóna suport al projecte de “Segon Origen”, una coproducció internacional d’Antàrtida i Ipsofacto Films (Regne Unit) que té la participació de Televisió de Catalunya i Televisión Española.

D’altra banda, la productora andorrana Imminent Produccions farà la posproducció del llargmetratge “Nick” al Magical Media. El director i guionista és

La posproducció del llargmetratge “Nick” es durà a terme a l’equipament del Parc Científic de Gardeny José Pozo, que ha guanyat dos Goya i diversos premis internacionals amb pel•lícules d’animació. Ha dirigit curtmetratges de ficció, com “Clodette”, que ja va utilitzar la tecnologia i els equips de posproducció del centre audiovisual

Fotograma del llargmetratge “Nick”. © H. S.

lleidatà. La pel•lícula “Nick” es rodarà en anglès, per facilitar la distribució internacional, a Ordino i la Massana. Els actors d’aquest llargmetratge són Cooper Crafar, Molly Malcon, Melina Mathews, Timothy Gibbs i Elisabeth Terri.

“Nick” és el tercer llargmetratge de José Pozo, encara que el primer en el terreny de la ficció. També ha estat guionista, director o productor de “El Cid, la leyenda” i “Nocturna”, guanyadores totes dues d’un Goya. •••

• L a Paeria ha acollit 11 col·laboradors estrangers en les tasques municipals Una estudiant lituana, Ada Miseviciute, està fent una estada de voluntariat de nou mesos a la Regidoria de Joventut de la Paeria en el marc del programa Erasmus+ de la Unió Europea. Actualment, l’Ajuntament de Lleida ha fet els tràmits

oportuns per tal que dos joves lleidatans efectuïn el seu voluntariat a Kosovo i Eslovènia i pròximament un altre jove marxarà a Suècia. L’Ajuntament ha acollit fins ara 11 voluntaris, que han col•laborat en diferents projectes municipals. •••

El regidor de Joventut, Oriol Yuguero, amb voluntaris. © H. S.

•A  ccessible per mitjà d’Internet, ofereix informació comercial i turística de Lleida serveis (compres, restaurants, bars, etc.); agenda, amb la publicació de les activitats que s’organitzen a la ciutat; informació diversa, les festes, la gastronomia, el clima i les activitats, i ofertes específiques dels diferents comerços associats. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Tecnologia

GoLleida, l’oferta de la ciutat al mòbil GoLleida és una nova aplicació gratuïta per a mòbil que ofereix en un sol lloc l’oferta comercial i turística de la ciutat. L’aplicació està disponible en format web i és accessible per mitjà d’Internet des de www.golleida.com. GoLleida ofereix

Joventut

Voluntaris europeus a l’Ajuntament

15


Parc Científic • Abril de 2014

Any per difondre la figura de Joan Oró

•A  l setembre s’inaugurarà una gran exposició sobre el llegat del bioquímic lleidatà L’exposició anirà acompanyada, també, d’accions paral•leles com ara conferències i tallers científics, en què destaca la participació activa de diversos centres escolars. També s’impulsarà la Setmana de la Ciència al Carrer, amb activitats relacionades amb l’astronomia.

Candidat al Premi Nobel, el científic va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo

Acte inaugural de l’Any Oró, que commemora el 10è aniversari de la mort del científic. © H. S.

Lleida ha declarat el 2014 com l’Any Oró, una efemèride que vol difondre el llegat i la figura del científic lleidatà Joan Oró i promoure l’interès per la ciència, pel coneixement i per la recerca entre els ciutadans i les ciutadanes, sobretot en els joves. La iniciativa, organitzada per la Paeria i el Patronat de la Fundació Joan Oró, coincideix amb el desè aniversari de la mort del científic lleidatà més internacional i prestigiós i omplirà Lleida d’activitat científica durant tot l’any.

ciència del caos en economia”, a càrrec de Sergi Gámez. És previst que al setembre s’inauguri una gran exposició sobre el seu llegat, que ha de permetre mostrar per primera vegada al públic el fons de la Fundació Joan Oró i presentar alguns dels elements o continguts del futur Museu del Clima i el Medi Ambient.

La relació de la ciutat amb el bioquímic lleidatà és ben estreta, atès que el seu llegat és dipositat actualment al Parc de Gardeny. S’hi poden trobar els seus diaris personals, apunts, treballs científics, fotografies i altres objectes. Un dels elements paradigmàtics és la reproducció de la maqueta de la lluna emprada per la NASA a l’Apollo XI, que és exposada al Parc Científic de Gardeny. Actes de contingut científic L’Any Oró ha arrencat amb una exposició de fotografia científica i astronòmica, “Fotografia i ciència”, a càrrec de Casimir Jover. També s’han desenvolupat unes jornades d’astrofotografia i la conferència “Casualitat o causalitat:

16

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Joan Oró, un científic universal Joan Oró va néixer el 26 d’octubre de 1923 a Lleida. Fill d’una família de flequers de la ciutat de Lleida, des de petit es va interessar pel paper de la humanitat a l’univers. La reflexió i l’estudi de l’origen de la vida varen centrar la seva atenció els anys d’estudiant, a Barcelona i després als Estats Units. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (1947), es va doctorar en Bioquímica pel Baylor University College of Medicine de Houston. Essent ja professor de la Universitat de Houston, es va produir un dels moments clau de la seva carrera científica l’any 1959, quan va completar el seu experiment de síntesi de l’adenina, una de les molècules més importants per a la vida. També es va fer famós per la teoria de la panspèrmia, una hipòtesi sobre el paper dels cometes en l’origen de la Terra. Concretament va explicar que en xocar amb el planeta haurien aportat molts compostos de carboni i aigua, la qual cosa afavoriria la síntesi prebiòtica de molècules orgàniques.

Oró, un investigador incansable. © F. J. Oró

Des del 1963, va col·labo-rar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apollo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.


Abril de 2014 • Parc

Centífic

El paer en cap i la filla de Joan Oró, recordant el bioquímic lleidatà. © Hermínia Sirvent

Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l’Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d’exploració espacials. Aquests projectes inclouen, entre d’altres, l’estació internacional en òrbita terrestre i el viatge tripulat al planeta Mart.

de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat.

A partir del 1970 va impulsar la Societat Internacional per a l’Estudi dels Orígens de la Vida, ISSOL, de la qual fou president. Com a professor emèrit de la Universitat de Houston, va viure a cavall entre Houston i Barcelona i va ser membre de diferents comitès de la NASA i de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units.

L’any 1993 el doctor va posar en marxa la Fundació Joan Oró a Lleida, amb l’objectiu de promoure iniciatives per al desenvolupament dels coneixements científics i de recerca. Entre els seus objectius s’inclou també el trasllat de la documentació del llegat cultural del doctor Joan Oró, i promoure la creació d’un Museu Cultural i Científic de Lleida, amb especial èmfasi sobre tot allò que es refereix a l’origen i l’evolució de la vida, cosmoquímica i ciències de l’espai, d’acord amb la seva línia de recerca.

Va tornar a Catalunya l’any 1980, per col•laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament

En els últims anys de la seva vida va impulsar la creació de l’Observatori i el Parc Astronòmic del Montsec. El gran científic lleidatà va morir el 2 de se-tembre de 2004 als 80 anys.

Candidat al Premi Nobel Joan Oró va publicar una dotzena de llibres i més de 200 treballs d’investigació. Va ser diferents vegades candidat al Premi Nobel i va rebre la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1983) i la Medalla Alexander Ivanovich Oparin de la Societat Internacional per a l’estudi dels

orígens de la vida (1986). També va rebre la Creu de l’Ordre Civil d’Alfonso X El Sabio i la Creu de Sant Jordi i fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Houston. Mesos abans de morir, el rei Joan Carles I el va nomenar marquès d’Oró i la Generalitat li va concedir la medalla d’or. •••

Oró rebent unes mostres lunars, portades per l’Apollo 11. © Fun. J. Oró

Ajuntament de Lleida • La Paeria

17


Abril de 2014 • Festes

Bona música per les Festes de Maig • Els Pets, Pegasus, The Excitements i els Amics de les Arts, protagonistes de la festa Lleida celebra del 8 al 12 de maig les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi, amb un ampli programa farcit d’activitats. Com cada any, les Festes de Maig vénen carregades de bona música per gaudir-ne en directe. Els Pets, Pegasus, The Excitements i els Amics de les Arts són alguns dels noms més destacats del programa festiu. Els Camps Elisis acolliran des del pop-rock d’Izal o el rhythm’n’blues i soul de The Excitements a la música més festiva i popular dels Pets i la Pegatina. Aquesta àmplia i diversa oferta musical convertirà els Camps Elisis en el punt neuràlgic de la festa. L’Auditori acollirà dues grans actuacions com les de Pegasus, llegendari grup musical, i els Amics de les Arts. Entre l’ampli programa d’activitats populars, destaca l’ofrena floral a Sant Anastasi, els seguicis populars, la diada castellera, la Batalla de Flors,

La Batalla de Flors aplega nombrós públic a la Rambla de Ferran. © H. Sirvent

La Batalla de Flors, el correfoc, els gegants i els focs artificials atreuen nombrós públic

el correfoc, el concurs de sardanes, les diferents actuacions de dansa i música per diversos espais de la ciutat o el Ball de Gegants. La festa s’acomiada amb un esplèndid castell de focs artificials. •••

La Feria de Abril enceta el maig festiu • La Fira del Cavall de pura raça espanyola ha estat un dels actes més destacats La 10a edició de la Feria de Abril de Lleida s’ha desenvolupat del 30 d’abril al 4 de maig als pavellons 2 i 3 de Fira de Lleida als Camps Elisis amb un gran èxit d’assistència, uns 60.000 visitants. La Casa de Andalucía de Lleida ha programat un any més cinc dies plens d’activitats, que han inclòs la II Fira del Cavall de pura raça espanyola. La festa es va iniciar el 30 d’abril amb l’encesa dels llums de la portalada i el pregó. L’1 de maig va tenir lloc lloc la colorista i festiva cercavila que va recórrer els ponts Vell i de Príncep de Viana i alguns carrers de la ciutat, amb música i ball de sevillanes i amb la presència d’un nombrós grups de cavallistes i carruatges de cavalls. Nombrós públic va assistir a la missa rociera i, en acabar, al dinar de germanor. La programació de la festa va incloure també espectacles, música i ball i el 6è concurs de sevillanes. Tam-

Uns 60.000 visitants han assistit a la celebració, que ha inclòs activitats culturals, de lleure i gastronòmiques

bé hi ha hagut actuacions de copla espanyola i de l’escola de ball i els dos coros rocieros de la Casa de Andalucía, entre d’altres grups. A més, s’han pogut tastar productes gastronòmics andalusos. •••

L’encesa de llums va donar inici a cinc dies de festa. © H. Sirvent

Ajuntament de Lleida • La Paeria

19


Cultura • Abril de 2014

Més cultura que mai per Sant Jordi

• E l Cafè del Teatre va acollir el 23 d’abril el recital poètic “Versos x Aliments” Durant la diada de Sant Jordi es va instal•lar a la plaça de la Paeria un estand de publicacions de l’Ajuntament de Lleida. El públic que va visitar l’espai va rebre gratuïtament el volum número 10 de la col•lecció municipal “Escata de drac. Relats de Sant Jordi”,

amb cinc narracions inèdites dels escriptors Àngels Marzo, Francesc Pané, Jordi Prenafeta, Josep M. Rodríguez i Roger Torres. Dins dels actes de Sant Jordi 2014, el dimarts 22 d’abril es va presentar al

Cafè del Teatre el poemari “Tanta terra” de Pere Pena. El dimecres 23 d’abril va tenir lloc al vespre al Cafè del Teatre el recital poètic “Versos x Aliments”, a benefici del Banc dels Aliments de Lleida, amb poetes integrants del col•lectiu Adictos al Verso i Carles Maria Sanuy, Rosa Fabregat i Francesc Pané com a poetes convidats. Més tard es va desenvolupar a l’Auditori el concert literari “Aqua”, a càrrec de LleidArt Ensemble. I a la plaça de Sant Joan la Banda Municipal de Lleida va ser la protagonista del concert institucional de Sant Jordi.

Parades de llibres en un centre escolar de Lleida. © H. Sirvent

Homenatge a Rosa Fabregat Finalment, el dijous 24 d’abril, al Cafè del Teatre, va tenir lloc el recital “Dona mirant les cigonyes passar”. Es tracta d’un acte poètic i musical de Lleida i els seus poetes en reconeixement de la trajectòria literària de Rosa Fabregat. •••

Fons documental de música a l’Auditori

• L’ampli catàleg musical és d’accés lliure i gratuït per als ciutadans i les ciutadanes La biblioteca-fonoteca especialitzada en música de l’Auditori Municipal Enric Granados ha iniciat un cicle d’activitats que, sota el nom “L’altra biblioteca: activitats extra”, pretén donar a conèixer aquest espai entre els ciutadans i les ciutadanes. El 30 de maig hi haurà un recital del grup UniCorn, la coral de la UdL.

20

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El fons disposa de 3.000 CD. © H. S.

L’equipament municipal, d’accés lliure i gratuït, disposa d’un ampli fons musical de 3.000 CD catalogats, monografies, revistes i partitures (unes 1.500) especialitzades en música de diversos estils i èpoques, especialment música clàssica, per al gaudi i la consulta de tots els ciutadans i les ciutadanes. •••


Abril de 2014 • Benestar

Social

Rehabilitació dels pisos del Seminari • T reballadors de l’IMO col·laboraran en l’agençament dels habitatges socials Treballadors de plans de formació i ocupacionals de l’IMO col•laboraran en la rehabilitació i l’agençament dels pisos socials de l’antic Seminari, que es convertiran en habitatges per a famílies en risc d’exclusió. La Paeria també ha posat a disposició del Bisbat de Lleida, que promou el projecte, l’assessorament urbanístic i de serveis socials que siguin necessaris per tirar-lo endavant. Aquesta iniciativa preveu la construcció d’un total de 19 habitatges que tindran una dimensió d’entre 50 i 70 metres quadrats. Hi haurà de 2 a 3 habitacions, bany i cuina-menjador. També es preveuen espais comuns

El projecte, a més de facilitar un pis per a un termini de temps determinat, possibilita una atenció integral a les famílies que inclou l’acompanyament i el seu procés de retorn a la normalitat.

La Paeria posa a disposició del Bisbat de Lleida l’assessorament urbanístic i de serveis socials Es faran 19 habitatges de 50 i 70 m . © Hermínia Sirvent 2

com una gran sala per a reunions i tallers. El projecte, que té un pressupost de 900.000 euros, estableix

que el règim per gaudir d’aquests pisos sigui de cessió d’ús per un període d’1 a 3 anys.

La previsió és que quatre nuclis familiars desnonats puguin començar a ocupar els habitatges socials del Seminari, situats a la primera planta, durant el segon semestre del 2014. •••

Cursos per a cuidadors no professionals • Estrena d’un servei de terapeuta ocupacional i grups d’ajuda mútua El programa global d’atenció a cuidadors i cuidadores no professionals de persones en situació de dependència inclou aquest any com a novetat un servei de terapeuta ocupacional i grups d’ajuda mútua. El primer taller que s’ha posat en marxa és un curs de formació bàsica per a cuidadors i cuidadores no professionals, que es fa als centres cívics de Balàfia, la Bordeta, la Mariola i Democràcia. Els grups d’ajuda mútua que s’enceten aquest curs són sessions d’una hora i mitja amb periodicitat mensual en què participen persones que comparteixin una mateixa situació de cura d’una persona dependent, amb l’assessorament d’una psicòloga i una treballadora social. El servei de terapeuta ocupacional ofereix la valoració, l’orientació, l’assessorament i el seguiment d’un terapeuta ocupacional, al domicili de la persona en

Inici del curs de formació bàsica per a cuidadors i cuidadores no professionals. © H. Sirvent

El primer taller que s’ha posat en marxa és un curs de formació bàsica, que es fa a diferents centres cívics

situació de dependència, per tal de millorar l’autonomia en la realització de les activitats de la vida diària i, com a conseqüència, alleugerir la càrrega del cuidador o cuidadora no professional. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

21


Urbanisme • Abril de 2014

Reobertura de la passarel·la dels Instituts • Eliminat l’òxid que afectava la part inferior del viaducte situat sobre la carretera N-II

respondre a un vici ocult de la construcció o a un defecte del disseny del drenatge. L’Ajuntament ha reclamat al Ministeri de Foment que exigeixi a la constructora que es faci càrrec de l’import de les obres de reparació, les quals tenen un cost de 81.000 euros que han estat avançats per la Paeria.

La Paeria reclama a Foment que exigeixi a la constructora que es faci càrrec de l’import de les obres de reparació de la infraestructura El viaducte és molt utilitzat pels estudinats dels instituts del Camp Escolar. © H. S.

L’Ajuntament de Lleida ha posat en servei la passarel·la dels Instituts després d’haver dut a terme les obres d’arranjament per reparar les deficiències que els serveis tècnics municipals havien detectat.

22

La Paeria • Ajuntament de Lleida

En aquest sentit, es va comprovar que hi havia una gran oxidació a la part inferior del viaducte a causa de l’acumulació de l’aigua, que a llarg termini podria posar en perill la seva estabilitat. El deteriorament podria

La passarel·la per a vianants es va construir sobre la N-II davant del Camp Escolar. Té una longitud de 50 metres amb una estructura de ferro en forma d’arc. Va tenir un cost de 367.084 euros i es va estrenar el 2006, tot i que no es va transferir a l’Ajuntament de Lleida fins al 2008. •••


Abril de 2014 • Benestar

Social

Els dijous, Tardes de Ball al River Cafè • Les sessions, de caire gratuït, apleguen una mitjana de 200 assistents Les Tardes de Ball, que organitza la Paeria, arriben enguany a la 22a edició. El tret de sortida de les sessions de ball, que són gratuïtes, va tenir lloc el 20 de març i se celebraran tots els dijous de març i abril a les 17.30 hores al River Cafè. Les orquestres Frenesí, Glacé i Grup 43 s’encarreguen de posar la música perquè els assistents puguin demostrar la seva destresa ballant al ritme de tango, txa-txa-txa o pasdoble. L’activitat es clourà el 9 de maig, a partir de les 17.00 h, amb el Ball de la Festa Major de la Gent Gran, que es farà al pavelló 3 de Fira de Lleida als Camps Elisis.

En el decurs de l’acte es lliuraran els premis als guanyadors del concurs de ball. En l’edició anterior, la parella vencedora era formada per Joan Raido i Carmen Larroya. Cal recordar que en l’edició del 2013, les Tar-

Les orquestres Frenesí, Glacé i Grup 43 fan moure el cos als lleidatans al ritme de tango, txa-txa-txa o pasdoble des de Ball van aplegar unes 3.400 persones, amb una mitjana d’assistència d’uns 200 lleidatans a cada sessió. Aquesta iniciativa, que al llarg dels anys s’ha anat con-

Unes 200 persones participen en cada sessió de ball. © H. S.

solidant amb un gran èxit de públic, s’adreça a tota la població aficionada al ball, especialment a la gent gran, i té l’objectiu d’oferir un espai de lleure i de relació social que permet, a la vegada, mantenir-se en bona forma física.

D’altra banda, Anna Roca, alumna de gràfica publicitària de l’Escola Municipal de Belles Artes Leandre Cristòfol, ha guanyat el premi del concurs del cartell de les Tardes de Ball, que té una dotació econòmica de 600 euros. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

23


Abril de 2014 • Drets

Civils

Alta participació al Mila de Periodisme • E l projecte de Maite Ojer aconsegueix la IX Beca de recerca Cristina de Pizan El VII Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida, que convoquen conjuntament la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat i el Col•legi de Periodistes de Catalunya-Demarcació de Lleida, s’ha lliurat dins dels actes organitzats per l’Ajuntament de Lleida amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. “Competir en igualdad”, de Noemí Fortón (periodista d’El Matí Independent de Lleida) i Miquel Guijalba, publicat al diari La Mañana, s’ha emportat el premi en la categoria de premsa escrita. “Els joves i la influència de la cultura audiovisual sexista”, de Teresa Macià i Josep Carnicé, emès a TV3, i “La coeducació com a eina per a la igualtat”, d’Amaia Rodrigo, emès per Lleida TV, s’han emportat els guardons en la categoria audiovisual. El jurat ha destacat molt positivament l’augment de participació en

Acte de lliurament del VII Premi Mila de Periodisme. © H. Sirvent

aquesta edició (s’hi han presentat 17 treballs periodístics, 6 més que el 2013), la qualitat en general dels treballs candidats i la repercussió dels tres reportatges premiats perquè ressalten els valors de la igualtat de gènere.

El jurat de la IX Beca de recerca Cristina de Pizan va acordar per unanimitat concedir la beca al projecte “Evolució del model femení a les arts escèniques a Lleida 1980-2014”, presentat per Maite Ojer Blasi. •••

Congrés de Convivència a la Ciutat • Tres dies dedicats a reflexionar sobre la llengua i la cultura catalanes El VIII Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja s’ha celebrat del 27 al 29 de març dedicant tres dies de reflexió i d’intercanvi sobre la llengua i la cultura catalanes. Les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Lleida, s’han centrat en els reptes actuals de la societat ca-

Sessió celebrada a la Seu Vella. © H. S.

talana, la cultura i la identitat en les societats complexes, el present i el futur de la llengua, espais culturals i ciutadans d’empoderament, reconeixement dels drets lingüístics i culturals als estats europeus, debat polític vers la llengua i la cultura i els drets lingüístics i culturals en l’àmbit local. El grup Tornaveus va cloure el congrés. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

25


Opinió • Abril de 2014

El Mercat del Pla

Marta Roigé

El dia 1 d’abril va obrir les portes el renovat mercat amb una afluència considerable de públic. De ben segur que moltes de les persones que hi havia, feia temps que no pasejaven ni anaven a comprar per la zona. Feia goig veure el carrer Sant Martí, la plaça del Dipòsit, el mateix Pla de l’Aigua, el carrer de Cavallers… És evident que la recuperació d’edificis emblemàtics de la ciutat és important per a

Lleida i, en aquest cas, es demostra que sempre es poden millorar i conservar així el patrimoni. Tant de bo projectes com el del Mercat del Pla haguessin salvat altres edificis que formaven part del

ja han començat a donar els seus fruits. Molt aviat aquest barri tornarà a ser el que havia estat sempre: el cor de la ciutat.

Cal encoratjar la Paeria a seguir en aquesta línia per recuperar espais com ara la Rambla de Ferran

És per això que ens hem de felicitar per aquesta iniciativa i encoratjar la Paeria a seguir en aquesta línia per recuperar espais que varen ser importants en el seu temps i que han perdut la seva importància o bé s’han anat degradant.

nostre patrimoni arquitectònic i artístic, i que malauradament van ser enderrocats. A més a més s’han dignificat espais del Centre Històric, degradats durant molts anys, que afectaven les rodalies del nostre monument més emblemàtic: LA SEU VELLA, i que no presentaven la millor imatge de Lleida. Per fi els veïns del Centre Històric poden sentir-se satisfets de totes les millores tants i tants anys reivindicades, que

M’agradaria, per exemple, que el projecte de remodelació de la Rambla de Ferran tingués un efecte semblant al del Mercat del Pla, regenerant tota la zona tant pel que fa a l’aspecte comercial, de restauració i lúdic que tenia en els seus bons temps i que els lleidatans ens retrobem al passeig i a les terrasses, i que igual que el dia 1 d’abril els lleidatans de tots els punts de la ciutat ens vam trobar al Mercat del Pla, ho puguem fer molt aviat a la Rambla. •••

El Museu de l’Automòbil de Lleida la nostra ciutat amb la introducció dels vehicles a motor. En l’actualitat el museu disposa de vehicles històrics totalment restaurats i en excel·lent estat de conservació, alguns són únics a l’Estat, que fan d’aquest museu un referent per als amants del motor.

Joan Vilella

El Museu de l’Automoció Roda Roda de Lleida, inaugurat l’11 de setembre de l’any 2002, va ser el primer museu públic d’Espanya dedicat al món del motor. El museu lleidatà disposa actualment d’una extensa col·lecció de cotxes, motocicletes, motors i reproduccions a escala que ens conviden a fer un viatge a través de la història de la indústria de l’automòbil i els canvis experimentats a

26

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Els museus de Lleida requereixen una major difusió per atreure un major nombre de visitants Malgrat l’exclusivitat de les peces i l’excel·lent situació, al carrer Santa Cecília, vora els Camps Elisis, el museu continua sent un desconegut per a la majoria dels lleidatans i per a la pràctica totalitat dels turistes que visiten la ciutat de Lleida. Per aquests motius, resulta necessària una major difusió cultural d’aquest espai,

afavorint la seva projecció, amb l’objectiu d’impulsar el seu creixement i d’atreure un major nombre de visitants. És necessari millorar la seva senyalització als carrers de la ciutat amb l’objectiu de fer visible el museu als lleidatans i als turistes que ens visiten i promocionar noves exposicions temporals. També s’ha d’impulsar nous acords amb altres museus del motor amb l’objectiu de poder mostrar més vehicles, permetent alhora la rotació de peces que facin més atractiva la visita, fomentar la cessió temporal de vehicles pels col·leccionistes de vehicles històrics de la ciutat al museu i dinamitzar les visites pedagògiques amb projeccions audiovisuals de l’evolució de la indústria del motor i la seva empremta a la ciutat. En definitiva, cal dissenyar tot un seguit de productes turístics que tinguin els museus de Lleida com un dels elements amb valor afegit per fer-los més atractius i fomentar el nombre de visitants. •••


Abril de 2014 • Opinió

Redescobrint el Centre Històric Aquests dies molts lleidatans i lleidatanes estan redescobrint de nou el Centre Històric. L’obertura del rehabilitat Mercat del Pla, amb una proposta comercial moderna, innovadora i pionera a Catalunya i a l’Estat, ha fet que aquests dies haguem pogut tornar a veure moltes persones de la nostra ciutat passejant pels diferents espais i carrers del nostre Casc Antic per conèixer de primera mà els canvis que s’estan produint a la part de Cavallers amb el carrer Sant Martí. I és que no es tracta només de tornar a donar vida al Mercat del Pla, un preciós edifici modernista que l’Ajuntament ha rehabilitat en els dar-rers anys, sinó també que hi hagi activitat d’oci i lleure als carrers, als locals i solars del Centre Històric. Aquests dies són molts els veïns i veïnes de la ciutat que tornen a pujar pel carrer Cavallers per veure el que comporta aquest projecte, que ha transformat durant uns dies alguns solars buits

El Mercat del Pla ha obert amb una proposta comercial i d’oci innovadora

en aparadors de moda, en bars de disseny o en contenidors amb botigues a dins, a més de les diferents ofertes comercials que s’han situat a dins del mateix Mercat del Pla i que aniran variant cada primera quinzena del mes. En paral·lel a la reobertura del mercat i per reforçar el nou dinamisme que volem que tingui el Centre Històric, la Paeria ha posat en marxa un pla de foment de l’activitat econòmica al barri, per mitjà d’ajuts per tal que s’obrin negocis, botigues i restaurants nous als locals que ara estan buits al barri; amb la implantació de vivers d’emprenedors de l’àmbit cultural i amb la difusió d’una nova marca de barri, “Districte Mercat

Marta Camps

del Pla”, per tornar a fer del casc antic de la ciutat el cor de Lleida, tot aprofitant i i integrant la seva personalitat, la seva diversitat i la seva història. Un pas més, en definitiva, en el llarg camí de rehabilitació, recuperació i reactivació del Centre Històric de la nostra ciutat. •••

Els pisos buits i el dret a l’habitatge L’habitatge és una necessitat bàsica que la crisi ha posat en risc per a moltes famílies. L’any passat a la demarcació de Lleida es van executar 3 desnonaments diaris. Més de 2.000 famílies lleidatanes demanen pisos socials al registre municipal. El Grup Municipal de CiU ha posat sobre la taula del Ple el debat sobre l’habitatge i la proliferació de pisos buits sense causa justificada i va registrar la moció de la PAH per afavorir-lo. Denunciem i busquem solucions, malgrat que seria més fàcil, des de l’oposició, permetre el desgast del govern municipal, despreocupat d’un problema punyent com és la manca d’habitatge. Arran del Ple del gener, el govern municipal, lent en la reacció, ha rectificat (ho celebrem) i ha introduït una taxa als pisos buits. L’objectiu de la taxa als pisos buits a les mans de bancs i grans propietaris ha de ser garantir el dret a l’habitatge, més enllà de proporcionar titulars cridaners. Ha d’ajudar els qui no tenen un pis i no perseguir a ningú pel fet de tenir-ne.

Els grans propietaris que tenen pisos permanent-ment buits han de ser conscients del drama que viuen moltes famílies i contribuir a la seva solució. S’ha de negociar amb ells, sí; i en última instància, sancionar.

La taxa per si mateixa no resoldrà el problema de la manca d’habitatge social, però CiU vol que sigui eficaç, progressiva i útil Per això, CiU ha presentat al·legacions per fer una taxa més progressiva. És a dir, que, arribat el cas, no tingui la mateixa sanció aquell qui té 50 pisos i no els posa en joc al servei de la societat que aquell qui només en té 10, que és el mínim marcat inicialment per aplicar la taxa. Una altra mancança és que no dis-

Antoni Postius i Terrado

posem d’un cens de pisos buits susceptibles de pagar la taxa a la ciutat. Sense aquest registre, no serà eficaç. Ja sabem que l’aplicació d’aquesta taxa no resoldrà automàticament la problemàtica de les famílies en risc d’exclusió per la falta d’habitatge, però des de CiU volem que la taxa estigui ben posada i sigui útil a les persones. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

27


Agenda Cultural • Abril de 2014

Agenda

Ciència al Carrer La 8a edició de Ciència al Carrer tindrà lloc el dissabte 24 de maig, de les 16.00 a les 20.00 h. Un any més, divulgadors de la ciència, centres educatius, entitats, empreses, docents i alumnat de tots els nivells mostraran experiments de totes les disciplines científiques. Durant quatre hores intenses el públic podrà gaudir de centenars de demostracions científiques. Al marge de la fira es faran actes paral•lels que tenen lloc en espais diversos (Pati de les Comèdies, avinguda de Blondel, plaça de la Vila de Foix, l’IEI i el CaixaFòrum). L’objectiu és despertar la curiositat pels fenòmens naturals i fomentar la inquietud per la recerca i l’esperit crític per mitjà d’exhibicions i demostracions de base científica. A més, l’Obra Social “la Caixa” instal•larà un planetari portàtil.

Amics de les Arts i Blaumut actuen a l’Auditori Enric Granados L’Auditori Municipal Enric Granados acollirà el dimecres 7 de maig, a les 20.30 h, l’actuació del pianista Albert Cano, guanyador del premi especial al millor concursant de nacionalitat espanyola en l’edició passada del Concurs Ricard Viñes. El grup Amics de les Arts inicia a Lleida el divendres 9, a les 21.00 h, una gira en què presentarà el seu nou disc “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”. El conjunt format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué torna als escenaris com un dels grups més consagrats de casa nostra. El concert de Festa Major tindrà lloc el diumenge 11, a les 19.00 h, amb l’espectacle titulat “El Turista Simfònic”, que oferiran conjuntament Blaumut i

En la present edició destaca la mostra itinerant “La esfera del agua”, que tindrà lloc del 8 al 28 de maig al Museu de l’Aigua de Lleida. Promoguda pel CSIC, introdueix els visitants en el món de l’aigua en diferents vessants. •••

28

La Paeria • Ajuntament de Lleida

l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. En el marc de la Festa Major, el dilluns 12, a les 19.00 h, el públic podrà gaudir del tradicional concert de música per a cobla. Veus.Kat proposa al públic lleidatà un temps ple d’emocions i ritmes assegurats amb el concert titulat “Gospel’s Sons Lleida” per al dissabte 17, a les 20.30 h. La Jove Orquestra de Ponent oferirà el diumenge 18, a les 19.00 h, “Sons de l’Amèrica Llatina”. El divendres 23, a les 20.30 h, tindrà lloc l’actuació a l’Auditori del jove pianista ucraÏnès Denis Zhdanov, guanyador del segon premi en l’última edició del Concurs Ricard Viñes. Finalment, el dissabte 24, a les 20.30 h, el Cor del Gran Teatre del Liceu presenta “Carmina Burana”, una de les obres més conegudes del segle XX. ••• Mercat d’Art de la Festa Major El Mercat d’Art al Pati de les Comèdies, que se celebra cada segon dissabte de mes, es durà a terme conjuntament amb la XXIII Fira Internacional de Pintura i Dibuix del Cercle de Belles Arts de Lleida els dies 10 i 11 de maig, d’11.00 a 20.00 h. El públic hi trobarà pintures i dibuixos de diversos estils. •••


Agenda Cultural • Abril de 2014 “Lleida recicla” La Regidoria de Medi Ambient i Horta, amb la col·laboració d’ECOEMBES i ECOVIDRIO, du a terme la campanya divulgativa sobre la recollida selectiva “Lleida recicla”, que pretén sensibilitzar els ciutadans sobre la correcta separació dels residus, especialment, envasos lleugers, paper i cartró i envasos de vidre. La campanya té un punt d’informació itinerant que recorre diferents llocs de la ciutat sota el nom “La carpa del reciclatge”.

AVUI NO HI HA FUNCIÓ A L’ESCORXADOR, PERÒ... La programació de maig del Teatre Municipal de l’Escorxador comença amb la visita teatralitzada a l’edifici i a les instal•lacions de l’espai cultural, que, amb el títol d’“Avui no hi ha funció. Si no fos que... fem visita guiada”, duran a terme les companyies El Sidral i Xip Xap el diumenge 18, a les 12.00 h. El públic podrà conèixer la història de l’antic escorxador de Lleida, què hi ha al teatre quan no es fa cap funció i veure uns senyors i unes senyores que hi havien treballat. El dijous 29, a les 19.00 h, a la sortida del Teatre Municipal de l’Escorxador

tindrà lloc l’activitat gratuïta “Avui no hi ha funció... Anem a ca l’artista”, amb la visita a FiraTàrrega. Dins del programa Suport a la Creació, el públic podrà assistir a un work in progress d’una de les companyies seleccionades per a la Fira 2014. Inscripcions a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56. El dissabte 31, a les 11.00 h, a la sortida del Teatre Municipal de l’Escorxador es desenvoluparà l’activitat gratuïta “Avui no hi ha funció... Visita a ca l’artista”. Els assistents aniran als locals de les companyies El Sidral i Sac Espectacles per saber què fan, com ho fan i on assagen els actors quan no són a l’escenari. Inscripcions a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56 (places limitades). •••

Durant el mes de maig, el tendal de la campanya serà instal·lat a la plaça de Ricard Viñes, els dies 1 i 2, de 17.00 a 20.30 h, i el dissabte 3, de 10.30 a 14.00 h. La plaça de Jacint Verdaguer (davant de l’Auditori) acollirà el tendal els dies 8, 9, 15 i 16 de maig, de 17.00 a 20.30 h, i els dissabtes 10 i 17 de maig, de 10.30 a 14.00 h. •••

DANSA

Street dance. La temporada estable de l’Orfeó Lleidatà inclou per al mes de maig l’actuació de la companyia de dansa Next Level, que oferirà un espectacle d’street dance, amb el nom de “Vacío”, el divendres 9 de maig, a les 22.00 h, a l’Espai Orfeó. El dissabte 10, d’11.00 a 13.00 h i de 15.00 a 17.00 h, Milki Lee, de la companyia Next Level, impartirà un taller de Bboying (breakdance). El Duo Rockdove, format per Fabian Bloch (bombardí) i Carla Fernández (piano), posarà en escena el divendres 16, a les 20.30 h, a l’Espai Orfeó, “Passió per la música”, un repertori popular amb el tango de fil conductor. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

29


Pacte Social per la Ciutadania • Abril de 2014

Reforma laboral i negociació col·lectiva

Vivim temps d’impostura. El discurs oficial, ple de conceptes buits, intenta embruixar-nos amb l’estètica de la modernitat, però la realitat social, tossuda, va per altres camins. Un camins molt allunyats de la realitat virtual que ens serveixen en fredes pantalles de plasma. El pacte social ha estat dinamitat per la coalició d’interessos dels partits neoliberals, l’oligarquia i les institucions internacionals que, teòricament, vetllen per la justícia, l’equitat i la democràcia. Aquest càrtel està duent a terme un projecte de desemparament dels valors de

llibertat, igualtat i fraternitat, emparats en una crisi econòmica provocada per les polítiques d’especulació i desregulació en benefici propi, sabent que el dany social resultant seria, i ho és, dolorós i dramàtic. Ens donen lliçons d’emprenedoria i d’assumpció del risc. Pontifiquen que els drets laborals són una rèmora del passat i que el treballador modern és aquell capaç de fer-se un lloc al sol en una selva desigual. Mentrestant, ells i els seus patrimonis acumulats a bon port i garantits per la seguretat jurídica dels paradisos fiscals, i d’altres

mecanismes de protecció legal que han constituït, s’han concentrat en la tasca de treure el màxim rendiment de la crisi i de preparar l’escenari postcrisi per preservar els seus privilegis i que el negoci continuï rajant sense entrebancs

ria que, dia rere dia, engreixa la seva renda i el seu patrimoni. Com que no trobem una resposta raonable des de l’ètica i la justícia social, entenem que obeeix a una qüestió ideològica, que situa el Govern en un sectarisme sense límits.

El PP, les patronals, el Fons Monetari Internacional i companyia insisteixen en l’aprofundiment de les reformes que, inexorablement, resten drets i rendes a la majoria per transferir-los a l’elit que no passa comptes amb ningú.

Els papers estan cada vegada més molls. La Constitució garanteix el dret al treball, a l’habitatge, a l’educació i a la salut. En la pràctica aquests drets només són possibles si no erosionen els privilegis d’una minoria. En el món del treball el dret a la negociació col·lectiva és un dret també constitucional, que la reforma laboral ha deixat en una mera declaració retòrica. No hi ha negociació col·lectiva possible si una de les parts té la possibilitat d’impedir-la. I vet aquí on som. Les decisions unilaterals de les patronals que abaixen sous, modifiquen condicions de treball, acomiaden gent, tenen via lliure al tribunals.

No hi ha negociació col·lectiva possible si una de les parts té la possibilitat d’impedir-la El Govern pren decisions que malmeten la salut dels drets laborals, socials i mediambientals, i duen la societat a una situació d’emergència d’efectes incalculables. Sovint ens preguntem com pot ser que un govern responsable apliqui polítiques que perjudiquen greument la immensa majoria de la població per protegir els interessos d’una mino-

L’actual dret a la negociació col·lectiva és una impostura que no pot mantenir-se gaire temps. Aquest dret ens l’haurem de tornar a guanyar i no podem permetre’ns el luxe de pensar que la reforma laboral només es tractava d’una qüestió formal.

Preinscripció a les escoles bressol El calendari que regula el procés de preinscripció a les escoles bressol de titularitat pública de la ciutat de Lleida és el següent: Presentació de sol•licituds: del 29 d’abril al 14 de maig; publicació de les llistes baremades provisionals: 21 de maig; sorteig del número de desempat: 22 de maig; reclamacions i al•legacions als centres: 26, 27 i 28 de maig, i publicació del llistat definitiu de l’alumnat admès: 6 de juny. El calendari que regula el procés de matrícula a les escoles bressol de titularitat pública de la ciutat de Lleida és el següent: Matrícula a l’Escola Bressol Llar Josep Borràs: del 9 al 13 de juny; matrícula EB municipals dels alumnes de continuïtat: del 19 al 30 de maig, i matrícula EB municipals dels alumnes de nova incorporació: del 9 al 25 de juny. •••

30

La Paeria • Ajuntament de Lleida



La Paeria Nº253