Issuu on Google+

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • OCTUBRE-NOVEMBRE 13 NÚM. 249

L’antiga Audiència, seu viable del Museu Morera

La rambla de Ferran serà una zona prioritària per a vianants, amb més comerços. P. 4

Inauguració del Fruitcentre, el centre d’investigació sobre la fruita. P.10

La Paeria ofereix els serveis de teleassistència, ajut a domicili i Menjar sobre rodes. P.16


Octubre-novembre Destacats CULTURA L’antiga Audiència, possible seu del Museu Morera ........ 3 URBANISME Particulars cedeixen 50 pisos per a lloguer social ............. 6 Aparcaments a Pardinyes i el Secà de Sant Pere ................ 7 Obres de pavimentació de la N-230 ...................................... 8 Millora de la plaça de Balàfia ................................................... 9 MEDI AMBIENT Lleida celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible .... 11 Suport als joves agricultors emprenedors ........................ 12 Nova edició del “Benvinguts a l’Horta de Lleida” ............. 12 SEGURETAT CIUTADANA La Unitat Ciclista de la Urbana, amb sis agents ...............14 BENESTAR SOCIAL I OCUPACIÓ Serveis municipals d’atenció domiciliària .........................16 Guia d’activitats de lleure inclusiu ........................................19 Programes educatius de promoció de la salut ................20 Inclusió per mitjà d’habitatges socials ............................... 21 Actes municipals més accessibles ........................................ 21 Servei de recollida de roba a domicili ................................ 21

05

El Mercat del Pla acollirà un centre comercial amb 6 a 10 botigues outlet i pop ups rotatoris de diferents marques de roba.

15

La línia 4 millora la connexió entre Pardinyes i la Mariola i arriba a Gardeny i a l’Arnau de Vilanova i la línia 8 amplia el recorregut des de Balàfia fins al centre de la ciutat

23

Fira de Lleida estrena el saló Innocamping, que s’ha celebrat del 22 al 25 d’octubre paral·lelament a Municipàlia.

TURISME La plaça de La Llotja ha acollit la Festa del Vi .................... 24 COOPERACIÓ Solidàrium amb el medi ambient i l’aigua ........................ 25 BENESTAR SOCIAL Programa integral d’oci nocturn .......................................... 25 OPINIÓ dels Grups Municipals ................................................ 26 OCI Agenda cultural .................................................................. 28

Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

2

010

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Minut: 0,26 euros

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

• 93 799 07 07 Edicions

La Paeria • Ajuntament de Lleida


Octubre-novembre de 2013 • Cultura

L’edifici de l’antiga Audiència té gairebé 4.000 metres quadrats i consta de cinc plantes. © H. Sirvent

L’antiga Audiència, seu viable del Morera • L a rehabilitació de l’edifici de la rambla de Ferran permetria un estalvi important L’Ajuntament de Lleida ha confirmat la viabilitat funcional de l’antiga Audiència de Lleida, situada a la rambla de Ferran, com a seu definitiva del Museu d’Art Jaume Morera. L’informe tècnic fet pel museu —sota la direcció de la tinenta d’alcalde de Cultura, Montse Parra, el comissionat per al projecte, Antoni Llevot, i el mateix director del museu, Jesús Navarro— ha conclòs que l’Audiència s’adequa a les necessitats de la pinacoteca municipal i fins i tot permet guanyar superfície expositiva.

ció per al Morera adient a les necessitats d’un museu modern. El primer projecte del museu, ubicat a la Panera, tenia un pressupost de 10,8 milions d’euros amb una superfície expositiva de 3.391 m2, mentre que a la segona proposta el cost era de 6,5 milions amb una superfície de 2.375 m2. La pro-

posta d’ubicar-lo a l’Audiència abarataria el projecte (que costaria entre 3,5 i 4 milions) i ampliaria la superfície (2.379 m2). Ros ha destacat que l’opció proposada, en cas de ser aprovada, requerirà readaptar l’antiga Audiència al seu ús com a museu, una solució que evitaria construir un equipament nou. •••

El pas següent serà confirmar per mitjà d’un avantprojecte el cost de la rehabilitació de l’antiga Audiència. Després d’un segle d’ubicacions temporals, la Paeria vol situar aquestes col·leccions de pintura del patrimoni municipal en un edifici històric. La decisió definitiva la prendrà la Corporació municipal en el marc del procés de participació ciutadana que es va posar en marxa fa un any a fi de trobar una situa-

Col·lecció permanent del Museu Morera, situada a l’edifici del carrer Major. © Museu Morera

Ajuntament de Lleida • La Paeria

3


Urbanisme • Octubre - novembre de 2013

Una rambla de Ferran per als vianants

•P  roposta d’ampliació de les voreres i obertura de nous comerços i locals d’hostaleria nir el caràcter de rambla, ampliar les dues voreres laterals amb el manteniment dels dos sentits de circulació actuals i desviar part de flux de vehicles per l’avinguda del Segre. Es proposen botigues selectes, estands per a gelateries o floristeries, terrasses, pop ups, mercats i parcs infantils.

Imatge del projecte de reforma integral de la rambla de Ferran d’Ecoestudi. © Ecoestudi

La nova rambla de Ferran serà una zona prioritària per als vianants, ja que s’ampliaran les voreres, tindrà menys carrils de circulació de vehicles i es mantindrà la rambla central, i a més disposarà de nous comerços, locals d’hostaleria, mercats i altres activitats que donin vida a la zona tot el dia i durant el cap de setmana. Aquestes són les principals propostes dels equips Ecoestudi, Equip Pal·liatiu i GMG, guanyadors del concurs d’idees per a la dinamització socioconòmica de la rambla de Ferran i l’avinguda Francesc Macià, en el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. Durant l’acte de lliurament dels premis, el paer en cap va explicar que les idees bàsiques i més atractives d’aquestes propostes serviran per començar a redactar aquesta tardor el plec de condicions de la rambla de Ferran de manera que al final

4

La Paeria • Ajuntament de Lleida

d’aquest any o començament del vinent es comenci a redactar el projecte constructiu. Cada projecte proposa mesures de tot tipus. Ecoestudi suggereix mante-

Equip Pal·liatiu pretén impulsar noves activitats relacionades amb els sectors de la restauració, comercial i cultural. El projecte de GMG planteja un revulsiu comercial potenciant la restauració i l’activitat comercial complementària a l’existent i accions per dinamitzar la zona al centre de la Rambla, com també esdeveniments singulars que donin notorietat a la zona i impliquin transversalment diferents agents. •••

Imatge del projecte d’Equip Pal·liatiu. © Equip Pal·liatiu


Octubre - novembre de 2013 • Urbanisme

El Mercat del Pla, revulsiu del centre urbà • L’empresa jamSTORES proposa un centre comercial amb botigues outlet i pop ups rotatoris

L’alcalde Àngel Ros en la presentació del projecte del nou Mercat del Pla. © Defoto

Un projecte pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol permetrà recuperar l’esplendor de l’edifici modernista del Mercat del Pla i contribuirà a dinamitzar i generar vida al Centre Històric. L’empresa guanyadora del concurs per explotar i gestionar aquest equipament municipal, jamSTORES, ha presentat un projecte que se sustenta en quatre pilars fonamentals, que són el comerç, la cultura, la gastronomia i el turisme.

El projecte es complementarà amb la potenciació de restaurants i emprenedors que apostin per la zona JamSTORES proposa com a element principal la recuperació del Mercat del Pla, que acolliria un centre comercial amb activitat permanent amb 6 a 10 botigues outlet i pop ups rotatoris (canviarien cada dos o tres mesos) de diferents marques de moda, de dissenyadors catalans independents, i amb la possibilitat que el comerç de Lleida també s’hi pogués instal·lar. Recuperació integral L’objectiu de jamSTORES té a veure amb la recuperació integral del Cen-

tre Històric amb una proposta per dinamitzar-lo i aconseguir una transformació real més enllà del Mercat del Pla, amb la integració de locals i solars buits que hi hagi al barri. Aquest projecte es complementaria amb lleure cultural, ja que fora del mercat s’incentivaria l’oferta gastronòmica amb restaurants i emprenedors que apostessin pel Centre Històric. Així mateix, per mitjà de mercat, locals i solars es crearan dos connectors. D’una banda, la recuperació del carrer Cavallers per fer-lo d’enllaç amb l’Eix Comercial i, de l’altra, el carrer Sant Martí per connectar-lo amb la Zona Alta. L’empresa proposa establir aliances amb les associacions de comerciants com també amb la Federació d’Hostaleria i altres entitats. JamSTORES preveu posar en marxa el nou Mercat del Pla a la primavera de l’any 2014, tot i que faran accions prèvies per dinamitzar el Centre Històric de Lleida, ja que aquest projecte té l’objectiu de convertir-lo en un escenari d’activitat comercial, econòmica i cultural, com també de lleure i gastronòmic. És previst que el centre comercial d’oulets de moda amb botigues efímeres obri de dimarts a dis-

sabte, de les 10.00 a les 21.00 hores, encara que també es planteja la possibilitat d’obrir en diumenge, tot depenent de la normativa.

Es busca una transformació del Centre Històric, amb la integració de locals i solars buits que hi hagi al barri Gestió de 25 anys Pel que fa a la proposta econòmica, l’empresa jamSTORES, SL –que és la promotora del Rec d’Igualada– gestionarà el Mercat del Pla durant 25 anys a canvi d’un cànon anual de 19.000 euros, encara que podrà bonificar-se’n 95.000 durant els primers 5 anys a compte de les inversions que executi els primers 12 mesos. El Mercat del Pla, que és un edifici modernista del 1922, és inclòs al Catàleg i Pla Especial de Protecció dels Elements d’Interès Històric, Artístic i Arquitectònic de Lleida i, a més, és un Bé Cultural d’Interès Local. L’equipament té una superfície construïda de 1.262,31 metres quadrats, amb una única nau diàfana de 904,91 m2 i un semisoterrani de 357,40 m2. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

5


Urbanisme • Octubre - novembre de 2013

Resolts 72 problemes amb la hipoteca

• L ’oficina municipal d’atenció sobre els desnonaments i els lloguers atén 285 famílies d’hipoteca, 139 per problemes amb el lloguer i 21, per altres qüestions.

Constitució de la Mesa municipal per al Foment i la garantia del dret a l’habitatge. © H. Sirvent

D’aquests 285 casos de famílies, se n’han tancat 72 relacionats amb la hipoteca i el lloguer, entre altres supòsits). Les solucions d’aquests casos tenen a veure amb l’adjudicació d’algun pis per mitjà de la Mesa d’Emergències (Paeria-Generalitat), o bé destinant algun altre habitatge de la borsa de mediació de l’Empresa Municipal d’Urbanisme o bé amb dació en pagament. També s’ha negociat una rebaixa de la renda mensual amb el propietari actual. Altres solucions estan vinculades amb temes de disciplina urbanística, Adigsa, etc.

L’oficina municipal d’atenció a persones amb problemes hipotecaris i de lloguer d’habitatge, que la Paeria va posar en marxa el passat 22 de gener, ha atès fins al mes de juny 285 famílies, de les quals 125 han estat per problemes

L’oficina és un servei integral d’assessorament i mediació per a persones amb problemes per fer front al pagament del préstec hipotecari o del lloguer del seu habitatge habitual. •••

La Paeria ajuda els lleidatans que tenen dificultats per atendre la quota mensual de l’habitatge

Cessió de 50 pisos per a lloguer social

• E l col·lectiu dels APIS els posen a disposició de l’Empresa Municipal d’Urbanisme Aquesta cartera de pisos es facilita a l’Oficina Local d’Habitatge de la ciutat, que aportarà candidats del seu registre de famílies que tenen problemes d’accés a l’habitatge, i se sumaran als 255 pisos de propietaris privats i d’entitats bancàries que gestiona Conveni entre la Paeria i els APIS. © H. S.

El paer en cap, Àngel Ros, i el president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida (APIS), Eduard Segarra, van signar a la seu del Palau de la Paeria un conveni de col·laboració pel qual aquest col·lectiu del sector immobiliari lleidatà posarà a disposició de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) entre 40 i 50 habitatges procedents de propietaris particulars, que es destinaran a lloguer social, és a dir, a un preu força assequible.

6

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El agents facilitaran l’arrendament dels immobles procedents dels propietaris privats l’Ajuntament de Lleida amb preus de lloguer social. Els APIS adherits assessoraran els propietaris dels immobles sobre aquest acord amb l’Ajuntament de Lleida, recolliran l’oferta dels immobles per tal de gestionar-los per mitjà d’aquesta borsa i atendran els sol·licitants que provinguin tant de

l’Oficina Local d’Habitatge com de la resta de ciutadans que sol·licitin l’accés directament. L’Oficinal Local d’Habitatge gestiona una xarxa de mediació per al lloguer social, que preveu que es puguin establir relacions públicoprivades amb els intermediaris del mercat immobiliari local per fer polítiques socials d’habitatge. Aquesta xarxa de mediació té actualment un total de 255 habitatges de lloguer social, dels quals 40 són propietat d’entitats bancàries (10 d’Unnim, 25 més de CatalunyaCaixa i 5 d’Ibercaja) i la resta, 215, són propietat pública. A més, des de la xarxa de mediació es tramiten els contractes i es fa el seguiment de la bona utilització de l’habitatge i del control del pagament del lloguer social. •••


Octubre - novembre de 2013 • Urbanisme

Nous pàrquings a Pardinyes i el Secà • L a Paeria habilita aparcaments en diferents solars dels dos barris lleidatans La Paeria ha posat en servei el nou aparcament gratuït per a 200 vehicles que ha habilitat al Secà de Sant Pere. La ciutat ha guanyat en el darrer any 1.000 noves places de pàrquing gratuït i dissuasiu i ja es disposa de 3.601 places en diferents solars de Lleida. El pàrquing del Secà de Sant Pere és en un solar municipal, amb una superfície de 5.000 m2 i situat al cantó de l’avinguda Llibertat i del carrer Santa Teresa de Jesús. Amb l’habilitació d’aquest espai, situat al costat de les piscines del barri i prop del pavelló poliesportiu, es dóna resposta a una reivindicació de l’associació de veïns del barri.

El terreny també es podrà utilitzar puntualment en la festa major del Secà de Sant Pere per instal·larhi les firetes o dur a terme alguna altra activitat.

La ciutat disposa de 3.601 places d’aparcament gratuït i dissuasiu en diferents terrenys El nou aparcament del Secà disposa de 200 places. © H. S.

D’altra banda, Pardinyes disposarà d’un nou aparcament provisional i gratuït, gràcies al conveni signat entre l’Ajuntament de Lleida i el propietari per a la cessió temporal d’un solar de 2.844 m2 de superfície, situat al carrer Corregidor

Escofet. La cessió és per una durada de cinc anys, prorrogables mentre el propietari no hi construeixi, i amb l’arranjament d’aquest solar s’aconseguirà una millora paisatgística i es dotarà d’una bossa important d’aparcament a la zona.

A més, la Paeria està duent a terme les obres per arranjar el solar situat davant de la plaça del Dipòsit, en el qual habilitarà un aparcament provisional, de rotació, amb 21 places. Aquest terreny va ser cedit pels propietaris. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

7


Urbanisme • Octubre - novembre de 2013

Obres de pavimentació de la N-230

• E l tram de 2,3 km entre Laureà Figuerola i la residència de les Germanetes dels Pobres amb el carrer Laureà Figuerola, al barri de Balàfia, i la residència de les Germanetes dels Pobres també ha inclòs, a més de l’asfaltatge dels 2,3 quilòmetres de via, l’estassada dels laterals i la conservació de la carretera nacional.

L’empresa constructora ACSA Sorigué és l’adjudicatària de les obres incloses en el “Projecte de Rehabilitació dels trams urbans de les carreteres N-230 i N-240 de la xarxa de carreteres de l’Estat”, per un import de 182.105,53 euros. •••

Tasques d’asfaltatge a l’altura del carrer Laureà Figuerola. © H. Sirvent

Ja s’han dut a terme les obres de millora de la pavimentació de la calçada de la N-230, un tram de carretera estatal traspassat a l’Ajuntament de Lleida. L’actuació, que comprèn 2,3 quilòmetres de via, s’ha fet per trams amb l’objectiu

8

d’afectar el mínim possible el trànsit rodat. Un cop acabat l’agençament del vial, s’hi permet la conducció i el rodament del trànsit més segur. La millora del ferm entre la rotonda de connexió

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Les autoritats visitant les obres de millora de la N-230. © H. Sirvent


Octubre - novembre de 2013 • Urbanisme

Asfaltatge del Pont de Príncep de Viana • L ’Ajuntament de Lleida també renova les juntes del viaducte de la Universitat L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme una regularització superficial del paviment asfàltic del Pont de Príncep de Viana. Els treballs s’han fet una vegada estabilitzats els petits moviments que ha provocat l’estructura del pont de tirants al tauler de la plataforma. La regularització del ferm ja

Els treballs de la passera de tirants estava programada un cop passés un temps prudencial des de la seva posada en funcionament estava programada un cop passés un temps prudencial des de la posada en càrrega del pont i un cop estabilitzats els moviments de l’estructura.

El pont s’ha convertit en una de les principals vies d’entrada a la ciutat. © Serveis Comunicació

Els treballs, que van afectar el mínim possible la circulació de vehicles, van consistir en un microfresat de regula-

Juntes del Pont de la Universitat D’altra banda, la Paeria ha renovat les juntes del Pont de la Universitat,

rització de la zona amb l’estesa d’una petita capa d’asfalt d’anivellament en tot l’ample.

tant del costat que va en direcció al centre de la ciutat com del que va cap al barri de Cappont. Aquestes juntes, que absorbeixen les dilatacions del tauler del pont, s’han deteriorat amb el pas del temps i han arribat al final de la seva vida útil. •••

Obres de millora de la plaça de Balàfia

•C  onstrucció de rampes per fer més accessible l’espai públic de 2.300 metres quadrats Les obres de renovació i millora de la plaça Balàfia començaran al final d’aquest mes d’octubre. El projecte preveu una reforma integral d’aquest espai públic amb la instal·lació de jocs infantils, paviment nou, enllumenat, jardineria, a més d’una zona de petanca i la millora de l’accessibilitat.

El projecte inclou jocs infantils, paviment i enllumenat nous, arbres i plantes arbustives noves, a més d’una zona de petanca

construcció de rampes i es crearà una zona nova destinada a petanca. Així mateix, es renovaran tots els serveis públics, com ara la xarxa de sanejament, d’aigua i l’enllumenat, amb la instal·lació de dues columnes de 10 m amb focus que il·luminaran la plaça. •••

El pressupost d’aquesta actuació és de 300.476,21 euros i el termini d’execució, de sis mesos. La plaça, situada entre els carrers Francesc Castelló Aleu i Escultor Corsellés, comprèn un àmbit d’actuació de 2.300 metres quadrats. D’aquests, 1.628 m2 seran de paviment de formigó de color; 110 m2 es destinaran a zones de gespa; 188 m2, a zona amb sorra; 190 m2, a zona amb sauló, i 90 m2, a parterres i jardineres. S’hi plantaran 16 arbres i plantes arbustives noves. La millora de l’accessibilitat d’aquest espai públic es farà mitjançant la

L’espai públic, que es reformarà íntegrament, serà més accessible. © Serveis de Comunicació

Ajuntament de Lleida • La Paeria

9


Parc Tecnològic • Octubre - novembre de 2013

Estrena de l’edifici del Fruitcentre

• E l centre de referència internacional en investigació sobre tota la cadena de la fruita

Les autoritats en l’acte d’inauguració de les instal·lacions del nou Fruitcentre del Parc Científic. © H. Sirvent

El Parc Científic de Gardeny va estrenar el Fruitcentre, el centre de referència internacional en investigació sobre la fruita del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural de la Generalitat. El nou edifici, de 6.356 metres quadrats, neix de la necessitat de crear una infraestructura d’investigació que integri tots els passos de la cadena de valor de la fruita, amb l’objectiu de convertirse en centre de referència a tot el món.

L’immoble de Gardeny disposarà d’un espai destinat a les empreses col·laboradores ta, des de la finca fins al supermercat, en àrees com el desenvolupament de nous productes de quarta i cinquena gamma; la millora de la classificació segons la qualitat, la confecció i l’envasament de fruita; la

seva conservació per mitjà del fred i noves tecnologies, com l’atmosfera dinàmica, i tècniques de biocontrol de patologies, entre d’altres. L’edifici també disposarà d’un espai per a empreses interessades a col·laborar en les investigacions i beneficiar-se dels descobriments. Accessos nous D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida ha dut a terme les obres de cons-

Amb una inversió de 14,2 milions d’euros, a l’edifici hi treballaran 120 persones, 40 de les quals són investigadors de l’IRTA i de la UdL. Inclou sis plantes pilot, 23 laboratoris i 110 cambres frigorífiques de diverses tipologies, a més de despatxos i altres dependències. El Fruitcentre treballarà en tota la cadena de la frui-

10

L’edifici del Fruitcentre té 6.356 metres quadrats. © IRTA

La Paeria • Ajuntament de Lleida

trucció de tots els accessos al Fruitcentre per a vehicles, vianants i subministrament a l’entorn del nou edifici. D’una banda, l’accés principal per a vianants que se situa davant de l’esplanada de l’antiga pista d’atletisme de les velles instal·lacions militars. D’una altra, l’accés per a vehicles lleugers al soterrani i un tercer accés destinat al subministrament i als vehicles pesants. Igualment, s’ha arranjat una esplanada de 2.000 metres quadrats que hi ha al davant de la porta principal per habilitar-hi unes 50 places d’aparcament per a vehicles de treballadors i personal extern. El vial principal que dóna accés a l’edifici s’inicia des del lateral de l’entrada del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny i té una calçada de dos carrils de 3 metres d’amplada. A més, hi ha una vorera de tres metres

Construcció dels accessos a l’equipament per a vehicles, vianants i subministrament d’amplada que comunica el pas dels vianants des del Parc fins al Fruitcentre. S’ha pavimentat també l’accés des del vial principal fins a l’estacionament interior subterrani del Fruitcentre. A més, s’ha instal·lat enllumenat viari nou amb columnes de 9 metres i també s’han dut a terme mesures de tancament i proteccions del recinte perimetral del Fruitcentre. •••


Octubre - novembre de 2013 • Medi

Ambient

Lleida aposta per la mobilitat sostenible • E ls ciutadans s’aboquen en la pedalada i la caminada pels carrers de la ciutat La ciutat de Lleida va celebrar del 18 al 25 de setembre la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura per 14è any consecutiu sota el lema “Aire net, fes el pas!”. La setmana té per objectiu fer d’altaveu d’aquelles accions necessàries per impulsar la mobilitat a peu, amb bicicleta, amb vehicles elèctrics i amb transport públic, a més de la pacificació del trànsit i la reducció de la presència del vehicle privat a la ciutat, per mitjà de la planificació, la urbanització i la culturització ciutadana. El programa d’activitats es va iniciar amb una caminada popular a trenc d’alba de 15 km des de la Seu Vella al monument a Juli Cèsar (diumenge 22). El mateix dia es va celebrar la Pedalada per la ciutat, amb sortida i arribada al parc de la Mitjana, una pedalada festiva de 10 km pels carrers de Lleida per promoure l’ús de la bici, que va aplegar uns 2.300 ciclistes.

Els alumnes de l’escola Ginesta van pintar murals davant del centre educatiu. © H. Sirvent

Èxit de participació a la Cursa de transports interurbana –amb cotxe, bus i bicicleta– i la Cursa de mobilitat escolar

Uns 2.300 ciclistes van participar a la pedalada, que va sortir de la Mitjana. © H. Sirvent

El dia 24 al matí un centenar d’alumnes de l’escola Ginesta del Secà van pintar nombrosos murals davant del centre educatiu per treballar la mobilitat segura i sostenible de la seva escola i el seu barri. També van treballar dins les aules sobre mobilitat sostenible, seguretat viària i civisme. Paral·lelament, a l’interior del centre es va instal·lar un circuit amb bicicleta de seguretat viària. El dimecres 25 va tenir lloc la III Cursa de transports interurbana de l’Àrea de Lleida, que va servir per comparar els costos i el temps de desplaçament amb cotxe, bus i bicicleta. A més, dos dels participants van poder fer la cursa amb un vehicle elèctric. Finalment, el dimecres 2 d’octubre es va celebrar una cursa de mobilitat escolar (a peu, amb bici, bus i cotxe privat), amb arribada a la plaça de Sant Joan. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

11


Medi Ambient • Octubre - novembre de 2013

Viver d’Agricultors de la partida de Rufea

•A  dreçat a les persones que veuen en l’activitat de fer de pagès una sortida professional formació i emprenedoria (oQp’t) i respon a la necessitat de donar suport a les persones que veuen en aquesta activitat una sortida professional.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, lliura les parcel·les als emprenedors agraris. © Hermínia Sirvent

La Paeria ha posat en marxa el Viver d’Agricultors de Rufea amb tres emprenedors agraris que engegaran els seus projectes en aquests terrenys municipals de l’Horta de Lleida. La iniciativa s’emmarca dins del Pla local d’ocupació,

Els emprenedors proposen noves formes de vendre i valoritzar els productes agraris de proximitat

Dels 4 projectes aprovats per la Paeria, i que permetran la creació de fins a 20 llocs de treball, 3 iniciaran l’activitat aquesta tardor. Es tracta dels projectes “El tros ecològic de Ponent”, d’Héctor Serrano (horticultura ecològica per a la comercialització de proximitat); “L’Hort a la carta”, de Daniel Rovira (cultiu d’hortalisses ecològiques per comercialitzar per mitjà de cistelles a domicili, restaurants, etc.), i un projecte d’agricultura social de Juan Carlos Sánchez orientat a la producció i la comercialització d’hortalisses ecològiques amb joves amb risc d’exclusió social i de promoció de l’ocupació juvenil. La Paeria obrirà pròximament una nova convocatòria dins del projecte de Viver d’Agricultors. •••

Benvinguts a l’Horta de Lleida

• El 26 i 27 d’octubre s’han pogut conèixer el dia a dia de diferents explotacions agràries

Les visites atreuen força públic. © H. S.

El 26 i 27 d’octubre l’Ajuntament de Lleida ha organitzat, per quart any consecutiu, el “Cap de setmana de portes obertes-Benvinguts a l’Horta de Lleida”. Durant tot el cap de setmana s’han pogut visitar diferents explotacions de l’Horta amb l‘objectiu que els ciu-

12

La Paeria • Ajuntament de Lleida

tadans i les ciutadanes de Lleida poguessin conèixer de primera mà com és el dia a dia dels pagesos, tastar els productes i adquirir-los a la mateixa explotació.

la producció de 24 pagesos que comercialitzen la seva fruita en comú, i Josep M. i Alba Coll (partida Torres de Sanui), explotació de fruita i hortalisses ecològiques.

En aquesta quarta edició del “Benvinguts a l’Horta de Lleida”, van confirmar la participació quatre explotacions de l’Horta representatives del sector agrícola lleidatà, que tenen el denominador comú d’elaborar productes amb marca pròpia, de qualitat i d’elevat valor afegit.

Les finques s’han pogut visitar dins els horaris establerts, sense inscripció prèvia i desplaçant-se amb el vehicle propi. D’altra banda, es va habilitar un autobús que feia dues rutes per a les persones que ho desitgesin.

Les visites s’han fet a Fruita Blanch (partida de Granyena), empresa familiar que elabora melmelades i sucs 100% naturals; Cal Brou (Pardinyes Altes), una explotació d’hortalisses ecològiques que ocupa tres hectàrees i acull una zona d’hivernacle de 1.200 m2; Sanui Fruits (partida Torres de Sanui), SAT que aglutina

La visita a les finques ha permès tastar els productes i adquirir-los a la mateixa empresa Per a més informació: Regidoria de Medi Ambient i Horta (web: http:// sostenibilitat.paeria.cat i telèfon 973 70 04 55). •••


Ajuntament de Lleida • La Paeria

13


Seguretat Ciutadana • Octubre - novembre de 2013

Dos agents més a la unitat ciclista

•A  questa secció de la Guàrdia Urbana ha fet gairebé 3.000 actuacions durant aquest any La Unitat Ciclista de la Guàrdia Urbana de Lleida ha ampliat el servei amb dos agents més i ara disposa de 6 policies. A més, s’està estudiant incorporar pròximament un caporal i un sergent a la unitat.

La Unitat Ciclista de la Guàrdia Urbana de Lleida ha fet 2.975 actuacions de diversos tipus en els vuit primers mesos del 2013. La unitat treballa durant tot l’any adaptant-se als horaris de l’activitat de la ciutat, ja que

Els sis agents que formen part de la Unitat Ciclista de la Guàrdia Urbana. © H. Sirvent

a l’estiu actuen més cap al tard que a primera hora de la tarda. De les 2.975 actuacions que s’han fet des del gener fins al 30 d’agost, hi ha 872 identificacions de sospitosos i 30 detencions. A més de les actuacions vinculades a la seguretat viària i, sobretot, als entorns escolars als horaris d’entrada i sortida (310), altres àrees que agrupen diverses accions són pel compliment de les ordenances de civisme (193), molèsties al veïnat (188) o avaries de gas, aigua, etc. (137), entre d’altres. La Unitat Ciclista es va crear complint un dels compromisos del Pacte Social per la Ciutadania, signat amb els sindicats UGT i CCOO, que impulsa mesures de caràcter social per a Lleida. Es tracta d’un servei molt pròxim al ciutadà que dóna resposta de manera molt ràpida i pot accedir a espais de difícil accés amb els vehicles policials. •••

Seguretat viària per a la gent gran

•C  ampanya de la policia local per evitar riscos al carrer i a la llar als més grans de 65 anys La Guàrdia Urbana de Lleida iniciarà aquest octubre una campanya sobre seguretat viària i a la llar dirigida a la gent gran amb el propòsit de recordar a aquest col·lectiu els aspectes que han de tenir presents en la seva activitat diària per evitar possibles riscos ja sigui com a vianants, conductors o usuaris del transport públic. Els equips d’Educació Viària i de Proximitat de la Guàrdia Urbana, amb la col·laboració de la Regidoria de Participació Ciutadana, Gent Gran i Voluntariat Sènior i el RACC, impartiran les xerrades formatives a les deu llars municipals de jubilats. La campanya per envellir en moviment i seguretat incidirà en la mobilitat segura i en els diferents rols de la gent gran. També es donaran consells i es posaran exemples pràctics perquè les persones grans puguin

14

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Es donen consells i es posen exemples pràctics per anticipar-se a situacions de perill. © H.S.

anticipar-se al perill. Les conductes de risc que es treballaran es basaran en l’escassa consciència que una persona té de si mateixa, de la insuficient o errònia percepció que es té del risc o la manca d’adaptabilitat. També es parlarà de l’exemple que

els avis i les persones més grans són per als néts i els infants en general. Les conferències inclouran consells de seguretat per aplicar dins de la llar i d’autoprotecció, tant a casa com al carrer, per prevenir robatoris, furts o estafes habituals. ••���


Octubre - novembre de 2013 • Mobilitat

La línia 4 uneix Pardinyes i la Mariola

• E l servei d’autobús també millora la comunicació als barris de l’Escorxador i Templers La nova línia 8 amplia el recorregut i els horaris

La línia amplia l’horari tant a l’inici com al final de la jornada. © H. S.

La nova línia 4 d’autobús, que millora el servei a Pardinyes i la Mariola, ja ha entrat en funcionament. A més, el servei beneficia també els

barris de l’Escorxador i Templers, ja que en el recorregut d’anada la línia passa pel carrer Acadèmia i en el de tornada, per Lluís Companys.

Aquesta nova línia, que és el resultat de les antigues 4 i 11, s’adapta a les demandes que havien fet els veïns de Pardinyes atès que el recorregut s’estén fins a l’avinguda Pearson i la Mitjana. A més, la línia 4 amplia l’horari iniciant el recorregut a les 6.46 hores i perllongant-lo a la nit fins a les 21.53. Així mateix, funcionarà els dissabtes durant tot el dia i els diumenges i els festius a la tarda. La nova línia 4 té una extensió cap al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny i una altra cap a

l’hospital Arnau de Vilanova. Aquestes dues extensions estan correctament identificades als panells frontals dels autobusos. A més, els veïns de la Mariola tindran més a prop poder arribar al centre, a la plaça de Ricard Viñes o al CAP de Prat de la Riba, com també a la zona del Barris Nord. Així mateix, des de la Zona Alta (Prat de la Riba) aquesta nova línia ofereix connexió amb l’Arnau. La nova línia 8 amplia el recorregut i els horaris des de Balàfia i el Clot de les Granotes fins a Ricard Viñes, la Rambla d’Aragó, l’Eix Comercial, la Rambla de Ferran i Prat de la Riba. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

15


Benestar Social i Ocupació • Octubre - novembre de 2013

El Servei d’Ajut a Domicili inclou el control de la medicació dels usuaris. © H. Sirvent

Atenció domiciliària per a 2.200 famílies • L a Paeria ofereix els serveis de teleassistència, ajut a domicili i Menjar sobre rodes Es complementa amb serveis com les Unitats Mòbils, els nous dispositius de seguretat (detectors de foc, gas, fum, caigudes, mobilitat...) o el reforç en el seguiment de les persones més

L’Ajuntament de Lleida atén 3.271 usuaris i destina dos milions anuals a l’ajuda a domicili Una de les tasques és l’acompanyament per passejar . © H. Sirven

Els serveis municipals d’atenció domiciliària atenen actualment 2.191 famílies de Lleida, la qual cosa implica 3.271 usuaris. La Paeria destina dos milions d’euros anuals als serveis de teleassistència, d’ajut a domicili i de Menjar sobre rodes. El servei més utilitzat és el de teleassistència, amb

16

1.889 famílies, que impliquen 2.631 persones, de les quals el 70 per cent tenen 80 anys o més. Funciona per mitjà d’un terminal instal·lat al domicili de la persona i una unitat de control remot en format de penjoll o polsera que permet estar connectat de manera permanent amb el centre d’atenció 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

La Paeria • Ajuntament de Lleida

fràgils i amb dificultat en la comunicació verbal. Les noves instal·lacions del servei de teleassistència municipal, que s’han estrenat fa poques setmanes, es troben situades al Parc Científic de Gardeny. El Servei d’Ajut a Domicili arriba a 477 famílies lleidatanes, que inclouen 864 usuaris. Aquest programa preveu

Usuària amb el penjoll. © H. S.

una sèrie de tasques dutes a terme en el mateix domicili de la persona o de la família, adreçades a donar suport i millorar les situacions generades per la manca d’autonomia física, psíquica o social, com també per les situacions de dependència. Entre les tasques que es porten a terme durant un


Octubre - novembre de 2013 • Benestar

Social i Ocupació

nombre d’hores per setmana hi ha l’assistència per fer els àpats, la higiene personal, l’acompanyament per passejar, comprar o anar al metge i el control de la medicació, entre d’altres. El Menjar sobre rodes porta aliments a domicili a 34 persones. El servei garanteix una alimentació equilibrada a les persones grans que viuen soles, o acompanyades també d’altres persones grans. Aquest col·lectiu té dificultats de tipus economicosocial i d’estat de salut, que l’impedeix de manera autònoma elaborar els àpats diaris i utilitzar altres recursos externs al domicili que cobreixin aquesta necessitat, per la impossibilitat o la dificultat de sortir a l’exterior. 9.125 àpats a domicili El servei, que permet subministrar 9.125 àpats anualment, es distribueix dos cops per setmana per mitjà d’un sistema de frigorització i tancament al buit, que garanteix que els aliments conservin totes les seves propietats. Permet al beneficiari seguir una dieta adient a les seves necessitats. El servei de menjar a domicili Menjar sobre rodes el duen a terme conjuntament Paeria i Creu Roja.

La Creu Roja reparteix els àpats a domicili, dins del programa Menjar sobre rodes. © H. Sirvent

El Menjar sobre rodes assegura una alimentació correcta a la gent gran

Es garanteix la teleassistència gratuïta als majors de 75 anys

El 81% dels usuaris dels serveis municipals d’atenció domiciliària tenen 65 anys o més. El 42% són persones que viuen soles i el 68%, dones. El conjunt dels serveis socials de la ciutat suposa el 10% del pressupost municipal.

i recullen augments considerables de bonificacions, com ara la teleassistència gratuïta per a majors de 75 anys i la reducció del 90% de la plusvàlua en els casos d’herència de l’habitatge habitual, o el 80% per cessió de pis heretat a l’Oficina Local d’Habitatge.

Ordenances més “socials” Les ordenances per al 2014 tenen un destacat caire social

L’objectiu és convertir la teleassistència en un servei

universal, per equiparar-lo a altres com l’educació o la salut, i anar rebaixant l’edat per accedir al servei gratuïtament a mesura que la situació econòmica ho permeti. Informació pràctica Les persones interessades a accedir a algun d’aquests programes poden demanar informació als Serveis Socials de cada barri o adreçar-se a la Regidoria de Benestar Social i Ocupació (pàgina web: http://benestarsocial. paeria.cat i telèfon 973 70 03 06) o bé al telèfon 010 de l’Ajuntament. •••

Autonomia a casa L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que la teleassistència, l’ajut a domicili o el Menjar sobre rodes permeten que aquest col·lectiu mantingui una certa autonomia a casa seva i millori la seva qualitat de vida. Actualment un total de 65 professionals presten als ciutadans i a les ciutadanes aquests serveis, que han d’arribar a totes les persones que els poden necessitar. Magatzem de la Creu Roja des d’on es reparteixen 9.125 àpats a domicili anualment. © Serveis Comunicació

Ajuntament de Lleida • La Paeria

17


Octubre - novembre de 2013 • Benestar

Social

Programes educatius per a 756 infants

•A  ctivitats a l’estiu per als nens, les nenes i els adolescents amb especial vulnerabilitat El programa d’activitats per a la infància i l’adolescència Estiu 2013, que organitza la Paeria, ha aplegat 756 infants i joves amb especial vulnerabilitat. La iniciativa s’ha portat a terme als Centres Oberts, en diferents projectes duts a terme pels equips d’educadors d’entorn, i a les Ciberau-

La Paeria du a terme una tasca educativa durant tot el curs escolar per als joves més necessitats als centres oberts i a les ciberaules les Municipals, principalment. Per mitjà d’activitats lúdiques i de lleure com ara tallers, activitats esportives i jocs de socialització, s’han treballat valors com l’amistat, el respecte i el compromís, a més d’altres competències d’aprenentatge dels infants sempre amb la dimensió educativa.

Participants al programa davant del centre cívic del Secà de Sant Pere. © H. Sirvent

Les activitats per a infants i joves amb especial vulnerabilitat no se centren només en els mesos d’estiu. Durant tot el curs escolar es desenvolupa una tasca educativa per a aquests col·lectius per mitjà principalment de la Xarxa de Centres Oberts de la

ciutat, les Ciberaules Municipals i els diferents projectes i programes educatius que es desenvolupen als barris mitjançant la figura dels educadors/ es d’entorn (suport a l’escolarització, dinamització esportiva, preservació familiar, etc.). •••

Guia d’activitats de lleure inclusiu

• Inclou tallers de reforç escolar, formació ocupacional, esportiva, artística i d’oci La “Guia d’activitats de lleure inclusiu per a infants, adolescents i joves de la ciutat de Lleida”, elaborada per la Regidoria de Benestar Social i Ocupació, inclou 102 activitats i recursos que duran a terme durant el curs escolar 45 entitats i 6 institucions lleidatanes. Les activitats programades són tallers de reforç escolar, formació ocupacional, esportiva, artística i d’oci. El llibret és una guia telemàtica (s’hi pot accedir per mitjà de la pàgina web http://benestarsocial.paeria.cat/lleureinclusiu) que recull i apropa aquesta informació tant a les famílies com als professionals de l’àmbit per mirar de donar resposta a les necessitats socials i educatives. En aquesta guia es recullen les activitats que permeten i faciliten l’accés al lleure normalitzat a aquells menors de 18 anys que per dificultats econòmiques o socials, tant a nivell individual com familiar, tenen

Una de les activitats desenvolupades dins del marc d’Educaesport . © Hermínia Sirvent

El programa es dirigeix als menors de 18 anys amb dificultats econòmiques o socials per participar en els recursos del temps lliure

alguna dificultat per participar en aquests recursos de lleure. La guia és interactiva i vol ser una eina de consulta útil i de fàcil manipulació atès que ofereix la possibilitat de seleccionar la informació segons l’interès de l’usuari. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

19


Benestar Social • Octubre - novembre de 2013

Promoció de la salut per a 8.900 infants

•P  rogrames de la Paeria per difondre les habilitats per portar un estil de vida saludable

L’obra “Max i Maxi” va tancar la 14a edició del programa de promoció de la salut. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida ha atès 8.900 infants i adolescents en els seus programes educatius de promoció de la salut durant el curs 2012-2013. Els nois i noies són estudiants de 22 escoles i 23 centres d’ensenyament secun-

20

La Paeria • Ajuntament de Lleida

dari de la ciutat de Lleida i també hi han participat els joves que es formen al CIJCA (Centre d’iniciatives juvenils contra l’atur), al Calidoscopi, al Centre Tècnic Ilerdense, l’Escola de Jardineria i l’Institut Municipal d’Ocupació.

Els programes de l’Ajuntament de Lleida se centren a proporcionar als joves de la ciutat habilitats que els permetin portar un estil de vida saludable. Per mitjà dels seus programes, com l’Aventura de la vida, Ordago, Max a escena, entre d’altres, els infants i els joves treballen la seva capacitat de ser assertius, la presa de decisions, la resistència a la pressió de grup, el valor del grup d’amics, els riscos del consum de drogues, la importància d’una bona alimentació o el fet de gaudir del seu oci de manera saludable. Els joves treballen de la mà dels seus mestres tots aquests continguts per mitjà de diferents propostes i materials didàctics (obres de teatre, àlbums de cromos, còmics, exposicions, quaderns de treball, gimcanes, vídeos, tallers, etc.). Els tècnics de l’Ajuntament s’ha encarregat d’assessorar i acompanyar 535 mestres i professores de secundària en aquesta tasca. •••


Octubre - novembre de 2013 • Benestar

Social

Inclusió per mitjà d’habitatges socials

•S  uport professional diari a persones sense llar que estan en una fase final de reinserció Els tres habitatges d’inclusió social que l’Ajuntament de Lleida té des de l’any 2006 han acollit 86 persones, un 75% de les quals han aconseguit tornar a tenir una vida autònoma. Els pisos compleixen la funció de donar suport professional diari a persones sense llar que estan en un estadi final de reinserció social. És un procés tutelat per professionals i treballen en programes individualitzats. És un servei residencial temporal per a persones adultes, que facilita allotjament, manutenció i atenció socioeducativa en un medi semblant a una família i sol ser una darrera fase en les trajectòries vitals de les persones abans de passar a ser autònomes.

Un usuari dels pisos, amb el regidor Josep Presseguer i un educador social. © H. S.

Aquest servei permet a les persones recuperar-se físicament, social, laboral i emocional per poder afrontar els reptes d’una vida més autònoma.

Fins al 31 de juliol de 2013, s’han atès 33 persones diferents, amb una estada mitjana de 94 dies. La persona més jove té 24 anys i la més gran, 63. A aquest programa, la Paeria hi des-

tina 111.000 euros anualment, uns 6.000 per persona. La majoria de les persones que han passat pel recurs d’habitatges d’inclusió social municipal han millorat la qualitat de vida. •••

Actes públics més accessibles

•P  rotocol per facilitar la participació de tots els ciutadans als esdeveniments de la ciutat La Paeria ha elaborat un protocol de millora de l’accessibilitat per garantir la integració i la màxima participació dels ciutadans i les ciutadanes amb dificultats a nivell visual, auditiu, motriu o cognitiu en els actes municipals. El protocol, que es preveu d’aplicació a les diferents regidories de l’Ajuntament de Lleida, especifica

Festes accessibles per a tothom. © H. S.

tots i cadascun dels elements tècnics que cal tenir en compte en els diferents esdeveniments, ja sigui durant el procés d’organització, en l’inici de l’acte, durant el seu desenvolupament o una vegada finalitzat. La iniciativa també fa referència a l’accessibilitat en els elements de difusió especificant què cal tenir present i de quina manera s’han d’utilitzar. •••

Servei de recollida de roba a domicili

• E l material s’aplegarà porta a porta i després es vendrà a les botigues de Troballes L’empresa d’inserció sociolaboral Troballes juntament amb la Fundació Jaume Rubió i Rubió impulsen un nou servei de recollida de roba a domicili, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, que donarà feina a tres persones. El nou servei pretén recollir la roba que ja no s’utilitza porta a porta amb l’objectiu de donar facilitats a

totes aquelles persones que vulguin reciclar tot allò que ja no necessiten. Troballes recuperarà el material al seu local situat al Turó de Gardeny i després la vendrà a les tres botigues que té l’entitat a Lleida. El servei funciona de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores. Només cal trucar al telèfon gratuït 900 10 20 42 de Troballes. •••

Una de les botigues de Troballes. © H. S.

Ajuntament de Lleida • La Paeria

21


Octubre - novembre de 2013 • Fires

Lleida estrena un nou saló: Innocamping

•H  a tingut lloc a Fira de Lleida del 22 al 25 d’octubre paral·lelament al saló Municipàlia La ciutat de Lleida ha “estrenat” fira. Entre el 22 i el 25 d’octubre, i paral·lelament a la celebració de Municipàlia, ha obert les portes Innocamping, un saló centrat en els serveis i els equipaments per a càmpings i altres empreses de lleure a l’aire lliure. La mostra té un caire professional i vol complementar l’àmbit de demanda tradicional de Municipàlia (institucions públiques, bàsicament ajuntaments) amb un col·lectiu de visitants del sector privat (responsables de càmpings, clubs esportius, restaurants, parcs temàtics, centres sanitaris, etc.). L’objectiu és esdevenir un punt de referència firal en l’àmbit del càmping.

El nou saló se centra en els equipaments per a càmpings i per a empreses de lleure a l’aire lliure Per la seva banda, Municipàlia (Saló Internacional d’Equipaments i Serveis Municipals) ha ofert una àmplia exposició, formada per 325 expositors, en la qual visitants d’arreu de l���Estat i de l’estranger —alcaldes, regidors i tècnics municipals— han pogut trobar les millors solucions per garantir la qualitat de vida dels ciutadans dels seus municipis. Un dels eixos temàtics de Municipàlia ha estat l’estalvi

Imatge d’una de les edicions anteriors de Municipàlia. © Jordi Gómez

i l’eficiència energètica, fet que respon en part a la situació econòmica del món de l’Administració local i que resulta interessant ja que posa a les mans dels ajuntaments propostes innovadores per afrontar els reptes de la conjuntura actual.

Els dos salons, a més, han tingut una nombrosa presència internacional i han ofert 50 activitats paral·leles entre jornades, presentacions, assemblees i reunions professionals. Cal destacar la missió comercial d’alcaldes i governadors de Kenya. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

23


Turisme • Octubre - novembre de 2013

L’èxit de públic consolida la Festa del Vi

•A  questa edició la trobada s’ha traslladat a la plaça de La Llotja i s’ha allargat als 2 dies Més de 4.000 persones han passat per la 5a Festa del Vi de Lleida, trobada enogastronòmica que ha tingut lloc el 19 i 20 d’octubre a la plaça de La Llotja. En aquesta edició, l’esdeveniment ha canviat la situació i ha ampliat la

Hi han participat també les empreses adherides al Codi de les Bones Pràctiques de la Gastronomia de Lleida

durada a dos dies després dels èxits aconseguits els anys anteriors. El bon funcionament de la festa portarà els organitzadors a estudiar la possibilitat de fer una edició de primavera. Amb la proposta d’allargar la festa a dos dies, des del dissabte a la tarda fins al diumenge al migdia, s’ha volgut arribar a diferents segments de públic. En concret, als més joves el dissabte a la tarda i a un públic més adult el diumenge al matí. Un dels plats forts de la trobada ha estat “7 vins, 7 paisatges”, un dinar de maridatge que ha combinat la cuina i els vins lleidatans.

La Llotja, un espai que “dignifica la producció i comercialització del vi i la gastronomia” . © H.S.

24

La Paeria • Ajuntament de Lleida

A més de les empreses de la Ruta del Vi de Lleida, enguany s’ha convidat a participar-hi les cent firmes adherides al Codi de les Bones Pràctiques de la Gastronomia de Lleida, amb l’objectiu d’ampliar el ventall de productes i l’oferta gastronòmica de Lleida. •••


Octubre - novembre de 2013 • Cooperació

Solidàrium amb el medi ambient i l’aigua • L a Fira d’Entitats Solidàries s’ha celebrat als porxos de la plaça Paeria amb 90 entitats Amb la participació de 90 entitats i una gran acollida per part dels lleidatans i lleidatanes, Solidàrium 2013 ha tancat la 10a edició amb els objectius plenament assolits. Solidàrium és un espai en què entitats solidàries de la ciutat donen a conèixer de primera mà la tasca que fan per tal d’aconseguir un món més just, solidari i en pau, a banda de captar nous socis i oferir els seus productes artesanals. Escala local i planetària El repte d’aquesta edició, celebrada el 19 d’octubre als porxos de la plaça de la Paeria, ha anat més enllà de la lluita contra les desigualtats. Enguany s’ha treballat al voltant de l’“Any internacional de la cooperació en l’esfera de l’aigua” i s’ha aprofundit en l’objectiu d’aconseguir un medi ambient més saludable a escala local i planetària. Un cop més la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida; l’Oficina de Desen-

El paer en cap visita els espais de les diferents entitats i saluda als seus representants. © H.S.

volupament i Cooperació de la UdL; l’Ajuntament de Lleida i les entitats de la ciutat s’han unit per dir no a la pobresa. Solidàrium (Fira d’Entitats Solidàries de Lleida i Mostra al Carrer d’Informació

i Documentació per al Desenvolupament) ha acollit nombroses activitats i espais per a l’acció i la reflexió, i ha esdevingut un lloc en què els lleidatans i les lleidatanes han pogut conèixer de prop les diferents iniciatives. •••

•P  la per aconseguir entorns més atractius, segurs, saludables i creatius La Paeria ha elaborat un pla sobre oci nocturn a Lleida per tal d’aconseguir entorns més atractius, segurs, saludables i creatius. El nou programa pretén crear un espai de diàleg participatiu entre tots els agents implicats en l’oci nocturn de la ciutat com ara els joves, les entitats juvenils i culturals, els cossos de seguretat, les associacions de veïns, els locals d’oci, les famílies i les institucions, entre d’altres. El primer pas serà elaborar un diagnòstic de la situació actual del lleure nocturn a la ciutat per detectar les necessitats existents per part de tots els col·lectius implicats, com els locals d’oci, les demandes provinents de les entitats juvenils, les experiències veïnals o els serveis de salut, per exemple. La segona fase serà la creació d’una plataforma participativa, amb la implicació de totes les persones, les institucions i les entitats, per tal d’aconseguir un pacte ciutadà de mi-

Benestar Social

Programa integral d’oci nocturn a Lleida

El projecte promou el civisme i la convivència, així com la millora de l’oci nocturn. © S.C.

llora de la convivència i l’oci nocturn i proposar accions concretes per dur a terme. També es pretén millorar la qualitat i la imatge de l’oci nocturn a Lleida i dels locals de lleure de nit en particular, una acció que comptarà amb

la implicació dels empresaris de l’oci nocturn i que s’anirà desenvolupant els pròxims mesos. Finalment, el projecte ha previst impulsar iniciatives que fomentin els espais relacionals que vinculin els joves amb noves formes d’expressió artística i cultural. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

25


Opinió • Octubre - novembre de 2013

Obert Centre Històric

Marta Roigé

El passat mes de setembre va tenir lloc la quarta edició de l’OBERT CENTRE HISTÒRIC, amb una gran participació d’entitats i de públic en general. Aquesta és una iniciativa promoguda per la Paeria i l’Associació de veïns i comerciants del Centre Històric fa ja quatre anys, i que cada edició ha anat a més; aquest any han arribat a comptar amb la participació de fins a seixanta-nou entitats i comerços.

L’Obert Centre Històric es va iniciar per la reivindicació d’un barri que en uns anys determinats es va anar deteriorant perquè ningú no va fer res per evitar-ho i així es va arribar a un punt en què molts veïns van anar marxant, els edificis es van anar deixant i ensorrant, desapareixia l’activitat comercial i els carrers cada vegada estaven menys transitats.

municipals per anar retornant la activitat al barri. Amb tot i això, els veïns i els comerciants, juntament amb la Paeria, veient que no s’acabava de recuperar, van engegar un projecte per projectar el barri i perquè durant tres dies el Barri antic torni a ser el centre de la ciutat, amb diverses activitats que donen vida a la zona en les quals hi participen moltes entitats de la ciutat.

Ja fa uns anys l’Ajuntament, conscient de la situació, va començar molt lentament a recuperar el barri i a poc a poc l’EMU ha anat rehabilitant edificis i construint-ne uns altres. Així mateix es van ubicar a la zona diferents serveis

És per això que cal felicitar els promotors (Ajuntament, veïns, comerciants) i agrair la col·laboració de les diferents entitats en solidaritat amb el Centre Històric. Han aconseguit consolidar l’activitat i al mateix temps convertir-la en una veritable festa.

Si no s’hi posa remei, alguns barris del centre de la ciutat en no gaire temps poden patir el mateix que està vivint el Centre Històric

Ara bé, voldria demanar a la Paeria i a les associacions de veïns i comerciants d’alguns barris de la ciutat que, si no s’hi posa remei, en no gaire temps poden patir el mateix que està vivint el Centre Històric de Lleida. Per això, seria bo pensar en un Obert per a d’altres barris del centre de la nostra ciutat. •••

des del grup municipal del PP vàrem donar suport a aquesta iniciativa. No obstant, també creiem que hi ha d’haver unes prioritats i que en el cas de Lleida porten el nom de Seu Vella. No podem oblidar que tenim una candidatura pendent i que ha de ser preferent, i que és la del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial.

espera i, avui per avui, la seva candidatura ni té calendari, ni sabem si s’està treballant de manera efectiva. Des del PP hem presentat tres mocions al Ple de la Paeria i una al Parlament de Catalunya per demanar que es treballi de manera decidida i ferma en la candidatura del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella perquè sigui reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Mundial, però, fins ara, tan sols hem trobat bones paraules i pocs fets. Em sap greu dir-ho, però la candidatura de la Seu Vella, lamentablement, no ha trobat, almenys fins ara, ni l’estimació ni l’entusiasme amb què el Govern de la Generalitat està potenciant i promocionant altres candidatures per ser Patrimoni Mundial.

Primer, la Seu Vella

Joan Vilella

L’Ajuntament de Lleida ha aprovat adherir-se a la campanya Cuina Catalana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Sens dubte, és necessari reconèixer i garantir la continuïtat del prestigi de la cuina catalana, perquè aquesta ressenya de qualitat potencia els nostres productes i restaurants, el turisme i la nostra economia, i per aquests motius

26

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Em sembla molt bé que la Generalitat promocioni la cuina catalana perquè sigui Patrimoni de la Humanitat, però la Seu Vella, que és, després de la Sagrada Família, el segon monument més important de Catalunya, fa deu anys que

Tenim una candidatura pendent: la del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial

El procés és llarg i difícil, però si una candidatura ha de tenir un caràcter prioritari per a Lleida, aquesta ha de ser la de la Seu Vella, i espero que si a la Paeria, algun dia, li demanen que es decanti per alguna, ho tingui clar i no s’equivoqui. •••


Octubre - novembre de 2013 • Opinió

Teleassistència al servei de la ciutadania El Servei de Teleassistència de l’Ajuntament de Lleida és una part important en el gruix de Serveis d’Atenció Domiciliària que, amb una dotació pressupostària de 2 milions d’euros, es dirigeixen a fer costat a les persones i/o les famílies que per motius d’edat, malaltia, discapacitat o dificultats socials, no disposen de l’autonomia personal suficient per desenvolupar les activitats més bàsiques de la vida diària. Així les coses, l’objectiu és una suma que promou una millor qualitat de vida al mateix temps que potencia la dignitat i l’autonomia personal en el propi entorn familiar i sociocomunitari. El Servei de Teleassistència de l’Ajuntament de Lleida arriba, actualment, a 1.889 famílies de la nostra ciutat, la qual cosa representa 2.631 ciutadans i ciutadanes de Lleida. Aquestes famílies gaudeixen d’un servei integral que vetlla pel seu benestar i saben que tenen garantida l’atenció immediata davant qualsevol eventualitat.

Els usuaris disposen d’un senzill penjoll que porta un botonet de trucada i que els permet comunicar-se amb una central d’atenció les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. El servei inclou també trucades i visites de seguiment i fins i tot ofereix la possibilitat de fer ús d’un servei d’agenda per a recordatoris de visites mèdiques, control de medicació o dates assenyalades.

Josep Presseguer

Enguany, hem sumat a totes aquestes prestacions un seguit de dispositius de seguretat com ara detectors de gas, de fum, de mobilitat o control d’inactivitat, i per reblar el clau, es disposa també del servei de teleassistència mòbil per a si-

Tenim molt clar que el Servei Municipal de Teleassistència és un servei irrenunciable en una ciutat solidària i justa

tuacions específiques i innovadors sistemes de servei adaptats a persones amb dificultat en la comunicació verbal. L’equip de govern de la Paeria tenim molt clar que el Servei Municipal de Teleassistència és un servei irrenunciable per a la ciutadania, en una ciutat que sabem solidària i justa. •••

La Seu Vella necessita més ‘vida’ a l’estiu El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella aspira a ser patrimoni universal de la UNESCO i confiem que abans d’acabar l’any es facin passos decisius en la futura candidatura amb la presentació del dossier científic i social que ha d’avalar la proposta que les lleidatanes i els lleidatans reivindiquem des de fa molts anys. Obtindre aquest reconeixement serà una tasca molt difícil, amb nombrosos obstacles exteriors, i per això és més important que mai la unitat de les administracions i comptar amb la complicitat activa de la societat civil, sense fissures i durant tot l’any. Segons va dir a Lleida l’abril passat el professor de l’art i expert en patrimoni mundial de la UNESCO Ángel Morillas, conservació, estima i coneixement formen el triangle imprescindible per assolir el nostre objectiu. És per això que sobta que durant l’estiu, l’època en què hauríem d’arrossegar més visitants per difondre la importància de la

Seu Vella a la ciutat, el Consorci del Turó, i en particular l’Ajuntament, no programi algun acte singular per exercir aquest

La davallada de visitants del 30% al Turó a l’estiu ens ha de fer reaccionar amb algun acte singular que atregui turistes efecte entre els visitants que passen per la ciutat i la seva àrea d’influència. Sí que és veritat que al juliol i l’agost es fa algun acte menor i restringit a públics determinats, però que l’Ajuntament ni tan sols els publicita al programa de les Nits d’Estiu. Des de CiU ja hem detectat aquest buit i estem preparant una proposta atractiva per omplir-lo. La caiguda dels visitants en un 30% als mesos de juliol i agost d’enguany respec-

Joan Ramon Zaballos

te al 2012 ens ha de fer reaccionar, perquè no es pot atribuir únicament al comodí de la crisi aquesta reducció. En aquesta tasca de buscar un esdeveniment potent hem d’implicar el sector privat, ja que serà tota la ciutat la que se’n beneficiarà en repercutir especialment en més consum a l’hostaleria i el comerç de la ciutat i en més pernoctacions als establiments hotelers. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

27


Agenda Cultural • Octubre - novembre de 2013 Mostra d’Arts Escèniques

El Teatre Municipal de l’Escorxador acull les darreres representacions artístiques que formen part del programa de la 22a Mostra d’Arts Escèniques de Lleida–Josep Fonollosa “Fono”. Així, Xaos Teatre Sícoris Club posarà en escena “El meu idiota” (1 de desembre, a les 19.00 h); Muvmentics, “Al traster” (dijous 5, a les 20.00 i les 21.00 h); Cia. Fernando Pomares, “Antígona Blogger” (divendres 6, 19.00 i 21.00 h); Escritoras a escena, “Las mujeres del cuadro” (diumenge 8, 18.00 i 20.00 h), i B de Butsènit, “Mamma mia!” (diumenge 8, a les 19.00 h). D’altra banda, Nurosfera representarà “Projecte Dànau” el dissabte 14, a les 19.00 i les 21.30 h, i el diumenge 15, a les 18.00 i les 20.30 h. Es tracta de la història d’un home jove que es desperta en un espai desconegut sense saber com hi ha arribat. Enmig del seu neguit apareixeran uns peculiars “companys de cel·la” que desgranaran, a poc a poc, el misteri del seu destí. Dins de la programació nadalenca, Talia Produccions i AEM-Belles Arts Teatre escenificaran “Els Pastorets”. •••

28

Agenda

El pianista Aldo Ciccolini, a l’Auditori La programació de desembre de l’Auditori comença el diumenge 1, a les 19.00 h, amb l’espectacle “Aniversaris a l’òpera”, en què la Jove Orquestra de Ponent interpretarà obres dels grans compositors del món de l’òpera Pietro Mascagni, Giuseppe Verdi i Richard Wagner. El dimarts 10, a les 20.30 h, el pianista Antoni Tolmos presenta el seu últim treball més intimista titulat “The new age piano album”. Una música pensada i escrita des de la senzillesa i les emocions. El diumenge 15, a les 19.00 h, el públic podrà

gaudir del concert “El retorn d’una llegenda”, a càrrec d’Aldo Ciccolini, una de les figures més emblemàtiques del pianisme internacional. La seva música traspassa les consciències i transmet tota la sensibilitat i la humanitat que aquesta gran persona ha anat desenvolupant al llarg de la seva dilatada carrera. El Cor de Cambra de l’Auditori i el Grup de metalls i percussió posaran en escena “White Christmas” (dissabte 21, a les 20.00 h), amb un repertori nadalenc dels compositors corals americans més reconeguts. Això sí, l’actuació acabarà amb les nadales tradicio-

nals catalanes, les de tota la vida. La Banda Municipal de Lleida, amb la col·laboració de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, proposa una nova performance amb “La cançó de Nadal”. El diumenge 22, a les 19 h, els amants de les arts trobaran en aquest concert un excel·lent treball d’expressió visual i musical. El divendres 27, a les 21 h, tindrà lloc el Festival de valsos i danses amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i, finalment, el dissabte 28, a les 20.30 h, l’Orquestra Maravella oferirà el concert “Un Nadal meravellós”. •••

GUARNIMENT AMB MATERIAL RECICLAT La Regidoria de Medi Ambient i Horta organitza el dissabte 14 de desembre, de 9.00 a 13.00 h, el taller “Aquest Nadal, guarnim reciclat”, a càrrec de Rosa Franco, llicenciada en Belles Arts. El taller se centra en l’elaboració i la mostra de motius nadalencs fets amb materials de rebuig. Per a més informació i inscripcions, al telèfon 973 70 04 55 o al mail infosostenible@paeria.cat. Cal afegir que cada primer diumenge de cada mes, a les 12.00 h, té lloc una visita guiada gratuïta al Parc de la Mitjana. Cal fer la inscripció prèvia al telèfon 973 70 04 55 o al mail infosostenible@paeria.cat. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida


Octubre - novembre de 2013 • Agenda

Cultural

“Club Banyetes. El Musical”

Mostra del Fortuny gravador El Museu d’Art Jaume Morera acull fins al 12 de gener de 2014 l’exposició “Fortuny gravador”, en què es podran contemplar 31 aiguaforts de l’artista Marià Fortuny provinents del fons d’art de l’Institut Municipal de Museus de Reus. La mostra permet resseguir el treball com a gravador de l’artista espanyol més internacional del segle XIX, Marià Fortuny. Fortuny va aconseguir un gran prestigi internacional gràcies al virtuosisme de la seva pintura, sobretot en les aquarel·les i els seus quadres de gabinet, petites obres d’encàrrec pintades per a particulars, nobles o burgesos. En les obres exposades al Morera hi ha representats els grans temes amb què va treballar Fortuny: l’orientalisme, els retrats o l’anomenat

gènere de casaques, obres de temàtica costumista, quotidiana i intranscendent, inspirada en els ambients dels segles XVII i XVIII, els personatges dels quals sortien d’una casaca. Sense l’encotillament que el mercat exercia sobre la seva obra pictòrica, el treball d’aquests aiguaforts va permetre que s’endinsés en l’experimentació, de manera que el Fortuny que es desvetlla en l’exposició que es pot visitar al Museu Morera és més espontani i fins i tot més íntim. Els seus gravats van esdevenir un banc de proves en què explorar tota la capacitat creativa en l’art de la reproducció de la imatge i on la seva forta personalitat artística deixarà una profunda empremta. Tots els crítics coincideixen a col·locar-ne la producció gravada a la mateixa altura que el treball pictòric. •••

Els dies 26, 28 i 29 de desembre es pot veure a La Llotja de Lleida l’obra infantil “Club Banyetes. El musical”. És un espectacle inoblidable amb les millors cançons i balls del Club Banyetes, protagonitzat pel cargol Banyetes i altres personatges entranyables com el Mambé, la Chavela, la Pau, el Jordi o la Marina. Un viatge musical apassionant pel món ple de valors com l’amistat i la solidaritat. El Banyetes i el Baveta, amb l’ajut de Lo Marraco, volen portar a Lleida els seus amics per poder celebrar plegats el dinar de Nadal. La Toxina i la seva colla maligna no els ho posaran fàcil.

Les representacions es faran el dia 26, a les 18.00 h, i els dies 28 i 29, a les 12.00 i a les 18.00 h. •••

Austin Seven Sport al Roda Roda El Museu de l’Automoció Roda Roda exposa la nova peça del trimestre. Es tracta d’un Austin Seven Sport del 1932, una varietat esportiva del “baby Austin”, que és com era conegut l’Austin Seven, un dels vehicles econòmics més populars del mercat britànic durant el segle XX. Austin és una marca britànica d’automòbils fundada el 1905 per Herbert Austin que utilitzava la lògica de la “mecànica única”: un sol xassís, un sol motor

i components idèntics per a una varietat de models que anaven des dels automòbils particulars als vehicles comercials i els tractors. Cada quart dissabte de mes, el museu ofereix una visita guiada gratuïta, a les 12.00 h. El Roda Roda és al carrer Santa Cecília, 22, i l’entrada és gratuïta. L’horari per visitar-lo és de dimarts a dissabte d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h i diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 hores. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

29


Pacte Social per a la Ciutadania • Octubre - novembre de 2013

Drets nacionals i drets socials a la ciutadania que les polítiques que s’estan aplicant.

Catalunya afronta el present i el futur amb un doble repte: d’una banda, fer avançar les aspiracions de la ciutadania per poder decidir el seu futur com a poble i, de l’altra, enfrontar-se a les polítiques de retallades que tant perjudiquen les persones i el procés de construcció nacional. Quan reclamem que Catalunya pugui disposar de més instruments i recursos, ho fem per respondre millor als problemes de les persones. Per a nosaltres, els drets nacionals i els drets socials són indestriables, ambdós imprescindibles i complementaris. Per això, volem decidir també per una Catalunya social i escollir quin model econòmic i social volem per al nostre país.

l’atur. El Govern de Catalunya, per la seva banda, s’ha rendit davant aquesta onada uniformitzadora, seguint el guió imposat per les polítiques d’austeritat, i contribueix, així, a l’afebliment de l’educació i la sanitat públiques i els serveis socials. Fer passar retallades per reformes o presentar les retallades com a inevitables és faltar a la veritat. És cert que Catalunya pateix un finançament injust i insuficient, i que això condiciona l’acció de govern, però també és cert que hi ha alternatives menys lesives per

En aquest sentit, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat per al 2013, sense debat polític ni social, lluny de ser un acte de fermesa significa optar per mantenir les retallades evitant que es produeixi el necessari debat públic sobre l’orientació dels pressupostos. El que cal és posar en marxa polítiques que redueixin l’impacte de la crisi, exigir al Govern de l’Estat

Per a nosaltres, els drets nacionals i els drets socials són indestriables

A Catalunya, hi ha molta gent que ho està passant molt malament, mentre cau la protecció a les persones sense recursos i augmenta la pobresa. Els nivells d’atur són intolerables. L’atur de llarga durada representa un 58,4% del total i l’atur juvenil arriba al 53,9%. Les conseqüències de les retallades tenen, a més, un gran impacte de gènere per a les dones com a treballadores i com a usuàries: representen el 96,4% de les persones inactives que ja no cerquen ocupació per poder atendre familiars en situació de dependència. En aquests moments històrics, és absolutament necessari treballar per la cohesió social i per la unitat civil del nostre país. I els dos elements fonamentals per assolir aquests objectius són l’exercici del dret democràtic d’autodeterminació com a poble i el manteniment del nostre model d’estat del benestar com a element identitari de la voluntat de progrés del nostre país. •••

El Govern de l’Estat aprofita la crisi econòmica per impulsar un procés de recentralització que comporta l’ofegament fiscal de les comunitats autònomes i el desmantellament de l’estat del benestar, sense fer propostes per a la reactivació econòmica ni donar resposta als milions de persones que es troben a

Joventut

un finançament més just i generar ingressos nous amb la recuperació de l’impost de successions i una major tributació a les grans fortunes.

Programa de televisió del Directe 2013 •A  mb la participació dels tres premiats en la Mostra de Música Jove de Lleida

La banda No Expectations. © Joventut

30

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Els guanyadors del Directe 2013, la Mostra de Música Jove de Lleida, han participat en la producció d’un programa de televisió que es va començar a emetre a partir del 2 de setembre a Lleida Televisió. Els tres premiats del concurs han estat No Expectations (banda de rock&roll), No Brains (aposta per bases rockeres i

melodies properes) i Deperllà (intenta adaptar tocs funk, gipsy, surf i latin als seus temes). Amb aquesta nova iniciativa, la Regidoria de Joventut fomenta la presència de la música jove als mitjans audiovisuals locals, assegura la difusió d’aquest sector cultural i dóna suport a la nova fornada de músics de la nostra ciutat. •••


Octubre - novembre de 2013 • Publicitat

Ajuntament de Lleida • La Paeria

31



La paeria num.249