Page 1

CUBELLES’12

1


S

embla que fou ahir quan aquest nou Consistori començava a caminar i, sense temps per perdre, ja s’havia de posar mans a la feina amb els actes de Festa Major. Doncs ja ha passat un any i de nou tenim aquí la celebració dels dies grans de la nostra vila de Cubelles.

CUBELLES’12

Tots units fem força

Tot i la satisfacció de com varen esdevenir els actes i activitats de l’any passat, no és menys cert que hi havia coses a millorar. Enguany, amb tot un any per davant, hem analitzat i treballat de valent per corregir el que vam detectar que era millorable, potenciar tot allò que ja va funcionar i sempre fent-ho des del prisma de rendibilitzar al màxim els recursos que l’Ajuntament destina a commemorar la nostra Festa Major. D’aquesta manera us presentem un programa d’actes que busca la participació de tothom. Una festa inclusiva, moderna, participativa, farcida d’activitats de tot tipus i que busquen la unió de tots els cubellencs i cubellenques i també d’aquells i aquelles qui ens acompanyen al municipi en aquests dies tan especials. Doncs és des de la unió que trobarem l’èxit. Buscar i sumar esforços enlloc de sectoritzar o dividir. Treballar colze a colze i no d’esquenes d’uns amb els altres. Us convido a participar de la celebració de la Festa Major de Cubelles 2012 i que gau-

diu del màxim d’activitats que s’ofereixen, que de ben segur tots i totes sabrem exprimir al màxim des del respecte i el civisme però sense renunciar a les ganes de festa i diversió. I fem-ho plegats, doncs tots units fem força. Visca la Festa Major! Visca Cubelles! Mònica Miquel i Serdà Alcaldessa de Cubelles

3


SUMARI Salutació Alcaldessa..................................................... 3 Salutació Regidora....................................................... 5 Autor cartell Festa Major.............................................. 6 Pep Callau, pregoner de la Festa Major........................ 8 Motocros......................................................................10 Treball Amics del Castell............................................. 11 Ès pitjor del que sembla..............................................31 Programació............................................................... 32 La Chatta..................................................................... 35 La Banda del Drac....................................................... 36 La Banda del Coche Rojo............................................. 37 Animació infantil......................................................... 40 Treball Guanyador “Beca d’Investigació Local 2012”...41 En Charlie Rivel Gegant de Cubelles............................51

FESTA MAJOR CUBELLES’12

Cubelles Rock City...................................................... 52

Edita: Ajuntament de Cubelles

Descarrega aquí la teva revista

D.L.: BA-25004-2012


de la Regidora de festes P er fi estem de Festa Major, sens dubte un motiu d’alegria, ja que ens ajuda a oblidar els problemes i encarar la vida d’una altra manera, almenys durant uns dies.

CUBELLES’12

Salutació

L´estiu cubellenc sempre ha estat marcat per les festes majors i, tant cubellencs/ques com estiuejants, hem sabut compartir i gaudir junts de tots i cadascun dels actes que conformen les nostres festes: el castell de focs, concerts, cercaviles, sopars, balls, exposicions, actes per la quitxalla i esportius..., que ens uneixen i ens fan fer pinya des de fa molts anys. Quina nostàlgia... com cada any, en aquests dies no puc evitar recordar la meva infantesa, quan arribava la calor i era temps de feina a la vinya: de collir, d’encaixar, de vendre..., els pagesos de Cubelles venien els seus productes, fruites i verdures, als baixos de casa seva (encara avui dia es fa) i pels carrers se sentia aquella olor de sofre dels tomacons penjats als sostres de les cases, cridant l’atenció dels nostres estiuejants, que trobaven aquells productes de l´hort cubellenc bons i d’una qualitat excel·lent.

del diputat Esteve Orriols i Sendra i del vicepresident de la Diputació de Barcelona, Jordi Cunill i Vall. Vint-i-cinc anys del naixement del gegantó Charlie Rivel, presentat el 26 d’abril de 1987 dins els actes de la tretzena Setmana Cultural. I vint anys de l’agermanament de Cubelles i Arles de Tec, un fet consolidat el 26 d’abril de 1992 dins la divuitena Setmana Cultural.

Tornant a l’actualitat, aquest any ens fem ressò de diverses efemèrides que cal tenir en compte:

I tampoc podem oblidar la gran nevada de fa cinquanta anys, el 25 de desembre de 1962.

Trenta anys de la sardana Cubelles Riallera, del mestre Antoni Salut Payá, ballada per primer cop el 28 de març de 1982 dins els actes de la vuitena Setmana Cultural Catalana.

També vull fer esmena especial a la recuperació del Ball de Pastorets i a la creació de dos nous balls del nostre folklore: el Ball de Cercolets i el grup de Timbalers dels Diablets Petits.

Trenta anys de la inauguració de la pista poliesportiva d’hoquei. Va ser el 17 d’abril de 1982, amb la presència

Des de l’equip de govern ens hem proposat “fer més amb menys”,

però això no seria possible sense la col·laboració de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, la Comissió de Festes, altres entitats i nombrosos ciutadans/es, que posen tot el seu esforç per aconseguir que la Festa Major de Cubelles sigui el màxim exponent de diversió, alegria i celebració al nostre municipi. No voldria acabar sense recordar el Josep M. Ollé, membre de la Comissió de Festes, que ens ha deixat fa poc temps. Us convido molt sincerament, doncs, a gaudir de tots els actes de la nostra FESTA MAJOR. La diversió està servida. BONA FESTA MAJOR! Rosa Fonoll i Ventura Regidora de Festes i Tradicions

5


FESTA MAJOR

Autor del Cartell

Resum Biogràfic Nacho Vizcaíno Jiménez, va néixer a Barcelona l’any 1970. Als quinze anys va començar els estudis a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics “Llotja” de Barcelona on durant 5 anys es va especialitzar en disseny gràfic. Als 18 anys va començar a treballar a l’estudi “Altraforma”, que als pocs anys es va convertir en agència de publicitat d’àmbit nacional amb seu a Barcelona.

6

Formant part d’un gran equip de professionals de la comunicació durant més de 19 anys va treballar i posteriorment va portar com a director d’art, projectes d’imatge gràfica, televisiva i campanyes publicitàries de grans marques com: l’Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Catalana Occident, TV3, Canal 33, Baqueira Beret, La UOC, Revlon, Akí, Catalunya Rà-


És guanyador de diversos premis de cartellisme i imatge corporativa d’àmbit regional, entre d’altres el logotip de la nostra vila “Cubelles Tot un Món” (l’any 1988).

CUBELLES’12

dio, Plaza & Janes i La Vanguardia entre daltres.

Per altra banda col·labora amb diverses entitats de caire reivindicatiu amb la direcció artística per a esdeveniments ecològics i socioculturals (SOS Racisme, Festa de la diversitat de Barcelona, entitats ecologistes...). L’Any 2006 crea, amb el seu soci Javier Arredondo, l’estudi de disseny gràfic i comunicació “Ártico” amb seus a Cubelles i Viladecans. Desenvolupen tota mena de projectes professionals de comunicació integral, 3D, dissenys d’aplicacions, webs, imatge corporativa d’empreses, cartellisme, disseny de marques, packaging de diferents productes i treballs editorials. Actualment, treballen per a clients com: L’Aquàrium de Barcelona, Aqualeon, Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, DiscMedi-Blau, Susaeta... L’obra d’en Nacho, es caracteritza, amb un segell personal, per les seves composicions dinàmiques, cromàtiques i amb un profund estudi del concepte. Com a apassioant de l’art, la seva vocació l’ha portat a experimentar i a l’hora treballar amb altres camps d’expressió artística com la il·lustració, l’escultura i la fotografía.

7


FESTA MAJOR 8

Pep Callau,

pregoner de la Festa Major 2012 En Pep Callau va néixer a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) fa 43 anys. Durant els seus anys de secundària, en Callau es va adonar de la seva passió pel món de l’espectacle i ràpidament va encaminar el seu camí professional cap al circ de carrer. Fa quatre anys que viu a Cubelles i s’ha donat a conèixer al món des de la gespa del Camp Nou, en la seva funció d’animador de l’estadi. Quina mena de pregó tens pensat? M’han convidat i em fa molta il·lusió fer de pregoner, més que animar pregons, que n’he fet molts. Estarà bé intentar explicar en un format breu el jo la persona, el veí de Cubelles des de fa uns anys i fer una gradació fins el jo speaker, showman i anar a buscar el clown i el pallasso. Farem una cosa més seriosa o infor-

mativa, de la vila i de la meva relació amb ella, i acabar amb una cosa més festiva i que el deixem a l’aire perquè la gent que vingui s’ho trobi. Qui és en Pep Callau? És un home que neix a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, fa 43 anys. Vaig estudiar a Manresa i, durant aquella època, em vaig adonar


I com és el Pep Callau cubellenc? Vivia a Barcelona amb els fills i la meva parella, en un pis petitó, i vam buscar una caseta on anar els caps de setmana. Vam mirar al Maresme, però ens va tirar endarrere, i vaig tirar cap al Garraf. Sitges no ho vaig mirar, Vilanova no ens va acabar d’agradar i, a Cubelles, vaig acabar trobant una caseta a Corral d’en Cona. D’això fa vuit anys. Al principi anàvem venint i des de fa 4 anys m’hi vaig instal·lar i s’ha convertit en el meu domicili, el magatzem del meu material i la meva oficina, i Cubelles en el meu poble de residència. Què et semblen les festes majors? M’agrada perquè tot el nucli antic acarona el tema dels balls populars i de la part més tradicional. I m’agrada que la festa s’escampa cap a la zona marítima, que és molt oberta. M’he passejat molt per les festes majors del país i n’hi ha de molt senyores, elegants i endreçades, però el que cal és que en un poble petit, com Cubelles, la festa major sigui molt viscuda i això sí que passa a Cubelles. I què t’agrada de Cubelles? M’agrada el fet que té aquest nucli antic al voltant del Castell i de l’església molt endreçat. Un nucli antic tranquil i de parets emblanquinades. Hi ha una diferència

CUBELLES’12

que una de les coses que més m’agradaven era presentar, organitzar, dinamitzar i actuar en els festivals de l’institut. En comptes de triar una carrera universitària vaig triar la carrera de l’espectacle i me’n vaig anar tres anys a una companyia que es diu Goc i Magoc, per fer tot tipus d’espectacles, sobretot de teatre de carrer. Fa gairebé 22 anys que em dedico professionalment al món del teatre de carrer, de l’animació, del pallasso i m’he anat especialitzant en aquestes dues coses. En el món del pallasso i l’animació infantil i familiar, i en el de la presentació, de l’animació d’esdeveniments petits, mitjans o grans, com ara en els darrers temps amb l’animació del Camp Nou.

entre el nucli antic del poble i la resta. I això, aquí, encara passa, i està molt bé. En què et va influir que Cubelles fos la vila natal d’en Charlie Rivel? Hi havia passat moltes vegades anat i tornant d’actuacions. Sempre havia tingut la sensació que havia de venir un dia a treure el cap amb calma per estar vinculat amb la vida, la mort i els últims anys de la vida d’en Charlie Rivel. No el vaig veure actuar mai en directe, però és el gran referent. Els meus referents, en directe, són en Tortell Poltrona i en Claret Papiol, però Charlie Rivel és el gran monstre del circ català en els anys de la Guerra i la Postguerra. Potser soc el segon pallasso professional, salvant les distàncies de qualitat perquè el mestre és el mestre, que viu a Cubelles. I això és un luxe. De seguida que em van convidar a fer un espectacle vaig xalar molt. Vaig fer un espectacle de Festa Major, vaig organitzar les festes de Corral d’en Cona, amb un parell de veïns. Unes festes que no existien i que ara tenen sis o set anys. Enguany heu creat la 1a trobada de pallassos... Els hi vaig proposar convidar a uns amics pallassos i fer la 1a mostra de pallassos del nucli antic de Cubelles. Ja feia temps que portava entre cella i cella anar més enllà en el tema del pallasso. Per tant, és un plaer vincular el tema el clown i el circ

amb Cubelles. És un plus que em fa sentir molt còmode. Estàs molt relacionat com a speaker del Camp Nou i del Barça... Això del Barça és un plaer. Soc soci des de fa 36 anys. El Camp Nou, com per a tants socis, és casa meva i m’hi sento com a casa. L’any que arribava Ronaldinho em van convidar al Gamper per fer un espectacle de pallassos a fora. Extraoficialment, presentaven al Ronaldinho fora del camp quan jo acabés l’espectacle. Jo ho vaig anar explicant i es van anar reunint uns 30 o 40.000 culers de forma informal. Al jugador l’havia de presentar la periodista Cristina Cubero i, amb tanta gent, no es va veure capaç de fer-ho i, davant la incertesa del moment, els hi vaig proposar de fer-ho jo. Vaig improvisar una samba amb els meus músics, amb el públic i amb el jugador. Va agradar molt i algú es va quedar amb el meu nom. Quan es va parlar de la possibilitat de fer una animació al camp, m’ho van proposar. Vaig fer algun partidet, alguna trobada amb el president Laporta i fins aquí. Ara, representa que m’he convertit en l’animador de gespa i de les celebracions del Barça. Estic encantat. Agafa una dimensió de feina i de popularitat mediàtica molt important, però com a culer estic gaudint el que no està escrit.

9


10

FESTA MAJOR


FESTA MAJOR 12

PRESENTACIÓ L

’estiu de 1994 va sortir publicat el llibre Els carrers de Cubelles. Va ser realitzat per Xavier Brotons, Antoni Pineda i Joan Vidal. Brotons, que aleshores treballava a l’Oficina de Català de Cubelles, va fer la descripció dels noms dels carrers dels sectors més nous, Vidal s’encarregà del nucli històric i del barri de la Creu i de l’Eixample i Pineda aportà el seu generós arxiu fotogràfic. El llibre va tenir una gran difusió al poble puix que es distribuïa conjuntament amb el programa de Festa Major. Cubelles tenia en aquella època uns quatre mil habitants i actualment la xifra es troba al voltant de quinze mil. El municipi ha crescut molt, l’expansió urbanística ha estat considerable i el nombre de vials, òbviament, s’ha incrementat. El Grup d’Estudis Cubellencs, dins la seva funció divulgativa, ha cregut oportú fer ara una reedició parcial d’aquell treball de 1994, centrantse exclusivament en els noms de personatges relacionats amb Cubelles. Aleshores se’n comptabilitzaven quinze i eren els següents: Abdon Almirall, Antoni Armengol, Narcís Bardají, Charlie Rivel, Dr. Francesc Estapé, Dr. Remigi Juncà, Melcior Güell, Dr. Darius Huguet, Jaume Marsé, Josep Mestres, Ramon Miquel, mossèn Joan Avinyó, Joan Pedro i Roig, Joan Roig i Piera i Frederic Travé. De tots aquests, el nom més antic correspon a Joan Pedro i Roig, a qui l’Ajuntament acordà dedicar-li el carrer anomenat anteriorment de l’Or l’any 1897. Els noms més recents foren aprovats pel consistori l’any 1986.

Posteriorment, molts dels nous carrers han estat batejats amb noms lligats a Cubelles. Sobretot quan el 2001 quedà enllestida la zona de l’Eixample Nord. Allà es perpetuaren aquestes persones: Víctor Alari, David Albet, Joan Arnau, Llorenç Aviñó, Pau Aviñó, Joan Boscà, mossèn Miquel Cortí, Josep Estalella, mossèn Miquel Estruch, Josep Montaner, Sebastià Puig i Pere Rovirosa. Anteriorment, a finals dels noranta, a l’Eixample Bardají es dedicà un carrer a l’historiador Albert Virella. Més tard, en una nova urbanització, la de les Salines, Teresa Mañé va merèixer ser recordada. A banda d’això, el 1997 es batejà l’únic carrer del nucli antic que no tenia nom oficial en memòria del campaner Joan Borrell. El títol inicial d’aquest treball havíem pensat que fos Cubellencs amb carrer dedicat però això hagués exclòs persones com el Dr. Juncà o Narcís Bardají, que formen part de la història local, així com tres capellans que deixaren forta petjada al seu pas per Cubelles, com foren mossèn Miquel Cortí, mossèn Joan Avinyó i mossèn Miquel Estruch. També, seguint la definició de cubellencs, haguéssim hagut de prescindir de Joan Boscà, senyor del castell de Cubelles en el segle XVI, o de Teresa Mañé, que va néixer a la vila circumstancialment i al cap de poc temps marxà amb la família per no tornar-hi mai més (un cas ben diferent al de Josep Andreu Charlie Rivel, que també hi va néixer per casualitat però que després hi arrelà). D’ací ve que hàgim posat en un mateix sac tant els vilatans d’origen com

els d’adopció (el Dr. Huguet o Víctor Alari, per exemple) i aquelles persones que per un motiu o altre han estat relacionades amb Cubelles. D’aquesta manera s’explica el títol que finalment hem triat. Aquesta nova sèrie sobre els carrers de la vila està estructurada per sectors –igual com es va fer en l’esmentat llibre- i abans de la síntesi biogràfica de cada persona hi ha una breu descripció de la situació del vial i la data en què es prengué l’acord d’imposar-li el nom en qüestió. Hem prescindit d’explicar elements històrics i curiositats dels carrers ja que aquest aspecte el vam tractar en el llibre de referència i perquè els vials sorgits després encara tenen poca història per narrar. En definitiva, la finalitat d’aquest treball no és altra que els veïns de Cubelles puguin conèixer millor qui recorden els carrers, de manera que al costat de denominacions habituals en la majoria de poblacions (com ara Francesc Macià, Anselm Clavé o Cristòfol Colom) tothom pugui saber qui eren el Dr. Francesc Estapé, Antoni Armengol o mossèn Miquel Cortí, per posar només tres exemples. I acabem amb unes paraules que va escriure el vilanoví Alfred Castells en el pròleg del llibre Els carrers de Cubelles: “Desitgem que la lectura d’aquest treball us refermi el sentiment col·lectiu, siguin quines siguin les arrels, de reconèixer-vos cubellencs i cubellenques”. Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell


Comunica la plaça de la Vila amb el carrer del Mig. Per la seva estretor i poca longitud sempre havia estat anomenat popularment carreró i fins i tot oficialment constava com a callejón. En un document de compravenda d’una casa constava com a carrer de la Poca Farina. També se l’anomenava carrer del Mig. L’any 1960 fou batejat com a carrer de Campoamor.

NUCLI

CUBELLES’12

CARRER D’ABDON ALMIRALL

ANTIC

Té l’actual nom per acord de Ple del 20 de març de 1986, a proposta d’una comissió delegada per la regidoria de Cultura.

Almirall i Guasch, Abdon

L’Antonet, al jardí del seu cafè, als anys cinquanta

(Cubelles, 2 d’octubre de 1880 – 5 de gener de 1958). Pagès i poeta conegut popularment com Abdon Gavatà. Cursà el Batxillerat als Escolapis de Vilanova i la Geltrú i Magisteri a Barcelona. Exercí de mestre durant poc temps a Castellolí (Anoia) i a un altre poble, però el seu caràcter idealista, independent i bohemi el dugué a portar una vida solitària a la seva vila nadiua, on es dedicà a conrear el seu hort per sobreviure. Va publicar articles d’opinió a Democracia, setmanari republicà federal editat a Vilanova a les primeres dècades del segle XX. Feia cuplets per a les caramelles i escrivia poesies que foren publicades en els programes de Festa Major dels anys quaranta i cinquanta. Durant la Gran Guerra fou un dels voluntaris catalans que anaren a combatre al costat de l’Entesa però desertà arran de rebre una repulsa quan intentava atendre un soldat alemany ferit. El seu nom apareix a les llistes del Dr. Solé Pla, aleshores president del Comitè de Germanor dels Voluntaris Catalans i també en el llibre Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (19141918), de David Martínez i Fiol. El 1971, en un reportatge del diari Tele-exprés, se’l qualificava com “el precursor de los hippies”. Amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, el GEC Amics del Castell li va retre un homenatge col·locant

una placa amb una poesia seva al costat de la font del carrer Major.

CARRER D’ANTONI ARMENGOL

Uneix el carrer de Colom amb el d’Àngel Guimerà. Mai no havia tingut nom oficial fins que el Ple municipal del 20 de març

de 1986 el batejà amb el nom actual, a proposta d’una comissió delegada per la regidoria de Cultura.

Armengol i Travé, Antoni

(Cubelles, 29 de juliol de 1899 – 20 de juny de 1979). Cafeter. Era propietari del local on estava ubicat el

13


FESTA MAJOR

Bardají i Torrabadella, Narcís

El carrer d’Antoni Armengol, en l’actualitat.

14

Círcol Cubellenc, el Cafè Armengol. Fou l’autèntica ànima d’aquesta societat durant els anys vint i trenta i vocal de la junta el 1923 i el 1924. Era un dels actors de la secció de teatre de l’entitat. L’any 1926 va ser un dels que impulsaren el Grup Cultural Cubellenc. D’altra banda, va ser l’iniciador del cinema a Cubelles, al teatre del Círcol Cubellenc, l’any 1929. Va ser regidor de l’Ajuntament en el període de la Guerra Civil. Nomenat el 16 d’octubre de 1936 en representació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, va responsabilitzarse de la cartera d’Ensenyament. Després de la guerra el cafè fou clausurat durant un temps, el Círcol Cubellenc fou dissolt pel règim franquista i ell va ser detingut i empresonat durant uns mesos fins que va ser absolt després de passar per un consell de guerra. Se’l coneixia popularment com a Antonet i era un home culte, amb una fina ironia, dotat d’un gran

sentit d’humor. Regentà el cafè fins a la seva jubilació, l’any 1970. Aleshores fou objecte d’un càlid homenatge a l’Hotel Principat.

PASSEIG DE NARCÍS BARDAJÍ

És el principal eix transversal del municipi. Va de l’església fins a l’estació i en el seu moment tingué un paper fonamental en l’expansió del poble cap a la zona de migdia. L’aprovació de la seva construcció tingué lloc el 5 de juliol de 1929 però les obres no s’iniciaren i quedaren enllestides fins al 1932. El primer tram, entre l’església i l’actual carrer d’Àngel Guimerà, s’havia obert el 1906, quan la parròquia va cedir a l’Ajuntament el terreny on havia estat el cementiri. Per aquesta raó el vial fou batejat amb el nom de carrer del Rector Guinovart, el mossèn que hi havia aleshores. El 13 d’abril de 1932 el passeig fou batejat amb el nom de Pi i Margall i després de la guerra passà a tenir el nom actual.

(Barcelona, 1882 - Cubelles, 29 de juliol de 1936). Conegut popularment com Ciset, era el principal propietari de rústica de Cubelles, on s’hi instal·là als anys vint. Havia fet fortuna amb el negoci del cotó, aprofitant la conjuntura favorable que va significar per al sector la Gran Guerra. La seva afecció a la caça el portà a conèixer Cubelles. Primer va adquirir la masia de Puigdetiula i seguidament la finca del Molí de la Palma, on fixà la seva residència. Fou alcalde del poble entre el 27 de febrer de 1930 i el 25 de maig de 1933. Durant el seu mandat es construí el passeig de l’estació (el que ara porta el seu nom), del qual en fou el principal promotor. A finals de 1933 va fundar el Centre Català de Cubelles, adscrit a la Lliga Catalana. Es presentà a les eleccions municipals del gener de 1934 encapçalant la Candidatura Administrativa, en representació de la Lliga. Els comicis foren guanyats per ERC i ell va ser regidor entre l’1 de febrer de


No havia tingut cap nom oficial fins que el 22 d’agost de 1996 la comissió de govern de l’Ajuntament, a proposta popular, el batejà amb l’actual denominació. Antigament se’l coneixia simplement com a corraló i més tard com a corraló de ca l’Angelet o corraló de cal Xic.

Borrell i Granell, Joan

(Cubelles, 4 de febrer de 1915 – 20 d’abril de 1992). Pagès i campaner. Els sons que treia de la Maria, l’Assumpta i la Gertrudis, el nom de les tres campanes, acompanyà els cubellencs en els moments més

feliços i també en els més amargs durant 57 anys. Fou campaner del poble des de 1934 fins a 1991, any en què les campanes foren automatitzades. En l’àmbit associatiu, el 1936 fou vocal de la junta del Círcol Cubellenc i als anys trenta formà part de la colla de cantaires del Cor l’Espiga. El 20 d’abril de 1997 fou objecte d’un homenatge pòstum.

CARRER DEL DOCTOR ESTAPÉ

CUBELLES’12

1934 fins al 27 de juliol de 1936, dos dies abans de morir assassinat per un grup dels anomenats incontrolats, a començament de la Guerra Civil.

Comunica el carrer d’Àngel Guimerà amb l’avinguda de Catalunya. Només té entrada i sortida a la

Narcís Bardají

CARRER DEL CAMPANER JOAN BORRELL

Carreró sense sortida que surt de la part inicial del carrer del Mig en direcció a migjorn.

15

El passeig de Narcís Bardají, als anys vuitanta

Ramon Gómez, un dels que impulsaren la dedicatòria, descobrint la placa del carrer a nom de Joan Borrell


FESTA MAJOR

circulació des de la carretera. Des del carrer d’Àngel Guimerà s’hi accedeix per unes escales que els vilatans van motejar irònicament com el metro. El carrer fou inaugurat el 7 d’octubre de 1951 després que el Ple municipal del 16 de juliol del mateix any acordés dedicar-lo al Dr. Estapé.

Estapé i Pañellas, Francesc

(Cubelles, 12 d’abril de 1883 – 25 de juliol de 1959). Metge. Estudià a l’escola local i cursà el Batxillerat als Escolapis de Vilanova i la Geltrú. L’any 1899 ingressà a la Universitat de Barcelona per fer la carrera de Medicina i el 1907 obtingué de manera brillant el

Francesc Estapé durant l’homenatge de què fou objecte.

16

títol de metge. Tot seguit entrà com a metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu, on desenvolupà una dilatada i meritòria tasca. El 1912 fou nomenat metge intern i el 1922 passà a ser metge ajudant en la consulta del Dr. Rossend Coll, de la qual se’n faria càrrec de la direcció, de forma provisional, durant dos anys. S’especialitzà en Cardiologia i el 1917 adquirí el grau de Doctor en Medicina amb

nota d’excel·lent. El 1929 assolí la categoria de metge numerari per concurs entre metges ajudants de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Quedà adscrit, inicialment, a la tercera clínica mèdica del Pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, destinada a Medicina General, i esdevingué fundador i director del Servei de Cardiologia. El 10 de març de 1950 fou nomenat president del Cos Facultatiu, càrrec que, com l’anterior, ocupà fins que el 18 d’abril de 1953 es jubilà. Aleshores fou nomenat Metge Honorari de l’Hospital en agraïment als serveis prestats. Va participar en molts congressos, entre ells el I Congrés Mundial de Cardiologia a París (1950) i el I Consell Europeu de Cardiologia a Londres (1952), on presentà sengles comunicacions. Tingué un paper destacat en diverses edicions del Congrés de Metges de Llengua Catalana que tingué lloc abans de la Guerra Civil. Va ser secretari del setè congrés, celebrat a Palma de Mallorca el 1932, i ponent en els congressos corresponents a 1917, 1931, 1932 i 1933. Va publicar treballs tant a la premsa com a revistes especialitzades, entre les quals Anales del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, publicació editada pel propi Hospital i dirigida pel Dr. Estapé l’any 1933, una època en què el nom i el contingut de la revista eren en català. A part de la tasca que duia a terme a l’Hospital de Sant Pau va establir una consulta privada a la Rambla de Catalunya, on eren molts els cubellencs que s’hi visitaven. Va ser membre, l’any 1945, de la Sociedad Española de Cardiología, de la Societat Europea de Cardiologia, el 1948, i de la Societat Catalana de Cardiologia i Angiologia. Fou president d’aquesta darrera entitat des de la seva fundació, l’any 1949, fins al 1956, quan ja feia tres anys que s’havia jubilat i vivia, habitualment, a la seva casa de Cubelles junt amb la seva esposa. El 7 d’octubre de 1951 fou objecte

d’un magne homenatge en què s’inaugurà el carrer que porta el seu nom. El 27 de juliol del mateix any havia estat nomenat fill predilecte de Cubelles. En morir llegà al poble diverses propietats i una col·lecció de pintures a través de la Fundació Estapé.

CARRER DEL DOCTOR JUNCÀ Enllaça el castell amb el carrer Major. Va ser batejat amb el nom de carrer del Castell l’any 1897. El gener de 1939 passà a tenir el nom actual.

Juncà i Calvet, Remigi

(Barcelona, 1 de setembre de 1883 – Vilanova i la Geltrú, 29 de juliol de 1936). Metge. Exercí a Barcelona, a Xile, on va fer d’alferes de l’Armada xilena, i a Monistrol de Montserrat. Va ser alcalde d’aquesta població, on va mantenir forts enfrontaments amb els sectors conservadors, des de les eleccions de 1922 fins a l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera i la seva actuació es va distingir pel seu tarannà progressista. Va fundar la revista Ressorgiment. L’any 1926 passà a ser el metge titular de Cubelles. Aviat s’involucrà en la vida associativa col·laborant tant amb el Círcol Cubellenc com amb L’Aliança. L’any 1930 tingué un paper destacat en l’homenatge a Joan Pedro

El Dr. Remigi Juncà.


CUBELLES’12 Melcior Güell i la seva esposa, Maria Marco, envoltats de l’alcalde Isidre Piñol i de la seva esposa, Carme Pérez, el dia que s’inaugurà la plaça.

i Roig. Amb l’obertura del passeig de Pi i Margall (actualment de Narcís Bardají) el 1932 adquirí un solar on edificà la seva casa, on ara hi ha la farmàcia Montaner. Problemes amb els aconductats de la Cooperativa La Salvadora, vinculada al Círcol Cubellenc, motivaren que s’involucrés plenament amb L’Aliança, on fomentà diverses activitats culturals entre la mainada (teatre, poesia i cant coral). A finals de 1933 formà part, com a vocal, del Centre Català de Cubelles, entitat impulsada per Narcís Bardají i adherida a la Lliga. El juliol de 1934 fou suspès de sou i feina per l’Ajuntament arran d’un incident ocorregut en el terme municipal de Cunit. A partir de llavors, el metge i el consistori mantingueren un litigi que no es resolgué fins després de la guerra, quan la seva vídua aconseguí que l’Ajuntament el rehabilités a títol

pòstum. Va ser assassinat el 29 de juliol de 1936 per una patrulla d’incontrolats, que el metrallaren prop del mas de l’Escarré. Morí a l’hospital de Vilanova i fou enterrat en aquesta població. El seu biògraf, Xavier Pons Guillamon, afirma que d’haver sobreviscut a la guerra hauria tingut problemes amb els franquistes precisament pel seu pensament polític.

PLAÇA DE MELCIOR GÜELL

Espai enjardinat que es troba al xamfrà del carrer Nou i el del Raval del Torrent, just al davant on antigament hi havia el pou del comú. El nom l’aprovà la comissió de govern de l’Ajuntament el 12 de maig de 1992 i la inauguració oficial tingué lloc el 7 de juny de 1992, en presència de l’homenatjat i de la seva esposa.

Güell i Soler, Melcior

(Cubelles, 25 de setembre de 1906 – 8 de maig de 1996). Pagès. Va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament entre el 3 de febrer de 1952 i el 2 de febrer de 1958. També formà part del jutjat de pau i del sometent, així com de la Societat L’Aliança i de la Coperativa L’Aliança. Li fou dedicada la plaça perquè col·laborà positivament en la construcció de la plaça del Mercat i en l’ampliació del carrer del Raval del Torrent, on era propietari de bona part dels terrenys.

PASSATGE DE RAMON MIQUEL I VINADÉ

Carreró sense sortida que surt des de la carretera en direcció nord. S’obrí als anys vuitanta en un terreny en què els seus propietaris estaven

17


FESTA MAJOR

L’any 1855 fou batejat amb el nom de carrer de l’Or i el 1897 passà a rebre l’actual denominació.

Uns dels propietaris, la família de Ramon Miquel Vinadé, demanà a l’Ajuntament batejà el vial amb el nom d’aquesta persona.

Pedro i Roig, Joan

Miquel i Vinadé, Ramon

(Sarral, Conca de Barberà, 1895 o 1896 – Cubelles, 15 de març de 1992). Ferrer. Durant molts anys exercí la seva activitat professional a la plaça de la Font, continuant la tasca del seu sogre, Joan Robert. És per això que, adoptant el cognom d’aquest, se’l coneixia popularment com a Ramon Robert. Ell va construir la barana de les escales d’accés a la plaça del castell, la del balcó de L’Aliança i de la roda amb campanetes que hi ha a l’església. Va ser regidor de l’Ajuntament des del 3 de febrer de 1952 fins al 8 de juny de 1956, data en què cessà voluntàriament. Estigué molt vinculat a la Societat L’Aliança.

Ramon Miquel en plena tasca de ferrar el cavall de Jaume Fonoll, a la seva ferreria de la plaça de la Font.

CARRER DE JOAN PEDRO I ROIG

És la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de la Pau fins a desembocar en una placeta on també conflueixen el carrer Major i el de Víctor Balaguer.

(Cubelles, 14 d’abril de 1830 – alta mar, 1890). Comerciant. De ben jove es traslladà a Cuba en busca de fortuna, cosa que aconseguí en casar-se amb Conxa Baró, filla d’un indià de Canet de Mar, Josep Baró i Blanxart, un dels principals comerciants de canya de sucre de l’illa caribenya. No va perdre, però, contacte amb la seva vila nadiua i en els seus freqüents viatges a Cubelles va fer importantíssimes aportacions a la població: va fer possible l’arribada d’aigua potable a la vila (1882), la construcció de les dues fonts públiques i l’enllumenat dels carrers. També acostumava a ajudar les famílies pobres, per la qual cosa va ser molt apreciat pels cubellencs. Va morir durant una de les seves freqüents travessies

Placa commemorativa a la casa on va néixer l’indiano.

18

interessats a comunicar-lo amb la carretera.


CUBELLES’12

en enfonsar-se el vaixell en què viatjava. L‘any 1930, amb motiu del centenari del seu naixement, el poble li va retre un merescut homenatge pòstum.

CARRER DE JOAN ROIG I PIERA

Va des del passeig de Bardají fins al carrer de Víctor Balaguer. Antigament hi passava el camí ral de Barcelona a Tarragona. Pel fet que es trobava dins l’anomenat clos del castell, no tingué configuració de carrer fins que el 1960 s’hi edificaren les noves escoles (on actualment hi ha el Centre Social). L’indret era conegut popularment com a Sota muralla. Fou batejat amb l’actual nom en el Ple del 20 de novembre de 1984, quan l’Ajuntament es féu ressò d’una petició popular. Anteriorment havia tingut els noms d’Ezequiel Ordóñez, Àngel Guimerà i Víctor Balaguer.

Roig i Piera, Joan

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 19 de juliol de 1902 – Cubelles, 5 de març de 1996). Pagès. Cursà el Batxillerat a Vilafranca i començà a estudiar farmàcia a Barcelona, carrera que, amb el servei militar per entremig, continuà a Tarragona, on treballà en una farmàcia. Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Dependents Auxiliars de Farmàcia i també de Palestra, l’entitat catalanista dirigida per personatges com Pompeu Fabra i Josep M. Batista i Roca. Al principi de la Guerra Civil, el seu pare fou assassinat per elements incontrolats de la FAI, l’any 1938 lluità al front i més tard anà a parar al camp de concentració d’Argelers (Rosselló). Després de la contesa bèl·lica treballà a la casa pairal i l’any 1947 es traslladà amb la seva família a Cubelles per anar viure al Molí de la Palma, on durant vint anys treballà com a parcer. Era conegut com a Joan del Molí i per la seva formació

Joan Roig i Jordi Albet, tinent d’alcalde, descobrint la placa del carrer, el 2 de desembre de 1984.

intel·lectual, malgrat no haver acabat la carrera, fou requerit per ocupar diversos càrrecs. L’any 1949 fou nomenat president de la Hermandad de Labradores, després fou, durant 30 anys, secretari de la Mutualitat Agrària i del 6 de febrer de 1955 al 3 de febrer de 1961 va ser regidor de l’Ajuntament en representació del terç sindical. També va prestar el seu servei com a secretari accidental entre el novembre de 1962 i el setembre de 1965. I des del 24 de febrer de 1966 fins al 24 d’abril de 1989 realitzà una notable tasca com a jutge de pau de la vila.

A partir de 1955 començà a publicar articles d’un gran valor testimonial en el programes de Festa Major, esdevenint l’autèntic cronista de Cubelles. Als anys setanta es convertí en un dels principals opositors a la construcció de la central tèrmica i el 2 de desembre de 1984 fou objecte d’un homenatge popular, amb la dedicatòria d’un carrer i la publicació del llibre Flors i punxes, un recull dels escrits que havia fet fins llavors, donat que continuà escrivint, bé en programa de Festa Major o bé en El Full de Cubelles, fins poc abans de la seva mort, quan tenia 93 anys.

19


FESTA MAJOR

LA CREU, EIXAMPLE I SUD SUMELLA CARRER DE MOSSÈN JOAN AVINYÓ

Va des del tram nou del carrer de Sant Antoni fins al carrer de Sumella. El nom es va aprovar en el Ple municipal del 16 de febrer de 1990.

Avinyó i Andreu, Joan

20

(Barcelona, 21 de juny de 1871 – Vilassar de Mar, Maresme, 25 de gener de 1939). Prevere. Al costat de la seva vocació sacerdotal va destacar com a historiador de Ramon Llull i del lul·lisme. Esdevingué un autèntic erudit d’aquest sistema filosòfic, com ho proven les diverses obres que publicà. Soci de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, també va ser autor de nombroses traduccions al català de catàlegs de documents, reimpressions d’obres, etc. Destacà, així mateix, en el terreny de la investigació local en alguns dels pobles on exercí de capellà. En aquest aspecte, publicà el seu primer llibre sobre Cabrera de Piera (Anoia). Fou titular de la parròquia de Santa Maria de Cubelles entre el 20 de juny de 1916 i el 4 de febrer de 1924. El 16 de juny de 1919 va començar a publicar, al Diario de Villanueva y Geltrú, la

Història de Cubelles, que aparegué periòdicament per capítols i quedà completada l’any 1920. L’obra fou reeditada en fascicles per mossèn Jordi Fort a La Veu de Santa Maria (1959-60) i publicada el 1973 per l’Ajuntament en un llibre del qual el 1993 se’n va fer una segona edició. Avinyó també va ordenar l’arxiu parroquial, va deixar escrit en el Llibre de Confirmacions el Rectorologi de la Parròquia de Santa Maria i redactà una interessant consueta en què expressà el seu ideari polític, d’un catalanisme molt arrelat. Així mateix, va impulsar una coral infantil que cantava caramelles i que estava dirigida per la seva majordoma Pilar. El 1924 deixà Cubelles per motius de salut i traslladà la seva residència a Vilassar de Mar. La Biblioteca Municipal de Cubelles porta el seu nom per acord de Ple del 18 de març de 1993.

PLAÇA DE JAUME MARSÉ

Enllaça el carrer de Sant Antoni amb el passeig de Vilanova. El nom fou designat als anys seixanta, quan es començà a urbanitzar la zona.

Marsé i Soler, Jaume

(Cunit, 1912 – Cubelles, 28 de novembre de 1933). Fill gran de Josep Marsé Mestres, propietari de mas d’en Pedro, va morir a causa d’un tret que li disparà Joan Alba Just, parcer de la finca. Una discussió entre els Marsé i el rabassaire a causa de la problemàtica del camp existent en aquella època desembocà en el dramàtic fet. Tot i trobar-se la masia dins el terme de Cubelles, la premsa tractà el tema parlant dels “successos de Cunit”, ja que Josep Marsé era conegut com el paleta de Cunit i també Joan Alba era d’aquesta població.

CARRER DE JOSEP MESTRES Va des del carrer de Sebastià Puig fins al carrer dels Castellers.

PLAÇA DE JOSEP MESTRES

Espai enjardinat que es troba a l’encreuament del carrer dels Cas-


CUBELLES’12

tellers i el de Josep Mestres. Va ser inaugurada durant la Festa Major de 1982.

Mestres i Aviñó, Josep

(Cubelles, 19 d’abril de 1882 - Vilanova i la Geltrú, 19 de juny de 1959). Un dels personatges destacats del segle XX a Cubelles. Fou un dels fundadors i director del Cor l’Espiga, entitat de la qual en va ser l’autèntica ànima durant prop de quaranta anys, en dues etapes separades per la guerra i la postguerra. Va integrar la junta de l’agrupació coral l’any 1925, fent les funcions de secretari. També dirigí, abans i després de la guerra, la coral de Lletger (Baix Penedès). Va musicar diversos temes per al Cor l’Espiga. Era conegut amb el sobrenom de Mestre Torrents per la seva tasca al davant del Cor l’Espiga i perquè els seus pares havien estat masovers de la masia de can Torrents, de Cunit. En l’àmbit polític fou elegit alcalde de Cubelles en les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, com a membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou obligat a deixar el càrrec el novembre de 1935 com a conseqüència dels Fets d’Octubre de l’any anterior. A principi de 1936, arran de la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions generals, es van restituir en el seu càrrec als regidors afectats per l’anterior disposició, però ell va renunciar a tornar a ser alcalde atès que aleshores havia traslladat la seva residència a Vilanova, on treballava a la Pirelli. Abans d’entrar a la fàbrica vilanovina havia fet de pagès, tasca que complementava amb una barberia que va instal·lar a casa seva, al carrer Major. També fou regidor de l’Ajuntament entre l’1 de gener de 1910 i l’1 de gener de 1914 i entre el 27 de març de 1924 i el 27 de febrer de 1930. Vinculat al Círcol Cubellenc, fou president d’aquesta entitat (1917, 1928 i 1929), vicepresident (1916) i vocal (1907). El local social d’ERC a Cubelles porta actualment el seu nom. L’Ajuntament li va oferir un homenatge pòstum el 7 de maig de 1983.

Mossèn Joan Avinyó, al terrat de la rectoria de Cubelles.

21

Josep Mestres dirigint el Cor l’Espiga a can Travé en la cantada de caramelles de 1930.


FESTA MAJOR

EIXAMPLE NORD Els noms d’aquests carrers foren aprovats en el Ple municipal del 19 de febrer de 2001. La proposta partí d’una comissió formada per representants del consistori i de la junta del GEC Amics del Castell, a més de tres cubellencs veterans: Josep Albet Carbonell, Lluís Aviñó Socias i Salvador Poch Güell. La inauguració oficial dels vials d’aquesta zona tingué lloc el 29 de juliol de 2001.

CARRER DE VÍCTOR ALARI

Enllaça la rambla Pau Casals amb la plaça d’Ovidi Montllor.

Alari i Pons, Víctor

(Calafell, 11 de setembre de 1955 – Cubelles, 12 de maig de 1996). Mestre i escriptor. A la seva vila nadiua va fer una gran contribució en el moviment cultural, tasca que també realitzà a Cubelles quan a partir de 1978 hi fixà la seva residència. Mestre de català a l’escola Charlie Rivel, va col·laborar en la creació de Ràdio Cubelles així com en El Full de Cubelles. Quan aquesta publicació passà a ser revista hi continuà col·laborant regularment amb valuosos articles d’opinió. Va destacar en el terreny literari, on fou guardo-

nat amb diversos i importants premis, sobretot de poesia, que haurien augmentat si una cruel malaltia no hagués acabat prematurament amb la seva vida. També conreà, amb notable encert, el dibuix i la pintura, posant la seva passió per la cultura al servei del poble de Cubelles. Va ser nomenat fill adoptiu de la vila a títol pòstum.

PLAÇA DE DAVID ALBET

poble, com a algutzir del municipi, durant un dilatat període. Va ser el darrer dels pregoners que recorrien els carrers de la vila donant avisos i informacions municipals de viva veu, després de fer-se anunciar amb una corneta. Estava casat amb Rosario Cibiach Pedro, traspassada aquest 2012 i persona molt vinculada a la parròquia de Santa Maria durant molts anys.

Està situada entre els carrers de Josep Montaner i de Josep Estalella, a tocar de la rambla de Pau Casals.

Albet i Mestres, David

(Cubelles, 26 de desembre de 1921 – 26 d’abril de 1985). Algutzir. Va exercir una notable dedicació al La plaça de David Albet, en l’actualitat

CARRER DE JOAN ARNAU I ROBERT

Va del carrer de Sebastià Puig fins a la rambla de Pau Casals.

Arnau i Robert, Joan

22

Víctor Alari amb un grup d’alumnes de l’escola Charlie Rivel, l’any 1989

(Cistella, Alt Empordà, 1864 o 1865 - Cubelles, 12 d’abril de 1947). Mestre. Va ser titular de l’escola pública de Cubelles des de finals del segle XIX fins als voltants de 1930. Com a educador va influir en moltes generacions de nens de la vila. Amb la seva perseverança va aconseguir que l’escola fos traslladada, el 1898, a un indret (una casa de la finca de can Travé, al carrer de Sant Antoni) que reunia molts millors condicions


CARRER DE PAU AVIÑÓ I RIERA

CUBELLES’12

de la Cooperativa La Salvadora, l’actual Casal de Cultura. En aquest sentit, la seva aportació a l’economia local fou molt destacada en crear un bon nombre de llocs de treball ocupats, majoritàriament, pel jovent, especialment femení. Va morir el 1965 arran d’un accident de tràfic ocorregut en la cruïlla del passeig de Bardají amb la carretera general.

Va del carrer de Sebastià Puig fins a la rambla de Pau Casals.

Aviñó i Riera, Pau Joan Arnau, amb els seus alumnes, al pati de l’escola contigua a can Travé (mitjan dècada dels vint).

que l’anterior espai (al carrer del Raval) en què estava ubicada. A nivell associatiu fou president del Círcol Cubellenc els anys 1913 i 1914. Va estar també vinculat a la Cooperativa La Salvadora, de la qual fou tresorer des de 1924 a 1933, i a la Germandat de Sant Sebastià, que presidí els anys 1899 i 1900. Estava casat amb Ventureta Armengol Castany, pertanyent a la família propietària del local del Círcol Cubellenc. En morir el seu sogre, Antoni Armengol Brunet, el cafè va estar uns anys a nom seu. També va tenir un forn de pa al carrer de Colom.

CARRER DE LLORENÇ AVIÑÓ Va del carrer de mossèn Miquel Cortí fins a la cruïlla entre la rambla de Pau Casals i el carrer de Víctor Alari.

Aviñó i Socias, Llorenç

(Cubelles, 19 d’abril de 1906 – 3 de març de 1965). Industrial tèxtil. Va ser un dels impulsors del Grup Cultural Cubellenc, secció del Círcol Cubellenc que creà una biblioteca a la segona meitat dels anys vint. Malgrat el seu impediment físic -anava amb cadira de rodes a causa d’una paràlisi- era una persona summament dinàmica, amb evidents inquietuds

Llorenç Aviñó en una imatge de l’any 1959, a Andorra.

per la cultura i la política. Fou un entusiasta seguidor i dinamitzador de les activitats teatrals i de caramelles i era l’encarregat de tocar el piano a l’època del cinema mut. En el camp polític, va ser nomenat tinent d’alcalde de l’Ajuntament, el 16 d’octubre de 1936, en plena Guerra Civil, com a representant del POUM. Durant l’època de la República va treballar d’administratiu a la Generalitat. Passada la Guerra Civil muntà una fàbrica de guants a l’antic edifici

(Cubelles, 25 de març de 1882 – 22 d’abril de 1970). Pagès i cafeter. Fou jutge de pau entre 1931 i 1934 i entre 1939 i 1946. L’any 1900 fou un dels fundadors del Cor l’Espiga i el 1918 participà en la fundació de la Cooperativa L’Aliança, de la qual va ser el primer president. Estretament vinculat a la Societat L’Aliança, durant molts anys regentà el cafè d’aquesta societat.

Pau Aviñó, al cafè de L’Aliança.

CARRER DE JOAN BOSCÀ

Va de la plaça d’Ovidi Montllor fins al carrer d’Amadeu Vives.

Boscà i Almogàver, Joan

(Barcelona, entre 1487 i 1492 – Perpinyà, Rosselló, 1542). Poeta. Des de 1514 serví a les ordres de Ferran el Catòlic i de Carles V. Fou l’introductor de la mètrica italiana a la Península Ibèrica i posà les bases de la influència d’Ausiàs March en la poesia castellana del segle XVI. Les seves obres, en caste-

23


FESTA MAJOR

llà, foren publicades el 1543, ja mort, juntament amb les del seu gran amic Garcilaso de la Vega. Fou senyor del castell de Cubelles entre 1520 i 1542. La propietat pertanyia a la família Boscà des que el 1459 el rei Joan II els la lliurà com a recompensa pel seu suport. Joan Boscà i Almogàver heretà el castell el 1520 i realitzà les primeres obres de remodelació importants de l’edifici, tant interiors com exteriors, entre 1535 i 1536. Tot i que tenia fixada la seva residència a Barcelona acostumava a fer estades al castell. També va senyorejar la quadra de Gallifa. En els darrers anys de la seva vida el poeta va invertir els seus cognoms i va començar a aparèixer en la documentació com a Joan Almugàver olim (abans) Boscà.

CARRER DE MOSSÈN MIQUEL CORTÍ

Continua en direcció nord el carrer Nou fins a enllaçar amb el vial que, passant per damunt de l’autopista, desemboca al corral d’en Cona.

Cortí, Miquel

(¿, 1685 o 1686 - Cubelles, 11 de març de 1754). Prevere. Va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Cubelles durant més de 30 anys, des de novembre de 1716 fins a la seva mort. Durant la seva etapa van finalitzar les obres de l’actual església, enllestida el setembre de 1737. També arranjà la rectoria i fundà diverses causes pies per als vilatans més necessitats. Morí als 68 anys.

Estruch i Piera, Miquel

Josep Estalella, en una imatge dels anys seixanta.

Germandat de Sant Sebastià (19291930). A l’Ajuntament fou regidor (1914-1916), tinent d’alcalde (19161922) i de nou regidor (1924-1930). Se’l coneixia popularment com a Jepet Baró perquè procedia de la masia de cal Baró.

CARRER DE MOSSÈN MIQUEL ESTRUCH

Surt de la plaça d’Ovidi Montllor en direcció nord, fins a confluir amb els carrers d’Isaac Albèniz i d’Amadeu Vives.

(Barcelona, 6 de gener de 1910 - Vilanova i la Geltrú, 1 de gener de 2003). Capellà. Va exercir a Llavaneres, Castellar del Vallès –en aquest poble abans i després de la Guerra Civil-, Mataró, el Poble Nou i Canyelles. L’any 1946 va ser destinat a Cubelles: la primera partida a la parròquia de Santa Maria la signà el dia 11 de setembre d’aquell any. Va completar la reconstrucció de l’església iniciada pel seu antecessor, Jaume Rosell, construí l’altar major, inaugurat el 1955, restaurà l’altar del Roser, pintat per Joan Moncada, va fer posar la imatge gran del Sant Crist, obra de l’escultor Càndid Mateo i va crear el Centre Catequístic Parroquial. Dins d’aquesta associació impulsà diverses activitats culturals (teatre, dansa, caramelles...) aglutinant al seu voltant la joventut d’una vila marcada encara pel recent trauma de la Guerra Civil. D’aquesta manera també es guanyà la simpatia dels adults. Va deixar la parròquia de Santa Maria a mitjan 1957 i seguidament exercí a les parròquies barcelonines de Sant Salvador d’Horta i Santa Eulàlia de Vilapiscina. La seva tasca pastoral va finir a Canyelles, on va estar des de 1987 fins a la seva jubilació. Aleshores va fixar la seva residència als afores de Cubelles fins

CARRER DE JOSEP ESTALELLA I MESTRES

Va del carrer de Sebastià Puig fins a la rambla de Pau Casals.

Estalella i Mestres, Josep

24

(Cubelles, 25 de març de 1880 – 26 de juliol de 1970). Pagès. Membre fundador del Cor l’Espiga. Fou el primer president d’aquesta entitat (1900-1901) i posteriorment tornà a ser-ho el 1908. També va presidir el Círcol Cubellenc (1910), la Cooperativa La Salvadora (1919-1922) i la

Mossèn Miquel Estruch, amb cadira de rodes, el dia que es va inaugurar el carrer que duu el seu nom.


CUBELLES’12 El carrer de Sebastià Puig, actualment.

que, ja en edat molt avançada, es traslladà a Vilanova i la Geltrú. L’any 1982 fou objecte d’un homenatge, celebrat al Poliesportiu de Cubelles, per part dels antics membres del Centre Catequístic.

l’escola Charlie Rivel. En la seva faceta professional era especialista en ciments i fou director de la fàbrica de ciment Griffi des de 1939 fins a la seva jubilació, el 1971. El 1966 va ser un dels fundadors i primer president del Celler Cooperatiu de Vilanova i la Geltrú.

CARRER DE JOSEP MONTANER I FERRER

CARRER DE PERE ROVIROSA

Va del carrer de Sebastià Puig fins a la rambla de Pau Casals.

Va de la confluència entre els carrers de mossèn Miquel Cortí i de Llorenç Aviñó fins a la plaça d’Ovidi Montllor.

Montaner i Ferrer, Josep

(Cubelles, 6 de juny de 1874 – 16 d’abril de 1964). Pagès. Fou alcalde de la vila en tres etapes. La primera, entre l’1 de gener de 1916 i l’1 d’abril de 1920; la segona, entre l’1 d’abril de 1922 i l’1 d’octubre de 1923, i la tercera, entre el 27 de març de 1924 i el 27 de febrer de 1930. Va ser, així mateix, tinent d’alcalde en els biennis 1911-12 i 1912-13, i regidor en els períodes 1920-21 i 1930-1931. Durant el seu darrer període com a alcalde l’Ajuntament aprovà (5 de juliol de 1929) la construcció del passeig de Narcís Bardají, batejat en el seu moment com a passeig de Pi i Margall. Conegut com a Quico, va presidir el Círcol Cubellenc (1918 i 1919) i la Germandat de Sant Sebastià (1920). També fou vicepresident de la Cooperativa La Salvadora

Josep Montaner, alcalde de la vila en tres etapes.

(1922-1923).

CARRER DE SEBASTIÀ PUIG

Surt del carrer Nou, en direcció nord, fins a desembocar al carrer de Llorenç Aviñó.

Puig i Miró, Sebastià

(Vilanova i la Geltrú, 6 de setembre de 1906 – 15 de gener de 1994). Tècnic químic. Era propietari d’algunes finques rústiques a Cubelles, vila a la qual sempre tingué en molta estima, i l’any 1984 va cedir gratuïtament a l’Ajuntament de Cubelles una superfície de terreny de la seva propietat per a l’ampliació de

Rovirosa i Robert, Pere (Cubelles, 5 d’abril de 1865 – 5 de juliol de 1930). Pagès. Va ocupar el càrrec de jutge de pau entre els anys 1903 i 1917, realitzant una important tasca al servei del poble de Cubelles, cosa que li va valer el reconeixement i l’estima dels seus convilatans. Entre 1897 i 1902 fou regidor de l’Ajuntament, desenvolupant el càrrec de síndic entre l’1 de juliol de 1899 i el 31 de desembre de 1901. Fou un dels fundadors de la Germandat de Sant Sebastià, l’any 1892. El 1904 fou secretari del Círcol Cubellenc i més tard es vinculà a L’Aliança, exercint de tresorer de la cooperativa d’aquesta societat (1921 i 1922).

25


FESTA MAJOR

PASSEIG DE NARCÍS BARDAJÍ

Tram d’aquest vial comprès entre l’avinguda de Catalunya i el carrer d’Ausiàs March que és la continuació del passeig que comença a la part antiga del poble (veure informació en l’apartat del nucli antic).

CARRER DEL DOCTOR DARIUS HUGUET

Va des de l’avinguda de Catalunya fins al carrer de la Millera. El nom fou acordat en el Ple municipal del 20 de març de 1986, a proposta d’una comissió delegada per la regidoria de Cultura.

Huguet i Fontova, Darius

26

(Lleida, 28 de juliol de 1903 – Cubelles, 26 de febrer de 1990). Metge. Fill d’un maquinista ferroviari, va fer el Batxillerat a la seva ciutat natal i als 16 anys es traslladà a Barcelona per cursar Medicina. Va continuar la carrera a Saragossa i la va acabar a Salamanca, l’any 1933. Retornà a la Ciutat Comtal per prestar els seus serveis a l’Hospital de Sant Pau. Durant la Guerra Civil fou Tinent Metge del Cos de Seguretat de Catalunya, amb destinació a la Vegueria de Manresa. A principi de 1939 emprengué el camí de l’exili al costat del seu germà Satori, un destacat militant d’Esquerra Republicana que morí en un camp de concentració de la Catalunya Nord. En Darius va anar a parar a Arles de Tec, on posà de manifest les seves qualitats professionals i humanitàries entre els refugiats republicans. Una vegada alliberat del camp de concentració va passar a treballar a una clínica de Besiers, a Occitània, en plena Segona Guerra Mundial. L’any 1942 retornà a l’Estat espanyol i, amb la seva esposa Maria, s’establí a Benavarri (Baixa Ribagorça), on exercí per lliure. El 27 de gener de 1956 prengué possessió

SECTOR BARDAJÍ del càrrec de metge titular de Cubelles, aprofitant que la plaça havia quedat vacant. A Cubelles va deixar una gran empremta i gràcies al seu empeny es construí la clínica rural i casa del metge. L’any 1972, quan es jubilà, l’Ajuntament el nomenà fill adoptiu de Cubelles i li lliurà la insígnia de la vila en el decurs del sopar homenatge que se li va tributar el 19 de febrer d’aquell any, a l’Hotel Principat. Aleshores fixà la seva residència a Vilanova, on obrí una consulta particular. Portat per la seva gran vocació per la Medicina, als 71 anys encara tingué ànims per anar diàriament a Barcelona per treure’s el doctorat, cosa que aconseguí amb matrícula d’honor. Era el curs 1973-74. Anys més tard, ja retirat definitivament, retornà a la seva estimada Cubelles. El 1988, amb motiu d’urbanitzarse l’Eixample Bardají, l’Ajuntament el va distingir un altre cop, dedicant-li un carrer en aquella zona i oferint-li un dinar de germanor, el 8 de desembre d’aquell any, al restaurant del Poliesportiu.

CARRER DE JOSEP ANDREU CHARLIE RIVEL

Va des del passeig de Narcís Bardají fins al carrer d’Arles de Tec, a tocar del torrent de Santa Maria. L’Ajuntament de Cubelles va prendre l’acord de posar aquest nom en el Ple del 10 de juliol de 1963. La placa es va descobrir durant la Festa Major d’aquell any

en un acte que va comptar amb la participació de l’il·lustre pallasso.

Andreu i Lasserre, Josep

(Cubelles, 23 d’abril de 1896 – Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983). Pallasso conegut amb el nom de Charlie Rivel. Fill d’una família de saltimbanquis. Els seus pares van arribar a Cubelles per actuar-hi a la plaça de la Vila però van haver d’interrompre la funció perquè la seva mare es posà de part. El nen nasqué a les golfes de cal Segarrès, el cafè de la plaça, després que l’adolescent Teresa Soler Miró convencés els seus pares que deixessin un lloc perquè es produís el feliç esdeveniment. Va ser batejat uns dies després a Cubelles. La família Andreu-Lasserre no trigà a traslladar-se a França on el petit Josep s’inicià en el món del circ. Durant la Gran Guerra els Andreu tornaren a l’Estat espanyol i el 1915 Josep i els seus germans Polo i René formaren un grup anomenat Andreu Rivels. En aquests anys Charlie Rivel ja era un consumat especialista en acrobàcies, funambulisme i imitacions. Destaquen les caracteritzacions que feia de Charlot. Després d’actuar durant un temps amb el nom de Charlot Rivel adoptà el nom de Charlie Rivel amb el qual es convertiria en el millor pallasso del món (a finals de 1935 es separà dels altres germans desfent-se el trio Andreu Rivels). Amb una imatge basada en una samarreta llarga i vermella, unes sabates grans, una perruca, un nas postís, una cadira i una guitarra,


Travé i Alfonso, Frederic

El Dr. Huguet, amb la seva esposa, Maria Pérez, en l’homenatge que se li va retre l’any 1972, a l’Hotel Principat.

Rivel rebé nombrosíssims homenatges i premis, entre ells el Clown d’Or en el primer Festival Internacional de Circ de Montecarlo (1974). És un dels tretze personatges que Antoni Ribas escollí per al documental Catalans universals. El 20 de maig de 1983, ingressat a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes, rebé la Creu de Sant Jordi de mans del conseller Miquel Coll i Alentorn. Des de 1984 a Cornellà (Baix Llobregat) es celebra amb caràcter bianual un festival de pallassos que porta el seu nom. Pel que fa a la seva relació amb Cubelles, el setembre de 1954, quan actuava al Circ Price, a Barcelona, hi realitzà la primera visita i fou objecte d’una calorosa rebuda. El 7 de desembre de 1962 tornà a Cubelles aprofitant que es trobava a Barcelona, on TVE li dedicà un programa de la sèrie Ésta es su vida. Durant la Festa Major de 1963 va fer una paròdia de l’arribada dels seus pares a Cubelles i fou objecte d’un homenatge: l’Ajuntament li dedicà

un carrer i el nomenà fill predilecte. Va ser aleshores que es comprà una casa a Cubelles per fixar-hi la seva residència. L’any 1967 rodà al poble la pel·lícula El aprendiz de clown, de Manuel Esteba. El 15 d’octubre de 1976 l’Ajuntament li lliurà la medalla d’or del poble; des de 1978 un col·legi públic porta el seu nom; el 1980 s’inaugurà un monument en el seu honor a la zona marítima; el 1987 se li dedicà un gegantó; l’any 1990 s’inaugurà l’exposició permanent Charlie Rivel Hall, actualment situada al castell, i el 1996 se celebrà el centenari del seu naixement. A Cubelles hi continua vivint la seva filla Paulina Schumann, que fou la millor amazona del món.

CARRER DE FREDERIC TRAVÉ

Va des de l’avinguda de Catalunya fins al carrer de la Verge de Montserrat. Anteriorment rebia el nom de carrer de la Diputació. El nom actual fou acordat en el Ple municipal del 20 de març de

(Barcelona, 7 de maig de 1918 – Cubelles, 9 d’octubre de 1982 ). Enginyer. Nasqué a l’edifici del Liceu, on els seus avis havien estat propietaris del cafè. La seva família tenia finques a Cubelles i el seu pare, Frederic Travé Escardó, fou un destacat polític monàrquic. Treballà a la companyia IBM, de la qual en fou president a Catalunya, i compaginà la seva activitat professional amb la seva passió per la cultura i l’art. Transformà la seva casa de Cubelles en un autèntic museu neoclàssic: biblioteca de mitologia clàssica, gabinet de ciències naturals i jardí botànic decorat, igual com altres estances, amb escultures i obres d’art de tema mitològic. El 1973 entrà a formar part de l’Associació de Bibliòfils de Catalunya, de la qual esdevingué president el 1980. També presidí la Secció Catalana d’Ornitologia. A principi de l’actual segle la Biblioteca de Catalunya adquirí el seu fons bibliogràfic.

CUBELLES’12

1986, a proposta d’una comissió delegada per la regidoria de Cultura.

CARRER D’ALBERT VIRELLA

Va del carrer de la Verge de Montserrat al carrer de la Millera. El nom fou aprovat a final dels anys noranta.

Virella i Bloda, Albert

(Vilanova i la Geltrú, 21 de novembre de 1915 - 22 de gener de 2000). Historiador i industrial. Va fer la carrera d’enginyeria tècnica a Vilanova i a Terrassa. Als anys trenta col·laborà al setmanari republicà Democracia, durant la guerra fou tinent d’artilleria en l’exèrcit de la República i en acabar fou detingut i enviat a un camp de concentració fins al 1942. Entre 1949 i 1971 residí a Portugal dirigint una fàbrica de ciment i en retornar es féu càrrec de la direcció de l’empresa Griffi. El seu primer llibre

27


FESTA MAJOR

Frederic Travé, a la dreta de la imatge, amb el pintor Joan Miró, al centre (dècada dels seixanta).

28

(1949) duia per títol Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i de la comarca i va ser el primer aparegut en llengua catalana a la capital del Garraf després de la Guerra Civil. La publicació dedicava unes interessants pàgines a Cubelles. Després compaginà la seva activitat professional amb la d’investigació de la història local i comarcal, publicant un gran nombre de treballs. Catalanista de pedra picada, l’any 1977 fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Penedesencs, el 1995 rebé la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat i la Medalla de la Ciutat concedida per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a la seva relació amb Cubelles, l’any 1988 formà part del jurat del primer Premi Vila de Cubelles d’Investigació Local i el 1989 guanyà el certamen amb l’obra El terme de Cubelles a través del temps, editada l’any següent per l’Ajuntament. Als anys vuitanta i noranta publicà treballs de contingut històric als programes de Festa Major. El gener de 1998 rebé el Diploma de Reconeixement de la Vila de Cubelles, en la seva primera edició, per la seva contribució al coneixement de la història del poble.

RESIDENCIAL LES SALINES CARRER DE TERESA MAÑÉ

Va de l’avinguda Onze de Setembre fins al carrer de Rafael Casanova. El nom fou acordat en el Ple del 17 de febrer de 2003 a proposta del GEC Amics del Castell.

Mañé i Miravent, Teresa

(Cubelles, 30 de novembre de 1865 – Perpinyà, Rosselló, 5 de febrer de 1939). Pedagoga llibertària coneguda com Soledat Gustavo. Fins fa pocs anys no es descobrí que havia nascut a Cubelles (a les seves biografies sempre constava Vilanova i la Geltrú com a lloc seu de naixement). Els seus pares, pagesos, eren de Bellvei, treballaren durant poc temps a Cubelles i després es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, on regentaren la Fonda Jardí. Ella estudià Magisteri a Barcelona i l’any 1887 fundà la primera escola laica de Vilanova i la Geltrú. El 1889 guanyà un premi en el Concurs Socialista de Barcelona amb el seu treball El amor libre. En aquella època conegué el també anarquista Joan Montseny, anomenat Federico Urales, amb qui es casà l’any 1891. Anaren a viure a Reus i allà

fundaren una escola laica mixta, on feien classes de dia i de nit per tal que els treballadors hi poguessin assistir. Joan Montseny fou detingut arran del Procés de Montjuïc (1896) i desterrat a Londres. El matrimoni aconseguí instal·lar-se poc després a Madrid, on fundaren La Revista Blanca (1898), publicació àcrata de gran difusió en la qual hi col·laboraren intel·lectuals de la talla d’Unamuno, Pío Baroja o Azorín. La parella realitzà una intensa tasca divulgadora del pensament anarquista i l’any 1901 la Teresa realitzà una gira per Andalusia defensant els anarquistes detinguts en l’anomenat proceso de Jerez. L’any 1905 nasqué la seva filla Frederica Montseny, qui esdevindria una gran figura de l’anarquisme i que durant la Guerra Civil fou ministra. El 1906 el matrimoni tingué una destacada actuació en defensa de Francesc Ferrer i Guàrdia. El 1912 retornaren a Catalunya i es dedicaren a conrear el teatre i la literatura. A Barcelona reeditaren La Revista Blanca (19231936). Arran de la desfeta republicana en la Guerra Civil, la família s’exilià a Perpinyà on la Teresa no trigà a morir. Teresa Mañé també té un carrer dedicat a Barcelona i un altre a Vilanova i la Geltrú. A la capital del Garraf, a més, l’escola d’adults porta el seu nom.


BROTONS, Xavier; PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Els carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles, 1994. CAPDET, Neus; DALPÍ, Joan: Els noms de nous carrers. Dins de l’Anuari 2001 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939 - 1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009.

CUBELLES’12

BIBLIOGRAFIA

PINEDA, Antoni: Jutges de Pau de Cubelles: Una història de servei. Dins de l’Anuari 2002 del GEC Amics del Castell. PINEDA, Antoni; MARTÍNEZ, Xavier: El comerç i els oficis a Cubelles. Dins de l’Anuari 2004 del GEC Amics del Castell. VIDAL i URPÍ, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006. VIDAL i URPÍ, Joan: El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l’eminent cardiòleg cubellenc. Dins l’Anuari 2006 del GEC Amics del Castell. EL FULL DE CUBELLES ARXIU FOTOGRÀFIC D’ANTONI PINEDA

PORTADA La foto de la portada correspon a la inauguració del carrer de Josep Andreu Charlie Rivel, el 15 d’agost de 1963. Darrere del gran pallasso veiem, entre d’altres, l’algutzir, David Albet, i mossèn Jordi Fort.

AGRAÏMENTS Lolo Garcia, Núria Jané i Xavier Martínez

29


AGOST 2012


CUBELLES’12

31


FESTA MAJOR

FESTA MAJOR 2012 Del 28 de juliol al 5 d’agost A la sala d’exposicions de la Rectoria, exposició de l’artista cubellenca Olga Carreras “Les nines encantades”.

Del 26 de juliol al 31 d’agost 32

A la sala d’exposicions del Centre Social, exposició de fotografies “25 anys del gegantó Charlie Rivel”, a càrrec d’Antoni Pineda del

Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell.

3, 4 i 5 d’agost

A les pistes de petanca del Poliesportiu municipal, Campionat Social de Petanca. Inscripcions al mateix lloc. Organitza: Club Petanca Cubelles.

Dissabte, 4 d’agost Durant tot el dia al Poliesportiu municipal, V Open Festa Major Cubelles de Tennis Taula. Categoria absoluta. Organitza: Club Tennis Taula Cubelles. A les 9 del vespre, 4a Caminada Nocturna des de Cubelles fins a Comarruga. Sortida a l’espai natural del Riu Foix passant pel Pg. de la Mar Mediterrània, Cunit, Segur de Calafell, Calafell, Sant Salvador i finalització a Comarruga, a la zona del llac artificial d’aigües termals. Dificultat baixa. Tornada amb autocar. Organitza: Fauna de Cubelles. www.faunadecubelles.com

Diumenge, 5 d’agost Al matí al pavelló del Poliesportiu municipal, Tor-


sa Americana. Informació i inscripció de voluntaris al 93 895 64 50 (Bar Salut i Benzina). Organitza: Moto Club Cubelles.

Del 6 al 16 d’agost

A partir de les 11 de la nit, a la pl. del Mar, Cubelles Rock City amb l’actuació de Dr. Crüe tribut a Motley Crue, Bounce tribut a Bon Jovi i Leonard Skinner (Lynydr Skynyrd Tribute Band).

A la zona del parc del Prat de Cubelles hi haurà instal·lades les atraccions de la Festa Major.

Divendres, 10 d’agost Al vespre, Assaig general de balls populars pels carrers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. del Centre Social a les 10 del vespre. A partir de les 11 de la nit ball amb DJ’S.

A les 7 de la tarda, a l’Espai Natural de la Desembocadura del Foix, 7è Concurs de Dibuix Infantil “Fauna de Cubelles”. Inscripcions a partir de les 6 de la tarda, allà mateix. Del 13 al 25 d’agost al Centre Social exposició dels dibuixos. 26 d’agost a les 6 de la tarda al Cinema Mediterrani lliurament de premis. Organitza: Fauna de Cubelles.

11 i 12

Diumenge, 12 d’agost

Regata XLI Trofeu CUBELLES per a les classes Patí de Vela Sènior, Patí de Vela Júnior i Optimist. Organitza Club Marítim Cubelles

A les 7 de la tarda, a la plaça del Castell, presentació, bateig i apadrinament del nou gegant cubellenc “Ventureta” amb representació audiovisual. Organitza l’Associació de Joves de Cubelles amb la col·laboració de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, el GTCC (Grup de Teatre Casal de Cultura) i l’Associació de Joves El Cubell.

d’agost

Dissabte 11 d’agost A partir de les 5 de la tarda, a la Pl. del Mercat, Motocros Vila de Cubelles i Cur-

A 2/4 d’11 de la nit, a la pl. del Mar, espectacle d’humor “És pitjor del que sembla” amb Toni Mata, guionista del Terrat, Ferran Andechaga, cantant APM? i Zona Zapping i Sergi Esparza, músic.

Dilluns, 13 d’agost

CUBELLES’12

neig Popular de Tennis Taula per a les categories: fins a 14 anys, femení i sènior. Organitza: Club Tennis Taula.

A partir de les 7 de la tarda, a l’espai natural del Riu Foix, Tallers de circ La Berta: equilibris, plats xinesos, hulahops, rulos, xanques, bola d’equilibris, circuits, cable, mini-bicicletes... un gran taller d’iniciació al circ! .

Del 13 al 19 d’agost A les pistes del Poliesportiu municipal, (cada dia a partir de les 9:00 hores) XII Open

33


FESTA MAJOR

Vila de Cubelles. Competició inclosa dins el Circuit Juvenil d’Estiu de la Federació Catalana de Tennis. Prova puntuable pel rànking nacional Categories benjamí, aleví, infantil, cadet i júnior (masculí i femení) Inscripcions a ctcubelles@ctcubelles.com

Dimarts, 14 d’agost A les 12 del migdia, a la Pl. del Castell, llançament dels dotze morterets de Festa Major. A les 7 de la tarda, a la Pl. de la Vila, Pregó de Festa Major a càrrec del cubellenc Pep Callau. Tot seguit, Cercavila Popular, recorregut: pl. de la Vila, c. Major, c. Víctor Balaguer, c. Joan Roig i Piera, pg. Narcís Bardají, c. Àngel Guimerà, pl. de la Font, c. Sant Antoni, pl. Jaume Marsé, pg. Vilanova, c. Gallifa i pl. del Mercat.

34

En arribar a la Pl. del Mercat, Ballada conjunta de tots els balls de l’ABPC. A les 11 de la nit, al Pg. Marítim, Castell de Focs d’Artifici. Tot seguit, al pg. Marítim, Cercavila Nocturna de balls populars i el grup de batucada Els Novells, amb la col·laboració de GIRC. A 2/4 d’1 de la nit, a la Pl. del Mar, Ball de l’Empalmada amb “La Banda del Drac” i “La Banda del Coche Rojo”.

Dimecres, 15 d’agost A les 8 del matí pels carrers de Cubelles, Matinades de l’Agrupació de Balls Populars. Regata Grues SANT JORDI per parelles per a les classes Patí de Vela Sènior i Patí de Vela Júnior. Organitza Club Marítim A 3/4 d’11 del matí a l’església Santa Maria de Cubelles, Entrada d’Ofici i Missa Solemne. Amb motiu dels 25 anys del Gegantó Charlie Rivel, els geganters de l’ABPC faran l’ofrena a la Verge dels productes dels pagesos de Cubelles. Aproximadament a 2/4 d’1, Sortida d’Ofici. Cercavila pel c. Narcís Bardají, c. Joan Roig i Piera, c. Víctor Balaguer i c. Major fins a la pl. de la Vila amb l’exhibició de balls de l’ABPC.

A 2/4 de 7 de la tarda, al camp municipal de futbol Josep Pons i Ventura, triangular de Festa Major entre el U.D. Torredembarra i el Club de Futbol Cubelles. A 2/4 de 8 de la tarda, a la pl. del Mercat, Concert de Festa Major amb l’Orquestra La Chata. Servei de bar. A partir de les 9 del vespre, a la pl. del Centre Social, Sopar a la fresca, organitzat per l’entitat juvenil El Cubell. Cadascú s’ha de portar el menjar i el veure, només hi haurà taules i cadires, i a continuació música amb DJ’S d’El Cubell. A les 12 de la nit, a la pl. del Mercat Ball de Festa Major amenitzat per l’Orquestra La Chata. Servei de bar. No és permesa l’entrada de begudes dins del recinte.

Dijous, 16 d’agost A partir de les 7 de la tarda, a la Pl. del Mar, animació infantil amb l’espectacle “Pugeu al Veler” a càrrec de Vatua l’Olla. A les 10 del vespre, al Pg. Marítim davant l’Oficina de Turisme, sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà. Al finalitzar 3 trons de Fi de Festa Major


CUBELLES’12

La Chatta

35


FESTA MAJOR 36

La Banda del Drac


LA BANDA DEL COCHE ROJO

CUBELLES’12

37


38

FESTA MAJOR


CUBELLES’12

39


ANIMACIO INFANTIL

40

FESTA MAJOR


JOAN BOSCÀ I ALMUGÀVER, POETA I PROSISTA RENAIXENTISTA I SENYOR DEL CASTELL DE CUBELLES Manuel Millán Cascalló i Anselm Cabús i Torra El poeta català, humanista, estuMarch es mostrarà en les remique, aquest últim, va escriure al diós del món clàssic, deixeble de niscències d’aquest que hi ha poeta barceloní. l’humanista italià Lucio Marineo en algunes de les composicions Sículo, propietari i Sr. del casdel poeta manxec, de la mateixa El poeta i cavaller català es tell de Cubelles, així com de les manera que l’aprofundiment del va casar amb una culta dama terres del castell, de la Quadra poeta català en la poesia grega i valenciana, Na Anna Girón de de Gallifa1 i d’altres Rebolledo 5, i es molt propietats. Joan Boscà i probable que, més Almugàver va néixer en enllà de servir de model un moment incert entre d’inspiració en l’última el 1487 i el 14922, a Baretapa lírica d’en Boscà, l’animés i l’ajudés en celona, i va morir, també la publicació de la seva a Barcelona, l’any 1542. obra poètica juntament Era de família noble i amb la de Garcilaso de destacada de Barcelola Vega, de qui no es na, i, com a tal, va rebre coneixeria res de la seva una acurada formació obra si no fos pel poeta humanística fora de la català, que la va recouniversitat de caractellir per publicar-la, tot rístiques cortesanes. seguint el jurament que Va servir en la Cort dels Reis Catòlics i després li havia fet al poeta toledà l’any 1529 6. L’obra, en la de l’Emperador Carles I d’Espanya, on Las obras de Boscán y va fer de preceptor del algunas de Garcilaso de cinquè Duc d’Alba. En la Vega repartidas en la Cort, va conèixer i va quatro libros, publicada fer amistat amb un altre a Barcelona el 1543, gran poeta, don Diego es va convertir en un Hurtado de Mendoza èxit editorial de l’època (com ho prova una famoi va arrossegar a tota sa Epístola a Boscà3 que una plèiade de joves aquest li va dirigir i que poetes a imitar aquell va tenir com a resposta estil, que no és un altre una epístola de Boscà que l’estil del renaia Hurtado de Mendoza4 xement italianitzant i en termes i forma molt que, en llengua castellana, coincideix amb el similar). Va viatjar a Fig. 1 Imatge de Joan Boscà en la publicació del seu poemari l’any 1543 primer estil renaixenItàlia com ambaixador tista. El llibre va conespanyol. Allí va retroromana, així com italiana del movertir el poeta toledà en ídol i bar el cavaller toledà Garcilaso ment, li deu al poeta toledà, i la guia a imitar, Boscà va ser de la Vega, amb qui va entaular reconegut com l’iniciador una gran amistat i sembla que seva amistat queda demostrada en llengua castellana del l’admiració que Boscà sentia per en abundants poemes que Boscà l’obra del poeta valencià Ausiàs petrarquisme i com a desva dirigir a Garcilaso de la Vega i

CUBELLES’12

PRESENTACIÓ TREBALL GUANYADOR “BECA D’INVESTIGACIÓ LOCAL 2012”

41


FESTA MAJOR

cobridor, mecenes i promotor del poeta i geni manxec. Mossèn Joan Bosquá, tal i com apareix en documents referents al govern del Castell de Cubelles7, va castellanitzar el seu cognom pel que fa a la seva obra literària, molt majoritàriament escrita en castellà i, per això, se’l coneix com a Juan Boscán Almogávar. Era fill d’en Joan Valentí Boscà i de na Violant d’Almugàver, i germà de Leonor Boscà, casada amb Bernardo de So, i Violant Boscà, casada amb Felip de Ferrera, com consta en l’arbre genealògic de la família Boscà8. El seu pare era oïdor de comptes i drassaner de la Generalitat de Catalunya. Tots dos pares eren nobles i es van casar l’any 1480. Ell era fill de Joan Francesch Boscà i na Leonor (Elionor), net d’en Joan Brígit Boscà i na Joana Sirvent i besnét d’en Joan Boscà i la Marquesa Marquet; i ella, filla d’en Joan Almugàver i na Isabel, neta d’en Guillem Almugàver i na Violant Dusay, i besnéta d’en Antich Almugàver i na Isabel de Vall. Tenia bastants oncles per part paterna (Pere Boscà, Francesch Boscà, Bertran Boscà i Catalina Brígida Boscà) i només un per part materna (en Antich Almugàver, casat amb una dona desconeguda)9

42

Pertanyia a la classe de ciutadans honrats de Barcelona, que era una veritable aristocràcia municipal, enriquida feia molt de temps per la navegació i el comerç, això els convertia també en burgesia barcelonina. La família del nostre poeta era prou coneguda en temps d’en Joan II, i molt abans. Així, un Jachme Boschá i un Pere Boschá van formar part del Consell de Cent com a jurats, apareixent un o l’altre d’aquests noms -de vegades els dos- en les eleccions de 1314, 1316, 1342 1344 i 1360. Un dels

Fig. 2. Castell de Cubelles actualment

divuit ciutadans de Barcelona que l’any 1351 va equipar dues galeres agregant-les a l’armada reial que va creuar el mar de Grècia per contrarestar els genovesos, es deia Jaume Boschà (Jacobus Boschani)10. Els vaixells anaven a Constantinoble, sota les ordres de l’almirall Pons de Santapau que portava un Consell de cinc mariners assessors, sent un d’ells un tal Andreu Boscà (juntament amb Francesch Finestres, Ferrario de Manresa, Guillem Morell i Andreu Olivella), que, a més a més, va participar a la batalla naval i terrible derrota de Constantinoble el fatídic 13 de febrer de 1352, en el que es van enfrontar genovesos, catalans i els aliats d’aquests, el venecians11. També el cognom Almugàver és conegut i queda datat en el segle XIV, i així, en un Dietari de la Ciutat de Barcelona es diu que el dimecres tres de setembre de 1393 van ser botades quatre galeres de la ciutat, dues de nova construcció, sent capitans d’una d’elles els honrats Francesch

Terré i Pere Burgès i, de l’altre, N. Almugàver i Pere Bertrán. En el segle XV, la família Boscà es fa partidària d’en Joan II. En un moment agitat, de guerra entre Joan II, primer marit de na Blanca de Navarra i després, morta aquesta, de Dª Juana Enríquez, filla de l’Almirall Major de Castella, Federico (D. Frederic), i son propi fill Carles, el príncep de Viana (fill del rei Joan II i na Blanca de Navarra), els Boscà (Boschá segons els documents de l’época), com totes les famílies nobles, prenen partit. Joan Brígit Boscà ajuda i recolza Alfons V, que volent assegurarse el domini de Nàpols, delega el seu regne a la seva esposa, María de Castella, i al seu germà, en Joan II, que era regent del regne de Navarra. Mort Alfons, Joan II queda com a rei i comença el regnat guanyant-se l’antipatia de bona part de la població, que es posa del costat del príncep de Viana. Els Boscà es posen al servei del rei Joan II. Com a conseqüència d’això, l’any 1459, el rei ordena la construcció (que


Certament, Cubelles es va implicar durant la guerra civil en el bàndol del Príncep de Viana degut a: a) les disputes per la Universitat de Cubelles resultat de la reducció del nombre de jurats per càrrecs municipals que el decret de 1442 de Maria

de Castella atorgava a Cubelles davant de l’augment de poder de Vilanova de Cubelles i que, encara es va fer més patent quan aquesta reina va fer el repartiment de consellers per les Universitats de la Geltrú, Cubelles i Vilanova, que atorgava molt més poder a la parròquia de Sant Antoni de Vilanova que no pas a Cubelles; b) més tard, per la formació de bandes armades, inicialment com a defensa de les seves propietats contra els sarraïns i els pirates, però més endavant convertides en hordes de pillatge; c) i definitivament, per les conseqüències que van derivar de l’acció reial per aquest fets. El Batlle de Catalunya no va poder aturar les rivalitats entre Cubelles, la Geltrú i Vilanova i va començar un període d’inestabilitat agreujat per constants incursions de sarraïns i pirates que va fer que molts habitants s’armessin i s’escampessin pel litoral. El descontentament havia arrelat i de res va servir que el Batlle jurés fidelitat al nou Rei, Joan II, el 29 de novembre de 1458, i aconseguís que Cubelles mantingués els privilegis vers la seva Universitat. El rei acaba per assabentar-se que molts habitants armats de Cubelles i termes propers guerrejaven lluny de la comarca per prendre part, a diverses terres baronials, dels bàndols i bregues militars i escriu al Batlle de Cubelles amb l’ordre de que els habitants de Cubelles, la Geltrú i Vilanova que s’absentessin de llurs domicilis per anar amb aquests grups armats donin raó als jurats i prohoms i siguin amonestats i, en cas de no obeir, els embarguin els béns, cobrant-ne la multa de 20 morabatins d’or aplicables a l’erari municipal de les predites Universitats14. Això fa que, quan comença la guerra civil, es posin del costat del Príncep de Viana. Joan II pren el castell de Cubelles i el deixa bastant derruït, el castlà major és destituït, i,

conseqüentment posa en el seu càrrec un home de confiança, en Joan Brígit Boschá. Però els ànims no es calmen pas i la guerra civil esclata a Catalunya paral·lelament a la guerra del pagesos de remença (una i altra de 1462 a 1472). Primer, Enric IV pren al poder al Principat, de 1462 a 1463, mentre Joan II es retira a València i a Navarra quan mor la seva filla Leonor i, el que fora el seu marit, Gastón de Foix, es rebel·la contra ell; després, és el Condestable Pere de Portugal, qui, de 1463 a 1466, pren el poder del Principat i, més tard, és Renat d’Anjou qui s’imposa de 1466 a 1472, fins que en Joan II reconquesta Barcelona l’any 1472 i, amb la capitulació de Pedralbes d’aquest any, torna a ser rei únic de la Corona d’Aragó fins a l’any 1479, en que es mor. Conseqüència de tot això, és que en Joan Brígit Boschá amb tota la seva família, va ser desterrat a València l’any 1464 pel Condestable Pere de Portugal, on encapçala, juntament amb el seu fill, en Joan Francesch Boscà, els partidaris d’en Joan II per recuperar Catalunya, a la que no retornaran fins l’any 1470. Aquets fets determinen la història posterior dels Boscà. La família Boscà, pren partit per la família Trastàmara d’origen castellà, i el recolzament, primer a Alfons V i a la seva dona, Maria de Castella i, definitivament al seu germà, en Joan II, determina la fidelitat i l’agraïment d’uns vers els altres. La família Boscà esdevé detentora i propietària dels títols de Senyor del Castell de Cubelles i Senyor de Gallifa i propietària del castell de Cubelles, la Quadra de Gallifa, les terres del castell,.... De fet, des de que Joan Brígit Boschá el rep, l’any 1459, besavi del poeta, fins que la filla d’en Joan Boscà i Almugàver, Marianna Boscà, va traspassar la propietat del castell l’any 1572, aquesta

CUBELLES’12

seria reconstrucció) del castell de Cubelles per a la protecció d’en Joan Brígid Boscà (l’avi del poeta)12, qui es va fer càrrec del castell, com a Senyor del castell de Cubelles i, amb el castell, el fa propietari de tots els edificis, cases, feus i possessions, deveses i altres bens i objectes que li pertanyien i que estaven en el castell o en el seu terme. També restaven sota la seva jurisdicció, el batlle, advocats, procuradors, serfs, serves i familiars que habitaven l’indret13. L’any següent, 1460, amb motiu de l’empresonament del Príncep de Viana pel seu pare Joan II, van concórrer, entre altres membres del braç militar, un mossèn Joan Boschá, a qui es qualifica de major, i un Joan Boschá menor. Amb tota seguretat, el Joan Boschá major és en Joan Brígit Boschá, i el Joan Boschá menor, deu ser en Joan Francesch Boschá, el probable autor de les Memòries o relacions d’aquella guerra civil i d’altres casos del seu temps, citades i utilitzades pels historiadors Jerónimo Zurita i Castro (1512-1580) i, posteriorment, Narcís Feliu de la Penya (?-1710). Aquestes Memòries no són altres que les notes cronològiques que es conserven en un còdex de la Biblioteca Nacional, situat al final de la Crònica de Muntaner, on consta que les va escriure majoritàriament en Joan Francesch Boschá, el qual va ser l’any 1473 Cònsol de Barcelona pel braç militar, i va morir el 4 de juny de 1480 sent Racional de la Diputació (sembla que aquestes van ser continuades breument per un fill seu del mateix nom). Aquest Joan Francesch Boschá deu ser el fill d’en Joan Brígit.

43


FESTA MAJOR

família manté la propietat. És per això que, en Joan Boscà també va ser Senyor de Cubelles i Senyor de Gallifa, des de 1520 fins a la seva mort, l’any 1542 i, com ell, també ho va ser el seu pare, Joan Valentí Boscà, des de 1481 a 1492 en que va morir15, la dona d’aquest i mare del poeta, des de 1492 a 1511, en que el va arrendar i de 1511 fins a 1519, quan mor. Després d’en Joan Boscà, el poeta, la seva dona, i mare de Marianna, des de 1542 fins a 1568, en que passa a la seva filla, Marianna. Això també és la causa de que el poeta servís, primer a la Cort de Ferran II i, més endavant, a la d’en Carles I. Per la mateixa raó que Joan Brígit Boscà recuperava el seu castell, el títol de Senyor del Castell de Cubelles, la Quadra de Gallifa, les seves propietats, terres, edificis, etc, per haver ajudat i ser fidel al rei, el seu castlà menor, Joan de Montbui, que pertanyia al bàndol contrari i va defensar la postura de la Generalitat en contra de Joan II, va ser desposseït d’ aquesta castlania l’any 1474 i va ser substituït per Gaspar d’ Avinyó16. De la mateixa manera, en Pere de Barberà, que exercia de castlà major, va ser desposseït de la seva castlania l’any 1477 i el va substituir Roderic de Perea17. L’any 1473, un Joan Boscà encapçala la llista dels consellers de Barcelona, probablement en Joan Brigit Boschá, i és, sens dubte, la persona que anava a l’esquerra del carro de D. Joan II tirat per quatre cavalls blancs, en la triomfal entrada a Barcelona del rei, el 29 de setembre de 1473.

44

El 1479 es van celebrar amb gran solemnitat les exèquies de D. Joan II, tan popular en els seus últims dies com odiat havia estat en els principis del seu regnat. La ciutat de Barcelona

destacà dotze notables perquè convidessin a tots els prelats, persones il·lustres, barons, nobles, cavallers, gentils homes i ciutadans que havien d’assistir a l’enterrament. D’aquests convidadors, com els hi diu l’historiador del segle XV Pere Miquel Carbonell, sis pertanyien al braç militar (entre ells Galcerán Duvall i Miguel de Gualbes), i sis eren ciutadans, el primer, Joan Brigit Boschá. Més il·lustre, si cap, va ser el propi pare d’en Joan Boscà, en Joan Valentí Boscà i Desvalls, també dit, en Joannot Boscán, el qual consta en la Historia Naval de España y Países de habla hispánica, amb un ampli historial com a militar i marí durant el regnat de Ferran el Catòlic i que va néixer entre el 1450 i el 1455. El fill d’en Joan Francesch Boscà i Sirvent18 va ser Alguacil Real (Agutzil Reial) l’any 1479, Oïdor de Comptes del Braç Militar el 1482, Intendent de les Drassanes Reials de Barcelona, Administrador de Marques del Principat de Catalunya, Conseller Reial (càrrec que va ser atorgat per Ferran el Catòlic, ja quan era Rei d’Aragó, després de la batalla de Paleagonzalo del dos de març de 1479) i Conseller en Cap de Barcelona. Sembla que va recolzar Ferran II quan es reaviva la guerra civil castellana entre Isabel la Catòlica i Joana la Beltraneja l’any 1474 i va participar, com a marí, en la defensa marítima de les costes properes a la desembocadura del Guadiana i que va fer incursions a les costes portugueses entre 1475 i 1476. Va participar a la batalla de Toro el 1476 i que, com totes les accions precedents, a les ordres d’Álvaro de Nava, com ell, capità de nau, va participar en les campanyes navals contra Portugal l’any 1477 a les Canàries, costa atlàntica africana i Cabo Verde i que va ser un dels qui va finalitzar la conquesta de les Illes Canàries, que, en aquells moments pertanyien a

Gènova. L’any 1478, va intervenir a les campanyes que sortint de Sanlúcar de Barrameda van anar unes a Gran Canària i les altres, sota les ordres de Joannot Boscà, a les mines d’or de Nigèria. El 1478 o 1479 va tornar a Barcelona i després va rebre l’herència de Joan Brígit Boscà, la qual li corresponia al seu pare, de mans d’en Joan II (entre d’altres la de Senyor de Castell de Cubelles, així com les rentes dels béns confiscats per actes de rebel·lió a diversos ciutadans de Barcelona i Perpinyà). La vida de Joan Boscà va estar marcada per la seva condició de noble, la qual cosa li va permetre rebre una ensenyança acurada, sense constar en cap universitat com a universitari. L’any 1492 va morir el seu pare i el 149619 ja era un infant que estudiava llatí. La seva mare, que tenia bones relacions amb Ferran II va aconseguir que, l’any 1506 entrés al servei de Ferran II d’ Aragó i seguís estudis de llatí, català i castellà i grec, entre d’altres estudis humanístics. Estudiava a la Cort, a Barcelona El 1511, Violant d’Almugàver arrenda el castell de Cubelles a Guillem de Riudefoix, juntament amb totes les propietats del castell, però la titularitat segueix en possessió d’ella i de la família Boscà, i és per això, que, a la seva mort, el poeta Joan Boscà l’heretarà20. Juntament amb el castell també la Quadra de Gallifa va ser arrendada i després retornada a na Violant21 Per aquelles dates, en Joan Boscà ja és alumne d’en Lucio Marineo Sículo i el seu aprenentatge li permetria la lectura i aprenentatge de la lírica de poetes cortesans i trobadors de l’amor cortès i, molt especialment d’Ausiàs March. Continuava com alumne del rei l’any 1512. La formació cortesana d’en Joan Boscà és clara el 1514, quan Lu-


Fig. 3. La Casa Lledó núm. 13, de Barcelona, on va néixer Joan Boscà

Seguint al rei i al mestre italià, va passar per Saragossa, València, Valladolid, Toledo sense abandonar definitivament la Ciutat Comtal. Quan mor el rei, entra en la Cort de l’Emperador Carles I d’Espanya. És llavors quan coneix a don Diego Hurtado de Mendoza i també quan ja hauria pres contacte amb poetes cortesans castellans de cançoner i, potser, hauria participat en jocs florals. L’any 1518 es converteix en preceptor o “ayo” i instructor de Fernando Álvarez de Toledo (5é duc d’Alba)23 i molt aviat és conegut en la cort per la qualitat de la seves ensenyances i com a poeta cortesà, guanyant-se el recolzament de l’avi del seu alumne, en Fadrique de Toledo, Marquès de Villafranca. El 1520 esdevé Senyor del castell de Cubelles i Senyor de Gallifa, tal i com diu Joan Avinyó i Andreu, que el cita com mossèn Bosquà, senyor del castell de Cubelles entre 1520 i 153024. I consta com a Senyor de Cubelles i com a Senyor de Gallifa. Però la reconstrucció del Castell de Cubelles feta fer pel propi Joan Boscà, entre 1535 i 1536, demostra que el domini del poeta cavaller sobre el Castell i els territoris que d’aquest depenien va més enllà del que diu mossèn Avinyó.

El mateix any 1520 coneix a Garcilaso de la Vega a la ciutat de Toledo, molt jove, que més endavant es convertirà en el seu més íntim i apreciat amic, com també en el seu continuador, deixeble i, fins i tot, protegit literari. El poeta manxec, també d’origen noble, s’educava a la Cort amb diferents mestres, entre d’altres, amb Pedro Mártir i és ell qui també ens informa, tot i que a posteriori, de que en Joan Boscà es va convertir en “ayo”, protector de don Fernando Álvaro de Toledo25. Ho fa en una referència que surt en la seva Égloga II, entre els versos que van del 1328 fins al 1531: Mirava otra figura d’un mancebo, el cual venía con Febo mano a mano, al modo cortesano; en su manera juzgáralo cualquiera, viendo el gesto lleno d’un sabio, honesto y dulce afeto, por un hombre perfeto en l’alta parte de la difícil arte cortesana, maestra de la humana y dulce vida. Luego fue conocida de Severo la imagen por entero fácilmente deste que allí presente era pintado: vio que’ra el que avia dado a don Fernando su ánimo formando en luenga usança, el trato, la crïança y gentileza, la dulçura y llaneza acomodada, la virtud apartada y generosa, y en fin, cualquiera cosa que se vía en la cortesanía que de lleno Fernando tuvo el seno y bastecido. Después de conocido, leyó el nombre Severo de aqueste hombre, que se llama Boscán, de cuya llama clara y pura sale’l fuego que apura sus escritos que en siglos infinitos ternán vida. En aquests versos, Garcilaso de la Vega dóna constància de la consideració que el poeta català tenia com a savi, erudit i honest i com a model de cortesà perfecte per imitar, a més a més de demostrar el seu afecte. En aquells moments correspon també la dada d’en Francesillo

de Zúñiga, on es recull que, a més de la consideració que li tenen a la Cort i a la Casa dels Alba, es documenta que ja era conegut per la seva poesia, que en aquells temps seria característicament cortesana del tipus de poesia pròpia de cançoner26 Posteriorment, l’any 1522, Luis de Zapata escriu que Boscà assisteix a l’auxili de Rodes amb les tropes de Carles I27, amb Garcilaso de la Vega, però no intervé en el combat. Esdevé ambaixador de l’Emperador a Roma, allà coneix el nunci del papa Clement VII, Baldassare de Castiglioni. El poeta retorna l’any 1523 i continua sent el preceptor del duc d’Alba. L’any 1526 Joan Boscà assisteix al casament de Carles I amb Isabel de Portugal a Granada. Allí coincideix amb Baldassare de Castiglioni, l’autor de Il Libro del Cortegiano i coneix Andrea Navagero, ambaixador de Venècia. És llavors quan es reuneix amb Navagero als jardins del Generalife i el poeta i humanista italià convenç Boscà d’escriure hen decasíl·labs i sonets italianitzants en llengua castellana, en part degut a que el català coneixia i utilitzava el decasíl·lab clàssic tradicional o decàmetre, a imitació del seu mestre Ausiàs March. El mateix poeta català ens relata la reunió28 a la carta dedicada a la seva amiga i protectora, Duquesa de Soma, que obra el seu Llibre II de Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros. També consta al Carlo famoso de Juan Mey29. El poeta retorna a Barcelona i sembla que s’instal·la a la casa del Carrer Lledó, on va néixer. El mateix any es reuneix amb Garcilaso de Vega i Diego Hurtado de Mendoza i tracten del tema de la reunió amb Navagero i els convenç per a que, com ell, que ja els escrivia, facin

CUBELLES’12

cio Marineo Sículo proclama les virtuts del poeta Joan Boscà, que esdevé deixeble del rei i membre de la regia custodia22.

45


FESTA MAJOR

hendecasíl·labs i sonets seguint les normes de Petrarca. L’any 1428 tradueix al castellà Il Libro del Cortegiano de l’humanista italià Baladassare de Castiglioni, on s’exposen les característiques del que ha de ser un cortesà del moment. Es publica amb el nom de El Cortesano. Es fa una primera edició prínceps de curta tirada, però la impressió definitiva per a la seva difusió pública es farà més endavant. L’any 1529, estant a Barcelona, rep la visita de Garcilaso de la Vega, que viatja per incorporar-se a l’exèrcit. Garcilaso redacta el seu testament, essent Boscà un dels testimonis30. Boscà, encara sota el servei del duc d’Alba, rep un regal del duc per les seves noces amb Isabel Malla, filla de Mossèn Perot Malla31. La dona és l’única que s’anomena pel seu nom en una copla d’en Joan Boscà, i sembla que n’estava enamorat 32, però el casament no es va celebrar i Joan Boscà no va rebre la dot promesa.

46

en Joan Boscà va llogar un hostal de Cubelles, acabat de fer, en el que deixava utilitzar als clients l’estable del castell 39.

El 1532 s’allista en l’exèrcit que ha de socorre Viena i torna a coincidir amb Garcilaso33. L’any següent, 1533, Boscà torna a ser a Catalunya i és quan signa els contractes d’edició del llibre El Cortesano34. Carles I i el duc d’Alba li fan arribar una dot per al nou casament (1000 escuts previs)35. De nou, les noces no es van celebrar (?). Els diners els destina a l’edició del llibre que es publica l’any 1534. És entre aquest any i el següent, 1535, que en Joan Boscà coneix Anna Girón de Rebolledo, la que serà la seva dona, a la qual també coneixia el poeta Garcilaso de la Vega.

Si bé és cert que no hi ha una consciència exacta de quan i com coneix Joan Boscà la que seria la seva única i definitiva musa, si se sap que el 7 d’agost de 1539 es casa amb Anna Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor Valencià Joan Ferràndis d’Herèdia, i que el matrimoni s’instal·la a Barcelona. Concretament, el dit 7 d’agost de 1539 va signar els capítols matrimonials i el 9 de setembre del mateix any es refereix a la dona com a eius sponsa per verba. Es dedueix, per tant que la boda en sí mateixa es va celebrar entre totes dues dates 40. Fig. 4 Cal·ligrama de Manuel Millán Cascalló amb la imatge del poeta Joan Boscà

Per aquestes dades, el 1534, Garcilaso de la Vega, el poeta soldat, va de camí cap a França, concretament, camí d’ Avinyó, i passa per Barcelona per visitar Joan Boscà36. Aquí restarà 15 dies convidat pel seu amic barceloní, participant de les tertúlies literàries que aquest feia. Anna es va convertir en la seva musa poètica dels sonets finals i Garcilaso en el seu assessor líric. Poc després, el 24 de juny de 1535 signa la concòrdia amb els mestres d’obres per arranjar el castell de Cubelles37. L’any 1536, Garcilaso de la Vega mor en el setge de Niça. Finalitzen les obres del castell de Cubelles després de signar un nou contracte38. L’any següent,

Precisament en aquests capítols matrimonials signats el 7 d’agost de 1539 per Joan Boscà consta que, aquest últim aportava al matrimoni tot allò que pertanyia al castell anomenat de Cubelles, amb totes les carlànies, delmes, rendes, vinyes, camps, honors i possessions, així com els drets i pertinences del donador, que n’era en Joan Boscà i Almugàver41 Una vegada instal·lats a Barcelona, sembla que el matrimoni no feia més desplaçaments que els que feia a Cubelles, però també cal dir que en Boscà tenia alguns càrrecs relacionats amb l’exèrcit, com el de supervisor d’arquers o el de supervisor de muralles, fortificacions i paraments de defensa al servei del Duc d’Alba42. També és ara quan, amb l’ajut de la seva dona,


Abans de morir recorda a la seva dona que ha de publicar la seva obra. Aquesta li ho promet i continua la selecció i recopilació de poemes i al 1543, Anna Girón de Rebolledo publica “Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros”, editat per Carles Amorós, en dos edicions successives, totes dues a Barcelona i el mateix any, la editio prínceps o primera, i una en lletra gòtica. L’obra va tenir un èxit immediat i una plèiade de joves poetes seguidors van esdevenir poetes renaixentistes, especialment en castellà. L’èxit va ser tal que el mateix 1543, Luis Rodríguez el publicava a Lisboa i, l’any següent, Pedro de Castro, finançat per Pedro Museti, el publicava a Medina del Campo i Martín Nucio a Amberes, afegint el poemes

del dotze al vint-i-cinc que apareixen a edicions posteriors45. Característiques estilístiques i evolució literària No tota la seva obra lírica coneguda apareix en “Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros” però sí que està escrita quasi tota en llengua castellana. Estudis posteriors han anat investigant manuscrits d’en Boscà i fins i tot han descobert una cobla esparce en català46, però la majoria són coplas. També hi ha glosas, villancicos i, fins i tot, octaves rimes, sonets i cançons petrarquenyes i capítols fets en sèries de tercets que Carles Clavería ha reunit en el Libro IV del seu JUAN BOSCÀN: Obra completa, i, més enllà del seu El Cortesano, la seva única obra literària coneguda i publicada en vida, també en castellà, en prosa, tot el que queda son cartes en llatí, català o castellà i documents del tipus contractes, testaments o testimonis. No hi ha gaires restes de la seva primera obra poètica en català i, és més que probable que això mateix passi amb les més antigues de les seves coplas i villancicos de cançoner, fruit de la pròpia selecció d’obra que van fer Joan Boscà i la seva dona quan preparaven l’edició del seu llibre que mostra la seva obra poètica i la d’en Garcilaso i l’obra afegida i recopilada per Clavería en el seu Libro IV, no desdiu sinó que certifica l’evolució poètica que ja es veia a “Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros”. Tots els estudiosos d’en Joan Boscà (Marcelino Menéndez i Pelayo, Martí de Riquer, Armisén, Clavería...) coincideixen en que l’obra de Boscà passa per tres etapes, totes elles tenint com a tema central l’amor, però en diversos tractaments i relacions amb els tòpics literaris i, sobre tot, en l’estructura poètica.

La seva primera etapa, la que caracteritza el Libro I de Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros (on en els tres primers llibres es troba la seva obra lírica seleccionada del poeta català mentre que el quart llibre conté l’obra seleccionada per ell del seu amic Garcilaso de la Vega), així com bona part dels poemes trets de manuscrits per Marcelino Menéndez y Pelayo, Martí de Riquer i sobre tot Carles Clavería, qui, en la seva citada edició, els recopila en el seu Libro IV. Aquesta etapa aniria des dels primers poemes coneguts, probablement des de 1514 fins al 1526, quan la reunió amb Navagero el fa apropar-se a la poesia italianitzant a l’estil del poeta del Trecento Francesco di Petrarca. És una etapa de poesia cortesana de cançoner, amb les maneres i tòpics característics de l’amor cortès provençal, però amb l’ús de les mètriques i rimes, així com l’harmonia pròpies de la poesia de cançoner castellà. Tota l’obra que es coneix d’aquest moment està escrita en castellà i es tracta de villancicos, coplas (la majoria castellanes, amb octosíl·labs, rima consonant amb dues redondillas no encadenades. És a dir, dues estrofes d’octosíl·labes no encadenades disposades totes dues amb rima abraçada: primer vers amb el quart vers, i segon amb el tercer, però també apareixen amb pie quebrado, on el vers és la meitat dels altres), i gloses i cançons (la majoria en sèries de dècimes o espinelas (estrofes de deu versos octosíl·labs que rimen en consonant en dues estrofes de cinc versos amb dos rimes cadascuna no encadenades). La temàtica majoritària és l’amor, seguint les característiques de l’amor cortès però amb un tractament típicament medieval on el poeta es presenta com amic i com amant d’una dona, una

CUBELLES’12

multiplica les seves tertúlies literàries. Joan Boscà escriu amb més intensitat i es proposa, definitivament, editar la seva obra poètica juntament amb la de Garcilaso de la Vega, com ja li havia promès quan aquest va ser testimoni del poeta manxec. No només escriu sinó que revisa la seva obra escrita i la d’en Garcilaso i fa una selecció d’una i de l’altra. El 1541 tenia clara la línia d’edició dels seus poemes i es va posar en contacte amb Carles Amorós i conjuntament van preparar l’edició, que seria prínceps de “Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros”. L’any 1542, acompanya el duc d’Alba a Perpinyà per veure les fortificacions del noble, i possiblement també per interès propi43, ja que algunes d’aquestes podrien haver estat de la seva família. El poeta, en sortir, ja estava malalt i es van trobar amb alguns altercats quan revisaven les muralles. Va empitjorar mentre feia aquestes tasques i va retornar a Barcelona, morint el 21 de desembre a la Ciutat Comtal 44.

47


FESTA MAJOR 48

senyora, de la que es considera vassall i, unes vegades festeja i d’altres, la immensa majoria, se sent menyspreat. L’Amor es presenta com un amor que provoca bogeria i un dolor irrefrenable, una malenconia perpètua per que no es mai correspost per una belle damme sans merci (una bella dama desagraïda). El poeta es converteix així en un denunciant dels mals d’amor o bogeria. La seva segona etapa caracteritza el Libro II de Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros i alguns sonets i cançons petrarquenyes dels dits manuscrits recopilats per Carles Clavería en el Libro IV. És la seva primera etapa italiantizant, que va des dels primers sonets que escriu l’any 1526, després de la coneguda entrevista amb Navagero, fins a una data indeterminada que es podria associar al 1534, quan coneix en profunditat a Anna Girón de Rebolledo i que es pot portar fins al sonet CXI, on sembla concloure l’últim desengany amorós. Escriu llavors exclusivament en hendecasíl·labs (versos d’onze síl·labes castellanes i italianes, és a dir, tenint en compte totes les síl·labes poètiques del vers) en sons o cançons petrarquenyes. Aquí és on millor es veu les influències del seu apreciat mestre Ausiàs March tant en el tractament rítmic intern del vers com en el tractament estilístic i de contingut del poema. El poeta adapta l’harmonia del decàmetre clàssic, que emprava Ausiàs March, amb l’harmonia característica de Francesco di Petrarca. Ha aconseguit el ritme intern i extern, la mètrica petrarquenya però continua amb la mateixa visió i propòsit denunciador de l’Amor de l’etapa anterior. Els seus versos hendecasíl·labs tenen peus accentuals heroics (segona, sisena

clàssiques, gregues i romanes en què els humanistes italians s’inspiren.

Fig. 5. Portada de la primera edició (edició princeps) de Las obras de Juan Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros de 1543

i desena síl·labes, característics de l’hendecasíl·lab heroic), combinats amb hendecasíl·labs emfàtics (primera, sisena i desena síl·labes), però els seus hendecasíl·labs sàfics (quarta, sisena i desena síl·labes) són, per la seva influença provençal, en realitat hendecasíl·labs a la francesa, perquè la quarta sempre correspon en una paraula aguda. Boscà ha assimilat les formes, però no les maneres. No apareix cap donna angelicata47 com al dolce stil nuovo del Trecento italià, d’ aquells Dante i Petrarca del sègle XIV italià, que encara caracteritzen el Renaixent en el Cinquecento contemporani a ell. No hi ha cap descriptio puellae48. Ni molt menys rastre del carpe diem49 ni referències mitològiques com les que hi ha a la poesia de Garcilaso de la Vega. No sembla que en Boscà assimili els consells del poeta toledà ni les lectures que li recomana, un Garcilaso que, desterrat per desobeir l’Emperador, gràcies a la intervenció de l’amic comú, El Duc d’Alba, viu des de 1532 a 1534 a Nàpols i coneix de primera mà la poesia italiana contemporània i les influences

La tercera etapa caracteritza el Libro III de Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros i alguns sonets i cançons petrarquenyes dels dits manuscrits recopilats per Carles Clavería en el Libro IV, però apareix al sonet CXII del Llibre primer. És la seva segona etapa italiantizant, que va des dels últims sonets del llibre II, escrits al 1534, quan coneix en profunditat a Anna Girón de Rebolledo fins a concloure la seva obra poètica. Anna Girón de Rebolledo s’ha convertit en la seva musa, la seva donna angelicata i arriben clares les influences clàssiques i italianes recomanades per Garcilaso. Primer Il Canzoniere del propi Petrarca, desprès, Serafino, Aquilano, Pontano amb detallets de l’amor platònic, més endavant Bembo, Tansilio i definitivament, en el seu llarg poema Hero y Leandro, Ovidi, Homer, una Geórgica del poeta romà Virgili, i, finalment, clares influències del poeta romà Horaci o dels seus contemporanis Bembo, Poliziano o Bernardo Tasso, però no deixa mai de banda les influències d’Ausiàs March. Als sonets i cançons petrarquenyes afegeix capítols i epístoles (fetes totes dues amb sèries de tercets no encadenats) i fins i tot sèries d’hendecasíl·labs en blanc. Finalment s’aprecia una veritable visió platònica de l’Amor, la donna angelicata i el carpe diem. La mitologia grega és ara un dels temes característics al costat de l’amor platònic, i el que és més, també la Natura, un altre dels temes característics del Renaixement, tant com a locus amoenus50, és a dir, una Natura propiciadora de la pau que permet veure la perfecció de l’obra divina, en relació amb el tòpic beatus ille. 51. El llibre tercer abraça el llarguís-


Tot i així, l’obra de més qualitat és la traducció i adaptació de Il Libro del Cortegiano de l’humanista italià Baladassare de Castiglioni al castellà, publicada com El Cortesano l’any 1534. El mateix Garcilaso de la Vega fa un sincer elogi de la seva perfecció i bellesa 52, recollida per Menéndez y Pelayo. Una obra que, per les seves característiques i data, és pròpia de la segona etapa d’en Joan Boscà. A Joan Boscà sempre se l’ha considerat com l’home que va introduir el vers hendecasíl·lab i les estrofes italianes (sonet, octava real, tercet encadenat, cançó en estades), així com el poema en hendecasíl·labs blancs i que, per tant, va introduir el Renaixent, les seves maneres i continguts, en la literatura castellana. Però també s’han de matisar aquestes dades. L’hendecasíl·lab va ser introduït en llengua castellana per Micer Francisco Imperial, així com el sonet, ja en el segle XV. Aquest era un poeta de l’Escola Alegòrico-Dantesca, que els va introduir sense tenir en compte el ritme intern del vers ni la rima ni tampoc els continguts. Poc després, el Marqués de Santillana, també en el segle XV i també membre de l’Escola AlegòricoDantesca, va escriure i publicar els seus 42 sonetos fechos al itálico modo, amb un vers més depurat que el del seu antecessor i més proper al de Dante Alighieri, però igualment sense tenir en compte el ritme intern ni la temàtica ni els tòpics i, encara amb errors, com, per exemple, fer rimes assonants, o creuades a un quartet i abraçades a l’altre, o fer rimes continuades als tercets. Boscà és possible que no

sabés aquests precedents, però sí que reprodueix mimèticament l’estil, estructura i ritme petrarqueny. És a dir, formalment són sonets clàssics. No és cert que introdueix l’octava real, també dita octava rima, ja que ho fa abans Garcilaso de la Vega en la seva Égloga III, però sí que Boscà introdueix les altres formes poètiques i alguns dels tòpics i temàtiques renaixentistes. El que és ben cert, és que el seu innovador llibre va donar a conèixer el Renaixement italià en llengua castellana i de passada, va donar a conèixer un veritable geni, Garcilaso de la Vega. No és pas estrany que el llibre és convertís en un èxit, però això sí, aviat es va veure la qualitat del seu amic i, ja des de 1569 en Garcilaso de la Vega es va publicar sol, tot i que, fins el 1597, encara s’editava el llibre amb tots dos autors53.

1E  ls documents més antics el mencionen com Gallissa, amb dues ss allargades, potser causa de la confusió i posterior canvi de nominació. El propi poeta apareix també mencionat com a Senyor de Gallifa, tal i com recull mossèn Joan Avinyó i Andreu a AVINYÓ I ANDREU, Joan: Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles/ Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní, 1993, pàg. 60. 2A  lguns ho endarrereixen fins al 1493 3 Es tracta de l’Epístola de don Diego de Mendoça a Boscán, inspirada per l’Epístola VI del poeta romà Horaci 4 E s tracta de Respuesta de Boscán a don Diego de Mendoça. Totes dues apareixen publicades al Llibre III, com a CXXXIVa i CXXXIVb al llibre Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros publicat a Barcelona l’any 1543 5T  ambé apareix mencionada com a Anna Díes de Guevara i de Rebolledo, precisament en el document d’escriptura de venda del Castell de Cubelles que fa, Marianna d’Aragó i Boscà, filla d’aquesta, que li atorga llicència, i del poeta Joan Boscà i Almugàver, que la va declarar hereva universal. La venda del Castell de Cubelles data del 14 de novembre de 1564. La va vendre a Juan de Bardaxí, senyor de desalanova, a l’Aragó, i habitant de Saragossa, com així consta a AVINYÓ I ANDREU, Joan: Història de Cubelles. 1993, pàg. 60 6 B oscà era a Barcelona quan Garcilaso de la Vega, que anava cap a França per incorporar-se a l’exèrcit de l’Emperador, el va visitar i, el poeta manxec, va fer el seu testament, del que en Joan Boscà va fer de testimoni i li va demanar al poeta català que si moria al camp de batalla o, per qualsevol altra causa, sense publicar la seva obra, el poeta català la publicaria. Així apareix a GALLEGO MORELL, A.: Garcilaso: Documentos completos. Barcelona, ed. Planeta, 1979, pàg. 100, en BOSCÁN, Juan: Obra completa.

Cátedra. Letras Hispánicas, nº 453. Madrid, 1999. Edición de Carlos Clavería, pg. 12 7 A VINYÓ I ANDREU, Joan: Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles/ Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní, 1993, pàg. 60 8 Veure CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles. Les relacions entre els senyors i la Vila. En El castell de Cubelles: Història y projecte d’ús de GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni de Quaderns Científics i Técnics de Restauració Monumental, nº 10, pàg. 97. Diputació de Barcelona. Àrea Cooperació. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. 1998 9 I d, CASTELLANO I TRESSERRA, Anna, 1998, pág. 97. 10 No és improbable que aquest Jaume sigui en Jachme Boscà, el ja anomenat conseller del Consell de Cent 11 E ls genovesos van perdre tretze galeres, dotze els catalans i catorze els venecians. 12 E n MARTÍ DE RIQUER; Juan Boscán y su Cancionero barcelonés. Barcelona, 1945, pàgs. 11 i 186, que fa constar que un document signat per Joan II diu “Orden real, dada en la Alfajería de Zaragoza, sobre la construcción del castillo de Cubelles, con Barbacana, a fin de asegurar la protección de Juan (Brígit) Boschá con los edificios, casas, tierras, molinos, etc. para todos los miembros de su familia y servicio”. També consta la dada CASTELLANO I TRESSERRA, Anna, 1998, pág.96,97, on es fa constar que la barbacana estava derruïda. 13 CASTELLANO I TRESSERRA, Anna, 1998, pág.96,97 i 132, on fa constar la font de ACA, Registres de Cancillería, Reg. num. 3369, full 44v. També consta en un estudi de Verrié sobre la possible vivenda del poeta al carrer Lledó de Barcelona. 14 A rxiu de la Corona d’Aragó. Registre 3364 foli 86 i AVINYÓ I ANDREU, Joan, 1993, pág. 44 15 CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 117 16 CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 97 17 CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 97 i AVINYÓ I ANDREU, Joan, 1993, pág. 46-47 18 Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón 19 Precisament aquestes dues dates coincideixen en dos moments en que el rei Ferran II resol a favor de Violant d’Almugàver, mare del poeta, com així consta a RIQUER, 1945, pàgs. 12 i 203: 2 censales a favor de Violante. El primero de 23 libras de renta anual, confiscado al médico hereje Gabriel Miró, y el segundo, una pensión anual de 329 sólidos, ambos cedidos a Violante como muestra de afecto real. 20 LACUESTA, Raquel: La història constructiva del castell de Cubelles a través dels documents escrits d’época moderna i de l’anàlisi de l’edifici. En El castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, nª 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998, pàgs. 192 y 193-194 y ORRIOLS, Mª Lluïsa i SORNÍ ESTEVE, Xavier: El castell de Cubelles en 1511. En El castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, nª 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998, pàgs. 179-190 21 CASTELLANO i TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles. Les relacions entre el senyors i la vila. En El castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, nª 10. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1998, pàg. 100

CUBELLES’12

sim poema Hero y Leandro, la Epístola de don Diego de Mendoça a Boscán i la Respuesta de Boscán a don Diego de Mendoça, epístoles, els capítols i glosas ja citats, l’octava rima i les sèries d’hendecasíl·labs en blanc.

49


FESTA MAJOR 50

22 L  UCIO MARINEO SÍCULO, en la seva Epistolarum liber fa a en Boscà instruït cortesà per ordre del rei Ferran II el Catòlic: Ad illustríssimum príncipem Alfonsum Aragoneum Ferdinandi Regis filiarum Caesaraugustae et Valentiae archíepiscopum Aragoniae presídente Lucíi Marineai Siculi epistolarium libri decem et Septem. Valladolid, Arnaldo Guillén de Brocar, 1514 23 MANUEL JOSÉ DE QUINTANA: Obras inéditas. Madrid, 1872, pàgs. 117-118, escriu: “Su abuelo, don Fadrique de Toledo diole por ayo al célebre Boscán, tan sonado en los fastos de nuestra poesía por la parte que tuvo en la introducción de los ritmos italianos, pero más señalado todavía entre sus contemporáneos como un dechado de virtud igualmente que de cortesía y discreción” i també a MENÉNDEZ Y PELAYO, Marcelino: Antología de poetas líricos castellanos, XIII, Madrid, 1913 i a RIQUER (1945: p. 38) 24 A VINYÓ I ANDREU, Joan: Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles/ Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní, 1993, pág. 60. On consta: “Dins la dècada 1520 a 1530 era senyor del Castell de Cubelles mossèn Bosqua (Boscà); en Pere Bruguera, majordom del Castell de Cubelles; i Joan Solà mosso de mossèn Bosquà, segons una escriptura del 21 d’octubre de 1527”. I més endavant afegeix: “A d’altres escriptures es troba el nom de mossèn Bosquà com a senyor del Castell de Cubelles. 25 A C. Clavería, 1999, pàg. 11 26 FRANCESILLO DE ZÚÑIGA: Crónica burlesca del Emperador Carlos V, en data de D. Pamp de AVALLE-ARCE, Barcelona, 1982, de. Crítica, on es diu: “Carta para la reina de Francia doña Leonor: Diréis al Duque de Alba que su nieto me ha hecho media copla, y como el Marqués de Villafranca la oyó dijo a grandes voces a Boscán: - ¡Cuánto os debemos la Casa de Alba, pues nuestro mayorazgo habéis hecho trovador” 27 JUAN MEY, en Carlo famoso, València, 1566, fol. 67 28 “ Porque estando un día en Granada con el Navagero, al cual, por haver sido varón tan celebrado en nuestros días he querido aquí nombralle a nuestra señoría, tratando con él en cosas de ingenio y de letras y especialmente en las variedades de muchas lenguas, me dixo por qué no provava en lengua castellana sonetos y otras artes de trobas usadas por los buenos authores de Italia. Y no solamente me lo dixo así livianamente, mas aun me roho que lo hiziese. Partíme pocos días después para mi casa, y con la

largueza y soledad del camino discurriendo por diversas cosas, fui a dar muchas vezes en lo que el Navagero me havía dicho. Y comencé a tentar este género de verso – Veure infra Carta de la Duquesa de Soma. Dit per Carlos Clavería (1999), pàg 118 29 J  UAN MEY, a Carlo famoso, València, 1566, fol. 67: ...: “y Boscán que fue el primero/ qu’este verso thoscano truxo a España...” 30 V  eure GALLEGO MORELL,A .: Garcilaso: Documentos completos. Barcelona, Planeta, 1976, pág. 100 31 E n la documentació dels arxius de la Casa de Alba consta que “el 15 de diciembre de 1529 se concedieron 600 ducados de oro, pagaderos a los 15 días de casarse y velarse, a Juan Boscán. El pago se hacía por voluntad del Duque, por la boda del poeta con Isabel Malla, hija de Mossén Perot Malla, vecino de Barcelona. La boda no llegó a realizarse (por lo que el poeta no debió recibir el importe)”. Dit per Carlos Clavería (1999) pàg. 13 32 C oncretament, en el seu poema IV del Llibre I de Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en quatro libros es diu: “Señora Isabel/ tan crüel / es la vida que consiento / que me mata mi tormento /cuando menos tengo dél. / Pero bivo / con la gloria que recivo / tan ufano en los amores/ que procuro destar bivo porque bivan mis dolores...) i sembla que és a aquesta dona a la qui dedica el villancico II, i les coplas III, IV, VI a VIII i XI a XIII, les cançons V, IX i X, i la copla XIII on és declara alliberat de l’amor d’aquesta dona. 33 A ixí ho constata del que escriu el propi Emperador el desembre de 1533 en el privilegi de la primera edició castellana de El cortesano, publicada a Barcelona per Pedro Montpezat amb les següents paraules: “Ioannis de Boscán. Don Carlos, etc. por cuanto por parte de vos Pere Montpassant nos á sido hecha esta relación que Joan Boscá, criado de nuestra casa...” (I així consta en Martí de Riquer, 1945, y Carlos Clavería (1999), pàg. 13) 34 P recisament la cobla VII fou escrita, segons Riquer (1945) perquè Boscán “estando en Alemaña, danzó en unas bodas”. En la mateixa edició de Riquer, aquest troba un altre cita que corrobora aquest fet: en Pere TOMICH y su Historias e conquestes dels excellentissims catholics reys de Aragó com una cita afegida per Martín de Ivarra a la edició de 1534. Dit per Carlos Clavería (1999), pàg. 13 35 E l 5 de juliol de 1533, el duc don Fernando dóna la següent ordre: - Que por los muchos servicios que Juan Boscán, vecino de Barcelona, le hizo y espera le hará, y por que las mercedes que el duque, mi señor, difunto, y yo le hicimos no tuvieron efecto (en referència als 600 ducats atorgats per la boda no celebrada amb Isabel Malla, en 1529), ni otra merced que yo le fize estando en mi cibdad de Coria el año pasado, que fue antes que yo sucediera en mi estado... le hago merced de 2.500 ducados para ayuda de su casamiento. El tesorero Francisco de Cárdenas le dé 1000 ducados en la feria de Medina... Així consta en Contribución al estudio del II Duque de Alba, de DUQUE DE BERWICK Y ALBA. Madrid, 1919, pp. 25 i 138. Dit per Riquer (1945) y Carles Clavería (1999), pàg. 13 36 A  ixí ho cita Carlos Clavería en 1999, pág. 13 37 A CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 100 consta que el 24 de juny de 1535, en Joan Boscà ha signat un contracte amb els mestres d’obres Pere Bosch i Antoni Lorda, habitatnts de Barcelona...i el dit

38

39 40 41

42 43 44

45 46

47

48

49 50

51 52

53

contracte apareix sencer el mateix article pàg. 120 i 121 A CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 100 consta que el 25 de setembre de 1536, en Joan Boscà ha signat un contracte amb els mestres de cases Esteve Carbonell i Guillem Calsa, també habitants de Barcelona...i el dit contracte apareix sencer el mateix article pàg. 121 i 122 A CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 100 i 122 A ixí ho cita i copia Riquer (1945, 209, 218) i també Clavería (1999), p. 13 La cita consta a CASTELLANO I TRESSERRA, Anna: Història del castell de Cubelles..., 1998, pàg. 101-102, i concretament diu: tot aquell castell nomenat de Cubelles, ab totes ses carlanies, delmes, rendes, vinyes, camps, honors y possessions y ab tots ses drets y pertinences lo qual lo dit donador, per sos certs iusts títols ha y posseheix en la vegueria de Vilafranca de Panades. Item, tota aquella terra o quadra nomenada de Galliffa. La autora treu la data de Riquer, 1945, doc. VII. R iquer, 1945, pág 208-218 R iquer, 1945, pág 208-218 y Clavería, 1999, pág. 14 S egons Riquer, 1945, pàg. 222. Ana Girón de Rebolledo recull així la dada: In vicessimum primum diem mensis septembris anni nativitatis Domini millesimi quingentessimi quadragessimi secundi inclusive quo diem idem dictus vir meus ab hac vita migravit. Clavería, 1999, p. 14, també recull la dada B OSCÁN, Juan: Obra completa. Cátedra. Letras Hispánicas, nº 453. Madrid, 1999. Edició de Carlos Clavería, pàg. 25 R iquer, en el seu Juan Boscán y su Cancionero barcelonés. Barcelona, 1945 parla del Manuscrit 359 de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que data de 1535 com un manuscrit autògraf de Joan Boscat on apareix aquest poema, l’únic que ha estat publicat perquè és l’únic que està sencer. A C.Clavería, 1999, apareix publicat amb el seu Llibre IV de JOAN BOSCÁN: Obra completa, com a 11 Esparce, pàg. 455 Una dona àngel o angèlica, divina, perfecta, platonitzada, tan formosa i distingida com pura, delicada, elegant i divina. Una perfecció amb caràcters divins que col·loca l’amant en un pla inferior a l’estimada Descripció poètica d’una donzella-donna angelicata: rossa, d’ulls blaus, pell pàl·lida, galtes enrojolades i fins llavis vermells amb un llarg coll de cigne Tòpic clàssic, també típic del Renaixement, que convida a viure el moment i gaudir dels plaers terrenals Tòpic que ens parla d’un paisatge agradable, un paradís propiciador de l’amor i dels idil·lis amorosos. Un lloc característicament bucòlic que incita els amants a l’amor, a d’idil·li. Un lloc tan formós com ple de pau. Tòpic que proclama feliç aquell que s’aparta d’un món agitat, pervers i mesquí i troba la pau en déu a la Natura. M arcelino Menéndez Pelayo a l’estudi preliminar de Baltassare Castiglioni, El Cortesano. Madrid, Revista de Filología Española (Silverio Aguirre), 1942. i M. Monrreale (1959). Garcilaso de la Vega, per la seva pau va escriure: Guardo una cosa en castellano que muy pocos an alcançado, que apareix a la carta a la muy manifica señora doña Gerónima Palova de Almogàvar publicada en els preliminars de El Cortesano de Juan Boscán publicat per C. Clavería en TurnerBiblioteca Castro, Madrid, 1995, pàg. 648 C.Clavería, 1999, pàg. 16


Vaig néixer fa vint-i-cinc anys. Qui ho diria?... Tot ben igual que el meu pare, soc pallasso, i, com ell, visc per la rialla i l’alegria, i girant, girant és com millor m’ho passo. Però jo sóc gegantó molt gran i crescut, no pas un tap de bassa sobre una cadira que crida com un llop mentre que al cel mira. Tot i així, com el meu pare he nascut i miro al cel i ploro com un llop udola a una lluna inexistent, gegant i plena. Això sí, he perdut els sabatots de sola que portava en Josep Andreu dalt d’escena i és que jo actuo al carrer i en dies de festa, sempre que hi hagi sol i no faci tempesta Com al meu pare, jo soc fill de Cubelles. Conec al seu sol i els seus carrers ben plens de gent i cridòria, la gent gran i els nens. Conec el seu cel fosc, ben cobert d’estrelles, i tinc aquí el meu cor, i el meu habitacle, i tinc els meus companys, que roden com jo i que comparteixen el mateix espectacle portant la joia a la Festa Major. Què més vull jo, si ja tinc casa meva!. Gent que m’estima i em vol de debò... Per això estimo Cubelles sense treva, i els meus geganters més m’estimo jo, que em porten de passeig i a ballar com boig per que els cubellencs em vegin amb goig. MANUEL MILLÁN CASCALLÓ

30 è Aniversari de la Sardana

Cubelles Riallera

CUBELLES’12

EN CHARLIE RIVEL GEGANT DE CUBELLES

Cubelles avui és gran. El raïm tocava el mar verdejava per tot arreu tota la plana daurada, Vila de mar i de camp! Blat i variat fruït. Horitzó blau al juny. L’aire és com perfum. Poble tranquil i quiet Des d’un ahir agrícola, sa i net. Avui és avalot, carrers arrenglerats roquers fent espigons ses platges marisqueres. Banyistes fent son bany. Ses vinyes enciseres. El peix és un encant Cubelles riallera! Cantem amb tot plaer Cantem per l’eterna natura. Unim-nos i tothom ritmem Per la Vila i la Cultura. Cantem amb tot plaer Cantem per l’eterna natura Una rotllana farem i tots dansarem. També cantarem Cubelles terreny ferm ANTONI SALUT i PAYÁ Sardana creada en honor a la vila de Cubelles en un projecte en el que hi va participar la regidoria de Cultura l’any 1982. El compositor Antoni Salut i Payá és el creador de la sardana Cubelles Riallera que va oferir a la nostra Vila. La seva relació amb Cubelles ve de les agradables estades, en paraules seves, que va gaudir conjuntament amb la seva família a Cubelles.

51


52

FESTA MAJOR


56

FESTA MAJOR


CUBELLES’12

57


58

FESTA MAJOR


CUBELLES’12

59


60

FESTA MAJOR


CUBELLES’12

61


62

FESTA MAJOR


CUBELLES’12

63


64

FESTA MAJOR


CUBELLES’12

65


66

FESTA MAJOR


Festa Major 2012 Cubelles  

Revistas de la Festa Major de Cubelles 2012