Page 1

7/2016

Revista del Zoo de Barcelona

ster: ò p u o l inc

c

n e m a l f El

de Cuba

2/2016 Revista del Zoo de Barcelona

••• 1

Atorgades les beques del PRIC 2016 El cocodril sagrat del desert


editorial El Zoo s’adhereix a la campanya “Deixa que creixi” de l’EAZA

E

l passat 22 de maig el Zoo va celebrar el Dia de la Biodiversitat, una jornada en la que el nostre públic va poder gaudir d’una sèrie d’activitats preparades especialment per a l’ocasió,que va servir per a donar el tret de sortida a la campanya “Let it Grow”, impulsada a nivell europeu per l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), en aquesta ocasió en col•laboració amb la Botanical Gardens Conservation International (BGCI) i la European Network Science Centres & Museums (ECSITE). L’objectiu d’aquesta campanya és alertar i conscienciar sobre les afectacions que perjudiquen la biodiversitat de les espècies autòctones en els ecosistemes, realitzar accions per a la seva conservació i ajudar a les comunitats a establir espais on protegir les seves espècies locals, una línia de treball que el Zoo té entre les seves prioritats des de fa molts anys. Cal destacar també que els passats dies 14 i 16 de juny es van celebrar les reunions d’avaluació dels diferents jurats dels 3 tipus de beques que atorga anualment la Fundació Barcelona Zoo a projectes de recerca, conservació, protecció i preservació de la fauna salvatge i la biodiversitat. Com cada any, es van adjudicar la beca Floquet de Neu al millor treball de recerca en primats, la beca Antoni Jonch al millor projecte en fauna autòctona i fins a 8 beques del PRIC (Programa de Recerca i Conservació) a projectes de recerca científica enfocada a la conservació i al coneixement d’àmbit general. Aquest any la Fundació aportarà un total de 81.837 € per finançar aquests 10 projectes, una clara mostra de l’important paper que juga la nostra institució en el recolzament de molts dels investigadors i organitzacions que treballen per a l’estudi i la conservació de les espècies i els hàbitats amenaçats del nostre planeta.

Revista del Zoo de Barcelona

I del món dels animals, no us perdeu l’article sobre l’Àrtic escrit per un col •laborador habitual nostre, el biòleg Andrés Requejo de las Heras, el dels macacos del Japó, la primera col•laboració d’un altre soci del Zoo Club que participa en el “Racó del Soci” o el dels cocodrils del Sàhara, en el qual el Manel Aresté, conservador del Terrari, ens explica la descoberta d’una nova espècie de cocodril africà, el cocodril del Sàhara, que fins ara es creia que era tan sols una subespècie del conegut cocodril del Nil.

2/2016

L’aportació a l’augment del coneixement que fomenta el Zoo de Barcelona queda així mateix de manifest en l’organització de dues importants reunions científiques internacionals celebrades aquests darrers mesos a les nostres instal •lacions: el Midyear Great Ape Tag Meeting , una convenció organitzada per l’EAZA amb l’objectiu de valorar la situació de les poblacions europees de grans simis, a la qual assisteixen els membres dels comitès dels Programes Europeus d’Espècies Amenaçades, i la 16a reunió anual per a la conservació de l’àrea sahelo-sahariana del Grup d’Interès del Sahara-Sahel de la Saharan Conservation Fund, en la qual han participat institucions tan prestigioses com l’Smithsonian Institute de Washington o la Societat Zoològica de Londres.

••• 3


sumari

2/2016

Revista del Zoo de Barcelona

•••

5


actualitat

a r g e t n i ’ s i l O ’ L a m f í l a i l a a

El Zoo de Barcelona va acollir el diumenge 22 de maig l’inici de la campanya “Let it Grow” amb motiu de la celebració del dia mundial de la Biodiversitat. Aquesta campanya està impulsada per tres importants associacions científiques europees com són l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), la Botanical Gardens Conservation International (BGCI) i la European Network Science Centres & Museums (ECSITE). L’objectiu d’aquesta campanya és conscienciar, realitzar accions per la conservació d’espècies animals i plantes

L’Oli és una mona aranya de pèl llarg Ateles hybridus que va néixer el 15 de desembre de 2014 i encara que es va intentar que la seva mare en tingués cura, aquesta no va mostrar cap interès i, per tant, es va decidir criar-lo amb biberons tot i ser conscients de les dificultats que això comporta. Durant la seva criança, l’Oli ha estat sempre en contacte visual amb la seva família i, tot i que en un principi no s’hi mostrava gaire interessat, avui ja conviu normalment amb el grup gràcies a un llarg procés de socialització. La seva mare, que el gener passat va tenir una altra cria a la que cuida perfectament, fins ara

s’havia mostrat agressiva amb l’Oli, però finalment ha estat acceptat i conviuen sense problemes. Aquesta espècie està catalogada com a “Críticament amenaçada” en la Llista Vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

autòctones, i ajudar a les comunitats a establir espais on protegir les seves espècies nadiues.

manteniment de la biodiversitat a la nostra vida quotidiana.

Es van organitzar un seguit de gimcanes i activitats preparades especialment per l’ocasió, com la fabricació del primer hotel d’insectes del Zoo de Barcelona, la fabricació de menjadores per les aus o la transformació d’un parterre del Zoo en un jardí per la biodiversitat. Amb aquestes activitats es vol fer una tasca pedagògica per poder traslladar els coneixements adquirits sobre el

La campanya “Let it grow” té com a objectiu alertar sobre les afectacions que produeixen el decreixement de la varietat d’espècies autòctones en l’ecosistema, incloent-hi els éssers humans. En l’actualitat, els canvis en l’agricultura, la urbanització i l’aparició d’espècies i plantes d’altres parts del món, juguen un paper en la disminució de les espècies autòctones. Per més informació sobre la campanya, consulta www.letitgrow.eu


ATORGADES LES BEQUES DEL PROGRAMA DE RECERCA I CONSERVACIÓ DE LA FUNDACIÓ BARCELONA ZOO DE L’ANY 2016 Un cop celebrades les reunions d’avaluació dels projectes presentats a la convocatòria de l’any 2016 de la beca Floquet de Neu (12a edició), la beca Antoni Jonch (4a edició) i les beques PRIC de Recerca i Conservació (8a edició), han estat atorgades les següents beques: BEQUES PRIC (8a Edició) Dotació econòmica total: 66.837 € Del conjunt de 16 sol •licituds presentades a la convocatòria de les beques de Recerca i Conservació 2016, i després de la valoració realitzada pels membres del Comitè Científic d’Avaluació i Seguiment del Programa de Recerca i Conservació en funció dels criteris establerts en les bases de l’esmentada convocatòria, aquest any han estat atorgades un total de 8 beques als projectes següents: 1. Variación temporal de los hábitos tróficos del delfín más amenazado del Atlántico sudoccidental (Pontoporia blainville) en el área de influencia del Río de la Plata. 6.000 € Massimiliano Drago (CURE (Universidad de la República, Uruguay)/ GRCGVM (Universitat de Barcelona)

2. Nuevas tecnologías para viejos trabajos. Uso de grabadores automáticos para la detección y censo de especies raras y amenazadas. El caso de la alondra ricotí en Lleida y otras poblaciones pequeñas. 6.417 €

Liliana Pacheco (Institut Jane Goodall)

4. Biodiversidad y fenología de Insecta en el Parc Natural de la Serra de Collserola. Seguimiento de fauna, monitoreo permanente del clima por estratos y actividades pedagógicas. 5.000 €

5. Satellite and Camera Tagging of Atlantic Bluefin Tuna in the Mediterranean Sea. 11.500 € Barbara A. Block (Stanford University)

6. COBED: Cognición, bienestar y educación. 10.800 € Montserrat Colell Mimó (Universitat de Barcelona)

7. Banc Biològic del Zoo de Barcelona. 11.180 € Manel López Béjar (Universitat Autònoma de Barcelona)

8. Riesgos y gestión de las invasiones biológicas vinculadas al comercio de animales de compañía. 4.604 € Alberto Maceda Veiga (CRARC)

•••

Jorge L. Mederos López (Museu de Ciències Naturals de Barcelona)

Revista del Zoo de Barcelona

3. Identificación mediante cámaras trampa de las comunidades de chimpancés y de los corredores ecológicos en la reserva transfronteriza del Fouta Djallon (Senegal y Guinea). Fase I. 11.336 €

BECA ANTONI JONCH (4a Edició) Dotació econòmica: 6.000 € Del conjunt de 2 sol•licituds presentades a la convocatòria de la beca Antoni Jonch 2016, i després la valoració realitzada pels membres del Jurat de la beca Antoni Jonch en funció dels criteris establerts en les bases de l’esmentada convocatòria, ha estat seleccionat per rebre la beca d’enguany el projecte: El microbioma epidérmico como nueva herramienta para evaluar los efectos de la contaminación y las invasiones biológicas sobre la salud de los peces de los ríos mediterráneos Investigador principal: Alberto Maceda Veiga (Universitat de Barcelona)

2/2016

Juan Traba Díaz (Grupo de Ecología Terrestre (Universidad Autónoma de Madrid)

BECA FLOQUET DE NEU (12a Edició) Dotació econòmica: 9.000 € Del conjunt de 7 sol •licituds presentades a la convocatòria de la beca Floquet de Neu 2016, i després la valoració realitzada pels membres del Jurat de la beca Floquet de Neu en funció dels criteris establerts en les bases de l’esmentada convocatòria, ha estat seleccionat per rebre la beca d’enguany el projecte: Assessing the spatiotemporal availability and quality of chimpanzee foods in a dry, open and seasonal habitat Investigador principal: Adriana Hernández Aguilar (University of Oslo)

7


actualitat

El Zoo de Barcelona va acollir una convenció de l’EAZA sobre grans simis • L’Associació Europea de Zoo i Aquaris es va reunir al Zoo amb motiu del Midyear Great Ape Tag Meeting, que va servir per valorar la situació actual de les poblacions de grans simis. • El Zoo de Barcelona participa activament en els Programes Europeus d’Espècies Amenaçades (EEP), per afavorir la cria i la conservació d’espècies en perill crític d’extinció.

2/2016 Revista del Zoo de Barcelona

••• 8

El Zoo de Barcelona va acollir, entre el 6 i el 8 d’abril, la Midyear Great Ape Tag Meeting, una convenció organitzada per la l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), que té com a objectiu valorar la situació de les poblacions europees de grans simis. Hi van assistir els membre dels comitès dels Programes Europeus d’Espècies Amenaçades (EEP), que van plantejar les accions que cal fer per protegir espècies com els goril·les, els orangutans, els ximpanzés o els bonobos, totes elles en perill crític d’extinció. Les famílies d’animals es classifiquen en tàxons, i l’EAZA constitueix un Grup Consultor per cada Tàxon (TAG, per les seves sigles en anglès). Els TAG estan formats per especialistes en gestió de poblacions, genètica, benestar animal

i conservació, que s’uneixen a les reunions com a membres consultors. Va destacar la participació de la primatòloga Angela Meder, especialista en goril·les, i de Doug Cress, coordinador del Programa per a grans simis de la GRASP (Great Apes Survival Partnership). Actualment l’EAZA manté dos nivells diferents de programes de cria, els Llibres Genealògics Europeus (ESB) i el Programa Europeu d’Espècies Amenaçades (EEP). El Zoo de Barcelona és un referent de primer ordre en aquest sentit, ja que s’han produït 4 naixements de goril·les en els últims 6 anys, el que corrobora l’èxit reproductiu de l’EEP de l’espècie i és un exponent de la vitalitat del grup i de la bona tasca dels professionals que se’n fan

càrrec. A més, també s’han produït 2 naixements d’orangutan en els últims 3 anys i manté activa una població de ximpanzés, treballant a favor de la seva conservació. L’Associació Europea de Zoos i Aquaris, de la que el Zoo de Barcelona en forma part, va ser fundada l’any 1992, amb la principal missió de facilitar la cooperació entre institucions zoològiques pel que fa a l’educació, la investigació i la conservació de les espècies. Entre les seves tasques es troben la de mantenir poblacions viables d’animals per assegurar la seva supervivència, protecció dels hàbitats naturals i de les poblacions in situ i el finançament de projectes destinats a investigació i educació entre d’altres.


PUBLICAT EL SEGON VOLUM DE LA COL·LECCIÓ SOBRE BENESTAR ANIMAL S’acaba de publicar el segon llibre de la sèrie de vuit volums sobre Benestar Animal impulsada per la Fundació Barcelona Zoo: “Benestar d’animals de Zoològic: Girafes i Elefants” . Com tota la col·lecció, el llibre està escrit pel Dr. Xavier Manteca en l’àmbit del pla de treball del ZAWEC (Centre d’Educació sobre Benestar d’Animals de Zoològic), un projecte conjunt de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació

Barcelona Zoo amb l’objectiu de contribuir al benestar dels animals de zoològic mitjançant la recerca i l’educació. El llibre consta de dos capítols, el que està dedicat al benestar de les girafes i el dedicat al benestar dels elefants asiàtics i africans. En ells es descriuen els principals problemes del benestar d’aquestes espècies, relacionant-los amb el seu comportament i biologia general, i es discuteixen els principals indicadors que poden utilitzar-se a la pràctica per avaluar el seu benestar.

2/2016 Revista del Zoo de Barcelona

••• 9


actualitat

El Zoo va acOllir la 16ª reunió per la conservació de l’àrea del Sahel-Sàhara

2/2016 Revista del Zoo de Barcelona

••• 10

s ompartir idee c e d t a it n tu r oferir l’opo ts i la fauna a it b à La reunió va h ls e ir r proteg i projectes pe -Sahariana lo e h a S a e r à de l’

Un dels projectes portats a terme per part del Zoo de Barcelona és la participació en la reintroducció de la gasela dorcas sahariana al Se negal

El Zoo de Barcelona, com a membre del Grup d’Interès del Sahel-Sahara (SSIG) del Saharan Conservation Fund, va acollir entre el 3 i el 6 de maig, la 16ª reunió anual per la conservació de la biodiversitat de l’àrea sahelo-sahariana amb la participació d’experts internacionals. A les reunions hi havia institucions prestigioses com la Convention on the Conservation of Migratory Species of Wild Animals (CMS), l’Smithsonian Institution de Washington (USA) i la Zoological Society of London (ZSL).

El Zoo de Barcelona ha treballat regularment en programes in situ al Senegal des de l’any 2007. Un dels projectes portats a terme per part del Zoo en aquest país és la participació en la reintroducció de la gasela dorcas sahariana Gazella dorcas neglecta, en col·laboració amb la Estación experimental de zonas Áridas (EEZA) del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Des d’aleshores, ha treballat en aquesta zona en temes de conservació, veterinària i sensibilització de comunitats locals, així com en altres projectes actualment en

desenvolupament amb el govern senegalès. D’altra banda, el Zoo també ha iniciat contactes amb el govern de Níger per col·laborar en projectes de conservació de les girafes d’aquest país, el darrer grup supervivent de les girafes sahelo-saharianes Giraffa camelopardalis peralta. El nou complex de la sabana-Sahel al Zoo de Barcelona, parcialment finalitzat, té com a un dels seus objectius principals conscienciar el públic sobre el greu perill en què es troben la fauna i la flora d’aquesta àrea, molt sensible al canvi climàtic.


actualitat

El Zoo organitza una Viquimarató per promoure el coneixement a la xarxa S’ha creat un grup de treball per a revisar i crear articles d’interès zoològic i relacionats amb el Zoo de Barcelona a la Viquipèdia El Zoo de Barcelona ha celebrat la primera Viquimarató amb la col·laboració i assessorament de l’associació Amical Wikimedia, amb l’objectiu de revisar, editar i crear nous articles d’interès zoològic i relacionats amb el Zoo de Barcelona a la Viquipèdia. A la trobada s’han apropat una vintena de voluntaris, que van treballar plegats en la revisió i creació de 16 articles. Més enllà de la jornada de treball que ha tingut lloc al Zoo, les viquimaratons posen les bases perquè els voluntaris participants, i també aquells que no hi hagin pogut assistir, puguin continuar amb l’edició de molts altres articles més, a través de la bibliografia de qualitat

Ha comptat amb la participació d’una vintena de voluntaris i el suport de l’Amical Wikimedia proporcionada pels experts. Alguns dels articles ja editats fan referència a la conservació d’espècies fora dels seus hàbitats naturals, associacions zoològiques i a animals emblemàtics del Zoo, així com altre espècies que també s’hi allotgen. L’Amical Wikimedia és una organització independent formada per voluntaris amb la missió de promoure la Viquipèdia, el coneixement lliure en català i la cultura catalana a dins i fora de la xarxa. Ja s’han organitzat altres Viquimaratons per ampliar la informació existent a la Viquipèdia sobre llengua catalana, el tricentenari del 1714 o la figura de Joan Miró, entre d’altres.


Delta de l’Ebre: no és el Zoo però està a vessar d’ocells! són ideals per fer un tast dels ocells del Delta. I les grans estrelles de les activitats a l’aire lliure són les sortides en vaixell pel riu Ebre i a alta mar, on es poden veure els ocells del Delta des d’una altra perspectiva.

Emprèn el vol amb Manolo Sánchez Blanch, expert ornitòleg ebrenc enamorat dels ocells i del seu Delta.

Efectivament, el Delta de l’Ebre és un dels millors llocs del Mediterrani per observar ocells, tant en quantitat com en qualitat. Flamencs, xatracs, bernats, martinets i fins a 300 espècies més omplen les seves llacunes. El Delta, però, té un inconvenient: és enorme i el visitant nou, senzillament, es perd la major part de l’espectacle.

No podràs veure els flamencs en millors condicions que al Delta Birding Festival, on els guies te’ls aproparan amb una òptica de la més alta gamma.

Tota la informació a www.deltabirdingfestival.com, Facebook, Twitter i Instagram @deltabirdingfestival Unitat de Divulgació - Institut Català d’Ornitologia www.ornitologia.cat http://abeljulien.blogspot.com

Revista del Zoo de Barcelona

Per a la persona amb curiositat per les aus però que no sap com desenvolupar aquesta afició, el DBF té magnífiques sessions per a principiants, on destaquen les sortides gratuïtes Emprèn el vol, guiades per voluntaris experts -i entusiastes- de l’Institut Català d’Ornitologia. També, sortides a la llacuna de l’Alfacada o un safari fotogràfic

Abel Julien

2/2016

La bona notícia és que el 23, 24 i 25 de setembre tindrà lloc el Delta Birding Festival amb tota mena d’activitats al voltant de l’ornitologia. Hi haurà xerrades destinades a l’ornitòleg expert, fira de productes d’òptica, fotografia de natura, sessions de documentals, tallers per nens, sortides guiades per observar ocells al Delta, al riu Ebre i alta mar i moltes més activitats. El DBF 2016 presenta tantes opcions al visitant que fa virtualment impossible que les pugui fer totes!

L’entrada al DBF costa 6€ i les activitats guiades no gratuïtes uns 25€ (inclouen l’entrada); el Zoo de Barcelona patrocina la sortida pel riu Ebre del dia 25 i sortejarà 10 tiquets pel vaixell entre els socis del Zoo Club. La pregunta és: t’ho deixaràs perdre?

••• 13


ELS MACACOS el racó del soci

DE JIGOKUDANI Lluny de l’enrenou de les grans ciutats, el Japó ofereix un costat salvatge i encara poc conegut. Posseeix meravelles naturals úniques, com els seus macacos Macaca fuscata, els primats no humans que viuen al nord del planeta i que han aconseguit adaptar-se al rigorós clima dels Alps Japonesos.


Se’ls pot veure amb certa facilitat a llocs com el parc d’Arashiyama de Kyoto, on viuen confinats, o a l’illa de Miyajima. Però sens dubte el lloc més famós del Japó on viuen és Jigokudani, la Vall de l’Infern. En aquesta vall solcada pel riu Yokoyu hi ha una nombrosa colònia de més de 200 individus que cada matí baixen de les muntanyes atrets pel menjar i per les deus termals d’origen volcànic que donen nom al lloc. Els macacos van aprendre a fer ús de les termes fa uns 40 anys, una conducta singular que va començar quan un exemplar jove es va endinsar a l’aigua i altres el van imitar. Des d’aleshores, el lloc s’ha convertit en un reclam turístic, però també en una oportunitat d’observar i aprendre sobre aquesta espècie. Científics de tot el món, així com els mateixos guàrdies del parc, han recollit i analitzat dades del comportament de la colònia des de fa dècades.

No tots els macacos japonesos són tan estimats pels humans ni tenen una existència tan plaent com els de Jigokudani. Hi ha poblacions a zones de muntanya, com la vall de Kamikochi travessada pel gèlid riu Azusa, on els animals s’han de dispersar i recórrer diversos quilòmetres per poder aconseguir poc més que algunes fulles, baies, insectes o, de vegades, únicament escorces de salzes, especialment a l’hivern. Els grups de les muntanyes són més esquius, tot i que de vegades s’endinsen en arrossars, horts o ciutats per buscar menjar. Això els ha generat enemics entre la població local, que no dubta a eliminar-los i que acaba amb centenars d’exemplars anualment.

Revista del Zoo de Barcelona

Els millors mesos per visitar el parc de Jigokudani són els de gener i febrer, quan els animals s’apropen més a l’aigua termal i el contrast amb el paisatge nevat resulta espectacular. No obstant això, la tardor o la primavera permeten un accés més còmode i són moments òptims per poder gaudir de la resta del país.

2/2016

Resulta una experiència memorable poder observar de prop el comportament dels macacos. El grup està liderat per una femella dominant, envoltada d’un seguici de germanes, filles i ties que conformen un llinatge de poder. Les femelles amb un estatus social més elevat tenen un nombre més gran de cries, que heretaran el rang social de les seves mares. I aquest selecte grup decideix quins membres es poden banyar a les termes principals i qui serà el mascle dominant, al qual donen suport davant els seus adversaris.

La possibilitat de disposar del gra que reparteixen els guàrdies del parc i d’una font de calor termal durant els rigorosos hiverns de la zona, ha fet possible que la de Jigokudani esdevingui la colònia més gran de macacos japonesos. A més, l’abundància de menjar els ha permès adquirir una mida més gran que la resta dels seus congèneres, i desenvolupar altres facetes de la seva personalitat com ara una notable afició pel joc, especialment amb boles de neu.

••• 15


el racó del soci A més de poder observar els macacos, la zona ofereix altres atractius. A Nagano, la capital de la prefectura, podem visitar el Temple Zenkoji i els seus espectaculars jardins, així com diversos elements que ens recorden que la ciutat va albergar els Jocs Olímpics d’Hivern el 1998.

Per arribar des de Tòquio hi ha diferents opcions, i la més habitual és el ferrocarril. A l’estació de Shinjuku es pot agafar un tren que en poc més de 2 hores ens deixa a Nagano. Allà, canviant d’estació i de companyia ferroviària, s’agafa l’Snow Monkey Express (no inclòs en el Japan Rail Pass), un tren que en uns 45 minuts ens deixa a Yudanaka. En aquest petit poble es poden trobar diferents opcions d’allotjament en ryokan, les cases tradicionals d’allotjament. Els transports locals duen fins a l’inici del camí del parc, i caminant uns 20 minuts a través de trams perfectament senyalitzats i plens de rètols informatius sobre els hàbits dels macacos s’arriba a l’entrada. L’atracció més gran són les termes artificials principals, un autèntic onsen per a macacos. Després de pagar 500 JPY per persona s’hi pot estar el temps que es vulgui mentre el parc estigui obert. De 8:30h a 17:00h d’abril a octubre i de 9:00h a 16:00h de novembre a març. Al parc s’han de seguir algunes normes de conducta. No es permet molestar els animals, mirar-los fixament als ulls o oferir-los aliment. De fet, és bona idea deixar a les taquilles de l’entrada qualsevol menjar o beguda que pugui despertar l’interès dels macacos. Aquests primats, al contrari del que succeeix amb altres espècies que viuen prop dels humans, es mostren confiats però al mateix temps indiferents amb

els visitants. Tot i que es tracta d’un lloc turístic, l’accés de persones no és massiu i això, unit al caràcter extremadament respectuós dels japonesos envers les normes d’interacció amb els macacos, converteixen Jigokudani en un lloc certament increïble per poder-los veure de prop.

Els Alps Japonesos són un paradís per als amants del trekking i per als aficionats a l’esquí. A uns 10 km de Yudanaka es troba Shiga Kogen, amb pistes per a tots els nivells i perfectament equipada. Tampoc es pot deixar perdre l’ocasió de gaudir d’un bany a les aigües termals com fan els macacos. Per fer-ho es pot visitar Shibu Onsen, o la zona de Yudanaka Onsen si ja hi tenim l’allotjament. A Yudanaka, pràcticament tots els hotels disposen del seu propi onsen, i només pel fet d’allotjar-nos-hi tindrem accés gratuït als 9 banys públics del poble. Sens dubte és una oportunitat per gaudir de la natura, relaxar-se i descansar de l’estrès de les grans ciutats del Japó. ••• Sergi Conde Lázaro Soci núm. 149443


zoolidari

DREAMNIGHT AT THE ZOO AL ZOO DE BARCELONA:

10È

ANIVER SARI!

Un any més, el passat 3 de juny el Zoo de Barcelona va celebrar la festa solidària Dreamnight at the Zoo, una vetllada especial i totalment gratuïta que se celebra el vespre del primer divendres de juny als zoos de tot el món per a nens que pateixen una malaltia o discapacitat greu, i els seus pares i germans. Des que va néixer al Zoo de Rotterdam a Holanda el 1996, aquesta iniciativa s’ha anat estenent, i aquest any hi participen ja 275 zoos de 38 països engrescats amb la idea de fer feliços a nens que ho passen molt malament i no tenen gaire ocasions de fer una visita al Zoo. Durant el 2015 al voltant de 94.000 famílies van participar en una Dreamnight en algun lloc del món. Això vol dir uns 423.000 convidats especials!

la festa amb la col·laboració de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Joan de Déu i d’altres hospitals a través de les fundacions Make a Wish Spain, Pequeño deseo i El somni dels nens. A totes aquestes institucions els estem molt agraïts, com també a les empreses, entitats i voluntaris que ens ofereixen el seu temps, serveis o productes de manera desinteressada i sempre amb molt afecte i entusiasme. ••• www.dreamnightatthezoo.nl

TROBADA ANUAL DE LES FAMÍLIES NOMBROSES de preu. També els vam regalar una quota anual familiar per sortejar entre els seus nous associats. És un dels objectius del Zoo acostarnos al màxim a tots els ciutadans i oferim al llarg de l’any condicions especials i descomptes per a molts col·lectius que tenen necessitats especials. I col·laborem també en totes les iniciatives solidàries que ens proposen! Volem transmetre al màxim de persones el sentiment de respecte per la fauna i la natura, i que tothom pugui gaudir i aprendre al Zoo.

•••

Més de 3.000 persones de L’Associació de famílies nombroses de Catalunya – FANOC, van acudir el 10 d’abril passat a la cita anual al Zoo. Una ocasió de visitar el parc a un preu molt especial que moltes famílies aprofiten cada any. El Zoo ofereix tot l’any un tracte favorable a les famílies nombroses i monoparentals, que poden comprar les seves entrades amb descompte i tenen condicions especials al Zoo Club. Aquesta jornada, unes 75 famílies nombroses es van acollir al descompte especial per a aquell dia i es van fer sòcies a meitat

Revista del Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona es va unir a la xarxa del Dreamnight l’any 2007, o siqui que aquesta ha estat la nostra 10a edició. Comptem per organitzar

2/2016

A la festa d’enguany els nostres convidats van poder viure un parc per a ells sols i van marxar ja de nit, contents amb l’experiència viscuda i els regals que es van endur de record. Entre altres activitats, van poder visitar els dofins i les girafes, al seu nou dormitori, i van donar peix i enriquiment a les aus que vénen a passar la nit a l’arbrat del Zoo i als suricates, respectivament. També hi va haver berenar, mags, Pallapupas (pallassos d’hospital) i activitats diverses a la la nostra Granja.

17


zooclub AL ZOO CLUB SEMPRE TENIM NOVETATS PER ALS NOSTRES SOCIS! VEGEU LES ÚLTIMES, BEN REFRESCANTS I ESTIUENQUES! DE BARCELONA A SITGES PER MAR! Bluemarferries.com, la primera empresa de transport marítim que enllaça Sitges amb Barcelona en només 60 minuts, oferirà un 20% de descompte als nostres socis.

viatge confortable vorejant la costa del Garraf i els seus magnífics paisatges. Bluemarferries.com

Des de la terminal de Drassanes fins al Port d’Aiguadolç podreu gaudir d’un

L’Aquàrium de Barcelona celebra amb nosaltres els seus 20 anys!

Visitar l’Aquàrium de Barcelona té un preu especial des d’ara per a tots els socis del Zoo Club, que obtindreu un descompte de 3€ per soci mostrant el vostre carnet. L’Aquàrium de Barcelona, nascut fa 20 anys amb l’objectiu d’apropar el mar, en especial el Mediterrani, als visitants i veïns de

2/2016 Revista del Zoo de Barcelona

••• 18

Barcelona ha volgut celebrar aquest aniversari preparant un ventall d’activitats especials per a tota la família: visites guiades, tallers, teatres i jocs de pistes, entre d’altres. Així com també experiències amb taurons que faran la visita més enriquidora. Consulteu horaris a la pàgina web: aquariumbcn.com.

DESCOMPTES I DIES ESPECIALS PER ALS SOCIS DEL ZOO CLUB A ILLA FANTASIA Com tots els anys quan ve el bon temps, Illa Fantasia, el parc aquàtic de Vilassar de Dalt, ofereix als nostres socis preus especials. Aquest any un 25% de descompte sobre l’entrada completa del 06/06/16 fins a l’ 11/09/16, a excepció del mes d’agost que el descompte serà del 10% sobre l’entrada completa. Gaudireu de 22 atraccions aquàtiques i més de 10.000 m2 de zona verda. Illafantasia.com

Descomptes no acumulables i no vàlids en els dies d’esdeveniments especials o per tancament del parc per aforament complet. I a més, els dies 2-4 de setembre, dies especials per als socis, amb un 50% de descompte sobre l’entrada completa. Apunteu-vos-ho a les vostres agendes de l’estiu!

UN ESTIU PLE D’ACTIVITATS AL ZOO! Per segon any, la Granja del Zoo s’omple de nens grangers a l’estiu durant les vacances escolars. Cada dia fem

activitats perquè els nens i les famílies aprenguin jugant com cuidem els animals i les seves característiques més curioses. No us ho perdeu! A més, tots els nens que tinguin ganes de transformar-se en animals per una estona, poden posar-se sota les mans expertes dels artistes de Produccions artístiques al Pintacares, per fer una cara bestial! (Preus especials per al socis).

I fins al 25 de setembre continua obert l’Espai Click, l’exposició de Click Factory Fest al Zoo. Cinc grans diorames que recreen ambients inspirats en els animals i els zoos, que podeu visitar a l’Espai Gori•les. Una cita inel·ludible per als amants d’aquests ninotets tan versàtils! I recordeu que fem casals de zoologia fins al setembre per a nens i nois de 5 a 16 anys, amb descompte per a vosaltres!


UN CLUB PLE D’AVANTATGES! En trobareu informació actualitzada i amb tots els detalls a l’apartat del Zoo Club del nostre web WWW.ZOOBARCELONA.CAT AVANTATGES PERMANENTS: • Entrada al Zoo tots els dies de l’any i sense haver de fer cues • Descompte especial en les nostres activitats educatives • Un aniversari diferent al Zoo a preu d’amics • Descomptes especials als centres de restauració del Zoo gestionats per SERHS. • 10% de descompte al Restaurant La Dama del Paraigua, de Vilaplana-Compass Group, al centre del parc • 10% de descompte a les botigues del Zoo

• Happy Foto del Zoo a un preu especial • 10% en els cotxets elèctrics i preu especial al trenet elèctric • Preu especial al Pintacares • 20% de descompte al TIBIDABO • Fer-te Amic del Zoo a partir dels 18 anys i així ajudar-nos encara més, en persona i de manera desinteressada, en activitats diverses al parc.

DESCOMPTES TEMPORALS: - Illa Fantasia illafantasia.com [stamp “Consulta dies especials socis!”] - Costa Brava Verd Hotels i Petits Grans Hotels de Catalunya costabravaverdhotels.com - Museu Olímpic de Barcelona museuolmpicbcn.cat - Tabía Safaris tabiasafaris.com - Odontquality odontquality.cat - Poble Espanyol de Barcelona poble-espanyol.com - Delta Turístic & Rent deltaturistic.com - Bioparc València bioparcvalencia.es - Indonature indonaturetravel

- Albergs urbans Equity Point equity-point.com - Granja Aventura Park granjaaventurapark.com - Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA macba.cat - CiviClub, plataforma on line que premia les accions positives. civiclub.org - Casanova Foto casanovafoto.com - Clubs Claror claror.cat - Orixà Viatges orixa.com - Sembra sembra.cat - Hospital Veterinari Montjuïc hvmontjuic.com

- Apadrinament per a l’Institut Jane Goodall “Chimpamig@s” janegoodall.es

- Espais de la Fundació Catalunya-La Pedrera: tallers de La Pedrera, Món Sant Benet, MónNatura Delta de l’Ebre i MónNatura Pirineus www.fundaciocatalunya-lapedrera.com

- Museu de la Xocolata www.museuxocolata.cat

- Skating Club skatingclub.cat

- Grup SERHS: Asseguris, cursos HumanSerhs, Vilars Rurals Serhs, Sant Hilari Aventura serhs.com

- Photo Logistics, sortida a la Vall dels Voltors www.photo-logistics.com

- Topludi www.jocsalairelliure.cat

- Cines Full i cines El Punt elsmillorscines.com

- Catalunya en Miniatura i el Bosc Animat catalunyaenminiatura.com

- l’Aquàrium de Barcelona aquariumbcn.com

- Parc Olímpic del Segre parcolimpic.cat

- Bluemar ferries bluemarferries.com


FLAMENC DE CUBA PHOENICOPTERUS RUBER

FITXA TÈCNICA

CLASSIFICACIÓ Classe : AUS Ordre : FENICOPTERIFORMES Família : FENICOPTÈRIDS Gènere : Phoenicopterus Espècie : ruber

ECOLOGIA Distribució: La seva àrea de distribució abasta una àmplia extensió que comprèn les illes Bahames, Cuba, la Hispaniola i Galápagos, així com àmplies zones d’Amèrica Central i el nord d’Amèrica del Sud.

Hàbitat: Aquesta espècie ocupa les costes, maresmes i llacs salobres, i nidifica en colònies nombroses que estableix a les vores de l’aigua o fins i tot dins d’aquesta si no té massa fondària.

2/2016

DADES BIOLÒGIQUES Pes : 1,9 – 4 kg Llargària: 120 - 150 cm Incubació: 27 – 31 dies Nombre d’ous: 1, rarament 2 Longevitat: fins a 50 anys Reproducció: Ovípara Alimentació: Filtradora Vida social: Gregària

Revista del Zoo de Barcelona

••• 21


Phoenicopterus ruber

Flamenco de Cuba Zooclub


2/2016

Revista del Zoo de Barcelona

•••

23


FLAMENC DE CUBA PHOENICOPTERUS RUBER

SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE Malgrat que encara manté una població prou nombrosa, de gairebé uns 100.000 exemplars, el seu nombre va disminuint progressivament a causa de la contínua destrucció del seu hàbitat aquàtic.

La colònia de cria del Zoo de Barcelona, formada actualment per 28 parelles, és des de fa anys la de més èxit reproductor de tot Europa, de

Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del flamenc de Cuba (Phoenicopterus ruber) és de PREOCUPACIÓ MENOR.

Revista del Zoo de Barcelona

Escala de la UICN

2/2016

••• 24

manera que molts exemplars nascuts a les nostres instal·lacions han pogut ser enviats a d’altres institucions zoològiques interessades en treballar per a la conservació de l’espècie.


medi ambient Sabeu què vol dir BIODIVERSITAT? Aquesta paraula que últimament se sent en molts discursos i activitats.... enteneu què significa?

” w o r G t i t e “L

Festa de la Biodiversitat 2016 El nostre planeta és molt divers, hi trobem multitud de paisatges, diferents hàbitats de diferents climes, muntanyes, rius d’aigua dolça i mars per tot arreu, deserts, selves plujoses i altes muntanyes o fosses profundes en mig del mar. En tots aquests ecosistemes hi ha gran diversitat d’espècies animals i vegetals que estan adaptats a cada clima, a cada terra, a cada tros de planeta per poder sobreviure i perpetuar-se. S’entén per Biodiversitat la diversitat biològica d’organismes vius, siguin plantes o animals, que es poden trobar al nostre planeta. Desgraciadament, la pressió humana a tots els ecosistemes de la terra està fent que aquesta biodiversitat disminueixi, posant en perill a moltes espècies i afectant a l’equilibri ecològic d’àmplies zones de la terra. Els Zoos Europeus, a través de la seva Associació Europea (EAZA), la xarxa de Museus de la Ciència (Ecsite) i la Internacional de conservació de Jardins Botànics (BGCI) ha iniciat una campanya per conscienciar del perill que corren alguns ecosistemes del nostre continent anomenada “Let it grow” (Deixa’l crèixer).

Aquesta campanya pretén:

1.- Difondre el perill que pot significar per a l’espècie humana la disminució de la biodiversitat dels nostres ecosistemes

2.- Afavorir la construcció d’espais públics, jardins, balcons i terrasses on es donin les condicions pel creixement de plantes autòctones. 3.- Mesurar la biodiversitat al continent per saber l’estat de les espècies autòctones i poder donar suport a iniciatives per millorar el seu estat.

El Zoo s’ha sumat a aquesta campanya i el dia 22 de maig va celebrar la Festa de la Biodiversitat fent diverses activitats de difusió.

ALBERG D’INSECTES Per una banda, els visitants van col·laborar en la construcció del primer Alberg d’Insectes (situat a la Granja). Amb palets i divers material provinent de la vegetació, palla, maons i altres materials, es van fer caus i forats que ajuden als petits animalons a fer caus i a trobar menjar i aixopluc.


LA CUINA DEL CEL Els nens i les seves famílies, conduïdes per educadors i biòlegs experimentats del Zoo, van poder construir menjadores per les aus amb materials reciclats. Amb explicacions i ajuda dels més grans, cada família se’n va emportar una a casa seva per atraure els ocells. Així també ajudem a la biodiversitat.

PLANTEM PER LA BIODIVERSITAT També, amb l’ajuda dels nostres visitants es varen plantar en un parterre de l’Aviari espècies vegetals autòctones, especialment escollides per encoratjar el poblament de papallones i pol·linitzadors.

2/2016

S’entén per Biodiversitat la diversitat biològica d’organismes vius, siguin plantes o animals, que es poden trobar al nostre planeta

Les activitats van ser un èxit de participació i estem molt satisfets de l’acollida que va tenir aquesta diada de conscienciació de la nostra fauna i flora.

Gràcies a petits actes com aquest i tota la feina que fem al Zoo durant tot l’any per protegir la fauna autòctona , podem estar orgullosos de ser un dels jardins amb més biodiversitat de Barcelona. ••• Per més informació sobre la campanya, consulta www.letitgrow.eu

•••

Durant tot el dia, els visitants van poder participar en un joc de pistes que tractava de descobrir les espècies de fauna autòctona que han triat el Zoo per instal·lar-s’hi, i els corresponents programes de conservació que fem al Zoo. El joc va premiar els més ràpids en pujar a Instagram les fotografies de totes les espècies d’aquesta autoguia amb el hashtag #deixaquecreixi i geolocalitzades al Zoo.

Revista del Zoo de Barcelona

JOC DE PISTES

27


el nostre món

EL CANVI

CLIMÀTIC A

EFECTES AMBIENTALS SOBRE LA BIODIVERSITAT La conquesta del Pol Nord per l’ésser humà va constituir una de les epopeies que van marcar el segle XX.

Els expedicionaris i aventurers Umberto Nobile, Roald Amundsen, Lincoln Ellsworth i 13 persones més van ser els que, en el dirigible Norge, van arribar per primera vegada al Pol Nord l’11 de maig de 1926.

La superfície que està coberta permanentment de gel s’ha reduït i el gruix de la banquisa també és inferior. D’altra banda, avui dia en gran part és gel estacional.

Les temperatures amb què es van trobar aquests intrèpids expedicionaris en aquell moment eren considerablement més baixes que les que trobarien actualment, atès que la comunitat científica estima que l’increment de les temperatures ha estat de 3 °C al llarg del segle XX, més del doble que la mitjana mundial. L’Àrtic actual és un Àrtic molt diferent del que podríem trobar temps enrere.

Ós polar sobre la banquisa àrtica.

Els efectes sobre el clima són que l’oceà, mancat de gel, absorbeix més radiació solar perquè és una massa fosca, de manera que s’escalfa tant l’aigua oceànica com l’atmosfera. És un motor de desgel amb efectes fortament perniciosos per a la biodiversitat àrtica. Es tracta d’un fenomen d’inversió climàtica en cadena que dóna com a resultat una tendència que fa que l’Àrtic s’escalfi cada cop més i abans en el temps, canviant el cicle estacional des de la formació de gel a l’hivern i el desgel a l’estiu.

Extensió del gel en els mesos de juliol entre 1979 i 2015

El gel o les llenques velles cada cop disminueixen més, amb un estiu més llarg i un hivern que es va escurçant.


Paisatge sense neu ni gel de l’arxipèlag de Svalbard.

Les prediccions de la comunitat científica parlen d’un 2040 en què l’Àrtic serà navegable a l’estiu, i idees economicistes parlen de conseqüències comercials perilloses, com l’aparició de noves rutes marítimes que durien mercaderies des dels ports de l’Est asiàtic a través de l’Àrtic fins a Europa i l’Est d’Amèrica, amb la creació de forts centres logístics en illes àrtiques.

A la part més alta de la piràmide ecològica, el depredador terrestre més important, l’ós polar Ursus maritimus, adaptat a caçar foques a la banquisa, està passant moments molt complicats

El permagel, la capa de gel superficial del sòl de la tundra, es va fonent i els boscos de la taigà avancen cap a latituds àrtiques més septentrionals. Per tant, les comunitats faunístiques i botàniques van desplaçant i arraconant les que són específicament àrtiques. La guineu roja Vulpes vulpes arriba cada cop a latituds

Les balenes àrtiques no tenen aleta dorsal per poder moure’s sota el gel,

•••

La banquisa o gel antic, com a reserva de fred, s’està fonent, i els efectes sobre l’ecosistema són notables. La regressió de la fauna i la flora àrtica són considerables i molt apreciables als ulls de qui visita aquelles latituds.

Les orques Orcinus orca, que abans romanien aïllades de l’Àrtic per la banquisa, a l’estiu arriben més cap al nord, fins a espais abans vetats pel gel, i depreden sobre narvals Monodon monoceros,foques i altres vertebrats que queden a mercè seva.

Revista del Zoo de Barcelona

Des del 1979, quan es van començar a registrar paràmetres físics relacionats amb el clima, tant l’extensió de gel com el seu gruix mitjà s’han reduït fins a la meitat.

Els organismes unicel·lulars fotosintètics, base de la cadena tròfica, comencen abans el seu cicle en arribar abans d’hora la primavera amb la seva llum, i alteren la dinàmica del zooplàncton, com els copèpodes, que s’alimenta d’aquestes comunitats unicel·lulars. Al mateix temps, serveix a animals més complexos com el bacallà i altres peixos que alimenten aus marines o foques barbudes i ocel·lades.

atès que la seva supervivència resulta molt difícil a les zones sense gel cada cop més freqüentades, on s’ha d’alimentar d’algues. Resulta descoratjador i sorprenent observar com els óssos polars intenten aprendre a pescar a rius més meridionals, intentant imitar sense èxit la destresa dels seus cosins, els grizzlies. 2/2016

La banquisa de gel té un paper estratègic en el clima perquè reflecteix la llum del sol i la retorna a l’espai, refredant el planeta.

més septentrionals i va desplaçant la guineu àrtica Alopex lagopus.

29

Foca barbuda descansant sobre el gel.


el nostre món Colònia de somorgollaires de Brünnich.

pot causar un terç de l’escalfament de l’hemisferi nord i un 14% de l’escalfament global a finals d’aquest segle XXI. L’any 2015 s’ha tancat la Cimera del Clima de París amb un esperançador, tot i que clarament exigu, compromís de reduir les emissions d’efecte hivernacle per part de la totalitat de nacions riques i pobres del planeta.

com la balena de Groenlàndia (Balaena mysticetus), i es troben en un clar desavantatge ecològic, com s’ha fet palès. Per tant, s’estan observant greus canvis tant a la base com a la cúspide de la piràmide ecològica que afecten tota la xarxa tròfica. Així mateix, el greu desajust climàtic provoca l’acidificació de l’oceà com a conseqüència de l’augment de CO2 . L’acidificació provoca que l’aigua perdi carbonats indispensables per a la fabricació de les closques de carbonat càlcic en animals com els mol·luscs gasteròpodes.

El corrent àrtic en jet separa el flux d’aire septentrional de baixa pressió, fred i humit que circula a una altitud elevada de les masses d’aire calent i les altes pressions que ocupen la franja sud del globus terraqüi. El corrent àrtic en jet pateix els efectes del canvi climàtic. L’ondulació cap al nord o cap al sud del corrent àrtic en jet provoca episodis climàtics extrems, com onades de fred a zones temperades o de calor i sequera cap al nord, en funció de la seva ondulació. El Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPPC) de la ONU prediu en els seus models que la pèrdua total de gel estival

Guineu àrtica alimentant-se d’una carronya de barnacla.

Al mateix temps, el 2015 el Pol Nord va acabar l’any amb temperatures gairebé de 30°C per sobre del que és habitual en aquestes dates, segons les prediccions d’organismes tan prestigiosos com l’Administració de l’Atmosfera i l’Oceà (NOAA) dels Estats Units i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Finalment, el 2015 ha finalitzat amb unes temperatures altes sense precedents sobre la superfície terrestre i l’oceà, acompanyades de nombrosos fenòmens meteorològics extrems, com onades de calor, inundacions i sequeres greus. Al darrere de tot hi tenen un pes fonamental els gasos d’efecte hivernacle. El planeta i el seu clima ens estan alertant de la necessitat de fonamentar el nostre desenvolupament en energies renovables. Una altra línia que s’ha de treballar és la de poblar el planeta d’arbres, aprofitant la fotosíntesi de les plantes que absorbeixen CO2 per després alliberar oxigen a l’atmosfera. Els arbres i la comunitat botànica es comporten com a grans embornals del principal gas d’efecte hivernacle, el CO2 . La comunitat científica ha donat el seu diagnòstic i ha demostrat les conseqüències ambientals del canvi climàtic. Els dramàtics efectes sobre aquest cercle format pel clima global i la biodiversitat àrtica. És el torn de la societat, dels governs i dels responsables mundials de prendre nota i invertir la situació per deixar un planeta habitable a les generacions actuals i a les venidores.••• ANDRÉS REQUEJO DE LAS HERAS, biòleg MsC FOTOGRAFIES: Andrés Requejo de las Heras i Marc Fasol REPRESENTACIONS GEOGRÀFIQUES (GIS): Raúl Estévez Terrados, geògraf.


el racó de la tireta

Des dels anys 50, un dels animals que es passeja lliurement pel parc, és el paó. En l’últim recompte n’hi havia 54. El mascle és el que té el pit blau i una llarga i acolorida cua que desplega davant les femelles o quan se sent amenaçat per alguna cosa que l’espanta. Les femelles no tenen aquesta cua acolorida i el seu pit és d’un color gris fosc ,tots dos tenen una mena de cresta al cap semblant a una coroneta. La femella pon entre 4 i 8 ous durant els mesos de maig i juny i els pollets tarden en sortir entre 28 i 30 dies. Quan són petits sempre van darrere la mare, és molt divertit veure’ls pel parc.

Mengen insectes, plantes i petits animalets i no heu de donar-los menjar perquè com que són molt curiosos no us els trauríeu de sobre. Son uns ocells tranquils, que no els agrada que els molestin, i si els estireu la cua o els empaiteu poden enfadar-se i, fins i tot, arribar a picarvos. Si per accident un paó us arriba a picar, ja sabeu on heu d’anar? Veniu al Servei Mèdic del Zoo on us posarem una mica de iode i si cal, un tireta.••• Servei Mèdic del Zoo Il·lustració Jordi Fàbregas

Revista del Zoo de Barcelona

MONTSERRAT CELADES

2/2016

El meu amic Miquel va explicar-me que dormen a dalt dels arbres i els agrada dormir sempre a la mateixa branca,

com a molts de nosaltres amb el mateix coixí.

••• 31


“SAGRATS” DEL SÀHARA

el nostre món

ELS COCODRILS Exemplar fotografiat al sud de Senegal


Arrel de la ponència “Distribution, habitats, population size, genetic variability and threat factors for the West African Crocodile in Mauritania” que José Brito , científic de la Universitat d’Oporto, va impartir dins del congrés “16th Annual SaheloSaharian Interest Group meeting”, organitzat el passat mes de maig pel Zoo de Barcelona, em va venir a la memòria una femella de cocodril del Nil que havíem tingut fa molts

anys al Terrari del Zoo de Barcelona, més petita i manyaga que la resta d’animals del grup, que estava tan marginada que no hi va haver més remei que separar-la i col·locar-la en una altra instal·lació. Ara crec haver resolt el misteri sobre aquell exemplar tan especial.

Els cocodrils del desert mengen peixos i amfibis, abundants a les gueltes, i no ataquen els ramats, el

•••

Femella de cocodril del Sàhara al Zoo de Barcelona

Revista del Zoo de Barcelona

Actualment els cocodrils del Sàhara viuen a Mauritània, Txad i Egipte i es troben extingits a Algèria , Líbia, Marroc i Tunísia. A Mauritània, un dels llocs on les poblacions han sigut

Normalment són respectats per la gent a les seves basses originals, ja que els tuaregs creuen que mentre hi hagi cocodrils hi haurà aigua, però quan es desplacen són molt vulnerables als atacs dels humans i als canvis sobtats de les condicions ambientals.

2/2016

Si uns animals semblen totalment aliens al sec i tòrrid ambient del desert del Sàhara són els cocodrils, però la sorprenent realitat és que al cor del desert més gran del món hi sobreviuen. Com s’ho fan? Com poden sobreviure en un ambient tan sec i hostil? Evidentment ocupen els pocs hàbitats aquàtics que existeixen a la immensitat de sorra i pedres: llacs, coves, oasis, gueltas (petites basses a zones pedregoses) i rius, temporals o no. Aquestes aigües, procedents de dipòsits subterranis que es van anar creant al subsòl, i els mateixos cocodrils, són testimonis relictes d’un Sàhara verd ara fa uns 7000 anys, tal i com la paleontologia i les restes fòssils i culturals ens mostren; poc a poc les pluges van anant desapareixent i durant els següents milers d’anys es va crear el gran espai sec i desèrtic que ara coneixem. Aquest procés de desertització segueix avançant avui dia.

més estudiades darrerament, el nombre de localitats amb cocodrils són un mínim de 78 mentre que al Txad i Egipte les poblacions són molt més petites encara que no es descarta que puguin sobreviure en algunes localitats aïllades i poc visitades com les que es troben a les muntanyes del Tibesti (Txad). Moltes d’aquestes localitats, sobretot a Mauritània, són petites basses ocupades només per un o dos exemplars, un nombre d’individus que ha sorprès als investigadors que es pregunten com poden ser viables unes poblacions tan escasses i aïllades. Aquestes poblacions, però, no estan realment aïllades i els exemplars són capaços de desplaçar-se a molts quilòmetres de distància per trobar-se i reproduirse, aprofitant les pluges ocasionals i la crescuda dels rius normalment secs. De fet es troben exemplars morts o restes d’ells a molta distància dels seus refugis habituals, fet que a permès arribar a la conclusió que aquestes petites poblacions pertanyen a la mateixa població reproductiva (metapoblació).

33


el nostre món

Si uns animals semblen totalment aliens al sec i tòrrid ambient del desert del Sàhara són els cocodrils que explica la bona relació amb els pastors . El seu paper ecològic com a vèrtex de la piràmide alimentària als tolls del desert ha estat ben estudiat a la guelta de La´Entreuka, a Mauritània, un estany de 950 m 2 on hi viuen uns 80 cocodrils a 500 Km del punt d’aigua més proper. Els cocodrils no només eviten la superpoblació de peixos sinó que el moviment constant de les seves cues manté oxigenada l’aigua evitant l’anòxia del sistema. L’ecosistema, format per dues espècies d’algues verdes, els peixos i els cocodrils formen un dels sistemes més simples però més productius de la Terra.

Sorprenentment, totes les mostres de mòmies pertanyien a la nova espècie descoberta i és que, segons les cròniques de l’historiador grec Herodotus, els antics egipcis reconeixien ja les diferències entre les dues espècies i utilitzaven al més petit i manyac per les seves cerimònies: el cocodril sagrat.

Durant molt de temps s’havia cregut que els cocodrils del Sàhara eren una més de les subespècies del cocodril del Nil, Crocodylus niloticus, la gran espècie de cocodrílid que domina el continent. Se li reconeixien algunes característiques diferents, com la petita mida i un caràcter menys agressiu, que eren considerades com adaptacions a un tipus de vida extrem. Els anàlisis genètics del material biològic extret dels cocodrils d’un petit oasis del Txad i processat posteriorment per investigadors de la Fordham University de Nova York al 2003, va donar un nou punt de mira al problema taxonòmic de la classificació dels mítics cocodrils del desert, els científics van poder comprovar amb sorpresa que les mostres genètiques divergien molt dels models propis dels cocodrils del Nil. Els cocodrils del desert pertanyien sens dubte a una espècie diferent, que és va batejar amb un antic nom científic ja utilitzat pel naturalista francès Geoffroy SaintHilaire al 1807, Crocodylus suchus. La investigació va seguir el seu curs i es van prendre mostres de molts cocodrils d’arreu del continent, incloent mostres de mòmies de més de 2000 anys d’antiguitat.

MAPA DE DISTRIBUCIÓ Un altre conclusió a la que es va arribar és que no només la població de cocodrils del Sàhara pertany a la nova espècie, sinó també les poblacions de cocodrils de l’oest africà de països com Senegal, Malí ,Niger, Guinea, Costa d’Ivori, Ghana ,Togo, Benin, Burkina Faso, Nigèria, Camerun i la República Centre Africana. Aquesta espècie difereix de l’autèntic cocodril del Nil, que ocupa l’est i el sud del continent, no només en el tarannà i en la mida. Els mascles de cocodril del Nil poden arribar a mesurar més de 5 metres mentre que els cocodrils de l’oest d’Àfrica o cocodrils sagrats no sobrepassen els 2,5, sinó que també hi ha diferències morfològiques com la forma del musell, més ampla en el

cocodril sagrat, o la configuració de les escates ventrals i del clatell. Una altra sorprenent conclusió de les investigacions és que els autèntics cocodrils del Nil són més propers evolutivament a les espècies americanes que als cocodrils sagrats; és molt possible doncs que l’origen d’algunes espècies americanes es trobi en exemplars migrats de l’est o el sud d’Àfrica i que arribessin a Amèrica després d’una llarga travessia oceànica a sobre de restes vegetals tot aprofitant els corrents favorables de l’Atlàntic sud. El descobriment té també àmplies repercussions conservacionistes, doncs tot indica que el cocodril de l’oest d’Àfrica és molt més escàs i el seu estatus està molt més amenaçat que el del genuí cocodril del Nil, per la qual cosa és molt probable que el comerç de les seves pells pateixi restriccions que a ben segur no agradaran als qui voldrien fer un bon negoci amb el comerç i tractament de les valuoses pells. De tota manera encara està pendent la seva classificació i catalogació definitiva a la llista roja dels animals amenaçats de la U.I.C.N. Amb les dades que ens han proporcionat aquests recents estudis, em queden pocs dubtes sobre la identificació d’aquella curiosa femella de cocodril, més petita i manyaga que els seus agressius companys d’instal·lació. ••• MANEL ARESTÉ

Conservador del Terrari


ecoiniciatives En tot programa de conservació hi ha factors no materials que influeixen en la seva sostenibilitat. Segurament, entre els més importants s’hi poden comptar els valors i la visió que té la població sobre el seu futur i sobre el futur dels recursos naturals del territori a protegir. Amb l’objectiu d’ajudar a la població a valoritzarlos, és crucial realitzar campanyes de sensibilització. Començant l’any 2015 i amb continuïtat durant 2016, l’Institut Jane Goodall (IJG), establert a Senegal, ha assistit tècnicament en la creació i implementació d’una campanya ben adaptada al context cultural de la Reserva Natural Comunitària de Dindefelo, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. La campanya, liderada pels ecoguardes de la Reserva, consisteix en visitar personalment totes i cada una de les famílies dels pobles de la zona almenys dues vegades, establint un vincle de confiança que permeti l’intercanvi d’informació o la resolució de dubtes sobre la Reserva. L’excusa de la primera visita és l’entrega d’un

L’INSTITUT JANE GOODALL IMPULSA UNA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ A SENEGAL PER A LA CONSERVACIÓ DE LA NATURA I LA SEVA BIODIVERSITAT pòster informatiu que exerceix també de ‘contracte’, on el cap de família es compromet a ajudar a protegir els recursos i la biodiversitat, fent un símil entre el futur d’un petit ximpanzé i el de la seva pròpia família. Anant més enllà, per ‘sacralitzar’ el pòster, els ecoguardes fan una foto de la família (obsequi molt apreciat en un context rural sense accés a càmeres) i els la porten en la següent visita per ser enganxada en l’espai indicat. També s’ofereix una segona còpia per a ser utilitzada independentment del pòster. La campanya està sent un èxit, i esperem que repercuteixi en la conservació del nostre cosí el ximpanzé. •••

2/2016 Revista del Zoo de Barcelona

••• 35


quadern de camp Hi ha plantes que per reproduirse alliberen al vent el pol·len (pol·linització anemòfila); és el que fan els pins i les gramínies, per exemple, de flors simples i poc aparents. D’altres, en canvi, van evolucionant eficaçment servint-se d’animals que transporten el pol·len fins a la seva destinació (pol·linització zoòfila) amb més precisió i amb necessitat de menys pol·len; però, és clar, per aconseguirho, van haver de “convèncer” aquests animals perquè realitzessin la seva tasca. Com es van entendre? Aquestes plantes van modificar algunes glàndules en la flor per excretar uns líquids ensucrats i aromàtics, l’atractiu nèctar, i oferir-los com a pagament al transportista. A més, van desenvolupar unes corol·les vistoses per destacar entre la vegetació i anunciar-se visualment. Però, després de consumir el nèctar, l’animal estaria disposat a complir amb el seu

encàrrec? El sistema només funciona si l’animal queda carregat de pol·len de forma involuntària mentre s’afanya a libar el líquid. Doncs bé, alguns animals han evolucionat cobrint-se de pèls o altres estructures que faciliten aquesta impregnació. D’altra banda, l’animal ha de visitar moltes altres flors per garantir el procés de pol·linització, la qual cosa s’aconsegueix fent que cada flor ofereixi una quantitat de nèctar que resulti insuficient per al transportista, de manera que en vulgui buscar més. Aquesta evolució mútuament condicionada i selectiva de dues espècies que comporta un benefici per a totes dues es diu coevolució. La pol·linització ens ofereix moltíssims exemples de coevolució. Els insectes destaquen com els pol·linitzadors més eficaços: els escarabats (coleòpters), les papallones (lepidòpters), les mosques (dípters) i, sobretot, les abelles i els borinots (himenòpters),

La flor enorme de la planta aquàtica sudamericana Victòria regia atreu, amb la seva olor i el color blanc, el coleòpter Cyclocephala i, quan l’escarabat penetra en el seu receptacle, es tanca i l’empresona durant tota la nit mentre l’insecte s’alimenta de nèctar i, amb els seus moviments, cedeix el pol·len que transportava i es cobreix del nou pol·len. A l’alba, la flor s’obre, cessa la seva olor i es torna rosada i sense atractiu.

que n’han arribat a ser uns veritables especialistes. També destaquen, tot i que en menor mesura, alguns ocells i altres animals. És fascinant la morfologia que han adoptat algunes flors per “obligar” l’insecte a carregar-se de pol·len en una flor i deixar-lo, després, en la següent sense saber-ho i que tot aquest procés sigui fruit d’una suma de canvis evolutius que van seleccionant el més beneficiós per a tots dos. Davant els que creuen que només sobreviu el més fort en la natura, ella mateixa ens ensenya l’èxit que es pot obtenir amb la col·laboració. No obstant això, aquests mecanismes genials, tan útils, per cert, per a l’agricultura humana, s’estan posant en risc amb l’aplicació d’herbicides i insecticides que intoxiquen i delmen les poblacions d’insectes i trenquen els processos fonamentals de la natura.

L’escarabat, ja alimentat, volarà a la recerca d’una altra flor blanca i olorosa, amb una nova càrrega de pol·len que dipositarà en la flor següent. Llapis de grafit i aquarel·la.

Himenòpters de mides tan dispars com la xilocopa Xylocopa violacea i l’abella de la mel Apis mellifera poden pol·linitzar la didalera Digitalis purpurea. Tots són de la família dels àpids, que amb els cossos peluts, l’avidesa pel nèctar i la capacitat de vol, són els millors pol·linitzadors.


Estudi del borinot terrestre Bombus terrestris. És l’as de la pol·linització. El seu cos voluminós i cobert de pèl espès li permet realitzar activitat a l’inici de la primavera, quan l’abella encara no pot a causa del fred. Recórrer llargues distàncies i té una gran capacitat de transport de pol·len. Visita un alt nombre de flors i d’espècies diverses per saciar la seva necessitat de nèctar (el pol·len també forma part de la seva alimentació), i és capaç de pol·linitzar fins i tot per vibració, com en el cas del tomàquet. Les adaptacions del borinot i d’altres àpids en la seva coevolució amb certes plantes ens mostren aspectes tan sorprenents com l’adherència del pol·len al seu cos per càrregues electrostàtiques generades en el vol, que cessen en tocar la flor, les llargues llengües libadores, la transformació de les seves tíbies en cistells de transport de pol·len i altres canvis morfològics que els doten d’eines de neteja, etc. Cada borinot és un tresor. Llapis de grafit, tinta i aquarel·la.

2/2016

En entrar en la corol·la tubiforme, el primer que toca el seu dors impregnat amb pol·len de flors anteriors és l’estigma. L’abella, per la seva menor grandària, no el tocaria si no fos perquè unes vellositats al terra de la flor l’obliguen a avançar sobre elles i l’aproximen al sostre.

Revista del Zoo de Barcelona

•••

La xilocopa, molt més pesada que l’abella, avança tombant les vellositats sense que li suposin cap obstacle. Aquarel·la.

Aquest tall imaginari en la flor de didalera ens permet veure el borinot fuster, un veritable gegant, en el fons de la corol·la, en plena libació de nèctar, impregnant el seu cos pelut del pol·len d’aquests estams i cedint, al mateix temps, el que porta de flors visitades abans. La planta s’ha anat adaptant a l’insecte i aquest a la planta durant milions d’anys i s’ha aconseguit un benefici clar per a tots dos. Aquarel·la.

37


•ACTIVITATS 2016• educació

SETEMBRE, OCTUBRE, NOVEMBRE, DESEMBRE 2016

Casals de zoologia nadal 2016

DISSABTES D’AVENTURA

ELS SECRETS DEL ZOO

PER A NENS I NENES DE 4 A 11 ANYS. ACTIVITAT PER ALS DISSABTES AL MATÍ.

ACTIVITATS DE DIUMENGE AL MATÍ PER A PETITS I GRANS.

Mitjançant jocs, visites a la col·lecció i les instal·lacions dels animals....els infants descobriran com els animals fan servir els seus caps, potes, dits i cues per trobar aliment, moure’s i viure en diferents hàbitats.

Compartiu experiències amb els infants. Descobrireu el Zoo com mai l’heu vist. Gaudiu en família l’aprenentatge!

CALENDARI D’ACTIVITATS

17 de setembre 1 d’octubre 15 d’octubre 5 de novembre 19 de novembre 3 de desembre 17 de desembre

Els cocodrils Els flamencs Els goril·les Els elefants Els dofins Els pingüins Els orangutans

CALENDARI D’ACTIVITATS:

11 de setembre 9 d’octubre 13 de novembre 11 de desembre

Què vols saber dels mamífers aquàtics? El Zoo portes endins Què vols saber dels mamífers aquàtics? El Zoo portes endins

Horari: Diumenges de 10.00 a 12.30 h.

Horari: dissabtes de 10.00 h a 13.00 h.

Inscripció per a tres Dissabtes d’Aventura diferents, 42,66€

Preus: Família sòcia del Zoo- Club: 30,25 € per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement d’ 11,20€ per nen a partir del tercer. Família no sòcia del Zoo- Club: 89,60 € per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 17,90 € per nen a partir del tercer.

Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat.

Inscripcions fins al dimecres anterior a l’activitat.

Places limitades.

Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.

Preus: Per als socis del Zoo- Club: 19,00 € Per als no socis del Zoo- Club: 26,85 € Només per als socis del Zoo- Club!

Places limitades.

FESTES D’ANIVERSARI INDIVIDUALS I EN GRUP

PER A NENS I NENES (recomanades per a infants majors de 4 anys) CELEBRA EL TEU ANIVERSARI AL ZOO!

Acompanyats pels Educadors visitareu els vostres animals preferits. I per suposat un esmorzar especial per a tots els convidats amb pastís d’aniversari. Us esperem! MÉS INFORMACIÓ I RESERVES:

Tel.: 932 256 787 de 9.00h a 14.00h i de 15.00h a 17.00h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00h a 15.00h escolazoo@bsmsa.cat


DIES DE ZOO. CURS 2016-17

CASALS DE ZOOLOGIA. NADAL 2016- REIS 2017

ACTIVITATS PER A NENS I NENES DE 5 A 13 ANYS.

PER A NENS I NENES DE 5 A 13 ANYS.

Activitats per a les vacances escolars. Per aquells dies de lliure disposició de les escoles. Cada un dels dies es tractarà un tema diferent d’una manera lúdica i entenedora per a tots els infants.

Si vols saber com treballem, d’on vénen els animals i veure’ls de més a prop... Si vols conèixer nous amics i passar molt bones estones...

PROGRAMA: consultar al web a partir de

setembre de 2016 Horari: de 9:00h a 17:00h

Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.

PROGRAMA:

Dies 27 al 30 de desembre del 2016 Dies 2 al 5 de gener de 2016 consultar temes al web a partir de setembre 2016 Horaris: de 9.00h a 13.00h (no inclou el dinar) de 9.00h a 16.30h (inclou el dinar) CASAL 4 DIES** 9.00h a 13.00h.

CASAL 4 DIES** 9.00h a 16.30h.

Socis de Zoo-Club

108.00€

168.00€

Socis de Zoo-Club amb carnet família nombrosa/monoparental

96.00€

152.00€

No socis de Zoo-Club

116.00€

188.00€

No socis de Zoo-Club amb carnet família nombrosa/monoparental

108.00€

168.00€

HORARIS I PREUS:

Preus: Soci Zoo- Club: 42,20€ Soci Zoo- Club amb carnet de família nombrosa: 38,00€ No soci Zoo- Club: 47,05€ No soci Zoo- Club amb carnet de família nombrosa: 42,20€

Ho trobaràs passant les vacances amb el Departament d’Educació!

(no inclou dinar)

(no inclou dinar)

Places limitades. INFORMACIÓ

Tel.: 902 457 545 de 9.00h a 20.00h

escolazoo@bsmsa.cat

CONSULTEU ALTRES DESCOMPTES I PROMOCIONS! Preu: 4,55 € per hora.

INFORMACIÓ I RESERVES

Inscripcions a partir del dia 14 de maig Places limitades INFORMACIÓ

escolazoo@bsmsa.cat

Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona Horari de secretaria: 9.00h a 14.00h i de 15.00h a 17.00h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00h a 15.00h

•••

Tel.: 902 457 545 de 9.00h a 20.00h Tel.: 932 256 787 de 9.00h a 14.00h i de 15.00h a 17.00h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00h a 15.00h

Des del web: www.zoobarcelona.cat Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona

Revista del Zoo de Barcelona

HI HA UN SERVEI DE GUARDA D’INFANTS DE 8.00H A 9.00H).

INFORMACIÓ I RESERVES: www. zoobarcelona.cat

2/2016

Tel.: 932 256 787 de 9.00h a 14.00h i de 15.00h a 17.00h, de dilluns a dijous. Divendres de 9.00h a 15.00h

39


Entreteniments

Em vols pintar? Sóc un blauet

QUI SÓC? MOTS ENCREUATS H-1. Mamífer carnívor, llest, de color rogenc, cua llarga i molt peluda. Peu sense vocalitzar. 2- El primer. Xufa líquida.3- A l’inrevés la meitat de la mosca de la son. Escala oberta de perfil. “i” en anglès sense cua. 4- Un dels pèls del porc espí. El contrari de poc. 5- La casa en té dues. Ocell que el mascle és negre amb bec groc i canta molt bé. 6- La més vibrant de l’alfabet. Petita, poca cosa. 7- Diminutiu d’animal prehistòric. Allò que es diu quan es contesta per telèfon en francès. 8- Treure la pell d’una fruita. Res. VERTICALS 1- El felí més ràpid de tots 2- Urani. A l’inrevés un grup de vertebrats, i del dret transpira de calor. Ignasi Pérez. 3- La grega idiota. Model nacional especial. 4- Anar sense vocalitzar. Crit del gat. 5- Empipa però és necessari per aprendre. La primera. 6- Pèl de porc espí escapçat. Girar l’embarcació a vela. 7- Passa-li les tisores. 8- Amb tant fons d’aigua s’espanta. Bicicleta en vertical

SOLUCIONS Horitzontals: 1 Guineu. P /2 U. Orxata / 3 Est. A. An. / 4 Pua. Molt / 5 Aa. Merla / 6 R. Minsa / 7 Dino. Alo / 8 Pelar. Oo Verricals: 1 Guepard / 2 U. Sua.Ip / 3 lota. Mne / 4 Nr. Miol / 5 Examen. A / 6 Ua. Orsar / 7 Tallal / 8 Panta. Oo


EL SURICATA r e r u t n e Av

educació

El xacal s’aixecà i mirant en Mirca li va dir: - si em segueixes fins a la nit ho veuràs. Vens?-

En Mirca era un suricata que li agradava posar el seu nas a tot arreu .

Mirca, ja confiat va seure al seu costat, ufff se’l veia petit. Li va explicar:- doncs estic buscant alguna cosa nova que em cridi l’atenció, tant em fa el que sigui-. El xacal va pensar un moment i li va dir: - has vist mai dues llunes?- En Mirca se’l mirà estranyat; -dues llunes?, vols dir?-

-Xacal moltíssimes gràcies, això és més del que esperava.I es va quedar 3 nits contemplant allò tan encisador que no havia vist mai...Va ser feliç I tu, petit llegidor? Ja mires tot el que reflexa l’aigua? •••

•••

Quan portava una estona va sentir molta calor i que el Sol cremava. Ara no tenia els caus magnífics que construïen entre tots a sota terra. Es va aturar i amb les seves ungles llargues va començar a excavar.- Au vinga Mirca, tot just acabes de començar, ara no et rendeixis- , va pensar. Ell anava traient terra i tirant-la enrere: zum, zum,

Mirca va quedar embadalit quan va veure que a sobre l’aigua hi havia la lluna igual que en el cel. I en mirar més prop d’ell va veure el seu reflex...era tot molt bonic, la lluna, l’aigua platejada, veure’s a ell mateix.

Revista del Zoo de Barcelona

Un dia va decidir allunyar-se una mica del grup i anar a descubrir nous paratges, on de segur, hi haurien noves sensacions. Allà potser veuria algun animal nou, alguna planta diferent o fins i tot una pedra que tingués colors. Dit i fet. En Mirca va fer un bon salt i va es va posar a córrer per les grans planúries seques on vivia. Estava molt content perquè sabia segur que alguna cosa nova descobriria.

Es va despertar a trenc d’alba. El Sol era una immensa rodona vermella que s’aixecava lentament i donava llum i color arreu on es posava. –Aaaauuuummm- va badallar. Es va posar de nou en marxa però de cop es va aturar, es va posar dret i restar quiet escoltant...havia sentit un soroll rere seu. D’un grup de matolls va sortir un xacal de llom negre que li va dir:- no t’espantis, no et vull cap mal, però no és molt freqüent trobar un suricata sol per aquí. I doncs, que t’has perdut?- En Mirca estava una mica espantat, però el xacal es va jeure a terra i el mirava somrient. Li va dir:- caram quina cua tan llarga i peluda que tens, el teu musell és més prim que el meu, i quines orelles tant grans...En un moment l’havia repassat de dalt a baix i el xacal va riure –Caram- li va dir -ets molt observador-

2/2016

Vivia amb una gran colla: pares, germans, oncles, amics i nouvinguts d’altres indrets. Tenia un caràcter alegre, divertit...però era molt molt curiós; tot li cridava l’atenció: uns elefants passejant, unes hienes rient, una flor que s’obre, un cactus que punxa i tot el que podeu imaginar que es posés davant del seu agut nas.

zum . Al cap de poc ja tenia un petit cau per guarir-se de la calor i allà que es va posar. Estava cansat i es va quedar adormit.

Som-hi! Tots dos varen caminar i caminar fins que es va pondre el Sol i ja la lluna es veia bonica amb la seva blancor. El xacal li va dir:-veus que hi ha un tros molt gran platejat allà lluny?, és un estany molt gran on tots hi anem a beure.- Mirca no havia vist mai un estany i el mirava amb ulls molt grans. El xacal va dir:- acosta’t i mira- .

41


Barcelona Zoo oh!