Page 1

DIARI DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

DESEMBRE 2013

Especial 20 anys de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya

F

a 20 anys els Firaires de Santa Llúcia varen decidir fer pedagogia amb tots els seus visitants mostrant, a peu de carrer, les nostres tradicions que es desenvolupen al voltant del cicle nadalenc. Una il·lusió i un objectiu: Que tot el treball que les seves artesanes mans feien per portar el Nadal a les cases de tots els catalans, fos més conegut, fent una

festa al carrer que apropés tothom a aquestes tradicions tant nostrades. El tió, el pessebre, la carassa, les titelles, les corals, el cava, el torró, els contes, tot era subjecte de narració, cercavila o representació. I així va néixer la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya, que enguany celebra la seva 20a edició.

Aquesta diada ha anat creixent tant en quantitat com en diversitat d’activitats i arriba a ser actualment la mostra de tradició nadalenca més important del nostre país. Moltes gràcies a tots als més de… impossible posar la quantitat de gent, que ha fet que poguéssim arribar a celebrar aquests 20 anys. Moltes gràcies a totes les

persones que des de l’Ajuntament de Barcelona han cregut en aquest projecte i ens han donat el seu suport i ajut. I, especialment, moltes gràcies a totes les entitats, grups tradicionals, artistes, voluntaris i amics que ens han donat el seu ajut per poder fer aquest camí. Us convidem el proper 13 de desembre a participar en els actes de l’aniversari!

Fira de Santa Llúcia, des de 1786


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Salutació de la Regidora de Ciutat Vella Mercè Homs i Molist. Regidora del Districte de Ciutat Vella

U

n any més arriba la Fira de Santa Llúcia. La fira més coneguda i estimada per tots. Hi ha moltes raons que fan de la Fira de Santa Llúcia un dels tresors més preuats pels ciutatvellencs, els barcelonins i els catalans. D’entrada, perquè entre els primers records que conservem de Ciutat Vella hi tenim el de passejar amb ulls ben oberts i curiosos entre les parades dels pessebres amb una gran diversitat de figures, per les parades de molsa i també imaginant com faríem l’arbre de Nadal. La Fira de Santa Llúcia forma part de la nostra memòria més íntima perquè ens lliga a uns moments d’il·lusió i de felicitat que mai oblidarem. Quan som més grans, hi portem els nens i apreciem el valor que té la Fira com a mostra de la continuïtat de la nostra cultura artesanal i de la força de la tradició popular. La Fira té el valor de la tradició més autèntica, aquella que està arrelada a la nostra identitat perquè és compartida per tothom.

Enguany compleix el seu 227è aniversari i ho fa amb més vitalitat i més empenta que mai, conscient del compromís amb la seva història i amb el seu futur. La millor prova d’això és que celebrem els 20 anys de la Diada de les tradicions i els costums nadalencs a Catalunya. La Diada és una gran festa dins la Fira i té

l’immens valor de treballar per recuperar i apropar-nos les figures estimades de la nostra cultura popular nadalenca. La creació del guardó del Firaire d’honor que s’atorga durant la diada ha contribuït també a mantenir ben fort el lligam de la fira amb la gent. Però la Fira de Santa Llúcia no s’atura, i com qualsevol altre

àmbit o projecte vol millorar per assegurar la seva continuïtat. Des del Districte de Ciutat Vella seguirem treballant conjuntament amb els firaires per garantir que els visitants i les famílies que en gaudeixen disposin del millor espai possible per visitar-la. Felicito als Firaires de Santa Llúcia i al Taller de Cultura per la

seva tasca i els encoratjo a seguir aportant l’afany de millora i innovació al manteniment de les nostres tradicions. La Fira de Santa Llúcia és un bon exemple que a Catalunya ens cal construir des de la genuïnitat i ser generosos amb les novetats. Només donant valor a allò que ens fa singulars podrem continuar sent el que som.

Benvolguts amics, Albert Deulofeu. President de l’Associació de la Fira de Santa Llúcia. Nadal de 2013

B

envinguts un any més a la Fira de Santa Llúcia que com tots sabeu és la fira més antiga que gira al voltant del món del pessebre i de les tradicions nadalenques. Aquest any, festivem el 227è (1786-2013) aniversari de la Fira de Santa Llúcia. Amb aquesta motivació, des de l’Associació Fira de Santa Llúcia, hem estat

preparant per a tots vosaltres i, sobretot, per a la vostra canalla, un seguit d’activitats com el Tió Gegant o la cercavila de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona que esperem que us agradin. A més a més, aquest any el dia 13 de desembre celebrem la 20a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Cata-

lunya. També estem contents del quart aniversari de la nostra web, la web que volem que sigui la vostra “fira virtual”; un espai on podeu trobar tot allò necessari per facilitar-vos la vostra visita, i un espai, també, on poder saber alguna cosa més sobre la història de la fira, sobre els seus artesans, activitats, exposicions de pessebres,

Edició: Taller de Cultura – Firaires de Santa Llúcia Coordinació editorial: Jordi Montlló Bolart Fotografies: Andreu Bernadàs, Taller de Cultura, Pep Herrero, Jordi Montlló, Pepa Brasó , Fons Josep Maria Garrut, Família Marinel·lo i Família Fontclara. Correcció: Maria Planas Camacho Disseny i maquetació: Edicions MIC

3 / Desembre 2013

fotografies i moltes altres coses. A la Fira real, la de tota la vida, res canvia i tot està canviant. Des de l’Associació, estem treballant perquè tot allò que tots nosaltres estimem, no faci més que millorar. Enguany, hem donat el tret de sortida a una reforma i millora de la imatge de totes les casetes de la fira, esperem que

D.L. LE-1064-2013

entre aquest any, i sobre tot l’any que ve, en puguem gaudir tots plegats. En nom de tots els firaires, us convidem a visitar i a gaudir de totes les novetats, i de tot allò que durant tot l’any hem estat preparant amb la intenció de compartir amb tots vosaltres un espai on viure l’ambient i la màgia del Nadal.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Programa 2013 TIÓ GEGANT DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA Activitat per a nens menors de 12 anys, per tal de fer cagar el tió a la Plaça Nova de Barcelona. Dies: Del 30 de novembre al 17 de desembre. Horaris: De 10.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.30 h els dies festius, i de 10.30 a 13.30 h els dies laborables.

20A Diada de les Tradicions I els Costums Nadalencs a Catalunya Divendres, 13 de desembre del 2013 MATÍ • De 10.30 a 13 h: Tió popular TARDA •A  les 18.30 h: Cercavila de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona acompanyada dels grallers La Pessigolla de la Plaça Nova, amb llançament de caramels, per tot el recinte de la Fira. • A les 18.45 h: El Nadal de la Laia, per la companyia Titelles Sebastià Vergés. • A les 19.30 h: Lliurament del guardó de Firaire d’honor a l’Esbart Català de Dansaires. • A les 19.45 h: Actuació del Cor Escandinau – Tradició de Santa Llúcia. •A  les 20.00 h: Actuació de l’Esbart Català de Dansaires (secció infantil i juvenil) amb danses i balls d’hivern i de cicle nadalenc. • A les 21 h: Nadal amb tabal – “ Fum, Fum, Pum”. Actuació de la Repúbli-k de l’Avern que ens oferirà Nadales amb tabals.

Firaires d’honor de la Fira de Santa Llúcia (1995-2013)

D

es de la segona edició de la Diada de les Tradicions i els Costums Na­­ dalencs a Catalunya es va instaurar el nomenament d’un firaire d’honor, que hauria de recaure en un personatge o entitat promotora en un sentit o altre de la Fira de Santa Llúcia. Això va ser l’any 1995 i el primer que va tenir l’honor de ser nomenat firaire d’honor va ser Pas­qual Maragall, llavors alcalde de Barcelona.

Andreu Bernadàs / Jordi Montlló

Durant tots tots aquests anys han estat firaires d’honor una llarga representació de personatges relacionats amb la cultura, l’espectacle o l’esport català; però també institucions de caràcter social o cultural. Podem trobar professionals de la comunicació com Mari Pau Huguet, l’Andreu Buenafuente i l’equip del Terrat o el Toni Clapés. Un dels sectors amb més representació és el del teatre amb personalitats com

Joan Pera, un client fix de les parades de la Fira, Paco Moran, Merche Mar, vedette del Molino, el grup de La Cubana, Miquel Gila, font d’inspiració i admiració de molts humoristes com el propi Andreu Buenafuente i l’actor Jordi Martínez. Raimón, Lucrecia i Nina aporten la quota musical dins aquest grup i l’esportiva és per a l’Enric Massip, quan era jugador d’handbol del FC Barcelona. També han

compartit premi models com la Judith Mascó, l’Oscar Nebreda, dibuixant i humorista conegut per les seves col·laboracions a la revista Jueves o a TV3 o l’escriptora Asha Miró. En dues ocasions s’han nomenat entitats en lloc de personalitats, són els casos de l’any 1996 quan es concedí el guardó a l‘entitat barcelonina de l’Arca de Noé i l’any passat, 2012, a l’Associació de Pessebristes de Barcelona,

dins els actes de celebració del 150 aniversari de l’associacionisme pessebrístic, ja que Barcelona fou la pionera mundial d’aquest tipus d’entitat. Finalment, enguany ha estat nomenat Firaire d’honor l’Esbart Català de Dansaires per la seva col·laboració ininterrompuda en la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs de la Fira de Santa Llúcia, on també actuaran.

1995- Il·lustríssim Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona 1996- Arca de Noé, societat cultural – humorística fundada l’any 1927 per Santiago Rusiñol 1997- Andreu Buenafuente i tot l’equip del programa el Terrat de la Cadena Ser 1998- M  ari Pau Huguet, periodista i presentadora de TV3 1999- Miguel Gila, humorista i dibuixant 2000- M  erche Mar, vedette i artista de El Molino 2001- Judit Mascó, model 2002- P  aco Morán i Joan Pera, artistes 2003- N  ina Agustí, cantant i presentadora de televisió 2004- Asha Miró, escriptora 2005- L a Cubana, grup de teatre 2006- Toni Clapés, el locutor i periodista de RAC 1 2007- Lucrécia, cantant 2008- Raimón, cantautor català 2009- Jordi Martinez, actor 2010- O  scar Nebreda, dibuixant i ninotaire 2011- Enric Massip, jugador de handbol internacional 2012- Associació de Pessebristes de Barcelona 2013- Esbart Català de Dansaires

4 / Desembre 2013


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

20 anys són molts anys... Andreu Bernadàs – Taller de Cultura

F

a 20 anys, la Junta Directiva dels Firaires de Santa Llúcia, encapçalada per l’Isidre Barceló, en Lluís Mestres, en Francesc Bertran, en Dídac Martinez, en Jaume Colomer i en Lluís Crugeira, van decidir que els seus visitants havien de conèixer d’una forma diferent quines eren les tradicions catalanes que envoltaven les dates més properes al Nadal. La voluntat d’ensenyar a tots els conciutadans com es podia conèixer la cultura tradicional relacionada amb el mon del comerç, va ser pionera a la nostra ciutat. Avui la realització d’activitats al carrer al voltant dels eixos comercials i botigues de barri relacionades amb tradicions i costums és una de les pautes de dinamització més importants al llarg de l’any. Van escollir un element màgic perquè fos el pal de paller de la Diada: El tió. En aquell temps el tió no era gaire conegut per la gent. Com a demostració de les nostres paraules, us puc dir que vàrem haver de fer uns fulletons amb el text de la cançó perquè els nens la coneguessin i poguessin cantar-la tots plegats. La primera Diada es va fer el 12 de desembre de 1994, des de les 9 fins a les 21 h. El programa consistia en un cercavila de grallers, bastoners, capgrossos i carassa per tota la fira, una popular “cagada” del tió, una degustació de torró típic de Catalunya i cava català i una cantada de nadales per part d’un cor adscrit a la Federació Catalana d’Entitats Corals. Varen col·laborar amb nosaltres La Caixa, Galerías Preciados, Galetes Graupera, Codorniu, Roig Il·luminacions i Caramels Rica. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Federació Catalana d’Entitats corals, Tradicions i Costums i de la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella. Els amics de Tradicions i Costums d’Òmnium Cultural, Toni

i Llum, van col·laborar amb nosaltres lliurant uns fulletons on tothom podia saber i aprendre de forma molt didàctica les tradicions del Nadal. La segona edició vàrem ampliar-la amb la publicació d’un llibret amb textos de El Pessebre de Joan Amades, gràcies a la complicitat i a la col·laboració dels hereus de Joan Amades, que

ens van cedir els drets de publicació del llibre, publicat anteriorment per Editorial Sadag el 1946 a Barcelona i reeditat el 1959 per Aedos, cosa que ens va permetre donar a conèixer al gran públic els coneixements i tradicions que havia recollit Joan Amades al voltant del pessebre i el Nadal. En aquestes publicacions gaudírem de la col·laboració de

molts amics i companys: Na Pilar Vélez, directora del Museu Marès; en Xavier Cordomí, actual director de la Casa dels Entremesos; en Jan Grau, que ens va parlar de Sant Nicolau i el Papa Noël, del poeta Ramon Ferran Tolosa, de l’Isidre Barceló en la seva faceta més literària, d’en Joan Lluís Zafon i d’en Gabi Domènech en el disseny i compaginació. La segona edició també va encetar una activitat que ha esdevingut un dels actes més importants de la Diada: L’elecció del Firaire d’Honor. Podeu veure més informació a l’apartat especial que hem fet en aquest diari. Any rere any, la Diada creixia en qualitat i en quantitat. En qualitat perquè s’hi incorporaven artistes amb activitats de teatre de carrer; perquè varem comptar amb les cantades de corals com la de l’Escola de Músics IJPC del Raval, dels treballadors de TMB, del Cor del Club Super 3 o dels Pastorets i Pastoretes d’Olesa de Montserrat; perquè autors com la Teresa Clota ens van aportar projectes teatrals relacionats amb el Nadal i perquè molts mags varen fer somniar a la mainada amb trucs molt variats. I en quantitat perquè any rere any, els nens i nenes del nostre país ens superaven en participació i esgotaven les existències de tot el que preparàvem perquè els “cagués el tió” Una de les activitats paral·leles que més ens va enorgullir 5 / Desembre 2013

va ser la celebració del Concurs de Pessebres per a les escoles del districte de Ciutat Vella, que varem fer durant 4 edicions, en què cada escola del districte, dissenyava i realitzava un pessebre que s’exposava al públic en el Verger del Museu Marès, per tal que tothom, mitjançant una votació popular, escollís el que més els agradava. Al costat dels pessebres de les escoles, els firaires de Santa Llúcia van fer una exposició de peces úniques, que era una mostra molt especial del treball artesà que desenvolupen els firaires al llarg de l’any. I moltes coses més: l’any 2002 vàrem homenatjar la nostra centenària firaire del verd, la Carme Navarro Rueda; el programa infantil de Catalunya Cultura: Patim, Patam, Patum, va transmetre, el dia de la Diada, en directe el seu programa en diferents edicions; vàrem col·laborar amb el Departament de Cultura de la Generalitat tot repartint a la Fira i promocionant 9 facsímils de nadales del Arxiu Joan Amades, que estaven exposats al Palau Moja; ens va visitar la Queta en la seva campanya de normalització del català; vàrem comptar amb la col·laboració dels Voluntaris 2000 en diverses edicions i, molt especialment, varem comptar amb Titelles Sebastià Vergès, companyia que porta més de 100 anys fent titelles pels nens, que ha estat amb nosaltres des de la tercera edició.

En l’apartat de patrocinadors just és comentar el suport que durant molts anys ens va donar La Selva, tot fent que la Diada pogués créixer i desenvolupar-se fins avui. La col·laboració del diari El Mundo i del diari Avui, també han estat molt important en el desenvolupament de la Diada, tant per la qualitat de la seva ajuda com per la campanya de promoció que ens van fer. En els darrers anys hem comptat amb la valuosa col·laboració de la Direcció de Comerç i del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona que han fet que la Diada sigui un referent de la cultura popular del nostre país. Les darreres edicions, amb la presidència de l’Albert Deulofeu, han consolidat aquesta Diada arreu del nostre país, tot fent que la Fira de Santa Llúcia aconsegueixi una gran dimensió internacional, com ho demostra el fet que els darrers anys més de 10 televisions estrangeres han vingut a captar amb les seves càmeres l’ambient de Nadal i de tradició que conviu al voltant de la fira i la seva gent. No vull acabar aquest article sense donar les gràcies a tots els firaires i les firaires que amb el seu ajut i col·laboració han estat indispensables per que la Diada arribi a aquests nivells d’excel·lència.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Esbart Català de Dansaires 1908-2013 Montserrat Garrich. Octubre de 2013

L

’any 1908, a la riera de Sant Joan de Barcelona (avui carrer més baix de Sant Pere), una colla d’amics interessats per la dansa en general i en concret per la del nostre país, redactaven i signaven els Estatuts d’una nova entitat anomenada Esbart Català de Dansaires. El 23 d’agost del mateix any es feia la presentació a la Sala d’assajos del Palau de la Música, edifici just acabat d’inaugurar, amb la presència d’Albert Bastardes, alcalde de Barcelona. Un mes després, amb motiu de les Festes de la Mercè, s’oficialitzava la presentació pública de l’Esbart Català de Dansaires al Palau de Belles Arts de Barcelona. La voluntat de la nova entitat és, des del primer moment, treballar per la dansa en general i en especial per la dansa tradicional catalana. Aquest objectiu queda palès en el primer article dels Estatuts que diu: “La finalitat del Esbart Català de Dançaires es estudiar y donar á coneixer los balls populars y artistichs nacionals y extrangers, per parelles d’abdós sexes”. Des dels seus inicis l’entitat s’ha preocupat per documentar les danses, tant en aspectes coreogràfics, com musicals, de vestuari, de la festa on es balla i els seus costums, i intervé activament en la reconstrucció i restauració de nombrosos balls arreu de Catalunya. L’entitat va estar sota la direcció del seu fundador Rafel Tudó i Duran fins l’any 1909 quan el substitueix Aureli Capmany. Des d’aquella data, l’Esbart Català de Dansaires ha comptat, entre els seus socis, amb personalitats rellevants com Joan Amades, Ramon Violant, Joan Tomàs, Joan B. Nadal, Apel·les Mestres, Lluís Albert, Ignasi Iglesias, i un llarg etcètera. Les dècades dels anys deu i els anys vint del segle XX van representar la consolidació i la projecció de l’entitat. Molta acti-

vitat, bona vida associativa, bona relació amb els intel·lectuals i les institucions del moment i algunes fites importants aconseguides: la realització de l’estendard modernista, l’any 1912, a partir d’un dibuix original obsequiat per Apel·les Mestres i la confecció del primer vestuari que es realitza després d’un precís estudi de la història de la indumentària a Catalunya, l’any 1916. A finals dels anys vint i fins a la meitat de la Guerra Civil tingué una gran activitat artística, cultural i associativa. La celebració del vint-i-cinc anys de vida amb la Festa de la música i la dansa catalana al Palau de la Música Catalana i la realització de l’anomenat

Casament a Muntanya al Poble Espanyol van servir per acabar de projectar públicament l’entitat. L’any 1936, edita l’obra titulada Balls Populars. Signada per Joan Amades, que havia de ser el primer volum d’una llarga col·lecció que no va poder-se consolidar. La fi de la Guerra Civil i la situació política posterior significà una davallada en la vida pública de l’entitat. Poc a poc i a partir de 1948, l’Esbart Català va reactivant la seva presència pública, ofereix ballades en diverses festes majors, inauguracions, homenatges, actes culturals i festius en general. Amb tot, i fruït d’aquesta “època fosca”, neix, l’any 1942, l’Arxiu de Dansa Tradicional Cata-

12 / Desembre 2013

lana que, sota la direcció d’Aureli Capmany i la feina de diversos socis, aplega les notícies existents des de l’edat mitjana fins aquell moment referides a danses tradicionals de Catalunya. La dècada dels cinquanta significà la recuperació de la vida pública i la reorganització plena. El 1958 s’esdevingué el cinquantè aniversari de l’Esbart Català de Dansaires i els actes programats es van convertir en manifestacions de reivindicació catalana, especialment l’acte a la plaça del Rei en el que es cantà el Cant de la Senyera per primera vegada després de la Guerra Civil. En aquesta dècada també s’organitzà el 50è Aniversari de

la Restauració de les Danses Populars (1952), i es participà en la inauguració del Nou Camp del FC Barcelona (1957). Aquest tarannà va continuar durant les dues dècades següents, destaca l’actuació al Palau de la Música (1960), com a punt final dels actes de celebració del cinquantè aniversari de l’Entitat. Els anys vuitanta s’iniciaren amb una distinció molt preuada: la concessió de la I Almorratxa d’Or (1980) per part de l’Obra del Ballet Popular. L’any 1981, es presenten dues ponències al I Congrés de Cultura Tradicional i Popular: Necessitat de Diferenciar, Cara al Públic la Dansa Popular i Tradicional de la Dansa Espectacle i Una Alternativa a la Cobla: Els Instruments Populars, molt comentades i discutides per la novetat en els temes. Altres fets destacables dels anys vuitanta, van ser la celebració del 75è aniversari amb l’acte principal al Palau de la Música Catalana, la recuperació de la presència de l’entitat a les Festes de la Mercè, i l’inici, l’any 1988, del cursos de dansa tradicional anomenats La Cafetera. En els darrers anys del segle XX cal destacar la concessió del premi Fes-te Teva la Mercè (1992) que va dur l’entitat a organitzar, cada any, l’acte de dansa tradicional de les festes de la Mercè, anomenat MercèDansa. Altres activitats d’aquesta època són: l’ampliació i reorganització dels fons documentals, l’organització de la Colla dels Cavallets Cotoners de Barcelona (1992), la convocatòria del Premi Rafael Tudó per premiar estudis sobre dansa tradicional, i la redacció de l’obra Manual de descripció coreogràfica. L’any 1993 l’Esbart assumeix que els seus cavallets, datats de l’any 1933, ostentin el nomenament de Cavallets Cotoners de Barcelona i s’integrin en el projecte del Seguici Popular de la ciutat. També cal esmentar la concessió del Premi Ateneu 1993 a la Creativitat Artística concedit per


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

la Federació d’Ateneus de Catalunya a la iniciativa de La Cafetera, la declaració de l’Esbart Català de Dansaires com a Associació d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya, així com la concessió de la Medalla al Mèrit en Dansa Catalana atorgada per primera vegada per l’Obra del Ballet Popular l’any 2001. L’any 2004 convoca la primera jornada d’Aportacions a la Dansa Catalana per contribuir a la difusió dels estudis i intervencions en les danses de Catalunya. Al llarg dels anys 2008 i 2009, l’entitat ha rebut diversos premis i reconeixements per part de la societat i les administracions: la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (novembre 2008), el Premi Centenari del Agrupa-

ment d’Esbarts Dansaires (novembre 2008), el Premi Continuïtat de la Obra del Ballet Popular i elPremi Rosa de Plata concedit per Barnacentre (febrer 2009). En tots, se’n destaca la dedicació i l’esforç en el camp de la dansa tradicional catalana i l’aportació de l’Esbart Català de Dansaires a la vida cultural de la ciutat de Barcelona. El 2010 l’Esbart Català de Dansaires és proposat per rebre la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Condecoració que va rebre de mans del President de la Generalitat, Hble. Sr. José Montilla, el 21 d’abril de 2010, en reconeixement de la seva trajectòria al servei de l’estudi i difusió de la dansa catalana. Els anys 2011 i 2012 l’Esbart

Català de Dansaires es dedica a publicar enregistraments musicals de dansa catalana en record i homenatge als compositors que han col·laborat amb l’entitat, i a la publicació d’un conte infantil ambientat en el ball a l’esbart, entre d’altres activitats. L’any 2012 programa diverses activitats sobre la vida i l’obra de l’artista barceloní Apel·les Mestres. El projecte ha estat compost per a l’exposició: “ Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric”, la publicació d’una obra amb informació sobre la vida i obra de l’artista, l’enregistrament musical Cançons per a la mainada, així com activitats complementàries. xerrades, audicions musicals, etc. Per a la realització del projecte sobre Apel·les Mes-

13 / Desembre 2013

tres, l’Esbart Català de Dansaires ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona, en l’apartat de cultura popular. Finalment l’any 2013 i en commemoració dels vuitanta anys dels cavallets i els vint de l’ostentació de la categoria de Cavallets Cotoners, l’Esbart Català de Dansaires ha organitzat l’exposició fotogràfica “Cavallets... endavant!”, acompanyada de la publicació d’un fulletó amb informació del Ball de Cavallets Cotoners i la resta dels balls de cavallets de Catalunya i el quadern d’activitats infantils Cavallets per pintar. I, des de 1908, l’Esbart Català de Dansaires continua la documentació i recopilació d’informació sobre les danses que es ballen a Catalunya, l’estudi d’aquesta documentació i la seva difusió a través de mostres de dansa tradicional catalana arreu del país i fora d’aquest. Una d’aquestes mostres és la que ofereix a la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs que organitza la Fira de Santa Llúcia, convidat per l’associació dels firaires. L’Esbart Català de dansaires a la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalenques L’Esbart Català de Dansaires ha col·laborat en la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs de la Fira de Santa Llúcia des de la primera edició que es va programar. Als inicis la mostra de danses anava a càrrec del Cos de Dansa amb intervencions dels balladors juvenils i infantils. Ben aviat però, els balladors i balladores joves i petits van passar a ser els protagonistes de la col·laboració de l’Esbart amb l’associació de firaires. La Ballada de Santa Llúcia, com l’anomenen els nens i nenes i els nois i noies, ha esdevingut una acte tradicional del calendari anual de les seccions infantil i juvenil. La data, l’entorn, la immediatesa de les festes nadalenques, la imminència de les vacances, la foscor la fa una activitat especial. També hi col·labora sovint el fred de ple desembre, i a vegades la pluja i tot, que ha provocat que els dansaires ballin farcits de samarretes

i mitjons, i que es posin i treguin l’anorac mentre no ballen. Els músics d’El Grupet que els acompanyen cada any també coneixen la sensació de fred en tocar parats, malgrat anar abrigats amb jaquetes, abrics, bufandes i guants. Per a la Ballada de Santa Llúcia a la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs de la barcelonina Fira de Santa Llúcia, l’organització demanà a l’Esbart un repertori d’hivern i de muntanya, adient a l’hivern que començarà. Ara bé, aquesta estació a Catalunya, no és una època de l’any gaire balladora, ni festiva. En tot cas, acostumem més a cantar amb la família o amb els amics. Per això, ja fa molts anys l’Esbart Català de Dansaires prepara un repertori de peces que poden ser cantades i ballades alhora de manera que el públic també pugui participar de l’activitat, cantant i picant de mans de sempre va bé per passar la fredor. Els balls de la Masovera, de la Civada, del peu Polidor, el Patatuf, el Rotlletó, la Bolangera, el ball rodó disposen i molts altres omplen la Fira de Santa Llúcia, amb les seves alegres melodies i coreografies. La Ballada de Santa Llúcia també ha deixat a l’Esbart Català de Dansaires un bagatge i records i algunes anècdotes que recorden els protagonistes. Ells mateixos ens ho expliquen: La Ballada de Santa Llúcia “és divertida però no vull tornar a caure de l’escenari com va passar aquell any ...” (Teresa); “m’agrada la Ballada perquè és Nadal” (Aina i Berta G.); “m’agrada veure els nens com miren la fira” (Yasmina); “m’agrada perquè treballem en grup” (Berta F. I Marta); “... és de nit” (Bruna); “recordo que un any uns nens van caure mentre ballaven El Ball de la Civada” (Rafa); “abans ens convidaven a cacaolat i pernil” (Guillem); “m’agrada perquè fa fred” (Maria); “m’agraden els balls que hi fem” (Selva); “m’agrada el lloc” (Alan); “el pare (músic) porta camisa, jersei i jaqueta perquè fa una mica de fred” (Vicenç) (Records i anècdotes expressats per alguns balladors i balladores de l’Esbart Català de Dansaires, d’edats entre 5 i 13 anys)


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

La Fira de Santa Llúcia a estudi Jordi Montlló Bolart. Historiador i museòleg

A

Barcelona, la tradició popular anomena Fira de Santa Llúcia el mercat de figures de pessebre i elements nadalencs que es forma davant de la Catedral i que antigament començava el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. La primera referència documentada d’aquesta Fira ens la proporciona Rafel d’Amat Cortada, el Baró de Maldà, en la seva crònica Calaix de sastre de l’any 1786. La majoria d’autors posteriors fan servir aquesta referència per parlar-ne, a partir de la difusió que en va fer Joan Amades, però sense fer noves aportacions. Així doncs, malgrat l’antiguitat documentada d’aquesta Fira, la seva rellevància a nivell social per les sinèrgies que genera i com a reflex de la festivitat del Nadal a casa nostra, no hi ha cap monografia ni cap estudi en profunditat publicat. Des de l’any 1792, amb el Diari de Barcelona i posteriorment amb La Vanguardia i altres publicacions

periòdiques es van fent continuades referències als diferents mercats de figures de pessebre, però també a altres elements com les casetes, primer de cartó i més tard de suro, de la ciutat de Barcelona. Només una petita mostra ha estat publicada per l’Associació de Pessebristes de Barcelona. D’aquestes notícies se n’extreu que a Barcelona hi havia una gran varietat de fires de pessebres, que cada fira tenia la seva data i que el procés ha anat canviant amb el pas del temps. La Fira de Santa Llúcia de Barcelona ha estat i és un punt on es concentra gran part dels elements que seran protagonistes del cicle nadalenc. És un referent per a l’imaginari col·lectiu d’aquestes festes i forma part del ritual festiu. La Fira de Santa Llúcia és una manifestació de marcat caràcter social i econòmic que es produeix en un context espacial, cronològic i temporal concret i, per tant, amb unes connotacions

que traspassen aquest espai i temps delimitat. Per tant, el present treball de recerca, que s’emmarca dins un programa de doctorat de la Universitat de Barcelona com a tesi doctoral, pretén una doble finalitat: per un costat, determinar la gènesi i el procés evolutiu d’aquesta Fira dins el propi marc contextual com a interpretació de la societat barcelonina i catalana en la mesura que s’hi emmiralla o hi és representada; per l’altre conèixer els mecanismes i les relacions que s’estableixen, primer dins l’ organització del treball i familiar dels firaires al llarg de l’any i, després, dins la unitat d’estudi que és pròpiament la Fira, que es desenvolupa el mes abans de Nadal. A més a més, també es pretén generar coneixement científic a l’entorn de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i documentar-la. Veure’n l’evolució històrica, social i econòmica i com s’ha anat modelant a partir dels canvis socials del país. La Fira actual

Fons Estrella Fontclara. El pare de l’Estrella era el xispes, que feia la instal·lació elèctrica de la Fira..

té poc a veure amb la de fa 40 o 50 anys, i menys amb la que es feia abans de la guerra. La Fira no és un element estàtic, sinó que ha anat evolucionant al ritme que marca la resta de la societat.

mòria dels artesans i firaires que han estat presents en el darrer mig segle de la Fira i que alguns vénen de tradició familiar que es remunta a principis de segle XX. La importància per tradició, antiguitat, repercussió social i

La Fira de Santa Llúcia és una manifestació de marcat caràcter social i econòmic És important que aquest estudi es faci des d’una òptica interdisciplinària, a partir de la recerca documental i històrica però sobretot des dels testimonis actuals. Una simple seqüència cronològica d’esdeveniments és menys motivadora que interpel·lar directament els seus protagonistes i recuperar la me-

La família Marinel·lo pinten a mà fons de pessebres des de principis del segle XX.

16 / Desembre 2013

mediàtica, fins i tot, en l’àmbit econòmic, no s’ha vist reflectit mai amb un estudi en profunditat d’aquest fenomen. És del tot imprescindible que s’actuï de forma imminent abans no sigui massa tard, coincidint en un moment de canvis socials i econòmics que faciliten el replantejament de moltes actuacions que


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

La Fira actual té poc a veure amb la de fa 40 o 50 anys, i menys amb la que es feia abans de la guerra com un element vertebrador de la ciutat amb una gran estabilitat i un volum important de moviment social, econòmic i cultural. Finalment, es vol cohesionar i donar referències als firaires des del món associatiu per al propi desenvolupament des de l’esforç comú. Una de les principals fonts d’informació d’aquest treball han estat els mateixos firaires a partir d’entrevistes temàtiques que han servit per entendre millor el funcionament de la fira, l’estructura de treball durant la

Fons Josep Maria Garrut (APB).

poden afectar el desenvolupament futur de la Fira. L’aplicació de les conclusions de la recerca proposada poden servir per determinar criteris de prospectiva en aquesta línea. Aquest treball permetrà tenir un coneixement de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona més real i aportarà material nou per difondre via mitjans de comunicació quan aquests en tinguin necessitat. L’Associació Fira de Santa Llúcia és la primera interessada en tenir un coneixement més profund de la seva pròpia realitat, saber d’on vénen, com

resta de l’any i, sobretot, l’origen familiar relacionat amb la fira. S’ha pogut recular gairebé una centúria, a partir del relat dels entrevistats i els records tramesos de pares a fills. Alguns titulars de parades corresponen a la cinquena generació familiar. Les conclusions de l’estudi han de ser un benefici col·lectiu que serveixi a tots els estaments: Fira, Ajuntament i ciutadania, per configurar programes destinats a millorar la qualitat d’oferta i fonamentar el futur de la Fira.

Foto Maria Josep Brasó. Celebració de l’aniversari de la Fira.

s’han adaptat als canvis socials, polítics i econòmics, per comprendre millor les problemàtiques actuals, refermar posicions i tenir alternatives a l’hora de prendre decisions. Ha de servir per fer sorgir noves iniciatives de gestió i de promoció de la pròpia Fira i dels artesans i firaires que la integren. El futur model de Fira ha d’estar relacionat amb la pròpia identitat, adaptada a les necessitats actuals, però ha d’establir unes bases sòlides per a la seva consolidació i futur desenvolupament. També és important per revalorar la Fira,

Fons Josep Maria Garrut (APB).

17 / Desembre 2013


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

L’herbei de Nadal: de la Fira de Santa Llúcia a casa Laura Bosch Martínez. Historiadora

S

’apropa el mes de desembre, deixem enrere la tardor amb els bolets i la castanyada per obrir les portes al Nadal. La Fira de Santa Llúcia n’és el primer reclam. Les famílies, cadascuna amb la seva ètica i els seus costums, es preparen per acollir aquestes festes amb la casa mudada d’il·lusió i calidesa. Així com un vell estable fou testimoni del naixement del fill de Déu, els racons de la casa oblidats tot l’any prenen rellevància per acollir el pessebre, l’arbre o el tió. Per alguns, el forat de la llar de foc és el lloc ideal pel pessebre. D’altres l’instal·laran a la calaixera dels besavis, o en el bufet del menjador o en aquell sotaescala dels mals endreços. L’arbre de Nadal, més gran o més petit, troba cabuda al costat d’una finestra, que pugui ser vist des del carrer, al rebedor d’entrada o al menjador. Al costat del pessebre o al costat de l’arbre, el tió és la companyia perfecta i l’alegria de la mainada. La transformació de la casa ens ajudarà a crear un ambient festiu, idoni per rebre la família, que tindrà el seu punt culminant el dia de Nadal, on totes les generacions es trobaran davant d’una veritable taula de festa decorada per a l’ocasió, partenaire perfecta de l’escudella i la carn d’olla. Per assegurar-nos l’èxit de la missió és indispensable fer la ritual visita a la Fira de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona. Les primeres pessigolles les nota-

ran els més petits de la casa que apressen a pares i avis a buscar dalt dels armaris o a les golfes les capses de figuretes del pessebre, llums a l’arbre i garlandes. Cal ferne inventari i anar a proveir-se a la Fira de Santa Llúcia, com cada any. La quitxalla té l’ull ficat allà on els avis hi guarden un personatge especialment esperat: el tió, amb la seva vella manta de quadres, la barretina i aquell somriure inversemblant amb les garrotades que rep, cada any més fortes. Avui, com cada any, me’n vaig al Pla de la Catedral, allà trobaré tot allò que em faci falta. El suro i la molsa no poden faltar en el pessebre; el meu avi hi havia posat atzavares, però ara ja no se’n troben. En una de les parades que venen molsa el firaire recorda que quan era petit acompanyava el pare a buscar la molsa a la muntanya, agafaven el tren de bon matí i tornaven al vespre després de sis hores de camí per omplir-ne un parell de coves. A la parada del

costat hi podem comprar unes corones de branca d’avet per posar a la porta i donar una benvinguda ben festiva als convidats. La Carme també ens proporciona el centre de taula amb espelmes i pinyes decorades amb llaçades de colors. Si voleu desitjar sort als vostres amics i familiars necessiteu un ram de gui o vesc. Totes les parades d’herbei en tenen, uns dins un gerret de ceràmica, d’altres embolicat amb paper de cel·lofana i d’altres amb roba de mocador de fer farcells o de sac i fins i tot el podeu trobar encabit en una bombeta. L’Amèlia i la Mercè són les venedores més grans de la Fira. L’elecció del tió pot resultar un xic complicada per la gran varietat que ens ofereixen els artesans. N’hi ha de totes les mides i des de fa uns anys en veiem de tan petits com el dit menut. Si mireu damunt del sostre de moltes parades podreu veure tions de grans dimensions que us miren i

20 / Desembre 2013

us somriuen esperant baixar per entrar a casa vostra. Alguns duen la cara pintada, d’altres dibuixada, un tap de suro de color vermell pel nas i fins i tot n’hi ha que duen una pipa a la boca i ulleres. La majoria de les barretines que porten estan fetes pels mateixos artesans amb plantilles de cartró que utilitzen any rere any fins que la màquina de cosir treu fum. Molts duen una branca d’avellaner al llom per estomacar al pobre tió, però si ho preferiu, els venedors del verd us proporcionaran veritables garrots. La decoració de la casa es pot fer amb branques d’avet, rams de galzeran, boix grèvol. Les baies vermelles són molt vistoses i contrasten amb els tons verds de les fulles. Un element decoratiu que encara no s’ha perdut són les carabasses que ven en Francesc, de formes curioses i colors bigarrats. Amb aquesta hortalissa i una mica d’imaginació podreu composar un centre de taula ben senzill que aportarà un toc càlid a la vostra llar. Traieu els gerros dels armaris i ompliu-los amb branques d’ eucaliptus, tenyit o natural, una fragància suau ambientarà tota la llar. Aquests darrers anys també comencem a trobar a les parades de la Fira una planta procedent de Mèxic que és molt apreciada per l’efecte cromàtic de les branques, la ponsètia o flor de Pasqua. Dóna alegria a la casa i tot i que n’hi ha de colors varis, les vermelles són un dels símbols decoratius preferits de les festes.

La darrera etapa del trajecte l’ hem reservada per a l’avet. Quan arribem a la parada del Lluís li està clavant la peanya de pi i ja el tindrem a punt per emportar. Ja ho veieu, deixeu-vos guiar per les olors de l’herbei de la Fira, de la resina dels arbres, d’eucaliptus, del suro, de la molsa humida.

Tanqueu els ulls i deixareu d’estar en ple centre històric de Barcelona per imaginar-vos en el vessant d’obaga d’una vall del Montseny. Si pareu l’orella sentireu el so d’un llenyataire, és en Lluís, amb la serra de cadena i la destral preparant els avets sense arrel que han d’anar clavats en una llesca de pi. Els cops del martell d’en Josep us traslladaran a les vinyes del Penedès, d’on treu els ceps que prepara per emportar a casa i amb els quals podrem decorar la taula amb espelmes o bé els utilitzarem com a cova per posar-hi el Naixement. Me’n torno cap a casa, ja tinc tot el que necessito per preparar la festa.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Santa Llúcia: particularitats d’una santa que ha donat nom a una fira Dra. Josefina Roma. Antropòloga

H

i ha dues contradiccions en la celebració de Santa Llúcia. Per una banda; en el seu martiri, ja que se la representa amb els ulls en un plat i la santa va morir amb un ganivet clavat al coll. De l’altra; en la data de celebració, el 13 de desembre, abans del solstici i en canvi diem: Per Santa Llúcia un pas de puça, referint-nos al fet que els dies comencen a créixer. Sabem que el dies natalis o dia de la mort de Santa Llúcia va ser el 13 de desembre de 304 i que va patir el martiri en temps de l’emperador Dioclecià. Nascuda a Siracusa, de família benestant, sembla que va perdre el pare en la infantesa. Havia promès la seva virginitat a Crist, i va acompanyar la seva mare, que patia grans hemorràgies al sepulcre de Santa Àgata. Ací esdevé una inflexió en la seva història, ja que Santa Àgata se li apareix i la tracta de germana estimada i li diu que ella mateixa, per la seva fe i santedat podia obrar la guarició que demanava. Guarida la mare, tornen a Siracusa i comencen a donar tota la seva fortuna als pobres. Però el pretendent de Llúcia va sospitar d’ella i la denuncia al procònsol Pascasi, que després d’un diàleg amb la santa, intenta corrom-

pre-la, tot enviant-la a un prostíbul, però no van poder moure-la ni amb una parella de bous. Com que pensaven que la santa feia màgia van abocar-li orina bullent per a desfer el sortilegi. Després la van empastifar amb pega i li van botar foc, però no la va tocar. Finalment, li van travessar el coll amb una espasa, o la van decapitar, segons les fonts més antigues del còdex Papadopoulos. La veneració a Santa Llúcia és molt antiga i les seves relíquies van ser portades a Constantinoble pel general bizantí Maniace, el 1038, però amb la conquesta de la ciutat pels croats, van retornar, aquest cop a Venècia, el 1204. D’on ve doncs, la creença sobre el fet que li van arrencar els ulls, que fins i tot ha quedat fixada en la iconografia? Hi ha força explicacions. La més important, és el nom, Lucia, Lucis Via i la seva situació en el calendari, en un moment pròxim al solstici d’hivern. D’aquesta manera, els ulls en un plat serien com armes parlants que simbolitzen la llum. També el fet de ser patrona de les noies, al costat de Santa Àgata, que és patrona de les dones casades, les fa paral·leles i simètriques, i si Santa Àgata porta un plat amb els pits arrencats en el martiri, es

fàcil la interpolació de l’element complementari en Santa Llúcia. També s’explica per la llegenda que en el martiri li van arrencar els ulls però ella va seguir veient amb uns altres, substituïts per Déu, o per l’altra llegenda que diu que es va arrencar els ulls per decebre el pretendent acusador. Pot ser també una confusió amb una monja dominica de Bolonya del segle XIV del mateix nom, que es va arrencar els ulls per a decebre el pretendent que la temptava, i fins i tot es diu, per confusió iconogràfica amb Santa Odília, d’Alsàcia, que porta els ulls sobre un llibre. Sigui com sigui, a més de ser patrona de Siracusa, Santa Llúcia ha estat i és advocada i protectora de la vista, i de tots els oficis que necessiten bona visió. A Barcelona, en un moment en que aparentment el laïcisme ha inundat tots els racons de la cosmovisió, la capella de Santa Llúcia de la Catedral, reuneix multituds de fidels, i el 13 de desembre, la cua dels que van a donar gràcies, a posar espelmes, de pregar per la visió pròpia o de familiars, arriba més enllà de la Plaça Sant Jaume, tot el dia. Però també és la patrona de les noies, i la seva festa situada a prop del solstici

21 / Desembre 2013

d’hivern és paral·lela a la de Santa Àgata, patrona de les dones casades, situada a començaments de la primavera popular, (5-II). Santa Llúcia és doncs, juntament amb Santa Caterina (25-XI) la festa d’inversió dedicada a les noies, mentre Sant Andreu (30-XI) ho fora dels nois i Sant Nicolau (6XII) dels infants. En els anys 50 del segle XX va extingir a Catalunya, una festa en què les noies, com a sacerdotesses d’un ritual d’inversió, feien una capta, revestides, una de Santa Llúcia i dues de “cardenales”, totes blanques i amb corones de flors. Era el seguici de les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de la Santa i també rebien llaminadures i fruites seques. Cada cop, les nenes que hi anaven eren més petites, fins que va desaparèixer la festa. En canvi, es va especialitzar en les modistes, quan en un inici eren les noies que anaven a estudi, que per a les nenes volia dir sobretot, aprendre a cosir per a fer-se l’aixovar. És molt important aquesta iniciació de les noies, relacionada amb el filat, teixit i costura, de manera que hi ha rondalles, com la de La Caputxeta Roja que neixen al voltant d’aquest període d’ensinistrament, que les convertirà de nenes en dones.

- Per on passarem? - Pel pont de les punxes. Pel que fa a la seva ubicació en el calendari, els folkloristes del segle XIX i començaments del XX creien que Santa Llúcia s’havia celebrat el 23 de desembre, guiats pel refrany de Per Santa Llúcia un pas de puça, i que amb la reforma gregoriana, el 1582, haurien suprimit 10 dies de desembre, per tant quedava Santa Llúcia el dia 13. Però no fou ben bé així. Certament, el calendari julià, era més llarg que l’any còsmic, i es va anar desfasant fins a deu dies, però el calendari gregorià no va treure cap dia de desembre, sinó d’octubre, i la que va canviar de data de celebració fou Santa Teresa, que va passar del dia 10 d’octubre, el seu dies natalis, al 15 d’octubre, que és quan se celebra des d’aleshores. Santa Llúcia, que sempre s’havia celebrat el 13, simplement, va quedar abans del solstici d’on s’havia anat desplaçant. Bibliografia • Gaetani, C. (1879): Memorie intorno al martirio e culto di S. Lucia. Siracusa. • Garana, Ottavio. (1955):Santa Lucia di Siracusa • Gozzi, Giancarlo. (2002): Santa Lucia. Storia, Culto, Tradizioni. Mantova. Sometti.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

La Fira de Santa Llúcia, una història personal i col·lectiva que cal protegir Maria Aurora Castellano Mas. Figuraire de la Fira

E

l record més antic que tinc de la Fira és el que pot conservar la memòria d’una nena petita, ja que la meva mare, l’Aurora Mas Poquet, va seguir treballant a casa després de casar-se. Això va permetre que jo nasqués entre figuretes, i dic figuretes perquè les seves són molt i molt petites. Recordo moltes tardes mirant embadalida la mare com feia o pintava aquelles petites figures de fang i quina alegria sentia quan em deixava fer el que ella feia: tocar el fang, agafar el repassador i retocar una figura, pintar-la o netejar el pinzell. Aquella mostra infantil d’interès per la seva feina va animar-la a deixar-me fer les primeres proves amb fang

l’últim dia. I ja han passat més de trenta anys! D’una banda, les figures que vaig crear pels volts dels quinze anys han crescut en quantitat i en qualitat. Ara formen una bona col·lecció que any rere any no para de créixer ja que el que més m’agrada de tot el procés artesanal és la seva creació. D’un temps ençà, he procurat recuperar figures tradicionals una mica oblidades, com l’home de les neus o el cornamusaire; i també he incorporat els animals més típicament catalans: la burreta negra o l’ànec collverd. Després de tants anys, les meves figures tenen seguidors i seguidores incondicionals que cada desembre compleixen el ritual de venir a veure’m per emportar-se les novetats. Els he vist festejar, casar-se, tenir fills i en algun cas separar-se, però no han deixat mai de venir perquè fer-ho forma part de la seva tradició nadalenca. D’altra banda, jo que formo part d’una segona (o tercera d’adopció) generació de firaires i que som considerats per la gent més gran de la Fira la nova generació, tot sovint em pregunto quin serà el futur de tot plegat. que, amb tota la seva bona fe i mostra d’un amor incondicional, va portar a vendre a la fira. Anys més tard, amb l’únic aprenentatge de la imitació, vaig idear el meu propi naixement. Era maldestre i estava en construcció, ara bé, va néixer amb la idea clara de fer quelcom diferent a la figura tradicional. Tanmateix, recordo l’angoixa que passava quan la mare anava a la fira i jo havia de quedar-me a dinar al menjador de l’escola, i la felicitat dels caps de setmana, perquè podia passar-m’hi tot el dia per ajudar a vendre. Recordo el fred, els entrepans per dinar, les anades i vingudes als pocs serveis que hi havia, muntar les parades a la matinada o recollir 22 / Desembre 2013

La tradició que nosaltres representem, per força, ha d’entrar en conflicte amb les properes generacions per tal de poder avançar. No hi ha cap societat que no evolucioni sense qüestionar la tradició i crear-ne de noves. Però, tal com diu la filòsofa Fina Birulés, “el fil de la tradició fa temps que es va trencar”, i si volem que la història de la Fira continuï hem de ser capaços de donar la volta al que tenim entre les mans. Hem de fer una mirada diferent al passat recollint el que ens ha deixat i reciclant-ho per no trencar el fil narratiu i construir una nova tradició que ser-

veixi per a una nova societat. Per fer-ho cal que les institucions s’impliquin i ens ajudin a innovar, no ho podem fer sols. Així doncs, la Fira està plena d’històries i records, sobretot d’aquelles persones que ens han anat deixant i s’han emportat les seves figures de fang o guix, les seves casetes de suro, les seves arrels de boix, els seus corralets i tantes i tantes coses que, sense adonar-nos, hem perdut pel camí de la tradició. La Fira és una part molt important de la meva història personal, però també ho és d’una història col·lectiva que cal que protegim.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

De quan els arbres de nadal es feien a mà Jordi Montlló Bolart

S

i busqueu un arbre de Nadal per ambientar el menjador de casa vostra i us passegeu per la Fira de Santa Llúcia podreu triar i remenar entre les nombroses opcions que us ofereixen les parades; arbres petits, mitjans o grans (de fins a 4 metres); amb l’arrel nua o amb test, amb pa de terra o amb base de fusta, naturals o artificials. Fins i tot n’hi ha que hi neva i en d’altres els trens s’hi passegen entre les branques. Tot i que l’entrada en escena del plàstic i l’ecologia mal entesa van suposar un trasbals inicial, amb el temps les coses han tornat al seu lloc. Les plantacions d’avets a la zona de Les Guilleries i el Montseny ja formen part del nostre paisatge i permeten una explotació racional d’un recurs tan important com els boscos. Aquesta vitalitat queda palesa per la diversificació de varietats d’avet que es poden trobar en l’actualitat. Els primers arbres eren de creixement ràpid però que aguantaven molt poc, fins que una finca del Montseny va fer un creuament i va crear el famós

masjoanis, primer el senzill i després el doble. Més endavant es van anar introduint altres espècies com el pinsapo, el nobilis, el masmarí, el concolor o el nordmanianna i també l’avet roig i l’anomenat avet de Douglas, tots ells molt més resistents a les calefaccions de les cases. Actualment la major part de la fira són nobilis o normandianna. Però la tradició dels arbres també té els seus orígens, els seus avantpassats i els seus propis mites. L’aspecte actual de l’arbre de Nadal, com altres elements del costumari nadalenc, s’ha incorporat a la nostra quotidianitat a partir de la gran maquinària propagandística dels americans; del cinema, la televisió i també dels soldats de la flota americana que visitaven la Fira. Anteriorment el culte a l’arbre a les llars catalanes es manifestava a través d’uns altres costums, com fer cagar el tió o a través d’uns altres espècimens botànics, com el boix grèvol, l’arboç o el galzeran. Expliquen els més veterans que a les puntes de les branques de l’arboç

s’hi clavaven mandarines o unes pomes molt petites per decorar. També s’utilitzaven les branques soltes d’avet que servien per decorar portes, taules o parets. Però la demanda d’arbres i la manca de subministrament en aquella època a Catalunya

23 / Desembre 2013

va fer idear a alguns firaires la manera de satisfer els clients. Va ser així com van inventar l’arbre de Nadal fet a mida. Aquest sistema va tenir molt èxit i es va estendre i són diversos els firaires que ho recorden amb certa nostàlgia. Però en Jaume Tomàs

no és d’aquests, prefereix l’acció i està disposat a mantenir aquesta tradició. Ens explicava que es passava tot el que durava la Fira fent encàrrecs. Hi havia algun any que tenia tanta feina que li resultava molt complicat trobar una estona de descans. Va començar a fer-ne als 14 anys; la seva mare, la Isabel Vivet, és qui li va ensenyar. L’any passat ens en va fer un per poder copsar tots els passos necessaris i poder mostrar-vos-ho. El sistema és el següent: primer cal anar a la muntanya a buscar bruc, boix o esparreguera i terra. Només es compra el test de fang. L’esquelet o l’ànima de l’arbre és una carcassa feta de feix de bruc, ben atapeïda i molsuda, relligada amb filferro. L’alçada d’aquesta carcassa indicarà l’alçada de l’arbre, que pot anar des dels 40 cm fins els dos metres. Cal subjectar la carcassa en un test ple de terra. Un cop l’estructura de l’arbre s’enllesteix, es procedeix a remuntar-lo des de baix amb branques d’avet, tallades i preparades per a l’ocasió. Les branques més grans es posen a sota i a mesura que es va pujant, les branques són cada cop més curtes i donen la forma piramidal de l’ avet. Les branques es claven manualment a la carcassa de bruc, només fent una petita punta amb el ganivet o el podall al final de la branca. Un cop s’arriba dalt de tot, a l’extrem de la carcassa s’hi clava una branca ben bonica verticalment. L’any passat, en Lluís Crugeira, per celebrar que feia 50 anys que estava a la Fira, va fer-ne de prova, com a homenatge a tota una generació de venedors de verd que durant tres, ara ja quatre, setmanes omplen de color verd el pla de la Catedral i intenten apaivagar el diòxid de carboni dels motors pels aromes resinosos dels avets. Aquests arbres són un dels molts tresors de la Fira a punt de desaparèixer i que si sou vius i espavilats potser encara hi sou a temps.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Nadal a la Casa dels Entremesos L’Esperit del Nadal i el Seguici del Nadal L’Esperit del Nadal és una capgròs que va néixer l’any passat com a idea dels Pessebristes de Ciutat Vella, concretament d’un dels seus socis i actual president, l’Abel Plana. Aquest projecte vol dotar a la ciutat de Barcelona d’un personatge festiu i popular, que enllaci la figura festiva, com és un capgròs, amb els pessebres i les festivitats nadalenques. L’Esperit del Nadal, duu un barret que es pot treure i posar. És calb; sobre la seva calba hi ha un petit pessebre, el qual es renova cada any. L’Esperit del Nadal només es treu el barret quan acaba la dansa i inaugura un pessebre (aleshores s’il·lumina el pessebre que duu al cap), també duu el bastó de Nadal de la Ciutat. Va acompanyat del Seguici del Nadal, en què 4 persones representen les estacions de l’any, amb els seus colors més significatius, 12 dansaires representen els mesos de l’any, cadascú porta algun motiu del mes que representa, i finalment, el seu grup de música,

els quals són els encarregats de tocar la seva dansa i durant el passeig del seguici per la ciutat toquen nadales! Enguany arribarà el dia 30 de novembre, i serà rebut pel convidat d’honor, aquest any en Jordi Pujol, que és l’encarregat de fer entrega del Bastó del Nadal de la Ciutat, i arribarà -sumant-se a la celebració del Tricentenari- al Born Centre Cultural. El seu seguici estarà compost per l’Esbart Català de Dansaires i els grup de música Els Quatre Vents. Desprès de fer un recorregut inaugurant els diferents pessebres de Ciutat Vella, finalitzarà a La Casa dels Entremesos on farà el pregó del Nadal de la ciutat, i amb la seva màgia encendrà els llums nadalencs de La Casa dels Entremesos, casa de la festa per excel·lència de la nostra ciutat. També el podrem veure per diferents districtes de Barcelona aquest mes de desembre. Seguiu-lo a la web www.pessebristesciutatvella.cat L’Escola Taller de Pessebres de Barcelona Des de l’Associació de Pes-

sebristes de Ciutat Vella volem promoure i mantenir l’iniciativa de crear una Escola Taller de Pessebres de Barcelona, única a la ciutat . Cal dir que els seus inicis no van ser fàcils, cal tenir en compte el gran suport d’entitats culturals de la ciutat que ens van cedir espais i ens van donar tot el seu suport per fer-la possible. Aquesta Escola Taller vol potenciar i difondre una part de la nostra cultura popular i tradicional com són els pessebres, els nous materials, i el caire diferent que li volem donar als pessebres fent-los més atractius i propers a la gent. Durant l’any 2013 els Pessebristes de Ciutat Vella signem uns acords amb el districte de Ciutat Vella per disposar d’un nou espai on poder atendre molt millor als alumnes, aquest equipament únic i especial és l’Espai Comerç. Aquí els nostres alumnes aprenen amb temps i l’escola disposa d’un espai fix on durant l’any es respira Nadal. L’oferta dels cursos està oberta a totes les edats. S’ensenyen les tècniques del guix, les

perspectives, i altres. Un cop acaba el curs, els diorames fets pels alumnes són exposats principalment a la gran sala de La Casa dels Entremesos, Centre Barceloní de Producció i Difusió de la Cultura Popular d’arrel Tradicional Catalana, a la plaça de les Beates 2. La Casa dels Entremesos centre del Nadal per uns dies! La Casa dels Entremesos serà fins el 12 de gener el centre de les tradicions nadalenques de la nostra ciutat. Donarà el tret de sortida el dia 30 de novembre quan rebrà l’Esperit del Nadal que farà el pregó del Nadal de Barcelona i il·luminarà la façana amb els màgics llums d’aquestes festes. La Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, La Casa dels Entremesos, juntament amb l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella faran que per uns dies aquest magnífic espai de cultura popular de Barcelona esdevingui el centre dels pessebrisme: pessebre humorístic de

La Casa (on hi veurem les figures exposades de gegants i bestiari en miniatura camí de Betlem!), mostra de diorames de pessebre de l’Escola Taller, II Mostra de Figuretes de Caganer, titelles tradicionals catalans, ludoteca de Nadal, recollida de joguines: “Gràcies Rei, gràcies Reina!”, sortides de La Carassa de Nadal i del Home dels nassos i, també podrem veure els vestits de Reis de Barcelona dels primers anys del segle XX amb l’exposició: Cavalcada de Reis 1900. Els Pessebristes de Ciutat Vella, a part de La Casa dels Entremesos, també fan altres pessebres importants a diversos espais de Ciutat Vella. El mateix dia que es dóna el tret de sortida del Nadal, dissabte 30 de novembre, s’obriran al públic els pessebres de: la Coordinadora de Geganters de Barcelona al carrer Duran i Bas, 16, antiga plaça dels Peixos, molt a prop de la Fira de Santa Llúcia, i el del Districte de Ciutat Vella a la plaça Bonsuccés, 3, i el dia 7 de desembre, el Tradicional Pessebre de la Basílica de Santa Maria del Mar.

30 DE NOVEMBRE, 20.00 h. L’ESPERIT DEL NADAL: INICI DEL NADAL A LA CASA DELS ENTREMESOS: Arribada de l’Esperit del Nadal i del seu seguici, encesa de l’enllumenat nadalenc, pregó del Nadal i inauguració de pessebres i exposicions, a càrrec de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella. DEL 30 DE NOVEMBRE AL 12 DE GENER. PESSEBRE HUMORÍSTIC I POPULAR DE LA CASA DELS ENTREMESOS. Pessebre amb figures originals i humorístiques dels gegants, el bestiari i altres personatges de La Casa dels Entremesos. EXPOSICIONS: CAVALCADA DE REIS 1900. Exposició dels vestits dels Reis d’Orient barcelonins d’inicis del segle XX recuperats per La Casa dels Entremesos. DIORAMES DE PESSEBRE. Exposició dels diorames de pesebre construïts pels alumnes de l’Escola Taller de Pessebres de Barcelona. II MOSTRA DE CAGANERS. Exposició de gran diversitat de caganers del pessebre a càrrec dels Amics del Caganer. DEL 30 DE NOVEMBRE AL 3 DE GENER. CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES: GRÀCIES REI ! GRÀCIES REINA ! Porteu joguines noves als gegantons infantils de La Casa dels Entremesos, aquests faran de patges reials i les portaran als casals infantils de Ciutat Vella i als hospitals de Barcelona. 30 DE NOVEMBRE i 1, 14, 15, 21 i 22 DE DESEMBRE, 12.00 h. LA CARASSA DE NADAL. Cercaviles de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona per la Fira de Santa Llúcia i carrers del Barri Gòtic, acompanyada per grallers, i que llença caramels per a nenes i nens. 14 DE DESEMBRE, 12.00 h. TITELLES A LA CASA. Sessió de titelles tradicionals catalans: El Nadal dels tres porquets amb titelles Vergés. 21 DE DESEMBRE, 10.00 h. ENTRE JOCS I PASSEJADES... VIU EL NADAL. Ludoteca de La Casa dels Entremesos, per a nenes i nens, amb jocs tradicionals, tallers i construcció d’un capgròs. 31 DE DESEMBRE, 10.00 h. L’HOME DELS NASSOS. Sortida de La Casa dels Entremesos i en cercavila de l’Home dels nassos i el seu seguici per acomiadar l’any. LA CASA DELS ENTREMESOS, amb la col·laboració de: Pessebristes de Ciutat Vella, Amics del Caganer I l’Arca de Noé. Una producció de la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, amb el suport de: Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. La Casa dels Entremesos. Plaça de les Beates, 2 (al costat de la Via Laietana). 08003-Barcelona. www.lacasadelsentremesos.cat 24 / Desembre 2013


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Repúbli-k de l’Avern: nadales a cop de tabal La Repúbli-k de l’Avern i Andreu Bernadàs

F

a tres anys, un grup de bojos tabalers ens va proposar tocar nadales a cop de tabal. Aquesta proposta ens va semblar agosarada, innovadora i molt, molt jove d’esperit, així que no varem voler perdre el temps i varem anar a veure els assajos

preparatoris d’aquestes nadales tabaleres. Sortim impressionats. Les nadales sonen amb la força de la tradició i el so del futur, amb el cor dels anys i el cap d’en Beethoven. Extraordinari! Així que acordem que participin a la nostra festa,

amb un repertori que inclou El 25 de Desembre (“Fum, Fum, Pum”), Jingle bells (“Jingle Ace”), Campana sobre campana i El rabadà, entre d’altres. I així ho han fet els darrers anys, tot actuant com a cloenda de la diada, i amb un clamorós èxit de públic.

Història: La Republi-k de l’Avern (la “RPK”) neix un fred 25 d’octubre de 2002 com a grup de percussió i foc a Les Corts, amb ganes de divertir-se i fer-ho passar bé. Aquí comença un projecte que, a dia d’avui, segueix endavant amb decisió. Un grup que ha nascut de les brases d’una de les primeres colles infantils de diables de Barcelona, els Diables d’Itaca, dels debats a la plaça de la Concòrdia; un grup que ha anat creixent amb força i ganes. Actualment són pocs els que resisteixen des del principi, però les noves generacions que pugen comparteixen el mateix esperit i les mateixes ganes dels que van iniciar aquest camí. La història de la Repúbli-k segueix a Les Corts i té la intenció de quedar-s’hi molts anys més. L’any 2012 van bufar 10 espelmes! Una dècada que ha donat

per molt: són escollits Cortsencs de l’any, guanyen 4 premis al concurs de percussió de Barcelona, i viatgen per tota la geografia catalana i més enllà, arribant a Almeria, Madrid, País Basc, Manacor (Mallorca) i fins i tot Sarajevo. La Repúbli-k col·labora habitualment amb colles de diables, cercaviles, concerts, festes del foc, fires, festes universitàries, bodes i, fins i tot, passarel·les de moda! Els seus ritmes es basen en els ritmes tradicionals. Ritmes que han actualitzat i als quals han donat un aire modern i festiu. Gaudeixen de la música i de la gent que els acompanya, tot oferint gresca i xerinola per allà on passen. Els agrada el que fan i ho transmeten en totes les seves actuacions tocant, ballant, saltant, cridant i vivint-ho molt!

El cor del Club Escandinau agermanarà dues tradicions amb nadales JMB

D

urant la 20a edició de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya, el cor del Club Escandinau tornarà a apropar les tradicions nòrdiques a les nostres. L’any 1999 aquest cor ens mostrà per primera vegada una llarga tradició sueca relacionada amb Santa Llúcia. El 13 de desembre la més jove d’una casa vestida amb una túnica blanca, una cinta vermella i amb una corona d’espelmes enceses oferia als seus familiars, cantant himnes tradicionals i acompanyada de les germanes i germans, pa i llum: el pa per a la gana i les espelmes per il·luminar les tenebres. Ja que la santa marcarà el final de l’escurçament del dia “per Santa Llúcia un pas de puça”, dita que no tindria sentit si no s’entén dins el context ante-

rior a la instauració del calendari gregorià. El precursor de Santa Llúcia el trobem a Alemanya a partir de la reforma luterana que pretenia suprimir el culte a tots els sants i ja sabem que eliminar costums arrelats en el temps és gairebé missió impossible. La devoció a Sant Nicolau, que portava regals el 6 de desembre es va haver de substituir per l’infant Jesús o el Christkindel, jove missatger del nen Jesús, que també es representava amb un vestit blanc i una corona d’espelmes al cap. A Suècia la substitució d’aquest costum pel de Santa Llúcia s’inicia a finals del segle XIX i la primera processó s’organitza a Estocolm l’any 1927. El que ens pot semblar a primera vista una tradició d’un país llunyà i, fins i tot, exòtic i dia-

metralment oposat a la nostra tradició mediterrània i catòlica, resulta que no ho és tant. Fixemnos com Aureli Capmany narra la Festa de les Llúcies que es feia en moltes poblacions catalanes: “s’organitzaven colles de noies, presidides per la que representava santa Llúcia, acompanyada d’altres dues anomenades Cardenales, totes tres amb mantell i corona; la Llúcia vestida amb cert luxe, portava una túnica blanca, un mantell blau, un cinyell ornat amb serrell d’argent, joies, collarets i en una mà la palma enflocada i en l’altra un plat amb dos ulls pintats. Les corones eren a manera de garlandes, mentre que la de la Llúcia era alta i molt enflocada”. Després d’oir missa anaven per les cases de famílies conegudes on preguntaven cantarem o no cantarem?”. Si la resposta era 25 / Desembre 2013

afirmativa cantaven alguna nadala o algun fragment dels goigs de la santa i recollien ofrenes i oli per a la llàntia de la capella. Aquesta pràctica es va anar extingint fins a perdre’s en el record i potser substituïda per altres pràctiques que es van posar més de moda, com la festa de les modistes que s’estableix a Barcelona des de

l’any 1928. Així doncs, veiem com les antigues processons de Llúcies es van transformar en comitives de modistes, amb carruatges i tot. Actualment, ni una cosa ni l’altra. Però gràcies al Cor del Club Escandinau enguany podrem fruir d’una tradició que agermana dos pobles que no ens sabíem tan propers.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

Carasses de Nadal: la carassa de la seu de Barcelona © Xavier Cordomí. (febrer de 1992 -revisat octubre de 2013)

E

l cicle nadalenc és el període de l‘any que conserva els costums més entranyables i familiars del nostre calendari. Les nombroses tradicions que omplen la celebració del naixement de Jesús i, per tant, el solstici d’hivern, els dies que el precedeixen i els que l’allarguen fins la diada de Reis són d’un marcat caràcter íntim i casolà. Al marge dels actes religiosos commemorats en comunitat i, sobretot, de l’exagerat consumisme en què estem immersos en aquestes diades, la majoria de les celebracions es produeixen de portes endins i en companyia dels parents més propers i de les amistats més volgudes.

Uns dels elements que exterioritzaven la joia d’aquestes dates i que lligaven la celebració religiosa amb la bulliciosa gresca col·lectiva eren les carasses, les carasses de Nadal. Aquesta tradició desapareguda els anys seixanta del segle passat va ser recuperada a Ciutat Vella de Barcelona on, en un pas més de la realització del projecte: Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, des del 1989, la Carassa de Barcelona, o de la Seu Catedral, actua per la Fira de Santa Llúcia. Les carasses, antigament, eren caps de moro, de cartró o de fusta, amb llargues barbes i cabells de pèl natural; a la Seu barceloni-

na està documentada la compra de cues de cavall amb aquesta finalitat. Els caps s’instal·laven sota els orgues barrocs d’algunes esglésies del Principat de Catalunya i, pels volts de Nadal, llançaven dolços a la quitxalla. Les carasses formaven part de l’ornamentació i de la decoració de l’instrument, al costat de campanetes, ocellets i d’altres motius florals i musicals. El cap de moro solia tenir moviment de boca i ulls, que el mateix organista podia accionar. En alguns casos, sortia del mateix orgue, disposava d’un tub que es feia sonar des del teclat mateix, tot fent bramar el moro amb uns esgarips esfereïdors. 26 / Desembre 2013

Aquest element d’imatgeria, en podríem dir festiva, enllaça directament amb tot un seguit de tradicions que fan referència al triomf del cristianisme sobre l’Islam: els balls de turcs i cavallets, els balls de l’almorratxa o de morratxes, les desfilades de moros i cristians, o els mateixos gegants de figuració musulmana o sarraïna que originàriament significaven el gran poder turc o musulmà vençut i escarnit per la fe cristiana. D’altra banda però, les carasses formen part d’un conjunt de costums on l’obsequi i l’ofrena, en forma de llaminadura o de petits regals, fa referència a la generosi-

tat de la natura, com ara la del tió. Aquest, a diferència de la carassa, es recull dins l’àmbit familiar o de petites comunitats. El tió caga i la carassa vomita o escup; tots dos però són una clara referència a la riquesa i a la generositat de la terra adormida pel rigor del hivern. El mateix succeeix en altres cultures amb l’arbre de Nadal o, molt més similar al tió, amb el tronc de Nadal a França. Aquesta generositat, altres vegades és representada per personatges sants o màgics, com Melcior, Gaspar i Baltasar, els nostres Reis d’Orient, i, en altres cultures, per Sant Nicolau als països germànics o Santa Claus als Estats Units d’Amèrica,


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

l’avi de neu,Txeryporka i la nena de neu, Snegurotxka, a Rússia, la vella bruixa Befana a Itàlia o el Pare Nadal,Papa Noël, als països francòfons. El fet comú en tots els casos és que l’ofrena, i tota la fantasia que l’envolta, sempre és adreçada a la gent menuda, com ho eren al Nen Jesús l’or, l’encens i la mirra dels Reis Mags d’Orient. De carasses, antigament, n’hi havia a punts tan diversos com Arenys de Munt, Manresa, Vilafranca del Penedès, Mataró o Perpinyà. A Barcelona, i concretament a Ciutat Vella, tenim constància que tres esglésies tenien orgue amb carassa: Santa Maria del Mar, Sants Just i Pastor i la Seu Catedral, aquesta darrera data del segle XVI. Algun autor també ens parla d’una carassa a l’església del desaparegut Palau Reial Menor, d’aquesta no he trobat cap mena de documentació. De les tres carasses documentades, la de Santa Maria del Mar, com els seus magnífics gegants de figuració persa, sembla que va desaparèixer en l’incendi del 1936; però les altres dues es conserven en perfecte estat: la dels Sants Just i Pastor a l’arxiu parroquial, i la de la Seu Catedral, restaurada a mitjan dels anys vuitanta, ha estat resituada i es pot veure a l’interior de la basílica si ens situem davant del cor i dels frisos de Santa Eulàlia i mirem al costat esquerre de la galeria que hi ha sobre la portalada principal. La tradició de la carassa ens diu que només funcionava un sol dia a l’any, sempre dins el cicle nadalenc. Els estudiosos, però, no es posen d’acord en el dia exacte en que això passava. Segons J. Basegoda i Nonell era el dia dels Sants Innocents, Aureli Capmany ens parla de la Nit de Nadal abans de la missa del Gall, Joan Amades esmenta el dia de Cap d’Any, d’altres autors apunten el dia de Sant Esteve. És molt possible però, que cada població i cada parròquia les fes funcionar en diades diferents. El costum era que la carassa fes uns crits aterridors, tot movent els ulls i la boca de manera inquietant i esglaiadora. La canalla, que es concentrava a l’església sota l’orgue, era alliçonada pels grans; tot seguit, mentre el cap de moro feia ganyotes entre la cridòria i els nervis de la quitxalla, la ca-

rassa vomitava confits, castanyes i llaminadures per la boca. A mitjan dels anys cinquanta i en la majoria dels casos abans de la Guerra Civil, les autoritats eclesiàstiques decidiren de suprimir la tradició a causa del gran enrenou i xivarri que s’organitzava dins els temples. De tota manera però, les figures restaren encara alguns anys sota els orgues, la de la Seu Catedral barcelonina fins els anys seixanta. Així, durant algun temps, molts pares barcelonins amenaçaven als seus fills, quan es portaven malament, d’anar a veure al moro Mussa. Després del Concili Vaticà Segon, les parròquies catalanes de l’estat espanyol decidiren de retirar definitivament les carasses ja que les consideraven anacròniques i en total desacord amb el nou sentit ecumènic de l’Església, i, d’alguna manera, ofensives per als col·lectius musulmans. Actualment, només resta al seu lloc originari, sota l’orgue, la carassa de la Catedral de Sant Joan de Perpinyà, a la Catalunya del Nord. El 1979, a Vilanova i la Geltrú, s’inicia una experiència de festa nadalenca de carrer amb un element d’imatgeria similar a la de la carassa, i es consolidà amb força anys de celebració, és la del Moro Manani, que aprofitava i escenificava una vella rondalla vilanovina. Per iniciativa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va ser encarregada a la Companyia Teatral l’Estaquirot la confecció d’una mena de carassa representant el pirata musulmà de la llegenda i de bastir-hi una festa al seu voltant. Des d’aleshores, els vilano-

vins, el dia de Nadal i el de Cap d’any, instal·laven el gran cap de moro en el mateix lloc que indica el conte, tot fent una gran festa infantil. La carassa vilanovina era de grandíssimes dimensions, molt més gran que les antigues figures de les esglésies, apareixia entre unes llargues cortines i tot escopint confits i caramels. Tant mateix, el Moro Manani conservava de les tradicionals carasses la immobilitat i els brams mentre llençava les llaminadures a la quitxalla concentrada al pati de l’Ajuntament. Malauradament la tradició vilanovina del Moro Manani va deixar de ser representada fa alguns anys per una molt errònia interpretació del mal anomenat “allò políticament correcte”. Barcelona va viure una altra breu experiència que no va tenir continuïtat quan, el 1982, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar al grup teatral La Claca la construcció i instal·lació d’una gran carassa a la façana gòtica de la Casa Gran, que el dia de Nadal

27 / Desembre 2013

va llençar gran quantitat de confits a la quitxalla concentrada. Definitivament però, a Barcelona la tradició, reciclada i treta fora dels temples, va estar recuperada i consolidada de manera totalment festiva i popular a la Ciutat Vella el 1989. Per iniciativa de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella de Barcelona, juntament amb el Districte de Ciutat Vella, i dintre de l’esmentat projecte Recuperació de la Imatgeria Festiva de Barcelona Vella, la nova Carassa de Barcelona llença caramels per a la quitxalla des del Nadal d’aquell any 1989. L’encàrrec va ser fet el 1988 al constructor imatger solsoní Manuel Caserres i Boix, el qual la va crear segons el model de la Seu Catedral, però fent-la molt menys terrible, molt més divertida i tot apropant la seva estètica a la dels nans i capgrossos tradicionals. La recuperada carassa barcelonina, tot i que respecta la tradició, té característiques noves i s’incorpora al marc social i

festiu actual. És un nou element d’imatgeria, lúdic i festiu, amb un espai d’actuació diferent al del seu avantpassat: el carrer. La Carassa de Barcelona, més que la reproducció de l’antiga carassa de la Seu Catedral, encara que en reprodueix la fisonomia, n’és una recreació. La nova Carassa barcelonina és de dimensions més grans i té mobilitat, és a dir, es desplaça. Mou misteriosament els ulls, llança grans quantitats de caramels per la boca, la llengua fa de llançadora mitjançant un dispositiu que amaga el turbant i balla al so de les gralles i d’altres instruments musicals tradicionals. El nou marc d’actuació de la Carassa de Barcelona li ha donat la mobilitat i un espai festiu propi i actualitzat: els carrers del barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia. Així mateix, ha consolidat unes dates fixes d’actuació, els dissabtes i els festius durant la Fira. Cada any fa sis sortides, i cada una d’elles és responsabilitat d’una entitat de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella de Barcelona: Amics dels Gegants del Pi, Associació de Festes de la Plaça Nova, Geganters del Raval, Esbart Català de Dansaires, Geganters de la Barceloneta, Geganters del Casc Antic, Geganters de Sant Pere de les Puel·les, Falcons de Barcelona, Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, Colla Sardanista Mare Nostrum, Geganters de Sant Jaume o Pessebristes de Ciutat Vella. Tanmateix, i des del seu inici, la Carassa fa una setena actuació i participa cada any a la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs de la Fira de Santa Llúcia.


DIARI DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA E s p e c i a l 2 0 a n y s d e l a D i a d a d e l e s Tr a d i c i o n s i e l s C o s t u m s N a d a l e n c s a C a t a l u n y a

L’Home dels Nassos Troba’l el 31 de desembre ... Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs

L

’home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l’any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l’any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D’aquesta manera, la

quitxalla -i algun que altre badocemprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d’ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi trescents seixanta cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d’haver estat l’objecte d’una enganyifa tot just tres dies després d’haver-nos penjat la llufa, els pares confessen

als seus fills que si volen trobar l’home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos. I és que certament el dia 31 de desembre, a l’any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l’any que passa i una nit per entrar al ninou plens d’il·lusions, de projectes i d’esperances.

Recorregut 31 de desembre 10 h: l’home dels nassos es retroba

Paisatge Urbà i que gaudeix d’un dipò-

amb els barcelonins tot apareixent

sit que recull l’aigua de la pluja per al

màgicament a la Casa dels Entremesos

rec, que s’activa amb l’energia produï-

(plaça de les Beates, 2) on rebrà les sa-

da per les plaques solars instal·lades al

lutacions de tots els nens i nenes que ho

terrat d’una finca veïna.

desitgin.

Hi haurà xocolatada, activitats lúdi-

10.10 h: sortida de la Casa dels Entre-

ques i l’acte teatral d’inauguració anirà

mesos, amb l’acompanyament dels

a càrrec d’actors del Teatre del Raval.

animals de l’Arca de Noè i del grup de

Comptarà amb la participació de l’ho-

grallers La Pessigolla, per anar al carrer

me dels nassos i els animals de l’Arca de

Nou de la Rambla i visitar els comerços

Noè.

centenaris.

13.15 h: viatge màgic per la ciutat

10.20 h: arribada al carrer Nou de la

seguint una cercavila festiva amb ca-

Rambla, recorregut pel carrer fins a

rruatges per anar cap a la plaça de

arribar a la Rambla del Raval, tot re-

Sant Jaume.

partint nassos i saludant els nens i ne-

13.45 h: salutació a les autoritats de la

nes del barri.

Generalitat de Catalunya i lliurament

11.15 h: arribada al mercat de Sant

de la clau per obrir l’any nou als repre-

Antoni amb visita a l’eix comercial més

sentants de l’Ajuntament de Barcelona.

proper tot repartint nassos i saludant

14 h: actuació de cap d’any del grup

els nens i nenes del barri.

de grallers La Pessigolla al centre de la

12.30 h: festa infantil al jardinet del

plaça.

Pedró (carrer Sant Antoni Abat, 12) amb

16 h: participació de l’home dels nas-

motiu de la inauguració del Jardí verti-

sos i dels animals de l’Arca de Noè a la

cal que és una de les parets mitgeres re-

Cursa dels Nassos (Sant Silvestre) amb

modelades per l’Institut Municipal del

el lliurament de nassos als corredors.

28 / Desembre 2013

La tradició d’aquest personatge que amb l’ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l’any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s’acaba i una altra de criatura per l’any que comença, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.

D’aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l’home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l’any que mor i, tot passant full - per l’altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l’any que comença.


Barcelona Navidad 2013-2014  

Diari de la Fira de Santa Llúcia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you