Page 12

CORREGIR, REVISAR I ACOMPANYAR L’ESCRIPTURA

Aspectes lingüístics

• Ortografia i fonologia. • Morfologia. • Sintaxi. • Lèxic (paraules adequades, barbarismes, etc.). • Discurs (coherència, cohesió, connectors, etc.).

Aspectes d’ús

• Pragmàtics. • Socioculturals. • Referencials.

Estratègies superficials

• Omissió. • Addició. • Ordre impropi de les paraules. • Malformació. • Selecció impròpia.

Efectes comunicatius

• No afecta la comunicació (errors locals). • Afecta la comunicació (errors globals).

Origen i causa

• Mètode i àmbit d’ensenyament. • Interferències de la llengua/varietat lingüística materna. • Interferències d’altres llengües. • Dificultats pròpies de la llengua. • Aspectes emocionals i afectius de l’alumne. • Procedència lingüística i cultural.

Quadre 2. Classificació dels errors

tives des del punt de vista afectiu, ja que és un acte comunicatiu que implica una jerarquia de coneixements i, no ho oblidem, de poder. D’aquí ve la necessitat de subratllar la importància que es realitzi d’una manera respectuosa vers el productor de l’error, tenint en compte el temps i els esforços invertits en aquestes produccions, per més defectuoses que siguin. Es tracta de portar a terme una correcció adequada per als objectius i per al nivell de la tasca proposada i, recordant

10

Articles

De Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 68 • gener 2016

que la correcció és un acte comunicatiu, fer-ho servint-se del to adequat. A més, convé recordar que som més que «caçadors» d’errors. En aquest sentit, és aconsellable prestar atenció i destacar també els encerts del nostre alumnat. No es tracta de repartir lloances indiscriminades, que devaluarien l’efecte dels comentaris positius, sinó de mostrar atenció, la nostra atenció, i d’oferir un suport que l’ajudi i que el motivi durant el procés d’aprenentatge.

COM PODEM CORREGIR? ELS MÈTODES I LES TÈCNIQUES

Partim, doncs, de la premissa que la correcció és un instrument didàctic molt útil a disposició de l’ensenyant. Per arribar a fer un ús adequat d’aquesta eina, abans de res, paga la pena plantejar-se algunes preguntes: «Cal corregir-ho tot?», «Quins mètodes cal emprar perquè tingui sentit i sigui eficaç?» i «Qui corregeix?». Ja hem assenyalat que una correcció efectiva ha de ser coherent amb el marc didàctic en què té lloc, és a dir, amb l’objectiu comunicatiu i formal del currículum, però, sobretot, de l’activitat que s’està desenvolupant i en la qual es produeix l’error. En aquest cas, cal destacar l’objectiu primari, és a dir, si l’activitat se centra en aspectes formals de la llengua (estructures sintàctiques, morfologia, ortografia, etc.) o bé en aspectes que atenen més el contingut, en activitats, per exemple, com ara una xerrada o una ressenya. És ben clar que se’ns fa difícil separar els dos nivells. Amb tot, aquesta distinció és fonamental a l’hora de decidir què cal corregir, atès que, segons l’objectiu que tinguem, ens haurem de centrar en els errors realment pertinents, passant-ne per alt uns altres que potser no seran rellevants.

Articles 68  

Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura