Page 1

En aquest article parlaré sobre el grup de Metal Sinfònic o Gothic Metal EPICA . Parlo d’aquest grup ja que s’ho mereixen per la seva creativitat i per la seva dedicació i interès per els seus fans, ja que qui ho diria quan en 2002, el guitarrista Mark Jansen va decidir invitar a Simone Simons (mezzo soprano) a entrar dins del grup. Per aquell llavors, ells dos eren nòvios, i el grup no volia lligaments sentimentasl, però Simone va encaixar molt bé. Ademés, uns anys després van trencar. Simone i Mark

Des del seu primer àlbum (The Phantom Agony) van demostrar la seva passió per la música i la seva creativitat barrejant matisos de música clàssica amb metal. És un grup que ha demostrat el seu esforç i ha aconseguit transmetre els sentiments o les idees d’aquell àlbum, i això només s’aconsegueix posant-li passió, cosa que els hi falta a molts grups. Des dels principis d’aquesta banda, les lletres de Mark Jansen van més enllà del sentit literal de les paraules i ens fan donar compte de coses que sabíem que passaven però que no li posàvem molta atenció. Les seves lletres són molt filosòfiques i interessants. U na lletra que em va captar molt la atenció va ser la de Cry for the Moon, una lletra feta quan un capellà va violar a un nen. Aquesta cançó està de dedicada als capellans hipòcrites, per això parla amb primera persona dirigint-se cap a “tu”. Aquesta lletra diu que no et pots amagar darrere d’un conte de fades per sempre i que moltes vegades les ments adoctrinades contenen pensaments dolents i obscurs. La part de veu gutural (feta per Mark), que seria com la més revolucionada i contrariada diu que no intentis convèncer-me amb missatges de Déu, que els pecats de què ens acuses els comets tu i que és fàcil condemnar sense mirar-se un mateix al mirall i que els fets mostren la realitat. També diu que el abús mòrbid es va cometre en el jardí d’Edén. La majoria de les cançons d’EPICA són sàvies com aquesta. Les seves cançons mostren la realitat expressada amb figures retòriques, amb metàfores i amb un llenguatge que seria de històries fantàstiques. EPICA ha anat demostrant la seva estabilitat musical i s’ha mantingut amb el seu gènere musical. Els àlbums que havien fet fins ara seguien el


mateix estil i la mateixa línia de treball i de so, fins que van treure el nou àlbum “Requiem for the Indifferent” al març de 2012. Aquest àlbum segueix el mateix estil musical, però hi ha introduït canvis innovadors, com per exemple que hi ha solos de guitarra, la música encara transmet MÉS que abans (cosa que semblava impossible), hi ha un canvi de so etc. Aquest àlbum ha sigut una sorpresa, ja que cada cançó ha sigut una petita sorpresa, amb canvis inesperats que no et podies esperar si seguies la línia dels antics àlbums. Aquest nou àlbum és molt agradable a l’oïda ja que és harmoniós i té una melodia fantàstica. Té l’esperit d’EPICA, però se li han afegit petites peces que converteixen a l’esperit en ànima.

Epica  

el grupo de Gothic Metal/Metal Sinphonic Epica