Page 1

Pep Joan Noguerol Bartomeu Crespí Andreu Arranz Bernat Mas

Tetràgon d’exilis


MURADES Quan carregava les pesades pedres expressament passava davant vostre. Amb molta de força, ben aposta, en posar el ciment xiulava. Ignoràreu també la invitació que us vaig fer amb paraules clares. Dins un gran mur m’he tancat amb el món i vosaltres hi heu quedat defora.

21


EL GARGALL Com l’abella segrega la mel, com l’aranya teixeix la mentida, com la dent mossega la carn, com l’ungla la pell rapinya, com la corba fa l’esfera, com el mar fa sabonera, així la boca del camioner escup a la carretera.

65


TU, COM GAIREBÉ CADA DIA Sempre fugint de mi i sempre a l’ombra de mi mateix. Caminant pel carrer (un home qualsevol), un pobre diable que viu a un tercer pis, no prop del cel que mira qualque pic de ben enfora. Jo, gairebé cada dia, Jaume Pomar

Palma, ciutat dura de contrastos, d’una llum tan blanca els dematins que fa mal mirar-te així de nua, maleïda ciutat... No m’ho diràs mai, no, què és el que amaguen els teus ulls de dolça boira en aquests dies estranys en què només sé veure decadència, carrers buits i tot un món que esbalaeix per serè i per mort, i per estancat. Quasi diria, amb fermesa, que les dones són el millor que passeges en aquests camins amples plens de Sol i soledat, que la teva suposada calma ja no és bella, que ets orfe de calma, cony de ciutat, plena de llunes, densitat i alè de foll, i que si sobrevius no és més que 131


per aquella vella insistència a perdurar, com tot, germana amarga que ets part del meu origen i que per això vaig venir a cercar-te apesarat en les blanques ones del temps, com tot, amiga enrarida perquè vull, despentinadora d’aquesta blava realitat, i perquè sé que si dic tot això, és perquè diria el mateix de qualsevol ciutat del món.

132


LA NIT DE BIZANCI Entra la noche como un vértigo por la ciudad desprevenida. José Manuel Caballero Bonald

Quina nit aquesta quina nit més fonda i exuberant com es propaga al ritme de la música electrònica travessant generacions i abismes mentre s’eclipsa el sol d’Occident.

167


§

Aquest llibre es va acabar d’imprimir als tallers de Book Print Digital de L’Hospitalet de Llobregat l’octubre de 2015, amb paper procedent d’explotacions forestals sostenibles i certificades.

§

Tetràgon d'exilis  

És una mostra de poesia viva de Pep Joan Noguerol, Andreu Arranz, Bartomeu Crespí i Bernat Mas, molt contemporània i que combina el coneixem...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you