Page 1

Mar Bosch Oliveras

Les generacions espontànies Pròleg de Josep M. Fonalleras L’Eva té la seva primera entrevista després d’una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega acuradament el seu currículum, farcit d’experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l’envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.

«Un gran fresc de les excentricitats del nostre temps.» Josep M. Fonalleras Amb un estil atrevit i precís Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l’herència de Pere Calders, on la realitat i l’imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperadament flexible, que esdevé un decàleg d’estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d’una vida convencional.

ISBN 978-84-944409-4-6

1


2


© Sílvia Poch

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. De ben petita es va aficionar a escriure històries per entretenir familiars i amics. Primer van ser poemes i relats curts. Més tard, articles, ressenyes i reflexions al seu blog personal. Després que la seva pri­ mera novel·la, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empú­ ries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, publica 1001 curiositats de Girona i el Gironès (L’Arca, 2015), un recull d’articles divulgatius sobre la seva ciutat. Mentrestant, ha continuat escrivint relats de ficció i ha enllestit la novel·la Les generacions espontànies. Actual­ment viu a Vilablareix, treballa en l’àmbit de la comunicació i col·labora amb diverses editorials i mitjans escrits.


Josep M. Fonalleras (Girona, 1959) va recollir la seva obra narrativa a Llarga vista (Empúries, 2003). Amb els relats de Sis homes (Empúries, 2005) va guanyar el premi de la crítica Serra d’Or, un guardó que va rebre de nou l’any 2014 amb la novel·la Climent (Ara Lli­ bres). Ha publicat les novel·les La millor guerra del món (Edicions 62, 1998), August i Gustau (Empúries, 2001) i La sala d’estar és un camp de futbol (Ara Llibres, 2015), la seva última publicació. També recopilacions d’articles i literatura gastronòmica (El Celler de Can Roca, Libro­ books), infantil i juvenil. És columnista d’El Periódico i d’El Punt Avui.

4


Ernest Alós, El Periódico – «Cada pàgina podria con­ vertir-se en un conte a l’estil de Pere Calders i conté almenys dues frases que obliguen el lector a somriure de satisfacció lectora, que sembla naïf fins que resulta que no ho és (apunta a Mathias Malzieu i amaga un Barrie, un M. Night Shyamalan o un Maurici Pla).» Ricard Ruiz Garzón, El País – «Tocs Calders, barrejats amb García Márquez i Saint-Exupéry.» Mar Fontana, Núvol – «L’autora fa ben palesa la seva capacitat per fer aflorar la imaginació i plasmar-la en cada una de les paraules. […] Amb la concisió i el ritme àgil que reclamen les narracions curtes.» Lluís Llort, El Punt Avui – «Imaginació i estil desbor­ dants, lliures.» Vilafestuc – «Un estil literari que transmet la fantasia utilitzant un filtre poètic.» Sebastià Roig, Revista de Girona – «En un paràgraf llarg de Mar Bosch hi ha més idees estimulants que en un capítol de molts novel·listes rutinaris. […] Amplia el mapa dels territoris extraordinaris per on es van endin­ sar Pere Calders i Francesc Trabal.» L’illa dels llibres – «A més de la bellesa en la seva escrip­ tura, ens ofereix moltes capes de lectura que li permeten


arribar a tot tipus de lectors gràcies a una proposta ori­ ginal i imaginativa.» Ara – «Un estil que mescla el costumisme, el surrealis­ me i el realisme màgic, regat, per tant, d’una desbordada imaginació.»


Mar Bosch Oliveras

Les generacions espontànies Pròleg de Josep M. Fonalleras

ESCAFANDRE, 8

7


Les generacions espontànies © Mar Bosch Oliveras, 2016 Primera edició: juny del 2016 © de la il·lustració de la coberta: Mercè Iglesias i Alex Ferreiro, 2016 © de la fotografia de l’autora: Sílvia Poch, 2016 © d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SL, 2016 Publicat per Edicions del Periscopi SL info@periscopi.cat Web: www.periscopi.cat Facebook: www.facebook.com/Periscopi Twitter: twitter.com/Ed_Periscopi Impressió: Romanyà Valls Sant Joan Baptista, 35 08789 - La Torre de Claramunt Barcelona Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia Edició a càrrec d’Aniol Rafel Maquetació i disseny interior: Tono Cristòfol Correcció: Miquel Saumell Santaeugènia, Òscar Lozano i Marta Marfany Disseny de la col·lecció i coberta: Tono Cristòfol Aquest llibre s’ha imprès amb un paper offset cru de vuitanta grams i ha estat compaginat amb la tipografia Caslon Pro en cos 12,5. Dipòsit legal: B. 10207-2016 ISBN: 978-84-944409-4-6 Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o préstec públics.


Pròleg Josep M. Fonalleras

Quan Bedlam. Darrere les hores càlides va guanyar el pre­ mi Casero de novel·la curta, em va tocar a mi fer un resum de l’obra de Mar Bosch per defensar una decisió del jurat que va ser no solament unànime sinó també entusiasta. Vam tenir la sensació d’estar al davant d’una peça que obtindria, sens dubte, el reconeixement del lector i de la crítica. I així va ser. Bedlam és una novel·la amb un cert aire naïf que recrea un món insòlit i desconegut, sense una ubicació clara, en una mena de territori oníric on, un 22 de juliol, arriba de sobte un hivern inesperat i sense fi. La vida, les peripècies, les llegendes, les històries dels seus habitants s’expliquen a l’entorn d’aquest fenomen sorprenent i en relació amb un nen que es diu Haiku i la seva mare, Agnès. La novel·la és una faula que descriu aquest univers tan especial, en certa manera deutor de Calders, però també de les comèdies angleses dels Estudis Ealing dels 9


anys 40 i 50, gràcies a la solidesa peculiar del llenguatge i a una notable imaginació verbal. Una barreja deliciosa de surrealisme, costumisme i reflexió moral sobre tot allò que perdem. De fet, Bedlam (2013) és una novel·la sobre les pèr­ dues i sobre la possibilitat de retenir alguna cosa, de recuperar l’alenada vital. No és només un món estrafolari i divertit (per l’acumulació de detalls, d’històries parti­ culars) sinó també una faula moral sobre la possibilitat de recuperar la felicitat fins i tot després de les expe­ riències més colpidores. Una expiació de la culpa, una superació de la tristesa profunda, a través de la teràpia de l’acolliment. Al mateix temps, però, Bedlam té els traços d’un conte gòtic, perquè hi sura una mena d’enigma, el de la contraposició entre l’absurditat i la normalitat. La mateixa Mar Bosch ho deia: «És una espècie de refugi estrany, una mica oníric, on es reflecteix l’absurd que hi ha adjacent en les decisions personals i col·lectives, però que després la vida normalitza». Sinistre i bestial són dos adjectius que ella mateixa va fer servir per parlar d’una primera novel·la que la va descobrir com una veu singular en el panorama de la li­ teratura catalana. Fresca i atrevida, jugant amb l’aparen­ ça del referent infantil, però alhora adulta i amb un tret estilístic que la defineix del tot: la precisió pels detalls. Aquesta característica de la prosa de Bosch es va anar imposant, així mateix, amb un llibre curiós que va pu­ blicar al cap de dos anys: 1001 curiositats de Girona i el Gironès (2015). És només gràcies a una fúria descriptiva 10


que es fonamenta amb la mirada peculiar de l’escriptora i amb el gust per trobar caus amagats en cada racó, que es pot tirar endavant una empresa tan arriscada. No hi ha millor definició del llibre que la que va fer Joaquim Nadal: «Cal molt coneixement i molt sentit de la pro­ porció per fer una tria tan ajustada i coherent. I el re­ sultat és excel·lent i sorprenent, i s’arriba a la conclusió que no hi sobra res i que com que és una selecció en un univers molt ampli, com a tria subjectiva, tampoc no hi manca res». Ara, Mar Bosch fa un notable salt endavant. Fa ser­ vir una de les seves armes predilectes, aquesta atenció extrema pel detall, però alhora confegeix una estructura que funciona com un mecanisme de creació de relats. A Les generacions espontànies, el marc que formula l’es­ criptora és l’assumpció d’una realitat aparent —un pre­ text quotidià, un mcguffin que enganxa el lector amb les tribulacions d’una noia que busca feina— per tal de deformar-la a còpia d’introduir digressions contínues, reiterades, costumistes o esperpèntiques. Aquí rau un dels secrets de la novel·la: el delit pel re­ lat, per la construcció d’històries paral·leles o tangents al corrent central, circumval·lacions, marrades. Tot plegat, amb un artefacte narratiu que enganya i que descol·loca, que fa creure que juga amb els neguits d’Eva Botet — treballadora en un laboratori de préssecs, tanatopràctica, detectiva privada, mestra— per fer-nos endinsar en un món hiperreal, que té com a fronteres el desfici, la boge­ ria, el caos. Això sí, amb l’aparició d’una comicitat que fa que tot el conjunt pugui ser vist com un gran fresc de 11


les excentricitats del nostre temps o com un quadre d’El Bosch: detalls que ens aboquen a l’infern. La prosa desimbolta de Mar Bosch, la seva delica­ desa, el joc (que continua present) entre la ingenuïtat i la (deixin-me dir-ho així) mala llet de qui ausculta amb eficiència i sistema la nostra realitat, aconsegueixen dues coses: identificar, en aquesta nova entrega, l’autora revelació que va ser Bosch amb Bedlam, i fer-nos saber que la seva ambició literària anava més enllà, amb afany de consolidació.

12


Mar Bosch Oliveras

Les generacions espontĂ nies

13


A la Cristina Montiel i a tots els esperits en vetlla. Als agrònoms de lletres; als filòsofs que diuen que no ho són i a les psicòlogues alegres; als biòlegs supervivents; als banquers fotògrafs que estimen psiquiatres precioses; a les periodistes, musicals i guspiretes; a les noves mestres de la crontologia; als llibreters d’energia atòmica; a les optometristes brillants que fan ioga i als seus companys divertits; a les maquilladores de cadàvers; als polítics que es mosseguen les ungles; als selvatans en blans jardins i veu de ràdio; als bisbalencs de bon cor i a les geògrafes en un món de roses i baobabs; a les advocades amb capa, espasa i criatures; als que fabriquen aigua i a les noies de blau; als metges rere un diari i a les artistes de cap a peus. Als avis i germans que són el suport de generacions senceres. I a les rosses. A les rosses també.


Senyors, Grans problemes s’agiten avui i tenen tots els esperits en vetlla: unitat o multiplicitat de les races humanes; creació de l’home des de fa alguns milers d’anys o des d’alguns milers de segles; fixació de les espècies o transformació lenta i progressiva, unes amb les altres; la matèria prestigiosa eterna, fora d’ella, res; la idea de Déu inútil. Heus aquí algunes de les qüestions lliurades en els nostres dies a les disputes dels homes. No tingueu por que vingui aquí amb la pretensió de resoldre qualsevol d’aquests greus problemes; però al costat, als voltants d’aquests misteris, hi ha una qüestió que els està directament o indirectament associada, i amb la qual potser puc atrevir-me a entretenir-vos, perquè és accessible a l’experiència, i des d’aquest punt de vista ha estat objecte per part meva d’estudis seriosos i conscienciosos. És la qüestió de l’anomenada generació espontània o, en altres termes, poden venir els éssers al món sense pares, sense ascendents? Aquesta és la qüestió per resoldre. Louis Pasteur. La generació espontània. 23 d’abril de 1864


Primera part


Cinc minuts més

No pot obrir els ulls. Ha somiat tan profundament que les parpelles han decidit blindar-se. Saben que han de retenir allò que feia el cervell mentre dormia, que li farà servei, d’alguna manera. Però la consciència avança brutalment sobre el seu somni, emportant-se’l al lloc on s’esborren totes les coses. Se li perdrà una imatge neta i precisa d’ella mateixa, vestida amb camisa blanca i pantalons, asseguda en una sala d’espera plena d’altres dones que no són gens com ella. En algun moment ho haurà de fer, pensa. Obrir els ulls serà una bona manera de començar el dia. Així que fa un esforç i separa les pestanyes que se li han trenat les unes amb les altres, les de dalt amb les de baix. Quan es desencaixen, va prenent contacte amb el matí, que li ratlla la cara a través de la persiana. Hi sura pols, in­ comptables ingràvides partícules que transiten pel raig de llum precís que, finalment, la convenç per incorpo­ rar-se. Llavors sent els ulls secs, la gola eixuta, un nus a 21


l’estómac. Se li ha desfet la cua que es va fer ahir a la nit perquè els cabells no se li enredessin. Ara té un niu de garses al clatell que se li enfila per damunt del cap, molt a l’estil de Marge Simpson. No li cal anar fins al mirall per comprovar-ho. Tampoc no li cal veure els estralls que ha fet el negre d’ulls que no es va treure, galtes avall, porus endins. Què ha somiat? Potser, si es dóna cinc minuts més, aconseguirà que li torni. Només cinc minuts, dol­ ços i flonjos, una pròrroga que allargui la tendresa que la nit li ha concedit, desconnectant-la del món i fent endreça de cap i d’entranya. De fet, és això el que diuen que fem mentre somiem, que els somnis serveixen per a aquesta gran cosa, per aclarir les idees. Ho havia vist en un d’aquells documentals que mostren la fotogènia de la física quàntica, que demostren l’existència de Déu i que expliquen també com es fan les llaminadures o les cases prefabricades de formigó; tot amb la mateixa vehemèn­ cia, un aire de misteri i la veu de Morgan Freeman. Bé, amb la veu de l’home que dobla Morgan Freeman en tots i cadascun dels seus papers de policia a punt de jubilar-se que es topa amb un psicòpata que li esguerra els plans de retirar-se, per tocar els collons. La veu d’en Morgan Freeman, doncs, explicava que els somnis te­ nien una funció molt allunyada del que la psicoanàlisi havia esbombat des de feia anys, que no tot era culpa dels pares, que no tot es devia a un trauma infantil, que no, que els somnis reordenen i classifiquen la memòria i els records del dia viscut, però també condicionen la manera com veiem el món. Això és el que es dedica a fer el cervell mentre dormim, i hi destina una gran energia, 22


tanta o més de la que fa servir quan estem desperts. La veu tremolosa, però fonda i ferma, ho deia en un to molt convincent, tot això: de nit ens preparem el futur que s’esdevé cada dia, quan obrim els ulls en despertar-nos. Torna a amagar-se sota el llençol, potser aquí el temps se li aturarà una mica i tindrà pietat d’una dona com ella. Hi haurà d’haver algun moment que algú tin­ gui una mica de pietat d’ella, encara que sigui el temps, qui la deixi tranquil·la en un petit recer del món, sota els llençols. Tan sols una estona. Serà el moment per en­ fonsar el cap al coixí i pregar que n’hi hagi prou amb cinc minuts perquè el dia faci un gir i perquè tot comenci bé, tan bé com han de començar els dies en què s’engendren les històries importants.

23


Aquest llibre s’ha acabat d’imprimir als tallers de Romanyà Valls el mes de juny de 2016. Les generacions espontànies ha estat possible gràcies a la feina de l’escrip­ tora Mar Bosch Oliveras, el prologuista Josep M. Fonalleras, els correc­ tors Miquel Saumell Santaeugènia, Òscar Lozano i Marta Marfany, el dissenyador i maquetista Tono Cristòfol, els il·lustradors Mercè Iglesias i Alex Ferreiro, l’editor Aniol Rafel, l’assistent editorial Marta Rubirola, les estudiants en pràctiques Beatriu Querol i Laia Pubill, els treballa­ dors de la distribuïdora UDL i els de la impremta Romanyà Valls. A Edicions del Periscopi apostem per la bona literatura en català i creiem que aquesta mereix arribar al major nombre possible de perso­ nes. És per això que, si el llibre us ha agradat i considereu, com nosal­ tres, que el talent, l’originalitat, l’esforç, la il·lusió i la professionalitat mereixen ser recompensats, us animem a tenir present Les generacions espontànies quan feu alguna recomanació literària.

www.periscopi.cat


Les generacions espontànies  

de Mar Bosch Oliveras Pròleg de Josep M. Fonalleras Edicions del Periscopi

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you