Issuu on Google+

David Foster Wallace

L’escombra del sistema Traducció de Ferran Ràfols Gesa

La misteriosa desaparició de la seva besàvia i de vint-i-cinc ancians més d’una residència deixa la Lenore Beadsman embarrancada al límit del Gran Desert d’Ohio. Però aquest és només un dels molts problemes que assetgen la dissortada telefonista, agreujats per l’afer amb el seu cap, Rick Vigorous; per la fama televisiva de la seva cacatua, Vlad l’Empalador —la qual de cop i volta s’ha posat a recitar una barreja d’argot psicològic i citacions bíbliques esfereïdores—, i per altres catàstrofes que amenacen d’elevar la recerca d’amor i autodeterminació de la Lenore a un nou nivell d’estranyesa espasmòdica.

La majoria de noies realment guapes tenen els peus lletjos.

Escandalosament original, ferotge i divertida, L’escombra del sistema és la primera novel·la d’un dels escriptors més innovadors i celebrats de la seva generació, que presentem per primera vegada en català. IBIC

FA

I S B N 978-84-940490-2-6


Steve Rhodes

David Foster Wallace (Ithaca, Nova York, 1962 - Califòr­nia, 2008) és considerat, encara avui, el novel·lista més important de les darre­res dècades, el millor cronista del malestar dels Estats Units i una de les veus més crítiques i insatisfetes amb l’actual sistema polític i social. Punta de llança d’una generació literària convençuda que la circumstància vital del nostre temps no es pot explorar des de l’estètica decadent del realisme, l’obra de Foster Wallace, que inclou títols com Infinite jest, Girl with curious hair, Consider the lobster, Oblivion, A supposedly fun thing I’ll never do again, Brief interviews with hideous men i L’escombra del sistema, suposa una nova forma d’entendre la literatura que destaca per la força incendiària del llenguatge i la radicalitat dels seus plantejaments. Aquesta edició ofereix la possibilitat de conèixer per primera vegada en català l’univers agressivament lúcid i salvatge‑ ment irònic d’un dels escriptors més influents i innovadors dels darrers anys.


2


The New York Times – “Atrevida. Hilarant. Enigmàtica. Meravellosament estranya. Una estrambòtica aventura picaresca de la frenètica Amèrica contemporània.” San Francisco Chronicle – “Brillant. Divertidíssim. Estimulant. Estrambòtic. Àmpliament celebrat. Captivador i inoblidable. Un llibre extraordinari ple de prestidigitació. El talent de Wallace és impressionant.” The Washington Post – “Meravellosa. Una experiència catàrtica farcida de riallades i de significats profunds.” The Independent – “Una de les veus literàries més influents d’aquesta o de qualsevol altra generació. Wallace era un autor d’una curiositat, imaginació i ambició inacabables.” Los Angeles Times – “Brillant. Metaficció com no se n’havia vist des dels bons temps de John Barth, i Donald Barthelme, i William Gass, i William Gaddis, i sí, Thomas Pynchon.” Zadie Smith – “David Foster Wallace és un visionari. Un artesà. Un comediant. I tant seriós com es pot arribar a ser sense acabar escrivint un text religiós per accident. Pot fer el que vulgui amb la prosa, i és una experiència humiliant veure com s’endinsa en el que fins ara es coneixia com a ‘narrativa contemporània’. És tant modern que està en un contínuum espai-temps diferent del nostre. Maleït sigui.” Cleveland Plain Dealer – “Meravellosa. Excèntrica. Enginyosa i poc convencional. Encertada. L’escombra del sistema sobresurt i destaca per sobre de la resta.”

3


Don DeLillo – “Podem imaginar la seva narrativa i els seus assajos com els fragments de pergamins d’un futur llunyà. No va canalitzar el seu talent per estrènyer models, sinó que volia ser igual a l’escombrada enorme, inarticulada i allargada de la cultura contemporània.”

4


L’escombra del sistema

5


6


David Foster Wallace

L’escombra del sistema Traducció de Ferran Ràfols Gesa

edicions del periscopi antípoda, 2

7


Títol original: The Broom of the System © David Foster Wallace, 1987 Primera edició: febrer del 2013 © de la traducció: Ferran Ràfols Gesa, 2013 © de la il·lustració de la coberta: Mercè Iglesias i Alex Ferreiro, 2013 de la fotografia de l’autor: Steve Rhodes © d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SL, 2013 Publicat per Edicions del Periscopi SL info@periscopi.cat Web: www.periscopi.cat Facebook: www.facebook.com/Periscopi Twitter: twitter.com/Ed_Periscopi Impressió: Romanyà Valls Sant Joan Baptista, 35 08789 - La Torre de Claramunt Barcelona Imprès a Catalunya – Printed in Catalonia Edició a càrrec d’Aniol Rafel Maquetació i disseny interior: Tono Cristòfol Correcció: Tina Vallès, Florian Heisenberg i Núria Saurina Disseny de la col·lecció i coberta: Tono Cristòfol Aquest llibre s’ha imprès amb un paper offset cru de vuitanta grams i ha estat compaginat amb la tipografia Caslon Pro en cos 11,5. ISBN: 978-84-940490-2-6 Dipòsit legal: B-1181-2013 Tots els drets reservats. Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o préstec públics.

8


Aquest projecte estĂ  dedicat a: Mark Andrew Costello i Susan Jane Perkins i Amy Elizabeth Wallace.

9


12


En Rick va deixar la Lenore a casa, i ella va córrer escales amunt i va entrar a la seva habitació i es va treure el vestit. Per sota de la porta de la Candy arribava música i olor d’espècies. L’habitació de la Lenore estava envaïda per una posta de sol taronja i trista. En Vlad l’Empalador s’agafava amb les potes a les barres de dalt de la gàbia, penjava de cap per avall i intentava trobar la resta d’un reflex al fons del seu vidre tacat. —Hola, Vlad l’Empalador —va dir la Lenore en sostenidors, pantis i sabates. —Hola —va dir en Vlad l’Empalador. La Lenore es va mirar l’ocell. —Perdona? —He de fer el que em convé com a persona —va dir en Vlad l’Empalador, redreçant l’esquena i mirant la Lenore. —Ai mare. —Les dones també necessitem espai. —Candy! —va fer la Lenore, i va obrir la porta de la Candy Mandible. La Candy feia estiraments a terra, mig oberta de cames, amb uns leotards platejats i una cigarreta d’espècies a la boca. 13


—Déu meu, reina, t’he estat esperant, com estàs? —La Candy es va aixecar i va anar a apagar l’estèreo. —Vine aquí, de pressa, escolta en Vlad l’Empalador —va dir la Lenore, estirant la mà de la Candy. —Bonic, l’uniforme —va dir la Candy—. Què me’n dius, de la teva emergència confusa? Com estan la Lenore i la Con­ car­nadine? —Ets un amor, però aquesta conversa no ens durà enlloc —va dir en Vlad l’Empalador mirant-se com un babau al mirall ennuvolat—. El que sento per tu és profund, creu-me. No he dit mai que no. —Què collons li passa? —va preguntar la Lenore a la Candy. —Ei, tot just ara estava dient això mateix —va dir la Candy, mirant en Vlad l’Empalador. —Perdona? —va dir en Vlad l’Empalador. —Estava assajant el que li havia de dir a en Clint, he decidit que aquesta nit trencaré amb ell. He estat assajant aquí mentre t’esperava. —Hola, Vlad l’Empalador —va dir en Vlad l’Empalador—. Té, un requisit molt especial. —Com pot ser que parli així tot d’un plegat? —va preguntar la Lenore—. Abans només deia «bon noi», i això si li posava com una tona de mill cada vegada. —Al món hi ha moltes noies guapes, Clinty, però és que ets tan increïblement seriós —va dir en Vlad l’Empalador. —Clinty? —va dir la Lenore. —En Clint Roxbee-Cox, el vicepresident de l’Allied que va amb un Mercedes? El que porta ulleres i té un lleuger accent anglès? —Clint, Clint, Clint —va piular en Vlad l’Empalador. —Calla —va dir la Candy Mandible. —Enfadar-se és natural —va dir en Vlad l’Empalador—, és una manera natural d’esbravar-se; desfoga’t. 14


—Mai no havia sabut parlar així —va dir la Lenore. Tot d’esveltes columnes negres anaven omplint la llum taronja que es reflectia a terra a mesura que el sol se submergia al centre de Cleveland. —És estrany de collons. He estat aquí fins a dos quarts de set i en Vlad l’Empalador només xiulava i es cargolava. He sortit a córrer una mica, he tornat, he assajat el que li havia de dir a en Clint, he anat a fer estiraments, i després has arribat tu —va dir la Candy, fent caure la cendra de la cigarreta a la gàbia d’en Vlad l’Empalador. —És clar que em satisfàs, Clinty. No et pensis pas que no —va dir en Vlad l’Empalador. —Li has donat menjar? —va preguntar la Lenore a la Candy. —Ni pensaments. Encara tinc la cicatriu al dit gros —va dir la Candy—. Vas dir que ho faries sempre tu. —I aleshores com és que té el plat ple? —Les dones també necessitem espai. —No s’ho deu haver menjat aquest matí —va dir la Candy—. Són nous, els sostenidors? En Vlad l’Empalador va començar a picar el menjar; la cresta rosa es va alçar, punxeguda, i va tornar a baixar. —És el dia més estrafolari de tots els temps, sens dubte —va dir la Lenore mentre es descordava les sabates—. En Rick i jo hem sopat amb el senyor Bombardini. El de la Companyia Bombardini, saps? La de l’ull de l’esquelet? —Has conegut en Norman Bombardini? —va dir la Candy. —Simplement no sé què entens tu per amor. Explica’m què vol dir, per a tu, aquesta paraula —va dir en Vlad l’Empalador. —Hauràs de comprar una mordassa molt petita —va dir la Candy. 15


—Candy, el paio aquest ha decidit que menjarà fins a la mort perquè la seva dona l’ha deixat. Ja deu pesar cinc-cents quilos. Es menjava els éclairs del terra. —La Lenore va agafar el barnús del capçal del llit, es va descordar els sostenidors a la llum del sol i va fer cap al bany. La Candy la va seguir pel vestíbul. —No pots esperar que compleixi promeses que mai no et vaig fer —va cridar en Vlad l’Empalador a la seva esquena.

16


17


Aquest llibre s’ha acabat d’imprimir als tallers de Romanyà Valls el mes de febrer de 2013. L’escombra del sistema ha estat possible gràcies a la feina de l’escriptor David Foster Wallace, el traductor Ferran Ràfols Gesa, els correctors Tina Vallès, Florian Heisenberg i Núria Saurina, el dissenyador i maquetador Tono Cristòfol, els il·lustradors Mercè Iglesias i Alex Ferreiro, l’editor Aniol Rafel, els treballadors de la distribuïdora UDL i els de la impremta Romanyà Valls. A Edicions del Periscopi apostem per la bona literatura en català i crei­em que aquesta mereix arribar al major nombre possible de persones. És per això que, si el llibre us ha agradat i considereu, com nosaltres, que el talent, l’originalitat, l’esforç, la il·lusió i la professionalitat mereixen ser recompensats, us animem a tenir present L’escombra del sistema quan feu alguna recomanació literària.

edicions del periscopi www.periscopi.cat


19


edicions del periscopi

20


L'escombra del sistema