Page 1

SECUNDÈRIA 152 GENER 2011 ASSOCIATS A:

www.deria.cat

CONTROL:

PÀG.6

High school bollywood

Barcelona aposta pels Jocs Olímpics d’Hivern

PÀG.11

e r a m a l i El matí r i r a p a v l e e qu

»

PÀG.20

Mare abans d’hora

a l l u m s e e u q a m a r g o r «un p


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

2 OPINIÓ

sumari/GENER 152 2 OPINIÓ Anys i anys... 3 la imatge Borja Cebrián 4 els convidats El matí i la mare que el va parir 6 tema del mes High School Bollywood 8 ALTAVEU El Petit de Cal Eril

9 reportatge WikiLeaks, tema de l’any

10 TENDÈRIES «L’escriptura és un procés estrany» 11 especial neu Catalunya, país de neu

editorial

Anys i anys...

Es tracta, doncs, de donar forma als projectes. Com fan els nostres entrevistats, l’escola Vedruna Àngels, un centre que ha fet de la integració un exemple per a tothom. A través del seu «High school bollywood» han fet del teatre en anglès una experiència on el que importa no és només passar-s’ho bé, sinó compartir experiències. Perquè si som capaços de demanar més a la realitat en què vivim —com fa l’escola Vedruna Àngels—, arribarem a més gent i de manera més potent. Aquest és l’objectiu principal que una revista per a joves com aquesta hauria de tenir: discretament, anar fent i parlar d’allò que ens volen fer creure que és avorrit perquè, precisament, és massa important. Si trobem la forma, la fór· mula, estarem canviant el fons. deria.cat

19 concurs deià 20 sexualitat Mare abans d’hora 22 cultura recomanem i agenda 23 HISTÒRIES DE CATALUNYA Bombes sobre Barcelona Edita: Grup Nació Digital President del Consell editorial: Josep Ritort. Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador. Redacció i edició: Diego Giménez i Susana Perdomo Assessorament lingüístic: Xavier Borràs Impressió : CREA SL Dipòsit legal: GI-161-95. ISSN: 1137-4306. Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars. (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005). SCG Aquitània SL C/Dos de Maig, 270, b. 08025 Barcelona. Redacció: 93 433 52 96. redaccio@edicat.cat. Publicitat: 93 451 61 70. jordi@edicat.cat. Web: www.deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (administracio@edicat.cat)

la il·lustració

15 publireportatge Bruc

18 petits anuncis guia jove

Aquest curs...

Primer número del secundèria de 2011. Tots els bons pro· jectes —els que volen tenir continuïtat en el temps i en la memòria— saben heretar allò que ha funcionat en el pas· sat. Per això, ja estem organitzant tres concursos que ja són la nostra marca a la Xarxa: el premi literari Ficcions —on més de 2.000 alumnes van participar en l’edició anterior—, el concurs Joves i Conducció, un compromís amb la seguretat vial que, junt amb el RACC, volem continuar impulsant per, a través de la creativitat, anar guanyant en consciència col· lectiva, i el concurs de disseny Deià que intenta aglutinar els joves creadors del territori.

12 especial neu La FCEH amb la candidatura als JJOO

16 concurs ficcions

CONCURSOS

...concursos d'Edicat!

Aquest curs, no et perdis els nostres concursos. Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...

Què esperes? Participa i guanya!!! Per a més informació: www.deria.cat

Troba’ns

Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

LA IMATGE

es busquen joves talents

3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol FER conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog— no ho dubtis. Envia’Ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a "Es busquen joves talents!"

Somnis desfets. Pura tendresa / www.flickr.com/photos/gilbertromaniroca Vaig estudiar fotografia a l’Escola d’Art Mateo Inurria de Còrdova. He participat en una desena d’exposicions col·lectives. Fotografio per la sensació d’absurd que em brinda la realitat. La fotografia és un retrat. Intentar aïllar el subjecte de qualsevol espai recognoscible.


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

4 els convidats

El matí i la mare que el va parir El programa, tot un referent en el panorama radiofònic català, ofereix una mirada humorística de l’actualitat sense deixar de ser crític «El matí i la mare que el va parir», el primer despertador musical en català, s’emet cada dia de 6 a 10 a Ràdio Flaixbac. Dirigit i presentat per en Carles Pérez amb la col·laboració de l’Alina Martín, en Xavi Cazorla, l’Eugeni Badia i la producció de la Berta Badia, és un espectacle de quatre hores en què l’objectiu principal és despertar Catalunya amb alegria i dignitat.

tat d’alegria dels seus components, que molt sovint es veu sobresaltat pels co· mentaris fora de lloc d’en Germán o les venudes de moto del Corbacho. Parlem amb el Carles Pérez, que des de fa quatre anys dirigeix el programa. Com es prepara el programa? Preparem el programa quan l’acabem, a partir de les deu del matí fins a les dues del migdia aproximadament. Si l’haguéssim de preparar abans ens hauríem d’aixecar a les dues de la matinada. Bàsicament, con· sisteix a intentar mirar l’actualitat des del punt de vista de la gent amb un punt d’hu·

La música i l’actualitat són el fil con·

mor important, però sense deixar de ser

ductor d’aquest espai la característica

crítics. No és un programa d’anàlisi d’actu·

principal del qual és el permanent es·

alitat, és un programa per distreure’s.

l’ equip Alina Martín

d’avui no existia. Això sí, des de ben petit em gravava fent de locutor

Sóc llicenciada en Periodisme i tinc un màster

dels partits del PC Futbol o dels que feien per la tele. Fins i tot repro-

en periodisme avançat i reporterisme (maco

duïa l’ambient del públic i algun insult dels jugadors a l’àrbitre.

el nom, oi?). Els meus inicis periodístics es

La meva experiència com a imitador es redueix a 15 anys de suplici

remunten a telenotícies improvisats amb una

per als professors a l’escola: els imitava tots! I tots m’acabaven fent

veïna cada estiu a casa dels meus avis. Un

fora de classe… Amb els anys vaig descobrir que em tenien mania,

públic reduït (els avis), però exigent. Gràcies a presentacions amb les

perquè el cert és que els clavava!

pàgines dels diaris enganxades a la finestra vaig descobrir que m’apassionava explicar les coses que passaven pel món, fer previsions del temps i llegir l’horòscop! Des de llavors he treballat a l’Hospitalet Ràdio,

Berta Badia

Rac1 i he fet de «Noia del trànsit del RACC». Aquest any he decidit re-

Sóc llicenciada en Història de l’Art per la Uni-

galar les cues, el trànsit dens i les retencions a qui les vulgui! Jo només

versitat de Barcelona i em vaig especialitzar

vull donar bones notícies, actualitat televisiva i altres coses que anirem

en barroc italià. Com que volia aprofundir en la

descobrint cada dia de 6 a 10 a «El matí i la mare que el va parir!».

meva especialitat, vaig deixar una feina estable a l’Institut Català de l’Energia i, aprofitant una beca que em van donar,

Xavi Cazorla

vaig anar a viure dos anys a Roma. Després de fer gairebé dos cursos allà, vaig acabar de pràctiques com a guia turística.

Tinc 26 anys i sóc llicenciat en Administració i Di-

A finals de 2004 vaig tornar a Barcelona i vaig començar a treballar

recció d’Empreses. No vaig ser locutor de Ràdio

al Grup Flaix com a recepcionista, un lloc que em va permetre saltar

Sabadell als 15 anys, entre d’altres coses per-

a la producció del programa «El matí i la Mare que el va parir», on

què quan tenia quinze anys la Ràdio Sabadell

treballo a avui dia.


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011 ELS CONVIDATS

«No pots quedar bé

De quina manera?

amb tothom.El nostre

de mullar. El nostre és un programa que

és un programa que es mulla»

No pots quedar bé amb tothom i t’has es mulla. Per exemple, quan va passar el tema dels miners xilens vam fer co· nya amb molt de respecte, no vam fer «mofa» ni res d’això. I ho vam fer perquè la cosa va acabar molt bé i per sort po·

La resta de l’ equip Els altres personatge s del matí (Bisbal, Mourinho, King Àfrica, Àngel Llàce r, Shakira...) ajude n a posar salsa a la sovint feixuga actualitat. La resta la posen els col· laboradors setmanals del programa: en Ro ca, en Planadevall, en Carande ll, en Presas, l’Aina Mu nt i el gran Germán (l’autèntic). .. ..

5

+ info

www.radioflaixbac.cat

Si voleu encarregar trucades despertador, cal que envieu un correu al programa (vaparir@radioflaixbac. cat) o bé que truqueu al 902 42 70 70 mentre fem el programa.

En quina mesura sou crítics?

dem riure. Hi ha gent que no ho ha en·

Som crítics en el sentit que si puja la

tès així. Tot i així ens van ploure moltes

cap. Senzillesa i brevetat és la formula.

llum ens queixem i si li donen un càr·

crítiques. Quan va venir el Papa vam fer

Cada gag dura no més de dos minuts i

rec a l’Aznar per uns 200.000 euros

un esquetx que va tenir més 1.500.000

mig. Els temes no superen mai els cinc

ens queixem. Perquè ens han apujat la

visites al Youtube. Vam tenir crítiques i,

minuts. Això s’entén perquè la gent ens

llum i aquest «tio» li’n paguen tants?

personalment, no entenc per què hi ha

escolta una mitjana de vint minuts per

Aquests, sense ser experts, són temes

temes dels quals es pot fer conya i uns

cap. A més, ho fan mentre van a treba·

que creiem que hem de tocar perquè

altres no. Creiem que ningú no és dife·

llar, a l’institut, a casa, etc. És a dir, ser

a la gent li afecten directament. Volem

rent pel fet de ser papa o rei, són per·

«secundaris» és el que ens permet ser

donar el punt de vista de gent que,

sones que es mereixen el mateix tracte

escoltats. Per això has de donar un con·

sense ser experts, denunciem el que

que tothom. Amb l’humor s’ha de ser

tingut molt fragmentat, de manera que

creiem injust.

respectuós però acceptant-ne el risc.

el programa tingui interès en qualsevol

Rebeu moltes queixes?

Quina és la clau per fer un bon pro-

La veritat és que no és que ens agradi

grama?

que es queixin, però si ho fan és que el

No has de parlar «xino» a la gent, has

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

programa ha tingut ressò. Però fer hu·

de parlar en el llenguatge del carrer. La

Fotos: Banc d’imatges

mor té això, que pots ferir sensibilitats.

gent que ens escolta no vol trencar-se el

deria.cat

moment de les quatre hores que dura.


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

6 TEMA DEL MES Escola Vedruna Àngels

High School Bollywood L’Escola Vedruna Àngels és tot un exemple d’integració social i humana

El barri del Raval de Barcelona és un barri sovint estigmatitzat amb etiquetes que intenten fer palesa una certa incompatibilitat en l’entesa entre cultures. Una altra etiqueta tendeix a associar els joves a la mal anomenada generació «ni-ni». A l’Escola Vedruna Àngels hi ha un grup de nois i noies i una professora, en definitiva tota l’Escola, que ens demostren que les etiquetes hi són per destruir-les. Des de fa 4 anys l’Escola fa teatre en anglès. La darrera obra que han estrenat, High School Bollywood, ha tornat a ser un èxit no només per a l’ensenyament de l’anglès sinó, també, com a element de co· hesió social.

Noemi és Shivani

«M’ha agradat molt fer-la perquè és la primera vegada que he estat protagonista. A més m’agrada ballar, ha estat molt divertit.»

L’escola Vedruna Àngels, situada al barri del Raval de Barcelona, està al bell mig de la ciutat. És un centre concertat, considerat d’atenció pre· ferent, amb una sola línia, on s’im· parteixen les etapes d’Infantil, Primària i Secundària. Entre d’altres fets, l’escola és co· neguda per les seves obres de teatre en anglès. La professora Rose M. Blanco Macià, professora d’anglès, ja fa quatre anys que en· senya als seus alumnes la passió per l’anglès a través del teatre.

Arnold és Roy

«M’esperava ser-ne el protagonista (riu). El que més destacaria és la sensació de felicitat un cop acabada l’obra. He aprés molt anglès, a ballar i he estat amb persones amb les quals abans no em feia.»

Alba és Mary

«Potser el més complicat era compaginar la interpretació amb el ball, fer que no quedés forçat. Personalment destacaria la repercussió de l’obra. Va estar molt bé que l’obra no la gaudís només la gent de l’Escola sinó també la gent de fora.»

Ens comenta la Rose que «sempre he estat partidària d’un ensenya· ment de l’anglès pràctic, lúdic i efectiu. Quan vaig començar a tre· ballar aquí vaig pensar: “Per què no fer un musical en anglès?”. En aquells temps ho fèiem a les hores d’anglès, que eren tres a la setma· na, i a la directora de llavors li va semblar bona idea. L’experiència va ser molt positiva. Els alumnes van aprendre molt. Alumnes que eren dolents en anglès aprenien frases senceres dels guions origi· nals, no sobre adaptacions. L’any següent vaig demanar que el crèdit variable d’anglès, que era d’una hora, fos de teatre en anglès. Amb només una hora no en teníem prou. L’any següent van canviar el siste· ma educatiu, van aparèixer les op· tatives i ho vam aprofitar passant a tenir 3 hores».

Nisrin és Urmila

«No m’ho esperava. No coneixia el ball, no n’havia sentit mai res. Els nervis és el que més m’ha costat portar.»

May Lyn és Alisha

«Jo destacaria els balls. Estem acostumats al hip-hop, a la musica moderna. No coneixíem balls tradicionals. Ha estat una cosa nova per a nosaltres.»

Marina és Durga

«A mi em va agradar aprendre l’anglès que es parla al carrer. No hi havia paraules tècniques al guió i sí el llenguatge que fan servir els joves.»

Margarita és Deepika

«Descobrir els balls de Bollywood ha estat el millor. Coordinar les coreografies va ser complicat però divertit.»

Martí és Kalash

«M’enfadava quan no em sortien els balls (riu). Veies que els del vídeo ho feien bé però no hi havia manera d’imitar-los. Però a cop de repetir, al final surt. Quan acaba i tothom aplaudeix et sents molt bé.»

Seon-Hwa és Shanti

«Per a nosaltres ha estat molt important, hem aprés molt anglès. Fent el musical hem aprés de tot.»

Stefanya és Seeta

«En el meu cas ja coneixia Bollywood a través de ma mare, a qui li agrada molt. Em va transmetre la seva passió. Per a la representació que vam fer al Raval la meva mare em va fer el vestit sencer. Es va emocionar molt, té fotos, vídeos (riu).»


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011 TEMA DEL MES

7

Escola Vedruna Àngels

Quan les coses es fan amb tanta il·lusió, de dificultats n’hi ha po· ques, per això l’únic que la Rose ens pot comentar és la manca d’es· pai. Ja que fins fa mig any no tenien sala d’actes i havien d’assajar com podien, a les aules o al pati. Potser aquesta és una de les mi· llors maneres de poder ensenyar. Però la Rose toca de peus a terra i ens diu que «no sé si és la millor, però si sé que és una bona mane· ra. Sobretot en aquestes edats que fan molts exercicis i activitats per a ells mecànics que quan surten al carrer no poden utilitzar». Integració de cultures Per a la Rose «el projecte és molt integrador en molts aspectes. Hi ha alumnes que sembla que no

Anju és Amrita

«No sabia res i ho he aprés tot. Havia vist alguna pel·lícula però no coneixia aquesta cultura. L’anglès em costava, però amb l’ajuda de la Rose tot va anar bé.

són bons en anglès i resulta que són molt bons en teatre i s’aprenen un guió en un altre idioma. Tenim alumnes amb dificultats d’aprenen· tatge però que al teatre ho fan molt bé». I continua parlant de l’obra, «la hindú, és una cultura molt present en el Raval. A nivell social hi ha la sensació que són mirats una mica per sobre. És un col·lectiu molt as· sociat a estereotips: “Els del super que no tanca”, “Els del locutori”, etc. No se’n coneix gaire la cultura. El que et trobes amb el jove immi· grant és que moltes vegades li fa vergonya el seu origen. Quan veuen els seus companys ballant els fa molta gràcia».

comenta que «hi ha un col·lectiu que no fa res. A les aules intentem treballar la cultura de l’esforç i les metes. No pot ser que en la joven· tut no tinguis cap meta a la vida. Crec que hi ha un component so· cial i familiar important. Pel que fa a nosaltres, del nostre alumnat, a nivell de valors n’estem molt con· tents. Estan molt motivats. L’edu· cació en els valors aquí a l’Escola Vedruna Àngels és un dels nostres pilars. Sempre diem que primer és la persona i després la part acadèmica». Només cal sentir els alumnes per adonar-se de la bona feina que hi ha al darrere.

Ni-ni Quan li preguntem què en pensa de l’anomenada generació «ni-ni» ens

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Arnau

«Jo hi sóc des del principi i he aprés molt. El que he trobat més difícil ha estat el ball.»

És una escola amb una llarga trajectòria. Nascuda de la institució pedagògica de Joaquima de Vedruna i enriquida amb més d’un segle d’experiència docent, «el nostre estil educatiu —assegura Antònia Cortina, directora del centre—, promou la formació integral dels alumnes d’acord amb una concepció cristiana de la vida i del món. Es fonamenta en el reconeixement del valor de cada persona. Es viu en un ambient càlid d’acollida familiar, amb proximitat i senzillesa en el tracte».

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

Franc

«La Rose em va donar un paper perquè li vaig demanar. Al principi ho passava malament pels nervis, però em va ajudar molt.»

Tots Francisco

«El meu cas ha estat una mica diferent perquè vaig fer una substitució i em vaig haver d’aprendre tota l’obra en dues setmanes. He gaudit molt fent-ho. Al principi veia una mica estrany tot això de Bollywood.»

Alícia

«No vaig tenir tants problemes amb l’anglès perquè és una assignatura que me’n surto prou bé. Però m’ha agradat molt el ball. De gran vull fer musicals. Pensava que no m’agradaria el Bollywood, però m’ha agradat molt.»

Nimra és Chanda

«Em va agradar molt perquè és la cultura del meu país. Em va agradar molt veure els meus companys interpretant i ballant els balls del meu país.»

Valdí és Ashutosh

«Mai no havia ballat bollywood. Però m’ho vaig passar molt bé. Va ser molt emocionant quant la gent ens va aplaudir.»

«Ens ha ajudat a perdre la vergonya i a interactuar amb l’anglès. El que aprens sovint sembla que es queda a la classe, d’aquesta manera el veus més fluid.»


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

8 ALTAVEU

El Petit de Ca l’Eril

www.enderrock.cat Aias

La fi del cagadubtes

A la piscina (El Genio Equivocado) Pop Aquest trio barceloní ha caigut en gràcia a un cert sector de l’indie tant català com internacional –recordem que van fitxar pel segell nord-americà Captured Tracks, i al nostre país l’edita El Genio Equivocado. Aias han construït el seu propi wall of sound, que ja va idear i patentar als seixanta Phil Spector amb grups femenins com The Ronettes; un mur de so basat en la melodia, la distorsió i les veus angelicals de les components sobreposades per davant de la música i creant un efecte impactant, sobretot perquè aquest so és gairebé inèdit a Catalunya. LAURA TORRENT

Naraina

La mort i les decapitacions són les pro·

als 17 o 19 anys. Jugava en aquest te·

no ha estat una cosa conscient. Em

tagonistes del disc Vol i dol (Bankro·

rreny i per això hi havia les veus de

vaig adonar que tot el que anava es·

bber, 2010), el segon treball de Joan

nens que, per temàtica, hi encaixaven i

crivint partia de l’existència de l’ésser

Pons, un bandautor folk nascut a

les cançons eren més fresques. El nou

humà, i el títol també té molt d’això.

Guissona i instal·lat a Massoteres, a la

disc parla d’una altra cosa.

comarca de la Segarra. Després de do·

EDR: I vas més enllà! En una frase de EDR: Què és el que ‘vols i dols’?

Cendres parles dels polítics i els dius:

què es grillen les patates? (2008), va

És una expressió que té diversos sig·

«Que cremin les vostres ànimes/ a

esclatar amb el disc i la gira ...i les sar-

nificats alhora, però n’hi ha un que

l’infern./ Cremin com les fulles/ dels

gantanes al sol (Bankrobber, 2009),

me’l diuen molt, que és cagadubtes.

nostres arbres»...

on parlava de la seva l’adolescència.

Em permet jugar amb la dualitat dels

J.P: És la primera cançó reivindicativa

Amb Vol i dol anuncia que vol fer un

dos significats: el que formen les pa·

que he fet! Em costa fer cançons que

passa cap a la maduresa i, tot i que dol

raules vol i dol, i el mateix significat de

siguin evidents i dir coses tan clares,

la seva aparença fosca i tenebrosa, El

l’expressió. És un disc ple de pregun·

però en aquesta cançó em va sortir

Petit de Ca l’Eril creu que la balança es

tes, sobre què passarà quan ens mo·

molt natural. S’havien provocat els in·

decanta cap a l’optimisme.

rim. Va sobre la mort i preguntes que o

cendis, els bombers que van morir... i

no tenen respostes o fa por saber-les...

estava emprenyat. Els polítics moltes

nar-se a conèixer amb la maqueta Per

T’ha sortit un disc fosc, menys juganer

vegades són un exemple per a la gent,

i una mica tenebrós?

EDR: I per què ara t’ha arribat el mo-

i s’ho creuen tant que es pensen que

No penso que sigui ni tan fosc, ni tan

ment de fer un disc sobre la mort?

són éssers suprems, superiors. La

poc juganer. En el fons, crec que és

J.P: Ho desconec totalment. Casuali·

cançó és un exercici per fer-los tornar a

bastant juganer, però juga a un altre

tats. Bé, tot sempre té un perquè... El

baixar: tots morirem i serem cendres...

joc. Vol i dol és un disc diferent i amb

meu pare va morir fa uns quants anys,

o cuquets que se’ns mengen.

un altre to. L’anterior parlava d’una

abans de l’altre disc. La cançó «Ton

cosa molt concreta, de la meva etapa

pare» ja parlava del pare que es mor i

Textos: Elisenda Soriguera

de creixement: des que tinc memòria

la mare que plora. Aquest disc potser

Fotos: Enderrock

fins que devia començar a madurar,

també hi té alguna cosa a veure, però

deria.cat

Nina (Kasba Music) Rumba-pop Qui ho diu que la música festiva no pot ser sinònim de qualitat i contingut? Naraina ho desmenteix amb el seu segon disc, Nina, produït per un tòtem del mestissatge, Tomás Arroyos (Mano Negra). Tot i això, el disc s’acosta molt més al pop que el seu anterior, Nano (Capullo Records, 2008), que van gravar després d’haver quedat finalistes del Sona 9. Els targarins facturen cançons valentes que apunten al millor Gato Pérez o a l’Orquestra Plateria, que tant tiren cap al rock o la rumba més calorra com al hip-hop i les sonoritats més urbanes. ROGER PALÀ

Aspencat

Obri la llauna (Ramonet Records) Fusió L’èxit d’Obrint Pas va ser el tret de sortida per a l’eclosió de multitud de propostes de fusió entre el rock, l’ska i les sonoritats tradicionals que han trobat un epicentre al País Valencià. Prova d’aquest fenomen és el segon disc d’Aspencat, on escoltem una amalgama d’estils on predominen el reggae i les sonoritats electròniques, amb una base d’arrel a base de llaüts i cordes mediterrànies. Aquest grup de la Marina Alta va debutar amb La festa està servida (Benimeli, 2007) barrejant ska, rumba, rock i folk, però en aquest nou treball fa un pas més i, sense por, s’atreveix a introduir nous ritmes com el jungle i el funk. R.P.


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

REPORTATGE

9

WikiLeaks, tema de l’any El lloc web, famós per les seves filtracions, ha estat capaç de radiografiar la política internacional Es podria dir que una de les notícies del passat 2010 ha estat el terratrèmol que

Fotografia de Laura Pous - ACN

han causat les filtracions al web de l’orga· nització WikiLeaks en les relacions interna·

+INFO

cionals. Filtració rere filtració, gota a gota, el web ha mostrat al món el que s’amaga darrere les decisions dels governs. Per una banda hi ha qui assegura que el que ha fet el web es podria considerar com a terrorisme d’Estat, perquè no es pot filtrar informació confidencial dels governs; per una altra, hi ha qui assegura que el dret a la informació dels ciutadans, que trien els governs, està per sobre del dret a la confi· dencialitat. El debat és molt interessant i hi han en joc molts dels drets i deures de les persones. Com dèiem, WikiLeaks ha esta acusat de tot. De terrorisme d’Estat, d’espionatge,

Fotografia de Laura Pous - ACN

de ser un lloc que ataca altres webs, de ser un grup de hackers, etc.

dels drets humans. Pacheco formula, així, una sèrie de preguntes interessants: Com pot ser que algú que està atemptant contra els drets humans protesti contra la falta de privacitat? S’hauria, doncs, de garantir als assassins, als violadors i als delinqüents el dret a la privacitat? (No són, potser, també éssers humans amb drets?)

Periodisme o espionatge? Al seu web Wikileaks afirma, sobre la seva

L’organització ha declarat que va ser fun·

En un article publicat al portal Redusers

Per a Pacheco el mèrit de WikiLeaks no ha es·

tasca, que «és la d’un mitjà de comunica·

dada per dissidents xinesos, així com pe·

(www.redusers.com) l’articulista Federico

tat tant la filtració dels secrets d’Estat sinó els

ció sense ànim de lucre, dedicat a oferir

riodistes, matemàtics i tecnòlegs de nova

Pacheco planteja el debat en aquests ter·

interrogants que causa en aquelles persones

notícies i informació al públic. Tenim una

empresa dels EUA, Taiwan, Europa, Aus·

mes: ens demana que imaginem un govern

que coneixen el cas i que, a partir d’ara, no

manera innovadora, segura i anònima per

tràlia i Sud-àfrica. Un any després del seu

del primer món que du a terme atacs contra

poden evitar fer-se preguntes i replantejar la

a les fonts independents de tot el món per

llançament, des del lloc web van manifes·

persones d’un altre país i que aquests fets

seva pròpia escala de valors. Acaba l’article

filtrar informació als nostres periodistes.

tar que la seva base de dades havia crescut

es fan públics. Atenent al cas de WikiLeaks

amb una cita excel•·lent del filòsof danès

Publiquem material de significat ètic, po·

en més d’1,2 milions de documents; el «ví·

es creen dues postures diferenciades: l’una,

del segle xix Søren Kierkegaard, que afirma·

lític i històric, tot mantenint la identitat de

deo de la matança col·lateral» és un dels

que denunciaria que es violen els drets a la

va que «moltes persones exigeixen llibertat

les nostres fonts anònimes, i proporcionem

seus llançaments més notables. De fet, ha

confidencialitat i privacitat d’un Estat, fet que

d’expressió en compensació per la llibertat

així una forma universal per a la revelació

guanyat una sèrie de premis a nous mitjans

atempta contra la seguretat nacional; l’altra,

de pensament que quasi mai no fan servir»,

de les injustícies amagades o censurades».

de comunicació pels seus informes.

una postura que denunciaria que es violen

és a dir, que no és que no sigui bo expres·

els drets humans en primera instància. Hi ha

sar-se lliurement, sinó que la vida necessita

moltes opinions en l’un sentit i en l’altre, amb

ser pensada amb major profunditat.

què sembla que el debat és molt profund per· què, si no, no hi hauria dubtes.

Federico G. Pacheco és gerent d’Educació i Investigació d’ESET Llatinoamèrica. Ac·

Qüestió de principis

tualment, integra la càtedra de Seguretat

«¿Quina és la postura més ética?» —es

Informàtica de la carrera d’Enginyeria en

qüestiona Pacheco—, i continua pregun·

Sistemes de la Universidad Tecnológica

tant-se si n’hi ha una de més ètica que l’al·

Nacional (UTN) a l’Argentina.

tra. Sembla evident apuntar que els drets humans estan per sobre de qualsevol altre tipus de consideració. En qualsevol cas, el

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

punt cabdal en tota l’argumentació rau en

Fotos: Banc d’imatges

el conflicte sobre la privacitat dels estats i

deria.cat


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

10 tendèries 4 idees

NOVES TENDÈNCIES

Un RACÓ?

*

Quatre llocs on poder fer una pausa força original CASA DE LA MÚSICA | LA MIRONA de Salt Amnistia Internacional, s/n 17190 Salt (Girona) 972 200 122 L’única sala de concerts de les comarques gironines amb programació de concerts estable de setembre a juny. També hi ha una programació estable d’activitats per potenciar l’ecosistema musical a les comarques gironines. A més de La Bombolla, l’ambient musical gratuït fins a les 5 del matí cada cap de setmana! Es pot demanar més? 4t 1a (Quart Primera) http://www.myspace.com/4t1a4t1a 4t 1a va començar com a banda després d’una intuïció sobre la música en directe. I és que en vista de la quantitat de concerts maratonians que agrupen un nombre indecent de grups amb estils molt diferents, i en sales on el so és tan important com el color de la paret, la idea de tocar al saló de casa va resultar molt atractiva... Mine! http://www.myspace.com/minetheband En Bernat Sànchez (veu, guitarra i piano), l’Albert Rams Ret (veu i guitarra), en Ricky Malo (bateria, piano i veu) i l’Oriol Romaní Txiri (baix, violoncel i veu) han creat un paisatge variat i lluminós, on es troben la psiquedèlia, el rock, la música festiva i el drama quotidià. Tots quatre canten, tots quatre componen. El resultat és ric en matisos, cosa que fa difícil definir l’estil de Mine! Mitchel & Co www.myspace.com/mitchelandcompany MiTchel & Co és la proposta personal del músic Guillem Mitchel, una obra que ens situa en un plànol existencial quan es posa música a uns sentiments que, traspassant-nos, ens enfronten a la solitud de fer-nos persones amb un discurs que s’allunya de qualsevol estereotip de moda, i que, d’aquesta manera, accepta el repte de presentar una proposta arriscada en què la música és reflex de l’ànima. Diego Giménez (diego@edicat.cat)

deria.cat

«L’escriptura és un procés estrany» L’escriptor Albert Lladó va presentar el passat novembre els seus dos darrers llibres, en un acte celebrat a la llibreria Bertrand de Barcelona. Es tracta de La Puerta (Cultiva Libros), la seva primera novel·la de ficció, i el llibre Paraules (Abadia Editors), un recull d’entrevistes amb personatges de diversos àmbits creatius. Lladó és llicenciat en Filosofia i periodista, professió en la qual vol aprofundir per aportar-hi noves idees. Actualment està treballant molt el gènere dels aforismes, una altra de les seves passions.

molt precís: frase curta, capítols breus, llenguatge líric però directe…

Què et va motivar a escriure dos llibres tan diferents i publicar-los gairebé en el mateix espai-temps? La veritat és que el tema de la publicació d’un llibre és independent del seu procés d’escriptura. Vull dir que depèn d’altres factors externs, com trobar un editor amb ganes i possibilitats econòmiques per in­ vertir en la teva feina. Ha donat la casua· litat que aquest any n’he trobat dos per a dos projectes molt diferents. El fet que siguin de gèneres diferents, i en llengües diferents (el llibre d’entre· vistes està escrit en català i la novel·la en castellà), no n’ha impedit la publi· cació quasi simultània. No es feien la «competència», vaja.

En canvi Paraules és un recull de vint entrevistes entre les moltes que has fet. Va ser difícil fer una tria? Triar és el més difícil. A més, és el resultat de tres o quatre anys de col·laboracions amb diaris, revistes… Però tenia clares dues coses: no volia un recull «generaci· onal» (hi ha creadors de totes les edats) i no volia incloure cap personatge a qui només hagués fet l’entrevista per promo· cionar un producte concret (moltes de les trobades eren per parlar d’una novetat, però era l’excusa per conversar sobre tota la seva obra).

La puerta, el teu salt a la novel·la de ficció, la vas publicar per entregues setmanals a través d’Internet. Què et va aportar aquesta experiència en línia? Per damunt de tot, el compromís amb el lector, i sobretot amb mi mateix, d’escriu· re un capítol cada setmana. En el meu dia a dia faig feines ben diverses i això m’impedia concentrar-me a l’hora d’es· criure una novel·la. D’aquesta manera, m’obligava a mi mateix. Per altra banda, el fet d’escriure per la xarxa, crea un estil

Què té d’autobiogràfic? És un llibre que s’emmarca en allò que han anomenat autoficció. És a dir, agafo elements de la realitat (el protagonista ha estudiat el mateix que jo, ha viscut als mateixos llocs, comparteix obsessi· ons…) per crear una història de ficció. El més important era construir la sensació de versemblança en el lector i, parlant del que coneixes, és més possible que ho aconsegueixis. Sobretot, si és la teva primera novel·la.

Probablement, les entrevistes a Paco Candel i Josep Palau i Fabre van ser les darreres que van oferir... Sí, eren grans, ja. Candel em va atendre a l’hospital. Ple de lucidesa i amb una humi· litat que només ens pot servir com a lliçó. Com creus que serà la literatura del futur? No crec gaire en els gurus. No ho podem saber. Però crec que la pregunta és si canviarà el suport de lectura o l’estructu· ra mateixa de l’obra. Si el canvi afectarà més els lectors que els escriptors, o a l’inrevés. En aquest sentit, vaig fer una conferència a Jaén fa un any que es titu·

Albert Lladó Albert Lladó (Barcelona, 1980) és llicenciat en Filosofia (UB), té un postgrau en Periodisme de Proximitat (UAB) i un màster en Estudis Comparats en Literatura, Art i Pensament (UPF). És cofundador i editor de la revista Sísifo, Diari Maresme i Revista de Letras. També, ha dirigit les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic. En l’actualitat, presenta el cicle de tertúlies literàries «Parlem amb…», escriu per a la revista Benzina i és redactor de LaVanguardia.es. Ha publicat els llibres de relats Podemos estar contentos i Cronopios propios, el llibre d’entrevistes Paraules, l’assaig Encuentros fortuitos, la novel•la La puerta i és coautor, juntament amb Dani Llamas, del projecte de literatura digital Diccionario prescindible (finalista del Premi de Literatura Multimèdia Bubok).

lava: «La novela online. ¿Cambio de formato o cambio de paradigma?», on posa· va en dubte que això de l’hipertext, per exemple, sigui una idea tan nova. Tota la filosofia postestructuralista ja parlava d’això. Només cal llegir Barthes, Derrida, Foucault o Deleuze. Cap a on t’agradaria orientar la teva faceta d’escriptor? No m’agrada entendre la meva activitat com «una carrera». Per tant, no tinc clar si escriuré moltes novel·les o cap més. No puc preveure què faré, perquè hi ha massa coses a fer. El teatre em crida molt, potser algun dia m’hi atreveixo… També, estic tornant a escriure relats i m’agrada provar noves coses en periodisme. Avui, però, estic treballant molt el gènere dels aforismes, que m’apassiona. Potser surt un llibre el 2011, qui ho sap…

Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: Albert Lladó

deria.cat


secundèria152 / gener2011

*

ES PE CIAL

La candidatura de Barcelona Pirineu als Jocs d’Hivern de 2022 també representa una gran oportunitat per al Pirineu Català i per a Catalu· nya per consolidar-se definitivament en una posició de privilegi en el mapa del món de l’esquí de competició i pro· jectar internacionalment la seva imatge com un destí turístic i d’oci de primer ordre. En aquest número us presentem un article especial de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern que fa un resum de la candidatura. Enguany, els campionats del món d’Snowboard 2011 de La Molina seran el millor test per demostrar al COI la capacitat organitzativa de les estaci· ons catalanes i del Pirineu en general.

Catalunya,

país de neu


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

12 REPORTATGE

La FCEH amb la candidatura als

JJOO Barcelona-Pirineu 2022 Des que l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va anunciar l’interès de presentar la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern 2022 el 13 de gener de 2010, s’ha constituït l’Oficina Tècnica, dirigida per Òscar Grau, i s’ha presentat el Pla Director del projecte. La FCEH està totalment implicada en el projecte olímpic i aporta informació sobre les infraestructures necessàries i els plans de millora dels esportistes d’hivern. Ramón Carreras, president de la FCEH, va assistir a la presentació del Pla Director de la candidatura Barcelona-Pirineu 2022 que va te· nir lloc el passat 19 d’octubre i on va remarcar la implicació amb l’Ofi· cina Tècnica JJOO d’hivern 2022 així com també la importància de les aportacions de noves propos· tes de persones vinculades a la neu. Aquest és el cas dels exolím· pics Mònica Bosch, Jordi Ribó i Eric Villalon, i també de la representant dels esports per a discapacitats, Sylvana Mestre, que han entrat a la comissió directiva com a nous membres. Així mateix, Carreras va fer èmfasi en l’aportació d’infor· mació tècnica des de la FCEH sobre els esports de neu i gel i del treball

www.twitter.com/fceh www.facebook.com/fceh.cat

www.fceh.cat

per identificar les instal·lacions esportives necessàries. A més, la FCEH proposa un pla estratègic per a la millora del rendiment dels es· portistes d’hivern. La FCEH implicada en l’Oficina Tècnica de la candidatura i en l’elaboració del Pla Director El 10 de novembre l’equip que forma l’Oficina Tècnica de Barce· lona-Pirineu 2022 va celebrar la segona sessió del Consell Territo· rial de la candidatura, presidida per Jordi Hereu, per iniciar el tre· ball de recerca sobre el territori per definir el projecte tècnic. L’alcalde de Barcelona, Jordi He· reu, va destacar que el consens expressat pels representants del territori de l’àmbit del Pirineu ca· talà a l’entorn del Pla Director de la candidatura dels Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineu 2022 demostra que «aquest és un projecte de país que necessita tot el suport del Pi· rineu». I és que en aquest consell hi són presents una cinquantena de representants locals del Pirineu català, dels consells comarcals del Berguedà, de l’Alta Ribagorça, de la Cerdanya i de l’Alt Urgell, de les diputacions de Lleida, Barcelona i Girona, i de la Generalitat.


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

REPORTATGE

13

www.barcelonapirineu2022.org

Jocs olímpics Bob

Cúrling

Hoquei sobre gel Patinatge

Luge Biatló

Esquí

Categoria Esquí inclou: - Esquí de Fons - Combinada Nòrdica - Freestyle - Snowboard

Durant aquesta reunió, el comis· sionat de la candidatura Barcelo· na-Pirineu 2022, Enric Truñó, va exposar el contingut del Pla Di· rector de la candidatura. Aquest document estableix les pautes de treball de l’Oficina Tècnica de la candidatura per definir el projecte tècnic, que es farà públic al juliol de 2011 i que haurà de sotmetre’s a la valoració del Comitè Olímpic Espanyol al gener de 2013, data en què està previst que es pronun· ciï sobre la candidata espanyola a competir en l’àmbit internacional per acollir els Jocs Olímpics d’Hi· vern de 2022. Ramon Carreras també va partici· par en la reunió celebrada el 18 de novembre entre l’Oficina Tècnica de la candidatura Barcelona-Piri· neu 2022 i l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí (ACEM). Du· rant la reunió es va acordar tre· ballar conjuntament en aquells

aspectes tècnics que seran fona· mentals per elaborar el projecte tècnic de la candidatura, així com el manteniment d’un diàleg fluid entre les estacions i l’Oficina Tèc· nica del projecte olímpic. En aquest sentit, l’ACEM va entre· gar als membres de l’Oficina Tèc· nica un informe sobre les carac· terístiques de totes les estacions d’esquí de Catalunya, perquè ser· veixi de base per a la tasca de la candidatura, que ja està treballant sobre el terreny per elaborar el pro· jecte tècnic de Barcelona-Pirineu 2022, que es farà públic al mes de juliol de 2011.

Jocs paraolímpics Biatló

Cúrling

Esquí alpí

Esquí de fons

- Salts d'Esquí

Hoquei sobre gel

Lloc web oficial www.barcelonapirineu2022.org El lloc web oficial de la candidatura Barcelona-Pirineu 2022, www.bar· celonapirineu2022.org, ja està en funcionament. La pàgina, en què es podrà consultar tota la informació que generi el projecte olímpic, les fites més importants del seu calen· dari i d’altres aspectes relacionats amb els esports d’hivern a Catalu· nya, estarà gestionada directament per l’Oficina Tècnica i s’anirà actua· litzant permanentment amb l’apor· tació de notícies, imatges i vídeos. Els Mundials de snowboard FIS a La Molina La FCEH a més també té una cita important amb l’esport català ja que els mundials de snowboard FIS es portaran a terme del 14 al 22 de gener entre Barcelona i La Molina i permetran gaudir de fins a sis disciplines d’aquest esport. Està previst que participin més de

400 snowboarders de 40 països en l’esdeveniment d’esports d’hi· vern més important que mai s’ha fet als Pirineus. A més, per a aquest esdeveni· ment se suma la inestimable col· laboració de l’Ajuntament de Bar· celona, que ja va ser a la passada copa del món de Big Air de 2009 i que ha reforçat la seva implicació per als Campionats del Món 2011, acollint la inauguració i l’esmenta· da prova de freestyle. Per últim, tant Televisió de Cata· lunya (TVC) com Radio Televisión Española (RTVE) seran en els Mun· dials formant una unió com a te· levisions que produiran la senyal internacional. Ambues entitats te· nen un llarg historial com a «host broadcasters» i garanteixen l’èxit de difusió per tot el món. Textos: Fceh Fotos: FCEH- Oriol Molas

deria.cat *


Bruc La llegenda El 22 de desembre Catalunya va viure una estrena històrica amb Bruc. La Llegenda. Aquesta pel·lícula, dirigida pel jove realitzador català Daniel Benmayor, està inspirada en la llegenda del carboner que va aconseguir vèncer l’exèrcit de Napoleó a la muntanya de Montserrat. Universal Pictures ha apostat per una producció catalana com a plat fort de la seva programació nadalenca. El guió de Bruc. La llegenda el firmen Jordi Gasull i Patxi Amézcua. La pel•lícula està protagonitzada per Juan José Ballesta (Ladrones, El Bola). L’actor, per preparar el personatge de Bruc, va estar durant quatre mesos fent classes de català i entrenant-se per a les escenes més complicades d’acció que li havien de permetre saltar per penya-segats, córrer per la muntanya i participar en caceres ferotges enmig de Montserrat. Altres actors i actrius del repartiment han estat Vincent Perez (Cyrano de Bergerac), Santi Millán (Va a ser que nadie es perfecto) i Astrid Bergès-Frisbey (a qui veurem properament a Pirates del Carib 4), entre d’altres. El llargmetratge és un drama d’acció on el misteri de la causa exerceix de motor principal. La incomprensió s’apodera del protagonista. El dubte creix en els mercenaris. La brutalitat contra la incertesa.

FITXA

Bruc. La Llegenda 93 minuts

Direcció: Daniel Benmayor Guió: Jordi Gasull i Patxi Amézcua Producció: Antxón Gómez Productora: Ikiru Films Amb la participació de Televisió de Catalunya, Mesfilms, Telefónica, El Toro Pictures, Laurion AIE Repartiment: Juan José Ballesta, Vincent

de Montserrat, buscant la lluminositat exacta per a poder retratar les seves majestuoses agulles i aconseguir el que es volia dels seus paisatges. Es va sobrevolar en helicòpter la serralada, es van obtenir espectaculars preses aèries, i es van filmar les escenes amb els llops i el senglar en remotes reserves naturals. Un cop tot enllestit, es va haver de retocar digitalment totes i cada una de les localitzacions i paisatges per retornar-les a tal com eren a

La pel•lícula es va rodar íntegrament durant vuit setmanes en terres catalanes, en localitzacions al voltant de Montserrat, Mura, Collserola, Arnes, Santes Creus, el Bruc, Collbató i Castellterçol, amb la utilització de molta gent local fent d’extres. Acabada la fotografia principal, una segona unitat capitanejada per Dani Vilar va continuar filmant durant més de quatre setmanes la grandiosa geografia

Sinopsis Quan l’exèrcit de Napoleó descobreix que la seva primera derrota es deu a un carboner que, amb el seu redoble de tambor, va sembrar el pànic entre les tropes, Napoleó envia a sis mercenaris curtits en mil batalles amb una sola missió: tallar-li el cap. Després d’assassinar als seus éssers estimats, el grup de mercenaris es llança a la seva cerca en tots els llocs recòndits i màgics de la sagrada muntanya de Montserrat. El jove, anomenat Bruc (Juan José

Perez, Santi Millán, Astrid Bergès-Frisbey...

sex symbol en treballar amb Jacqueline Bisset a La casa de Jade i amb Catherine Deneuve a Indochina. A part de la seva carrera a Europa també ha protagonitzat superproduccions nordamericanes i ha debutat amb èxit com a director. principis del segle xix, esborrant les antenes, repetidors i tot l’impacte de l’home dels últims dos-cents anys. La popular cantant catalana Beth (d’Operación Triunfo) s’hi va afegir, també, per cantar la preciosa cançó dels títols de crèdit finals de la cinta.

Repartiment Formen part del repartiment de la pel•lícula El Bruc. La Llegenda, actors com Juan José Ballesta (que interpreta al protagonista de, Bruc), Vincent Pérez (és Maraval), Santi Millán (és De la Mata) i Astrid Bergès-Frisbey (és Glòria). Juan José Ballesta és un intèrpret madrileny que va començar la seva carrera molt jove en el món de la televisió. És l’actor més jove que ha aconseguit el Premi Goya al millor actor revelació i la Concha de Plata al millor actor en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Actualment, protagonitza la sèrie «Hispania», d’Antena 3.

Ballesta) pel lloc de la batalla, haurà de lluitar sol per sobreviure i venjar a la seva família. Es converteix així en un símbol de llibertat i esperança pel seu país, que distingeix en ell un heroi que aconseguí el que ningú havia aconseguit mai: derrotar l’exèrcit invencible de Napoleó Bonaparte.

Vincent Pérez és un actor i director suís de procedència espanyola i alemanya. Es va formar a l’escena teatral de Ginebra i París, i ben aviat es va convertir en un actor reputat i

Santi Millán és un actor català que va començar la seva carrera amb la Companyia Teatral La Cubana, on va estar deu anys amb espectacles com «Cómeme el coco, negra» o «Cegada de Amor». El 1999 deixa La Cubana per incorporar-se al show de Buenafuente «La cosa nostra» com el reporter Paco Monteagudo. Va treballar a «Periodistas» i a «7 vidas» on encarnà a Sergio Antúnez, el xicot de Vero (Eva Santolaria). Astrid Bergès-Frisbey és filla de pare català i mare francoamericana. Es va començar a dedicar al món del cinema després de la mort del seu pare, abandonant la seva primera passió, l’osteopatia. En el seu primer paper a la TVmovie «Elles i jo» interpreta conjuntament amb Daniell Darrieux, amb qui es porta 70 anys, a la filla del personatge d’Ariadna Gil. Poc després roda a Cambodja durant 4 mesos Un barrage contre le Pacifique, amb Isabelle Huppert. Actualment, està finalitzant el rodatge de la 4a part de Pirates del Caribe on interpreta a la Sirena. Textos:Redacció ACPG (redaccio@acpg.cat) Fotos: Cedides per Ikiru Films i Universal Pictures


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

16 CONCURS

FICCIONS

L’aventura de crear històries Aquest mes de febrer torna, per cinquè any consecutiu, el concurs per a joves que ha aconseguit, en les seves quatre darreres edicions, reunir-ne més de 6.000 Participants.

Ets dels que s’inventa històries sobre les persones que fan el mateix trajecte amb l’autobús? Ets dels que afegeix una mica de salsa al relat de les coses que va fer l’anterior cap de setmana? O potser, més aviat, ets de la colla de gent que quan se’n va a dormir no pot parar de rumiar amb els personatges de la sèrie de televisió preferida i inventes tot d’històries? Siguis així, o no!, FICCIONS és el teu concurs. Llegeix una mica més d’aquest reportatge i assabenta’t com pots guanyar un ordinador portàtil, iPods i d’altres obsequis mentre desenvolupes la vena d’escriptor que tens a dins.

FICCIONS. Què, qui i com Què? FICCIONS és un concurs litera· ri en català que proposa crear una història de ficció dividida en quatre capítols i que agafa com a punt de partida un text inicial (hi ha cinc propostes a escollir, enguany amb textos de Miquel Martí i Pol, Albert Balasch, Montse Banegas, Quim Monzó i Albert Sánchez Piñol). Qui? Hi poden participar els joves des de segon cicle d’ESO (3r i 4t), Batxillerat i Cicles Formatius fins a 18 anys de tots els territoris de parla catalana. La participació pot ser en dues modalitats: en grups de fins a tres membres o individualment. Com? FICCIONS es desenvolupa a la xarxa a través del web www.ficci· ons.cat, on cal registrar-se per po· der-hi participar. El web té espais interactius on es poden compartir dubtes i propostes, promocions, entrevistes i altres informacions.

www.ficcions.cat

Els Finalistes de la quarta edició de Ficcions

La participació, la clau de l’èxit A les últimes cinc edicions, més de 6.000 estudiants de Secundària i de Batxillerat d’arreu dels territoris de parla catalana han compartit el gust d’inventar històries. L’orga· nització del concurs s’entusiasma davant de la participació implicada en el projecte, que arriba a molts racons de la geografia dels nostres territoris: des del Pirineu a les Ba· lears, de les Terres de l’Ebre a Giro· na, del Vallès al Camp de Tarrago· na, des de València a Osona. Des d’aquí, doncs, us animem a fer un cop d’ull al web, a tafanejar i reme· nar i, si us ve de gust, a participar a la cinquena edició de FICCIONS. Endavant!

WWW.FICCIONS.CAT A la pàgina web del concurs, hi trobaràs tota la informació que necessites per participar, sorteigs de llibres i d’entrades, enllaços d’interès i el fòrum on podràs compartir dubtes, comentaris i propostes amb els altres participants. Entra, tafaneja, remena i anima’t a crear la teva història!


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

18 PETITS ANUNCIS

GUIA

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

NIT

SERVEIS

Troba Secundèria

a les

xarxes socials

Centre adscrit a:

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

T’agrada el Turisme? Adscrits a la primera Universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística o el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclosos en el preu.

GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

concursos

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, Codi D81038. Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

de

dèria.cat

entra, participa... i guanya!!!

EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com

formatic@formatic-barna.com


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

19

CONCURS

Deià, l’aventura d’imaginarespais «Deià, l’aventura d’imaginar espais» és un concurs que proposa redissenyar un espai públic urbà o un habitatge jove alternatiu. Es tracta de penjar al web dibuixos, fotomuntatges, collages o vídeos per a cada una de les categories que es proposen: «Habitatge jove alternatiu» i «Redissenya el teu espai públic». Què faries si et deixessin apropiar d’un espai públic? Com voldries dedicar el teu temps al teu barri quan ets a l’exterior?

PREMIS Hi haurà un premi guanyador (per a cada categoria. Pendents de definir) - Millor Habitatge alternatiu jove - Millor Redissenya el teu espai urbà - Hi haurà un segon premi per a cada temàtica. Els premis no es podran bescanviar pel seu import en efectiu.

Què? Així, doncs, el concurs DEIÀ, l’aventu· ra d’imaginar espais és un concurs de creativitats i dissenys adreçat als joves estudiants de 14 a 18 anys amb una te· màtica d’interiors i una d’exteriors: Com s’imaginen un habitatge per a joves? Com redefineixen el seu espai habitable, de forma alternativa, econòmica, ajustada a les pròpies necessitats? Com s’imaginen el futur de l’habitatge per als joves? Aquest concurs convida els joves a dissenyar el lloc on viuen, adaptant els espais del seu habitatge a les seves necessitats, proposant solu· cions innovadores i creatives per apro· fitar millor les possibilitats de l’espai. Com haurien d’ocupar els joves els espais públics exteriors? Com l’utilitzen i com s’imaginen que hauria de ser? Quines activitats podrien realitzar? Tot plegat amb l’objectiu de que es vincu· li l’activitat del concurs amb alguna assig· natura dels estudiants de secundària.

Qui? Està destinat a alumnes de secundà· ria, 3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i Formació Professional. La participació només pot ser individual.

Com? El concurs organitzat per la revista SE· CUNDÈRIA i l’ESCOLA D’ART I SUPERIOR DE DISSENY DEIÀ es desenvoluparà al web www.deria.cat/disseny. Els alum· nes podran participar al concurs DEIÀ durant, aproximadament, tres mesos de febrer a abril. Es tracta de penjar al web un dibuix/fotomuntatge/collage i/o vídeo/banner per a cada una de les categories que es proposen, «Habitat· ge jove alternatiu», «Redissenya el teu espai públic», ambdues relacionades amb el disseny d’interiors i exteriors, amb un text justificatiu de la proposta.

Característiques generals El format fotogràfic i de dibuix ha de ser JPEG/JPG i de dimensions mínimes, en píxels, de 1.024 x 768 (vertical i horitzontal), i no podrà superar en cap cas els 600 kB de càrrega. Els vídeos no podran superar, en cap cas, els 10 minuts de duració i hauran d’haver estat penjats, abans, al Youtube. L’enllaç a Youtube dels vídeos s’haurà de penjar a l’apartat especificat. Els vídeos que no compleixin els objectius pedagògics i orientatius proposats no seran admesos. Els vídeos han de ser originals.

CALENDARI A partir de desembre inscripcions 01 febrer– 10 març | Habitatge jove 10març – 20 abril | Redissenya el teu espai urbà

Participació Està destinat a alumnes de secundà· ria, batxillerat i formació professional. La participació serà individual. · Els dibuixos, fotomuntatges, colla· ges i vídeos o banners publicats al Premi Escola DEIÀ estaran adherits a la llicència Creative Commons i, per tant, podran ser publicats per tot· hom que ho vulgui sempre que citi la font ( l’autor i Premi EASD DEIÀ) · Els participants poden participar en qualsevol de les modalitats i en les dues categories (Habitatge Jove/ Re· dissenya el teu Espai Públic), però no és obligatori participar en totes. · Els participants hauran de regis· trar-se, de manera còmoda i ràpida, a la pàgina web i penjar ells matei· xos les seves obres, amb l’extensió i característiques tècniques que es detallen. Allò publicat ha de tenir re· lació amb la categoria corresponent.

+Info: www.deria.cat/ disseny

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges

deria.cat


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

20 SEXUALITAT

Mare abans d’hora La majoria d’embarassos que es produeixen en aquest període de la vida no són desitjats

La Marta té setze anys. Surt cada cap de setmana amb les seves amigues de classe, els agrada anar a discoteques, bars, conèixer nois, ballar i passar-ho bé. Aquest matí, abans d’anar a l’institut, la Marta s’ha tancat al lavabo de casa amb la intenció de fer una prova d’embaràs. Té unes setmanes de retard i està amoïnada pel que pugui passar. L’últim mes ha sortit amb un noi més gran que ella que va conèixer de marxa. Podria ser que alguna vegada hagin mantingut relacions sexuals sense protecció, però no n’està segura… Com pot ser que li passi això a ella?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’adolescència com el «període de la vida en el qual l’in· dividu adquireix la capacitat repro· ductiva, transita els patrons psico· lògics de la infantesa a l’adultesa i consolida la independència socioe· conòmica». L’OMS fixa els límits de l’adolescència entre els 10 i els 20 anys. La majoria d’embarassos que se succeeixen en aquest període de la vida no són desitjats i es produ· eixen pel fet de practicar relacions sexuals sense emprar anticoncep· tius. Tot i que l’Estat espanyol és un país desenvolupat, amb un alt nivell d’alfabetització i amb un am· pli desenvolupament de les tecno· logies de la informació i de la comu· nicació, gran part dels embarassos

«El pare també pateix les conseqüències de l’embaràs no desitjat»

adolescents no desitjats es deuen a una manca d’informació afectiva i sexual. L’altra causa principal és la irresponsabilitat dels joves.

«La mare adolescent ja no viu el període de l’embaràs com un període feliç» D’acord amb els estudis sobre jo· ventut i sexualitat fets a Espanya, les relacions sexuals plenes s’inicien entre els 15 i els 16 anys en ambdós sexes. En els darrers anys, s’han re· duït considerablement els embaras· sos no desitjats, però encara hi ha un 3,3% de la població adolescent que manifesta que no fa servir cap mètode anticonceptiu per preve· nir-los. La nova Llei de l’avortament (2/2010, de 3 de març), segons la qual les noies menors d’edat d’en· tre 16 i 18 anys tenen lliure dret a avortar sense consentiment patern, va posar el debat sobre la taula. Una jove de 16 anys és plenament cons· cient del que suposa un embaràs a la seva edat? Quines conseqüènci· es té ser mare adolescent? La primera conseqüència d’un em· baràs adolescent no desitjat és, precisament, que és «no desitjat». Per tant, la mare adolescent ja no viu el període de l’embaràs com un període feliç de la seva vida sinó que es converteix en una situació desagradable per a ella, per al pare i per a les respectives famílies. Gene· ralment, la família es veu en l’obli· gació d’atendre aquesta mare ado· lescent no només del punt de vista econòmic sinó també pel que fa a les emocions. La preocupació sol anar acompanyada d’un sentiment de rebuig i enuig vers el fetus que no ha estat «cercat voluntàriament». Es produeixen sentiments contra· dictoris respecte de l’embaràs i la

envia'ns les teves

CONSULTORI

consultes a: sexualitat@edicat.cat

Hola Laura, em dic Pol i sóc de Girona. Des que ha començat aquest curs escolar m’he fet molt amic d’una noia de la meva classe. Tots els meus col·legues em diuen que al final sortirem junts com a parella, però jo no ho crec perquè no n’estic enamorat. Simplement, m’ho passo molt bé amb ella, crec que tenim moltes coses en comú i que ens ho passem bé junts. Creus que hi pot haver una amistat sincera entre un noi i noia sense que hi hagi sexe? Hola Pol, respecte a la teva consulta, la meva opinió és que noi i noia poden crear entre ells un vincle sincer d’amistat. El fet que siguin de sexes diferents no vol dir que forçosament hi hagi d’haver sentiments d’atracció o d’amor entre ells. L’amistat és una relació que es crea amb una altra persona en funció del caràcter d’ambdues i de l’afinitat que existeixi, independentment que els amics siguin de sexe diferent. El fet de creure que aquesta amistat no és possible és més aviat un prejudici social.

Hola Laura, som un grup d’amigues d’un institut de Barcelona. Volíem fer-te la següent pregunta: creus que l’amor ha d’anar lligat a l’ètica? Hola noies, en resposta a la vostra pregunta, heu de saber que l’ètica és una branca de la filosofia que s’encarrega de l’estudi de la moral, la virtut, el deure, la felicitat i, en definitiva, el bon viure. Té com a objectiu jutjar allò que l’home fa i deixa de fer de manera lliure i conscient. Per tant, la meva opinió és que l’ètica no només ha d’anar lligada a l’amor sinó, també, a la vida de les persones en un sentit molt més ampli i global.


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011 SEXUUALITAT

culpa acostuma a barrejar-se amb la ràbia, la tendresa amb la impo· tència. Algunes joves arriben a ob· sessionar-se pel benestar del fetus. El sentiment de culpa també afecta els pares de la jove perquè la mare adolescent generalment sent que «ha fallat els seus pares», tot i que la conducta i la reacció d’aquests hagi estat des de l’inici favorable. Emocionalment, la jove viu un perí· ode de consolidació de la seva prò· pia identitat. Ara, es veurà obligada a acceptar-se com a «dona», amb els conseqüents canvis físics que li suposarà l’embaràs. A nivell de parella, l’embaràs afecta l’estabilitat de la jove i, en la majo· ria de casos es trenca la parella o bé es crea un vincle d’obligació d’estar junts perquè creuen que han d’estar junts, tot i que no ho desitgin, pel fet que tenen un fill en comú. Aquest sentiment és reforçat per les reacci· ons socials. Actualment, l’embaràs

adolescent és encara un tema tabú i discriminat a moltes zones del país.

«Gran part dels

Tenir un fill implica un sacrifici molt gran tant per a la jove com per a la seva família. La jove haurà de renunciar al seu projecte de vida i haurà de modificar totalment la seva rutina diària. Moltes noies no acaben els estudis que feien i la gran majoria no arriba a assolir els estudis universitaris. La seva auto· estima es veurà molt afectada i es crea un gran sentiment de frustra· ció. Tots aquests canvis dificulten sovint que els pares puguin educar el seu fill amb amor, i amb menys freqüència passen casos d’aban·

deu a una manca

embarassos es d’informació» donament i de maltractament. En molts casos, seran els avis qui fa· ran de tutors del bebè. El pare també pateix les conse· qüències de l’embaràs no desitjat. L’índex d’abandonament dels estu· dis també és alt. L’obligació de tre· ballar, la manca de recursos, la pèr· dua de contacte amb els amics i la manca de temps per a «divertir-se»

21

amb ells, augmenta l’índex d’estrès i de trastorns emocionals. En definitiva, mare i pare hauran de començar a comportar-se com adults i la seva vida adolescent quedarà totalment trencada. Per evitar aques· tes situacions, cal que tota la socie· tat es faci responsable de l’educació dels seus joves, tot formant-los i in· formant-los per manera de prevenir situacions no desitjades.

Textos: Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com) Fotos: Aci Creativo

deria.cat


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011

22 CULTURA RECOMANEM

AGENDA/gener2011

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC Jane Eyre

Un món feliç

Charlotte Brönte

Aldous Huxley

La Butxaca

La Butxaca

11’95 €

7’95 €

504 pàgines

256 pàgines

Jane Eyre, òrfena de molt petita, aprèn aviat a afrontar els entrebancs que la vida li presenta, primer sota la tutela de la seva rica i malèvola tieta Reed, i anys després sota el règim opressiu de l’orfenat Lowood, on passarà de ser una nena estoica, maltractada i abnegada a una dona intel∙lectual i apassionada amb dificultats per trobar el seu lloc en el món. Escapa del seu destí quan se li presenta l’oportunitat de fer d’institutriu a casa de Lord Rochester. Però les coses no seran tan fàcils com semblen.

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle xx. Publicada en una època en què ja emergien els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, la novel∙la d’Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga del règim, un narcòtic anomenat «soma». Per aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats l’Estat endega un projecte de clonació.

µµDies: A partir del 13-01-2011

«El bosc», de Daniela Feixas

CINEMA

Teatre

µµDies: 17-01-2011

Nouvelle Vague Concert Palau de la Musica Catalana

BloG

Hereafter

Sala Beckett

Sant Pere Mas Alt s/n

Elena Trapé

Clint Eastwood

Alegre de Dalt, 55 bis

08003 Barcelona

Oriol Puig, Martí

Matt Damon,

08025 Barcelona

www.palaumusica.org

Alonso, Xavier

Cécile de

902 10 12 12

Ruano, Sara

France, Lyndsey

Gómez, Candela

Marshall, Bryce

Antón.

Dallas Howard,

Joanna Newson

120 minuts

Jay Mohr.

Concert

µµDies: 20-01-2011

129 minuts

Palau de la Musica Catalana

hereafter.

Sant Pere Mas Alt s/n

warnerbros.com

08003 Barcelona www.palaumusica.org

Blog explica la història d’un grup de noies de 15 anys, de classe mitjana-alta, amb un pla secret i un objectiu comú: la necessitat de viure emocions fortes que les distingeixi de la resta. Per a aquest treball cinematogràfic, Trapé es va inspirar en la notícia sobre l’embaràs simultani de 17 noies menors de 16 anys en un institut dels Estats Units l’estiu de 2008. I per fer-ho va utilitzar material real que un grup de joves catalanes ha deixat enregistrat i escrit a Internet.

Hereafter narra la història de tres personatges que d’alguna manera han tingut contacte amb la mort. La pel∙lícula conta tres històries paral∙leles que finalment s’encreuen. La primera està protagonitzada per una periodista de la televisió francesa (Cécile de France), la segona interpretada per Lyndsey Marshall —mare soltera que perd un dels seus dos fills bessons—, i la tercera història, que enllaçarà les altres dues, la protagonitza Matt Damon.

µµDies: A partir del 13-01-2011

«Celebració», de Pinter Teatre Teatre Lliure Montseny, 47 – Barcelona 932 18 92 51

WEB µµDies: 14-01-2011

Beth

Concert Palau de la Musica Catalana Sant Pere Mas Alt s/n 08003 Barcelona www.palaumusica.org

Little Big Planet 2

Deus Ex: Human Revolution

www.littlebigplanet.com/es

www.deusex.com

A través d’un conegut però renovat Popit, pots donar vida als teus personatges, dirigir obres mestres cinematogràfiques, posar controladors directament als teus artefactes, connectar interruptors, microxips i targetes de circuits senzills per construir caps, vehicles, màquines i trencaclosques èpics.

Juga com Adam Jensen, un especialista en seguretat privada que ha estat contractat per protegir els interessos d’una de les majors corporacions biotecnològiques dels Estats Units. El teu treball consistirà a mantenir fora de perill els secrets de la companyia.

µµDies: A partir del 25-01-2011

«Quadern gris», de Joan Ollé Teatre Teatre Romea

Hospital, 51 – Barcelona 93 301 55 04


SECUNDÈRIA 152/GENER 2011 CULTURA

23

HISTÒRIES DE CATALUNYA

CIES I EXPOSICIÓ

Bombes sobre Barcelona

µµDies: fins al 27-02-2011

Prototips de treball. Dissenya, fabrica, prova. Exposició Museu Disseny Hub Barcelona Montcada, 12 Barcelona 932 56 23 00

µµDies: fins al 27-03-2011

Salvat-Papasseit

«[...] Aunque ausente de vosotros, llevo tan gratos recuerdos de vuestro amor y adhesión a mi persona, que siempre estará dispuesto a corresponder a tan señaladas muestras de aprecio vuestro agradecido compatriota, El Duque de la Victoria.» Acabada la primera carlinada o la Guerra dels Set Anys (1833-1840), no passarà gaire temps fins que, del mig· dia a la mitjanit del 3 de desembre de 1842, l’exèrcit espanyol —sota les ordres d’aquest agraït general Es· partero i del capità general Van Halen— bombardegi Barcelona des de Montjuïc. L’endemà, l’exèrcit entra a la ciutat i ocupa alguns dels edificis més representatius, com ara l’Ajuntament, on detenen republicans, es decreta l’estat de setge i, posteriorment, es clausura la premsa, excepte el Diario de Barcelona. L’acció bèl·lica ha destruït alguns centenars de cases i ha cavat una fossa encara més profunda entre el Govern espanyol, la ciutat comtal i el conjunt de Catalunya. Per si encara no n’hi hagués prou, se succeeix una repressió molt dura i s’imposa a la capital la reconstrucció del pany de la muralla de la Ciutadella —la fortalesa d’infaust record que s’ha· via començat a enderrocar— així com el pagament de 12 milions de rals dels quals només se’n satisfan dos, gràcies a la resistència passiva de la ciutadania.

Exposició Arts Santa Mònica

La Rambla, 7 - Barcelona 935 67 11 10

µµDies: 26-01-2011

Taller sobre sexualitat emocional i afectiva. Trencant mites, joguines, recursos...

µµDies: 04-02-2011

Delafé y las flores azules Concert Palau de la Musica Catalana Sant Pere Mas Alt s/n

Exposició

08003 Barcelona

Organitza: Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), amb la col∙laboració de Casals de Joves de Catalunya

www.palaumusica.org

Espai Jove La Fontana. Gran de Gràcia, 190-192. Metro-L3- Fontana

Un atac que s’anava coent des que el mes anterior havia esclatat una revolta popular espontània a par· tir de la determinació d’uns treballadors d’introduir a la ciutat vi i altres béns de consum eludint l’obligada liquidació dels «drets de portes». Una protesta que s’afegia al descontent per «la qüestió cotonera» que, sovint, marcava el pols entre Catalunya i el Govern de l’Estat, i que feia referència a la negociació d’un trac· tat comercial amb Anglaterra amb el qual es benefici· arien les fruites i els vins espanyols en detriment dels interessos de la indústria catalana. A més, planava el pànic entre la població davant l’amenaça d’una nova convocatòria de quintes. Espanya i Catalunya es troben immerses en una crisi política de tal magnitud que, l’any següent, esclata una nova revolta —la Jamància— que es resol amb un altre bombardeig sobre la ciutat, en aquesta ocasió, sota el comandament del general Prim.

HORA:19.00 Gratuït. Places limitades.Inscripcions a www.cjb.cat/sexualitat o al 93 265 47 36, abans del 25 de gener

µµDia: 04-02-2011

Bob Marley day Concert

Amb motiu de l’aniversari del naixement de Bob Marley se celebren a tot el món una sèrie de festes. Bikini Diagonal,547 - Barcelona Hora: 20.30 www.bikinibcn.com

Curiosament —o no— Espartero, el Duque de la Victoria, ha tingut i té en l’actualitat dedicats un carrer i un passatge; i el general Prim, una rambla, una plaça al Po· blenou i una estàtua eqüestre al parc de la Ciutadella. deria.cat


Secundèria 152  

Revista gratuïta per instituts de parla catalana

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you