Issuu on Google+

anys

SECUNDÈRIA 15 143

març

www.deria.cat

2010

Tiratge: 54.300

SANT ANDREU JAZZ BAND Swing, jazz i joventut tema del mes I tu, ets un ni-ni?

Sexualitat Més que col·legues

pàgina 16

pàgina 20

Concurs Joves i conducció

PARTICIPA I GUANYA: 1 VIATGE A FUTUROSCOPE PER A TOTA LA CLASSE / PORTÀTILS / CÀMERES DE VIDEO I FOTOS... Consulta les bases del concurs i la resta de premis a:

www.jovesiconduccio.com SECUNDÈRIA 15

anys

pàgina 4

Tendèries La música ind(i)ependent...


2

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

opinió

Sumari - 143 - març10 2 OPINIÓ HI HAVIA UNA VEGADA... 3 la imatge JANIRA GÓMEZ 4 TEMA DEL MES I TU, ETS UN NI-NI? 6 ELS CONVIDATS SANT ANDREU JAZZ BAND

Editorial

Deria.cat

Hi havia una vegada...

L’enquesta

una revista que organitzava un concurs anomenat Ficcions, en què

Consideres un escàndol els escàners corporals als aeroports?

els participants podien triar entre cinc principis d’una història i n’havien d’escriure el final. El millor relat guanyava un ordinador portàtil i els finalistes aconseguien un mp4. Doncs resulta que, per quart any consecutiu, la ficció torna a ser realitat i Secundèria us convida a tots a fer volar la vostra imaginació i a participar escrivint el final de la vostra història.

46% - Sí, no vull que una màquina em vegi en pilota

De moment, i per anar fent boca, mentre ens arriben els primers relats,

picada.

42% - No, sempre vaig net.

us deixem amb aquest número de la revista on potser podeu trobar la inspiració per crear un personatge. Per exemple, un ni-ni, un jove que 8 ALTAVEU IX! POP LLIURE 9 JOVENTUT COM SERÀ EL NOSTRE FUTUR? 10 CONCURS TERCERA EDICIÓ DE NETREPORTER,

EL CONCURS DE BLOGS

A LA XARXA

11 CONCURS DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS

no vol ni estudiar ni treballar, que no té cap tipus de perspectiva de

11% - El millor

futur i que tampoc lluita per cap ideal. Potser t’agradarà més que el teu

seria anar com

personatge sigui músic, com algun dels components de la Sant Andreu

Déu ens portà al

Jazz Band. O també et pot agradar la música indie-pop i alternativa que

món a tot arreu.

ara s’està posant de moda, i formar un grup i fer gires arreu del món, com els grups que expliquem. O potser prefereixes que a la teva història aparegui un jove que està aïllat del món (off-line) i que coneix altres persones a través de les noves tecnologies. Perquè de noves tecnologies n’hi ha més, i les utilitzem més, de les que ens pensem.

“Viuries al costat d’un cementiri nuclear?”

Per part nostra, només queda dir que pel que fa aquest número... vet

Respon a... Deria.cat!

aquí un gos vet aquí un gat, quan arribeu al final, aquest conte s’haurà acabat. Ens veiem amb més històries el mes que ve.

12 CONCURS TORNA JOVES I 14 CONSUM LES NTICS, TERRITORI DELS JOVES 16 TENDÈRIES LA MÚSICA IND(I)EPENDENT I MÉS POPULAR 18 PETITS ANUNCIS GUIA JOVE 19 VIDEOJOCS UNDERCORDERS, JOVES

22 CULTURA RECOMANEM, AGENDA MARÇ 2010 23 històries de catalunya FRANCESC DE TAMARIT · Editor: Josep Ritort i Ferrús · Gerent: Ramon Torrents · Direcció comercial i màrqueting: Xavier Juez · Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez, Helena Rigol i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: CRE-A, s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L. · Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 54.300 exemplars

La il·lustració

CREADORS DE VIDEOJOCS 20 SEXUALITAT MÉS QUE COL·LEGUES

deria.cat

Secundèria al Facebook Pots seguir-nos al Facebook. Agrega’ns!!!

CONDUCCIÓ

La pregunta del mes que ve:


La simpatía es lo último que se pierde o lo último que se adquiere, según como se mire... Janira Gómez

Em dic Janira Gómez, tinc 16 anys estudio fotografia a l’Oscus de Barcelona. La fotografia es una de les millors maneres que tinc per expressar-me, i espero, algun dia, poder dedicar-m’hi ja que es un somni pendent des de fa anys. El meu flickr es www.flickr.com/rumbaketumba. Aquesta fotografia la vaig fer al Marroc aquest mateix estiu. Aquest home respirava simpatia, se li notava a la mirada i al somriure i em va sobtar, ja que es va acostar a nosaltres per demanar-nos diners. En aquesta foto la meva intenció era reflexar que per moltes coses materials que un tingui, no serà més feliç pel fet de tenir-les.

MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

la imatge

3

Es busquen... joves talents

T’agrada fer fotos? Ets

un il·lustrador que

vol donar a conèixer

els seus dibuixos?

Si tens un espai

web –com un Flickr

o un Fotolog–no ho

dubtis. Envian’s les

teves creacions a

redaccio@edicat.cat

i publicarem les

millors a “Es busquen

joves talents!”


4

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

TEMA DEL MES

I tu,

? i n i n

ets un

erquè p n e ll a b e r t i n n ie i estud n e u q s e v jo a m o espera ls e e u q r u t Es defineixen c u f l e ietat i c o s la b m a s t a iv estan desmot Fins ara teniem els emos, els gòtics, els hippies i, fins i tot, els punks, els rockers o els skin heads. Però ara ha aparegut una nova denominació per definir un nou grup urbà: els ni-ni. S’anomena així a aquells joves d’edats compreses entre 16 i 34 anys que ni estudien ni treballen. El creixement i coneixement d’aquest nou grup ha portat a una cadena de televisió a crear un reality show sobre aquest nou moviment. Però són realment un producte de la societat actual que viu submergida en una situació de crisi econòmica i amb poques perspectives de sortides laborals? O bé són joves que aprofiten per atribuir tots els seus problemes a aquesta situació però tampoc fan res per canviar-la?

EL MOVIMENT NI-NI Els ni-ni es defineixien a ells mateixos com a joves que s’han desmotivat amb la societat, no tenen projectes de futur i estan desinteressats per intentar canviar la realitat en què viuen. Posen com a exemple de la seva desídia els sous mileuristes que es cobren, tot i tenir uns estudis superiors. I en cas de trobar feina, és de baixa qualificació i mal pagada, diuen. Un segon punt important per a ells és la impossibilitat d’independitzar-se pels elevats preus dels habitatges i lloguers. Tot aquest conjunt, que acaba sent un peix que es mossega la cua, és l’excusa que posen aquests joves per ni estudiar ni treballar, ja que tampoc els aporta cap perspectiva de futur.

LES DADES Segons les dades de que disposa el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya, extretes de l’Enquesta a la població Activa de 2008, a Catalunya hi ha 105.500 joves, entre els 15 i els 29 anys, inactius. Això vol dir que tots aquests joves, en el moment de l’enquesta, ni estudiaven ni treballaven, i tampoc feien una recerca activa de feina.

“Entra a www.deria.cat i deixa’ns la teva opinió”

El total de joves que ni estudien ni tre-

I amb la classificació arriba la discusió. Men-

ballen és de 216.100. Però hi ha una part

tre hi ha joves que no tenen cap remordiment

d’aquests, concretament 110.600 joves,

a l’hora d’identificar-se com a ni-ni, i en certa

que sí que busquen feina. Per tant, no se’ls

manera es senten orgullosos de ser-ho, hi ha

pot considerar innactius, encara que en el

els que es queixen que en aquesta denomi-

moment de l’enquesta no tinguessin feina

nació s’utilitzi la paraula generació, ja que és

i no estiguessin estudiant.

una generalització no representativa de tot el


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

TEMA DEL MES

jovent. Tant és així que al Facebook, per exem-

arribat a crear un programa o més ben dit reality

LAURA CERDÁN, PSICÒLOGA

ple, ja hi ha més de 20 grups i pàgines relaci-

show al respecte. Servirà el programa per real-

GENERACIÓ NI-NI

onades amb aquest tema, on consta la pàgina

ment modificar la conducta “pasota” d’aquests

oficial del programa que ha estrenat La Sexta.

adolescents? O el seu pas pel programa els do-

És obligació dels pares responsabilitzar-se de la transmissió de valors als seus fills, ja que la fermesa amb que es treballin farà que els nens els interioritzin o no. Per tal de facilitar les coses als fills, o per tal que aquests tinguin “el que nosaltres no hem tingut”, molts pares estalvien patiments, situacions d’esforç o contrarietats als seus fills, sense adonar-se que així contribueixen a la formació de personalitats dèbils, capricioses i inconstants, incapaces d’enfrontar-se a cap tasca seriosa i dura que se’ls pugui presentar. Des de petits, els nens aprenen així a no valorar les coses i mostren incapacitat per gaudir d’elles i falta total d’entusiasme. Per tant, societat i pares s’uneixen en un format d’absència total de límits i de transmissió de valors per a donar pas a la formació de la “Generació ni-ni”.

En aquests grups, es poden llegir comentaris

narà més revolada entre els seus i es converti-

tant a favor com en contra. Fins i tot, ja s’ha

ran en ídols i “models” a seguir?

creat l’alternativa als ni-ni, són els sí-sí, joves que estudien i treballen perquè valoren la cul-

Helena Rigol (helena@edicat.cat)

tura de “l’esforç”. Així doncs, la polèmica està

Fotos: AciCreativo

servida, i més quan una cadena de televisió ha

deria.cat

5

EUGENI VILLALBÍ, Secretari del Departament de Joventut Què opina d’aquesta denominació? Els joves que es desentenen dels estudis i el treball representen un sector de població molt minoritari. El fenomen “ni-ni” no s’hauria de frivolitzar ni magnificar. No es pot posar a tots els joves al mateix sac ni utilitzar etiquetes com “generació ni–ni”. Un “ni-ni” pot ser un model a seguir per sortir a la tele... Els joves són prou madurs i amb prou sentit crític com per no deixar-se condicionar per un programa o icona mediàtica. No es pot negar que la tele pot influir sobre la població juvenil i en persones vulnerables i fàcilment influïbles els “ni–ni” es poden convertir en un model a emular. Podria ser un terme que creï tendència? Sí. No de manera majoritària, però segur que en determinats casos això pot arribar a passar. El cas de la cultura “emo”, n’és un molt bon exemple. Pots llegir l’entrevista sencera a deria.cat


6

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

ELS CONVIDATS

Sant Andrew Jazz Band - grup de música

Swingjazzijoventut

En Joan Chamorro, professor i director de la Sant Andreu Jazz Band, ens presenta la formació. Joves d’entre 8 i 18 anys comparteixen escenari a la banda de jazz més jove de tota Europa. Per a en Joan Chamorro, “Els joves no en saben, de futur. Els queda molt lluny. Intentar convèncer un jove que estudiï perquè el seu futur en depèn, és com parlar-li en un codi ocult. Molts dels meus alumnes comencen amb sis o set anys. Per què no plantejar l’ensenyament de l’instrument a partir de la necessitat del jove d’expressar-se, a partir del material que ja coneix i utilitzar-lo per desenvolupar la seva tècnica? I alhora fer que escoltin molta música i anar creant la necessitat de conviure amb ella”. Us presentem la Sant Andreu Jazz Band.

LA BIG BAND MÉS JOVE D’EUROPA ENS OBRE LES PORTES DEL SEU CAU JAZZÍSTIC A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE SANT ANDREU La Sant Andreu Jazz Band

Jan Rodríguez, contrabaix amb 12 anys

Per a aquells que no sàpiguen com fun-

De quina d’aquestes seccions falten

ciona una big band, ens en pots fer cinc

més músics?

cèntims?

La secció de metalls, trompetes i trom-

Una big band és dins del jazz el que

bons, per norma general. Però no no-

l’orquestra simfònica és al món clàs-

més pel que fa als joves, sinó que ens

sic, és la formació més gran. Normal-

hi trobem sovint a tots nivells.

ment, l’integren uns 17 o 18 músics. Hi ha quatre seccions, la secció de sa-

Quina és la salut del jazz a Catalunya?

xòfons ( cinc), la secció de trompetes

Cada vegada va a millor, gràcies a les

(quatre), la secció de trombons ( qua-

escoles i a la feina del Taller de Músics

tre) i la secció rítmica (uns quatre).

que en el seu moment va crear “escola” Hi ha molts músics joves que cada

Joan Chamorro

cop en toquen més, la Sant Andreu

Professor de saxo i agrupacions de l’Escola Municipal de Sant Andreu, i director de la Sant Andreu Jazz Band. Professor i cap de l’àrea de llenguatge musical al Taller de Músics i autor dels llibres que s’hi fan servir. Poliinstrumentista (tots els saxos, clarinets, flauta travessera, corneta, contrabaix, etc.). Ha tocat amb figures com Tete Montoliu, Scott Robinson, Gary Smulyan, Dick Oatts, Benny Golson, Slide Hampton i un llarg etc. Treballa de forma estable a la Barcelona Jazz Orquestra, a la B.A.B d’Alfons Carrascosa, a la Big Band Jazz Terrassa. Ha gravat una trentena de discos amb diferents formacions de diferents estils.

veritat, però, que falten locals per to-

Jazz Band n’és un exemple. Sí que és car en directe. Hi ha pocs clubs i poc suport institucional a aquesta música. Com va començar la Sant Andreu Jazz Band? Va nèixer a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu. La Sant Andreu Jazz Band potser és el grup que més despunta, però hi ha altres agrupacions que funcionen també molt bé. La filosofia del centre és el treball en grup. Els alumnes treballen de cara a les agrupacions. És com parlar un llenguatge i voler parlar-lo sol; no es tracta d’això: volem ensenyar el llenguatge musical per comunicar-nos entre nosaltres.

TAL COM RAJA Nom complet: Sant Andreu Jazz Band. Lloc i data de naixement: al Festival de Terrassa de 2007. Un grup de música: Count Basie, Louis Armstrong, Sidney Bechet i tants altres... Un llibre: La biografia del Duke Ellington. Una mania: “swingar”. Una qualitat: la il·lusió. Un somni: “jazzing” On us agradaria anar de “bolo”? A New Orleans i Nova York. Teniu fama de ser... La big band més jove d’Europa

Alba Armengou, 8 anys (trompeta). Alba Esteban, 10 anys (saxos alt i soprà). Eduard Ferrer, 11 anys (saxos alt, tenor i baríton). Carla Motis, 12 anys (guitarra i banjo). Jan Rodríguez, 12 anys (contrabaix). Magalí Datzira, 13 anys (contrabaix i veu). Iscle Datzira, 14 anys( saxos tenor, alt, soprà i clarinet). Andrea Motis, 14 anys (trompeta, saxos alt i soprà, i veu). Jaume Ferrer, 15 anys (saxo tenor i clarinet). Dani Téllez, 15 anys (trombó). Eva Fernández, 15 anys (saxos soprà, alt, baríton, clarinet, trompeta i veu). Irene Reig, 16 anys (saxos alt i baríton, i clarinet). Raül Castro, 16 anys (tuba i trombó). Martí Ibáñez, 16 anys (trompeta). Marc Martín, 16 anys (piano). Pablo Fernández, 17 anys (trompeta i saxo alt). Arnau Julià, 18 anys (bateria). Eva Garín, 22 anys (trombó). Joan Chamorro (direcció musical). Montserrat Jorba (ajudant de direcció). Dani Alonso (col·laborador).

“El jazz és una música alegre, divertida i amb molt de ritme. Som feliços escoltant i tocant aquesta música”

“El treball constant fa que aconseguim coses que de vegades són impensables”

Andrea Motis, amb 14 anys toca la trompeta, el saxo alt i soprà, i veu.


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

ELS CONVIDATS

7

Com van ser els inicis?

Quins aspectes destacables us distin-

constància i, sobretot, que no hi ha

Al principi, eren uns vuit o nou alum-

geixen com a banda?

límits. Sempre podem fer les coses

nes que van anar al Festival de Jazz de

Primer, la joventut. Segon, el fet de tre-

millor, i els alumnes amb aquests

Terrassa el 2007. A partir d’aquí, es va

ballar plegats persones d’edats tan di-

edads són com esponges. No deixan

anar incrementant el número conside-

ferents, entre els vuit i els divuit anys.

de sorprenda’m cada dia, són una

rablement fins que l���any passat ens vam

Tercer, que és l’única big band on hi

font de inspiracio per a mi. El treball

formar pròpiament com a big band i vam

ha vuit noies, un número poc usual a

constant fa que aconseguim coses

ser convidats un altre cop al festival de

les big bands de jazz. Quart, la qualitat

que de vegades són impensables. És

Terrassa, però no dins del que anome-

de la banda. En cinquè lloc, i pot ser el

més important l’esforç, la il·lusió i el

nen jazz jove sinó com un concert més

més important, l’entusiasme i les ganes

treball, que la genialitat. Després, en

dins del programa general. Vam tocar da-

de gaudir i fer gaudir a aquells que ens

segon pla, ve la recompensa en forma

vant de 2.000 persones a la Plaça Vella i

escolten. El jazz és una música alegra,

de reconeixament, aplaudiments, etc.

va ser molt emocionant. A partir d’aquí,

divertida i amb molt de ritme. Som feli-

Però l’important és el dia a dia i gau-

ens vam “consolidar” com a big band i

ços escoltant i tocant aquesta música.

dir del que fas.

hem anat fent concerts com a banda, i en L’Eduard Ferrer i en Jaume Ferrer, tocant el saxo.

petit format, també. Per sort, hi ha a l’es-

Els alumnes, què t’han ensenyat?

cola un planter de nanos de vuit a dotze

Sí, és una simbiosi. He après molt.

Fotos: Ivan Giménez/Sant Andreu Jazz Band

anys que estan picant fort a la porta.

Paciència, com afrontar les coses,

deria.cat

Diego Giménez (diego@edicat.cat)


8

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

altaveu

IX!

pop lliure

www.enderrock.cat BIKIMEL Stat jònic (Temps Record)

Bikimel seria una de les veus femenines emergents de l’escena independent, amb Ivette Nadal i Maria Coma. Però és Bikimel la que destaca com a compositora i per la seva força i versatilitat interpretativa. Grandíssim disc de debut, amb una Bikimel pletòrica, amb la seva veu versàtil que va còmodament del soul al rock i la cançó d'autor. Helena Morén Alegret

REFUGI Entre Sabadell i Cadaqués es mou IX!, un grup sorgit de la pedrera del Sona 9 i que ara presenta un segon disc anomenat L'ingenu és lliure (Gat Records, 2010). Parlem amb el seu líder, David Mullor, que ens explica que "davant la crisi del sector, d'una manera innocent, hem apostat per ser lliures". Quin és el pas musical que heu fet amb el vostre segon disc, L'ingenu és lliure? Hem fet setanta-cinc presentacions del primer disc, tenint en compte els acústics a les ràdios. Hem enregistrat una banda sonora, hem muntat una discogràfica, una editorial, hem fet la promoció del disc... Realment, hem assumit moltíssima feina. Ha estat un repte assolir que les noves cançons s'encaminessin cap on volíem, dotant-les de la màxima personalitat i maduresa. Sobretot si tenim en compte el poc temps que fa que treballem plegats. Obre el disc la cançó "Santa Cultura". La cultura, per a vosaltres, té un component de sagrat? Aquesta cançó parla dels "xupòpters" de la cultura. Malauradament, estem en un sistema econòmic on la cultura no és

Vestits nous (RGB Suports)

només un art o un mitjà d'expressió, sinó que s'ha de comercialitzar. I, si ens volem dedicar a fer música, hem de passar per un filtre on, tot i que de vegades hi trobes gent molt maca, també et topes amb autèntics egocèntrics i manipuladors. En aquesta cançó, citeu el llibre Dersú Uzalà, de Vladímir Arséniev, i també la generació beat. [riu] És una qüestió purament estètica. Parlo de dos estereotips culturals que estan en boca de molta gent. El Dersú Uzalà m'agradaria saber quants dels que en parlen se l'han llegit sencer... O la generació beat, que hi ha qui ha llegit un llibre de Jack Kerouak i ja sembla que n'hagi de ser un entès. I com que jo sóc un ignorant en aquests temes, em feia gràcia citar-los en una lletra... Hi ha gent que parla molt de cultura. Penso que de la cultura no cal parlar-ne tant, la cultura es fa, es crea, s'ensenya i es comparteix.

Home, depèn... La nostra feina, per exemple, és la de parlar-ne. Però bé, si aquests no són els vostres referents estètics, quins serien? No som gent de tendències. Si mirem la discografia que escoltem actualment, potser el rock ocuparia menys d'un vinti-cinc per cent. Heu triat com a senzill d'aquest disc “No estiguis trista”. Ens ha quedat una cançó rodoneta i accessible. I això ho hem de tenir en compte. No ens hem d'enganyar, en aquest país, per tenir oportunitat de fer concerts i avançar i tenir més estructura com a grup, és important tenir uns mínims de popularitat. Sinó, ningú et trucarà per oferir-te concerts, ni treballar amb comoditat. Textos: Helena M. Alegret Fotos: Juan Miguel Morales

deria.cat

Després d'haver commemorat per activa i per passiva els 50 anys de la Nova Cançó, Refugi –amb Joan Reig (Els Pets, Mesclat) com a màxim impulsor– s'anota un gol salvaguardant una selecció de la memòria històrica on les músiques volen tenir tanta importància com ara les lletres. Des de Guillem d’Efak al ie-ié d'Els 3 Tambors, passant per Mesclat. Vestits de gala per tal de celebrar una excel.lent tria reinterpretada amb gust, emoció i sabiduria. Elisenda Soriguera

CESK FREIXAS La mà dels qui t'esperen (Temps Record)

En Cesk Freixas culmina amb aquest disc el camí que, humilment però amb confiança en la pròpia capacitat, va encetar per esdevenir una de les veus de referència de la nova cançó d'autor dels Països Catalans. La clau és un treball a fons en la producció de les cançons. En un moment on tot producte cultural té un biaix prefabricat, Cesk Freixas és honest, autèntic i creïble. I aquestes són –només– algunes de les seves virtuts. Roger Palà


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

JOVENTUT

9

Com serà el nostre futur? EL NOU PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA (PNJCAT) VOL DONAR UNA RESPOSTA INTEGRAL A LES NECESSITATS I DEMANDES DE LES PERSONES JOVES PER ALS PROPERS 10 ANYS La Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya del 27 de febrer a Manresa culminarà un període de reflexió sobre la situació actual de la joventut catalana, sobre quines polítiques per a joves s’han fet fins ara i, sobretot, sobre com donar resposta a les noves necessitats.

Paral·lelament, més de 6.000 joves majors de 16 anys responien un qüestionari penjat al web volemdecidir.cat per detectar quines són les necessitats de la gent jove avui dia i quines han de ser les respostes adequades en un futur. Aquest procés consultiu culminarà a la Trobada de Manresa, on està previst que hi assisteixin prop de 800 joves. Allà es presentaran i es farà el retorn

Segons una concepció lineal del temps, el

a incorporar al nou Pla. Durant nou me-

futur és la porció de la línia temporal que

sos, es va analitzar l’eficàcia de les po-

encara no ha succeït, en altres paraules,

lítiques de joventut fetes pels diferents

és una conjectura que pot ser especula-

agents implicats: govern, ajuntaments,

Després, consulta a la ciutadania jove

da, postulada, teoritzada... Per tal de pas-

consells comarcals i entitats juvenils.

Si nosaltres, els i les joves, som les

d’aleshores, s’iniciarà la redacció defi-

sar de les teories als fets i fer de les con-

Per tal de copsar l’evolució de la situa-

persones destinatàries de les políti-

nitiva del PNJCat per a la seva posterior

jetures realitats, la Secretaria de Joventut

ció de la gent jove des de l’any 2000,

ques de joventut, també n’hem de ser

aprovació al Parlament.

està treballant en la definició del nou Pla

l’Observatori Català de la Joventut po-

les protagonistes. Així doncs, el mes

Nacional de Joventut on es decidiran les

sava en marxa el Sistema d’Indicadors

de juliol es posava en marxa un am-

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

actuacions per a la gent jove que es fa-

sobre la Joventut a Catalunya, una eina

pli procés de consulta. L’objectiu era,

Imatges: Secretaria de Joventut

ran els propers deu anys. Ara és la nostra

que recull dades sobre la realitat juvenil

segons el secretari de Joventut, “es-

deria.cat

oportunitat, ja que, com deia el mestre

en els àmbits de treball del Pla.

coltar la gent jove, detectar quines són

Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és

les seves necessitats i decidir quines

possible”, només depèn de nosaltres.

han de ser les respostes adequades”.

llarà en la definició del nou Pla. A partir

Es van organitzar més de 120 tallers al territori: en centres d’educació se-

Aquest any, s’acaba la vigència del PN-

cundària i formació professional, a les

JCat 2000-2010, l’eina que ha establert

universitats, per eixos temàtics, amb

i coordinat les polítiques de joventut

joves d’origen immigrat... En total, van

arreu del país durant la darrera dècada.

participar-hi més de 3.000 joves.

Per això, la Secretaria de Joventut ha po-

sos d’avaluació i consulta, i es treba-

+INFO

Un nou PNJCat

dels resultats obtinguts en els proces-

volemdecidir.cat JOVE.CAT

sat en marxa, des de fa un any, el procés per aprovar un nou Pla, juntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i la Federació de Municipis de Catalunya, organismes que integren el Consell Rector del PNJCat. El nou PNJCat serà el full de ruta de les polítiques de joventut fins al 2020 i vol donar una resposta integral a les nostres necessitats i demandes. Així doncs, els treballs per fer el nou Pla s’estructuren al voltant d’aquells aspectes que afecten directament a la nostra vida: habitatge, treball, educació, salut, cultura, igualtat i participació. Però, què s’ha fet fins ara?

Primer, avaluació del Pla vigent Amb l’objectiu de fer balanç de les actuacions per a joves fetes durant el darrer decenni, el Consell Rector va encarregar una avaluació completa del PNJCat vigent. Es volien detectar els èxits, els aspectes a millorar i els aprenentatges

QUÈ ÉS EL PLA NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA? El Pla Nacional de Joventut és el marc de referència de les polítiques de joventut a Catalunya. És l’eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques per a joves que han de garantir l’autonomia personal, l’equilibri territorial i la cohesió social. La pròpia existència del Pla suposa un reconeixement de la joventut com un sector de la ciutadania amb unes circumstàncies i unes necessitats específiques. Per tant, ha de ser objecte d’unes polítiques específiques. Per aquesta raó, el Pla Nacional s’ha d’adaptar als canvis que experimenta la joventut i ha de ser capaç de donar resposta a les noves necessitats i demandes dels i les joves.


10

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

REPORTATGE

Tercera edició de

NetReporter,

el concurs de blogs a la xarxa Saps què és un blog? Ja el tens? Has pensat en crear-ne un amb alguns dels teus companys d’institut? Aquest mes de març, lamalla.cat convoca una nova edició dels premis NetReporter per premiar els millors blogs fets per joves universitaris i joves estudiants de batxillerat o formació professional.

Fins quan tens temps?

Per participar a NETREPORTER, cal tenir

El període d’inscripció de blogs per

o crear un blog a Internet, tenir entre 16

concursar començarà el de març. A

i 25 anys, i viure a qualsevol dels muni-

partir de Sant Jordi, els internautes

cipis de Catalunya. Les bases del con-

podran votar els millors blogs presen-

curs NETREPORTER es publicaran molt

tats al concurs a través de lamalla.cat.

aviat al diari digital laMalla.cat, www.

El resultat de les votacions i els blogs

lamalla.cat/netreporter, però aquí et

guanyadors i finalistes es coneixeran a

resumim alguns detalls importants:

mitjans del mes de maig.

Hi haurà dues categories: - Millor blog fet per estudiants de batxi-

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

El blog s’ha convertit en una de les ei-

Fotos: Banc d’imatges

nes de comunicació més ràpida i més

lamalla.cat

llerat (entre 16 i 18 anys) - Millor blog fet per universitaris (entre 18 i 25 anys)

utilitzada per la gent jove. I també, amb més possibilitats per interactuar amb altra gent. De mica en mica, In-

Pots participar-hi individualment o, si

ternet va guanyant terreny a la televi-

feu un blog col·lectiu, en grup (màxim

sió. Els joves passen cada vegada més

tres persones).

hores davant l’ordinador, ja sigui per estudia o entretenir-se, i menys hores davant el televisor. LaMalla.cat, un dels diaris digitals de referència a Catalunya, i Secundèria busquen fomentar i posar de relleu la crea-

Per a més informació:

tivitat i la iniciativa dels joves a la xarxa.

netreporter@lamalla.cat.

Ficcions L’aventura de crear històries

Quarta edició

www.ficcions.cat

,

Fem de l escriptura un joc.


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

CONCURS DE DISSENY

11

Deià, l’aventura d’imaginar “Deià, l’aventura d’imaginar espais” és un concurs on haureu de redissenyar un espai públic urbà o un habitatge jove alternatiu. Es tracta de penjar al web dibuixos, fotomuntatges, collages o vídeos per a cada una de les categories que es proposen: “habitatge jove alternatiu” i “redissenya el teu espai públic”. Què faries si et deixessin apropiar d’un espai públic? Com voldries dedicar el teu temps al teu barri quan estàs a l’exterior?

Què?

· Com hauríeu d’ocupar els espais públics ex-

Així, doncs, el concurs DEIÀ, l’aventura d’ima-

teriors? Com l’utilitzaríeu i com us imagineu

ginar espais és un concurs de disseny adre-

que hauria de ser? Quines activitats podríeu

çats als joves estudiants de 14 a 18 anys amb

realitzar?

CALENDARI · 01 febrer - 10 març Habitatge alternatiu jove

una temàtica d’interiors i una d’exteriors: Aquest concurs pretén estimular l’interès i

· 10 març - 20 abril Redissenya el teu espai urbà

· Com us imagineu un habitatge per a joves?

l’estima pels espais públics urbans a base

Com redefinirieu el vostre espai habitable,

de proposar idees i dissenys que us perme-

de forma alternativa, econòmica, de mini

tin desenvolupar les activitats que us agra-

espais? Com us imagineu el futur de l’habi-

den en un entorn que faciliti la interrelació

tatge per als joves? Aquest concurs us con-

amb el conjunt de la ciutadania. Què faríeu

Qui?

vida a redissenyar el lloc on viviu, adaptant

si us deixessin apropiar d’un espai públic?

El concurs està adreçat a alumnes de 3r i

els espais dels vostres habitatges a les

Com voldríeu el vostre barri?

4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat, i Formació

vostres necessitats i proposant solucions

Professional. La participació només pot ser

innovadores i creatives per aprofitar millor

individual.

les possibilitats de l’espai.

PREMIS El concurs compta amb premis engrescadors per als guanyadors (un MacBook per als guanyadors i un Ipod per a cada membre dels grups finalistes). I les millors propostes es presentaran a l’Alcalde o al Regidor d’Urbanisme del municipi implicat.

Com? El concurs, organitzat per la revista Secundèria, es desenvoluparà al web www.deria. cat/disseny. Els alumnes podran participar al concurs DEIÀ durant, aproximadament tres mesos, de febrer a abril. Es tracta de penjar al web un dibuix/fotomuntatge/collage i/o vídeo/banner per a cada una de les

Si voleu saber-ne més, o voleu consultar qualsevol qüestió, podeu posar-vos en contacte amb la persona responsable del concurs, Diego Giménez, a través de l’adreça ficcions@edicat.cat o del telèfon 93 451 61 70.

categories que es proposen, “habitatge jove alternatiu” i “redissenya el teu espai públic”, ambdues relacionades amb el disseny d’interiors i exteriors amb un text justificatiu de la proposta. Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges

deria.cat


12

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

REPORTATGE

Torna

Joves i Conducció En la seva tercera edició, el concurs sobre la seguretat viària ve carregat de novetats

+INFO

jovesiconduccio.cat

Segur que sabeu, i no cal haver estudiat Darwin, que la influència de l’entorn és decisiva a l’hora de comprendre com interaccionem amb el medi que ens

T’agrada escriure, fotografiar i filmar? Saps inventar històries? Segueix les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i la nova assignatura “Educació per a la ciutadania”, i fes una història. T’hi animes?

envolta. La família, l’institut i els amics formen la xarxa de relacions que configuren l’entorn en què els joves creixen i adquireixen els seus valors i judicis. Com creieu que influeix aquest entorn quan parlem dels joves i la conducció? Creieu que la família té un paper important a l’hora d’educar i promoure inicia-

El RACC i la revista Secundèria orga-

tives de conscienciació? I l’institut? Per

nitzen, per al curs 2009-10, la tercera

altra banda, si parlem de la influència

edició del concurs de relats, vídeos

dels amics, podeu reconèixer les in-

i fotografia JOVES I CONDUCCIÓ. A la

fluències negatives? Més important,

darrera edició, hi van participar 1.000

vosaltres mateixos, què promoveu? Si

estudiants de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat

tens un vídeo, una foto o un relat, ex-

i CF de centres educatius de tot el terri-

pressa tot allò que portes dins al con-

tori de parla catalana.

curs Joves i Conducció 2a edició. Per això, ens preguntem quina és la

NOVETATS

causa que morin tants joves en accidents de trànsit. En quasi tots aquests

Aquest any, hem modificat els temes per adaptar-los als nous temps. Els temes proposats són:

accidents, la màxima responsabilitat cau en algun dels conductors impli-

CONVIVÈNCIA COT XE VS MOTO VS BICI VS VIANANT, Quina creieu què és la millor forma de convivència entre els diferents medis de transport? Quins riscos i quins avantatges tenen uns sobre els altres? Mobilitat futura i seguretat (cotxe elèctric, híbrid) Com veieu la mobilitat d’aquí a uns anys? Per què creieu que s’ha de canviar? Com pot afectar a la seguretat? FACTORS DE RISC I IMPACTES MEDIAMBIENTALS DE LA MOBILITAT ACTUAL Alcohol, drogues, conductes temeràries… totes aquestes conductes presenten una manca de consciència considerable. Quin impacte tenen aquestes conductes en la mobilitat i el mediambient? CONDUCCIÓ DE DIA VS CONDUCCIÓ DE NIT Quines diferències i quines conductes es donen quan es condueix de dia i quan es fa de nit? En quines de les dues es donen més accidents? Per què? De la mateixa manera, estrenem nova categoria, “Cançons”. Si saps cantar i/o compondre música i vols fer algun vídeo musical sobre la seguretat viària i els temes que proposa el concurs, aquesta és la teva oportunitat, només t’has de registrar i seguir els passos per publicar les teves creacions. Es pot participar amb un vídeo d’una cançó original o amb un tema adaptat amb una coreografia personal i treballada.

cats. L’excés de velocitat, la conducció

PREMIS

sota els efectes de l’alcohol o altres

Hi haurà sis premis finals: · Millor relat: un ordinador per a cada participant (si el grup és de tres persones, un ordinador per a cadascun dels membres del grup). · Millor fotografia: una càmera fotogràfica per a cada participant (si el grup és de tres persones, una càmera per a cadascun dels membres del grup). · Millor vídeo: una càmera de vídeo per a cada participant (si el grup és de tres persones, una càmera per a cadascun dels membres del grup). · Millor vídeo musical: Per determinar. · Millor classe: la classe de qualsevol dels instituts participants que hagi participat més, i amb les millors propostes, guanyarà un viatge a Futuroscope o similar (fins a 30 alumnes).

maniobres inadequades, la no utilitza-

Els premis no es podran bescanviar pel seu valor en efectiu.

problemes, responsabilitats i riscos a la

drogues, les distraccions al volant, les ció del cinturó de seguretat o del casc són comportaments que realitzen amb freqüència els conductors de vehicles i que, en moltes ocasions, causen, amb major o menor incidència, un accident. Què en penses? L’objectiu del concurs és impulsar la creació i la reflexió al voltant de la seguretat viària i el treball en equip per a tots aquells de vosaltres amb inquietuds creatives i culturals. L’any passat, la Fundació RACC i el Servei Català de Trànsit van posar en marxa el programa “Joves i conducció: un dret i una responsabilitat”, amb l’objectiu de frenar l’accidentalitat de joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels carretera, van crear el pack educatiu so-

http://jovesiconduccio.cat

bre seguretat vial Joves i conducció: un dret i una responsabilitat adreçat a joves d’educació secundària i Batxillerat.


14

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

consum

Les nTICs, territori dels joves

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació són el pa de cada dia per als joves que han nascut envoltats d’aparells

Ningú dubta que les noves tecnologies són l’entorn on ens ha tocat viure als joves d’aquesta generació. Formen part de la nostra realitat d’una forma innegable, de tal manera que, avui, ens costaria molt imaginar un món on no poguéssim parlar per telèfon, accedir a Internet, fer servir l’ordinador per escriure, jugar a la consola, etc. Ens hem parat a pensar en aquesta realitat?

pel Youtube! El salt tecnològic que han

Dins d’això que anomenem les nTICs,

viscut les nostres generacions ha estat

tenim les xarxes socials, Internet, con-

espectacular.

soles, telefonia mòbil, ordinadors, etc. Tots hem crescut amb el coneixement de

En part, aquestes noves tecnologi-

tots aquests recursos i, per tant, no ens

es són immaterials, ja que la matèria

ha costat adaptar-nos a ells i entrar en el

principal és la informació. Permeten la

joc. A l’hora de jugar amb la informació,

interconnexió i la interactivitat, són ins-

les principals eines són els mòbils i els

tantànies. I tenen elevats paràmetres

ordinadors. Mentre que els serveis que

d’imatge i so. Al mateix temps, les no-

més utilitzem, dels que ens ofereixen

ves tecnologies impliquen l’aparició de

les TIC, són el correu electrònic, eines

nous codis i llenguatges, donant lloc a

per buscar informació, escoltar música

Fins fa uns 15 anys, els treballs per a

la realització d’activitats inimaginables

o veure televisió i cinema, i més recent-

la classe s’havien de fer amb màquina

en poc temps. Quins són aquest àmbits

ment els blogs i les comunitats virtuals.

d’escriure però, ara, els nens i nenes

del nostre dia a dia que estan relacio-

entre tres i quatre anys veuen dibuixos

nats amb la tecnologia?

QUÈ SON LES TIC? Les TIC són les tecnologies de la informació i la comunicació, mentre que les NTIC són les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Són tots aquells elements i tècniques que serveixen per al tractament i la transmissió de les informacions. I, a la denominada societat de la informació o cibersocietat, aquests usos no paren de créixer i estendre’s. A ningú ja no li sorprèn poder estar informat de tot el que passa al món minut a minut, veure un vídeo d’una cançó tantes vegades com es vulgui o treballar en equip des d’ubicacions diferents. I tot això és possible, principalment, a Internet i la possibilitat de les masses d’intercanviar informació i, per tant, fer de les TIC una dimensió social.


15

MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

consum

Un estudi realitzat per l’Escola del Con-

d’aquests recursos a la vida dels jo-

Perfils dels joves

sum de Catalunya ha demostrat que la-

ves cada cop abans. Ja que els joves

L’Agència Catalana de Consum, des-

majoria de joves tenim mòbil, ja que un

que ara tenen 16 i 17 anys van tenir el

prés de l’estudi realitzat, ha pogut

2’27% dels pocs més de 1.000 alumnes

seu primer mòbil als 12 anys, i els que

definir el jovent de Catalunya segons

entrevistats així ho van manifestar. De

ara en tenen 12 el van tenir amb poc

la utilització de les TIC. Així, hi ha un

la mateixa manera, hi ha més joves que

més de 10. Amb els ordinadors passa

68% de joves que es poden considerar

afirmen que tenen ordinador. Els ordi-

exactament el mateix.els joves que ara

ON-LINE, és a dir, tenen mòbil i ordina-

nadors, en un 54% dels casos, són per

tenen 16-17 anys van tenir el primer or-

dor, i estan familiaritzats amb l’entorn

a l’ús familiar, mentre que un 45% dels

dinador quasi als 11 anys, mentre que

virtual. Després, hi ha els joves POTEN-

enquestats que tenen ordinador asse-

els joves que tenen 11-12 anys el van

CIALMENT ON-LINE, que representen

gura que ja és un ordinador personal.

tenir als 8 anys.

un 22% del total, i que són aquells que tenen mòbil i potser ordinador però

Tot i estar molt familiaritzats amb aques-

que no estan gaire familiaritzats amb

tes dues eines, la majoria de joves no

l’entorn virtual. Per últim, estan els jo-

“El 80.42% dels

participa en la compra del seu mòbil

ves OFF-LINE, que representen un 11%

80’42%) ni del seu ordinador (92.41%).

dels enquestats, que no tenen ni mòbil

joves no participa

I els que ho fan són principalment nois i

ni ordinador i estan molt poc familiarit-

participen més en la compra del telèfon

zats amb Internet.

en la compra del

que en la compra de l’ordinador. En allò

seu mòbil”

en la tria del seu mòbil. A l’hora de com-

que sí que solen participar molts joves és prar els mòbils, el criteri més utilitzat és el preu, seguit de les característiques tècni-

Els mòbils i els portàtils

ques, de la qualitat, dels accessoris i de la

De mitjana, els joves acostumen a tenir

moda. Mentre que amb els ordinadors els

el seu primer mòbil als 11 anys i el seu

criteris més utilitzats són, per ordre, les

primer ordinador al voltant dels 9 anys.

característiques tècniques, seguit dels

Però aquesta dada, com les TIC, també

accessoris, el preu i l’estètica.

“La majoria de joves obté la música que escolta d’Internet”

ha evolucionat i demostra la incursió Els entorns virtuals Pel que fa als entorns virtuals, la majo-

Intrusisme i males pràctiques

ria de joves hi accedeixen des de l’or-

Des del departament de Consum de la

dinador (96%), tot i que també hi ha

Generalitat, admeten que hi ha certa

un 18% que s’hi connecten a través de

facilitat a l’hora de crear perfils falsos

la consola i un 10,24% a través del mò-

i suplantar identitats a la majoria de

bil. Els espais web que més visiten són

pàgines personals que fan servir els

els de tipus personal, en segon lloc els

joves. Però, com explica Jordi Angue-

xats, seguit de pàgines de descàrre-

ra, director de l’Agència Catalana de

COM ES CLASSIFIQUEN?

gues i, els cercadors. Els nois entren

Consum, “són els creadors els que han

a més espais diferents que les noies,

de crear els filtres necessaris per a què

Les TIC conformen el conjunt de recursos necessaris per manipular la informació i particularment els ordinadors, programes informàtics i xarxes necessàries per convertirla, emmagatzemar-la, administrar-la, transmetre-la i trobar-la. Es poden reagrupar les TIC segons:

i tenen més tendència a acceedir a es-

això no passi”. I s’afirma que els joves

pais de jocs, esports o descàrregues

que es trobin en situacions d’aquest

que les noies. Mentre que les noies

tipus han de denunciar-ho a la policia.

ho fan a pàgines personals i a xats. El

Anguera ha arribat a dir que en aquest

que encara no fa la majoria de joves és

tipus de serveis “és millor ser-hi que

comprar per Internet, i si ho fan és per

no ser-hi, perquè sinó, algú hi pot ser

a productes relacionats amb l’oci, la

per tu”.

imatge personal o la tecnologia. El mateix passa amb les males pràcti-

· Les xarxes: Internet, TDT, xarxa de telefonia, wifi, etc. · Els terminals: ordinadors, telèfons mòbils, consoles, receptors d’iamtge i so, etc. · Els serveis: correu electrònic, xarxes socials, comerç electrònic, banca en línia, accés a continguts informatius i de lleure, accés a l’administració pública, etc.

Pel que fa a espais personals, la majo-

ques que es duen a terme, per exem-

ria de joves tenen Messenger, més de

ple, al Facebook. Un 26% dels joves

la meitat tenen fotolog, i quasi una ter-

de 13 anys assegura tenir un perfil en

cera part tenen Facebook i o Metroflog.

aquesta pàgina, i un 22% dels joves

Les noies tenen més tendència a tenir

d’entre 11 i 12 anys també. Però Face-

pàgines personals, com Metro- flog i

book és una aplicació que només po-

Myspace, que els nois. El que no fan

den tenir majors de 14 anys.

gaire on-line és jugar, ja que no arriba a la meitat de joves enquestats. la ma-

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

joria de joves obté la música que escol-

Fotos: AciCreativo

ta d’internet.

deria.cat

Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web de l’Agència Catalana del Consum

o trucar al


16

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

TENDÈRIES

La música ind(i)ependent més popular LA MÚSICA INDEPENDENT ENTRA A L’ESCENA MUSICAL DEL PAÍS DEIXANT DE SER PER A UN PÚBLIC REDUÏT Totes les tendències que ens arriben ho fan des d’altres cultures o bé retornen de temps passats amb més força. És un fenomen que va a poc a poc però que s’acaba notant. Es fa visible a la moda, a la gastronomia, al cinema i, com no, també, a la música. I, d’una manera o d’una altra, acaba tenint certa influència en els nostres costums, hàbits i, sobretot, preferències i gustos. Ara, en el panorama musical, la nova tendència són els grups que fan pop, indie, indie pop, pop rock o el que s’engloba generalment en música alternativa o independent.

ORÍGENS

FENOMEN DE MASSES

L’indie pop és la música que es mou

La majoria d’aquests grups han passat

fora dels límits de la música convenci-

de tocar en petites sales a omplir es-

onal, és sovint “inusual”. Els orígens

tadis, com Coldplay, Arctic Monkeys o

d’aquest estil es troben als anys 60

Muse al Palau Sant Jordi o Franz Ferdi-

amb artistes com els Beatles, els Be-

nand i Oasis a Badalona. En el cas de

ach Boys o els principis de Pink Floyd.

Vetusta Morla, van haver de fer dos

A Espanya, les primeres formacions

concerts a Razzmatazz perquè les en-

van sorgir a principis dels 80, amb

trades del primer concert es van exhau-

l’arribada de la “Movida” i la creació

rir en pocs dies.

Absentee, grup Indie format a Londres

dels primers segells discogràfics. Els primers grups amb reconeixement van ser Los Fresones Rebeldes, Los Planetas o La Habitación Roja, entre d’altres. Aquests grups estaven influenciats per la música denominada en aquell moment com a “Brit Pop”, on destacaven grups com Suede, Blur, Oasis o The Verve, i bandes de rock com Pixies o U2. A finals dels 90, apareixeria l’indie pop com a tal amb grups com Lori Meyers, que ajuntaven en els seus ritmes l’estil dels 60, la musicalitat del Brit Pop i les tendències del moment. Però el veritable ressorgiment ha arribat al s XXI amb l’aparició d’un gran nombre de grups espanyols com Maga, The Sunday Drivers, Deluxe o Love of Lesbi-

“Coldplay va reunir 18.000 persones al Sant Jordi el 2005. El 2009, a l’Estadi Olímpic, els van veure 65.000 espectadors.”

FETIVALS

an, per citar-ne només alguns, ja que la llista podria ser interminable. En el pa-

I és que aquesta música s’està posant

El festival de Woodstock de 1969 s’ha convertit en un dels referents a l’hora d’organitzar nous festivals. Actualment al món, hi ha grans festivals de música, que aposten sobretot per la música independent i que, poc a poc, estan guanyant protagonisme dins del panorama musical. Entre els internacionals, destaquen el de Glastonbury a Anglaterra, l’Optimus Alive de Lisboa, Les Eurockéennes de Belfort a França, Rock im Park d’Alemanya o el Bonnaroo de Manchester als Estats Units. El referent d’aquests festivals a Espanya és el Festival Internacional de Benicàssim, però n’hi ha d’altres com el BBK de Bilbao, el FIZ a Saragossa o el Summercase que es feia simultàniament a Barcelona i Madrid.

norama internacional, el creixement de

de moda o, sinó, recordem què va pas-

grups que segueixen aquest estil mu-

sar el darrer estiu amb la cançó “Human”

sical també ha estat impressionant. A

de The Killers, o com han influenciat els

finals dels 90 i principis d’aquest segle,

gustos musicals de Pep Guardiola amb

apareixerien grups com Placebo, Muse,

el “Viva la Vida” de Coldplay. Santi Bal-

Kings of Leon, Coldplay o The Killers.

mes, veu i guitarra de Love of Lesbian,

De recent formació, i de casa, s’han de

ha afirmat en una entrevista a La Van-

destacar Catpeople, que canten en an-

guardia, que “cada cop hi ha més per-

glès, i els populars Vetusta Morla, que

sones que s’estan apropant a la música

en dos anys s’han convertit en el grup

independent, que deixa de veure la tele

revelació del pop alternatiu espanyol

i passa a ser un consumidor actiu. Des

i amb un gran nombre de seguidors a

de la gent de vint i pocs als de 30, que

tot el país. De l’estranger, els que més

estan fins als nassos de la seva vida i

sonen són Mistery Jets, MGMT, Cajun

volen reciclar-se i comencen a descobrir

Dance Party, The wombats i el grup del

grups”, ha dit.

moment, Mando Diao. Tots ells tenen l’indie o el pop en comú i després bar-

Helena Rigol (helena@edicat.cat)

regen altres influències com el rock, el

Fotos: Banc d’imatges

punk o, fins i tot, l’electrònica.

deria.cat

ESTIL “POPERO” Com en la majoria d’estils musicals, alguns dels seguidors de l’indie i el pop es poden reconèixer fàcilment per la seva manera de vestir. És un clixé, però el “popero” per excel·lència acostuma a portar pantalons estrets, anomenats “pitillo”, samarretes o jerseis de ratlles, amb estampats o camises a quadres. El més important són les sabatilles esportives (Converse, Victòria, de bota i colors...). Però on s’identifiquen més és en els serrells llargs i cap a la cara, com els dels Beatles, i les ulleres de pasta de diferents colors. Altres complements podrien ser les armilles, els tirants i les xapes.


SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

PETITS ANUNCIS

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

Centre adscrit a:

EDUCACIÓ

SERVEIS

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

GUIA

EDUCACIÓ

18

GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUCACIÓ

* EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals

EDUCACIÓ

EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

EDUCACIÓ

EUSS - Programes ADD

EDUCACIÓ

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

T’obrim les portes al món

EDUCACIÓ

T’agrada el Turisme?

NIT


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

VIDEOJOCS

19

Undercoders, joves creadors de videojocs

L’empresa catalana formada per Josep Maria Cots i David Jaumandreu fa dos anys que treballa per crear entreteniment Ja tenen un joc a la venda (Quiz Game Land) i, el mes de febrer, confien en treure al mercat els seus dos darrers projectes (Battle of The Elements i iSpot Japan), un d’habilitat i l’altre per descobrir detalls i curiositats de la cultura japonesa. Josep Maria Cots i David Jaumandreu fa dos anys que treballen junts per tirar endavant el seu propi negoci dedicat als videojocs, l’empresa Undercoders.

feina que hi havia al sector dels videojocs a

En quin estat es troba la salut de les empre-

Espanya. Així que vam decidir muntar un grup

ses de videojocs a Catalunya?

de treball per provar de fer projectes originals.

Sembla que poc a poc comença a haver-hi més

Inicialment ens vàrem dedicar al negoci de

interès per aquesta indústria, probablement

les pàgines web per tal de posar-nos a prova

gràcies al boom que han impulsat consoles

i guanyar alguns calers. Un cop vist que l’ac-

com la Nintendo DS o la Wii, tot eixamplant

tivitat funcionava amb bons resultats, vam

el mercat. Recentment, s’han creat vàries em-

passar de treballadors autònoms a Societat

preses petites que estan començant a treure

Limitada i ens vam enfocar exclusivament al

productes de molt bona qualitat i tot apunta

desenvolupament de videojocs.

a que aniran creixent i multiplicant-se en el fu-

Com i quan vau saber que volíeu dedicar-vos

Sent joves us heu trobat algun tipus d’im-

a fer videojocs?

pediment?

És difícil de dir exactament. Des de ben joves,

Sí, especialment en el tema del finançament.

Què destacaríeu dels vostres videojocs?

hem estat grans aficionats dels videojocs. Sem-

Tot i haver realitzat un pla d’empresa teòri-

Nosaltres apostem fortament per l’originali-

pre teníem curiositat per saber com estaven

cament viable amb el suport de Barcelona

tat. Avui en dia, es poden trobar al mercat

fets i en volíem prendre part. Quan vam comen-

Activa, ser titulats universitaris i ja tenir una

centenars de jocs amb valors de producció

çar a fer servir els primers ordinadors a l’esco-

experiència empresarial prèvia, les entitats

i nivells de qualitat elevadíssims amb els

la, ja aprofitàvem per convertir els programes

financeres ni tan sols es plantejaven posar

que, ara per ara, ens és impossible com-

avorrits de classe en jocs que passàvem als

inversions de capital risc a les nostres mans.

petir. Però molts d’ells tracten els mateixos

companys en disquets i, un cop vàrem adquirir

Molts ens van negar directament qualsevol

temes, són seqüeles, o, de vegades, direc-

coneixements avançats a la universitat, ja tení-

tipus de finançament i d’altres demanaven

tament còpies d’altres.

em força clar que aquest era el nostre món.

unes condicions impossibles d’assumir.

tur. Tot i això, desgraciadament, encara estem a la cua d’Europa pel que fa a producció.

A Undercoders intentem fer jocs originals i Com vau crear Undercoders?

amb personalitat, que ofereixin una experi-

Va ser durant el penúltim any de carrera. Es-

ència diferent a la resta. Tot i que sempre és

tàvem preocupats pel que faríem en acabar,

més arriscat intentar innovar que aplicar fór-

doncs no veiem gaire clares les ofertes de

mules ja provades, esperem poder torbar el nostre lloc al mercat fent allò que ens agrada.

Ens podríeu dir el vostre top-ten de videojocs? Aquesta és ben difícil! Ja és prou difícil confeccionar una llista personal com per posar-nos tots d’acord! Així que, aprofitant que estic jo al teclat, te’n deixo 10 dels meus preferits: - Chrono Trigger - Street Fighter III 3rd Strike - The Legend of Zelda: A Link To The Past - Super Mario World - Castlevania Symphony of the Night - Super Metroid - Tetris - Super Mario 64 - Mario Kart DS - Shadow of the Colossus

On es poden comprar o adquirir els vostres productes? Ara mateix, el canal de distribució dels nostres jocs és l’Apple Store o l’iTunes, des d’on es poden descarregar en format digital per poderlos jugar als dispositius iPod Touch i iPhone. Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: UnderCoders

deria.cat

Quin consell donaríeu a un jove que es volgués dedicar als videojocs? En primer lloc, jugar molt i a molts tipus de jocs! Els videojocs són com la literatura, el cinema o la música, com més hi jugues, més aprens d’ells i més referències pots tenir a l’hora de crear-ne de nous. És interessant també ser crític i llegir i contrastar opinions, ja que allò que de vegades és divertit per a un mateix no necessàriament ho ha de ser per als altres. En segon lloc, i no per això menys important, cal tenir una bona formació especialitzada en aquell aspecte dels videojocs a què es vulgui dedicar (programació, disseny, àudio etc.). A nivell nacional, la indústria del videojoc és encara molt petita i la gent està molt ben preparada. Així que cal fer-se un lloc! Ah, i un bon nivell d’anglès és força bàsic, ja que la majoria de la informació es troba en aquesta llengua.


20

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

SEXUALITAT

Més que

. col legues ELS JOVES COMPARTEIXEN EXPERIÈNCIES, PREOCUPACIONS I PROBLEMES AMB ELS SEUS AMICS L’Aïna i la Maria són amigues des de P3. Han passat tot el període d’ESO juntes, compartint experiències, secrets i confidències. Ara també van a classe juntes, surten juntes els caps de setmana i moltes vegades dormen l’una a casa de l’altra. I és que més que amigues semblen germanes! L’adolescència és un període crític del desenvolupament que marca la transició de nen a adult. És un període molt complex caracteritzat per tota una sèrie de canvis tant físics i fisiològics com psicològics i emocionals. A nivell maduratiu, es donen també tota una sèrie de canvis importants com la maduració sexual i el creixement accelerat que fan que el nen intenti comportar-se ja com un adult.

na amb els seus amics i a compartir

teixen experiències, preocupacions i

“secrets” exclusivament amb ells. En

problemes amb els seus amics. Això

aquest sentit, els progenitors queden

fa que s’identifiquin més fàcilment

sovint al marge i desconeixen gran part

amb els seus iguals i que visquin els

de les experiències i vivències del seu

seus conflictes amb menys ansietat. En

fill adolescent.

aquest sentit, apareix el concepte de “lleialtat entre amics”. L’amic es converteix en aquella persona lleial que hi és quan se’l necessita, i que proporcio-

“L’amic es

na suport i estabilitat. Els amics respec-

converteix en

tat i el seu espai, a més de compartir

aquella persona

ten l’autonomia del jove, la seva intimiamb ell estones de diversió. La manera d’establir amistat entre nois

lleial que hi

i noies difereix en alguns aspectes.

és quan se’l

d’amics més gran que les noies, però

necessita”

que les relacions entre noies. Les noies

La capacitat cognitiva de l’adolescent

Un aspecte molt important de l’adoles-

també es desenvolupa durant el perí-

cència és la formació del grup d’amics.

ode adolescent. En aquest sentit, se-

Els adolescents s’agrupen en funció de

ran summament importants els amics.

les seves afinitats. Les característiques

La relació amb el grup d’amics canvia

similars són les que els identifiquen

considerablement durant aquest pe-

amb el “seu grup”. Tot això els ajuda a

ríode de transició. Els adolescents

desenvolupar la seva pròpia identitat i

comencen a passar molta més esto-

la identitat del grup. Els joves compar-

Els nois acostumen a formar un grup les seves relacions són menys íntimes

SECUNDÈRIA et convida a l’ANIMAC 14a Mostra Internacional de Cinema d´Animació de Catalunya - Llotja de Lleida del 22 al 28 de febrer

per la cara només AC IM AN l’ a a di un ar Si vols an web has d´entrar a la nostra www.deria.cat Entra a www.deria.cat a, concursos, fins el 19 de febrer, indicant nom, cognoms... Entre tots els que us apunteu, sortegem 25 entrades dobles per un dia. Els afortunats rebran un correu-e indicant que han estat premiats i com recollir les entrades.


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

REPORTATGE

21

envian’s les teves conultes a: sexualitat@edicat.cat

El fet de tenir amics ajuda al jove a tenir

problemes d’autoestima solen tenir

una autoestima més alta, li dóna esta-

problemes per establir contacte amb

bilitat emocional i l’ajuda a formar el

altres nens. Però a l’adolescència tam-

seu autoconcepte. Pertànyer a un grup

bé pot donar-se el cas que el jove sigui

d’amics proporciona al jove la capacitat

rebutjat pel grup. A vegades, l’actitud i el

per resoldre conflictes i l’ajuda a inte-

caràcter del jove pot fer que la resta no

grar-se en el conjunt de la societat.

vulgui tenir contacte amb ell. En aquest

Hola, el meu nom és Vanessa i escric perquè tenia una

cas, acostumen a ser joves orgullosos,

amiga molt íntima des de fa molts anys. No sé perquè

prepotents, incapaços d’acceptar cap

ens vam barallar. Ella feia plans amb altres amics

crítica o de reconèixer cap defecte. En un

i jo em vaig sentir desplaçada. Ella va voler quedar

altre extrem, estan els joves que per al-

algunes vegades amb mi per parlar però jo tenia tanta

gun defecte físic són rebutjats pel grup.

ràbia que no vaig voler quedar amb ella. I ara és ella la

En qualsevol cas, l’escola ha de ser co-

que passa de mi i no vol saber res de mi.

“Els adolescents s’agrupen en funció de les seves afinitats”

CONSULTORI

neixedora de què passa i, si escau, s’ha de demanar ajuda a un especialista.

Hola Vanessa, en resposta a la teva pregunta, t’aconsellaria que et plantegessis perquè et va fer tanta ràbia

Potser la millor manera de tenir bones

que la teva amiga quedés amb més amics. En una rela-

amistats és saber respectar els nostres

ció d’amistat, s’ha de saber respectar l’altra persona,

amics, no exigir, dedicar temps, ser ama-

el seu espai i temps. Sinó, pots semblar absorbent.

ble, saber parlar amb ells quan tenim un

Potser l’amistat amb la teva amiga val suficientment la

problema i quan no el tenim, i, sobretot,

pena com per a què intentis parlar amb ella sobre que

busquen principalment suport emocio-

Però, és possible no tenir amics?

nal, intimitat i possibilitat de compartir

Sí, és possible. El concepte d’amistat i el

no ser orgullós. Un amic és un tresor del

ha passat i intenteu arreglar les coses. Pots explicar-li

experiències amb les seves amigues.

valor que se li dóna es comença a formar

qual s’ha de tenir cura, l’orgull ha de que-

la teva visió de les coses. Potser ella té una visió di-

És per això que els nois poden bara-

a la infància i el principal mirall on els

dar al marge.

ferent dels fets. Però potser el fet de no voler quedar

llar-se entre sí i continuar sent amics

nens veuen reflectit aquest valor són els

mentre que una noia se sentirà greu-

pares. A partir d’aquí, el jove donarà més

Laura Cerdán Rubio (sexualitat@edicat.cat)

ment traïda segons quin sigui el com-

o menys importància als seus amics.

Fotos: AciCreativo

portament de la seva amiga.

Els nens excessivament tímids i/o amb

deria.cat

amb ella t’ha fet semblar orgullosa i intolerant. En una relació d’amistat, no hi hauria de tenir cabuda l’orgull i parlant es pot arribar a un enteniment.


22

SECUNDÈRIA 143/MARÇ 10

cultura

Recomanem

Agenda març10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC Dies: del 11-01-2010 al 06-03-2010

EL LECTOR

DIARI D’UN FORENSE

Bernhard Schlink

Clàudia Pujol

La Butxaca

La Butxaca

7 euros

8’95 euros

L’Eixample de les persones, 150 aniversari del pla Cerdà

176 pàgines

192 pàgines

Exposició Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver. Carrer Comte Borrell, 44. Barcelona. Entrada lliure

Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix la Hanna, una dona madura de més de trenta anys. Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: en Michael ara és advocat i ella està acusada d’un crim del passat. Per a en Michael, aquest passat obscur és una sorpresa però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara, les històries que li llegeix les ha d’enregistrar en cintes magnetofòniques que li envia a la presó.

Què fa que una persona “aparentment” normal cometi una barbaritat? Què poden revelar els morts en una sala d’autòpsies? Com treballen els laboratoris criminològics? En què consisteix la revolucionària tècnica de l’ADN? Clàudia Pujol endinsa el lector de Diari d’un forense en deu casos de crims reals, tots amb l’Empordà de teló de fons. L’autora recull l’experiència professional de Narcís Bardalet, cap de forenses de Girona, per mostrar l’apassionant entramat científic i policíac.

L’exposició recorre la història des que el 1859 es va aprovar un ambiciós pla d’eixample de Barcelona, dissenyat per Ildefons Cerdà, i com es van millorar les condicions de vida dels barcelonins i es va preparar la ciutat per al futur.

V Let’s Festival Festival de música Salamandra, sala 1

Avinguda del Carrilet, 235. L’Hospitalet 93 337 06 02 Depósito legal

Dies: a partir de l’11 de febrer

Retorn a Andraitx de Baltasar Porcel Teatre lliure Espai Brossa. Carrer Allada Vermell, 13.

CINEMA

Dies: del 25-02-2010 al 06-03-2010

Barcelona. 93 310 13 64

Carrer Santa Anna, 14. L’Hospitalet 93 337 76 16. www.letsfestival.cat

Un festival de petit format i de qualitat dins d’uns espais acollidors que en la seva trajectòria s’ha creat una identitat pròpia i reuneix les millors propostes indies del moment.

9-16 euros

SHUTTER

EL SOLISTA

ISLAND

Joe Wright

Martin Scorsese

Jamie Foxx,

Leonardo

Robert Downey

Milow

DiCaprio, Mark

Jr., Catherine

Concert

Ruffalo, Ben

Keener,

Kingsley, Emily

Stephen Root,

Barcelona

Mortimer,

Robyn Jean

20 euros

Michelle Williams,

Springer, Tom

www.salarazzmatazz.com

Patricia Clarkson,

Hollander, Lisa

Max von Sydow

Gay Hamilton

148 minuts

117 minuts

Dies: fins al 27-02-2010

Razzmatazz, sala 2. Carrer Pamplona, 88.

Dies: fins al 22-02-2010

The fiery Furnaces Concert

Estiu de 1954. Els agents federals Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aulë (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley).

El film narra la història verídica de Nathaniel Ayers, un prodigiós violinista que, en el seu segon any de conservatori, va desenvolupar esquizofrènia i va acabar vivint al carrer, on va ser descobert pel periodista de Los Angeles Times Steve López l’any 2005. Impressionat pel seu talent, López va escriure una sèrie d’articles sobre ell que el van treure de l’anonimat.

VIDEOJOCS

MYSIMS RACING!

GRAND SLAM TENNIS

http://mysimsracing.com

http://tennis.easports.com

Gaudeix d’una nova aventura amb MySims Racing! Posa a prova els teus reflexos, estratègies i habilitats trucant els cotxes, superant desafiaments i guanyant campionats. Trepitja l’accelerador en qualsevol reunió amb el mode per a 4 jugadors! Per a Wii.

El Grand Slam ho és tot en el tennis professional i aquesta nova franquícia d’EA no anava a ser menys. Aquest és l’únic videojoc on es pot jugar a Wimbledon. De fet, és la seu dels quatre Grand Slams. Per a Wii.

Razzmatazz, sala 3. Carrer Pamplona, 88. Barcelona. www.salarazzmatazz.com 17 euros


MARÇ 10/SECUNDÈRIA 143

CULTURA

23

Històries de Catalunya FRANCESC DE TAMARIT

CIES I EXPOSICIÓ Dies: acte permanent

Visites nocturnes dramatitzades al Museu Egipci Museu Fundació arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona. Carrer València, 284. Barcelona www.fundclos.com 25 euros

El 20 de gener de 1640, els habitants de Barcelona reben Francesc de Tamarit amb una gran festa, en agraïment a la conquesta del castell de Salses. De fet, Francesc de Tamarit i de Rifà és el diputat militar de la Generalitat de Catalunya des que havia estat escollit el 22 de juliol de 1638, conjuntament amb el diputat eclesiàstic Pau Claris i amb el diputat popular Josep Miquel Quintana. Precisament, en la seva condició de diputat militar, havia encapçalat el llarg setge del castell de Salses, que havia estat ocupat pels francesos

Dies: febrer

des del principi de l’estiu de 1639 fins al dia de Reis de 1640.

American Buffalo de David Mamet

La reconquesta del castell havia estat duríssima. Hi havia hagut milers de baixes a ambdós bàndols. En aquell enfron-

Teatre lliure

tament amb la primera potència militar de l’època, l’esforç

Espai lliure. Plaça Margarida Xirgu, 1.

de Catalunya havia estat gegantí. I, des d’aquesta perspecti-

Barcelona

va, no és pas estrany que se celebri amb tant d’entusiasme

www.teatrelliure.com

el retorn de Tamarit a la capital.

15-24 euros

Paradoxalment, però, encara no dos mesos després, el 18 de març, per ordre del rei, Tamarit és empresonat per la seva re-

Dies: acte permanent

sistència a l’allotjament de tropes hispàniques a Catalunya.

La coral més gran d’Europa de Gospel

Així, el tanquen en una torre de l’antiga muralla romana, al costat del que aleshores era la plaça del Blat i que actualment

Música

és la plaça de l’Àngel. De fet, l’actual carrer Llibreteria (entre

Parròquia de Sant Ferran. Gran Via de les

la plaça Sant Jaume i la Via Laietana) s’anomenava “baixa-

Corts Catalanes, 406. Barcelona

da de la presó”. La reclusió del diputat militar i de l’heroi de

Entrada lliure

Salses provoca la indignació de les institucions catalanes i

www.institutdegospelbarcelona.com

de bona part de la població. Fins al punt que, el 22 de maig,

Dies: fins al 23-05-2010

Inmersió! Monturiol i la conquesta del fons del Mar Exposició

Dies: fins al 22-06-2010

Espai de breakdance dins el projecte “Temps de barri, temps educatiu compartit” Ball-Música Centre Cultural Les Corts - Casal de Joves Les Corts. Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33. Barcelona Entrada gratuïta 932916499

un motí popular es conclou amb l’alliberament dels presos. I, dues setmanes més tard, el 7 de juny, un nou aixecament dels segadors comporta l’assassinat del virrei i d’alguns jutges de l’Audiència, en una jornada coneguda com el Corpus de Sang que derivarà en la guerra dels Segadors. Durant els primers mesos d’aquest conflicte, Tamarit tornarà

Museu Marítim de Barcelona. Av. Drassanes,

a assolir una funció decisiva. D’aquesta manera, al setembre,

1. Barcelona. 10:00 h- 20:00 h

participa en les negociacions amb França del pacte de Ceret,

2’5 euros

pel qual França es comprometrà a donar suport militar a la

www.museumaritimbarcelona.org

separació de Catalunya de la monarquia hispànica. De tal manera que els catalans es constituiran en una república lliure sota la protecció del rei de França. En aquest mateix sentit, Tamarit dirigirà la defensa de Martorell contra les tropes hispàniques i, pocs dies després, el 23 de gener de 1641, serà escollit membre de la Junta de Guerra per dirigir la defensa de Barcelona, tot jugant un paper rellevant en l’extraordinària victòria catalana del 26 de gener a Montjuïc.

deria.net



Secundèria 143