Issuu on Google+

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

98

octubre 2005 - any 10 - www.deria.net

La K canta al Cor

60.000

exemplars

Les mil cares del silenci

La Sagrada Familia ´ a votació


0 2 la imatge

www.deria.net

participa

Suspanda

Maria

Anònim

Jordi

Iker

Anònim

02 participa

10

... a votació

03

>

sumari 98

Envian’s les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria!

nosaltres

12

>

On és el silenci?

20

pell calenta, cor fred

21

calaix de sastre

22

octubre 2005

04

Marc Parrot

06 Laura Guiteras

14

tanca l'aixeta

15

confonent sentiments

>

16

adeú a Flaix TV

08

09

17

18

l’ECC te nou taller

en contacte amb la natura

Secundèria també viatja!

Carme Ruscalleda

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Redacció: Helena Mullor, Jaume López, Pere Viladomiu. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa González · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 11374306 · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Àngel Garcia i Núria Gómez Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net


l'editorial

www.deria.net

nosaltres 0 3 .

La Barcelona més incivica ´ En tornar de les vacances ens trobem amb l’anunci oficial que l’ajuntament de Barcelona vol impulsar un pla de xoc recolzat per 9 milions d’euros per tal d’augmentar la neteja i la presència de la Guàrdia Urbana als carrers de la ciutat. Aquesta és la solució que es planteja o, en tot cas, vol ser la resposta als darrers actes de vandalisme als que hem pogut assistir aquest mes d’agost a les festes dels barris de Gràcia o de Sants i, en darrer terme, a les queixes per la degradació de Ciutat Vella. Ens trobem davant d’un problema que s’ha anat agreujant amb el pas del temps i l’aplicació tendenciosa del “laisser faire, laisser passez”, sense haver volgut encarar el toro per les banyes des d’un bon començament. Per un banda, existeix avui en dia un divorci clar entre la societat i el poder que provoca una desorientació total per part dels polítics sobre quina és la manera com cal actuar. Si davant dels possibles aldarulls en qualsevol acte convocat existeix des d’un bon començament una presència policial expressa, es tracta d’un sistema repressor. Si l’arribada de les forces de seguretat es produeix a pilota passada, les culpes per la imprudència i la deixadesa són de rebut segur. On és el punt d’equilibri? Per l’altra banda, ha anat creixent un incivisme preocupant pel fet que neix de la

s’estén no només a Barcelona sinò a nivell

pròpia persona que quan es relaciona amb

global perquè tots hem pogut veure els

coses que són del comú i, per tant, no per-

exemples dels saqueigs a la ciutat sota les

tanyen a ningú, les pot tractar amb violència,

aigües de Nova Orleans. Podem seguir així?

malmetre, robar o cremar davant la impunitat

Comença a ser l’hora de començar un debat, i

dels demés que ens ho mirem amb mala

l’escola pot ser un bon escenari per tal de trac-

consciència però de reüll, com si allò no

tar aquests temes que no són de resposta fàcil

anés amb nosaltres. Aquest incivisme o van-

i que ja veiem quen no es resolen només amb

dalisme, que pel capbaix són el mateix,

diners i publicitat a dojo.

la tira

Aquesta és la solució?


0 4 altaveu

www.deria.net

www.enderrock.com

Marc Parrot

Setembre 2005

el xaval de la pipa Amb Mentider (Música Global, 2005), Marc

ganes de fer cançons. Fins ara necessitava pro- és millor que et menteixin que no pas que t'expli-

Parrot ha obert una nova etapa després de més

posar-me un concepte, que em facilitava aprofun- quin la veritat. Si fóssim sempre sincers resultarí-

de deu anys de trajectòria. No només perquè

dir en tot el que em suggeria des de diferents em mal educats, desagradables i incívics. En

aquest és el seu primer disc en català, sinó per-

punts de vista.

canvi, si tots sabem que aquella persona és men-

què, a diferència dels seus treballs anteriors, no

tidera de mena, pot resultar molt divertit i evoca-

Brams

dor acostar-s'hi a escoltar les seves històries tot

Sempre més

ha necessitat un concepte genèric on emmarcar

El canvi al català, el consideres un experiment?

les cançons, sinó que ha optat per guiar-se a

Totalment. Tota transformació sempre és un expe- sabent que són pura fantasia.

través de la seva fantasia interior. Al disc, enre-

riment, una provatura. Amb això no vull dir que

gistrat als estudis Gravaciones Silvestres, que

sigui una operació de laboratori o que respongui a Potser és una paradoxa, però el disc sembla

Marc Parrot té a Sant Quirze Safaja (Vallès

un artifici, sinó que suposa una descoberta a la bastant sincer...

Oriental), no hi queda ni rastre d'aquell artista

qual t'enfrontes per primer cop.

(DiscMedi) Rock combatiu

És un disc més orgànic que els anteriors, més de

anomenat El Chaval de la Peca. No us deixeu

pell, i això fa inevitable que s'hi aboqui molt del

enganyar per la foto: malgrat l'estètica marine-

Cada vegada són més els grups indies que van que em bull per dins. Necessito recuperar la

ra, aquest no és un disc d'habaneres. És un més

començar en anglès o en castellà i que ara han infantesa i recreo un joc estètic amb el qual pre-

dels enganys de Parrot.

perdut la por d'utilitzar la llengua pròpia. Et sents tenc construir la bombolla o el refugi on la tendreidentificat amb aquesta dinàmica?

sa encara té un espai.

A part de la llengua, els seguidors de Marc

És evident que hi havia un prejudici a utilitzar el cata-

Parrot trobaran alguna diferència remarcable

là en determinades escenes musicals que a poc a Més enllà de la teva debilitat per Tom Waits, la

respecte als teus anteriors discos?

poc s'ha anat esvaint. En bona mesura aquest canvi referència dels anomenats galàctics -amb Sisa

És la primera vegada que no em plantejo una història més enllà de les

és degut a la normalitat de l'ús de la nostra llengua i Comelade a primera fila- resulta inevitable. després de més quinze anys de la irrupció de Les referències són importants per ubicar qualsel'anomenat boom del rock en català.

vol artista. Un mateix no pot transgredir un patró o un gènere sense que aparegui o s'insinuï la refe-

Per què has optat per invo- rència. La veritat és que Sisa sempre em surt per car la figura del mentider?

un costat o per un altre. Aquest fet de buscar defi-

Crec que la faceta del menti- nir-me en diferents situacions, en el que sóc o el der pot resultar evocadora. que faig, és una constant en tots els meus discos. Sóc del parer que de vegades

Pere Pons

Al contrari que altres concerts de comiat, que han quedat mutilats en la seva posterior edició en CD o DVD, Brams han optat per publicar íntegrament el directe Sempre més, realitzat a Berga el passat 7 de maig davant de més de nou mil persones. 36 cançons en un doble CD i un DVD que recullen el testament de la banda pionera del rock combatiu dels Països Catalans. Al disc també hi sentim Joan Reig (Els Pets) interpretant “Quan t’imagino cagant” o Feliu Ventura versionant “La diplomàcia de la rebel·lia”. R.P.

Carnal Què hem de fer? (DiscMedi) Electrocançó Carnal no és un grup de música: és un estat d’ànim, la banda sonora d’un cafè de mitja tarda a la Virreina o d’un passeig de diumenge al vespre vora l’Onyar. Guanyadors del concurs Sona 9 del 2004 en la categoria de cançó d’autor, avalen la línia del certamen pel que fa a les noves propostes de pop d’autor, com la que practiquen Relk, que fusionen elements clàssics del gènere amb l’electrònica i el pop. R.P.

Strombers Que ruli! (Strombers Records) patxanga

Foto graf ía p er J uan M

igue l M oral es

Stromber és una paraula comodí que fa sevir el jovent de Cardona per fer referència pràcticament a qualsevol cosa. De fet, això és justament el que fan els Strombers si es tracta de música: qualsevol cosa que provoqui el ball i la festa i, de passada, animi el senyor de darrere la barra de torn a convidar el personal a un parell de rondes. Dotze cançons amb regust de matinada de festa major, plenes de ritmes skatalítics, reggae, cúmbia i rumba. R.P.

Croma Memòria selectiva (Edicions Singulars) Metal Calen dosis elevades d’antidepressius per superar l’embat del primer disc de Croma. La proposta de rock metàl·lic d’aquest grup de Manresa ens recorda que el món no té res a veure amb els dibuixos animats del K3. Amb l’horitzó de Kitsch com a referència inevitable, es marquen el repte de trobar un fil d’esperança després de burxar en la part més fosca de l’ànima. Colpeixen amb un disc de debut de molt bona factura. R.P.


06 la convidada

www.deria.net

“La gent es pensa que els que sortim a la tele som inaccessibles” S’ha acabat El cor de la ciutat i la Laura Guiteras comença una nova etapa professional més tranquil·la en la que es vol dedicar a formar-se i a projectes de petit format. Com a comiat, però, ens deixa les cançons del seu personatge en un disc de la música de la sèrie que TV3 treurà al carrer el mes d’octubre.

Amb la teva aparició a la sèrie la música va guanyar protagonisme. Sí, però això va anar venint sobre la marxa, perquè d’entrada el meu personatge no estava tan lligat a la música. Això dels nòvios que he tingut, amb el Manu que tocava la guitarra i tot això, va venir després. Venien i em deien: “Tenim un altre tema”, i per a mi era

un privilegi

estar en un estudi sis hores per gravar amb un productor. He après moltíssim. I Com hi vas arribar, a El cor de la ciutat?

ara a l’octubre trauran les meves cançons en un disc.

Una mica per casualitat. Vaig fer un càsting, els hi va agradar i em van contractar. Però no portava gaire temps lluitant per fer aquesta sèrie o qualsevol altra cosa. No tinc for-

“A El cor de la ciutat m’ho he passat bomba, currant amb gent súper bona i molt professional”

amb una cistelleta que va de finestra a finestra. A la sèrie, fins i tot hi he arribat a tenir un nòvio.

mació acadèmica, jo havia fet La sèrie t’ha canviat la vida...

I ara, a part del disc, quins altres pro-

teur... He estat a l’Aula de

Molt. Jo vivia a Sant Andreu, amb els meus

jectes tens?

Teatre de l’Autònoma, he fet de

pares, i de sobte va ser com si hagués

Sobretot acabar Humanitats a la universitat.

presentadora a BTV (magazine

nascut de nou. “Què fas aquí? Què vens a

I preparo un muntatge de petit format amb

i agenda), he estat a Ràdio

gravar?”, em deien. I jo, ”no, no, jo he

el Toni Xuclà, amb guitarra i veu. És un

Taxi, a COM Ràdio, a Catalunya

nascut aquí i hi visc de sempre, només

espectacle de versions que s’estrenarà de

Ràdio... He fet ball contemporani i,

vinc a comprar el pa...” Per això ara visc al

cara a l’estiu que ve i que fa un viatge per

centre de la ciutat, hi ha més gent de fora i

diferents intèrprets. Hi haurà des d’una

és més fàcil passar desapercebuda. Hi ha

bossa nova brasilera a una buleria o a una

gent a qui li agrada, però a mi això de la

versió jazzística d’un tema del Tom Waits. El

popularitat em costa d’assumir. Sobretot

Xuclà porta tota la part d’arranjaments musi-

perquè jo faig moltes coses al dia, i la tele

cals i jo, la de la dramatúrgia i l’espectacle, i

només és una d’elles.

la producció. He après a fer una mica de tot

cosetes, cursos, teatre ama-

sobretot, flamenc...

Les cançons de la Kristina a El cor de la ciutat en un disc Aquest mes d’octubre surt al carrer un disc que recull els temes d’El cor de la ciutat, i inclou les cançons que el personatge de la Laura, la Kristina, va cantar a la sèrie en solitari o amb altres personatges, com el Manu. Són temes de l’Albert Guinovart i el Toni Xuclà, i la majoria no es tornaran a enregistrar de nou: “Són les versions que es van gravar en el seu moment per a la sèrie, en un estudi. Al plató no es pot gravar una cançó en directe, i fèiem playback”. Només s’han gravat de nou dos temes que la Laura canta en solitari.

“Ara per a la gent sóc actriu d’una sèrie. Però més endavant ja veurem, em queden moltes coses per fer”

i prefereixo fer-ho jo. També preparem una S’hi fan bons amics en una sèrie com El

comèdia amb dues actrius més, l’Anna

cor?

Cases (la Ruïnosa del Club Super 3) i l’Alicia

I formació musical?

Sí, i tant. És el millor. M’ho he passat

González, de la guionista de Sexo en Nueva

Quan vaig arribar a la sèrie tampoc tenia for-

bomba, currant amb gent súper bona i

York que es diu Pánico Contenido. Comen-

mació musical. Ara, des que curro a la tele i

molt professional. És una família molt gran

cem a assajar a l’octubre i confio en que al

m’ho puc pagar, he fet cursos de veu i de

i, un cop hi entres, la relació amb la gent és

gener algú ens ho compri.

cant. Quan vaig entrar, jo sabia que el meu

fantàstica. L’Ivan, per exemple, el que fa de

personatge hauria de cantar de tant en tant

Gus a la sèrie, és veí meu. Ell viu en un

Helena Mullor,

perquè em van fer cantar al càsting.

quart i jo, en un segon, i tenim una politja

helenamullor @edicat.net


07. TAL COM RAJA Nom complet: Laura Guiteras Blaya Lloc i data de naixement: Barcelona, 30 d’octubre de 19.... Un llibre: Las cartas de nuestra vida, de Paco Rabal i Asunción Balaguer (la història d’amor entre ells és molt maca i el context és molt interessant) Una pel·lícula: La pesadilla de Darwin, de Hurbert Sauper (és un documental que tothom hauria de veure, el recomano molt) Un disc: un de la Lizz Whirght, una cantant boníssima que acabo de descobrir Un viatge: Tel Aviv Un somni: volar Una debilitat: confessable o inconfessable? Plat que cuines millor: els que m’invento El primer que fas al matí quan et lleves: estirar-me La primera vegada que et vas posar davant una càmera: per fer una prova de doblatge a la que em va portar la meva mare. Tenia uns 8 anys. Una situació incòmoda:. un dia que tenia gastroenteritis i vaig anar a un hospital a entregar una mostra de femta. La infermera em va reconèixer just en el moment en què li donava la mostra en mà... Tens fama de ser molt... pallassa i hiperactiva La teva assignatura pendent: viatjar lluny durant un període molt llarg Fotos: Ivan Giménez i Costa


0 8 aprèn a consumir

www.deria.net

Seu Territorial de l’Escola del Consum de Catalunya

L’ECC presenta nou taller

E Les maletes fetes La Seu Territorial de l’Escola del Consum de Catalunya tard o d’hora et vindrà a veure. L'equip educatiu ja han enllestit tota la feina i es disposen a viatjar per poblacions de tot Catalunya, la primera destinació: Tortosa. El procediment és el mateix de sempre, sessions de tres hores i diversos tallers per escollir. Després de Tortosa, l’escola anirà a Tarragona, Lleida, Manresa i Girona. I l’any següent es preveu visitar les zones menys cobertes, és a dir, els Pirineus i la Catalunya central.

L’Escola del Consum de Catalunya (ECC)

Superar les activitats els permetrà guanyar

tecnologies de comunicació, els avantatges

es torna a posar en marxa un curs més. Les

diners o, en el cas que ho facin malament,

i els inconvenients que representen.

educadores han estat pensant, avaluant i

perdre’ls.

que

Consumir no és una activitat tan simple com

dissenyant tallers per fer d’aquesta una

s’anomenen “habilitats comunicatives”, que

sembla, en decantar-se per uns serveis i

temporada millor, amb més personal i amb

són una mena d’ajuts o dificultats afegides

establir unes prioritats de compra, la per-

més activitats.

a la prova final, inspirada en els jocs de rol i

sona es defineix com a consumidora. Ser

El “Qan i com qdm ;)?” és un dels nous

en els “tria la teva aventura”. Un cop més,

conscient de quines són les pàgines web

tallers. Amb el pretext d’organitzar una festa

s’hauran de prendre decisions i acceptar

fiables, de les tarifes de les diferents com-

d’aniversari, els estudiants han de realitzar

unes conseqüències. Per ser exitosos és

panyies telefòniques, pot estalviar diners i

un sèrie de proves relacionades amb la

important que s’organitzin i cooperin, el

mals de cap. Només cal saber en què fixar-

comunicació via mòbil, e-mail o telèfon.

resultat pot ser una festa memorable o un

se més enllà de la publicitat i com interpre-

Quan utilitzar-los? Què s’ha de tenir en

guateque limitadet.

tar-ho. En definitiva, cal una mica d’anàlisi i

compte per no malgastar saldo? I per no

L’objectiu de tot plegat és que els partici-

reflexió.

ser estafats?

pants reflexionin sobre l’ús que fan de les

També

es

guanya

el

Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11 Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net


reportatge 0 9 .

www.deria.net

Secundèria també viatja! Aquest estiu el Secundèria també ha anat de vacances i ho ha fet a Jordània, amb la Laia Oliver, la guanyadora del concurs que vam fer per celebrar el nostre 10è aniversari. Jordània és un país màgic, increïble i una de les nostres lectores va tenir la oportunitat de descobrir-ho. La Laia, de Castellar del Vallès, va guanyar el sorteig del viatge a terres jordanes que vam fer per celebrar amb tots vosaltres que ja tenim 10 anys! Si voleu saber com li va anar només heu de continuar llegint i mirar les imatges fantàstiques que va poder veure a Jordània. I ja ho sabeu, tots sou a temps d’anar-hi!

Hola a tots! Si he dir el que més em va agra dar del país, no sabria dir-ho perquè tot el que hem vist ens ha meravellat: les ruïnes d’ Umm Quys, les de Jerash (que són esp ectaculars), el Mont Nebo, Madaba amb els seus mosaics , l’encant i el misteri del Mar Mort, la meravellosa ciutat de Petr a per a la que sembla que no ha passat el temps, les ruïnes d’Amman... La ciutat en si mateixa està atapaïda de gent i hab itatges, però és molt maca, tant per la ciutat com per la gent amable i atenta. No sé ben bé què triaria de Jordània, però de ben segur que hi tornaria demà mateix. Tothom ens va brindar una excepcional atenció en especial el guia i el xòfer, ja que ens van fer el viatge molt més agradable. Moltes gràcies pel viatge! Us n’en vio Salutacions: Laia Oliver

unes fotografies.


1 0 sabies que...

www.deria.net

´ a votació La Sagrada Familia Sabies que la Sagrada Família es pot convertir en una de les 7 Meravelles del món? Doncs sí, el pròxim 1 de gener sabrem si l’espectacular obra d’Antoni Gaudí passa a ser reconeguda internacionalment. La idea de crear una nova llista de set meravelles universals ha set del filàntrop suís Bernard Weber. Per portar-la a terme va decidir fer una enquesta mundial que ja fa 4 anys que dura i la solució de la qual es preveu que es doni l’1 de gener del 2006. Un cop l’hagi elaborada, es presentarà davant la UNESCO perquè hi doni el vist-i-plau. La gegantina i inacabable obra d’Antoni Gaudí es troba entre les candidates per formar part d’aquesta famosíssima llista que té una història tan llarga com la pròpia construcció de la Sagrada Família. Anna Salarich, anna@edicat.net

Per què són 7 les Merave del món i no, 8?

lles

un ravelles del món la va fer La primera llista de les 7 me on. anomenat Antipate de Sid poeta de l’antiga Grècia fiedi ns lgu magnificència d’a Segurament, la bellesa i la a per l’home el van animar cis de la seva època creats les actualment coneixem con redactar aquesta llista, que va ic. Però per què només en 7 Meravelles del Món Ant àtic ncs perquè el 7 en l’enigm arribar a anomenar 7? Do at a un número màgic, associ món de la numerologia era ha més divines. El 7 sempre l’esoterisme i a les arts que acompanya. Els grecs incorporat la màgia a tot allò ta eros, els hi donaven tan creien tant en els núm van arribar a creure que Déu importància, que fins i tot s’amagava en ells. dar d’Antipate de Sidon va que A través dels anys, la llista n segle XIV que l’ar tista Maerte oblidada i no va ser fins al i ar catar. La va tornar a redact Van Heemskerck la va res el s. Aquests documents són va dibuixar les 7 Meravelle at i en dia. Això sí, s’han cre que es recorden encara avu paral·leles a l’original. llistes de les 7 Meravelles

Quines són les 7 M eravelles? Avui en dia coneixe m les 7 Meravelles del Món Antic (de les qual nomé s es conserven les Piràmides d’Egipte), les 7 Me ravelles del Món Mo de rn i les 7 Meravelles Naturals . La llista que ha pro po sat Weber s’anomenaria “Les 7 Meravelles del Se gle XXI”. Hi opten edificis tan emblemàtics com: el Coliseu a Roma, el Taj Maha l a la Índia, la Sagra da Família a Barcelona, l’Alhamb ra a Granada, la ciu tat de Petra a Jordània, la Torre Eif fel a París, etc.

Com pots votar? és de la pàgina v a tr a n fa s e s Les votacion ders.com . n o w 7 w e .n w w web w


12 tema del mes

www.deria.net

On és el silenci? Com si es tractés d’un conte de la recent estrenada pel·lícula dels germans Grimm, el silenci és un personatge que no té cos, però tothom en parla i tothom el sent, per molt paradoxal que sembli. Al setembre s’acaben moltes de les campanyes contra el soroll o a favor del silenci, segons com es

Les campanyes més originals

vulgui dir. Ens sap greu perquè sempre solen ser

. Hem pogut veure pel carrer grups de joves que

. Últimament s’està posant de moda utilitzar pavi-

molt originals, eficients i des de Barcelona fins a

armats amb uns auriculars han preguntat a la

ment sonoreductor a les ciutats amb molt trànsit i

Sant Andreu de la Barca posen a prova l’enginy de

gent si els agradava el que podien escoltar. Què

contaminació acústica elevada. Es tracta d’un

tots per fer possible un silenci relatiu o, si més no,

sentien? Doncs sorolls tan desagradables com

conglomerat que ajuda a reduir les vibracions del

el menys sorollós possible. Per això aquestes cam-

els clàxons d’un cotxe, gent cridant, etc. Una

pneumàtic quan entra en contacte amb l’asfalt.

panyes, tristement necessàries, haurien de durar

bona manera de sensibilitzar la gent que el soroll

tot l’any. El soroll no acaba amb les vacances, sim-

molesta i que el millor per a tothom és que inten-

plement quan torna la rutina, les fresses canvien.

tem reduir-lo al màxim.

. Una idea molt boja i venjativa creada pels nostres veïns francesos: “El CD de la venjança”. El producte és ideal per pagar amb la mateixa moneda

El silenci viatja. Segons l’època de l’any i del lloc

. Els mims de Ciutat Vella, a Barcelona, ja ens són

als veïns sorollosos. Inclou grans temes com:

on ens trobem el silenci apareix o, al contrari, s’a-

ben familiars. Escampats pels carrers on podem

“Festa (amb un mínim de 200 convidats)”,

maga esporuguit rera el penetrant soroll que li

trobar locals d’oci, fomenten el silenci quan la

“Caminant (amb talons alts)”, “Gos desgraciat (un

arriba de tot arreu. O potser és que el silenci no

gent surt de la discoteca i ho fan d’una manera

dels sorolls més insoportables de la naturalesa)”,

existeix? Segons el diccionari de la llengua cata-

totalment silenciosa.

“Embús (amb motors, claxons i insults)”.

lana silenci és l’absència de tot so o soroll, però de fet, tot fa soroll. Tot són sons, músiques, paraules... Seria impossible comunicar-nos en silenci, caminar en silenci, dormir en silenci, menjar en silenci. El que sí que es poden evitar són els sorolls molestos i, potser, gaudir d’un silenci efímer o d’un silenci relatiu més prolongat. Però bé, no ens posarem a divagar i pensarem que assolir el silenci és possible sempre i quan no sigui per callar i no dir el que un pensa. Si és així, un silenci obligat o un silenci provocat per la por a parlar és totalment negatiu. Anna Salarich, anna@edicat.net


13.

Conseqüències de la falta de silenci A moltes persones el silenci els pot incomodar, però realment és necessari per a la nostra salut. Una exposició constant al soroll pot provocar sordesa, transtorns del son i de tot el cos en general. L’ús excessiu del discman, els MP3 i el volum estrident de les discoteques contribueixen a que molta gent jove pugui patir problemes auditius d’aquí a uns anys. Hem de tenir en compte que una persona triga 36 hores a recuperar la sensibilitat auditiva normal després d’haver estat una nit sencera a la discoteca, per la qual cosa la seva oïda envelleix més ràpid del normal.

Altres maneres de parlar del silenci A la televisió: Silenci? era un conegut programa

exemple seria Silenci, cançó i ombres, ideal per a

Paral·lelament, les emissores del mateix país que

de Televisió de Catalunya on feien un repàs a les

la relaxació.

emeten per internet també van crear una jornada

diferents tendències artístistiques del moment. A les partitures: el silenci és un signe musical gràfic que es posa als pentagrames.

Al cinema: El silenci dels anyells, Silenci Trencat, Veus contra el silenci, El silenci de l’aigua... A les festes populars: a Badalona i a Vic, per

del mateix estil per protestar contra el Govern. A internet: si poses “silenci” al Google et sortiran 92.900 resultats.

A Catalunya: al nord de la comarca del Priorat hi

exemple, se celebra anualment la Processó del

A la ràdio: a la Garriga funciona, de moment en

ha la Vall del Silenci. No sabem si és pel silenci

Silenci.

fase de proves, Ràdio Silenci. Si els voleu escoltar

que hi ha allà... Ho haurem de descobrir!

Al calendari: als Estats Units hi ha el Dia

A la música: molts CD’s contenen la paraula silen-

Internacional del Silenci, una jornada en que es

ci quan en realitat podem escoltar música. Un

protesta

contra

l’homofòbia

als

instituts.

són al dial 107.4 FM.


1 4 món viu

www.deria.net

Ha arribat l'hora de tancar l'aixeta Els últims mesos la falta de pluges ens ha portat a una de les pitjors situacions de sequera dels darrers 50 anys. Si no plou, aquest mes d'octubre estarem en situació d'emergència i les primeres restriccions d'aigua podrien arribar a les nostres llars. Menys pressió a l'aixeta i talls horaris

Com estalviar aigua a casa:

El mes de maig passat la Generalitat ja va posar en marxa un primer decret de

Al vàter. S'ha d'evitar el seu ús com a paperera.

mesures extraordinàries contra la sequera que van afectar l'agricultura, la indústria

En cada descàrrega s'aboquen entre 6 i 10 litres

i les activitats recreatives. Però les pluges d'aquest estiu han estat insuficients per

d'aigua.

resoldre la situació i el nivell d'aigua dels embassaments continua baixant. De manera que a finals d'agost l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va preparar un

En aixetes i rentamans. Una aixeta oberta consu-

segon decret d'emergència que entrarà en vigor quan els embassaments catalans es

meix uns 10 litres per minut. I si no es fa servir s'ha

trobin per sota del 20% de la seva capacitat i que aquesta vegada afectarà el consum

de tancar. Cal reparar les aixetes que perden aigua:

domèstic. En concret, les mesures consistiran, bàsicament, en la disminució de la

poden perdre fins a 30 litres al dia. I ·si podem,

pressió de l'aigua i l'establiment d'un horari en què hi haurà restriccions.

s'han d'instal·lar economitzadors o reguladors de cabal que permeten estalviar un 50 % d'aigua. La dutxa. És millor dutxar-se. Una banyera plena gasta 300 litres i una dutxa, només 50. Si a més fem servir un airejador al capçal de la dutxa, podem estalviar fins el 50% de l'aigua. El cotxe. S'hauria de rentar amb una esponja i una galleda, o al túnel de rentat, en comptes de ferho amb una mànega. Ens estalviem fins a 350 litres d'aigua a cada rentada. El rentavaixelles i la rentadora. S'han de fer servir amb la càrrega completa, i utilitzar-les sempre amb els programes d'estalvi. Si n'hem de comprar un de nou, millor de baix consum, doncs redueix moltíssim el consum d'aigua.

Alguns dels efectes de la sequera: Boscos. A part de l'augment de risc d'incendis, la llar-

El reg de les plantes i el jardí Millor si reguem de

de les comarques de Ponent i de la Catalunya de les collites de cereals. Però la sequera també ha

ga sequera ha provocat la mort de molts pins i alzines,

bon matí o al vespre, per evitar l'evaporació. I si es

Central, han patit greument la sequera. S'han hagut afectat a altres cultius com l'olivera, l'ametlla i la

sobretot a la Catalunya Central. La feblesa dels arbres

pot, s'ha d'instal·lar un sistema gota a gota a l'arrel

de proveir amb cisternes per garantir l'aigua de boca vinya. Pel que fa als ramaders, han hagut de donar al

també ha afavorit l'acció dels insectes i les plagues.

de les plantes, que permet un reg localitzat, o un

als seus habitants.

bestiar el farratge i la palla que havien emmagatzemat

Baixa producció d'energia elèctrica. L'escassetat

programador de reg a l'aixeta, que permet escollir el

Agricultura i ramaderia. La sequera ha ocasionat per a la tardor i, en alguns casos, a les pastures d'alta

de reserves d'aigua en la majoria dels pantans ha

moment i la freqüència.

greus pèrdues als pagesos i als ramaders. En comar- muntanya, s'han hagut de portar cisternes d'aigua per

reduït dràsticament la producció d'energia a les cen-

ques com el Segrià, la Noguera, la Segarra, la Conca abeurar el bestiar.

trals hidroelèctriques.

Aigua en cubes. Molts municipis catalans, sobretot de Barberà i el Pallars Jussà s'ha perdut més del 90%

FONT: http://www.gencat.net/estiu/2005/sequera/ (Departament de Medi Ambient de la Generalitat)

El portal Edu365.com, impulsat pel departament d’Educació, està pensat perquè puguis aprofitar l’enorme potencial d’internet per facilitar i millorar el teu procés d’aprenentatge. Aquest portal està farcit de recursos Amb la col·laboració de:

útils al teu abast a qualsevol hora del dia i els


sexualitat

www.deria.net

^8_ GOQ

15.

Confonent sentiments Fa 2 mesos que tinc relacions sexuals amb el meu xicot, però encara no he arribat a l’orgasme. Estic preocupada. És normal? Què haig de fer? Gràcies Laura! Susana Hola Susana, en resposta a la teva pregunta, has de saber que el que et passa no és estrany. Però això no vol dir que no tingui solució. Les causes més freqüents per no

?

poder tenir un orgasme durant les relacions sexuals són normalment situacionals,

?

per exemple, una estimulació inadequada per part del noi, els nervis de les primeres

??

vegades que es tenen relacions, etc. Les dones no sempre s’exciten amb el mateix

?

?

?

?

estímul, ni en el mateix lloc ni en la mateixa posició. Fa poc temps que manteniu relacions sexuals i, probablement, la causa siguin els nervis. Una altra causa possible és la falta de comunicació amb la parella. Comenta-li a la teva parella el que t’està passant i mireu de no veure-ho com un problema. Tracteu el tema amb molta naturalitat i proveu a tenir novament relacions sexuals amb més temps, en un lloc tranquil i molt relaxats. No passa res si a la primera no ho acon-

?

seguiu. Torneu-ho a intentar tantes vegades com faci falta, però no t’obsessionis amb el tema. Segur que quan estiguis tranquil·la, tot anirà molt bé.

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriunos! lauracerdan@edicat.net

La Sònia i en Xavi són amics des de petits.

L’adolescència és una etapa de la vida

sobte, un dia comencen a mirar-

Tot i que mai s’ho han dit l’un a l’altre, sem-

caracteritzada en gran mesura per la defini-

se de manera diferent i a trobar coses

pre han tingut una relació molt especial,

ció de la personalitat. La personalitat del

en l’altre que abans no havien valorat.

diferent a la resta d’amics. Cap dels dos té

jove depèn molt de les relacions que manté

Moltes persones s’adonen aleshores que la

parella i, des de fa un temps, sembla que

amb altres joves. Aquestes relacions poden

parella que estaven buscant era molt a prop

han començat a mirar-se d’una altra man-

ser de tot tipus però, en aquesta etapa,

d’ells i no se n’havien adonat. De fet, les

vàlida. A nivell general, es pot definir l’amis-

era. Fa uns dies, en Xavi va expressar els

amor i amistat es converteixen en dos tipus

persones solen valorar les qualitats posi-

tat com una relació entre dues persones o

seus pensaments a la Sònia. Ella li va cor-

de sentiments molt importants per a l’esta-

tives que l’altra persona té com a amic o

més, en la qual es comparteixen maneres

respondre i es van besar. Sense que cap

bilitat emocional del jove.

amiga. Si s’està convençut que s’ha passat

de pensar, situacions i creences, i en la qual

de l’amistat a l’enamorament, cal tenir pre-

es busca suport i solucions enfront diferents

sent que la bona amistat és una bona base

conflictes. Per altra banda, estimar és voler

per a una bona relació de parella.

la realitat de l’altre, la seva realització i per-

Però si s’està confonent amistat amb amor,

feccionament donant pas a una relació no

poden sorgir problemes. Encara que hi

de “tu – jo”, sinó de “nosaltres”.

dels dos ho hagi pogut evitar, la relació entre ells ha canviat. El que encara cap dels dos no sap és si la seva relació canviarà cap a millor o cap a pitjor.

Sovint, amor i amistat es confonen ja que la definició d’un i altre és molt similar. De fet, moltes persones entenen l’amistat sense amor però no entenen l’amor sense amis-

El fet de viure en societat fa que els éssers

tat. Tot i així, en tot dos tipus de relacions

humans estableixin una sèrie de relacions

existeix una certa estimació i un sentiment

interpersonals amb els seus iguals. Les

de respecte vers l’altra persona que poden

societats actuals ofereixen un ampli ventall

fer confondre l’un amb l’altre. Si això suc-

de possibilitats a l’hora de relacionar-se

ceeix, què passa? És fàcil passar de ser

amb altres persones. Aquestes relacions

bons amics a ser parella? A vegades, dues

interpersonals poden ser més o menys pro-

persones es troben en la situació de trobar-

fundes i van des de l’amor o l’amistat fins a

se bé quan estan junts i de tenir la suficient

El món de la Psicologia ha tractat de dife-

les relacions laborals o les relacions que

afinitat l’un amb l’altre com per fer moltes

renciar els conceptes d’amor i amistat. Tot i

s’estableixen en una comunitat de veïns.

coses junts i passar-s’ho molt bé. Però de

això, no hi ha una única definició que sigui

hagi una base molt sòlida en la relació d’amics, aquesta es pot trencar fàcilment en el moment en què es canvia el tipus de relació. El món dels sentiments és complicat i es poden barrejar altres tipus de sensacions com enuig, divertiment, vergonya...

Normalment, dins un mateix grup d’amics existeix un amb el qual hi ha més afinitat i, degut a això, es poden confondre sentiments. No s’ha de jutjar si està bé o malament passar d’amics a parella però sí és convenient tenir clar quins són els límits per tal de no posar en perill una bona amistat. Laura Cerdan, psicòloga, lauracerdan@edicat.net


1 6 reportatge

www.deria.net

Adeú a Flaix TV La nova temporada comença moguda per a Flaix TV: canvia de propietaris, de programació i d’idioma. El català perd la seva hegemonia. La cadena músical Flaix TV canviarà de cara

Així doncs, la presència catalana a Flaix TV

aquesta nova temporada. Els nous propie-

queda reduïda al 25% i en els continguts, a

taris, l’empresa espanyola Vocento, l’adap-

la meitat. Ara només caldrà avaluar l’ac-

tarà als seus gustos i es preveu que els

ceptació de la nova programació i la nova

canvis siguin importants. Per un cantó, el

orientació que prendrà la cadena.

100% dels continguts en català desapareixeran i donaran pas a una graella bilingüe, a parts iguals, entre el castellà i el català. D’aquesta manera la marca identificicativa amb que va néixer Flaix TV desapare-ixerà: ser una televisió per als joves i exclusivament en català. Amb l’oposicicó de molts mitjans catalans, aquest passat estiu la Generalitat va donar el vist-i-plau als propietaris de Flaix TV, Grup Flaix i Mediapro, perquè venguessin el 75 % de les seves accions al grup Vocento, propietari del diari ABC i de la ràdio Punto Ràdio, entre d’altres. D’aquesta manera el canal passa a ampliar la llista de cadenes locals de l’empresa espanyola, que arriba a les 41 arreu de la península.

Anna Salarich, anna@edicat.net


què vols estudiar?

www.deria.net

Treballar

17.

en contacte amb la natura

Jardiner/a, agent forestal, educador/a ambiental, participar en estudis sobre protecció del medi i malalties... Les principals sortides d’aquest cicle formatiu permeten treballar a l’aire lliure, en contacte amb la natura, en espais naturals, parcs i jardins. El cicle dóna els coneixements necessaris per gestionar els recursos naturals i paisatgístics, i la producció i protecció del medi natural.

GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS Cicle formatiu de Grau Superior Durada:2.000 hores en dos cursos acadèmics, amb 410 hores de pràctiques. Titulació: Tècnic/a superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics Accés: - Batxillerat (LOGSE) o equivalent. - Títol Tècnic especialista (FP-II) (s’ha de fer una prova d’accés) - Accés a estudis universitaris: Enginyeries Tècniques Agrícola, Forestal, Industrial, d’Obres Públiques i en Topografia (totes les especialitats)

L’estudiant:

Escola de jardineria IES Rubió i Tudurí (Barcelona) L’IES Rubió i Tudurí és una escola de jardineria vinculada a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. A més

“Aprenem des de la part més petita de la planta fins a la gestió de recursos forestals”

del CFGS Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisagístics,

en

Cristina Trujillo, estudiant de 2n curs de

aquest centre públic també s’hi imparte-

Tècnic/a Superior en Gestió i Organització

ixen cicles formatius de formació pro-

dels Recursos naturals i paisatgístics (a

fessional específica de grau mitjà de

l’IES Rubió i Tudurí de Barcelona)

jardineria. Per què vas triar aquest cicle formatiu? A Catalunya hi ha però set centres més on

En realitat, en acabar el batxillerat jo volia fer

es pot estudiar aquest cicle formatiu

Ciències Ambientals, però quan va arribar el

superior. Són públics: Santa Coloma de

moment no m’hi vaig veure amb cor. Així

Farners (ECA de Santa Coloma de

que vaig buscar cicles formatius relacionats

Què és el que més t’agrada?

Farners), Mollerussa (IES Agrària l’Urgell),

amb el medi ambient i la natura que tingues-

Assignatures

que

no és difícil. Tenia un company, per exem-

Olius (ECA del Solsonès), El Pont de

sin sortides que em poguessin agradar. I

t’ensenya, per exemple, totes les espècies

ple, que li encantaven els ocells i està treba-

Suert (IES El Pont de Suert), Amposta

vaig trobar aquest i no m’ho vaig pensar.

de plantes. Vas fent rutes on t’ho expliquen

llant al Cim de les Àligues.

(ECA d’Amposta) i Reus.

com

Nomenclatura

trobar feina que en altres. Però en general

tot d’elles: com són, com floreixen… Què s’estudia en aquest cicle?

Ja saps què vols fer quan acabis?

http://www.gencat.net/educacio/estu-

Et dóna una pinzellada de tots els temes

És fàcil trobar feina quan acabes?

Al principi pensava dedicar-me a l’educació

dis/n4ags2.htm

relacionats amb la flora i la fauna, des de la

Sí. Pots treballar de jardiner, de forestal en

ambiental. Però quan vaig començar a estu-

part més petita de la planta fins a la gestió

un parc natural, en educació ambiental, fer

diar aquest cicle em va agradar tot el tema

de recursos forestals, la producció de vivers

estudis sobre protecció del medi i malalties,

de protecció del medi (insectes, malalties

(esqueixos i empelts), educació ambiental...

en un laboratori... Tot i que hi ha sortides,

de les plantes...) i la meva intenció és, quan

Després tu t’has d’especialitzar.

com la de jardiner, que potser és més fàcil

acabi, fer Enginyeria Agrònoma.

Amb la col·laboració de:


18 boca a boca

www.deria.net

“La cuina explica la història i la situació d’un lloc concret. No pots seure en un restaurant de Sant Pol i pensar que ets a Nova York” referència. Crea pressió el fet de ser a dalt de tot? Sí, pressió i compromís. No passa res que tu no provoquis. Volem fer la feina d’aquesta manera i, per tant, la pressió també ens la provoquem nosaltres. Vull que la persona que travessa la porta del Sant Pau, i paga els diners que val la cadira, se’n vagi amb les expectatives complertes. I amb una mica menys de diners a la butxaca, perquè els restaurants d’alta cuina tenen fama de cars. Jo sempre he considerat que no és un restaurant car, sinó que és un restaurant que val diners. Val diners per la pròpia compra del producte, d’un equip humà molt gran… Per a les 35 cadires que hi ha a la sala, som 26 persones treballant i això no és barat. Per tant, si hem d’obrir cada dia amb la mateixa dignitat, la factura val diners. El compromís és que la persona que entri, sigui feliç durant les hores que és aquí. Que li passin coses a la seva boca, que li descobrim productes o que, fins i tot, li fem recordar productes que tenia oblidats, i això és tot un festival.

L’alta cuina sembla un món reservat als homes. No

Dues estrelles a la Guia Michelin, tres sols a la

parament de taula i el que et poses a la boca, tot és

és fàcil trobar-hi cuineres amb les més altes distin-

Guia Campsa i Repsol… On recau la clau de l’èxit

mediterrani.

cions. Carme Ruscalleda, però, ho ha aconseguit.

de la seva cuina?

Amb dues estrelles a la Guia Michelin i tres sols a la

En el gust, en la qualitat dels productes, en el fet

Guia Campsa i Repsol, aquesta cuinera maresmen-

que t’expliquem el Maresme, la temporalitat, el

ca ha aconseguit que el nom de Sant Pol de Mar

temps que trepitja Sant Pol en cada moment.

traspassi fronteres.

Aquesta és la fórmula. La clau recau en el pro-

De tendències en alta cuina n’hi ha moltes. Com defineix vostè la seva? A mi m’agrada definir-la com una cuina catalana i moderna. Catalana pels coneixements, perquè sóc

ducte, en les idees clares del que volem fer i en un equip capacitat i motivat per fer-ho. Sense oblidar, és clar, que és escencial sentir una gran passió per la cuina.

autodidacta i, per tant, el que conec és el producte

Aquests reconeixements li donen fama interna-

directe i estacional, aquell que va arribant d’una

cional i al mateix temps li permeten donar a

manera natural a la cuina. I moderna perquè avui en

conèixer la cuina catalana arreu del món, o com

dia la tecnologia ens permet fer meravelles. Per

diu vostè “fer discurs nacionalista”.

exemple, podem convertir una verdura en pols o en

La cuina explica la història, la demarcació, la

una gelatina i que, a més, aquest producte continuï

situació d’un indret concret. No és igual la textura

conservant tota l’autenticitat del seu sabor.

d’un suquet del Maresme que el d’un de més cap al

Potser alguns pensen que uns canelons o una pilota no són els plats més moderns del món i, per contra, els podem trobar a la carta del Sant Pau. La diferència recau en l’elaboració del plat. Per exemple, si tanques els ulls reconeixes el gust i la

sud. En la gastronomia, i més si és d’alt nivell, no

És molt diferent el menjar d’allà del d’aquí? És diferent conceptualment i tècnicament, però, com nosaltres, el japonès també defensa el valor dels productes quan són en plena temporada, defensa que els plats no quedin ni maquillats ni emmascarats ni distorsionats. Ells, a més, protegeixen molt els productes de gran consum com els ous, la llet, el porc…, que tenen una gran qualitat. Aquí no ho fem, això? Els seus tenen molta més qualitat. A mi, per exemple, cada dia em costa més temps i diners trobar un bon producte, sobretot de gran consum. Hem de reclamar més atenció cap al sector dels productors (pagesos, pescadors…), perquè sinó acabarem esgotant aquests productes que ens fan tan diferents i excepcionals.

pots seure en una taula d’un restaurant de Sant Pol i

No es pot dir, però, que la societat actual –deixant

pensar que pots ser a Nova York. Tu has de notar

de banda els hàbits de cadascú– estigui mal ali-

que ets al Maresme, i aquesta és l’excepcionalitat.

mentada.

Et menges el territori, menges la natura…

És cert. La societat no havia estat mai tan ben alimentada com avui en dia. Això, per contra, fa que

textura del caneló. En canvi, visualment és tot al

Des de fa un any, el territori de Sant Pol també es

revés. La làmina és de carn i a dins hi ha la beixa-

pot menjar a Tòquio.

mel. Això vol un gran treball d’investigació. Hi ha tot

És molt bo que una cultura com la japonesa –que

un treball de desenvolupar tots aquells gustos que

és tan primmirada a l’hora de menjar– es fixi en la

ens fan catalans, però menjant-los d’una altra ma-

nostra cuina i que ens la contracti sense fer cap

En disset anys ha vist com el Sant Pau passava de

nera. La cuina és una recerca constant. Per això dic

concessió a la seva. Fem un discurs totalment

ser una botiga menjador on degustar els seus

que és una cuina catalana moderna.

català. La manera de servir, la manera de menjar, el

plats cuinats a convertir-se en un restaurant de

ens mirem el menjar amb ulls de tip, com si es tractés únicament i simplement d’alimentació. Jo el que reclamo és gust.

Marta Iborra / Fotos: Sergio Ruiz


20 tendències

www.deria.net

Pell calenta, cor fred Dominen les passarel·les i s´han imposat a les botigues de moda de tot Europa. Les pells han recuperat el seu protagonisme definitivament aquesta temporada, acompanyades de la gran polèmica que suposa vestir amb la pell d´un animal.

I tu, què en penses? Gucci, Paco Rabanne o Dolce & Gabanna són només alguns dels dissenyadors que aquesta tardor van deixar volar la seva imaginació a base de pells. Cocodrils, vaques, ponis i conills són les espècies que es veuran més afectades per les noves tendències de moda mundials. Abans de comprar-te qualsevol indumentària de pell comprova que sigui sintètica i que cap animal no ha hagut de patir per un luxe innecessari. Les associacions que lluiten pels drets dels animals calculen que cada any 20 milions d´exemplars són

Contra el comerç de pells

capturats amb trampes i 40 milions es crien en

Pamela Anderson és una de les actrius més impli-

granges amb l´objectiu de sacrificar-los i vendre la seva pell. Segons Peta (People for the Ethical

cades en la protecció de pells d´animal actualment

Treatment of Animals), els mètodes per acabar amb

Pell de conill

la vida d´aquests animals solen ser cruels i doloro-

És la més barata i des de fa anys s´utilitza per

sos perquè l´objectiu final és que la seva pell no es

decorar abrics, botes, bufandes i bosses. Les

faci malbé: enverinaments, electrocutaments o, fins

peces confeccionades amb pell de conill poden ser

i tot, asfixia són alguns dels sistemes més utilitzats.

de diversos colors i generalment es poden comprar a un preu molt assequible. Segons Peta, els conills

i ha col·laborat en diverses campanyes amb l´associació Peta. La seva darrera aportació va ser la d´aparèixer nua a Times Square durant una tempesta de neu el desembre passat per demanar a dissenyadors i modistes que no utilitzin pells per concebre les seves noves creacions.

que són criats a les granges per a la producció de

L´esportista Dennis Rodman, de la mateixa manera

pell pateixen molt perquè viuen en gàbies molt peti-

que d´altres famosos americans, també va viatjar

tes, amb un alt nivell d´estrès i també de brutícia.

durant la Setmana de la Moda a Nova York per

Heather Mills, l´esposa de l´exbeatle Paul McCarney denunciava recenment que a l´Àsia es sacrifiquen dos milions de gats i gossos per impor-

donar suport a la campanya “Fes servir tinta, no pell”. Rodman va posar totalment nu lluint simplement el color dels seus tatuatges.

tar la seva pell a Europa sota marques falses. El

Una de les actrius més criticades recenment per la

consumidor no sap mai exactament què és el que

falta de sensibilitat pel que fa al seu vestuari “ani-

està comprant i per això països com França, Grècia

mal” ha estat la llatina Jennifer López.

o Dinamarca han prohibit l´entrada d´aquest tipus de productes.

Aquest hivern, mira l´etiqueta! Esther Latorre, estherlatorre@edicat.net


calaix de sastre

www.deria.net

El millor del mes llibre

21.

Columna

film

programa Que ens està passant? Des de fa dies, setmanes o potser mesos o, fins i tot anys, s’està generant un incivisme important a la societat. I no és sols cosa dels joves, és cosa de tots. El què no sé és diferenciar entre l’incivisme i l’egoisme o potser tots dos es barregen.

El curiós incident del gos a mitjanit Sin City Mark Haddon. Ed. La Magrana, 2004. Chistopher Boone té 15 anys i pateix una forma lleu d’autisme. No coneix gaire bé les persones i odia el groc i el marró, i que el toquin. Però tot canvia quan decideix investigar l’assassinat del gos d’una veïna emulant els mètodes del seu ídol Sherlock Holmes. L’anàlisi farà que es qüestioni el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.

Sense anar més lluny, només cal mirar com l’a-

Loops!

Dir. Robert Rodríguez, Frank Miller, Quentin Tarantino. Torna una nova temporada de Loops!, un programa amb EEUU, 2005.Mickey Rourke, Bruce Willis, Clive Owen. el que podem descobrir la cara més desconeguda i atrevida del món musical i les utilitats que pot tenir la música en Més que una adaptació, Robert Rodríguez ha recreat el l’art o en l’entreteniment. L’originalitat del format i la frescòmic a la pantalla amb les úniques novetats del movi- cor dels continguts, el fan un dels millors programes ment, la música i els actors. El blanc i negre del film amb musicals del moment. petits tocs de color, els diàlegs i la gran actuació de Willis, Rourke i Owen, la converteixen en una pel·lícula fantàstica. No us la perdeu!

juntament de la ciutat de Barcelona ha de gastar una bona part del seu pressupost per fer uns anuncis que si ens parem a pensar, són per als curts de gambals: “Tira les escombraries dins el contenidor”, “A les 2 de la matinada no facis molt de soroll”, “xxx”. Però pel que sembla, n’hi ha molts de curts de gambals que no estan disposats a respectar un mínim de normes de convivència perquè de soroll, a la nit

Passatemps

n’hi ha, I MOLT; d’escombraries fora dels contenidors n’hi ha, I MOLTES, i així podríem fer

VERTICALS: 1. Galtes que no tenen penques. Emissora radiofònica penjada de la cisterna / 2. Arbre de tothom. Criatura escuada per natura. Prefix per dir ‘ronyó capgirat’ / 3. No és el típic tímid, perquè s’extreu de la farigola. Arbust de fulles roses procedent del sud / 4. Part interna de les tiges. Puig de cim tan punxegut que sol anar a parells. Mor a palau / 5. Entès: secció d’adquisicions en borsa. Capes silícicoalumíniques / 6. Està al dia, i a la nit. No és de la broma però en fa molta. Diminutiu per excel·lència / 7. El tros dolent de la Sagrera. Objectes del desig de l’editor / 8. Torço i corbo l’articulació d’una sacsejada. Un estoic lluny de llevant / 9. Fonamental, com l’educació general. Calmant per quintos / 10. Dos quarts d’onze i encara busca lloc. Compost de sodi fet a mida del whisky. Guanya en experiència / 11. Com que l’italià no hi fa via, ens l’hem apropiada. D’allà on el camí es perd cap aquí, i fes-te’n que vull ballar / 12. Hi van d’excursió els xirucaires marroquins. Omplir amb intencions de concebre. Pau Vidal

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

una llista que potser ocupara tota la revista. L’actitud de la gent a les cues, de si el de davant

1

es despista l’intento passar; la de la gent al

2

metro, que per passar no cal que ho demanis, li foto una empenta i així ja podré passar; la de la

3

gent a la carretera, que si per culpa de la meva conducció poso altres vides en perill, doncs

4

mala sort, no haver sortit aquell dia.

5

Estem disposats a fer el que sigui per aconseguir el que volem, sense preguntar-nos si

6

molestarem la gent que ens envolta.

7 Si seguim així potser d’aquí a 4 dies l’ajunta-

8

ment, la Generalitat o l’ONU hauran de fer cam-

9

panyes de publicitat per demanar a aquests curts de gambals coses tan lògiques com: “Per

10

bellugar-te, camina” o ”Si no vols passar fred, abriga’t” o “Si vols viure, respira”... Però això

11

també dubto que ho entenguin.

12

Roc Estruch

13

Acudit

HORITZONTALS: 1. Sense ella tots aquests fulls no tindrien sentit. Ara, si és com aquesta, millor / 2. Faig amistat amb un cognom que s’hi presta. Gra tan gros que podria saltar / 3. Fa tard. Cames, braços i altres formant part de la junta. Extrems del Sabadell / 4. Joiós de son saber. Calculada amb un cop d’ull previ / 5. Afronto la qüestió d’en Caro. Fan de mal cosir, aquests líquids supurosos / 6. Nucli del PSUC. Tan doblada podria acabar germinant, l’ela / 7. Escuren com folls fins a trobar el veí del tarragoní. Amics de Deixar Passar / 8. Necessita uns quants germans per envoltar el lliri. Passeja tot el sant dia però d’esquena / 9. El mestre em va pegar. Apliqui Rexona a fons. Jo no sé per què / 10. Neteja de sang no destinada al consum. Nedo, també d’esquena / 11. Allà on el camí es perd. Tan toix que es pensa que el tamany s’entoma / 12. Prefix de conversa. Feridor, sobretot per les d’IU. Posen fi a la frisança / 13. De gran serà com un arbre. Produir com tot un artista.

Manel Fontdevila

Solucions


22 cultura

octubre Música

1 d’octubre, Bell-Lloc d’Urgell Música

Concert de carilló

Exposició

Literatures de l’exili Del 5 d’octubre al 29 de gener de 2006 , CCCB Música

Mesclat 11 d’octubre, Sta. Maria de Palautordera Música

Atxiiís 15 d’octubre, El Guinardó, Barcelona Exposició

L’Art Nouveau. El llegat de Siegfried Bing Fins l’1 de gener de 2006, Caixaforum, Barcelona Música

a em cin

2 d’octubre, Palau de la Generalitat de Catalunya Barcelona

2005 les de de a al una e l i d’ rg d es ion g a sar t i ac S l ll ver t a ani del , que rn s 0è deixa àtic te es itge serà al 3 m itg han ell te de S rraf, ge s l in aS l t nat jada a dor car t tiva el G me iva c bre . cta st ti ctu ó, en ho més pe any el . El Fes anera d lls espe antàstic el f d r Fe tàs d’o e ic gu st u t 6 e a u a n o a r 1 n n t es qu tza e antàs litat c ts aq cinem figu ma fa l 9 al d’u u i la ine aF al ca oni e to , c a o g d e l sal m s r l stiq De dor fantà prota Cine a la èfils i licade n l’ob ció a et Jov , s e , e re ta eta n p in L’al ícules burón nal d octub els c ies a nció apor t Car Sitge s e i o a c t ’ d ·l del re le l’at , T naci Jur tan 6d da dèn pel a c l s à i i e ter al 1 agen s ten trar tòr sob con ial àss l ’ n l c e l In el 9 c his eva spe cop al. l ce d tim m ea un l s tiva l a e r e e, .co iv Fes à lloc ludib les ú Festiv er la etat jov est itges v e r p prim e F l o c i l a tind ita in veur an ió e per úbl n e emas esi l c c e i p n g m e i I d l n o s i in una ulgu 7a e e la al e nciar- r ticip rà c u v w.c 3 d d q a u ww que eva Álex c, i tin del ron que p s p i t la s é or En irect antàs rav odrà bres o p at f d

a d en g A Els Petes

www.deria.net

or rd a T al de l l 10 lie a D iv mp ou. st len ní s’o r fob e o e o F ,p cel el P a d ri bar jectes t del u,ctubre n o e r n i b Esc t ba d’o defug bit len23 d’o dor aques atre m r b , a s T d’à n te at d’ Pol 10 al l de tics own, odalit yies ra a a v m an ar el g l n a, de mà c, cl sti p e e l s e F t b e m e ir c n del em , c s sev 5 co delec spai, ció més eatre Esarcelo r i e e 1 l ’ e l d p e s e n -t is

d a te ta sa ers so uar ls esp dan en to Més arr rade q c i a e a e l r . d s s l e e a 22 d’octubre, Barraques (recinte de La Farga), Banyoles s rr ib ce br na ago Arr ’octu ctacle de ca encio n pla és m a d e v r i e s l 23 d’esp teatr Música con omp tique me. s l i al n ís ió a a r t t a c r n s i r oni a a n La Carrau ed tag o nce te te rnacio stes a e o a r r v d m no po ep 29 d’octubre, La Riera de Gaià el p es nte Gi onc nal i i es pro n tot una etratg ntere c a l i e d ib io n b r tm ter arr s Exposició nac ic am or pre at, de cu caràc en el ma l s com s b m e e ou. pa vals pú i l’hu n rà d n ó Robert Whitman i d i y a n n ibic l’an esti obl , ti me cos e cbre Fins al 8 de gener de 2006 , MACBA, cte els f cer ta tubre l’exh ha nap d e e p l c a c d u Barcelona a t er res .es d’o pre un iva2 d’oc ció ona, ww com l 12 spai p sem els a t w e m s a r s 1 Gi ntque entre rà e gra l7 Feel 7 al pro a de solida c de hi hau rona, la és a v i o D G p m t amb se Cinem . Con rà ll mbé o e a l c d d a nt de lunya e tin ue ta ema rà un incul plia al q u a v in ta i , p C t Am estiv a Cat al, q u F de l, to iv com Jue del ència l fest entra stival lans, ema r c e e n a refe onal, u plat . El F s cat de Ci any r i s l e ngu nao c e a s e d a g v l a t i n a r est cre ts e ebr nte etra cel al i i veure cur argm r t els b el F utat. , s i i i n ll po am pol cio van alitat la c de t su ams de a ocu ió na e el e n r n l D a u , u c la do om rec tòric erà ten de sq ona lis bre al.c eus ió his v cel ran a valor rítica olis s es de i o r s t a i p tu ic fes eB ag els ada c ocup oràn volutrad cu 9 d’oc film p ls d b un amb r D e i a a o a t m . a n m e en D 5 al am iro nt na eflexió cont més h l com e w.g cum dició bame vat, u l r d a s o e r w e n d u u a e l t e w o r o D l q o i t l de na retr ren bat i ducc ràfic l i cu Cen l a e tiva inque pel isme g o i a r s d o c t p e , t l o El f eva c stan ental er a ves nema cia s tubre c n s po cum ral p s no re ci la d’o ,a evà nal un do a plu de le l gène n rell al 9 a. o i c : n m dor e gra l 5 for elo xer ls, néi plata apara enta s, de a. De Barc m ny de tur una l·lent docu rg sa cul rània m e i r a t c s.o l e r i o t l ú p ex de f s o no els t tem up l’ar at en de la Con oc d a . n r w cio reflex Cultu ww

Boikot

B


participa

i ai g ma e cin

e ma ld ine st a C e e n al d aqu cio ion ts d’ ny c a a a n n re ma tern ngu er l In els a que e nts, tub t a c v sti ots ere al, d’o l in l Fe er a t estiv s dif de 23 a e l , F v o p a a s i aïs , el atll da bre st ic del 14 esp troba mbda vint p les o bica ’ e l a a s F sb na, e de biran ai i lè n ria td al L i E ctò l pun l Cas més g h e lèarcelo j x a ral. tra re tic ta s’e e B

d se sa ula ultu etmà on den rna a . Vinc ntació dor e te ial i c la s d a a o n t s s e par de ic t ion ran bu nal soc res Am i Lèsb ducc a rep ble a nacio atiu es du Flors c a o r l i r r i es b l ind illo lícu inte ep Ga eL s d à am imm ans i t reiv e pel· d u p t r l n ti a d pta à un cata one erc ns com vindr stes comp issio al M e a m e esd s cine arcat 30 e ctubr o e m e ’ v d d n jo és 23 bu am unt, m 14 al j lb/ con a del icg f / . t n .ne ma elona c ona l e Bar arc ayb g . w ww

23

participa ENERGY CONTROL La campanya de “no a les drogues” promou l’abstinència total com a única resposta al consum de drogues, però Energy Control considera que aquest discurs no fa més que augmentar els riscos que s’utilitzin malament. Si les drogues es prenen de totes formes, almenys que la persona que les consumeix sàpiga quan i com fer-ho per evitar els pitjors mals. D’una banda el grup reforça els arguments dels qui han decidit no prendre’n i, de l’altra, informa els consumidors sobre com mantenir el menor risc. En cap cas es posiciona ni a favor ni en contra del consum. És possible que els trobeu el proper cap de setmana en un estand a qualsevol festival, ells us aconsellaran com evitar el mal ús en la mesura del possible. www.energycontrol.orgp

,

MON-3 El model actual de desenvolupament humà ha portat a nivells de riquesa molt descompensats a tot el planeta. Per tal de sensibilitzar la comunitat universitària del repartiment injust, alguns alumnes i professors van crear fa 20 anys l’organització Món-3, sense vincles amb cap religió ni partit polític, compromesa amb la construcció d’un món més just, solidari i lliure. La seva aportació és promoure l’educació per la pau i el desenvolupament, especialment entre nens i joves. Realitza activitats per informar sobre cooperació, coneixement d’altres pobles i possibilitats d’intervenció, i eventualment també du a terme projectes pel desenvolupament humà sobre el terreny altres indrets del món. www.ub.es/mon3

ART SOLIDARI DRETS I DEURES

La música, la dansa, el teatre, les arts plàstiques i l’expressió escrita són

Dret a altre món i dret a l’heretgia

algunes de les eines que utilitza l’ONG per potenciar la sensibilitat i cre-

i dret a no pactar un fals record

ativitat de joves de 4 a 17 anys del barri del Raval a Barcelona. Va ser

i dret a no tenir geografia

concebuda l’any 2000 com un suport a casals i associacions del barri,

i dret entre el consens al desacord.

però té expectatives d’ampliació a altres ciutats. Art Solidari busca millo-

Dret a aturar un tanc en la gran via

rar l’autoestima, el respecte vers l’entorn i promou el respecte per les

i a tirar ous podrits als rics del nord

altres cultures, religions i estils de vida, sempre amb l’art i la música

i dret a fumar herba tot el dia

com a eixos. Entre les activitats hi ha audicions, gimnàstica, concerts, excursions, etc. A més

i a tocar-se els collons davant la mort.

organitza campanyes de conscienciació social, la última ha servit per recollir medicaments per

I el deure d’insultar la policia,

enviar a hospitals del Camerun.

de deixar en ridícul l’home fort, de combatre la llei d’estrangeria, i el deure que li ensenya el cec al tort: que la llum és injusta companyia quan el far no il·lumina tot el port. Ramon Ramon

artsolidari@wanadoo.es



Secundèria 98