Issuu on Google+

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

juny 2006 - any

número

106

- www.deria.net

Nausicaa Bonnín, l'altra cara de la Sandra

Tiratge: 54.300

Mou-te amb bici - Vés de vacances amb la Fundació Pere Tarrés


0 2 nosaltres

l'editorial

www.deria.net

sumari 106

Totes les cares del problema Una setmana rera l’altre, per la televisió, pel diari o

hem pensat que estaria molt bé poder conèixer

per la ràdio, sentim parlar del bullying. Com

una de les cares més conegudes del bullying

malauradament ja sabem tots, estem parlant de

actualment a Catalunya. Ens referim a la Nausicaa

l’assetjament escolar que es produeix a les aules.

Bonnín, la jove actriu que cada dia podem veure a

Al Secundèria ens preocupa l’augment dels casos,

“El cor de la ciutat” interpretant la Sandra, una

l’increment de les trucades a SOS Bullying (en un

jove amb problemes familiars que assetja delibe-

any i mig s’han rebut 12.000 trucades) i per això

radament una de les seves companyes de classe.

ens agradaria ajudar als alumnes a que coneguin

La Nausicaa interpreta només un personatge, però

el problema, a que se’n parli, a que ningú tingui

porta a la pantalla un problema que viu la societat

por de ser com és. Des de l’any passat, amb l’aju-

actual. Amb ella hem parlat de com va treballar el

da de professionals com Jordi Collell i Carme

personatge, com viu el problema del bullying i què

Escudé, hem anat parlant del bullying i enguany

en pensa.

02 nosaltres

03 04 Viu l'estiu amb La Gossa

05 06 06 Boxa contra la Nausicaa

FESTCAT

marginació

Sorda

Bonnín Nausicaa

Bonnín

08 Turisme i

10 Enginyeries de

hoteleria

primer nivell

12

13 14 16 17 18 Vacances per Informàtica de Consumópolis Donar forma Es busquen

20 Concurs

Pedala, pedala fort!

créixer

Gestió

té guanyadors

al teixit

impressors

Coromines

21 noves

23 participa

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Jaume López. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

19 Concurs

Coromines

Coromines

Coromines

Coromines

Coromines

tecnologies

22 juny 2006


www.deria.net

Festcat 0 3 .

Viu l'estiu amb FESTCAT Com cada any, el FESTCAT t’ofereix un conjunt d’activitats formatives centrades en el món de la cultura popular i tradicional que es desenvolupa a Catalunya. Englobades dins l’Escola Catalana de Cultura Popular, es vol promoure la participació, la innovació, la dinamització i la millora qualitativa de totes aquestes expressions.

Els cursos d’estiu del FESTCAT són de caràcter intensiu, d’una setmana en règim d’estada optatiu que es duen a terme a diferents llocs del territori català: Llívia, Esterri d’Àneu, Horta de Sant Joan i Torroella de Montgrí. Es poden trobar quatre mòduls diferents: tres d’especialitzats en un tema concret i un altre de general on s’hi poden trobar gran diversitat de temes i activitats, i que recull les propostes politemàtiques generades per les associacions populars de cultura i de les Federacions Culturals que col·laboren amb el FESTCAT.

Els cursos de dansa, jocs i música tradicionals tindran lloc del 16 al 23 de juliol. La 1 a edició de l’Escola Dansa Tradicional es durà a terme a Esterri d’Àneu amb activitats que treballaran el ball, la tertúlia i la improvisació, entre d’altres. Està adreçat a dansaires, mestres, especialistes d’educació física i música, monitors d’esplai i de lleure, directors i monitors d’esplai… A l’Escola Jocs Tradicionals, que tindrà lloc a l’Horta de Sant Joan, es treballaran jocs de la cultura tradicional catalana com a eina molt eficaç per conèixer els nostres trets culturals i ensenyar-los als nouvinguts d’una manera lúdica. Torroella de Montgrí acollirà la novena edició de l’Escola Música Tradicional, on es treballaran tota mena d’instruments i grans especialistes en cada un d’ells oferiran, també, classes magistrals. Això ajuda a que la immersió en la música que fan els alumnes sigui molt més intensa. El Campus Popular, que tindrà lloc a Llívia del 9 al 16 de juliol, ofereix cursos de diferents especialitats: teatre, literatura oral, gastronomia, música, dansa, etc. Cal destacar, també, dos temes importants. En primer lloc, remarcar que tot el professorat que coordina i ofereix els cursos i tallers del FESTCAT són professionals reconeguts i amb una gran experièn-

cia en la seva disciplina. En segon lloc, els alumnes que pertanyin a la Xarxa d’Universitats de l’Institut Joan Lluís Vives podran convalidar les hores lectives com a crèdits de lliure elecció i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha reconegut les quatres escoles com a activitats adreçades al professorat.


0 4 altaveu

www.deria.net

La Gossa Sorda Garrotades a la consciència Després del seu primer treball, Vigila, La Gossa

Teniu el toc agrícola que va marcar els inicis

passius a frustrats actius, ser valents i no

Sorda tornen a la càrrega amb Garrotades, un

d’Els Pets, la dolçaina que caracteritza grups

tenir por al conflicte, ja que és del conflicte

disc que colpeja amb força la consciència de la

com Obrint Pas i l’etiqueta de ‘so barreja’

d’on ix la llum.

gent. Els de Pego (la Marina Alta) s’estan fent

inventada per Brams...

un lloc al panorama musical, com van

Obrint Pas és una de les nostres influències

A qui preteneu ‘estomacar’ amb Garrota-

demostrar el passat 22 d’abril a la primera edi-

més clares. Brams i Els Pets potser ho van

des?

ció del festival Catalunya Acció Sonora (CAS).

ser al començament del grup. A banda

A les consciències adormides de la gent. Hi

Parlem amb Josep Nadal, cantant del grup.

d’aquestes influències en podria dir mil més.

ha qui vol omplir-se la butxaca destrossant-

Això de ‘toc agrícola’ m’ha agradat, supose

nos el país. Els especuladors són molt

Continueu amb la vostra partida particular.

que als grups que som de poble se’ns nota a

poderosos, però sense la connivència del

La Gossa Sorda no s’ha cansat de bordar?

mitja hora de camí, i ben orgullosos que

poble no poden fer res. Conec pobles on la

Bordar no cansa, el que cansen són les

n’estem.

gent s’ha plantejat seriosament aturar els projectes especulatius i ho han fet. Quan la

cadenes que ens obliguen a portar a sobre. Sempre hem tingut clar que fer crítica social no

Heu passat de Vigilar a les Garrotades.

gent es mou res pot aturar-los. Per a la resta

vol dir estar tot el dia plorant. Es poden traure

Heu vist que si no agafeu el garrot no can-

de problémes que pateix el món, és el mateix

coses molt positives del ‘vici’ de la revolta.

viareu el món?

esquema.

Normalment és el poder qui ens estomaca i Ens fem els sords davant del món?

nosaltres els que rebem. Els tres cops que

‘La resposta col·lectiva no és possible o

Més que sords, jo diria que ens comportem

emprem la paraula garrot ho fem referint-nos

impossible, és necessària’. Com ho feu per

com autistes. Fabriquem una escala de valors

a les hòsties que rebem, però en general sí

activar la gent?

amb què només ens indignem de veritat amb

que es pot arribar a pensar que tot el disc és

Fent cançonetes i concerts, i cadascú que ho

les coses que ens passen a nosaltres o que els

una resposta a la violència del sistema.

faça com millor puga. El que no val per a res

mitjans de comunicació ressalten.

Agafar el garrot vol dir passar de frustrats

socialment és ser un simple teleespectador.

www.enderrock.com ANTÒNIA FONT

Batiscafo Katiuscas La galàxia que sorgeix del cervell de Joan Miquel Oliver, compositor, guitarrista i alma mater d’aquesta banda mallorquina, segueix en expansió. Ara és necessari un submarí per explorar les profunditats interiors de l’abisme creatiu d’Antònia Font. En el mapa de navegació de Bastiscafo Katiuscas hi figuen pinzellades de totes les famílies del pop i del rock, en un viatge per la cara oculta de la lluna.

MACEDÒNIA

Sakam te Més de trenta mil còpies venudes dels seus dos primers discos i el moviment de fans que han generat al seu voltant avalen l’èxit de Macedònia, amb un producte apte per a totes les edats. A Sakam te (t’estimo en la llengua de la República de Macedònia) tracten el que interessa als més joves explicat des del seu particular punt de vista, amb ritmes pop, rock, ska o cúmbia.

DIVERSOS ARTISTES

Remixes Global 06 El Dj Nacho Chapado és el mestre de cerimònies d’aquest treball. Onze temes que ens permeten trencar vells mites sobre què es pot i què no es pot fer amb la música en català. Grans èxits de Gossos, Gerard Quintana, Cris Juanico, Whiskyn’s, Dept. o les eurovisives Jenny i Marta Roure, passats per la batedora electrònica: preparats per sortir a la pista de ball.


www.deria.net

caixa manresa 0 5 .

Boxa contra la marginació El cor del boxejador és una obra de

suport de Fundació Caixa Manresa. Amb

teatre que Transfer.Teatre interpreta a

la col·laboració de tots, s’ha creat una

diversos escenaris i centres socials de

obra d’una gran bellesa i complexitat que

Catalunya amb la intenció de sensibi-

no ha aixecat més que bones crítiques

litzar sobre la marginació de joves i vells.

entre els espectadors joves i grans.

Tracta la relació entre un noi i un ancià

L’obra es mou entre la comèdia, la tragè-

exboxejador, els dos amb vides difícils,

dia i, segons José Jato, director d’Espais

mancats d’afecte, que es coneixen i

visuals i sonors de Transfer.Teatre, amb

superen junts la mala situació en què es

un punt de transgressió, pel tractament

troben per encaminar-se cap al triomf.

del tema i la posada en escena. L’escenari

Transfer.Teatre

ha

comptat

en

la

és totalment virtual i es passen projec-

preparació de l’espectacle amb l’ajuda del

cions de decorats, però també d’enregis-

cicle de dinamització social de l’IES

traments que han fet a residències i

Guillem Catà, de Manresa, i també amb el

centres educatius.

Transfer.Teatre Transfer.Teatre és una companyia que es caracteritza per prendre part en l’entorn social on representa les obres. Què significa això? Doncs que poden organitzar debats en què participen catedràtics i públic o, com en el cas d’El cor d’un boxejador, poden sortir del teatre per anar a fer lectures en diferents centres socials. També enregistren joves i gent gran expressant la seva opinió per després incorporar-la a l’obra. Babu Cham i Rafa Cruz són dos actors professionals d’origen gambià i veneçolà que es van haver de sotmetre a un entrenament específic de boxa durant tres mesos. Es van impregnar de l’esport per donar una gran veracitat i energia a l’escena. La procedència dels actors, segons José Jato, no és més que una forma de representar la realitat present i futura de la societat barcelonina. Tots els aspectes estan cuidats per ampliar el concepte de companyia de teatre i connectar amb la realitat urbana.

Animació sociocultural El cicle formatiu d’Animació sociocultural de l’IES Guillem Catà ha tingut un paper fonamental en la concepció i preparació de l’obra. Transfer.Teatre els va proposar de participar per trobar la implicació dels joves i així ho van fer, van organitzar debats sobre la

El cor d’un boxejador de Lutz Hübner

joventut, la gent gran, la boxa... Van ser els responsables d’organitzar lectures a residències, instituts, centres socials, i de realitzar les gravacions que més

Jojo és el que s’anomena vulgarment un

tard es projectarien a la funció. Les activitats van ser

“perdedor”. Compleix condemna en una

una ajuda inestimable per a productors i actors, que

residència d’avis per un delicte que va cometre

van poder perfeccionar la interpretació dels personat-

el cap de la seva colla i allà passa els dies, pin-

ges gràcies a la documentació recollida.

tant parets. La seva és una vida sense expec-

Joan Morros, professor del cicle, destaca la bona

tatives, tot fa pensar que acabarà sent un bala

relació que hi va haver amb la companyia i el valor

perduda, però quan coneix en Leo, un vell

educatiu de la col·laboració. Els joves estudiants van

exboxejador marginat al pitjor pavelló de la

obtenir experiència de primera mà en organitzar rodes

residència, la seva vida fa un gir. Jojo es posa

de premsa i veure com les activitats que promovien

en mans de Leo i emprendrà la carrera de bo-

es traslladaven als mitjans de comunicació. Va ser

xejador, però l’èxit no s’aconsegueix d’un dia

una activitat complementària que va permetre dotar

per l’altre, és una fita molt difícil d’assolir.

l’obra d’un contingut social obtingut de primera mà.


06 la convidada

www.deria.net

Nausicaa Bonnín, actriu

“A fora els instituts veus moltes coses” En ple debat social sobre l’assetjament escolar, el

que la gent ha pres consciència que tu ets actor,

I la Sandra és així?

personatge de la Nausicaa Bonnín a “El cor de la

que fas un personatge, i que realitat i ficció es sepa-

Absolutament. La Sandra és una tia molt insegura,

ciutat” ha pres més rellevància que mai. El seu

ren bastant. Et poden dir que ets molt dolenta, però

que tot s’ho menja ella i la seva via d’escapament és

paper de Sandra ens descobreix la part més dura del

t’ho diuen en broma.

aquesta: carregar contra els altres i sobretot fer veure que és la persona més forta, més estable, la

bullying i per això hem volgut parlar amb ella, perquè ens expliqui què en pensa i com va la seva carrera com a actriu.

“Els assetjadors solen ser persones insegures”

millor, però que en el fons és tot el contrari. Suposem que no tens res a veure amb la

Com vas arribar a “El cor de la ciutat”? Vaig arribar-hi perquè vaig fer el càsting d’arxiu de

Has estudiat el problema i n’has llegit moltes coses. Què en penses del bullying?

TV3. És el que fa tothom que vol entrar a “El cor de

Penso que és un fet que, pel que fa a l’agressor

la ciutat”. I res, des d’allà em van cridar.

sobretot, és com una malaltia perquè no deixa de ser un problema psicològic degut a causes exter-

Què et va semblar el paper que et van proposar?

nes que poden ser tant per la família com per

Sandra… No, en absolut!

“Els actors solem ser tímids perquè a l’escenari no som nosaltres”

A mi em va semblar molt interessant perquè els

traumes infantils, etc. Mira, hi ha gent que peta

papers de dolent sempre tenen més suc. Costa més

amb això i hi ha gent que peta amb depressions,

Com és la Nausicaa?

fer de bona i no semblar una bleda, que no fer de

atacs d’ansietat… i la via per descarregar certs

Ui, qui sóc jo? (pensa) Doncs mira, em podria identi-

dolenta, que té més caràcter… A mi em tira més tot

problemes per a les persones que fan això és

ficar amb la Sandra amb què sóc molt introvertida i

això de fer de dolenta.

carregar-ho contra els altres i fer veure que són el

que no ho aparento. Les aparences enganyen molt i

que realment no són. Són les persones més inse-

tant amb mi com amb la Sandra, és cert.

La Sandra és un personatge difícil. Vas

gures d’aquest planeta.

saber com enfocar el personatge des

Tots els actors soleu dir que sou molt tímids, no?

d’un principi?

Sí, és que ho solem ser. Els actors som molt tímids

Primer vam parlar molt amb l’Esteve,

perquè suposo que quan estem en un escenari o un

que ja tenia una idea molt clara de com

plató… no ets tu. Sempre interpretes un altre, ets

era aquest personatge, quins antecedents

una altra persona. I en el moment que no ets tu, la

tenia, perquè ho feia i com era estètica-

cosa canvia completament.

ment. Paral·lament, la Rocío (que fa de Yessi a la sèrie) i jo vam anar a passejar i a

El cor de la ciutat és la teva aparició a la televi-

observar com es mou i què fa aquesta gent.

sió, però ja portes força anys al món del teatre.

Al carrer, a la sortida dels “coles”. Anàvem

Què t’agrada més?

d’estranquis a mirar, a veure què feien…

Són mitjans molt diferents. El teatre és més vida perquè ets allà cada nit i perquè cada funció és dife-

I vau veure moltes coses? Déu ni do, Déu ni do. Hi ha un bon material…

Tal com raja T’has trobat amb algun problema a la teva

Nom complet: Nausica Bonnín Drufanoy

vida normal per culpa del teu personatge?

Lloc i data de naixement: 28 d’abril de 1985 a

Doncs no. Quan vaig començar anava amb

Barcelona

una idea preconcebuda, que suposo que

Un llibre que ens recomanaries: el meu llibre

ha canviat molt, que era que la gent no

preferit, que vaig llegir de molt petita, és Del amor

distingia qui era l’“actor” i qui era el

y otros demonios, de Gabriel García Márquez. Sin

“personatge”. És que m’han explicat

noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza també m’a-

hsitòries bastant bèsties de: “Tu no

grada molt, i el que m’estic llegint ara és El

entris al meu taxi!” o de gent que

Palacio de la Luna, del Paul Auster.

els insultaven pel carrer o els feien

I una pel·lícula: ui, sóc fatal per a aquestes

fora dels llocs. I una cosa que m’ha

coses… puc passar de pregunta?

sorprès molt gratament és que crec

Plat que cuines millor: cuscús amb verdures Una mania: les cuques Una qualitat: la comprensió Un somni: no perdre mai la gent que t’estima On t’agradaria anar de viatge: tinc pendent anar a l’Índia i a Sud Amèrica Tens fama de ser molt… introvertida


07.

rent segons com estàs tu, quin estat d’ànim tens, de com et responen els companys i de com respons tu. També té un procés de creació diferent perquè, per exemple, tens dos mesos per crear un personatge i el coneixes absolutament. Quan comences a la tele… jo vaig començar amb la Sandra que no sabia per on agafar-la, perquè saps més o menys per on va, però t’has d’aprendre el text i a gravar! És com amb el cinema: no hi ha cap evolució cronològica,

I ja per acabar, una pregunta que

en canvi amb el teatre, sí.

ens té encuriosits… d’on prové el teu nom?

On et podrem veure pròximament?

Prové de la mitologia grega, de L’Odissea

Fa poc vaig estar rodant un paper molt petit amb

d’Homer. És la princesa de l’illa dels feacis

l’Antonio Echevarrías, a la peli Las vidas de Celia

que és l’última illa on va ser Ulisses abans de

que sortirà d’aquí poc. A la pròxima pel·lícula del

tornar a Ítaca. Després el Maragall va fer un

Ventura Pons, que es rodarà al maig i juny, també hi

poema sobre aquesta part de L’Odissea de la

tinc un paper petit… és que jo vaig de papers petits

Nausica, que es diu L’Odissea de Nausica

(riu), però vaig fent. En teatre, al Festival Grec es

amb Ulisses.

presenta la Nausica de Joan Maragall, que dirigeix el meu pare, i també tinc un paper petit.

Anna Salarich, anna@edicat.net


8 CETT

www.deria.net

Turisme i hoteleria, El turisme i l’hoteleria a Catalunya estan en efervescència. És un sector en constant creixement i evolució que ha assolit un grau de complexitat considerable, tant és així que s’ha fet impres-

estudis de futur

cindible un sistema plural de titulacions que garanteixi la formació d’un personal especialitzat i ben preparat per treballar en el sector. Per donar resposta a la gran i variada demanda de professionals, el CETT ofereix sis cicles formatius i, com a centre adscrit a la Universitat de Barcelona, una diplomatura en Turisme que t’especialitza en direcció hotelera o direcció en turisme, viatges i oci. El CETT està format per un grup d’empreses de

Estudis que ofereix el CETT

prestigi, innovadores, capdavanteres i de qualitat

DIPLOMATURA EN TURISME

vinculades a la indústria turística i obertes a l’exte-

( Amb titulació de la Universitat de Barcelona)

rior que tenen per objectiu formar els millors professionals, assessorar altres empreses i investigar la

Direcció Hotelera Direcció en Turisme, Viatges i Oci

realitat turística. La vinculació directa amb el sector

CICLES FORMATIUS EN TURISME I HOTELERIA

i el fet que sigui un centre adscrit a la Universitat de

- Tècnic en cuina i serveis de restaurant i bar - Tècnic superior en restauració - Tècnic superior en allotjament - Tècnic superior en agències de viatges - Tècnic superior en informació i comercialització turístiques

Barcelona fa de l’escola una opció ideal si el que vols és dedicar-te al turisme o l’hoteleria.

Centres propis d’aplicació pràctica: hoteleria

fessionals que fan de tutors de les pràctiques.

Borsa de treball

Dintre la Diplomatura en Turisme, l’Hotel Alimara,

Un dels serveis més interessants del CETT és la

permet als estudiants de Direcció Hotelera partici-

borsa de treball i el Servei d’Orientació Professional,

En els cicles d’hoteleria, després d’una formació ini-

par en l’operativa i la gestió d’un hotel de quatre

de Col·locació i Pràctiques, que consisteix en un

cial a les aules restaurant, bar-cafeteria i cuina,

estrelles a Barcelona, en les branques d’allotjament

equip dedicat exclusivament a assessorar i facilitar

l’alumne té l’oportunitat d’adquirir una experiència

i restauració.

les pràctiques i ofertes laborals als alumnes, ja sigui

real i poder aplicar i enriquir els seus coneixements

durant el curs escolar o amb els estudis finalitzats.

mateixes instal.lacions, que forma part del Grup

Centres propis d’aplicació pràctica: turisme

CETT. Les pràctiques són completes, ja que l’hotel

En els cicles i la Diplomatura en Turisme, segons els

qualificades. La inserció laboral és un dels aspectes

ofereix els serveis de restaurant a la carta, bufets,

estudis, l’alumne entra a participar en el funciona-

que el CETT cuida més per als seus alumnes.

teòrics i pràctics a l’Hotel Alimara de quatre estrelles, una empresa autònoma, ubicat a les

banquets, room-service, etc. Un altre centre propi

ment de l’Agència de viatges Century, on

de pràctiques on l’alumne es forma és al

s’apliquen els coneixements de gestió, creació de

Restaurant Naturalment.e a Barcelona Activa, que

nous productes i desenvolupament en aspectes

consisteix en un servei de restauració actual i mo-

comercials; a CETT Consultors, que és una consul-

dern que ofereix serveis de càtering a empreses i

toria especialitzada en turisme i hoteleria, es formen

institucions de l’àmbit professional i de negocis. En

professionals que participaran en projectes per a

aquests centres de treball, els alumnes obtenen

empreses i institucions nacionals i internacionals, a

experiència de primera mà i tenen el suport de pro-

més de fer tasques d’investigació.

EL CETT rep unes 2.200 ofertes laborals a l’any. Avui són més de 900 les empreses d’àmbit nacional i internacional que s’hi dirigeixen buscant persones


1 0 UPF

www.deria.net

Enginyeries de primer nivell a la Pompeu Escollir la universitat on cursar l’enginyeria que prefereixes és de vital importància per al desenvolupament futur de la teva carrera professional. La

Enginyeria en Informàtica Enginyeria tècnica en Informàtica de sistemes

Universitat Pompeu Fabra és una excel·lent opció si el que vols és un universitat pública, ubicada al cen-

L’objectiu de l’enginyeria és l’educació d’enginyers,

tre de Barcelona i capdavantera a Europa en la for-

científics i tecnòlegs preparats per treballar amb els

mació de qualitat. A la Pompeu qualsevol enginyer

nous mitjans digitals i per interactuar amb produc-

que s’hi llicenciï gaudeix d’haver estat instruït en un

tors i consumidors. La majoria d’assignatures tenen

centre de primer nivell que, a més, li facilita l’accés

caràcter pràctic i l’estudiant passa moltes hores al

al món laboral.

laboratori des del principi, per tenir una bona visió del que s’ha d’assolir a la carrera.

L’Escola Superior Politècnica de la Pompeu ofereix a

En el camp de la comunicació digital és bàsic tenir

l’edifici França, tocant el Parc de la Ciutadella, les

un bon coneixement de les noves tecnologies i de

enginyeries superiors i tècniques en Informàtica i

les últimes aplicacions d’Internet, la Pompeu ho sap

Telecomunicacions, que són dos àmbits en els que la

i en fa la base dels estudis. Es proposa una formació

demanda de professionals és constant i va en aug-

sòlida, especialitzada en continguts multimèdia i

ment. Avui, cursar una enginyeria és un repte assoli-

comunicacions (xarxes, interfícies,espai, etc.).

ble a la Pompeu, ja que posa tots els recursos a la disposició de l’estudiant, per donar-li suport al màxim. La UPF és la més nova de les universitats públiques de Catalunya, compta amb els equips tecnològics més actuals posats a l’abast de l’estudiant i el seu programa de recerca científica, tècnica i cultural contribueix al

Enginyeria tècnica de Telecomunicació (especialitat Telemàtica) Enginyeria de Telecomunicació (2n cicle)

desenvolupament de la societat, a la millora de la qualitat de vida de les persones i a la creació de riquesa. La

La Pompeu prepara professionals de les telecomuni-

Pompeu et dóna l’oportunitat d’estudiar a l’estranger, de

cacions preparats per dissenyar, instal·lar i ges-

fer pràctiques a les empreses punteres del sector, té un

tionar tota la infraestructura que demana una

percentatge molt alt d’inserció laboral (el 90% dels

societat centrada en les comunicacions. El primer

estudiants troben feina els sis mesos posteriors a la

cicle serveix per estudiar els fonaments de les tele-

graduació) i et permet entrar en contacte amb gent

comunicacions, rebre una formació bàsica sobre les

motivada per aprendre.

tecnologies i una especialització en telemàtica. El segon cicle completa la formació en la vessant d’infraestructures, aplicacions de comunicacions, inno-

Enginyeries ofertes per la UPF

vació i regulació del sector. La metodologia d’aprenentatge es basa en projectes (project based

- Enginyeria en Informàtica

1r i 2n cicle ( anys)

300 crèdits

- Enginyeria tècnica

1r cicle (3 anys)

180 crèdits en Informàtica de Sistemes

- Telecomunicacions

2n cicle (2 anys)

150 crèdits

- Enginyeria tècnica

1r cicle (3 anys)

225 crèdits de Telecomunicació,

learning), per apropar els estudiants a la problemàtica real del món empresarial. Aquest model d’aprenentatge va rebre l’any 2005 la Distinció Jaume

especialitat Telemàtica

Vicens Vives a la qualitat docent universitària, que concedeix el govern de la Generalitat de Catalunya a proposta del DURSI.


12 tema del mes

www.deria.net

Pedala, pedala fort!

Ara que s’acosta el bon temps, la bicicleta és un dels transports a tenir en compte. Per anar a l’institut o per als moments d’oci, pedalar és beneciós per a tu i per al medi ambient. Els beneficis de la bicicleta són moltíssims. Més enllà de millorar la nostra salut, també millora altres aspectes que ens toquen ben de prop. Econòmicament, traslladar-nos amb bicicleta redueix les despeses destinades al cotxe, al bus o al metro. A més, també arribem abans als llocs perquè ens estalviem els embussos de cada dia. La bici també redueix la contaminació atmosfèrica (ja que no utilitza combustible) i acústica, i ajuda a l’estalvi energètic.

Models per donar i per vendre

Activitats amb la bicicleta

El món de la bici ofereix als usuaris tot tipus de

La bicicleta, a més de poder-la utilitzar a diari, també

www.gencat.net/turisme/btt/

models. El més conegut és la mountain bike (bicicle-

ofereix la possibilitat d’organitzar excursions i activi-

www.aleix.net

ta de muntanya) que si bé està pensada per a la

tats amb els amics. Hi ha diferents empreses que

www.segria.net/turisme/rutesbtt/

muntanya i l’oci, molta gent també l’utilitza per anar

organitzen activitats, però també podeu organitzar

www.riberabike.com/

per la ciutat. Per a aquests terrenys, seria millor uti-

sortides pel vostre compte. Arreu del territori català

www.bergueda.com

litzar les denominades bicis urbanes ideades, com el

podem trobar el que s’anomenen “rutes verdes”, és

seu nom indica, per moure’s per sòl urbà i en un ús

a dir, itineraris amb un gran valor paisatgístic i histò-

quotidià per anar a l’institut, la feina, etc.

ric, amb diferents nivells. Per exemple, trobem la via

Fa poc, han sortit al mercat un altre tipus de bicicle-

verda entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses-

ta: la plegable. Tot i que molts poguem pensar que

Ogassa per a qui agradi l’alta muntanya; la Ruta del

només s’utilitza per a tranport urbà, existeixen

Carrilet, que uneix Olot i Girona, i que consta d’uns

mountain bikes plegables. El tamany, un cop plega-

5 km en terreny planer per als que vulguin conèixer

des, és una mica més gran que les rodes i, tot i que

les dues poblacions, i la Ruta entre Girona i Sant

l’espai que s’estalvia no és tant com els models més

Feliu de Guíxols per als que us agradi acabar la ruta

petits, la comoditat de pedalar és la mateixa que

amb una bona remullada a la platja. Més cap al sud,

una bicicleta de muntanya. De bicis plegables n’hi

trobem la via verda de la Terra Alta i la del Baix Ebre.

ha de diferents tipus segons la grandària de la roda.

Arreu de Catalunya també trobem els Centres BTT/FCC, espais d’accés lliure pensats per a la pràctica de la bicicleta tot terreny, amb un mínim de 100 km d’itineraris perfectament senyalitzats. Igualment, per tot Catalunya trobem rutes BTT per a tots els gustos, depèn de que us agradin els recorreguts amb més o menys dificultat, per alta muntanya o per planes, amb visites a centres d’interès turístic, amb grans paisatges… Us donem unes quantes adreces per a què pogueu escollir la ruta que més us agradi!


Fundació Pere Tarrés 1 3 .

Accessoris Les bicicletes també tenen un munt d’accessoris

Vacances

que hi pots afegir, per millorar-ne la comoditat o la

per créixer

seguretat. Actualment, molts dels nous models incorporen frens de disc que milloren la qualitat de la frenada, ja que la fan molt més segura i regular. També trobem llums adaptables tant per al davant com per al darrere de la bicicleta per millorar-ne la visibilitat a la nit: per veure-hi i per a què ens vegin. També tenim accessoris reflectants per als pedals i

Sota el lema “Vacances per créixer” la Fundació Pere Tarrés ha obert el període d’inscripció per a les seves activitats d’estiu 2006. Aquestes volen ser un espai que permeti als joves desenvolupar l’autonomia personal, la integració i la convivència en grup, i la vivència d’uns valors que els ajudin a créixer com a persones.

sempre tenim la possibilitat d’utilitzar una armilla de

L’estiu en anglès

color groc fluorescent. I és clar, l’accessori indispensable per a tots els ciclistes és el casc. Anem per

Si vols aprofitar l’estiu per aprendre anglès, tens diferents

ciutat o per muntanya és el que més ens pot ajudar

vacances per escollir. Sempre amb monitors especialitzats, t’ho

en cas de caiguda! Anna Salarich anna@edicat.net

passaràs de meravella mentre aprens una nova llengua. . Estades ling ístiques (de 13 a 16 anys): activitats lúdiques, a l’aire lliure i d’iniciació a l’aventura en un ambient pensat per afavorir l’aprenentatge de la llengua. .Curs d’anglès residencial (de 13 a 16 anys): 3 hores de classe amb professors nadius i la resta del dia… activitat desenfrenada amb l’equip de monitors de lleure. . Anglès a Menorca (de 1 a 17 anys): gaudint del paisatge i de la història de l’illa, podreu aprendre l’anglès de manera divertida i amena. . Estades a l’estranger (de 10 a 17 anys): si sou més intrèpids, podeu anar a fer un curs fora de Catalunya. A més d’aprendre anglès, tindreu un gran ventall d’activitats esportives, culturals i excursions per fer.

Estades a les illes: Mallorca i Menorca (de 13 a 17 anys) Passar l’estiu a les Illes és una bona manera de passar-ho bé. Rutes en bicicleta, esports d’aventura com pirag isme, rocòdrom o tir amb arc, a la vegada que descobriu els llocs més màgics, plens de llegendes i d’història.

Cibercolònies

(de 13 a 16 anys)

Especialment pensades per gaudir d’uns dies envoltat d’amics tot aprenent a fer música digital, doblatges, fotografia i un munt de coses més, sense deixar de banda, és clar, activitats lúdiques i de lleure.

Estades esportives (de 10 a 16 anys)

Camps de treball

El Campus Esportiu la Conreria és el millor

(de 15 a 30 anys)

lloc per seguir entrenant durant l’estiu, sigui

Si vols dedicar el teu estiu a ajudar la

quin sigui el teu esport. A més de mantenir-

comunitat entre joves de la teva edat, tens

te en forma, coneixeràs i faràs noves

l’oportunitat d’estar 15 dies en un camp de

amistats combinant esport, lleure

treball. Pots fer-lo d’arqueologia, d’agricul-

i diversió.

tura o de reconstrucció de marges.

CAP INFANT SENSE COLÒNIES Una part de les places de les activitats d’estiu de la Fundació Pere Tarrés s’ofereixen a famílies amb problemàtiques econòmiques. Aquestes tenen accés a unes beques que la Fundació disposa gràcies als beneficis de les pròpies activitats d’estiu, de donatius d’empreses i entitats, i donatius de particulars.

www.peretarres.org/estiu Telf.: 902 430 000


1 4 EUNCET

www.deria.net

Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió,

l’Euncet t’ho posa fàcil Les noves tecnologies de la informació i comunicació es troben cada dia més presents en els diferents àmbits socials. Tota mena de negocis i institucions es beneficien del potencial dels nous instruments informatius, gràcies a l’actual capacitat dels ordinadors de processar dades i la quantitat d’aplicacions que incorporen. T’has plantejat mai fer-te un professional de la informàtica? És una carrera amb futur, imprescindible a la nova societat de la informació. Estudiar l’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió que ofereix l’Euncet, l’Escola Universitària de Caixa Terrassa, pot ser la millor decisió que hagis pres mai.

Més facilitats Els alumnes inscrits a l’enginyeria tenen tots els beneficis que proporciona estar matriculat a l’escola universitària Euncet. Les classes no estan massificades, s’ofereix atenció personalitzada, orientació personal, acadèmica i professional. La biblioteca i les sales de treball permeten l’accés a internet i als recursos bibliogràfics de la UPC i la Universitat de Gal·les. L’Escola compta, a més, amb laboratoris d’informàtica equipats amb el programari més actual des d’on l’estudiant pot connectar-se al campus virtual. Un cop acabada la carrera, la borsa de treball de l’Euncet ajuda a trobar feina, ja que compta amb més de 8.000 empreses interessades en obtenir professionals qualificats.

L’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió a l’Euncet són uns estudis de tres anys de durada que t’ensenyen, d’una banda, aspectes relacionats amb la tecnologia: programació, estructura de computadors, sistemes operatius, bases de dades, enginyeria del software i xarxes de computadors, entre moltes altres coses. I d’altra banda, et proporcionen els coneixements teòrics bàsics per incorporar-te i entendre com es gestiona una empresa: organització i administració d’empreses,

“Assessment Center” Un dels serveis exclusius que distingeix l’Euncet és l’Assessment Center, que consisteix en elaborar perfils competencials dels estudiants mitjançant la realització, per part del participant, d’un conjunt d’exercicis de simulació que serveixen per obtenir mostres de conducta en un marc d’exigència professional. Aquest és un mitjà òptim per definir i valorar les competències emocionals de cada alumne.

estadística, comptabilitat general, gestió financera, etc. La superació de totes les assignatures porta a l’obtenció del títol, que és reconegut per la Universitat Politècnica de Catalunya.

El finançament El finançament dels estudis no serà un problema, ja que el centre universitari pertany a l’Obra Social de Caixa Terrassa, i aquesta entitat d’estalvis ofereix crèdits de finançament a un interès fix preferent per tal de facilitar el pagament de la matrícula. Així doncs, l’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió són uns estudis que t’hauries de plantejar si allò que vols és treballar en el món de les noves

www.euncet.es

tecnologies. La qualitat i professionalitat a l’Euncet estan garantides.


1 6 aprèn a consumir

www.deria.net

Consumópolis ja té guanyadors El concurs engegat fa uns mesos per l’Agència

Catalana

del

Consum

de

Catalunya i l’Instituto del Consumo va donar a conèixer els vencedors de la fase autonòmica en un acte al Palau Robert de Barcelona. El Senyor Enric Aloy i Bosch, Director de l’Agència Catalana del Consum, va ser l’encarregat de fer el lliurament de premis a tots els grups premiats en les 3 categories en què es dividia el concurs: Cicle Superior d’Educació Primària, 1r Cicle d’Educació

Secundària

i

2n

Cicle

d’Educació Secundària.

Els guanyadors Pel que fa a la primera categoria, el CEIP M Àngels Anglada de Figueres es va endur tots els premis. En primer lloc va quedar el treball CONSUMOPOLITANA, del grup NAPOLITANA. En segona posició, els IDS-9 amb el seu joc CONSU-KIDS. I, finalment, en tercer lloc, amb el seu DOMINÓ, l’equip PO EMON. En el segon grup, on concursaven alumnes de 1r Cicle d’Educació Secundària Obligatòria, el primer premi va anar a parar a l’Escola Josep Tous de Barcelona. El grup MADAGASCAR va inventar LA RODA DEL CONSUM. A continuació van resultar TRIVIAL SIMBOLS (del grup LOS DE SEGUNDO) i

Importants premis per als vencedors

CONSUMONOPOLY (del grup SEGUNDO BIS 2).

Tots els premiats al Consumópolis rebran importants

premiats els treballs de l’Escola les Heures de Lleida:

premis. Per als guanyadors de cada categoria hi A la categoria corresponent al 2n Cicle d’Educació

haurà un guardó de 1.200 euros, a més de la partici-

Secundària Obligatòria, els dos primers premis van

pació a la fase estatal, que donarà a conèixer els

caure a Premià de Mar, a l’Escola Assís amb els tre-

guanyadors molt aviat. En aquest sentit, Enric Aloy

Prop de 00 estudiants catalans d’Educació Primària i

balls FENT GUARDIOLA (del grup ARREPLEGATS)

ja va poder avançar a l’entrega de premis, que el

Secundària, juntament amb 75 professors, es van

i CONSUMIM? (del grup RABASSA’S MEN). En

grup Napolitana del CEIP M Àngels Anglada de

inscriure per participar a la primera edició del

aquest cas, el jurat va decidir deixar el tercer lloc

Figueres amb el seu joc CONSUMOPOLITANA,

Consumóplis. De tots ells, aproximadament un 20%

desert.

havia estat premiat amb el primer premi estatal en la

van superar satiafactòriament les escenes del joc on-

categoria de Cicle Superior de Primària. Els alumnes

line que els va permetre participar en la fase autonò-

del grup seran premiats amb un ordinador portàtil

mica del concurs, o sigui, en l’elaboració del joc de

cada un. Continuant amb la fase autonòmica, 500

taula. Les idees han estat moltes i molt variades, a l’i-

euros seran per als segons premis i 300 euros, per

gual que el repartiment de premis doncs es troben

als treballs que hagin quedat en tercer lloc. Els

repartits per tot el territori català: tres de Figueres;

premis econòmics aniran destinats al centre edu-

un, a Barcelona; dos, a Lleida, i dos, a Premià de Mar.

Una gran participació

catiu mentre que cada un dels integrants de l’equip guanyador obtindrà també diferents obsequis.

Contacte: Escola del Consum de Catalunya Gran Via Carles III, 105, lletra I, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 67 10, Fax 93 556 67 11

www.consumcat.net i aula@consumcat.net


fp

www.deria.net

17.

Donar forma al teixit La confecció va molt més enllà de fer peces de vestir i articles de la llar. Hi ha una infinitat d’articles d’usos industrials que també utilitzen teixits i pells. El bon confeccionista talla, cus, prepara i coneix tots els materials a fons.

Confecció Cicle formatiu de Grau mitjà Durada: 1. 00 hores en un curs acadèmic, amb 10 hores al centre de treball (pràctiques) Titulació: Tècnic/a en confecció Accés: Graduat d’ESO, FP1 i 2n de batxillerat aprovat.

IES Anna Gironella de Mundet El centre es troba al passeig de la Vall d’Hebron

L’estudiant:

“El límit te’l poses tu”

i és un complex de 3 edificis que compten amb aules, laboratoris i diversos tallers. A més de

Elena Ramos Rico, 1r de confecció a l’IES

Què feu a les pràctiques?

l’ESO i el Batxillerat, ofereix diversos estudis

Anna Gironella de Mundet

Encara no n’he fet, a mi m’agradaria fer-les fora

de cicle formatiu de grau mitjà i també dos

Per què vas triar aquest cicle formatiu?

cicles formatius de grau superior.

Sóc una persona molt creativa i estic a gust tre-

Confecció es pot cursar a quatre centres més a

ballant amb les meves mans. La confecció

Catalunya, són públics l’IES Anna Gironella de

Què és el que més t’agrada del cicle?

engloba tot el que a mi m’agrada. D’una banda

Mundet, a Barcelona; l’IES la Garrotxa, a Olot; i

M’agrada que ens donin la teoria i nosaltres la

fem la part tècnica, que consisteix en fer

l’IES Guindàvols, a Lleida. Es pot estudiar igual-

puguem desenvolupar com vulguem. Ens

patrons i tal, és més metòdic. I després té la

ment en dos centres privats: Ca n’Oriac, a

ensenyen com es fa una camisa, però un cop

part més creativa que m’agrada molt.

tens la teoria fas la camisa que vols. Els

també a Sabadell.

A què t’agradaria dedicar-te?

patrons no són tancats, pots desenvolupar-te

www.xtec.es/fp

Dissenyadora no, perquè és un món amb molta

com a professional sense cap límit, el límit

competència i molt d’estrès i això no va amb mi.

te’l poses tu. Pots arriscar més o menys en

M’agradaria ser patronista o pintar col·leccions,

cada peça. El cicle permet creativitat i et

coses així.

deixa escollir el camí que tu vols.

Què s’hi estudia en el cicle?

Quines sortides té el cicle?

Una mica de tot: a fer patrons, a cosir, estam-

Moltes. No només moda i disseny, també té

pació de teixit, composició dels teixits... Tot el

sortides a la indústria automobilística, construc-

que veig i aprenc m’agrada, però penso que

ció teles asfàltiques , nàutica, roba esportiva,

hauríem d’aprofundir més. He fet camises,

neteja, medicina... Si hagués d’escollir un camp

samarretes, pantalons, una camisa per a un nen

fora de la moda, m’agradaria dedicar-me al tèxtil

petit, bosses... també he pintat. El resultat és

aplicat a la medicina.

Sabadell, i Moda 3, Art i Tècnica del Vestir,

molt gratificant.

Amb la col·laboració de:

d’Espanya. Si pogués anar en un taller de patronista, d’ajudant, estaria encantada.


1 8 Escola Antoni Algueró

www.deria.net

Es busquen impressors A Catalunya es necessiten impressors. Ho diu la Fundació d’Indústries Gràfiques, entitat directament relacionada amb el Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya. Només hi ha tres escoles que ofereixen els estudis de cicle formatiu de grau mitjà d’Impressió en Arts gràfiques i no donen a l’abast. Segons la Fundació molts professionals són contractats a l’estranger. Així doncs, el camp de la impressió està obert a tots aquells que hi estigueu interessats. L’Escola Antoni Algueró és un centre concertat on podreu cursar el cicle formatiu amb la garantia que la tecnologia és d’últim nivell i que el professorat està en contacte directe amb la realitat de la indústria. L’impressor és el responsable d’obtenir un gran nombre de còpies d’un original mantenint la uniformitat i la qualitat, ja sigui en suport paper, cartró, roba, metall, meprimeix sobre qualsevol tipus de objecte:

La tasca del professional

samarretes, peces d’ordinador, parts d’un

El professional en aquest camp està

cotxe i milers més. Per tal d’aconseguir els

capacitat per preparar els materials sobre

millors efectes, s’han de conèixer bé els

els quals s’imprimirà i les tintes que utilit-

materials, les tintes i les tècniques d’im-

zarà. També ha d’ajustar la màquina

pressió, és a dir, l’òfset, el rotogravat, la

segons el producte que vol obtenir, és a

L’element motivació

flexografia, la serigrafia, la impressió digi-

dir, escollir el format, revisar la bateria de

Només hi ha una condició indispensable

tal, etc.

tinta i regular els elements transmissors

per ser impressor: tenir motivació. L’Escola

de paper i tinta. Finalment, ha d’imprimir

Algueró programa la metodologia, propor-

amb un ull sobre el resultat, controlant

ciona els mitjans, els professors, el coneixe-

que la qualitat sigui òptima. Un cop acaba-

ment, l’organització i et busca una feina.

da la feina, l’operari ha de netejar la mà-

L’alumne ha de posar la vocació, l’atenció i

quina abans de començar el següent

la dedicació. La persona que vol, pot for-

projecte.

mar-se, ja que la resta ho posa un centre de

tacrilat o qualsevol altre. És a dir, s’im-

primer nivell. Amb constància, cuidant el La tecnologia amb què treballa l’impressor

mètode i confiant en el professor, l’èxit de

són màquines cada cop més sofisticades,

l’impressor està assegurat.

amb més possibilitats i més automatitzades. La qual cosa vol dir que la feina de l’operari no és de desgast físic, sinó de manipulació de la maquinària impressora mitjançant pantalles i comandaments.

www.escolaalguero.net


2 0 Any Coromines

www.deria.net

El retorn i el franquisme

Per fi, el diccionari Després de 13 anys d’exili, el 5 de maig de 1952, Coromines torna a Catalunya amb la seva dona. A partir d’aleshores farà una estada cada any, per així poder recollir material i fer les enquestes necessàries per redactar l’Onomasticon Cataloniae i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Aquest any pren possessió del càrrec a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual ja havia estat nomenat el 1950, i del qual dimitirà l’any 1955 per diferències en l’edició del nou diccionari Fabra.

El desembre de 1957, rep la primera meitat de la beca concedida per la Fundació Guggenheim, per a l’estudi dels noms de llocs de Catalunya, i el 1958 rep la segona meitat. Aquesta beca li permetrà seguir fent enquestes i recollir material per tot Catalunya. Fins que es jubili com a professor de la universitat de Xicago, l’any 1967, vindrà a passar la majoria d’estius a la seva casa de Pineda de Mar.

Joan Coromines amb en Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una cova. Llessuí, agost de 1963. Les tibantors amb el règim franquista són constants. El 3 de març del 1967 participa en l’homenatge públic al Dr. Jordi Rubió i Balaguer amb motiu del seu 80è aniversari. La policia deté 19 intel·lectuals, entre ells Coromines. Tots són empresonats excepte ell per tenir passaport nord-americà i és expulsat a França. Joan Coromines es dirigeix a París, on treballarà en les enquestes toponomàstiques de Mallorca. En diverses ocasions es va manifestar dolgut i enrabiat amb Catalunya i, especialment, amb la Universitat de Barcelona (l’anomenava “la universitat castellana de Barcelona”), que li havia tancat les portes quan havia tornat de l’exili i havia acollit, en lloc seu i en lloc d’altres il·lustres intel·lectuals catalans, franquistes declarats, aferrissats espanyolistes o simplement personalitats mediocres.

Tot i que el projecte prové dels anys de joventut, no és fins el 1977 que Coromines comença la redacció del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana que considerava “l’obra de tota una vida”, i que les circumstàncies l’havien obligat a posposar. En aquell moment disposava d’una massa fenomenal de materials recollits al llarg de més de quaranta anys. Li calia trobar un editor i col·laboradors per a una tasca que ell mateix definia com “colossal” i els trobarà en les persones de Max Cahner, editor de la Gran enciclopèdia catalana, Joseph Gulsoy, Carles Duarte, Àngel Satué i Joan Sales. Amb l’únic parèntesi de les quatre setmanes de repòs anual a Boí, Coromines no pararà fins que el febrer de 1980 es presenta el primer volum del diccionari. En seguiran nou més que aniran apareixent al ritme increïble de quasi un volum per any!

Acte de la presentació del primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. D’esquerra a dreta, Josep Tarradellas, president de la Generalitat, Joan Coromines i Josep Vilarasau, director de “la Caixa”. Barcelona, 18 de febrer de 1980.

Més informació a l’adreça web

www.anycoromines.org

Concurs Joan Coromines!!!! Seguint amb el concurs us plantegem una nova pregunta:

“Estàs boig, ets foll o ets un beneit?” Potser aquests tres mots volen dir el mateix però, com Coromines s’encarrega de mostrar-nos a Entre dos llenguatges (1976-77), provenen d’orígens ben diferents. Quin d’aquests sinònims té un origen germànic?? Recordeu que cada resposta correcta us acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Es farà un sorteig el mes de juny entre tots els missatges que encertin alguna de les qüestions plantejades, mes rere mes. Com més respostes correctes, més possibilitats que us toqui!

Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net. Pel que fa a la resposta a la pregunta que us fèiem al darrer número: Tot i que no se sap exactament d’on prové el qualificatiu “català”, Coromines el vincula a com els italians identificaven els navegants de les nostres terres, possiblement deformant la manera com els clàssics anomenaven els nostres avantpassats lacetans.


ntec 2 1 .

www.deria.net

noves tecnologies

David Campos, consulta@edicat.net

Els Beatles entren a l’era digital L’èxit de l’Ipod d’Apple ha provocat que els

pagament de xifres molt elevades en con-

Beatles s’introdueixin en el negoci de la

cepte d’indemnització per part d’Apple

venda de cançons per Internet i ha revifat

Computer a l’empresa dels Beatles, Apple

un dels conflictes d’interessos més impor-

Corporation, i amb el compromís de la

tants de les darreres dècades.

companyia informàtica de no entrar en el

Apple Computer, l’empresa que a més de l’Ipod comercialitza les conegudes computadores Macintosh (els “Mac”) i el programa de descàrrega de cançons Itunes, es va inspirar per al seu logotip (una poma

Amor a la xarxa mossegada) en el logotip

de l’empresa

Apple Corporation (una poma sense mossegar), l’empresa multimèdia que van crear el 1968 els Beatles per editar els seus discos, realitzar les seves pel·lícules i vendre tot tipus de productes relacionats amb la banda.

negoci de la música. Tanmateix, l’aparició i l’èxit rotund de l’Ipod ha estat entès per part dels Beatles com una violació de l’acord a què van arribar i ha fet que s’interposés una altra demanda contra Apple Computer. Els Beatles, però, no en tenen prou amb la demanda i, tot i que havien dit que es mantindrien al marge del boom d’Internet, ara han anunciat que estan remasteritzant les seves cançons per tal de posar-les a la venda a la xarxa, cosa que voldria dir obrir un altre front en la guerra que enfronta el

Aquesta inspiració va provocar enfronta-

grup musical amb a la companyia infor-

ments als jutjats que van acabar amb el

màtica.


22 cultura

juny

www.deria.net

2006

da n e g A Exposició “Marilyn Exposició

Monroe” Fins el 27 d’agost Palau Robert, Barcelona Concurs

VIII concurs de curts fantàstics i de terror de Sants De l’1 de juny al 5 de setembre Centre Cívic Cotxeres de Sants Jornades

Jornada de seguretat vial 16 de juny Biblioteca Municipal, Hostalric Música

Coral polifònica de Figueres 2 de juny Teatre Municipal el Jardí, Figueres Música

Big Mama 3 de juny Auditori Municipal Enric Granados, Lleida Taller

Pintar roba 17 de juny Biblioteca municipal, Hostalric Taller

Dansa Oriental 2 3 de juny Centre cívic St. Pere i St. Pau, Tarragona

La cultura Hip Hop Del 3 al 10 de juny Local Social la Floresta, Tarragona Conferències

Crisis oblidades 15 de juny Centre Social i Cultural de “la Caixa”, Lleida

N j LI 3 de R 2 BE s el

fe l èn roce de lau Tend ts p jectiu ltura a P u n b al rlín ifere a o ultic la, Be l d " m m e n co va i ap de Fi om la C eix c nous tra té reati a l s c a adu és mo cia r aS A l es t tes m n. La scèn . e t lí que artís a Ber eferv ciuta s r l a de allen gula ent l m n b tre t la si tualm .co en c n z a e n d de viu en que int l r be w. ww

ent eg al, s l iv rà e est bra a el f rets e l A e dur tèrp ec ERuny n s que es in o La o V i j s r br e A ena es di cèle g lips un c M l 3 de s I r in de l’e per st PR l’1 a erà nt el cions e flam prar uirir s dq Th om um ura tua De Fòr nd. D s ac go, den c pot a l e le d o en ou es arc a S tir a la T es p s) o . s e El P aver assis Yo r e 5€ , nd ad m Pri odrà Reed entr l dive er 11 p ou Les € e ies p es L da. € ( 0 res d m i o v c na t 65 t de om n bue dia a e d.c n m l u a so bon aso a ver un a m pri w. w w

a bl am icle c tge ima l, un es i L i la oria aleri aIA ny ues ens s, g ntinu é t o OR e ju stiq ix S ion plà arte ndac s la c , que nt NS 29 d e é rts rt lp fu s a qua eus, jecte s d’A tllam SE s el s pro e esve e le e la d Fin mu leri ód l d aci idea sos a. E s Ga el “ r n l e cul e gm s la a div rcelo s a l enta vin .or t a aé La m r ca sic erts e B nce ona usi d f c o mú erm con ooms de C ltim i rib r de ú le w. c w i u ww sho del C jecti b . ció a o tits” n com ls se de

Taller

el EN ure ra e v Z t st N i po a mo e E h s n u , ND su sq ina irre s". É èncie eviTE uliol V d la r cie

ND U SO

ST JU

ucÇ rod rap ER r p oba om OM n tr Els c çant a r C ls. L jan pod es labora t mit proa DE u n i g o de

TA y S FE e jun

i ns tin rag st Tar huma an ob el co justa e d h s s ’ x t t é s ei Fon s dre no ors obr 3d e la en el a que reu c ballad d a ect i el p ls tre laç ant a P e resp a gar que l de A qu n l antil, bució ient. e s n f i e b e t in retr am st ió dor lotac ue la medi l exp ció, q cta e e duc resp rg j.o que ac t s fe w. ww


participa 2 3 .

Sa Sargantana

u C D use SI ER A N l M del T PO A R r a cció ta pla is le EX ONT OBE ” mbre tem t se dern oIC ete con ortan mo l’elab a M SC à N s e r p r t a u pod na im uitec r per itect a DE MÀ de 0 s i u q r u l e 3 l’ar recol l’arq a du ya RO s el ada lun ue v e veg Cata it, q er va sobr mai Fin era t de inèd ontan rafia que prim l d’Ar ara i M onog lana, Per na ins m cata ech f n a è cio Na erial, Dom d’un nica e. t à ó ma Lluís raci rom term

Ets de les illes Balears i penses que s’hauria de promoure més el coneixement sociopolític i cultural de la teva terra a Catalunya? Les illes tenen molt per oferir, però, en opinió dels membres de l’Associació Sa Sargantana, a vegades sembla que la distància entre els dos territoris és massa gran. L’associació està formada per un grup de gent que treballa des de Barcelona perquè això no sigui així. Organitzen debats i conferències per aportar el seu gra de sorra a la difusió del coneixement, sobre les Illes, i els temes que tracten són, entre d’altres, el foment de la llengua o la comparació de l’ensenyament en diferents parts dels Països Catalans. D’altra banda, també ofereixen cursos de dansa i de música, ja que consideren que la cultura és una eina molt útil per estrènyer els llaços entre les dues comunitats, a més de ser activitats molt ben rebudes pels estudiants. Siguis d’on siguis, informa’t de les seves activitats i apropa’t a les illes! www.balearweb.net/sasargantana

H EC ÈN OM “D LA I EL

Joves Cambres de Catalunya , federacio de liders i emprenedors

I

Les Joves Cambres són associacions en què gent amb iniciativa té l’oportunitat de guanyar experiència de primera mà en casos pràctics, millorar les habilitats directives, assumir responsabilitats i adquirir un compromís social. Com ho fan? Doncs mitjançant el desenvolupament de projectes per la comunitat en l’àmbit local, nacional i internacional. Els joves analitzen les necessitats d’un sector i configuren un projecte basat en el treball en equip, alguns dels programes han estat la “Fira de la informàtica” a Sabadell, el “Parc infantil de Nadal” a Reus, la “Transèquia” a Manresa, o “Tecnologia solidària a Travnik” a Igualada. Trobaràs Joves Cambres a Barcelona, Girona, Tarragona, Reus, Igualada, Lleida, Manresa, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès. A la web hi ha les activitats de cada una, que inclouen conferències, concursos, debats, aplecs i celebracions. www.jovescambres.org

Joves de la CGT La Marta té tant per fer

12twelve, grup que actua a Primavera sound

La Marta té tant per fer que no sap per on començar. Entre viatges i reunions la pobra no dóna l’abast i és que ella, el que vol, és poder sortir un dia de casa sense tenir res planejat. I descansar, i veure algun amic. i seguir el camí que el dia li marca. I per això, al tren, no trobo coratge per dir-li: “Marta, et ve de gust quedar?” i em quedo mirant-li la carona i quan desperta i se n’adona, poso cara de babau.

Garo

La CGT és defineix com “una organització de persones que tracten de canviar una societat que no ens agrada”. Compartir aquesta premissa és l’única condició per associar-te i has d’estar disposat a actuar allà on hi hagi injustícia, ja sigui per sexisme, racisme, autoritarisme, etc. Si sents que tu pots fer alguna cosa per millorar la societat, potser hauries de pensar en informar-te. Seria una forma de treballar en el camp social amb un esperit transformador. La CGT creu en l’autonomia del treballador, si t’hi uneixes col·laboraràs en aconseguir beneficis per als més desafavorits. Actualment preparen mobilitzacions pels acomiadaments de certes empreses i per les pràctiques de pressió d’algunes immobiliàries. Aquest sindicat no està vinculat a cap partit polític i s’organitza en federacions, busca la de la teva ciutat i informa’t sobre els seus actes, hi trobaràs xerrades, debats, manifestacions i molts actes de protesta. www.cgtcatalunya.org



Secundèria 106