Page 1

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

març 2006 - any

- www.deria.net

Marc Coma, el rei del desert

ELISAVA, l'ànima del Gòtic - Visitem les aules d'acollida

número

103


0 2 la imatge

www.deria.net

participa

Olga López

sumari 103

Envian’s les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria! 02 la imatge

03 nosaltres

04 La Kinky

06

Marc Coma

>

>

09 noves

10 11 La prima- Em sento

tecnologies vera,

la bØ?

14 15 Armament Infidel

16 Qui Øs

20 17 18 Parlar amb Jordi Porta Q esti

L acollida a les aules

nuclear al

aquest

les mans

21 calaix de

22 mar

23 participa

sastre

2006

12

de

nas

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Helena Mullor, Jaume López, Pere Viladomiu. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net


nosaltres 0 3 .

l'editorial

www.deria.net

Escola i immigració Gemma

sempre ha viscut a Lleida

Maria

als 4 anys va venir de Sèrbia

Alcira

l’any passat va venir de Colòmbia

Quan parlem del fenomen de la immigració, ho acostumem a fer igual que quan ens referim a les noves tecnologies, que de noves ja no en tenen res sinó que fa temps que són entre nosaltres. La immigració és un dret universal que tenim totes les persones i al nostre país és un fet que passa des de fa molts anys. El desequilibri brutal entre el nord i sud ha accentuat encara més aquesta realitat, i fa que cada dia arribin més i més persones de fora que volen guanyar-se la vida com la resta. La immigració genera un trencament i posa en contradicció els valors, els costums, els menjars, les formes de vestir... però hem de ser capaços de fer un pacte pels valors per tal que no haguem de negociar entre nosaltres la nostra

la tira

identitat ni els nostres ideals més preuats com la democràcia o les llibertats. L’escola és el primer escenari on es posa de manifest aquesta situació i per això, des del govern català s’han posat en marxa les aules d’acollida, la resposta educativa que pot generar cohesió social des del primer moment i sobre les que hem fet un reportatge. El curs passat se’n van crear 633 i aquest se n’hi han afegit 305 més. Aquest creixement s’incrementa i de cara a l’any vinent, es preveu que s’hagin incrementat fins a un total de 1.175. Malgrat tots aquests esforços, la integració és reciprocitat i comença per un mateix, fent el gest. Si arriba algú a casa i no li fem un lloc entre nosaltres, no s’hi podrà afegir i s’aillarà. Pensem-hi!


0 4 altaveu

www.deria.net

La Kinky Beat

www.enderrock.com Febrer 2006

One more Time Anímic

Niu-núvol Calma i minimalisme en el primer disc oficial d’Anímic, un grup que s’afegeix per la porta gran al nou pop independent català. Nou cançons en català, castellà i anglès amb una electrònica detallista i instrumentació suau. Un disc amb una acurada imatge gràfica; la presentació d’un grup amb personalitat, amant de la feina ben feta i amb idees noves per al panorama pop.

Sangtraït

Crits de silenci. Amb més de tres-cents concerts al dar-

Després de donar sortida a la seva incon-

El ‘buen rollito’

rere -diuen que van perdre el compte ja

tinència

de

“A Barcelona hi passa alguna cosa en

fa més d’un any-, La Kinky Beat s’ha con-

remescles el 2005, RMX Made in Barna

el terreny musical, això està clar”,

vertit en el grup revelació de l’escena

(Kasba Records), amb la col·laboració

reflexiona Matahary. La marca ‘mestis-

alternativa de Barcelona. Una banda que

d’artistes com Fermin Muguruza, Dj

sa’ ha ajudat formacions com La Kinky

trobem sempre animant la concurrència

Panko d’Ojos de Brujo i Electroputas, ara

Beat a projectar-se no només als

en festes alternatives i mogudes socials.

treuen One More Time. “Hi ha bandes

Països Catalans i a l’Estat espanyol,

Ara es reivindiquen a la primera línia de

que es passen tres anys rodant el mateix

sinó també arreu d’Europa. “Tothom

foc de la Barcelona d’extraradi amb One

disc i les mateixes cançons –explica

està obert a escoltar el que surt d’aquí,

More Time (Kasba Music, 2006), el seu

Matahary, la cantant del grup–, però el

i crec que el fet de ser al mateix barco

tercer disc, produït per Tomás Arroyos

nostre curro és gravar discos i defensar-

que les anomenades bandes del ‘buen

(exDusminguet).

los a dalt de l’escenari”.

rollito’ ens ha afavorit –reconeix–,

creativa

amb

un

disc

El factor electrònic és molt més present a

però hi ha grups amb els que no tenim

La Kinky Beat porta un ritme accelerat,

One More Time. “Al lloro de la furgoneta

cap mena de relació, ni els coneixem. I

com la seva música. El 2004 van debutar

de La Kinky, on passem moltes hores, hi

no ens agrada que tot plegat es

amb Made in Barna, que va ser la

sona de tot”, diu Matahary. Això condi-

vesteixi amb l’aurèola que Barcelona

primera referència de Kasba Music, la

ciona el resultat final: “Som un pupurri

és súper mestissa i tot és súper guai...

discogràfica impulsada per l’agència de

que inclou rock, punk i reggae, però a la

No és real. De fet, nosaltres no som

management Hace Color. Enmig d’un

nostra betidora també hi ha jungle,

del Raval. Som tots de la perifèria: la

panorama saturat de grups de fusió i

drum’n’bass i break beat. I ara s’hi han fet

Verneda, Badalona, Santa Coloma... I

mestissatges diversos, el disc va petar

més evidents”, explica la cantant. Per a

per a molta premsa ara som del Raval.

fort, el grup es va fer un nom i van en-

Willy Fuego, hi ha influït “que hem girat

Doncs no!”.

cetar una carretada de concerts que

molt fora de l’Estat espanyol. A Europa el

encara no s’ha aturat.

tema electrònic hi és molt més present”.

Roger Palà

Les millors balades Diu una veu popular que els grups heavies són els millors baladistes del món del rock; les balades de Sangtraït compleixen perfectament el proverbi. “El vol de l’home ocell”, “Somnis entre boires”, “Estones”... Hi podem trobar no només moltes de les millors cançons del grup de la Jonquera, sinó fins i tot algunes de les millors balades del rock en català.

Diversos artistes Barcelona Raval Sessions 2 El Raval ha esdevingut el centre neuràlgic del mestissatge. Així, arriba aquesta segona Raval Session, la metàfora perfecta per compilar sons d’aquí i d’allà, per mostrar una de les parts més agradables de la globalització. Raval Sessions 2 és un doble CD amb 36 temes i una quarantena d’artistes de tots els estils, com Cheb Balowski, Pirat’s Sound Sistema o els 08001.


www.deria.net

reportatge 0 5 .

L’ànima del Gòtic: ELISAVA Caminant pel místic barri gòtic de Barcelona pots trobar-te un petit oasi anomenat ELISAVA, la primera escola de disseny d’Espanya fundada el 1961. El centre compta amb més de 1.500 estudiants, 500 professors i col·laboradors amb una àmplia experiència docent i sòlida trajectòria professional. L’Escola imparteix cicles formatius, estudis de 1r i 2n cicle, màsters i postgraus i formació contínua en els àmbits del disseny, l’arquitectura tècnica i l’enginyeria tècnica en disseny industrial. ELISAVA forma una gran família al vell mig de Barcelona. Hem parlat amb 3 joves que s’integren en aquest gran projecte que té per objectiu formar professionals i persones

Enric Moreno Arquitectura Tècnica

“M’encanta que ELISAVA estigui al Barri Gòtic” Per què vas escollir una carrera de tres anys? Durada: 4 cursos acadèmics Crèdits: 300 Orientacions: Disseny gràfic i d’interacció, disseny de producte i entorn, i disseny d’interiors i mobiliari Titulació: Graduat Superior en Disseny, títol propi de la Universitat Pompeu Fabra i Bachelor with Honours in Design, University of Southampton, Regne Unit.

Marta Vilaplana

Víctor Bregante

Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial

Graduat Superior en Disseny

“ELISAVA és com casa meva” Com és que vas decidir estudiar a Elisava? Jo vaig començar a la UPC, em vaig inscriure per fer Enginyeria Industrial Superior. Vaig fer el primer any, vaig començar el segon i, com que jo anava molt dirigida a fer el que era el disseny del producte, vaig veure que allò era molt tècnic, molt general. Llavors vaig decidir buscar alguna cosa que fos enginyeria igual, però que abarqués una part important de disseny. Era una cosa tan específica que pensava que no ho trobaria, però vaig anar buscant i vaig trobar l’Elisava, que és l’única escola de Catalunya on imparteixen aquesta titulació. Quines sortides té el que estàs estudiant i com t’ajuda Elisava? Nosaltres estem ubicats entre el que és el paper del dissenyador industrial i l’enginyer tècnic, per tant, tenim un forat en qualsevol empresa que vulgui des del disseny i concepte fins a l’enginyeria o ressolució tècnica d’un producte. A través d’Elisava disposem de convenis de pràctiques amb empreses i una borsa de treball per quan acabem. Què és el que més t’agrada d’Elisava? Ui, que difícil. És com un conjunt… El tracte humà, per a mi és molt important i aquí t’hi trobes a gust. També m’agrada haver trobat un lloc on puc fer física, pura i dura, i també puc dibuixar.

“ELISAVA t’obre moltes portes”

m’agrada molt perquè jo ja tinc 30 anys i el temps és important. També és positiu perquè si vols, et queda un any per fer algun màster o postgrau. Jo no sé què faré, però treballar, segur! Quines sortides té el que estàs estudiant i com t’ajuda Elisava? Des d’aquí t’ajuden molt i l’arquitectura tècnica té molta sortida. Estan treballant fins i tot persones que encara no han acabat la carrera. Com qualificaries el professorat que es pot tro-

Com és que vas decidir estudiar a Elisava?

bar a l’Escola?

Vaig venir a Elisava perquè m’havien parlat d’aquesta esco-

Que els professors siguin professionals sempre

la, del seu prestigi. Saps que Elisava ja té un nom i és molt

ajuda perquè si no ho són, es nota a l’hora d’ex-

més fàcil que t’agafin en una feina que si has estudiat en

plicar. Com que la majoria són arquitectes et poden

una altra escola de disseny. I pel que fa al disseny, vaig

ajudar si tens algun dubte fora del que és l’assig-

descobrir que m’agradava quan vaig fer el disseny interior

natura. És un handicap! A més, t’ensenyen com fun-

d’un bar al treball de recerca.

ciona els procés de fer un edifici: on has d’anar, què

Què en pots dir del pla d’estudis de Graduat Superior en

has de dir, etc.

Disseny?

T’agrada que la universitat estigui al vell mig de

Hi ha molt bons professors i el pla d’estudis està molt bé,

Barcelona, al barri gòtic?

tot i que encara ens hem de posar al nivell de la resta

Em sembla bé perquè fent arquitectura pots sortir a

d’Europa. L’avantatge d’Elisava és que el professor et

veure els edificis antics i està molt bé. A part d’estar

coneix, parles amb ell, és un tracte molt més personal que

treballant en una cosa que t’agrada, si t’expliquen el

en una universitat més gran.

Gòtic, doncs vas a donar una volta i ho veus.

Graduat Superior en Disseny és una titulació pròpia i l’avantatge que té és que alhora també obtens la de South Hampton (que és una titulació homologada), és com si ho estiguessis fent allà. Quines sortides té el Graduat Superior en Disseny i com t’ajuda Elisava? El que puc dir, pel que he vist, sobretot en els màsters, és que comencen a treballar amb marques i elles ja poden veure com treballes, veuen els teus resultats i en això tens més facilitats. També he escoltat que surts més col·locat i això és molt positiu. Teniu possibilitats de mostrar les vostres creacions?

Durada: 3 cursos acadèmics Crèdits: 180 Titulació: Enginyer Tècnic en Disseny Industrial, títol homologat expedit per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

A Elisava, Arquitectura Tècnica dura 3 anys i a mi

A les cartelleres hi ha concursos als que et pots presentar a nivell nacional i, fins i tot, internacional. També n’hi ha a nivell de l’escola. (El Víctor ha guanyat aquest any el concurs de la carpeta i el de la postal de Nadal d’ELISAVA)

Durada: 3 cursos acadèmics Crèdits: 180 Titulació: Arquitecte Tècnic, títol homologat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF)


06 el convidat

www.deria.net

Marc Coma , guanyador del Rally Lisboa-Dakar en motos 2006

“El meu hobby s’ha convertit en la meva professió” D’Avià al desert hi ha un tros. Però a

Et veies amb possibilitats de guanyar la

Ens pots explicar alguna anècdota?

En aquest sentit, hem dit moltes proves

Marc Coma les distàncies se li fan curtes

prova?

Ui, n’hi ha moltes! Als poblats la gent

de raids, però de coneguda només hi ha

sobre la moto. Les competicions d’en-

L’objectiu era guanyar. Sí, ens vèiem amb

t’indica cap on has d’anar i és justament en

el Dakar. A què es deu?

duro se li van fer petites de seguida i

possibilitats, però sempre vam dir que el

sentit contrari… Et vols parar a posar

Sobretot perquè va ser la primera car-

quan va provar el Dakar, ja no el va

Dakar és molt complicat i difícil. I no ha

gasolina i llavors dóna la casualitat que

rera d’aquest tipus. Ens passa una mica

poder deixar. Els raids s’han convertit en

estat una excepció…

totes les gasolineres, que estan molt lluny

com el Tour de França. En el món del

les unes de les altres, estan tancades.

ciclisme ells tenen un mundial, moltes

amiga durant les llargues travessies pel

Això vol dir que vas veure perillar en

Qualsevol problema que aquí no té la més

carreres durant l’any, però la carrera

desert. Amb el Campionat de Raids 2005

algun moment la victòria…

mínima importància, allà en té molta. La

important sempre acaba sent el Tour. A

sota el braç, va començar l’edició del

El tema és que has d’estar súper concen-

veritat és que quan tornes estàs molt con-

nosaltres ens passa una mica el mateix.

Lisboa-Dakar amb ganes de passar a la

trat durant la carrera perquè en qualsevol

tent de poder-te dutxar en un dutxa i men-

L’important és el Dakar i el que

història… i ho ha aconseguit. Va arribar

moment es podia torçar. La veritat és que

jar en una taula!

primer al Llac Rosa.

fins l’últim dia, que vaig arribar a Dakar, no

la seva vida i la moto, en la seva millor

em vaig veure guanyador. En els raids, l’esforç físic és molt important, però creus que l’esforç psicològic també és important? Sí, està clar. Aquí hi influeix tot: la part física,

crida l’atenció als afi-

"Als poblats la gent t’indica cap on has d’anar i a vegades és justament en sentit contrari"

la psicològica, la part tècnica sobre la moto,

L’any passat vas recollir molts guardons:

la conducció. S’han de treballar totes.

Rally de Sardenya, Rally de Las Pampas, Rally dels Faraons i subcampió en tres

En algun moment et planteges “Què hi

competicions més, inclòs el BCN-Dakar.

estic fotent aquí al Sàhara, de nit, fet

Aquest any el guanyes. Estàs en el millor

pols… tan bé com estaria a casa”? Et val

moment de la teva carrera?

la pena tot l’esforç?

Sí, sens dubte. Això és una passada, però

Sí. Jo tinc la sort que faig el que m’agrada,

ara el que toca és treballar com fins ara!

que el meu hobby s’ha convertit en la meva professió i em considero un afortunat.

té repercussió, i el que cionats és el Dakar.


07.

Com t’ho fas per entrenar? Perquè ens han dit que no ho teniu gaire fàcil… Aquí Catalunya és una mica difícil perquè tenim una llei bastant mal feta: practicar el nostre esport està penat per la llei.

Tal com raja

Aquesta s’ha d’intentar modificar perquè no pot ser que per un cantó se’ns

Nom complet: Marc Coma i Camps

reconeguin els premis i per l’altra no

Lloc i data de naixement: 07/10/1976

poguem practicar la nostra especialitat.

La primera vegada que vas pujar a una moto:

Però bé, s’hi està treballant i crec que hi

tenia 8 anys.

trobarem una solució.

Si no haguessis estat pilot, què hauries estat: sempre m’han agradat les motos, així que alguna

Es parla d’en Marc Coma com l’alumne

cosa relacionada amb el motor.

del Nani Roma. Què t’ha ensenyat?

Plat que cuines millor: cuino poc, però suposo que

Jo vaig arribar a l’equip gràcies al Nani, el

la pasta!

Nani et fa guanyar i jo vaig aprendre molt

Tens fama de ser molt: exigent.

d’ell. I amb ell i l’Arcarons he pogut créixer

Un somni: ui… en tinc molts!

molt ràpid com a pilot.

Un color: el taronja. Un viatge: al desert.

I com ell, et planteges passar-te als cotxes? No dic mai que no. No em tanco mai la porta, però encara tenim un futur molt bo en el món de les motos i per tant crec que encara no toca. Així veus molt bé el teu futur… El veig amb molt d’optimisme, però com deia abans, s’ha de treballar. Sense treball no hi ha recompensa i més en una especialitat com aquesta. Anna Salarich, anna@edicat.net

"Fins l’últim dia no em vaig veure guanyador"

La teva assignatura pendent: millorar el francès.


ntec 0 9 .

www.deria.net

noves tecnologies

David Campos consulta@edicat.net

El 20% d’internautes europeus naveguen amb Firefox A poc a poc, el Firefox va agafant més adeptes i

L’estudi està fet sobre una mostra de més de 30 mi-

pren quota de mercat a l’Internet Explorer de

lions de visites realitzades durant el 8 de gener de

Microsoft. Segons un estudi elaborat per l’empre-

2006 i conclou que Finlàndia és el país on el nave-

sa francesa Xiti i que esmenta Softcatalà, poc

gador lliure té més acceptació, ja que el 38% d’inter-

més del 20% de les persones que en aquests

nautes l’utilitzen. Eslovènia amb un 35% està en

moments estan utilitzant internet ho fan amb

segon lloc i Alemanya, amb un 30% d’usuaris que

Mozilla Firefox.

prefereixen Firefox, en tercer lloc. www.softcatala.org

20 anys del primer virus Avui dia gairebé tothom ha sentit a parlar dels virus

va infectat, contagiava el virus a tots els disquets

informàtics, una mena de programes que estan pen-

que s’hi introduïen posteriorment.

sats per atemptar amb més o menys malícia contra les aplicacions que tenim instal·lades a l’ordinador,

En aquella època, la majoria de virus es limitaven a

contra el sistema operatiu o simplement resideixen

fer bromes als usuaris, fent aparèixer missatges a la

als nostres PC esperant que accedim al nostre

pantalla, canviant l’ordre de les tecles al teclat o,

compte bancari a través d’internet per tal d’enviar

fins i tot, fent desaparèixer paraules escrites. Pocs

les nostres dades a algú altre. Però fa vint anys, ben

tenien pretensions de fer malbé els ordinadors.

pocs sabien què era un virus quan el gener de 1986 es va detectar el Brain, el que es considera el primer

Actualment, es calcula que hi ha uns 150.000 virus

codi maligne creat.

en circulació i la millor defensa que tenim és la dels antivirus convenientment actualitzats.

El Brain era un virus que afectava només els disquets dels ordinadors però, un cop l’ordinador esta-

www.noticiasdot.com

La fractura digital El terme “fractura digital” ve a significar el perill que

És per això que té cert paral·lelisme l’anunci de

segments de població quedin exclosos de les noves

Konica Minolta d’abandonar la fotografia i dedicar-se

tecnologies per raons d’edat, de cultura o de possi-

a altres activitats. La companyia japonesa que fa

bilitats econòmiques, i que d’aquesta manera s’ex-

més de 100 anys que es dedica a això de la

cloguin també del mercat laboral que cada vegada

fotografia no ha pogut competir en el terreny de la

demana més preparació en aquest camp. Les

fotografia digital. “El mercat de les càmeres tradi-

administracions estan fent esforços perquè no es

cionals no digitals”, diuen, “retrocedeix a gran velo-

produeixi aquesta ruptura i tothom tingui coneixe-

citat”, fet que ha provocat que hagi generat unes

ments sobre com fer funcionar un ordinador o com

pèrdues de 53 milions € el 2005.

navegar per internet.

Konica Minolta no ha superat la fractura digital.

Novetats per a la Nintendo DS Els efectes de la PSP de Sony es comencen a fer evi-

La companyia ha venut 14 milions de Nintendo DS

dents i Nintendo ampliarà l’oferta de videoconsoles

a tot el món i va tenir molt bona acollida al Japó,

per continuar tenint una posició preferent al mercat.

on es va convertir en la consola que més aviat va

Durant el mes de març sortirà al Japó la nova

arribar als 5 milions d’aparells venuts. Va trigar

Nintendo DS Lite, que serà força més petita que l’ac-

només 13 mesos.

tual, un 20% més lleugera i millorarà la il·luminació de la pantalla.

www.lafelcha.net


1 0 sabies que...

www.deria.net

La primavera, la sang altera Immersos plenament en la travessia del desert (entre Nadal i Setmana Santa), el fet més rellevant d’aquests tres mesos arriba al març: la primavera truca a la porta i deixem enrera el gris hivern. És l’època de l’any en què tot torna a la vida… bé, i també tornen les al.lèrgies, els refredats i les alteracions emocionals. Per als més despistats, us direm que la primavera comença pels volts del 21 de març i que tal dia com aquest els seguidors de la religió Bahà’ír celebren el seu inici d’any, i qui també té motius de celebració és el Ronaldinho, que fa anys (exactament 26). Quan celebrem l’entrada a l’estació més amorosa, queden 285 dies per acabar l’any. Qui hagués dit que en un dia es poden celebrar tantes coses! La primavera es caracteritza per ser l’estació de l’amor, l’alegria, la vitalitat, la joventut, la bellesa i el color verd. En els antics calendaris representava el principi de l’any, i aquest fet el podem veure en el prefix “prima” que significa “primer” i en l’expressió

“tens

15

primaveres”,

per

exemple. Però l’estació de les flors també té el seu cantó fosc. L’abundància de pol·len a l’atmosfera fa que les al.lèrgies es disparin i arribin els sempre molestos símptomes: estornuts, picors, irritació als

parell de dies d’absolut descol.locament

ulls, goteres de nas, etc.

horari. Segon, perquè comença a fer calor i ja podem començar a oblidar-nos dels jer-

La primavera és una estació especial, per

seis de llana i les jaquetes que ens conver-

moltes raons. Primer, perquè ens toca can-

teixen en els dobles del ninot de Michellin.

viar l’hora (poca gent recorda si s’ha d’a-

Tercer, perquè la primavera, la sang altera i,

vançar o endarrerir) i això ens comporta un

segons molts estudis mèdics, durant la primavera es produeixen alteracions hormonals. És durant aquesta època que es produeixen els aparellaments entre els animals. Quart, perquè la primavera és simbolitzada per la deesa més hippy de tota la mitologia. El seu nom és Flora i es diu que la seva cort eren les flors i els seus palaus eren els prats i els boscos. A més, hem adoptat la paraula primavera per referir-nos, per exemple, als rotlles que ens podem menjar als restaurants xinesos. Es diuen així perquè a la Xina, durant la festa de primavera, és típic menjar aquests rotlles farcits de verdures. A Tailàndia i Indonèsia també són típics, tot i que es coneixen amb un altre nom i els seu

farciment

incorpora

més

carn.

Barcelona també ha adoptat el nom de l’estació per batejar un dels seus festivals més coneguts, el Primavera Sound que té lloc a principis de juny. Ja ho veieu, la primavera la sang altera! A més, ja comença a fer calor i falta menys per a les vacances d’estiu! Anna Salarich, anna@edicat.net


www.deria.net

aprèn a consumir

11.

Seu Territorial de l’Escola del Consum de Catalunya

Em sento bé? La Sara, aquest cap de setmana, es queda sola a casa. L’experiència li servirà per conèixer com la manera de consumir es pot relacionar amb la salut

Estada a Tarragona

des de diverses perspectives: tan pel que fa a la relació amb el seu cos com la

Què em faig avui per dinar?

relació amb els altres. Ella és la protagonista del taller de l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana de Consum anomenat “Em sento bé?”...

A l’hora de dinar, no sap què ha de men-

vols conèixer millor la Sara?

jar per seguir una dieta equilibrada. Per això, és necessari aprendre a menjar i a consumir els aliments necessaris per a

Relació amb el cos A partir de situacions quotidianes la

l’organisme, ja que és bàsic per augmen-

Sara es va fent preguntes que la porten

tar el benestar i la salut. I tant important

a reflexionar sobre la salut.

com l’alimentació també és estar bé amb un mateix.

Què és important per ser feliç? A la tarda surt a passejar amb en Sergi i passant per davant d’una botiga veuen una moto d’últim model. La Sara sap que actualment, amb l’edat que té i el lloc on viu, hi ha molts factors a tenir en compte quan es parla de la felicitat. Hi ha gent que dóna importància a les possessions materials, d’altres a la seva relació amb els altres, amb un mateix o amb la feina o els estudis. Està bé reflexionar-hi, i ella i en Sergi intentaran esbrinar què és el més important per a ells.

La Seu Territorial de l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana de Consum ja ha arribat a Lleida després de les dues primeres estades a Tortosa i a Tarragona, aquesta última de finals de novembre a finals de gener. L’experiència a la capital del Tarragonès ha estat, de nou, molt ben valorada tant per l’equip educatiu de l’Escola del Consum de Catalunya com per les escoles que han participat en algun dels tallers que s’imparteixen: Què em poso aquest matí?, Publicitat, Ressolució de Conflictes, Serveis i, per a Educació Especial, Publicitat i Serveis. Ha estat en aquest últim cas on hi ha hagut una major afluència, ja que han estat molts grups d’Educació Especial els que han visitat el Complex Educatiu de Tarragona on ha estat instal·lada la Seu Territorial de l’Escola del Consum. Després de les dues estades a Tortosa i la capital del Tarragonès han visitat la seu territorial un total de 1.608 alumnes provinents de més de 20 escoles. Des de finals de gener fins al març estarà a les Terres de Lleida on ja està prevista una bona afluència.

Relació amb els altres Seguint el seu cap de setmana, la Sara es troba amb els seus amics de sempre. A l’hora de consumir pot influir l’opinió de la resta d’amics, i s’adona que a la vida s’han de prendre decisions i que a vegades no és tan fàcil com sembla perquè hi ha elements que poden modificar-les. Quins elements influeixen a l’hora de prendre les nostres decisions? Consumim per la influència dels altres? La Sara no es troba gaire bé i decideix anar cap a casa. No sap gaire bé on ha d’anar si està malalta, però un ocellet li ha dit que hi ha molts llocs on pot acudir segons el problema que tingui: la farmàcia, el centre d’atenció primària (CAP), etc. Si voleu acompanyar la Sara al llarg de tot el cap de setmana, ja ho sabeu, “Em sento bé?” és el taller perfecte per conèixer-la i debatre amb ella totes les qüestions que es refereixen a la salut!

Contacte: Escola del Consum de Catalunya

Gran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556 reserves 67 10, Fax 93 556 67 11

Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net


12 tema del mes

www.deria.net

L’acollida a les aules L’aula d’acollida s’ha convertit en el millor recurs per ajudar a l’alumne nouvingut a integrar-se al nostre sistema educatiu. Molts d’ells han arribat sense tenir ni idea

Catalunya,

Departament

alumnes nouvinguts es poden presentar al

que aquí es parla català. Han arribat d’ar-

d’Educació, ha creat per millorar la inte-

llarg del curs i per això l’atenció als joves

reu del món i ara es troben amb el més

gració de l’alumnat nouvingut.

és individual i molt personalitzada. Cada

a

través

del

La història de l’Aula d’acollida

persona i cada història és diferent, per la

difícil: una nova vida, una ciutat i un país A l’aula d’acollida de llengua no romànica es

qual cosa s’intenta ajudar un per un als i

A partir dels anys 90 es va començar a

tenen) i una llengua nova. Per facilitar-los

respira un aire distès. La barreja de països i

les alumnes.

rebre a Catalunya una part molt impor-

la integració, la Generalitat de Catalunya

cultures es veu només en entrar. Els nois

nous, una educació nova (o la primera que

tant de persones provinents de països

porten a Catalunya entre un any i pocs

La classe de teatre és la que més els agra-

extracomunitaris. Aquesta nova situació

mesos, i no és fàcil per a ells aprendre una

da a tots. Poden treure tot el seu talent

social va fer plantejar la necessitat de

A la classe de la Maria Josep, aquest curs

llengua tant diferent a la seva. Tot i això, ja

(alguns són molt bons) i practicar el català

crear noves respostes educatives que

només hi ha nois. Són 12 i provenen de

l’entenen força. L’aula d’acollida és on

que encara els costa una mica. La Dolors,

garantissin l’equitat i la cohesió social.

països de parla no romànica: el Pakistan, el

comencen a familiaritzar-se amb el català i

la professora de teatre, els ha proposat

En primer lloc, van arribar els tallers

Marroc, la Xina, Armènia i les Filipines.

esdevé un suport per a la integració, l’acce-

representar el conte de la Blancaneu. Ells

d’adaptació escolar (TAE), seguidament

L’Eugènia, en canvi, té alumnes de parla

leració de l’aprenentatge de la llengua cata-

no saben de qui està parlant, però s’hi ani-

els tallers de llengua i per últim les aules

romànica, és a dir, 12 alumnes que prove-

lana i el seu èxit escolar. La Maria Josep els

men de seguida. La seva vida no ha estat

d’acollida. Aquestes han permès aten-

nen de llocs com la República Dominicana,

ensenya català, ciències socials i ciències

un conte de fades, però a Barcelona han

dre millor l’alumnat nouvingut, de mane-

Perú, l’Equador o Bolivia. Tots tenen entre

naturals. La resta d’assignatures, com

trobat una altra oportunitat. L’aula d’acolli-

ra individualitzada i immediata. El curs

Educació

matemàtiques, tecnologia o educació física,

da i l’aula ordinària els ajudaran a

2004/05 es van crear 633 aules i aquest

Secundària Obligatòria a l’IES Verdaguer

les fan amb els altres companys de curs, ja

començar aquesta nova vida.

curs se n’hi han afegit 305 més. El curs

de Barcelona. Ells formen part d’una de les

que l’aula d’acollida no vol ser un substitutiu

aules d’acollida que la Generalitat de

sinó un suport en el seu aprenentatge. Els

ha creat les aules d’acollida.

12

i

16

anys

i

estudien

2008/09 es preveu que s’hagin increAnna Salarich, anna@edicat.net

mentat fins a un total de 1.175.


13. El seu funcionament A l’aula d’acollida només es parla català. Els alumnes nouvinguts compaginen les classes ordinàries amb les de l’aula d’acollida on agafaran fluidesa amb el català, tant a nivell escrit com parlat i llegit.

Les

classes

reben

una

ajuda

econòmica per al material i totes estan dotades d’ordinadors amb connexió a internet que permeten fer molta feina a través de la xarxa, sobretot amb el portal edu365 (www.edu365.com). Cada alumne té la seva carpeta on guarda tot el material que es va fent al llarg del curs i quan s’assoleix un nivell idoni perquè pugui seguir les classes amb total normalitat, l’alumne abandona l’aula d’acollida. Aquesta decisió sempre es pren tenint el compte l’avaluació de l’alumne, del professor de l’aula d’acollida i de l’equip educatiu del centre.


1 4 món viu

www.deria.net

Armament nuclear al món Hiroshima i Nagasaki El 6 d’agost de 1945 un bombarder nord-ame-

Regne Unit (200 caps nuclears)

ricà llença la primera bomba atòmica sobre

Rússia (18.000 caps nuclears)

una ciutat, Hiroshima. L’explosió és fulminant,

Xina (400 caps nuclears)

una bola de foc de 5.000ºC torna cendra mitja ciutat i crema tota la resta, es generen vents de 1.600 Km/h, la pols que s’aixeca ho deixa tot a les fosques i plou verí. Es calculen 200.000 morts. Els supervivents, d’aspecte

França (350 caps nuclears)

infernal per les cremades i amputacions, pateixen alteracions físiques i psíquiques la

Estats Units (10.500 caps nuclears)

resta de la vida. Tres dies més tard cau una

Corea del Nord

segona bomba a Nagasaki. La rendició del Japó davant el descomunal poder de destrucció dels Estats Units és immediata.

(0-18 caps nuclears) Pakistan (30-50 caps nuclears)

La carrera nuclear

Índia (60-90 caps nuclears)

No s’han utilitzat més armes nuclears contra la població des de 1945, però s’han fet uns 2.000 testos en deserts a sota terra i el número de míssils no ha deixat d’augmentar. La bomba d’Hiroshima, de 0,015 megatons, és una joguina comparada amb les Estats en el “Tractat de no proliferació” nuclearment armats: Estats Units, Rússia, Regne Unit, França, Xina

bombes actuals estàndards d’1 megató.

Tractat de no proliferació La necessitat de defensar-se de la bomba

- Només poden posseir armes atòmiques els

- Els estats nuclearment armats reduiran i li-

atòmica va portar a tots els països que s’ho

països que ja en tenen: els Estats Units, el

quidaran les reserves, però això està lluny de

podien permetre a desenvolupar els propis

Regne Unit, França, La Unió Soviètica

ser acomplert.

programes nuclears. L’objectiu era respondre

(Rússia) i la Xina.

a la bomba amb una altra bomba, era una

Són tres els països que no han signat el

estratègia de dissuasió. Va arribar un moment

- Els cinc països es comprometen a no

tractat: l’Índia, el Pakistan i Israel. Els

en què el món podia ser destruït diverses ve-

transferir tecnologia sobre les armes a

rumors de traspassos d’informació, espio-

gades i es va decidir restringir la possessió

altres països.

natge, amenaces i disculpes, acreditables i

d’armes atòmiques mitjançant acords de desarmament com el Tractat de no proliferació (1968), que estableix:

Amb la col·laboració de:

desmentibles, són molts. La veritat és - Els estats sense armes atòmiques es comprometen a no desenvolupar-les.

impossible de discernir. Telm Borràs, telm@edicat.net

Països amb armes nuclears: Índia, Pakistan, Corea del Nord Països sospitosos de tenir armes nuclears o de desenvolupar-les: Israel, Iran, Ucraïna Països que van tenir armes nuclears o programes de desenvolupament: Brasil, Argentina, Sud Àfrica, Egipte, Líbia, Suïssa, Alemanya, Polònia, Bielorrússia, Romania, Iraq, Kazakistan, Corea del Sud, Japó, Suècia, Austràlia, Taiwan, antiga Iugoslàvia


www.deria.net

^8_

GOQ

Infidel

sexualitat

15.

L'Albert surt amb una noia.... i ara també amb la Marta La Marta sap que l'Albert té novia.. i tant li fa

Sap la noia de l'Albert que ara també surt amb la Marta?Què passara si ho sap?

La Marta i l’Albert van junts a classe des de fa un any. L’Albert vol sortir amb la Marta però ell té nòvia des de fa un any i mig, i la Marta ho sap. Tot i així, van començar a quedar fa un parell de mesos i ara es veuen molt sovint a part d’anar junts a classe. La Marta no coneix la nòvia de l’Albert, ell li ha promès que la deixarà però a la Marta això li és igual perquè diu que no vol tenir cap relació seriosa. Així que, sense adonar-se’n han començat una relació a tres bandes amb un final poc clar! Sovint, algunes persones són capaces de man-

que la pateix, encara que no ho sàpiga, no té res a

En la majoria dels casos, la tercera persona no sap

els sentiments i en les emocions. Si alguna de les

tenir dues històries sentimentals al mateix

veure amb ell o ella. Els motius d’una infidelitat

que la persona amb qui està sortint té parella. I la

persones que forma part d’aquest triangle senti-

temps. Independentment de judicis ètics o

acostumen a ser diversos i normalment es dóna

història s’acaba quan alguna de les dues parts

mental està enamorat, és inevitable que pateixi.

morals, no és estrany trobar persones que mante-

quan, encara que hi hagi problemes de parella, l’infi-

descobreix la persona infidel. Però hi ha casos en

Tot i així, cal tenir present que la paciència també

nen relacions amb un noi o una noia que té pare-

del no vol trencar la relació.

què la tercera persona coneix la situació i ho accep-

s’esgota i que l’infidel acostuma a estimar per

ta. Si és així, és fàcil mantenir una relació a tres

damunt de tot a ell mateix.

lla, o nois i noies que surten amb altres persones al marge de la seva parella “formal”. Aquestes

Els estudis demostren que la majoria de les per-

bandes perquè només s’ha de mentir a una de les

històries s’acostumen a viure com a una expe-

sones que alguna vegada han estat infidels ho han

parts. Però, què passa quan la persona s’acaba pre-

riència divertida si la persona coneix i accepta les

fet per monotonia o per avorriment de la seva

guntant on el porta aquesta situació? Alguns infidels

condicions. Però, inevitablement, els sentiments

relació de parella, per divertir-se, per demostrar-

acaben deixant les seves parelles per començar una

hi juguen un paper molt important i alguna de les

se a sí mateixos que encara poden conquistar una

nova relació amb l’altra persona, però d’altres no

parts pot sortir malparada.

altra persona, per sentir-se atrets de manera

s’acaben de decidir mai i aleshores és probable que

purament sexual per l’altre, etc. Per tant, una per-

la història vegi el seu final quan l’altra persona es

La fidelitat és un dels aspectes que més es valora

sona no comença a ser infidel perquè la seva

cansa o coneix algú altre.

en una relació de parella, però també és el motiu

parella s’hagi engreixat o no li agradi la xocolata,

més freqüent de trencament. La infidelitat és un

sinó per motius relacionats més aviat amb els

Qualsevol trencament d’una relació, encara que

acte que tot i que afecta directament a la persona

seus sentiments cap a la parella.

no sigui seriosa, implica un seguit de canvis en

Laura Cerdán Rubio (psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!

lauracerdan@edicat.net


1 6 any c???

www.deria.net

Qui és aquest home? S’havia recorregut el país de dalt a baix,

Ara fa una mica més de 100 anys naixia a Barcelona un home savi. Dels seus grans coneixements en són mostra les següents notícies.

El

seu

darrer

secretari

sense deixar de visitar ni un dels municipis de Catalunya, les Illes i el País Valencià.

i

col·laborador des del 1989, Joan Ferrer, va mencionar les obres que, en el moment del seu traspàs, tenia a la seva tauleta de nit: els evangelis en grec, les Confessions de sant Agustí, en llatí; les obres completes de Dante, en italià; els Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, en alemany i caràcters gòtics; les obres completes de Shakespeare en anglès; un volum de les tragèdies d’Eurípides en grec; La vida austera, escrita pel seu pare, i dos volums de

Josep Pla el descriu com un treballador

la correspondència de Josep

incansable, autor d’una obra gegantina:

Carner. Déu-n’hi do!

“Jo tinc la impressió –diu l’escriptor- que és l’home que treballa més d’aquest país –que treballa d’una manera segura, compassada i llarga. El lector que (...) tingui un coneixement, per petit que sigui, (...)

El seu coneixement de llengües era extraordi-

encara que només sigui de referències, del

nari. Coneixia en profunditat la lingüística

que ha escrit i elaborat, potser es pregun-

romànica, aprengué sànscrit. Sabia rus, neer-

tarà, com jo mateix m’he preguntat moltes

landès, gòtic, romanès, indoeuropeu, grec,

vegades: és compatible la vida humana

llatí, basc i àrab i, evidentment, coneixia pro-

amb tot el que ell vol abraçar? Si arriba a

fundament els llenguatges pròxims al català

cap sense defalliments físics, deixarà una

(castellà, aragonès i dialectes occitans).

obra immensa, utilíssima, formidable”.

Però, qui era aquest home? Si voleu saber-ho només heu d’esperar al següent número de la revista on començarem una sèrie de 4 capítols que ens portaran a recòrrer la seva vida i la seva obra cabdal per a la llengua catalana. A més, iniciarem un concurs en el que, a través de la resposta a una pregunta mensual.

Podreu guanyar un viatge a l’Alguer per a dues persones.

Fotos de www.alguer.info


www.deria.net

què vols estudiar?

17.

Parlar amb les mans Els intèrprets del llenguatge de signes són l’eina de la comunitat sorda per comunicar-se en un món silenciós. Fer de les mans una boca els permet mantenir una conversa, compartir una recepta de cuina o fer un discurs.

Interpretació del llenguatge de signes Cicle formatiu de grau superior Durada: 2.000 hores en dos cursos acadèmics amb 210 hores de pràctiques. Titulació: Tècnic/a superior en interpretació del llenguatge de signes Accés: - Haver superat qualsevol de les modalitats de batxillerat - Haver superat la prova d’accés als cicles formatius de grau superior Accés a estudis universitaris: mestre, diplomatura en educació social, infermeria, logopèdia, podologia, treball social, turisme i llicenciatura en filologia i traducció i interpretació.

L’estudiant:

IES Consell de Cent És un dels tres centres de Catalunya on s’imparteix el cicle, però l’únic que és públic. S’ubica al Poble Sec i les instal·lacions van ser renovades el 2003 per

“Aprens una nova llengua i una nova forma de comunicació”

tal d’oferir la tecnologia més moderna. S’hi estudia ESO, batxillerat i un únic cicle

Gemma Junoy, estudiant de 2n curs d’interpretació

formatiu, el d’interpretació del llenguatge de

del llenguatge dels signes a l’IES Consell de Cent de

signes, en horari intensiu de tarda.

Barcelona

http://www.gencat.net/educacio/estudis/

Per què vas triar aquest cicle formatiu?

n4ags69.htm

Em va interessar. Vaig deixar la feina, volia fer un break, estudiar alguna cosa. Vaig fer un nivell de llengua de signes, per provar, em va agradar i llavors em vaig matricular al cicle que és l’únic lloc on et donen una titulació en interpretació. Hi ha alguna persona propera que t’hagi animat? No, no. La pregunta típica és si tens algun familiar sord, en el meu cas i en el de la majoria d’estu-

jurídic, una mica per sobre, per tenir nocions

Quines són les sortides professionals del cicle?

diants, no. Hi ha gent que sí, però a mi senzillament

bàsiques dels àmbits professionals

En teoria moltes i a la pràctica no ho sé.

em va interessar, de petita ho veia per la tele.

Amb la col·laboració de:

Qualsevol tràmit que fas a la vida que un sord no Què és el que més t’agrada?

pot fer perquè li manca l’oïda, doncs necessita un

Què s’hi estudia?

Aprendre la llengua de signes és fantàstic perquè,

intèrpret. M’agradaria dedicar-m’hi, però també

Aquí fem llengua de signes catalana, espanyola i

en el meu cas, desconeixia el món de la comunitat

tinc en compte que hi ha altres àmbits dins de la

sistema de signes internacional. A part, fem lingüís-

sorda. Un cop aprens coses et sembla impressio-

comunitat sorda,hi ha grups de teatre que porten

tica, psicosociologia de la comunitat sorda, anglès,

nant i veus el molt que desconeixies. Llavors, clar,

intèrprets. L’altre dia vam veure un vídeo d’una

formació i orientació laboral, àmbits professionals.

aprens una nova llengua i una nova forma de comu-

cantant holandesa que en el seu espectacle hi

Per si has de fer interpretació amb un metge estu-

nicació, passes a parlar amb les mans, i és molt

havia un intèrpret. La figura de l’intèrpret es posa

dies l’àmbit mèdic, si vas a un jutjat fas àmbit

maco veure que et pots comunicar amb algú així.

en coses més interessants.


18 boca a boca

www.deria.net

Jordi Porta, President d’Òmnium Cultural

“Em preocupa la cohesió cultural i lingüística"

Fa només unes setmanes del pacte entre

del món catalanista i nacionalista. La volun-

població catalana a la vista de la nova

mestres laics que mai tolerarien que dins

Zapatero i Mas sobre l’estatut que deixava a

tat d’ERC era la d’eixamplar el terreny del

immigració d’una banda i, per l’altra, la

del programa escolar es celebrés la

ERC “fora de la foto”. La societat catalana,

catalanisme amb el seu pacte amb el PSC

dels catalans d’altres procedències que no

Quaresma però que, en canvi, poden con-

un cop més, es troba en una situació no

però això va provocar uns certs ressenti-

han assumit la identitat cultural i lingüísti-

siderar que sí és bo que se celebri el

gaire fàcil per posicionar-se: des del possi-

ments. Això coincideix amb un altre ressen-

ca de Catalunya. Aquí hi ha molt a fer

Ramadà per respecte a la cultura dels

bilisme d’alguns es tractarà d’una oportuni-

timent

política

perquè la immigració va créixer molt de

nouvinguts. Per tant, el diàleg interre-

tat que cal aprofitar, per d’altres s’haurà traït

espanyola fruit de la victòria inesperada del

l’any 2001 al 2004, tot i que ara s’ha esta-

ligiòs és un altre dels temes importants.

l’esperit i la lletra d’un document a què

PSOE i de que el PP considerés que li

bilitzat una mica.

donà suport el 90% del Parlament. Sobre

havien robat les eleccions. A partir d’aquí

això i sobre els nous reptes que se li plante-

s’inicia una campanya fortíssima de des-

La immigració també planteja nous

d’aquesta problemàtica?

gen a la societat catalana, preguntem a

gast per part de certs mitjans que han uti-

reptes des del punt de vista cultural, no?

Hem eixamplat el nostre horitzó d’objec-

Jordi Porta (Barcelona, 1936), president

litzat el tema de Catalunya com una arma

Sí, des d’un punt de vista cultural hi ha

tius dins del nostre lema fundacional que

d’Òmnium Cultural, què en pensa.

en contra del govern Zapatero.

també un gran tema que està vinculat a la

és la promoció de la llengua, la cultura i la

realitat religiosa. En aquest país el catoli-

personalitat nacional de Catalunya. Pel que

“El govern tripartit va contribuir a la fractura del món catalanista”

cisme tenia un impacte important que ha

fa al tema de la immigració tenim en

anat perdent força, però ens trobem amb

marxa les parelles lingüístiques i uns pro-

un panorama en què torna a ressorgir la

grames d’interculturalitat que inclouran la

problemàtica religiosa ara protagonitzada

possibilitat d’organitzar uns itineraris a

a partir del 2003 quan es va constituir el

I des d’un punt de vista social?

per les religions no catòliques, que

llocs especialment rellevants del país, així

govern tripartit que portava un recanvi posi-

Des de la perspectiva d’Òmnium, a mi em

planteja situacions noves i que no sempre

com programes d’entorn a l’escola per a

tiu per al país, però que va contribuir a una

preocupen dues coses fonamentalment.

es resolen de manera coherent. Podria

què els nanos es puguin incorporar a la

cosa que ja venia d’abans que és la fractura

La cohesió cultural i lingüística de la

ser el cas d’una escola portada per

vida associativa del seu barri.

Per començar, m’agradaria que fes una radiografia del país en aquests moments. Com el veu des d’un punt de vista polític? Penso que es va obrir una perspectiva nova

que

domina

la

vida

Què pot fer Òmnium Cultural davant


19.

“Avui es faria Òmnium Cultural? Jo crec que no” És un fracàs o un èxit que hi hagi necessitat d’un Òmnium Cultural? Òmnium Cultural tenia una funció l’any 61, quan es va fundar, que no és la mateixa de l’any 80, ni la de l’any 2006. L’any 61, quan el varen crear cinc empresaris, era un paper de suplència. L’any 80, amb el govern de la Generalitat restaurat, semblava que no calia i va baixar el nombre de socis (de 24.000 a 15.000). El 2006 som una mica més conscients que les institucions públiques no poden resoldre tots els nostres problemes, que es necessita d’una societat civil forta. Tot i això, encara depenem massa des d’un punt de vista econòmic de l’administració pública. La pregunta, per tant, per a mi rellevant és: avui es faria Òmnium Cultural? Jo crec que no. Jaume López jaumelopez@edicat.net

A classe tots parlem català


20 tendèries

www.deria.net

Qüestió de nas Les persones sempre han tingut predilec-

El Reinaxement

ció pel perfum. Des de la prehistòria fins a

França esdevingué el centre de la indús-

l’actualitat, l’ésser humà ha inventat mil i

tria del perfum i els guanters eren els

una aromes per satisfer les seves necessi-

encarregats de vendre’ls, juntament amb

Segons un estudi elaborat per l’Hospital

tats aromàtiques.

els guants perfumats que arribaven

Clínic de Barcelona i l’Hospital Municipal

d’Espanya, on els àrabs van introduir la

de Badalona, les dones tenen millor

Prehistòria

tradició de la pell de cabra perfumada.

olfacte que els homes i el conserven més

Es té la teoria que tot es va originar a la

Però aquesta bona trajectòria es va aturar

temps, probablement per una condició

prehistòria, quan per casualitat algú va

amb la Revolució Francesa, tot i que la

genètica evolutiva. Els resultats també evi-

encendre una foguera i el foc va cremar

guillotina també va donar nom a un per-

dencien que el 0’5% de la població pateix

unes

que

fum de procedència desconeguda ano-

una pèrdua total d’olfacte (anosmia) i el

desprengueren una olor que mai havien

menat “Guillotine”. Amb l’arribada de

17%, una pèrdua parcial (hiposmia). Això

sentit. Aquella aroma va iniciar una pràcti-

Napoleó al poder, va començar una nova

pot ser conseqüència de les inflamacions

ca que duraria milers d’anys: l’ús de l’en-

etapa en el món dels perfums, ja que es

de la mucosa, les malalties neurodegene-

cens, la mirra o altres resines per a

comença a erigir una potent indústria.

ratives, les infeccions, els constipats

l’adoració dels déus.

Actualment, aquesta encara gaudeix de

comuns o per cops facials. De l’estudi,

bona salut, ja que mou astronòmiques

també es desprèn que el 75% de la

Egipte

quantitats de diners. Encara avui, a tots

població detecta les olors, però que

Els egipcis eren uns fervents seguidors de

ens agrada anar ben perfumats.

només el 40% sap identificar-les. Les qua-

branques

o

resines

la cosmètica i del perfum. Els sacerdots eren els encarregats de crear els ungüents per a les cerimònies religioses i els guardaven en flascons de tot tipus: d’or, de metalls preciosos, de cristalls… Una curiositat que van posar de moda les dones de l’alta societat egipcia era la de posar-se sota les perruques (que s’utilitzaven normalment) uns cons de perfum fets amb greix barrejat amb perfum. Aquest s’anava fonent amb la calor, alhora que anava perfumant el cos. L’invent no deuria tenir molt d’èxit perquè no hi ha testimonis en cap civilització posterior.

Roma Els grecs van propagar per occident la tradició perfumística heredada del nord d’Àfrica. En poc temps, l’art de les olors es va anar escampant per tot l’imperi i a mesura que augmentava la riquesa, creixia el consum de perfums. I és que no només es perfumaven les persones, sinó que també es feia amb les grans sales de palau, els teatres, els vestits, els vins o els estendards de les legions que anaven a la guerra. Fins i tot, els perfumistes s’establiren al barri anomenat “Vicus unguentarium”.

Islam L’Imperi Bizantí, hereu de Roma, va desenvolupar una forta indústria del perfum, ja que Orient era una terra rica en boscos i jardins d’arbres aromàtics. Es diu que el mateix Mahoma era un enamorat del perfum. Els àrabs van perfeccionar els coneixements de les cultures anteriors i van descobrir noves tècniques per crear qualsevol aroma.

Les dones tenen millor olfacte

tre mostres a olorar corresponien a: l’aroAnna Salarich, anna@edicat.net

ma floral de la rosa, l’olor de perfum, l’aroma de plàtan i l’olor de gas.


calaix de sastre

www.deria.net

El millor del mes llibre

Columna

film

programa

La possibilitat d’una illa, Michel Houellebecq

La ruta natural

Fòrum Júnior

L’última novel·la d’aquest polèmic escriptor francès narra la història d’un còmic vividor i nihilista. En Daniel és el protagonista d’aquesta història, i explica els últims anys de la seva vida, on hi trobem tocs d’humor, de sexe –ratllant la pornografia, com en les seves anteriors obres- i la seva particular visió apocalíptica del món. També hi trobem la història d’una secta, que assegura haver trobat una fórmula per la immortalitat. Una bona novel.la.

Dir.: Àlex Pastor Aquest més la nostra pel·lícula a destacar és el curt del català Àlex Pastor que va guanyar el premi a millor curtmetratge a l’última edició del Festival Independent de Sundance. La ruta natural és una història sobre el destí i la fatalitat, la història d’un home que somia en un món a l’inrevés. L’obra del director barceloní ja havia guanyat, anteriorment, el premi de la Societat General d’Autors i Editors.

Produït per la televisió holandesa el programa tracta sobre les habilitats emocionals de l’adolescència, des de la perspectiva de joves entre 12 i 15 anys. A partir de les imatges i documentals un grup de tres nois i tres noies catalans de diferents poblacions reflexionaran i hi diran les seva.

Passatemps

VERTICALS: 1. Mamífers sirènids que fan el manta als matins. Fa la sopa més lletja de totes / 2. Extrems de l’Eindhoven. Accepti la idea de la maternitat. Cursa d’electrons / 3. Atrapa al vol la bàrbara presa cinematògrafica. De la confiança entre persones civilitzades de dret / 4. Creixo de tal manera que em desenvolupo a l’exterior. Càrrec no digitalitzat / 5. Sentir missa entre la boira. Juro que la truita que he pescat feia sis metres. Cap de cony / 6. Estrany, oi, el nen?, tant remenar terra... Predilecte, com el cavall d’en Toni Soler / 7. A la panxa del bou. Avantpassat del garrotxí. Mor dolçament a Badalona / 8. Així mateix: declaració reproduïda entre cometes. Acoloreixen com matinades fresques / 9. Au, digues el teu nom. Tota la prole d’una tacada. No són al mig del castell però del terçol sí / 10. Sideral, com en Sisa quan cantava al Madrid. Prou cabassot per arrencar l’arrel / 11. Nedi contracorrent. Atempti contra la integritat del paper / 12. El germà de l’Snoopy s’hi estira a l’ombra. Basc mig adaptat. Pau Vidal

1

2

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12

L’èxit i el fracàs Dies enrere, un dimarts em sembla recordar, vaig assistir a Terrassa a una glossa ben interessant sobre l’èxit i el fracàs de la veu de caramel de l’insigne Antoni Bassas. Dins del cicle de conferències que organitzava l’entitat d’estalvis per excel·lència de la ciutat, el pregoner dels matins feia una reflexió molt escaient pels temps en què ens ha tocat viure sobre l’èxit i la fama. Dos conceptes a no confondre tenint en compte que la fama és allò que els altres diuen de tu mentre que l’èxit hauria de ser la combinació de talent i treball. Des de la seva òptica, el periodista feia reflexions molt interessants en veu alta com per exemple que famós no vol dir important, però que la fama ja no es conseqüència d’haver fet alguna cosa important, com a tal. Explicava l’anècdota que va viure el llavors director de TV3, Jaume Ferrús, quan un matí tot arribant a la seu de Sant Joan Despí, un grup de nois i noies que s’esperaven a la porta per fer la visita, van dir entre ells: “aquest no es ningú!”. Sens dubte la televisió s’ha convertit en un potenciador de tota classe de famosos, catalogats com a fill, espòs, amant, germà o marit de famós o famosa (Sant Josep, per exemple). Aquest potenciador ens ha fet perdre el nord i sembla que tal com anem, si no hem aconseguit l’èxit que porti el reconeixement social, no serem ningú perquè com diu la dita, “qui als 40 va encara amb metro és que no ha triomfat”. En canvi, el missatge hauria de ser que una mare que tira endavant una família, un bon estudiant, una persona que hagi pogut decidir per ell mateix, aquell o aquella haurà aconseguit l’èxit sense cap mena de dubte. L’Antoni Bassas va presentar un ventall d’exemples d’àudio que feien riure a l’ampli auditori que l’escoltàvem una vegada i una altra de l’estupidesa a la que s’ha arribat, de la indigència cultural que s’explota de manera miserable a “El Diario de Patricia”. En definitiva, “pena grossa” pensava dins meu. Si ets famós, és difícil ser espontani. Si ets famós, pots aconseguir taula a qualsevol restaurant però en canvi, no pots sopar. Pensa que en anglès, “exit” vol dir sortida. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat. baret@edicat.net

13

Acudit

HORITZONTALS: 1. Servei molt requerit aquests dies, perquè el temps passa i repassa / 2. Falta d’origen respirable, que és com una angoixa. La rabiüda en acció / 3. Cap de nosaltres. Quina barra que té, també, Montjuïc! El cel vist des de llevant / 4. I la tifa també. El ciclista entre els estels / 5. Intensitat discutitòria. Per dir que plou parla de les gotes deixant-se atreure per la fascinació de la terra. Com ara un / 6. Massa covard per prefix, passa valent per sufix. Afrontes l’atletisme amb altura / 7. Nucli del vencill. Adoptis un posat de padrí / 8. Cobejat, anhelat. Coit a efectuar immediatament / 9. Un passeig per Sant Sebastià a la francesa. Ruc escuat / 10. Unitat tipogràfica per imprimir el nom de l’amfitrió. Refugis de la ruta del Sahara / 11. L’únic d’avui que perviurà en el demà. És a l’icor com a la pena el penós. Mal cop / 12. Delicte: manipular l’aret. Energia activable a empentes / 13. Aquell plaer que hi ha a adelitar-se amb la cobejança. Rauca passant del senyor Esteve.

21.

Manel Fontdevila

Solucions


22 cultura

març

www.deria.net

2006

Concert

Simple Minds 13 de març Razzmatazz, Barcelona Astronomia

Observació de la lluna i Saturn 4 de març Agrupació Astronòmica de Sabadell Exposició

Anna Frank, una història vigent Del 3 al 26 de març Sala Polivalent del Centre Cultural La Gorga, Palamós Concert

Pereza 4 març Sala Apolo, Barcelona Conferència

Nou cicle de xerrades i taules rodones: Converses d’Estació 29 de març Museu del Ferrocarril, Vilanova i la Geltrú Exposició

Erice-Kiarostami. Correspondències 28 de febrer CCCB, Barcelona Exposició

Francesc Gimeno, un artista maleït 2 de març MNAC, Barcelona Exposició

Toulouse-Lautrec i l’origen del cartell modern Fins el 27 d’abril MNAC, Barcelona Concert

Habeas Corpus + Proudz 25 de març Sala Vietnam, Riudarenes (Girona)

S UR C iatE nv % u D teja un 15 FI sor a , E s que G tge e fins ove i a i T s d V us eé IA et J tes V Tag omp l Carn viatg s b E de am esc del 7 die CT ció se i d tulars destí e a r E l ad ti abo as J l·la na cl als urs. E durad ll d’an O o r c c u e pe una aix PR ra , en con ns env e l é o ove ja p sp aci yar e es i t rt en mit un o et J e cur estin n n p n o a e r s s Ca e fi d e d de gu 0 per l tran gim d ri que td d e t rè sa 15 ge n mun a sor total 2 nça, l en neces del l a e u r t n n s u o u g h en ngui 2 és aban er a asse nt en més ti ia 2 ri d t e o l no orca p lou: l’ s i n E ll c reg .net. tjam cipar or. Ma ts). In , allo es ti e yad r v e n a r i a o a p gu etj ent (6 n tornad er-hi el c .carn l grup d i d o a p w d rs r re sso ww nèixe . Pe sió profe web o àc l s del aig a donar .net m s ve e de aig rnetjo m a de w.c ww

E

e ar d e M al d s ge eny C ’Ar umen a N d i a l d ’un vi CO R mi ada ent d e c r s U rç è ed el P arç ller 34 ATE de ma ebració d s de m yia proc , Grano es e a l n AMs el 26 rxa la ce ant el m compa , Terrass cionades rs, ur ma na apo rdà selec Fin en r. D ics u uigce , V ió t u à s t n e t f c e le P es ma erà nta arg re m Ja e a els S a co . Ent es d’ prese er r t p c a re tea e d lan obr l, No a la i 1€ ata tr a i s i n s r c Tea ció c u ti o pen la rà sis ls s pob senta lorido c. As per a f re et 5€ rep n El anc, lic, l e b b B ú lp tro lo nt er a a p r i € T org . ta 6 iants emar. s o d c d u est renys als a . w ww

S UR

a d en g A

DE

TE

R AT

2è 1 L DE

ma ine C de an nal ectar o i j c o a s n pr ter tge s tra l In è e e a v ti qu largm l és Fes en arç i l estiva el m a d s y f e e n a r u opa el d tg ost Catal il, tra apr e G 25 M s i m n e 4 urt de ll la ens um ir, e ,2 , c r, Ja reten ats, i acu ient s l 23 a t b ta to it con Am umen direc s d’en s real rag roje p l é c e Tar Medi r e o s m le a, ’alt , d gons ue, a a d s de agu d e l cules e , q S s l e t a í n n ·l in ó. de lup: lgu pel maci ant e es ge . A spejo st, G i t v ” r n o a o a r p d’ a n ienci El e Thi a im cs, g, sc , n n i e “un s llo o i c Carib warm etc. ou t a n nya : io, rea e dic ran ens s se The g esper , d n cio padre a sin r u m t n Co ave una

RA T OS M C LA MA C FI


participa 2 3 .

S” A E les M AN ícu l l · l E e pe en ns IN UB illu cipar s C d C i E art ada S i le D E a c at a p tuïta t c E R a je d ra CL SPO març nya pro tà convi da és gr cartelle I C IÀ de la La es alu ra arç de Cat thom , l’ent 7 m a o D 2 t e c o “ el de èri .T rte es” sd Am Cuba uban Al me ; Cua uba, C asa amb ck p sc h. C I/ ore es 20 olla adre i Jose s p P C e s l à y i h M a L’IC ionad e D c c t“ ydn mo; s Bos cen rela titula omen de S lo e l o r C a c le a, o eC org cic cules ban nand os, d at. a c í l i . H r r r l d’ Fe pe lse me sta i Ba de w.a n ; o , g w c a n w ban n, Sha . Ha ó h ec om Sal omèn D Mª

s Fin

CEPC

La Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) és una associació que et convida a unir forces per construir un sistema educatiu públic i popular de més qualitat als països catalans. El grup estudiantil independentista té diversos fronts oberts on treballa activament: la preservació i divulgació de la llengua, més sensibilitat ambiental, l’eliminació del sexisme, més justícia social, antiracisme, antimilitarisme, fomentar valors alternatius a la competitivitat dins les aules, promoure la integració i la igualtat i, en definitiva, millorar l’ensenyament públic en qualitat i en oferta. Si sents que això va amb tu, participa a les concentracions, a les assemblees, assisteix a les xerrades, recull firmes i celebra-ho en els concerts i botifarrades. Si estàs interessat en ser un membre de la CEPC, els trobaràs a més de cent centres de secundària, a totes les universitats i a diverses seus a Catalunya. www.coordinadora.net

, Associacio sociocultural Xerinola

Si ets de Sant Carles de la Ràpita o rodalies i t’avorreixes els caps de setmana, és perquè vols! El K-S@l Jove té preparades excursions, rutes i acampades per a tothom que hi vulgui participar. Els joves de fins a 18 anys us hi podeu inscriure, i els més grans podeu presentar-vos-hi com a monitors. Si no ets devot de les sortides, l’associació xerinola té un grup de teatre en què hi participen una vintena d’actors d’entre 4 i 15 anys (qui sap... potser hi descobreixes que el teu fort és l’art dramàtic!). A més de les activitats de cap de setmana, també col·laboren amb l’ajuntament en el Parc de Nadal, la Setmana Infantil, les Jornades Interculturals, la Nit Jove, l’Arribada del rei carnestoltes, etc. També estan implicats a les escoles, on realitzen dinàmiques que fomenten l’amistat i el respecte, i a l’estiu posen en marxa un casal. Aquest mes de març s’hi prepara una sortida a la Franja, el grup de teatre anirà a Barcelona a veure una obra i l’esplai té planejada una sortida amb les famílies. Per posar-t'hi en contacte: xerinolaesplai@gmail.com

No t’aturis M’estic perdent coses de la teva nova vida

Colla castellera Xoriguers de la UdG

veure’t content és el que vull

No t’has plantejat mai ser casteller? La colla de la Universitat de Girona et permetrà introduir-te en aquest món. De moment no podràs escalar gaire amunt, ja que les competicions estan reservades als universitaris, però sí que tindràs l’oportunitat de formar part de la pinya o de la colla de grallers. Imagina-t’ho per uns segons. Vestit de blau elèctric, sota la bandera dels xoriguers de la Universitat de Girona, aguantant tres o quatre pisos de grimpadors, a tres metres de terra i les gralles que t’acompanyen. Un cop el castell ha estat carregat i descarregat, com no, festa grossa. Si t’hi animes tindràs l’oportunitat, a més, de participar en les competicions de castellers universitaris, anar de colònies, fer sopars i fer viatges. Aquest any encara no saben on aniran, però l’any passat van anar a fer castells a Polònia. També han estat a Galícia, Mallorca, Córdoba, etc. Trobaràs més informació a la seva revista L’anxoveta, o a la web.

el silenci es fa menys fort

www.udg.edu/gabinetr/xoriguers

me n’alegro de les bones cada una em reconforta. Prefereixo intuir-te amb il·lusions amb motivacions de futur amb ànims de prendre decisions caminant endavant segur. Tant se val si les visc o no

tot i que estiguis molt lluny. No t’aturis ara no posis fre a la il•lusió guanya la batalla posa-hi el cor. Yuna


Secundèria 103  

Revista gratuïta per instituts

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you