Page 1

Tema del mes (pàg. 8)

L'aventura de compartir pis

76

no v em b re

20 09

Boca a boca (pàg. 18)

Parlem amb el president Pujol

Especial (pàg. 11)

Valors del Voluntariat

C I L Ò B R E L’ H I P Tiratge: 26.330

r a universitaris

Publicació periòdica pe

Biel Durán Amor i sexe a tres bandes


2

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC

Sumari

Editorial

02 - EDITORIAL

Compartir,

N76 - NOVEMBRE2009

COMPARTIR, EN TOTS ELS SENTITS

03 - LA IMATGE

ROCKABILLY, DE JAUME BAGÉS

04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA

UNA DESCOBERTA DE LA UAB ENS APROPA AL SOMNI DE LA INVISIBILITAT

05 - DIUE

UN NOU CAMPUS PER A L'EBRE

06 - EL CONVIDAT

BIEL DURAN, ACTOR

08 - TEMA DEL MES

COMPARTIR PIS, DÉU VOS GUARD!

10 - REPORTATGE

QUÈ HI HA DARRERA LA GRIP A?

11 - ESPECIAL

EL FOMENT DEL VOLUNTARIAT

FUNDACIÓ PARE MANEL

CASAL D'INFANTS DEL RAVAL

ENTREVISTA A JORDI AUSÀS, CONSELLER DE

SETEM

GOVERNACIÓ

15 - TENDÈRIES

LAURA DIÉGUEZ, PROMESA DE LA MODA

16 - JOVENTUT

JUNTS DECIDIM EL FUTUR

17 - ALTAVEU

AT VERSARIS

18 - BOCA A BOCA

JORDI PUJOL

20 - PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE

El número de novembre de L’Hiperbòlic no és temàtic, però podria serho. Veureu que, a les pàgines que segueixen, parlarem de compartir en tots els aspectes possibles. Hem dedicat un reportatge al fet de compartir pis, de començar a viure amb altres persones que no són la teva família, observant tots els conflictes que això pot comportar. No és fàcil complir regles de joc, però menys, crear-les. També veureu que tenim nova secció, “Busquem... joves talents”, vol ser un aparador per a tots aquells dibuixants i fotògrafs, amateurs o professionals, que vulguin donar a conèixer el seu treball. Compartim els espais de la nostra revista amb els lectors perquè també és vostra. També hem sigut els primers de parlar amb el Biel Durán, que interpreta a la seva nova pel·lícula, Castillos de cartón, un jove pintor que comparteix tot amb el seu millor amic, inclòs l’amor - i el sexe -, per una noia. Sense voler posar-nos massa seriosos, és cert que hi ha altres formes de compartir, de donar un cop de mà, que són molt urgents. Per això, hem volgut oferir-vos un especial sobre els valors del voluntariat que, si sempre són necessaris, en temps de crisi són una eina indispensable per tornar a tenir esperança en una societat millor. Parlem de la feina del pare Manel a les presons, del casal d’Infants del Raval, de Setem o de la Fundació Arrel. Però només són alguns exemples de centenars i centenars de persones, de totes les edats, que fan una tasca massa silenciada. És un minúscul homenatge però també, una invitació per formar-ne part. És potser per això que hem decidit, ara que surt la segona part de les seves Memòries, parlar amb el president Pujol i contradir, d’alguna manera, el que ens diu al titular de l’entrevista: “Ara, del bé comú no en parla ningú”. Nosaltres, sí.. deria.cat Camps de Solidaritat a Senegal. (C) Magalí Lladó

21 - SEXE

en tots els sentits

TORNEN LES ATOMIC GIRLS

21 - CALAIX DE SASTRE

EL PASSATEMPS DE L'ACPG

21 - CULTURA

RECOMANEM, AGENDA NOVEMBRE 2009

21 - ESCOLA D'ESCRIPTURA

EL ROMANÇO DE LA HIPOTECA

Edita: Edicat, s.L. Roger de Flor 334, 1-2. / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / f: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González. Gerent: Ramon Torrents Adjunt a gerència: Xavier Juez Director: Albert Lladó. Cap de màrqueting: Àngel Garcia. Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador. Consell de redacció: Diego Gimènez, Irene Torra, Atòmic Girls. Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo. Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: CREA, s.a. Dipòsit legal: B-47891-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que l’hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, l’hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

La il.lustració

Flaixos Nom: Fèlix Millet

El nom de Fèlix Millet quedarà associat per sempre en el nostre imaginari cultural a la paraula “lladre”. A finals de juliol de 2009, Millet es va veure implicat en una investigació de la fiscalia de Barcelona on es va posar de manifest el desviament de milions d’euros durant el 2003 i el 2004 per part de l’Associació Orfeó Català.

Xifra: 60 anys

La Xina commemora seixanta anys de govern comunista: l’1 d’octubre de 1949, Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina a la plaça de Tiananmen de Pequín, poc després d’haver derrotat les forces invasores japoneses i les del Guomindang de Chiang Kai-shek, que es va refugiar amb els seus partidaris a l’illa de Taiwan.

Lloc: Mauthausen

Aquest novembre, exposició itinerant a la Capella Santa Àgueda impulsada per Les Amicals de Mauthausen de França i d’Espanya, i pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria. Es va inaugurar el 6 de maig de 2005 al camp de Mauthausen amb el propòsit de retre homenatge a les víctimes de la persecució nazi.


L’HIPERBÒLIC LA IMATGE

3

!

Es busquen... joves talents

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a Es busquen joves talents!

Jaume Bagés ROCKABILLY Vaig néixer a Tarragona un 3 d’abril, vaig estudiar disseny a Barcelona i en l’ actualitat col·laboro com a il·lustrador i dissenyador gràfic amb la revista Sísifo i amb la productora barcelonina Perla28. M’encarrego també d’activitats extraescolars relacionades amb el dibuix per a nens de totes les edats. Si vols veure més il·lustracions meves, pots visitar el meu Flickr: [http://www. flickr.com/photos/35254165@ N06]


4

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC

UdL (

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

UAB (

)

www.uab.cat

La UAB ens apropa al somni de la invisibilitat Un grup d’investigadors del departament de Física de la UAB ha aconseguit dissenyar un dispositiu que fa invisibles els objectes a un determinat tipus de llum, les ones electromagnètiques de molt baixa freqüència, tot fent que el camp magnètic sigui nul al seu interior, i deixant-lo intacte a l’exterior. D’aquesta manera, el dispositiu actua, de moment de manera teòrica, com una capa d’invisibilitat que fa l’objecte completament indetectable a aquestes ones.

)

www.udl.cat

La UdL acull la propera edició de la Lliga de debat universitari de la Xarxa Vives

La recerca està basada en una idea inicial dels anglesos Ben Wood i John Pendry, aquest últim considerat el pare dels metamaterials, i és una passa endavant en la cursa per aconseguir dispositius que permetin assolir la invisibilitat a les freqüències de la llum visible. Fer invisible un objecte ha estat un somni de la humanitat, tal com ha recollit la literatura: des de “L’Home Invisible” de H.G.Wells, fins a la capa d’invisibilitat de Harry Potter. Tècnicament, es podria fer invisible un objecte qualsevol si es pogués envoltar d’una capa que fes circular la llum al seu voltant, sense absorbirla ni reflectir-la. D’aquesta manera no podríem veure l’objecte, ja que la llum senzillament el rodejaria i, en mirar-lo, només veuríem el que hi ha darrera. L’objecte seria indetectable. Fins fa poc els científics pensaven que construir aquestes “capes d’invisibilitat” seria una tasca impossible, donat que la trajectòria de la llum en un medi ve determinada per les seves propietats elèctriques i magnètiques, i aquestes es creia que tenien uns valors que no es podien modificar i que impedien la invisibilitat. Però descobriments científics recents han desvetllat que aquests valors sí es poden modificar, tot construint materials artificials amb propietats físiques exòtiques: els metamaterials. Aquests materials tenen propietats elèctriques i magnètiques inusuals que podrien permetre, al menys de manera teòrica, que la llum faci coses tan curioses com envoltar un objecte i fer-lo invisible. deria.cat

La Universitat de Lleida serà la seu de la VI edició de la Lliga de debat universitari que convoca la Xarxa Vives d’Universitats, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Del 26 al 30 d’abril de 2010, la UdL acollirà aquesta competició que se centrarà en la qüestió: “Si volem la pau, cal estar preparat per a la guerra?”.

Universitats

UPF, UAB, URV, UB i UPC opten al Campus d’Excel.lència Internacional La Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, conjuntament, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han presentat plans estratègics que han convençut la comissió d’experts formada pel Ministeri d’Educació i el Ministeri de Ciència i Innovació. Cadascun dels quatre projectes rebrà 200.000 euros que es destinaran al seu desenvolupament. La universitat que sigui escollida Campus d’Excel·lència Internacional rebrà 200 MEUR en préstecs sense interès i un prestigi que, segons reconeixen els rectors catalans, ajudarà a la seva projecció més enllà de l’estat.

UdG (

)

www.udg.edu

La UdG promou el videocurrículum per facilitar l’intercanvi d’ofertes i demandes laborals Es tracta d’una plataforma digital, anomenada “Futuracv”, que possibilita l’intercanvi d’ofertes i demandes laborals a través del videocurrículum, un format audiovisual innovador que permet estalviar temps en els processos de recerca i oferta laborals. Ha estat ideada per divu*Ciencia, promotora de divulgació científica i cultural. El funcionament del “Futuracv” és molt senzill. L’usuari accedeix a la fitxa d’inscripció de la Borsa de Treball i, després d’introduir les dades personals i acadèmiques, pot fer la gravació del seu videocurrículum amb una webcam. La Borsa de Treball, ubicada al Centre d’Atenció i Assessorament als Estudiants, al Campus Montilivi, posa a disposició dels usuaris un PC amb aquesta finalitat. Aquest currículum audiovisual també es pot descarregar i desar en una memòria extraïble.


L’HIPERBÒLIC DIUE

5

Un nou campus per a l’Ebre El Govern inverteix 635 milions d'euros fins al 2013 per millorar els equipaments i les infraestructures de les universitats catalanes. Els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili del campus de l’Ebre estrenaran instal·lacions el curs 2011-2012. Les obres, que acaben de començar, permetran que els alumnes, professors i personal d'administració i serveis (PAS) que ara estan repartits en tres espais diferents puguin estar junts en un sol edifici amb 25 aules i capacitat per a 1.000 estudiants. Aquest nou campus, l’ha finançat la Generalitat, com també dos edificis universitaris que s’inauguraran aquest curs: el de la facultat d’educació i psicologia de la UdG i el de la unitat docent de medicina de l’Hospital del Mar de Barcelona.

A l'esquerra, Campus Catalunya de la URV de Tarragona. A la dreta, recreació del nou Campus de l'Ebre, a Tortosa.

2013 per a les universitats catalanes, dels quals, gairebé 100 són per al 2009 i 102 per al 2010. Gràcies a aquests diners, la facultat d’educació

El futur campus de l’Ebre de la URV està con-

i psicologia de la Universitat de Girona estrena-

cebut com un espai de qualitat que ha de con-

rà edifici aquest curs, com també ho faran els

vertir-se en motor del progrés cultural, científic

estudiants de medicina de la unitat docent de

i tècnic de les comarques del sud de Catalu-

l’Hospital del Mar, que depèn de les universitats

nya. Les obres van començar fa poques set-

Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona.

manes als terrenys del barri de Remolins de Tortosa que ha cedit l’Ajuntament. El conseller

També s’enllestiran ben aviat totes les instal·

d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep

lacions de la facultat de lletres i l’escola uni-

Huguet, (acompanyat pel comissionat per a

versitària d’infermeria de la URV, i l’ampliació

Universitats i Recerca, Joan Majó,) va posar-

de la biblioteca d’arquitectura de la UPC.

ne la primera pedra el passat 2 d’octubre.

Ubicació del nou Campus de l'Ebre a la ciutat de Tortosa

Així mateix, estan en marxa (o ho estaran durant el curs) els projectes de nous edificis per a La construcció, d’11.000 m², tindrà forma de

ta; educació infantil i primària, i administració

les facultats de farmàcia i dret de la UB; la re-

creu per simbolitzar un riu i un pont que el

i direcció d’empreses s’imparteixen a l’edifici

modelació de les facultats de ciències i biocièn-

travessa. Tindrà tres plantes i capacitat per

Nou Betània, i els serveis d’administració de

cies de la UAB; obres al Campus del Besòs de

a 1.000 alumnes en una primera fase. A la

la universitat estan ubicats en un altre edifici al

la UPC, la urbanització del campus Cappont i el

planta baixa, hi haurà els serveis acadèmics,

carrer Teodor González. El nou campus, que

d’enginyers agrònoms de la UdL, entre altres.

el bar i el centre de recursos per a l’aprenen-

estarà en ple funcionament el curs 2011-2012,

tatge i la investigació. Al primer pis, s’instal·-

permetrà ajuntar tots aquests serveis en un

Quant a les actuacions del curs passat, cal des-

laran 25 aules i, al segon, hi haurà àrees de

únic emplaçament.

tacar que, al febrer, es va inaugurar el campus

consulta i els despatxos dels professors. Fi-

de la comunicació de la UPF de Ca l’Aranyó. A

de recerca en clima i la direcció del campus.

635 milions per a nous equipaments universitaris

Actualment, els estudiants i el personal del

El Govern de la Generalitat destinarà al projecte

nòmiques i Empresarials de la UAB, l’Institut

campus de l’Ebre de la URV estan repartits

de l’Ebre 15 milions d’euros del pla d’infraes-

Universitari de Cultura de la UPF i la Barcelona

en tres espais diferents: infermeria es troba en

tructures universitàries (PIU). Aquest pla té un

Graduate School of Economics, adscrita a la

un edifici annex a l’Hospital Verge de la Cin-

pressupost de 635 milions per al període 2007-

UPF i la UAB.

nalment, a la tercera planta, hi haurà el centre

banda d’això, es van crear els següents centres universitaris i de recerca: facultat de medicina de la UdG, Escola d’Enginyeria i Escola d’Eco-

www.gencat.cat/diue


6

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC TEXT: ALBERT LLADó (albert@edicat.cat)/ FOTOS: IVAN GIMÉNEZ

BIEL DURÁN, ACTOR

“Mai havia fet escenes de sexe tan explícit” Biel Durán ha passat de ser el “nét oficial de Catalunya” a construir una carrera que comença a donar fruits i que està donant molt de parlar. Després d’uns anys durs plens d’inseguretats, sembla que la professionalització com a actor va agafant forma. Entre d’altres, ha participat a Salvador (Manuel Huerga, 2005) i El coronel Macià (Josep Maria Forn, 2007), i a diversos curtmetratges i sèries televisives. Ara, estrena Castillos de cartón, pel·lícula dirigida per Salvador Garcia Ruiz i basada en una novel·la d’Almudena Grandes que explica la història d’amor d’un trio de joves aspirants a artistes. Abans que comenci la promoció, Biel Durán ha tingut l’amabilitat d’explicar el seu nou projecte als lectors de L’Hiperbòlic. Tothom recorda la teva primera pel· lícula quan - amb només nou anys vas fer La teta y la luna de Bigas Luna. Com va sorgir l’oportunitat? Va ser una casualitat absoluta. El fet és que Bigas Luna buscava un anxaneta que fos el protagonista de La teta y la luna perquè la pel·lícula retratava tot de símbols mediterranis i catalans com els castells. Es va fer un càsting a tres-cents anxanetes i la curiositat és que jo vaig ser el primer en fer la prova. Em van agafar fent un assaig amb els minyons de Terrassa i em van dir que hi havia un senyor, que era director de cinema, que em volia veure... Al final, al cap d’un temps – ja ni me’n recordava – em van trucar.

prendre com una d’aquelles aventures que et passen una vegada a la vida. Però, efectivament, em van trucar de TV3 i em van agafar per a “Nissaga de poder”. Sense adonar-te, et converteixes en el “nét oficial de Catalunya” i, fins i tot, et fitxa Buenafuente, amb catorze anys, per al seu programa. T’agradava aquella imatge? Bé, al final representes molt més del que vols representar. Jo només anava a la tele, feia el personatge, i no era conscient de com “entres” a la vida de la gent.

TAL COM RAJA! Lloc i data de naixement: Gelida, 4 de maig de 1984. Un grup de música: M’agrada moltíssim Albert Pla. Una pel·lícula: Manhattan, de Woody Allen.

El director buscava actors que no interpretessin els personatges sinó que els encarnessin

Mentre estudies batxillerat, protagonitzes Más pena que gloria de Víctor García León i, entre altres reconeixements, ets nominat al Goya com a Millor interpretació masculina. Aquest és el pas definitiu per decidir ser actor professional? Mai he escollit ser un actor professional, tot ha vingut per casualitats. I períodes de dubtes i de crisi, sempre n’he tingut. No recordo un moment conscient de pressa de decisió. Però és cert que amb Más pena que gloria va arribar el moment de passar de ser un adolescent que juga a agafar confiança i sentir-me molt còmode amb un director i un guionista que em van fascinar. Marxes a Madrid però passes un mal any professional. Sembla que les feines no arriben. Com es viu aquesta “angoixa de l’actor”? Sí, he tingut mala sort amb les sèries, a Madrid. Totes les que he fet, menys la participació a “Cuéntame”, han fracassat estrepitosament. I és una llàstima, perquè algunes eren molt bones. Però no sé què passa a Espanya que, com més

Un llibre: Saber perder, de David Trueba, per exemple. Plat que cuines millor: Tot el que siguin peixos al forn... que és fàcil. Una mania: Moltes... Tinc al·lèrgia a la pols i, cada vegada, sóc més maniàtic amb la neteja. Una qualitat: Suposo que m’agrada escoltar

Llavors, tot era un joc, no et plantejaves dedicar-te professionalment a aquest món... I, un dia, et truquen, el 1996, per fer durant tres anys la sèrie “Nissaga de poder”, a TV3. Sí. El Bigas Luna em va dir: “si vols ser feliç, no et dediquis a ser actor”. I li vaig fer una mica de cas... M’ho havia passat molt bé viatjant a festivals internacionals per presentar la pel·lícula, però m’ho vaig

i observar els altres. Un somni: Haver de necessitar poc per estar bé. On t’agradaria anar de viatge? El proper viatge que vull fer és a l’Índia. Tens fama de ser molt... “Golfo”! (riu)

BielDurán, a Castillos de cartón


L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT

Castillos de cartón està basada en una novel·la d'Almudena Grandes

treballades estan les sèries, menys funcionen. A més, era molt jove (disset anys) i la ciutat és dura... Fins i tot, et passa pel cap deixar-ho. Fins que et truca Antonio Cuadri per fer un personatge homosexual i seropositiu a La buena voz. Sempre hi ha una “mà salvadora”. També és veritat que jo tinc facilitat per patir si no vaig empalmant projectes. Aquest ofici crea moltes inseguretats. La buena voz va ser una telemovie, molt modesta, que després va convertir-se en una pel· lícula molt digne. Ara estrenes Castillos de cartón, dirigida per Salvador Garcia Ruiz. Explica’ns qui és Jaime - el personatge que interpretes - i com es relaciona amb els altres dos protagonistes: Marcos i María José? Jaime és un pintor que està estudiant Belles Arts, de vint-idos anys, i que és molt amic de Marcos. Són com un duo indivisible

fins que apareix José, una noia amb nom de noi, que els atrau als dos. Primer es fan amics i després comença una relació d’amor entre els tres. Es comencen a preguntar qui estima més a qui, qui s’obre més... És una història d’amor a tres bandes, no només sexe. Dins d’aquesta història, Jaime és un dibuixant molt tècnic, molt bo, però li falta la intuïció i el talent de Marcos. També hi apareix la frustració artística i el tema de la inseguretat de la creació.

Bigas Luna em va dir: “si vols ser feliç, no et dediquis a ser actor” Efectivament, us uneix, a més de l’amor, la passió per la pintura. L’art funciona com a metàfora del relat? I tant. Això es va cuidar moltíssim. Cadascú de nosaltres teníem un artista diferent, amb personalitats diferents, que reflectien a la seva pintura una forma de ser determinada. D’alguna manera,

7

el seu món interior s’assemblava als personatges. En Jaime, en aquest sentit, és molt pragmàtic, molt metòdic. La José dóna més importància a la forma. Mentre en Marcos és qui sap connectar millor el món exterior amb el seu món interior. A les notes de direcció, Salvador Garcia Ruiz també diu que els moments més bonics del rodatge mai seran contemplats pel públic. Per què? Com va ser d’especial aquest rodatge? Mai havia fet escenes de sexe tan explícit - encara que la pel·lícula no és gens obscena - i els primers moments eren difícils. Sobretot, pateixes per l’altre, per a què no se senti incòmode. Però poc a poc... va ser una experiència de plena complicitat i, d’alguna manera, el director buscava actors que no interpretessin els personatges sinó que els encarnessin. Evidentment, no som els personatges, però sí que els hem deixat créixer dins nostre i hem vist – sense parlar-ho – les similituds que hi teníem. De fet, ell explica que ens va triar a nosaltres perquè ens va veure als moments de descans del càsting, com ens miràvem, com parlàvem entre nosaltres, i com ens estàvem deixant emportar per la història.. deria.cat


8

TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC TEXT: IRENE TORRA (irene@edicat.cat) / FOTOS: SXC.HU

Compartir pis. Déu vos guard! CONSELLS, INVENTS I PRINCIPIS BÀSICS PER A CONVIURE AMB TOT TIPUS D'"ANIMALS", I NO MORIR EN L'INTENT.

Les festes amb els amics, la independència, muntar-te els teus horaris, menjar pizza quatre cops a la setmana, fer-te càrrec de la bugada o de la compra són algunes dels avantatges i dels inconvenients amb què et trobaràs. Per fer-ne una època memorable, et deixem algunes recomanacions.

Principis bàsics de la convivència: drets i deures Compartir pis és un acte de reciprocitat, s’ha de donar i s’ha de rebre a parts iguals. Tots teniu dret a entrar i sortir a l’hora que vulgueu i a utilitzar els espais comuns. Ara bé, també hi ha el deure de mantenir l’habitatge en unes condicions mínimes de salubritat. En aquest punt, ens sap greu dir-vos que els follets multitasques no existeixen, o sigui que heu d’assumir que les escombraries no van soles del cubell al contenidor, els rotlles de paper higiènic no tenen la capacitat d’autoregenerar-se quan s’acaben i que les neveres no poden conservar eternament en òptimes condicions els tomàquets oberts.

Mascotes i parelles Aquest és un tema delicat i que cal tractar a banda. Heu de definir els límits: penseu que un hàmster té

unes necessitats bàsiques, amb una vegada de donar-li menjar no n’hi ha prou. Igualment passa amb els nois i les noies: utilitzaran el bany, menjaran i, segurament, embrutaran els espais comuns. Insistim: marqueu els límits. Les opcions són múltiples i com més creatives millor. Podeu fer, per exemple, que les últimes adquisicions amoroses es facin càrrec de les mascotes, sinó, no entren a casa. O entrenar el periquito per a què faci fora els embolics pesats.

INVENTS ÚTILS La corrioleta moderna: si al mateix bloc hi ha diferents pisos d’estudiants, us podeu muntar un senzill sistema de politges per enviar-vos via aèria les necessitats bàsiques (tabac, cervesa, paper higiènic o, en època d’exàmens, els

Heu d’assumir que els rotlles de paper higiènic no tenen la capacitat d’autoregenerar-se quan s’acaben

apunts) a hores intempestives. El frigorífic modul·lar. Stefan Buchberger, un estudiant austríac, ha dissenyat una nevera amb espais diferenciats, així cadascú pot tenir el seu prestatge independent i el pot traslladar cada vegada que canviï de pis. Si col·loques un maó a sota de cada pota del llit tindràs resolt un problema d’espai: la capacitat d’emmagatzematge de trastos (i de pols) es duplicarà. Un pot de Pringles funciona com a magnífic amplificador de Wi-Fi: si vols que la xarxa del veí t’arribi amb més potència, col.loca'l a l’antena del router de casa vostra.

Nevera d’Electrolux, de 5 compartiments, dissenyada per l’autríac Stefan Buchberger, ideal per un pis compartit.


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

Neteja: acció - reacció

A dalt a l-esquerra: Guiyeuirfg sdjgvg sjkhcbjkh sjhdfj. A baix a la dreta: Guiyeuirfg sdjgvg sjkhcbjkh sjhdfj.

Al llarg de la història dels pisos compartits, han estat moltes les maneres com s’han intentat establir els torns de neteja: que si ruletes, que si llistes, que si amenaces... Atenció: cap sistema funciona si no hi ha una mínima voluntat de complirlo. Procura respectar els torns, ja veuràs que no és agradable veure com els borrissols del passadís lluiten a mort pel domini de l’habitatge contra les molles del terra del menjador.

Les plantes donen vida, sempre que algú es recordi de regar-les. Intenta tenir present aquesta màxima: tot és susceptible de ser embrutat. Cal afrontar-ho amb serenitat i tenint en compte aquella premissa universal d’acció-reacció: si t’escalfes el dinar a la màxima potència al microones, explotarà i quedarà

tot com un quadre de Pollock. L’acció està feta. Una reacció (fàcil) és tancar-ne la porta. Una altra, la incòmode però necessària, netejar-ho. Que no et faci mandra, sinó, el proper cafè que et preparis tindrà gust de sofregit. T’avisem també que la creació d’icebergs al congelador és força habitual. L’inconvenient més gran és que dificulta el tancament de la porta i la tràgica descongelació de la carmanyola de llenties estofades que et va donar la mama.

Recomanacions pràctiques Les plantes donen vida, sempre que algú es recordi de regar-les. Val més que les compreu de plàstic, us estalviareu el drama de veure-les morir de set (o ofegades...). Procureu-vos un exemplar de les Pàgines Grogues: la calefacció sempre s’espatlla a l’hivern i les persianes, a l’estiu. Si no teniu cap col·lega manetes, necessitareu l’ajuda dels professionals. També és preferible que, si teniu rentadora, cadascú faci la seva bugada: encara que t’agradi la samarreta hippy de la teva companya, no cal que tota la teva roba acabi sent del mateix color. La recomanació final és que tingueu en compte aquesta popular màxima: no es tracta de fregar molt, sinó d’embrutar menys. Ho aconseguireu? Sort! deria.cat

9

COMPARTIR PIS AL CINEMA Una pel.licula que reflecteix el que significa compartir pis a Barcelona és Albergue espanyol que narra la història d’un jove que, gràcies a aventures de caire cosmopolites, troba el seu propi i inesperat lloc en un confús i multicultural món contemporani. La inspiració per a la película va sorgir quan Cédric Klapisch, el director, va tenir una trobada real amb un grup similar d’estudiants que estaven vivint amb la seva germana, una estudiant d’intercanvi a Barcelona.


10

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC TEXT: DIEGO GIMÉNEZ (diego@edicat.cat)

Què hi ha darrera la grip ?

A

UN VIRÒLEG, AL 2003, VA PROFETITZAR QUE LA PROPERA PANDÈMIA S’HAURIA DE BUSCAR EN UNA GRANJA A MÈXIC.

A

A

A

Doncs sincerament, la forma exacta no la sé. Estava de vacances

A A A A A

en un poblet de la costa, envoltada d’estrangers per tot arreu. Entre la multitud de gent que hi havia, no sé qui m’ho va passar

A

A

A A

A

A

QUÈ PODEU FER PER PROTEGIR-VOS?

Com es va encomanar de la nova grip?

A

Tot i que la companyia nega qualsevol tipus de relació, l’article es basa tant en la localització de les porqueres, a poca distància d’on es diu que va sorgir el primer cas de grip nova, com en les dades recollides per la revista Science al 2003 i en declaracions

A

Lorena López, va patir la grip A

A

El passat juny, un article del periodista Ignacio Ramonet, publicat a la versió espanyola de Le Monde diplomatique, posava de manifest part del que hi ha darrera de la nova grip A. A l’article, Ramonet aporta dades interessants que relacionen el naixement de la grip amb les condicions insalubres de porqueres a la frontera entre Mèxic i els Estats Units propietat de la productora de carn porcina més gran del món, Smithfield Foods Inc.

AA A A A A A A

A

Aquesta tardor, malauradament, sentirem a parlar de la nova grip. Aquest estiu, la mort d’una dona sense cap patologia prèvia a causa de la grip nova va encendre les alarmes de les autoritats sanitàries que, en un primer moment, van calcular que, a la tardor, podrien morir 8.000 persones. No obstant, començada la tardor, de moment, no sembla que la grip estigui sent tant dramàticament perillosa com es preveia. Es va crear massa alarmisme? Què hi ha darrera d’aquesta nova i inefable amenaça?

de l’Institut Nacional de Salut Nord-americà, que al 2006 assegurava que “l’alta concentració de grans quantitats d’animals en espais reduïts facilita la ràpida transmissió i mescla dels virus”. Per altra banda, la prestigiosa Sciense havia advertit el març de 2003 que la grip porcina estava evolucionant en fase ràpida a causa de l’augment del tamany dels criaders industrials i per l’ús generalitzat d’antibiòtics i vacunes. Fins i tot, un viròleg, al 2003, va profetitzar que la propera pandèmia s’hauria de buscar en una granja a Mèxic. Efectivament, així sembla que va ser. Es creu que a la ciutat de La Gloria va aparèixer la grip A (H1N1) passant dels porcs als homes. Diferents reporters desplaçats a la zona constaten la contaminació i les condicions insalubres en què els seus habitants han de viure.

QUÈ ÉS LA GRIP A?

però està clar que va ser allà.

A

Quins van ser els símptomes? Els normals d’una grip de tota la vida. La febre, una mica de refredat, mal estar general, mal de cap... No res fora del comú. L’únic que sí que vaig notar va ser un esgotament extrem, i que em costava respirar. Dos passets i ja estava esgotada. Sincerament,

La grip pel nou virus A (H1N1) és una

perquè les anàlisis van revelar que era grip A, sinó hagués pensat

malaltia respiratòria contagiosa que con-

en una grip comuna.

té elements d’un virus trobat als porcs, a les aus i als humans. Aquesta grip s’està

Com es va desenvolupar la convalescència?

transmetent de persona a persona a

Solitària. Des del primer moment, et diuen que et quedis a casa,

diversos països. La grip pel nou virus

cuidant-te molt i amb el menor contacte possible. Així que ni tan

A (H1N1) és diferent de la grip comuna

sols vaig deixar al meu marit que tingués cura de mi. Als tres

perquè està causada per un nou virus de

o quatre dies de començar amb febre, vaig arribar al meu punt

la grip que apareix en humans

culminant, i ja no aguantava més. Vaig estar a punt d’anar a l’hospital, però vaig aguantar una mica més a casa i, per fi, la febre va començar a retrocedir.

On buscar responsabilitats? Totes les proves semblen apuntar que la industrialització de la producció pecuàries, sovint en condicions com a mínim insalubres, sense entrar en debats bioètics de com tractar els animals, tenen una responsabilitat important en crear el brou de cultiu per a què aquests tipus de virus es reprodueixi. deria.cat

UN ÍNDEX DE MORTALITAT BAIX

A

Creu que s’ha exagerat amb la pandèmia? Sens dubte. Entenc perfectament que s’informi la gent que és un virus perillós per a certs grups de gent. Jo mateixa tinc al meu propi germà amb problemes de cor i em preocuparia que agafés el virus, però no obstant això, no tots els asmàtics que l’han patit han mort, així com les embarassades. La mortaldat de la verola o el xarampió és molt més gran que la d’aquesta grip i ningú no tracta els malalts com a leprosos o alguna cosa així. Han ficat la por a la gent amb aquest virus, i ara serà difícil treure-la. Què li diria a una persona que comença a sentir els símpto-

• Feu servir mocadors de paper per

Com senyala la revista Presència, l’índex

mes de la grip?

tapar-vos la boca i el nas quan tossiu i

de mortalitat no és tant alt com s’esperava

Doncs que vagi al metge. Sé que hi ha gent que de seguida

esternudeu.

en un principi. Per exemple, per a l’OMS,

s’alarma quan ha notat una tos en el nen o coses així, però no

al mes de setembre, hi havia a tot el món

és per tant. Totes les mares o tota la gent sap què és una grip

unes 297.000 persones infectades i 3.500

comuna, així que quan notin els mateixos símptomes és tan fàcil

morts a causa de la grip nova. Per altra

com anar al metge, fer-se la prova i prendre repòs i quedar-se a

banda, segons l’OMS, moren per la grip

casa fins que rebi noves instruccions del metge. Que ningú faci

estacionària entre 250.000 i 500.000 per-

tonteries com comprar coses rares per Internet o automedicar-se

sones cada any. Pel que estem parlant

amb aquest medicament, ja que no és precisament una medicina

d’una diferència que cal tenir en compte.

exempta de riscos.

• Llenceu els mocadors de paper després de fer-los servir. • Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o preparats amb alcohol. • Manteniu una bona ventilació dels espais tancats.


L’HIPERBÒLIC76/NOVEMBRE2009

*

ES PE CIAL

EN TEMPS DE CRISI,

FOMENTAR ELS VALORS DEL VOLUNTARIAT Diuen que les crisis serveixen per reestructurar les societats, sempre que aquestes siguin fortes, tinguin un projecte en comú i sàpiguen treballar per a què el seu teixit social doni aixopluc als més desfavorits. En aquest sentit, des de L’Hiperbòlic, creiem que cal destacar els valors del voluntariat que, dia a dia, donen un cop de mà per construir un món menys injust. A vegades, sembla que hem perdut la il·lusió, que ens hem tancat en nosaltres mateixos i que, cada cop més, prioritzem allò individual en contra d’allò col·lectiu. A sobre, hem d’escoltar que els joves no són solidaris, que no s’impliquen, que altres temps eren millors... Però no podem confondre el sentit crític amb les queixes, i no podem caure en la indiferència o la desesperança. Hi ha molta feina a fer i és veritat que molts granets de sorra construeixen projectes reeixits, que ajuden la gent, que canvien les coses. I que això no és un tòpic, ho demostra el fet que a Catalunya tenim centenars de fundacions, associacions i entitats privades i públiques que treballen, amb professionals i voluntaris de totes les edats, per fer de les segones oportunitats un condicional real i accessible. Molts cops hem caigut, tots, en la dinàmica de culpar els polítics, l’herència rebuda, la burocràcia, la societat com a concepte eteri i abstracte. I, segurament, tenim raó. Tothom s’ha de posar les piles. Però això no treu que nosaltres també hi tinguem alguna cosa a dir i a fer. És cert que el dia a dia ens absorbeix les hores i les energies. Però hi ha voluntaris de tot tipus, depèn de la nostra disponibilitat i de les nostres habilitats. No hi ha excuses. Tots podem fer alguna cosa pels altres que, en definitiva, és fer alguna cosa per nosaltres mateixos perquè, al final, tots estem al mateix vaixell. La societat som tots.

EL FOMENT DEL VOLUNTARIAT

Hem volgut dedicar aquestes pàgines a parlar de la feina que es fa a Setem, a presentarvos la Fundació Arrel, a explicar la filosofia del Casal d’Infants del Raval i a convidar-vos a ajudar al Pare Manel amb la tasca que porta desenvolupant des de fa molts anys a les presons. Però, evidentment, podríem haver citat altres exemples, desenes, d’associacions on els voluntaris són els protagonistes. Sigues tu qui tria on i com vols ajudar. Coneix les diverses ONG’s federades que treballen pel desenvolupament: http://www.pangea.org/fcongd Si vols informació específica, consulta el web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/benestar


12

VOLUNTARIAT ESPECIAL L’HIPERBÒLIC TEXT: DIEGO GIMÉNEZ (diego@edicat.cat) / FOTOS: SETEM

Ser voluntari avui, és transgressor? A CATALUNYA, HI HA MOLTES ONG QUE HAN FET DE LA SOLIDARITAT ENVERS ELS ALTRES UNA FORMA D’ENTENDRE EL MÓN Quan mirem els temps que corren, un s’acaba preguntant si mirar pels demés no serà alguna forma de transgressió. Si acceptem la definició de l’Enciclopèdia Catalana, “transgressor” és aquell que viola o desobeeix un costum, una llei, un precepte, una ordre, etc., un costum arrelat a les maneres de fer avui en dia. Ve a dir alguna cosa així com que només hem de mirar per nosaltres mateixos. Per tant, ajudar els demés seria una forma de transgressió dels valors individualistes que imperen avui.

Camps de Solidaritat a l'Índia. (C) Laia Fayet

LA FUNDACIÓ ARRELS La Fundació Arrels va néixer el 1987 i té com a principal objectiu col·laborar en el desenvolupament integral de les persones en situació d’exclusió social, concretament en el de les persones sense sostre que es troben en una situació més crítica. En el decurs de la seva tas-

Rutes Solidàries. (C) Gil Atance

ca, Arrels n’ha atès més de 6.000. Rutes Solidàries. (C) TarannàViatgers Solidaris

L’actual equip de l’entitat està format per 50 professionals, 245 voluntaris i prop de 4.500 socis i donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació.

Sota aquesta definició, podríem dir que les ONG són les institucions de la transgressió del solipsisme individualista, ja que aposten tant per la solidaritat com pel voluntariat com a formes de crear una societat més justa. A Catalunya, hi ha moltes ONG que han fet de la solidaritat envers els altres una forma d’entendre el món. Un petit tast d’aquesta desinteressada manera de veure les coses la trobem tant a SETEM Catalunya com a la Fundació Arrels, dues institucions pioneres en la solidaritat a Catalunya.

Durant el 2008, ha atès un total de 1.254 persones, un 27% més que el 2007, i ha facilitat allotjament estable a 175. Compta amb un centre obert al barri del Raval de Barcelona, 14 pisos tutelats i 33 places estables d’allotjament a la Llar Pere Barnés, 20 de les quals concertades amb l’Ajuntament de Barcelona. +Info: www.arrelsfundacio.org

setem.cat

SETEM-Catalunya La organització va néixer de l’esperit de 1968. En aquell mític any ple de projectes inconformistes, naixia SETEM (Servei Tercer Món) a Barcelona amb l’objectiu de promoure una cultura de la solidaritat internacional renovada i allunyada dels plantejaments “missioners” que fins a aquell moment encara predominaven a la societat espanyola. SETEM CATALUNYA és una ONG que vol sensibilitzar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre la creixent desigualtat Nord-Sud i les seves causes, i promoure les transformacions personals i col·lectives necessàries per aconseguir un món més just.

JAUME CASASSAS RESPONSABLE D’INTERCANVIS NORD-SUD DE SETEM-CATALUNYA És difícil ser solidari avui?

i col·lectives de solidaritat. Avui més que mai, existeixen nombroses agrupacions

La paraula “solidaritat” s’ha utilitzat molt els últims anys i potser s’ha banalitzat. que de forma desinteressada intenten donar resposta a situacions d’injustícia, de Personalment, entenc que la solidaritat és aquell moviment intern i col·lectiu que

marginació, de dificultat d’altres persones i col·lectius. És imprescindible mirar el

fa posar-nos al lloc de l’altre, per interessar-nos per la seva situació, per la seva

nostre entorn -i també més enllà de les nostres fronteres- amb una mirada més

problemàtica. Ens hi vincula de tal manera que ens responsabilitza per compro-

profunda per descobrir-hi aquests signes de solidaritat, de lluita, de compromís que

metre’ns per fer que les situacions injustes canviïn. Avui dia, vivim en un entorn

ens animen a l’esperança que un altre món és possible i ens conviden a no deixar

social que no ens ajuda a prendre aquest tipus d’actituds o a viure aquest valor. apagar la torxa de la veritable solidaritat. El context social en què vivim -particularment a la majoria de països del nord del planeta- fa que predominin els valors de l’individualisme per sobre de la genero-

Qualsevol persona que vulgui col.laborar amb vosaltres, què ha de fer?

sitat, l’interès propi per sobre del bé comú... Sembla que ser solidari avui dia ha

SETEM-Catalunya és una organització participativa que acull persones voluntàries

passat de moda. Hem, potser, gastat la paraula i no trobem maneres de viure el que vulguin participar en qualsevol de les nostres accions de sensibilització, de concepte. Fer solidaritat avui dia és difícil. Sí. L’actual context mundial de crisi

denúncia o de formació. Les persones interessades poden visitar el nostre web a

econòmica també fa que ens repleguem com a societat i ens centrem més a la

www.setem.cat. Hi trobaran descrites les activitats i les accions que duem a terme.

nostra pròpia realitat individual. Tot i així, si mirem amb profunditat la realitat so- A través del web, poden contactar amb nosaltres i els informarem de les condicions cial, per exemple a Catalunya, podem descobrir multitud d’iniciatives individuals

de participació.


ESPECIAL L’HIPERBÒLIC FUNDACIÓ PARE MANEL TEXT: ALBERT LLADÓ (albert@edicat.cat) / FOTOS: FUNDACIÓ PARE MANEL

13

Amb el pare Manel, guanya’t el cel LA LLUITA PER CONSTRUIR SEGONES OPORTUNITATS La Fundació Pare Manel és una entitat que neix per oferir suport a entitats, col·lectius o persones individuals que realitzin accions socials per millorar les condicions de vida dels sectors més exclosos de la nostra societat. Per tant, la Fundació impulsa projectes que defensin el desenvolupament dels drets i de la qualitat de vida de totes les persones que pateixen exclusió i marginació social. Els àmbits principals on es centren les seves activitats i intervencions són la infància i la joventut, el món penitenciari i el desenvolupament comunitari.

Com, quan i on

d’amics del Pare Manel vinculats al món de l’espectacle – entre ells, el desaparegut Pepe Rubianes o l’actor Carles Flavià - organitzen un festival de teatre per col·laborar i, com diu l’eslògan de la trobada anual, “guanyar-se un tros de cel”. Evidentment, la recaptació íntegra del Festival es destina a l’execució de projectes socioeducatius. Però, com a moltes fundacions i associacions d’aquest tipus, el voluntariat és una peça fonamental per construir un món més just i integrador.

Ser voluntari vol dir participar i integrarse en un equip dinàmic i actiu que s’involucra activament als barris de Verdum i Roquetes. Més de 40 persones participen de maneres molt diverses: com a monitors, fent suport en reforç escolar, acompanyant en desplaçaments de futbol sala, recollint materials, realitzant gestions concretes... Tu pots fer més del que creus. deria.cat

+info Si t’interessa conèixer la feina de la Fudació Pare Manel, pots trucar al telèfon 93 276 17 66 o visitar el web

La Fundació ha aconseguit tenir força ressò mediàtic perquè, des de fa 10 anys, un grup

www.paremanel.org

CASAL DEL RAVAL TEXT: ALBERT LLADÓ (albert@edicat.cat) / FOTOS: CASAL DEL RAVAL

Els voluntaris del Casal d’Infants del Raval UN MOTOR QUE TREBALLA PELS MÉS DESFAVORITS El Casal és una associació que es va constituir el novembre de 1982 a Barcelona i que treballa per impulsar, promoure i fer possible la realització a l’entitat de projectes i activitats socioeducatives que s’adrecin al màxim d’infants, joves i famílies. Es tracta d’ajudar els més joves que estiguin en risc d’explosió social. Però aquesta tasca, el projecte de voluntariat del Casal, va guanyar el 2001 el IX Premi Voluntariat que atorga la Generalitat de Catalunya.

aquest sentit, tot voluntari està integrat en un equip educatiu a través del qual participa en el treball socioeducatiu. A més dels voluntaris, tenen un paper important en l’estructura del Casal els estudiants en pràctiques de diferents escoles i facultats relacionades amb el món educatiu i social. En aquesta línea, des de fa sis anys, el Casal participa en un projecte de Voluntariat Europeu que gestiona estades de voluntariat per als joves dels països comunitaris.

El Casal dels Infants és una entitat, per tant, que ha donat molta importància al voluntariat en els seus projectes. De fet, va néixer a partir de l’actuació decidida d’un grup de voluntaris i, en l’actualitat, a totes les activitats, hi participen en una proporció més gran o més petita segons les característiques del projecte (horaris, dedicació necessària, intensitat del servei, requeriments tècnics i de formació que demana l’activitat...). En

Tu pots ser voluntari! Al web www.casaldelraval.org, hi ha un espai dedicat a les necessitats de voluntariat que l’entitat té en cada moment. En cas d’estar interessat/ada en alguna, els hi podeu fer arribar una breu explicació de la vostra experiència i inquietuds, o la vostra trajectòria formativa i professional. Podeu escriure a voluntariat@casaldelsinfants.org o trucar al telèfon 93.317.00.13. deria.cat


14

L'ENTREVISTA ESPECIAL L’HIPERBÒLIC TEXT: MÒNICA PUNTÍ BRUN (ACPG) / FOTOS: CEDIDES PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“El voluntariat a Catalunya és una marca de país” Jordi Ausàs va néixer a la Seu d’Urgell el 1960. La seva vida professional ha estat lligada a la política i al món de l’ensenyament. En l’àmbit de la política municipal, ha estat alcalde de la Seu d’Urgell (2003-2007) i, anteriorment, regidor a l’oposició (1999-2003). A l’ensenyament, ha exercit de mestre d’educació primària i de professor de català per a la Universitat de Barcelona. També ha estat director de l’Escola Andorrana d’EscaldesEngordany. Des del 1995, ha estat diputat al Parlament de Catalunya. Actualment, és Conseller de Governació i Administracions Públiques. La conselleria de Governació i Administracions Públiques té quatre branques clarament delimitades. Sí, efectivament. El Departament de Governació és, en primer lloc, el departament dels ajuntaments, el que fa funcionar el país des del suport als ajuntaments i al món local. En segon lloc, fem funcionar el país impulsant la funció pública i la modernització de l’Administració. En tercer lloc, ho fem desplegant les tecnologies de la informació i la comunicació. I, finalment, impulsant els valors del civisme i del voluntariat. En relació a aquesta darrera branca, es va impulsar el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. En què consisteix? Aquest Pla és una eina molt consensuades i participativa, que ha tingut en compte, des d’un inici, les entitats i les associacions. El Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat determina els eixos, les línies, les estratègies, els objectius i les mesures sobre l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. No és una declaració d’intencions perquè porta al costat la planificació pressupostària corresponent per impulsar aquestes actuacions. Per què era necessari un pla d’aquestes característiques? Doncs, perquè el voluntariat a Catalunya és una marca de país. El voluntariat ens fa notar que Catalunya és un país amb valor.

Hi ha més de 600.000 persones voluntàries a Catalunya i 1.700 entitats dedicades exclusivament al voluntariat. Aquesta és una marca de país que havíem d’impulsar a través d’aquest Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. Estem parlant d’una eina molt potent per vertebrar i cohesionar el país a través d’aquests valors. Aquest Pla va permetre la creació de l’Observatori Català de Civisme. Què pretén aquest organisme? L’Observatori Català de Civisme compta amb 40 membres entre persones especialitzades en la matèria i representants d’entitats, de col·legis professionals i altres persones vinculades amb el sector. Estem parlant d’una eina per construir un país molt més cohesionat, un país molt més cívic, un país vertebrat amb els valors del civisme. Aquesta és la raó de la creació de l’Observatori. El civisme és un dels pilars sobre els quals s’ha de fomentar el nostre país, la Catalunya del s. XXI. Lligant l’àmbit de l’Acció ciutadana i les telecomunicacions, trobem la Xarxa de Punts TIC. Efectivament, al Departament de Governació també fem funcionar el país des del suport a les telecomunicacions i a la societat de la informació. Per això, s’està ampliant i millorant la Xarxa Òmnia, ara integrada dins la Xarxa de Punts TIC. Aquesta xarxa, el que pretén és evitar la fractura digital, sobretot, en entorns socials amb dificultats o en col·lectius allunyats de les noves tecnologies.

El 16 d’octubre se signarà el Pacte Nacional per a les infraestructures i per primera vegada aquest inclourà les telecomunicacions. Massa vegades quan parlem d’infraestructures es pensa en carreteres, trens, vies de comunicació terrestres, etc. Però hem de pensar també com a infraestructures les telecomunicacions. El desplegament de les infraestructures de telecomunicacions pel conjunt del nostre país és l’única garantia per superar les desigualtats i per aconseguir la igualtat d’oportunitats independentment d’on es visqui. Un dels majors reptes plantejats per la seva conselleria va ser la nova planificació territorial de Catalunya. Sí, fins ara el Govern ha aprovat la Llei de Consells Locals. Una llei important de representació del món local a Catalunya i una llei molt municipalista que es desprèn del desplegament de l’Estatut. El Departament de Governació està compromès a tirar endavant aquesta nova organització territorial de Catalunya i ens cal la Llei de les vegueries. Catalunya necessita disposar d’una divisió territorial pròpia vinculada al catalanisme polític i que superi la visió provincial del país. La visió provincial i el catalanisme polític són conceptes antagònics. Així, de la mateixa manera que nosaltres tenim Generalitat o Mossos d’Esquadra, hem de dispoderia.cat sar d’un model territorial propi.

"El civisme és un dels pilars sobre els quals s’ha de fomentar el nostre país, la Catalunya del s. XXI"


L’HIPERBÒLIC TENDÈRiES TEXT: diego giménez (diego@edicat.cat) / FOTOS: Ruben Panzuela / Model: Ferran Bonell

15

LAURA DIÉGUEZ, EMERGENT PROMESA DEL DISSENY DE MODA

“Mitjançant la MODA, es poden explicar i transmetre missatges molt potents” TREBALL+ESFORÇ+IL·LUSIÓ=DESIG FET REALITAT Flamant guanyadora a la millor creativitat dels Cover T, amb el seu projecte “Monstruoplastia”, Laura Diéguez es consolida com una jove promesa del disseny amb molta projecció. Estàvem molt interessats en saber com s’havia format i com s’ho havia fet per arribar a guanyar. Sempre hi ha un inici per a tot, un moment en què sabem o intuïm a què ens dedicarem. La Laura ens diu “just després d’aquella etapa en què les nenes volem ser perruqueres i els nens futbolistes, tenia molt clar que em volia dedicar a la moda, i vaig començar fent vestits a les meves Barbies... Des de petita, sempre m’ha encantat mirar i remirar les revistes i la roba, i és així com va sorgir dins meu aquest interès cada cop més i més gran.” S’ha de trobar, però, la fórmula adient que ens permet convertir el somnis en realitat, la Laura ho té clar: “treball+esforç+il·lusió

Art i denúncia

= desig fet realitat”. I quins han estat els seus models a seguir, tant l’Henrik Vibskov com el Bernhard Willhelm entre altres.

Per a la Laura, “mitjançant la moda, es poden explicar i transmetre missatges molt potents de manera que resulti diferent i alhora sigui divertit parlar d’un tema que afecta la societat en què vivim, crec que és un molt bon mitjà de denúncia”. Llavors parlem d’un compromís del dissenyador amb la societat. La Laura ens remarca “té la societat algun compromís amb el dissenyador? En aquest cas, el dissenyador el que vol és transmetre un missatge a la societat.”

“Només em va fer falta mirar al meu voltant i veure l’excés de consum que ens rodeja”

TAL COM RAJA! Lloc i data de naixement: Barcelona,

Quan li preguntem per la seva obra, per Monstruoplastia, ens diu que “és un homenatge als monstres de les pel·lícules de Sèrie B, i també una crítica a la voraç societat d’avui en dia. Una societat en la qual les persones buscant la bellesa caiem en l’excés i ens acabem convertint en monstres. I al contrari, aquests monstres gràcies a la seva

14/08/87 Un grup de música:

Laura Diéguez, exalumna de IED, en finalitzar una passarela

The Prodigy Una pel·lícula: La vida es bella Un llibre: El petit Príncep Plat que cuines millor: el pa amb “tomata” sucadet per les dues bandes amb un bon xoricet Una mania: patidora Una qualitat: optimista Un somni: teletransportar-me i arribar lluny On t’agradaria anar de viatge? A Tokyo Tens fama de ser molt... diferent

fantasia aconsegueixen aquesta bellesa tan buscada per tots.” I com es pot inspirar algú per fer una obra com aquesta? “Només em va fer falta mirar al meu voltant i veure l’excés de consum que ens rodeja, als carrers, les revistes, la tele... I vaig pensar que combinar aquest tema amb els monstres seria una bona mescla.” La pregunta llavors és saber com és passa de la idea, dels conceptes, a tota una col·lecció. La Laura ens comenta que “un cop s’ha desenvolupat la idea i tinc clar què vull explicar, es comença amb esbossos sobre paper de les idees que tinc sobre què m’agradaria fer, i què acabaran sent els dissenys de les peces, trobar la silueta de la col·lecció, il·lustracions, fer una recerca de volums, la carta de color, escollir els teixits... I després es comença fent els patrons de les peces de la col·lecció: en primer lloc s’ha de fer una prova amb un teixit diferent per veure com queda la peça i si s’ha de fer algun canvi en el patronatge. I si tot és correcte, doncs es comença amb la confecció dels dissenys fins a obtenir finalment la col·lecció.”

Finalment, si us voleu dedicar al disseny, la Laura us aconsella: no perdre la il·lusió, que us hi esforceu i hi dediqueu tota la vostra passió. Si voleu veure les creacions de la Laura properament, podreu fer-ho a www.lafoliedesign.com i al Facebook sota el perfil “la folie”. deria.cat

LA FORMACIÓ ÉS IMPORTANT Per a la Laura, la formació és bàsica per assolir l’èxit: “A l’IED Barcelona, ens formen des d’un principi amb disciplina, però també amb molta llibertat per treballar coneixent-te a tu mateix i traient allò que té cadascú dins seu i poder aprendre així a crear quelcom molt personal, sempre guiat pels professors. Els projectes que es fan durant tot el curs són interessants i es toquen moltes matèries, des de màrqueting fins a disseny, i la conceptualització. Punts molt importants per sortir ben preparat. El treball en grup també és molt enriquidor per aprendre dels demés i conèixer altres estils i punts de vista. Es pot ser autodidacta fins a cert punt, però hi ha tantíssimes coses que et pot aportar una persona amb experiència!”


16

JOVENTUT L’HIPERBÒLIC

Junts decidim

el futur

El procés de consulta per elaborar el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 ha començat. Participa-hi a la teva universitat Ha arribat el moment de fer alguna cosa. Els i les joves d’avui tenim motius més que suficients per queixar-nos i reivindicar el que trobem just, des de lloguers assequibles fins a una feina digna, passant per una educació de qualitat. La gent jove d’avui som una de les generacions més castigades tant a nivell laboral com en possibilitats d’accés a l’habitatge. Per tot això, ara tenim la possibilitat de dir-hi la nostra i construir plegats el nostre futur.

tuació actual dels i les joves catalanes, sobre quines han estat les polítiques de joventut

A la teva Uni

dels darrers anys i, especialment, sobre qui-

Durant la darrera setmana d’octubre i

nes han de ser avui i en el futur les grans lí-

les dues primeres de novembre, es fa-

nies d’actuació en matèria d’educació, treball,

ran tallers a totes les universitats cata-

habitatge, salut, cultura, igualtat i participació

lanes. Consulta el de la teva universitat

per als joves.

al web volemdecidir.cat, pots participar

+ info volemdecidir.cat JOVE.CAT

de la consulta omplint un qüestionari La renovació del Pla Nacional de Joventut

que trobaràs a la pàgina web amb pre-

fins al 2020 és una necessitat que respon a

guntes sobre tots els eixos de treball del

la voluntat de consolidar i actualitzar un model

Pla: habitatge, treball, educació, cultura,

innovador que ha comptat amb el consens del

salut, igualtat i participació.

Govern, el Parlament, els ajuntaments i les entitats juvenils. El Pla 2000-2010 ha servit com a precedent d’altres acords nacionals en

S’ha d’aprofitar l’opció que el Pla Nacional de

altres i àmbits, i ha permès ampliar i fer visi-

la Joventut de Catalunya ens dóna per canviar

bles les polítiques per a joves dins la societat

les coses. El Pla (veure peça) és la culminació

durant els darrers deu anys.

d’un període de reflexió sobre quina és la siPer això, la Secretaria de Joventut ha impulsat un procés de consulta amb l’objectiu de

Què és el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya?

Quins temes us preocupen!!

saber què et preocupa i definir les necessitats participar-hi a través dels tallers que s’orga-

El Pla Nacional de Joventut és el marc de referència de les

Neus Porta: Per què els sous mínims

nitzin al teu institut. Si tens més de 16 anys,

polítiques de joventut a Catalunya. És l’eina per definir, impul-

són tan baixos??

pots participar de la consulta omplint un qües-

sar i coordinar les polítiques per a joves que han de garantir

tionari que trobaràs al web volemdecidir.cat.

l’autonomia personal, l’equilibri territorial i la cohesió social.

reals dels i les joves d’aquest país. Tu pots

La pròpia existència del Pla suposa un reconeixement de la

Yaiza Be Gé: Lloguers han de ser molt més baixos.. així no es pot !

Eugeni Villalbí - Secretari de Joventut

joventut com un sector de la ciutadania amb unes circumstàn-

Per què és important el Pla Nacional de Joventut?

objecte d’unes polítiques específiques. Per aquesta raó, el Pla

Perquè planifiquem les polítiques de joventut dels propers 10

Nacional s’ha d’adaptar als canvis que experimenta la joventut

anys. Estem decidint quin serà el futur de les persones joves

i ha de ser capaç de donar resposta a les noves necessitats i

d’aquest país.

demandes dels i les joves.

cies i unes necessitats específiques, i que, per tant, ha de ser

Quins àmbits assoleix? Tots els àmbits que afecten la vida dels joves, però especialment aquells relacionats amb l’educació, el treball i l’habitatge. Quin paper hi juguen els joves, poden arribar a decidir sobre el seu futur? Els joves seran els beneficiaris d’aquestes polítiques. La Secretaria de Joventut creu que els joves són ciutadans de ple dret i que poden decidir sobre tots aquells temes que els afecten. Per això, hem obert un procés de consulta. Primer donem la veu als joves per després fixar les prioritats. Com es durà a terme la tasca informativa? Fem un esforç per apropar el Pla al jovent a través d’una campanya amb un llenguatge, un format i uns canals de comunicació juvenils. La campanya es basa en Internet i, per això, hem creat un perfil al Facebook, un canal al Youtube on hi ha penjats uns vídeos molt divertits i, sobretot, a través del web volemdecidir.cat. També anem a buscar la gent jove allà on és, fent tallers als instituts, a les universitaris i arreu del territori.

Al canal del Youtube http:// www.youtube.com/ user/VolemDecidir podeu veure tots els vídeos!!


L’HIPERBÒLIC ALTAVEU TEXT: Roger Palà / FOTO: Juan Miguel Morales

www.enderrock.cat

PARLEM DE MÚSICA

At Versaris,

QUIMI PORTET

la revolució del rap en català Rodrigo Laviña, Pau Llonch i Dj Singular, At Versaris, s’han convertit en la referència bàsica quan hem de parlar de hip-hop en català. A Cada Passa (Propaganda pel Fet!, 2009) és una col·lecció de temes amb bases que tant caminen pel soul, el funk i el jazz com s’enfilen per rifs de guitarra demolidors. Vau debutar amb Va amb nosaltres (2007) i l’any passat vau publicar La vida són 2 dies, un EP en suport als conductors en vaga de TMB. Es pot mantenir la qualitat amb aquest ritme d’edició? PAU LLONCH: Només si hi ha ganes de fer-ho bé i el que fas t’agrada. Caldrà veure fins quan ens suportarem... Però el rap, com a mínim com nosaltres l’entenem, és un gènere molt poc de laboratori, que et permet treballar a casa i no dependre d’intermediaris. Ara tenim un criteri més clar que quan vam començar l’any 2004, també hem escoltat molta més música i, quant a sonoritats, sabem on volem

arribar. A cada passa, tot i que hem tingut el suport de Dive Dibosso (7 Notas 7 Colores), és un disc molt nostre pel que fa a producció. És molt complicat rapejar en català quan no hi ha referències en les quals emmirallar-se? RODRIGO LAVIÑA: En funció de la llengua, tens uns recursos i unes limitacions. Trobar un llenguatge creïble és una pota bàsica per fer funcionar la història. No és el mateix el català que parla un senyor de 60 anys que el d’un nano de 15. Hem de rapejar tal com parlem. Podem començar a parlar d’una escena de rap? R.L: No. P.L: Què hem d’entendre per escena? Bandes que comparteixen afinitats, espais on tocar, públic, punts de connexió, i els mitjans els engloben dins un mateix context... P.L: De tot això, el que té més a veure en la construcció de l’escena del rap en català és el

17

Viatge a Montserrat

que fa referència als mitjans. En aquest moment, hi ha voluntats disperses de molta gent que s’expressa a través del MySpace, xarxes socials i plataformes diverses. Hi ha projectes interessants i incipients, sí. Però tampoc tantes bandes, i de les que hi ha, molt poques són capaces de fer una bona producció. R.L: Quan ens trobem un xaval de 17 anys que rapegi en català i ens doni trenta mil voltes, ja t’ho explicaré. Llavors ja tindrem escena. P.L: O el dia que puguem muntar un bolo que peti amb tot de bandes rapejant en català, llavors ja ho veurem. De moment, no ha passat. I creieu que passarà? P.L: És possible que hi estiguem més a prop ara que fa cinc anys. Dient això quedem bé, no? R.L: Jo, si el Pau diu coses ben dites i ben explicades, mai tinc res més a afegir. enderrock.cat

L’astre baixa de la pàtria celestial per engegar una travessa terrenal que ens guiarà fins al santuari montserratí. Una expedició solemne i sentimental, on Portet demostra de nou que la seva música segueix el seu propi corrent ètic i estètic. Quimi Portet és guapo i fa bones cançons. I si en aquest disc està més guapo... és perquè escriu i canta algunes de les millors cançons fins ara mai escoltades. Elisenda Soriguera

PUNYS FORA Coratge!

Punys Fora són una banda de punk-oi! a qui sembla que només preocupen dos temes: Catalunya i el Barça. Són alumnes de bandes especialistes a ametrallar píndoles de minut i mig de distorsió com Cock Sparrer o Opció K-95. Sonen bàsics però autèntics, odien la policia, els nazis i tots els polítics mentiders, i acaben cantant el “Rosa d’abril”. Què més podríem desitjar de la joventut dels nostres barris? Roger Palà

MIQUEL GIL & MANEL CAMP TRIO Miquel Gil & Manel Camp Trio

A Miquel Gil, sempre li agrada fer sortides estilístiques. Ara arriba un àlbum amb el pianista Manel Camp que neix de l’espectacle Vellut. Recuperen les versions de Pi de la Serra (“L’home del carrer”), de Leonard Cohen ( “La torre dels sons”) i d’Astor Piazzola (“Balada para un loco”). Versions d’Sting, Paolo Conte i Serrat desfilen per un disc que té la màgia d’un cabaret, de distàncies curtes. Helena Morén Alegret


18

BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC TEXT: ALBERT LLADó (albert@edicat.cat) / FOTOS: CLÀUDIA MACCIONI

JORDI PUJOL, EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Ara, del bé comú no en parla ningú” Presentar Jordi Pujol en poques línies és un esforç tan complex com innecessari. Nascut a Barcelona l’any 1930, va ser President de la Generalitat de 1980 fins a 2003 i es va convertir indiscutiblement en un referent polític a Europa. Avui, tot i que està retirat de la primera línea, no ha relaxat la seva activitat diària a través de la Fundació que porta el seu nom i que vol difondre el seu pensament. Després que la primera part de les seves Memòries es convertís en un èxit editorial, es publica la segona part. És el moment d'aturar-nos, fer un repàs a la seva formació vital i política, i escoltar les seves reflexions sobre què ha estat, què és i què serà Catalunya. Com va influir en la seva formació la infantesa a la casa de pagès de Premià de Dalt? Dels sis als nou anys, vaig viure tres anys seguits a Premià de Dalt. Després, fins als setze anys, hi vaig passar llargues temporades... quatre mesos a l’any, com a mínim. Per tant, no era vist com una persona forastera, sinó que estava amb la meva família, els meus avis, que eren pagesos... molt involucrats amb el poble. I, sí, aquest contacte amb la naturalesa, amb la pagesia, ha fet que moltes de les comparacions que faig servir vinguin del camp i de la manera de parlar de llavors. Ara, cal dir que jo sóc molt barceloní... vaig tenir la meva formació bàsica aquí... Però aquestes dues coses juntes, l’Eixample de Barcelona i el Premià de Dalt dels meus avis, han configurat la meva personalitat. Va estudiar, però, en una escola alemanya... Sí, és veritat. Vaig tenir la sort d’entrar en contacte, des de molt jove, amb les dues cultures europees més importants de llavors: l’alemanya i la francesa. Això, és clar, et permet una projecció... no quedar-se tancat. El meu pare em va apuntar a l’escola alemanya, i a la vegada vaig fer cursos a l’institut francès. Això ha fet que sigui un patriota europeu, i això li dec al meu pare,

Jordi Pujol en un moment de l’entrevista, al seu despatx de la fundció que porta el seu nom.

BIOGRAFIA Jordi Pujol i Soley neix el 9 de juny de 1930 a Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola, amb qui té 7 fills. Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. El 13 de juny de 1960 és empresonat pel règim franquista pels fets del Palau de la Música. Hi restarà fins al 1962. Comença a fer política activa amb la creació, l’any 1974, de CDC, partit del qual és encara president. És escollit president de la Generalitat de Catalunya com a cap de llista de la coalició nacionalista Convergència i Unió (CiU) des de 1980 fins al 2003.

que em va orientar. Com els de la meva la meva generació, molts anys després vaig conèixer l’altra cultura important, la que avui sembla que domina: l’anglosaxona. Parli’ns de què era Virtèlia i de les activitats a la Confraria Major de la Mare de Déu de Montserrat, de mans de mossèn Pere Llumà. Virtèlia era una escola, a la qual no he anat mai. Però, en aquesta escola, organitzaven diverses activitats a través de la Confraria, i m’hi va portar un amic. Era un lloc de formació, d’arrel cristiana i catalanista (catalanista dels anys quaranta, o sigui, amb moltes dificultats...). M’hi vaig trobar bé i m’hi vaig quedar. A les seves Memòries, diu que allà va aprendre el significat del concepte de lideratge, entre altres coses. Què és un líder? Bé, vaig ser, durant tres anys, president de la Confraria (Confrare Major) i havia d’organitzar excursions, activitats... Per tant, m’havia de responsabilitzar que allò anés bé, que fos beneficiós per als nois i noies. Havies de tenir capacitat per transmetre ànims, havies de ser el primer d’arribar i l’últim de marxar... En fi, quan vas d’ex-

cursió, has de saber on vas. I has d’anar endavant de tot, o al darrera, per ajudar els que no poden seguir. Totes aquestes coses són d’un lideratge molt elemental...

“La gent va entendre que per governar Catalunya s’havia de votar un partit català” Els seus principals referents polítics, els situa en Enric Prat de la Riba i el president Macià. Quines qualitats veu ens ells que no puguem extreure de Cambó o Companys, per exemple? Cal dir que jo tinc un gran respecte per Cambó i per Companys (dos grans personatges que no podrem oblidar mai), però sí, Prat de la Riba i Macià han estat els meus referents polítics, tot i que eren molt diferents. M’ha influenciat molt aquell entusiasme de Macià, el “fervor” com deia ell, el seu patriotisme... i la idea clara de construir el país,

maó a maó, de Prat de la Riba... O sigui, la capacitat de commoure d’un i la de pensar en les estructures bàsiques de l’altre. Vostè va ser l’impulsor de l’ Afer Galinsoga, el seguit de campanyes, el juliol de 1959, en contra d’aquest director de La Vanguardia que, en sortir d’una missa, va dir que “tots els catalans són una merda”. I, el 19 de maig de 1960, dels Fets de Palau on - en presència d’uns ministres de Franco es va prohibir interpretar el Cant de la Senyera - es van llançar els pamflets escrits per vostè que li van costar un consell de guerra. Durant tot el temps de lluita clandestina, tenia la sensació que acabaria a la presó? Tenia clar que podia passar això. Tant ho sentia que, quan em vaig declarar a la meva dona, li vaig advertir que es casava amb una persona que tenia altres inquietuds, més enllà de la família, i que el podien acabar portant a la presó. Jo no hi podia renunciar i ella, que és i era molt catalanista, ho va acceptar. Fins avui. Finalment, va estar dos anys i mig a la presó a Saragossa, i un de confinament a Girona. Ara, amb el pas del temps, recorda més aquells mesos?


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

No, no especialment... Això no vol dir que no em canviés estar allà... vaig pensar, vaig escriure... i em va canviar el caràcter. Em vaig tornar més interioritzat. El 1974, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Vostè manté a les Memòries que sempre ha sigut un partit de centreesquerra. Què li diria a la gent que el defineix com a conservador i de dreta? Llavors, eren moments de molta agitació i de molta radicalització. Moltes de les que coses que l’esquerra deia aleshores després no les

“Un líder ha de tenir capacitat per transmetre ànims” van acabar fent. Per sentit comú. I, en moltes ocasions, la conducta personal d’alguns no era la mateixa que predicaven. També hi havia manca de formació i donava la sensació que es tractava de qui la deia més grossa. D’aquesta manera, és clar, als qui teníem una actitud realista, i que no miràvem a la política en termes de fantasia, ens tatxaven de dretes. A vegades, encara ho fan. Després de dues eleccions amb resultats poc favorables, el 1980 CiU guanya a les eleccions. Per què creu que hi va haver aquest gir a Catalunya? La tendència era votar esquerra. Acabàvem de sortir d’una dictadura i la gent estava molt radicalitzada: o a l’esquerra o a la dreta. Nosaltres ocupàvem el centre, volíem ser el pal del paller, i la gent va entendre que per governar Catalunya s’havia de votar un partit català i de tendència indiscutiblement catalanista, de casa. Tots els pronòstics eren dolents, però vam guanyar.

19

A la fundació  que porta el seu nom, es dedica, entre altres coses, al que ha anomenat irònicament l’IVA. Creu que hi ha una crisi de valors a la societat actual?  L’IVA són les Idees, els Valors i les Actituds. Hi ha una crisi de la cultura del respecte, de la responsabilitat. Això no és un problema únicament català però, a Catalunya, com que tenim un poder polític limitat, és molt més greu. Ara, del bé comú no en parla ningú. Si la gent no té la moral de l’esforç, si no té un projecte en comú, no anirem bé.

Jordi Pujol fou president de la Generalitat durant 6 legislatures, des de 1908 fins al 2003


20

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC

JOVE

EDUCACIÓ

GUIA

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

EDUCACIÓ

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

CAMPS DE SOLIDARITAT A Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia Al juliol, agost i setembre

Inscripcions per a l’estiu 2010 durant els mesos de gener i febrer!

No ho oblidaràs mai! camps@setem.cat

POSTGRAU I MÀSTER

En Desenvolupament Internacional Edicions Tardor, Hivern i Estiu Titulació pròpia de la UPC postgrau.master@setem.cat

SETEM - Catalunya Tel. 934415335

www.setem.cat

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

EDUCACIÓ

Centre adscrit a:

EDUCACIÓ

GRAU EN TURISME

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com


L’HIPERBÒLIC sexe

L’HIPERBÒLIC calaix de sastre 21

TEXT: aTÒMIC gIRLS

5

6

7

8

9

10 11 12

 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

A D

E

10 V

O

L

L

9

T

L

O

8

A R

V

7

V

 

6 5

O

A

E

S E

P

I B

 

 

P

R

E N

E

E G L

A

L

N

I

 

P

U N

2

A G

P R O P

1

5

1

A

T 3

A

P A 4

A

 

M

I  

  I C

E G

T A

N A

R F

A M

3

F

B

T

C

R

T

4

2

 

B

M A

T E L A 6

I

  O F

A

A A

E   A I

R M

E T

E

P O

O R

A N D 7

8

9

P   Q

U A

D

A P U   T A

T N I U Q  

R M A A O T I  

R C I

A D

R

E S S A

10 11 12 A   J

ZODIAC

X

Solució:

O

deria.cat

4

 

Així és que ja ho sabeu, no sabem si l’hivern serà magre, però tot el que hem viscut aquest estiu, tot això que hem guanyat! Que tengueu un bon començament de curs i carpe diem!

3

S

Un dels actes d’aquest estiu que més ens ha cridat l’atenció va ser la correguda en roba interior de Bunyola. Encara que la temperatura ambient fos una mica freda, els participants demostraren tenir una temperatura corporal elevada. S’hi pogué veure poca roba, qualque culet a l’aire i altres herbes... Els guanyadors del primer premi, un estol de joves vestits únicament amb un carabassó i una mata de lletuga... I nosaltres ens demanam: i on és la tiula?

2

R

Ara bé, facem una reflexió dins nosaltres mateixos i pensem si aquest estiu hem adquirit uns altres coneixements, els que vénen de l’experiència, de l’instint, de la seducció, del món terrenal... de la carn!

La canícula revoluciona les feromones. Això és, almenys, el que diuen els tòpics. Que la calor fa que la nostra temperatura corporal augmenti i que, com que anam més lleugers de roba, ens excitam més. Mentre que uns es dediquen únicament i exclusivament a lligar i molts decideixen “estrenar-se” amb la basca de l’estiu, altres es discuteixen, entren en crisi i tallen relacions. El que està clar és que la calor ens afecta, ja sigui per aparellar-nos o per trencar amb tot!

1

A

Aŀlots i aŀlotes, s’ha acabat l’estiu i un nou curs. El solellet i la platja donen pas als apunts i a les sessions d’escoltar i escoltar per adquirir nous coneixements, que han de fer de nosaltres unes més cultivades persones...

També a Felanitx, vàrem tenir el plaer d’assistir a les festes de Sant Agustí, alcohol, disfresses, bogeria, festa d’espuma, espuma, camisetas mojadas.... Aquí és on vàrem tenir els ulls realment badats. Festes d’espuma, o el que és el mateix, camisetes banyades. La suor, l’espuma que et resseca, el cotó dolent de la camiseta de la teva penya causa furor en el sexe contrari, això és, els homos erectus...!

PAU VIDAL

11

Les mallorquines Atòmic Girls, col·laboradores habituals de L’Hiperbòlic, comencen curs pensant, encara, en les passions de l’estiu. A continuació, podem llegir el relat de com es viu la calor a l’illa...

Mots encreuats

12 D

amb mooolt d’amor

Passatemps

13 A

Tornen les Atòmic Girls...

acpg

premsa gratuïta i mitjans digitals

HORITZONTALS: 1.Publicitat a favor del règim (en alta temporada electoral). Obre joc / 2.Olia, sobretot la punta. Mesurada a la manera navarra / 3.De la punta que dèiem, el cap. Amuntego els aspirants a dur l’avió. Sortint del paradís / 4.Ha amagat la fèmina, el traïdor. Aquells romanços amb què fa segles que ens vénen / 5.Plaç il·limitat. Mesura la llargada de la Moulinex?: no, la profunditat de la mar / 6.Passejam distretament sota el conjunt de voltes. El peix que talla / 7.El poble escandinau que amaga la verga. Declara ser en Pereira / 8.Un Colt per menys de cent dòlars. De vegades és un paperet, de vegades molts calers / 9.Tenebrosa com la vall entre Palafrugell i Palamós. Amics de Tot Quisqui / 10.Prohibeixi la reducció del vedisme. Vagaregeu desanimats. Una d’un / 11.No cal que t’aboquis, que ets incorpori. Color de fruit dolcenc i ataronjat / 12.Una de dues. És a les xapes com la Boqueria a les boques. Pren quan no té re / 13.Dibuixaina a cop de moresc. Una menjada durant l’escapatòria. VERTICALS: 1.Aprenent de vigilant de garatge. No està dotada de vulva ans de volva / 2.S’acaben la carn. Arguments esgrimits en els debats d’extraradi. P amb crossa / 3.Un bon embalum per dur amunt. Jueva amb totes les de la llei mosaica / 4.Del bisbe amb possibilitats. En Bambi tot alterat per una bimba en mal estat / 5.A la punta de la llengua. Videoartista sense tantes ínfules. Aperitiu de l’aperitiu / 6.La meva preferida es deia Maria i va acabar enfarinada. Com a herbes remeieres són força ineptes / 7.Símptomes d’afonia. Resultat de la feina de l’artista esmentat. Peus de porc / 8.Ens adonem que no té por. Element del qual estan formades les Francines / 9.La mandra duta a patologia. Vocalitzen a Peralada / 10.Una amiga en un racó. Quadradet per separar lletres de cap per avall. El mànec de la paella / 11.Sal de crom només a l’abast dels diplomats. Gent que salta perquè té quartos / 12.Biga que es passa el dia jaient. Quan estira la manta veu que té els quarts a sota.

La influència dels astres en la teva vida

(octubre - novembre) Imma del destí (bruixot_r @ hotmail.com) ÀRIES: Les noies d’aquest signe passareu uns dies una mica magres. Les coses no sortiran com voleu i tot es convertirà en un problema. El millor que podeu fer és agafar-vos les coses amb calma i mirar de desfogar-vos amb qui pugueu. Per altra banda, els nois tampoc tindreu els millors dies de la vostra vida. Però tampoc seran tant dolents si tenim en compte que en l’apartat de la parella hi haurà molt bon rotllo.

BALANÇA: Aquests són uns dies una mica perillosos, pel fet que hi ha molt rebombori dins el vostre signe i això comporta molt de moviment. El millor que es pot fer en situacions d’aquestes és tenir paciència i mirar que els aspectes que us afecten ho facin el millor possible. De totes maneres, el camp més perillós és el de la parella. Si en teniu, és clar. Hi haurà molta diferència d’opinió, no vulgueu ser molt durs.

TAURE: És molt possible que trenqueu amb algú amb qui teniu un rotllo purament sexual, i és que en el camp dels amants tindreu noves possibilitats i us cansareu del que teniu ara. Vosaltres no sou persones a qui els hi vagi això de tenir històries a part de la parella, però, de vegades, passen coses i és probable que, si no us ha passat ja, us passi ara. De totes maneres, si voleu ser fidels, només cal dir que no i ja està.

ESCORPÍ: Tot i que hi ha, se us trenquin les coses sense solta ni volta, hi ha molta facilitat de fer treballs manuals i artístics. Tan sols haureu de mirar de comprar més material del compte per si feu alguna destrossa. A part d’això, i com a cosa més normal, us diré que, en aquests dies, viureu molt bon rotllo amb els amics que us demostraran el seu afecte incondicional i fidel quan cal.

BESSONS: Hi ha moltes coses que us van a favor, és qüestió d’aprofitar-les. Ara bé, l’apartat on la cosa pinta millor és en el camp de la parella. Si en teniu, és molt probable que us deixi diners o bé que us faci un bon regal de tot cor i perquè ho senti a l’ànima. I si no en teniu, potser l’acabareu trobant al llarg d’aquests dies. Heu de tenir en compte el que dieu, aneu massa directes i pot ser perillós.

SAGITARI: Tindreu dies d’alts i baixos molt exagerats, tant estareu plorant com rient a la desesperada, no cal que us preocupeu ja que sabreu com portar els vostres desnivells d’una manera més aviat productiva i reconfortant per vosaltres i els que us envolten. Per altra banda, amb l’única cosa que us diré que aneu en compte és amb els desplaçaments ja que ha hi possibilitats d’ensopegades petites.

CRANC: Al llarg d’aquests dies, us podeu trobar amb situacions ben curioses i, fins i tot. Còmiques, el més probable és que us feu un tip de riure amb qualsevol cosa i és que tindreu el somriure fàcil i és el millor que li pot passar a ningú. Ara bé, tampoc cal que us mofeu de tothom perquè sinó us guanyareu l’enemistat d’algú. Si teniu fills, és possible que us facin enfadar, tingueu paciència i tranquil•litat.

CAPRICORN: Podríem dir que el millor camp per a vosaltres al llarg d’aquests dies és el sexual. Hi ha molta facilitat a què pugueu practicar el sexe sense cap mena de problema. Si no teniu parella potser trobareu algú que se us hi posa bé perquè té les mateixes necessitats. Però no tot és això, ja que teniu una gran facilitat a solucionar problemes emocionals que s’han de posar en ordre i ara es pot fer.

LLEÓ: Us convindria fer un petit canvi d’aires, o bé fer un canvi d’imatge. Posar-vos a la moda també es podria considerar com un petit canvi d’aires. I és que esteu una mica bloquejats i això no és pas el que us va millor. De totes maneres, també us haig de dir que al llarg d’aquests dies us poden passar coses que no us espereu i que poden fer-vos canviar el ritme que porteu ara. Serà per millorar, no patiu.

AQUARI: Teniu la possibilitat de centrar-vos en un tema que porteu força malament, els diners. Teniu molt bons aspectes que us ajudaran a sortir del clot on us heu mig ficat, ja que la cosa està greu però tampoc tant com per no saber que s’ha de fer, la qüestió es anar en compte i esperar a gastar fins que s’hagi posat tot al seu lloc, ja que de vegades els pagaments fraccionats s’acumulen i costen de pagar.

VERGE: Estareu molt animats però al mateix temps molt exaltats. Això us pot comportar dues coses, l’una que us ho passeu molt bé amb qualsevol cosa i que animeu a tothom sense fer gaire res. I la segona, que us crispeu molt ràpidament i això provoqui alguna enganxada amb algú dels que esteu. El que us diria és senzillament que quan veieu que la cosa s’enfilal, trenqueu la tensió anant a donar un vol.

PEIXOS: Heu de mirar com us ho feu per controlar els vostres impulsos, tant si esteu molt contents com si esteu molt enfadats perquè amb la vostra manera de parlar anireu massa directes i es probable que us entenguin malament, provocant algun malentès que costi d’aclarir. O sigui que ja ho sabeu, abans de dir res, respireu a fons i torneu a pensar què voleu dir amb calma. Us estalviareu històries. 


22

CULTURA L’HIPERBÒLIC TEXT: DIEGO GIMÉNEZ (diego@edicat.cat)

RECOMANEM

AGENDA NOVEMBRE09

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: 27-10-09

EN LLOC SEGUR

LA MUTACIÓ SENTIMEN-

Wallace Stegner

TAL

Libros del Asteroide

Carme Torras

21,95 euros

Pagès editors

376 pàgines

18 euros

L’EDICIÓ INDEPENDENT: REALITAT I FUTUR A CÀRREC DE JOANA COSTA

319 pàgines

Conferencia

Quan dues joves parelles es coneixen durant la Gran Depressió, sorgeix entre elles una amistat que durarà tota la vida. Encara que són moltes les coses que comparteixen a l’inici –Charity Lang i Sally Morgan esperen el seu primer fill, els seus marits Sid i Larry són professors de Literatura a la Universitat de Wisconsin–, la seva relació es va fent més complexa a mesura que comparteixen dècades de lleialtat, amor, fragilitat i desacords.

A La mutació sentimental, premi Pedrolo 2007, l’interès científic es fon amb el literari en una societat futura on els robots personals han modificat el pensament, les relacions i els sentiments per millorarlos o empitjorar-los, segons l’apreciació de cadascú. Segona novel.la de la Carme Torras, robotista i professora d’investigació de la UPC i afeccionada entre d’altres coses a la ciència-ficció.

BIODIVERSITAT Exposició Plaça de Pau Vila (davant del Museu d’Història de Catalunya). Plaça Pau Vila, 1. Barcelona

Biblioteca Francesca Bonnemaison. Carrer

www.bcn.cat/museuciencies

Sant Pere més Baix, 7. Barcelona

Entrada gratuïta

La fil·lologa Joana Costa explora el passat i el present del best-seller dins del cicle “vine a fer un cafè amb...”

Aquesta mostra explica als seus visitants en què consisteix la biodiversitat i perquè i com cal conservar-la. A més, s’endinsa dins de l’ecosistema mediterrani donant a conèixer cada part que el forma.

Dies: novembre

Dies: fins al 20-11-2009

932687360 Entrada gratuïta

LA CASTANYADA Teatre Tot Catalunya Segons el número de panellets, moniatos i

CINEMA

Dies: fins al 15-11-2009

castanyes

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.

IMATGES I MEMÒRIA DE MAUTHAUSEN Exposició Capella Santa Àgueda. Plaça del Rei, 9. Barcelona www.museuhistoria.bcn.cat Pagament

Exposició itinerant impulsada per les Amicals de Mauthausen de França i d’Espanya i pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria. Es va inaugurar el 6 de maig de 2005 al camp de Mauthausen amb el propòsit de retre homenatge a les víctimes de la persecució nazi.

CREPUSCLE 2

LA CARRETERA

Director: Chris Weitz. Actors principals: Robert

Director: John Hillcoat. Actors principals: Viggo

Pattinson, Kristen Stewart, Nikki Reed, Ash-

Mortensen, Kodi Smit-McPhee, Charlize Theron.

ley Greene, Jackson Rathbone, Kellan Lutz

www.theroad-movie.com

DEPECHE MODE

120 minuts

112 minuts

Concert

Bella Swan (Kristen Stewart) cau desolada per la inesperada marxa del seu estimat vampir, Edward Cullen (Robert Pattinson), però el seu esperit es comença a recompondre gràcies a la creixent amistat amb l’irresistible Jacob Black (Taylor Lautner). Sobtadament, Bella es troba immersa al món dels homes llop, ancestrals enemics dels vampirs, i la seva lleialtat és posada a prova...

Adaptació de l’aclamada novel·la de Cormac McCarthy guanyadora del Premi Pulitzer que relata la història d’un pare (Viggo Mortensen) que tracta de posar en lloc segur el seu fill (Kodi Smit-McPhee) en un ombrívol món postapocalípic on el canibalisme i la pèrdua d’esperança és la nota comuna. Una gran estrena per als amants de les pel·lícules apocalíptiques.

Dies: 20 i 21-11-2009

Palau Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7.

WEB

Barcelona 934262089

Dies: fins al 08-11-2009

UNA COMÈDIA ESPANYOLA, DE YASMINA REZA DIRIGIT PER SÍLVIA MUNT Teatre Teatre Nacional de Catalunya - Sala Gran. Plaça de les Arts, 1. Barcelona www.tnc.cat De 15 a 24 euros Espectacle recomanat a partir de 16 anys.

Dies: fins al 22-11-2009

ELS RACONS DE LA MEMÒRIA, 35 ANYS FENT EL PALLASSO! Teatre- Circ Cric Teatre Lliure. Plaça Margarida Xirgu, 1. Sants-Montjuïc. Barcelona 932189251 Pagament

ORSAI.ES

FANTASY FOOTBALL

http://orsai.es

http://es.uclfantasy.uefa.com

Hernán Casciari va néixer a Mercedes, Buenos Aires, el març de 1971. És escriptor i periodista. Ha rebut el 1r Premi de Novel·la a la Biennal d’Art de Buenos Aires (1991), amb la novel·la Subir de espaldas la vida, i el premi Juan Rulfo (París, 1998), amb el relat Ropa Sucia. Des de l’any 2000, resideix a Barcelona, .

Comença una nova temporada de futbol europeu i, un any mes, encetem la nova temporada del joc Fantasy Football, el joc on line que acull jugadors de tot el món. Jugar és molt senzill, només t’has de registrar i triar una alineació. Els millors de cada jornada poden optar a diferents premis.


L’HIPERBÒLIC cultura

9

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ Dies: 27-11-2009

Dies: fins al 31-12-2009

Concert

Teatre

MUSE

23

ESCOLA D’ESCRIPTURA

JOSEP PLA (1897-1981)

Pavelló Olímpic de Badalona. Avinguda

Fundació Josep Pla. Palafrugell

Alfons XIII, s/n. Badalona

www.fundaciojoseppla.cat

933978161

L’HIPERBÒLIC ABCDEFG...XYZ

4 euros

Cada divendres a les 18h. Dies: fins al 31-12-2009

ELS PARES DE LA TÈCNICA Activitat Museu de la Tècnica de l’Empordà. Carrer Fossos, 12. Figueres www.mte.cat 3 euros

“Els Pares de la tècnica” és una nova activitat del Museu de la Tècnica de l’Empordà que permet al visitant descobrir, de forma lúdica i atractiva, la història d’alguns dels objectes més representatius de la col·lecció Padrosa-Pierre. El recorregut proposat repassa, així mateix, les primeres passes de la mecanització de la vida que va tenir lloc a banda i banda de l’Atlàntic durant els segles XIX i XX. L’activitat, d’una hora de durada i adreçada al públic familiar, es porta a terme els caps de setmana i durant els períodes no lectius. Dies: fins al 20-06-2010

ESPAI DE BREAKDANCE DINS EL PROJECTE ‘TEMPS DE BARRI, TEMPS EDUCATIU COMPARTIT’ Activitat Centre Cultural Les Corts - Casal de Joves Les Corts. Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33. Les Corts, Barcelona 932916499 Entrada gratuïta

Dilluns, divendres i dissabte de 20:30 h a 22:00 h Dies: fins al 31-12-2009

PARLEM DE DROGUES Exposició CosmoCaixa Barcelona. Carrer Isaac

EL ROMANÇO DE LA HIPOTECA És perill silenciat tenir el somni de voler una casa en propietat, fugint dels progenitors o de la llibertat. Ens cal avui, de vós, un cop de mà i també, si no és molt demanar, si ens poguéssiu avalar. Pare sostre que badeu des del cel i ara els preus del sòl estan pels núvols. Pare nostre que féu que la fel sigui i campi, ficada al nostre món. Vingui amb nosaltres a veure un pis, I faci’s la nostra voluntat de comprovar, aquí a terra, com ens prenen el pèl. El nostre pas de cada dia, lent, amb la hipoteca, ens dóna enyor el dia d’ahir, i en recordem remotes festes i ens venen culpes. Bancs, caixes, reposeu les vostres urpes!

Newton, 26. Barcelona 932126050 De 2 a 3 euros

“Parlem de drogues” és una exposició per reflexionar sobre les drogues, l’impacte social que tenen, els efectes que provoquen sobre la salut i la importància de la prevenció. I també sobre com dur a terme arguments propis des del coneixement per prendre decisions amb responsabilitat.

Així com tots nosaltres afrontem els nostres voltors, vós no permeteu que caiguem en l’atur ni la reflexió, ans deslliureu-nos d’acabar malalts de ment. Josep de Flix

Canuda, 6 08002 BCN Tel. 93 317 49 08 www.escoladescriptura.org


L'Hiperbòlic_76  

Revista gratuïta per a universitats

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you