Page 1

L’HIPERBÒLIC 69

www.deria.cat

febrer 2009

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

Xevi Camps La nova cara de Ventura Pons

N ANYA U U G I IPA PARTIC ’ESQUÍ etto CASC D a.cat

eri www.d

Dones i ciència | Tàpies compleix 85 anys


L’HIPERBÒLIC

2

editorial

L’HIPERBÒLIC 69

FEBRER

2 EDITORIAL Un any per guanyar 3 UNIFICCIONS L’aventura de crear històries 4 MÓN UNIVERSITARI 5 DIUE Dones i ciència 6 EL CONVIDAT Xevi Camps, actor

8 JOVENTUT El Fotoconcurs del Carnet Jove 9 ALTAVEU Manel, les cançons d’ara 10 TEMA DEL MES Antoni Tàpies compleix 85 anys 12 ENTREVISTA La Copa del Món d’esquí femení 13 CATNEU Treu el màxim partit a la neu 14 ENTREVISTA Isaac Vergés 16 PIRENA Els catalans conquereixen Pirena 18 BOCA A BOCA Sergi Belbel, director de teatre 20 GUIA JOVE 21 SEXE Del súper a la parròquia 22 RECOMANEM 22 AGENDA FEBRER 2009 22 ESCOLA D’ESCRIPTURA

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

Un any per guanyar Posem la televisió i tothom en segueix parlant: la maleïda crisi. Comencem malament aquest 2009 si alguns mitjans estan obsessionats en posar-nos la por al cos. Naturalment que hi ha crisi i naturalment que és època d’estrènyer el cinturó. Però això no és la fi del món. Es perdran llocs de treball i hi haurà moments difícils, d’acord. Però també és l’hora de ser creatius, de veure possibilitats allà on abans no n’hi havia, i de “netejar” el mercat de tanta especulació. Ara cal mirar on no miràvem fa uns mesos. Mentre nosaltres ens queixem d’una recessió econòmica causada per l’ambició sense mesura d’alguns bancs i – perquè no dir-ho – de molts ciutadans, cal ser conscients com un altre poble, el palestí, està patint una invasió d’un estat que utilitza el genocidi com a política exterior. Les coses pel seu nom. I és necessari mirar allà per, sobretot, demanar que aturin els assassinats. És veritat que el conflicte a Gaza no és l’únic del món. Només a l’Àfrica, cada dia, hi ha massacres per repartir-se els recursos bàsics, com l’aigua o les zones de cultiu. Però això no justifica que callem davant dels abusos d’Israel. Si som més conscients de les injustícies a Orient Pròxim és perquè tenim imatges i, tot i les dificultats que tenen els periodistes per treballar a la zona, informació constantment actualitzada. Per tant, la comunicació és un valor afegit que no podem deixar d’atendre. Estar informat és sinònim de ser més lliure. Per aquests motius, estrenem temporada engegant els motors d’UniFiccions, on volem premiar amb un viatge – com l’any passat – el talent de qui escriu ficció. Perquè la literatura és una interpretació de la realitat, una manera d’interpretar-la per comprendre-la una mica millor. Comença l’aventura.

Flaixos

Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls, David Baret, Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Foto portada: Ivan Giménez Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Membres de:

Tirada 26.330 exemplars

Amb el suport de:

Xifra:

Lloc:

La frase:

+ de 1.000

Guantánamo

Aquest és el número de víctimes mortals, en

Ara que sembla que els Drets Universals

Probablement Déu no existeix

el moment del tancament d’aquesta edició,

siguin paper mullat, i que la comunitat in-

Amb aquesta frase s’ha engegat una campa-

a Gaza. Els atacs de l’estat d’Israel, tot i que

ternacional s’ho miri tot des de la passivitat,

nya a favor de l’ateisme a dues línies d’auto-

asseguren el contrari, no han diferenciat

rebem bones notícies. Segons la cadena de

bús (14 i 41) de Barcelona. Finançada per les

entre milicians i civils i ja han provocat el

televisió CNN, Barack Obama, el president

associacions Unió d’Ateus i Lliurepensadors

terror en diversos hospitals que han sigut

electe dels Estats Units, ha assegurat que

(UAL), i Ateus de Catalunya, costa uns 2.500

bombardejats. Més de 100 nens ja han

en el moment d’assumir al càrrec farà tan-

euros. La resposta no s’ha fet esperar: ara

perdut la vida. I ningú pot posar en dubte la

car aquest camp de concentració situat al

E-Cristians, organització presidida per Josep

seva innocència ni acusar-los de terroristes.

sud-oest de Cuba on encara hi ha 250 per-

Miró i Ardèvol, ja ha anunciat que contractarà

A ells, no.

sones retingudes. Naturalment, sense judici

una campanya similar com a rèplica.

previ i sense cap garantia de justícia.


L’HIPERBÒLIC

3

UNIFICCIONS

UniFiccions: L’aventura de crear històries, torna al febrer Irene Torra, irene@edicat.cat

Ets dels que s’inventen històries sobre les persones que fan el mateix trajecte a l’autobús? T’agrada inventar històries, crear personatges i escriure per passar una bona estona? Si ets així (o no!), UniFiccions és el teu concurs. Llegeix una mica més d’aquest reportatge i assabenta’t de com pots guanyar un viatge a Egipte, un iPod i d’altres obsequis tot desenvolupant la vena d’escriptor que tens a dins.

participar-hi. El grup guanyador va ser “Eutrapèlia”, format per Maria Pau Farrés Vidal i Gemma Pellissa Prades, estudiants de la Universitat de Barcelona, que van guanyar un viatge a Egipte ple d’aventures. Ara preparem la segona edició d’UniFiccions, on ben aviat hi podràs participar si tens ganes d’inventar-te una història, de fer-la crèixer en quatre capítols i, sobretot, de passar-t’ho bé amb el joc de l’escriptura.

1

Calendari

2

Premis

Novetats i notícies FICCIONS. Què, qui i com. Què? UniFiccions és un concurs literari en català que proposa crear una història de ficció dividida en quatre capítols i que pren com a punt de partida un primer inici. Hi ha cinc propostes per escollir, aquest any amb textos de Josep Mª Espinàs, Maria-Antònia Oliver, Narcís Oller, Francesc Trabal i Carme Riera. Qui? Hi poden participar, de manera individual o en grups de fins a tres persones, estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys de tots els territoris de parla catalana. Com? UniFiccions es desenvolupa a la xarxa a través del web www.ficcions.cat, on trobareu tota la informació necessària per participar-hi i on cal registrar-se per publicar les històries.

Un any d’històries L’any 2008 va nèixer el concurs UniFiccions i dos-cents estudiants universitaris dels territoris de parla catalana (des de Girona fins a Elx, Barcelona, Lleida i Tarragona) es van animar a

Aquest febrer el concurs engega per segona vegada, amb el projecte renovat i amb la col·laboració de la Xarxa Vives d’universitats, que dóna suport al concurs i que formarà part de l’organització. Una altra de les novetats que presentem és la pàgina web, www.ficcions.cat, que es troba actualitzada amb continguts d’interès, sortejos i entrevistes. En aquesta pàgina, s’hi hauran d’anar publicant els capítols de manera quinzenal i, alhora, també servirà com a espai de trobada entre les persones que participen al concurs. A més, hi ha la possibilitat de votar els capítols que més t’agradin i, tot i que no no afectarà la decisió final del jurat, la història més votada rebrà el premi popular. Pel que fa al jurat, els membres que el formaran seran persones relacionades amb el món de la literatura, l’educació i la cultura catalanes que valoraran la qualitat literària dels textos, la coherència argumental, i l’originalitat de les històries. Si vols saber-ne més, consulta la pàgina web o escriviu-nos a ficcions@edicat.cat. T’hi animes?

Inici del concurs: 9 de febrer, publicació dels inicis al web i registre Capítol I: del 23 de febrer al 8 de març Capítol II: del 9 de març al 22 de març Capítol III: del 23 de març al 5 d’abril Capítol IV: del 20 d’abril al 3 de maig Veredicte i lliurament de premis durant el mes de maig

Millor història: Un viatge a Egipte Història finalista: Un iPod per a cada membre del grup finalista Millor història de cada universitat: Els membres del grup que hagin escrit la millor història de cada universitat (amb una participació igual o superior a 20 persones) rebran un iPod Premi popular: Els membres del grup de la història que obtingui més vots al web rebran un obsequi *Avís: Els premis no es podran bescanviar pel seu import en efectiu.

3

Guanyadores de la 1a edició Quan la Mari Pau em va parlar d’UniFiccions em va cridar l’atenció pel format: el relat s’havia de lliurar per capítols. Era una bona manera d’obligar-me a escriure amb regularitat i el premi era temptador, un viatge a Egipte! Des del moment en què ens hi vam inscriure, vam dedicar-nos a perfeccionar les nostres habilitats pictòriques: dibuixàvem piràmides, creuers, déus amb cap de cocodril i déus amb cap de falcó. Somiàvem. El 15 de maig, al jardí de l’Ateneu atapeït de jóvens, se’ns va proclamar guanyadores. Personalment, aquest reconeixement m’ha donat més confiança a l’hora d’escriure, només em falta trobar un personatge tan recargolat com Alfonso per tornar-m’hi a posar amb la mateixa energia. Text: Gemma Pellisa Prades


4

L’HIPERBÒLIC

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són

notícia

UNIVERSITATS

notícies breus

I al final... van passar (UdL) “Lleida, imatges de derrota i ocupació”, aquest és el títol de la mostra fotogràfica que acull el Campus de Cappont de Lleida fins al dia 23 de gener amb imatges inèdites de la Lleida ocupada per Franco. Un total de 25 fotografies, obra de Victor Horn (fotògraf alemany nazi) i Guglielmo Sandri i Michele Francone (legionaris italians del Corpo Truppe Volontarie que Mussolini va enviar a Espanya per donar suport a Franco) i 73 instantànies més il·lustren com es van viure a Lleida els primers mesos de la revolució i la guerra (1936-1937). Amb el suport de mapes, plànols i premsa, es fa un repàs a la batalla per l’ocupació de la ciutat des de la visió dels dos exèrcits enfrontats (els republicacions al marge esquerre del riu, i els nacionals, al dret), així com l’estat de destrucció en què va quedar la ciutat després de l’entrada de les tropes franquistes. Segons els comissaris de la mostra, Xavier Goñi i Joan Sagués, “poder veure totes aquestes imatges, algunes d’elles identificades en els darrers anys, seguint un fil discursiu que narra la situació de Lleida des de 1938 fins a inicis de 1939, és una bona oportunitat per entendre millor perquè aquella guerra forma part d’un passat que no acaba de passar del tot”.

Matemàtiques recreatives (UAB) Hi havia dos cavalls orientats en sentits oposats: un mirava directament cap a l’est i l’altre, cap a l’oest. Què van haver de fer per veure’s l’un a l’altre sense necessitat de caminar, girar o, fins i tot, moure el cap? Aquests plantejaments volen i poden incentivar l’interès dels estudiants de Secundària per les matemàtiques segons la investigació duta a terme pel Departament de la Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la UAB. L’estudi es fonamenta en l’ús de la matemàtica recreativa, és a dir, en el fet d’utilitzar situacions quotidianes fora de l’àmbit matemàtic que l’alumne pugui aplicar durant el procés d’aprenentatge. Aquestes recreacions semblen ser efectives, no només perquè el context pot ser proper a l’alumne, sinó també perquè potencia l’actitud clau per a l’estudi: la implicació activa de l’aprenent.

Art global (UOC) L’art global és un nou concepte d’art que reflecteix i promou una sensibilitat planetària que comporta un canvi d’escala, un coneixement accelerat de l’entorn, la imaginació continental, un sentit d’arreu i pertot i una ubiqüitat com a condició transcultural. La UOC participa en un nou concepte d’art global juntament amb França i Itàlia, que duran a terme una trobada en xarxa durant el mes de desembre amb la finalitat de compartir una mateixa plataforma de debat i posada en comú entorn d’aquesta nova categoria anomenada art global. La iniciativa vol ser el llançament d’actuacions periòdiques sobre la recerca i l’experimentació, la producció, la difusió i la innovació del coneixement artístic en el canvi d’escala de la ubiqüitat i la simultaneïtat.

Mens sana in corpore sano (Parc Científic de Barcelona) La manca d’exercici i una dieta desequilibrada en l’època de creixement i desenvolupament infantil s’associa a certes anomalies en el desenvolupament cognitiu i lingüístic així com en les relacions socials i afectives dels nens. Aquesta és la conclusió d’un estudi en què ha participat el Grup de Recerca en Nutrició Comunitària (GRENC), ubicat al Parc Científic de Barcelona, a partir d’una enquesta que un grup de pediatres de tot l’Estat han fet a 430 , nens d’entre 4 i 14 anys. L’estudi revela que el 88 5% dels nens que hi han participat presenten un índex d’activitat física molt baix i que aquests són, alhora, els que mengen més llaminadures i menjar de poca qualitat.


L’HIPERBÒLIC

5

món universitari

Dones i ciència: trencant el sostre de vidre % Homes

La situació de discriminació de les dones també es produeix en l’àmbit de la recerca científica i tècnica. Arran de la publicació de l’informe ETAN 2000 (European Technology Assessment Network), aquesta situació es va fer explícita, i aquest fet va representar un punt de partida pel que fa a la promoció d’incorporació de propostes d’actuació per erradicar aquesta situació de desigualtat. Les dades de l’informe ETAN s’il·lustraven amb la coneguda “gràfica de tisores”, que il·lustrava el fet que només el 10% dels llocs de treball amb més responsabilitat dintre del sistema de ciència estaven ocupats per dones, tot i que la meitat de les persones graduades universitàries ho eren. La Unió Europea ha començat a impulsar les polítiques per a la igualtat de dones, que es reflecteix en el 7è programa marc mitjançant el desplegament d’actuacions específiques dintre de l’àmbit Women in Science.

D’acord amb aquesta realitat, la UE i els diferents territoris amb competències pròpies sobre la matèria, treballen per “potenciar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit científic, i promoure la participació de les dones en la recerca científica”. Algunes actuacions catalanes estan encaminades en aquest sentit. Es tracta per exemple de: - L’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG), creat a partir de la col·laboració de diversos grups de recerca en temes de gènere que pertanyen a set universitats catalanes (UB, UAB, UdG, UdL, UVic, URV i UPC) i que aposta per la interacció entre dones acadèmiques i de diverses associacions. Cal destacar també el nou Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, que te l’objectiu de donar formació en els estudis de dones i gènere que sigui científicament rigorosa i aplicable a problemàtiques específiques d’interès social.

% Dones 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Estudiants

Llicenciats/ades

Predoctorats

Doctors/es

Professors/es Catedratics/ques

Dades del curs 2003/2004fins Doctors i Curs 2001/2002 professorat Dones i homes a les Universitats Espanyoles

- La Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures, compartida entre el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la Universitat de Vic, que té com a objectiu fomentar els estudis de gènere en el panorama universitari i en la societat civil, i pretén esdevenir un organisme que catalitzi les iniciatives relacionades amb les coordenades de gènere, desenvolupament i cultura que tinguin un vessant social i una incidència específica. Alhora pretén fomentar des de la universitat, l’equitat necessària per a la construcció de societats més justes i obertes a les diferències. - El web del Comissionat per a Universitats i Recerca compta amb un apartat destinat a Dones i ciència (http://www.gencat.cat/ diue/ambits/ur/recerca/programes_actuacions/dones/index.html) que vol contribuir a la visibilització de la tasca, en l’àmbit de la recerca, duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia. També inclou un espai destinat a dones que han propiciat l’avenç de la dona en el món científic al llarg de la història, tant al nostre país com més enllà de les nostres fronteres.

www.gencat.cat/diue


L’HIPERBÒLIC

6

EL CONVIDAT Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ivan Giménez Totes les fotografies es van fer a l’Ateneu Barcelonès.

Xevi Camps, Actor

M’ho passo igual de bé fent tele, teatre o cinema” Xevi Camps, format al teatre amateur de Calella, és un jove que parla amb entusiasme, somriu constantment, i té clar de què vol treballar. Ser actor es va convertir en un objectiu pel qual no ha dubtat a esforçar-se fins que TV3 el va escollir per fer el paper de Pol a “El cor de la ciutat”. Ara, és Ventura Pons qui l’ha triat per al seu nou film Forasters, on interpreta un jove magrebí. Ens trobem amb ell per a què ens parli de com evoluciona, poc a poc però amb passos segurs, la seva carrera.

Des dels 13 anys, a Calella de la Costa (a la “Joventut Artística de Calella”), comences a fer teatre. Què és el que s’aprèn al teatre amateur que no pots aprendre al professional? Al teatre amateur ho fas tot tu. Jo tampoc he fet gaire teatre professional, però a la televisió o al cinema arribes, fas la teva feina i ho tens tot preparat. Segurament, com a persona, el teatre amateur t’omple més. T’adones de tot el que cal fer per portar una obra endavant. A més, normalment ho fas amb gent que coneixes molt. Ho comparteixes tot. A Catalunya, hi ha molts actors joves, de gran qualitat, que estan treballant molt. Entre els companys, hi ha competitivitat? Com es viu aquesta competència? Hi ha una competència i això és evident. Tothom vol treballar. Però el que passa és que cada actor té les seves característiques concretes. I els seus registres són diferents als de la resta. I la veritat és que hi ha molt companyerisme. Hi ha molt bon rotllo. Si a algú li donen un paper que tu volies, doncs tens una mica d’enveja, però sana. Al final, prefereixes que li donin un treball a algú que coneixes que no a un altre. Moltes vegades, els telespectadors no veuen la formació que hi ha darrere dels actors. Tu, per exemple, has estudiat interpretació amb actors com Juli Fàbregas o Meritxell Botey. És un procés d’aprenentatge constant? Sí, segur que sí. Això és una professió com una altra. Com a totes, tu tens una base i, mica en mica, vas millorant. Evidentment, quan comences, el salt d’aprenentatge és enorme.

Hi ha moltes coses que no saps i que has d’aprendre. Però és una professió on millores en el dia a dia. Vas pel carrer i et vas fixant en la gent. També em fixo molt en el cine. De fet, va ser mirant una pel·lícula quan vas decidir que et volies dedicar professionalment a això, no? Des de petit ja gaudia molt fent teatre, però veia pel·lícules i tenia ganes d’estar allà, en aquell món.

Quan estàs actuant, estàs tan concentrat que només penses en el paper” I encara et poses nerviós abans de sortir a escena? No he sigut mai de posar-me molt nerviós. Només pocs segons abans de sortir, potser. I no t’has quedat en blanc mai? Mai. Però sí que he viscut moments en què altres es quedaven en blanc. I una cosa que passa molt és que sonen telèfons mòbils a la sala. Una vegada, en una escena tensa, no parava de sonar-li el mòbil a una senyora gran. Li va caure, el va tornar a agafar, li va tornar a caure sota la cadira... Després em vaig adonar que era de la meva família. Però aquesta només és una faceta de la teva vida, no? Ets llicenciat en Biologia. T’agradaria treballar del que has estudiat o, si pots escollir, prefereixes seguir treballant com a actor? O combinar-ho? És una pregunta que a mi també m’agradaria que algú em respongués (riu). La meva idea era intentar combinar-ho. M’he apuntat a les llistes d’Enseyament. M’agradaria ser professor i anar treballant com a actor. Sempre es diu que l’actor pateix esperant que el truquin d’una feina... Realment, la inestabilitat d’aquesta professió crea certa angoixa? Crea molta angoixa. Ni pots fer ni pots deixar de fer. Sempre estàs pendent de que et truquin per anar prioritzant. De moment, he tingut la sort que m’ho he pogut combinar sense gaires problemes.

Interpretar al teatre, al cinema o a la televisió és molt diferent? Què és el que t’agrada més de cada mitjà? És molt diferent. El teatre és una cosa directa. Tens el públic respirant al teu costat. Veus com riuen, com ploren... En canvi, el cine i la televisió són molt diferents. És més fred. Però, encara que la majoria d’actors et dirien el teatre, jo no podria triar. Són tan diferents que m’ho passo igual de bé fent tele, teatre o cinema. A “El cor de la ciutat” interpretaves el Pol, un noi que no accepta que la seva mare refaci la seva mare amb un altre home després que el seu pare hagi mort. Com et prepares els personatges? Generalment, t’intentes informar una mica. Et fixes en algú que pugui ser similar. Però, a les sèries, normalment els tipus de personatges s’assemblen a tu. Com hi ha un ritme frenètic, sempre cerquen algú que s’assembli molt. A “El Cor”, el Pol era un noi catalanista, que estudiava a la universitat... Potser va ser més difícil quan se li moria el pare... És un procés complicat i allà sí que vaig parlar amb gent que havia passat per casos similars.

Tal com raja Nom complet: Xavier Camps Poch Lloc i data de naixement: 5 de desembre de 1983 Un grup de música: Extremoduro Una pel·lícula: La lista de Schindler Un llibre: El Ocho Plat que cuines millor: La truita de patates (riu) Una mania: Quan vaig a dormir, em frego els peus compulsivament Una qualitat: La sinceritat On t’agradaria anar de viatge? A Granada Tens fama de ser molt... Extrovertit


L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT

En aquestes escenes, el gran perill és fer una caricatura? Sí, la gent que venim del teatre tendim a exagerar. Quan es fa teatre, tot és gros. Tot és cap a fora. I a la televisió, o al cinema, és al revés. La pantalla ho agafa tot.

Al teatre amateur, ho fas tot tu” Quan fas tele, et mires molt? T’ho graves i després ho repasses a casa? Vols veure com ha quedat. Es tracta de mirar el teu treball. I, sens dubte, jo sóc el més crític amb mi. Al principi, és una mica estrany, però després t’hi vas acostumant. Ara estrenes Forasters, sota direcció de Ventura Pons. Explica’ns una mica el teu personatge. Forasters és una drama familiar que explica una història que, amb els fills, es torna a repetir. I és que el director volia ressaltar aquesta repetició que, molts cops, es produeix a la vida. El meu personatge és un noi marroquí, molt integrat a Catalunya, que, tot i que ha seguit amb les seves tradicions, estudia a la universitat. L’accent era el més complicat. Però em va sortir força intuïtivament. Fins i tot, a la pel·lícula coincideixo amb alguns marroquins i em preguntaven si teniu algun parent del Marroc...

Creus que a els magrebins encara pateixen racisme a Catalunya? Crec que sí. Segurament, molt menys que abans. Però la immigració encara no està normalitzada del tot i és un tema que cal treballar. Hi ha molta immigració il·legal i això fa que la gent més gran encara els vegi com a “forasters”. Però jo crec que la nostra generació cada vegada estem més acostumats. Al rodatge, vas coincidir amb actors del nivell d’Anna Lizaran. Quan estàs actuant, tens temps de fixar-te en el treball dels teus companys o la concentració no t’ho permet? Aprens molt i ells t’ajuden moltíssim. T’aconsellen o, simplement, et feliciten. I rebre una felicitació d’actors com l’Anna Lizaran, o en Joan Pera, doncs és molt important. Però la veritat és que, quan estàs actuant, estàs tan concentrat que només penses en el paper. De fet, no veus l’actriu, només el personatge. L’actor és una peça fonamental en qualsevol obra o film, però sempre amb un text ja donat. No et venen ganes d’estar a l’altre cantó? Escriure allò que has d’interpretar? I tant! Des de petit sempre he escrit... És una cosa que m’agradaria molt provar. I uns dels projectes que em faria il·lusió fer seria una escola de teatre a Calella, el meu poble.

7


L’HIPERBÒLIC

8

JOVENTUT

El Fotoconcurs del Carnet Jove mostra la cara humana del conflicte entre Israel i Síria Si us agraden la fotografia i el periodisme, no teniu excusa, el Carnet Jove us ho posa cada cop més fàcil per fer dels vostres somnis una realitat. Fa poc, s’han lliurat els premis del 10è Fotoconcurs Carnet Jove. En aquesta desena edició, hi han participat prop de 1.435 joves amb 4.722 fotografies per optar a vint-i-cinc premis valorats en més de 30.000 euros. Entre els premis, destaquen un viatge al voltant del món per a dues persones (Premi Especial Temàtica Viatges) i l’encàrrec de fer les fotografies del reportatge mensual de les revistes que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (300.000 exemplars aproximadament) durant un any (la Beca Fotoreportatge). Per triar els guanyadors, s’han tingut en compte la qualitat fotogràfica i artística, la creativitat, l’originalitat de les obres i la seva simbologia, així com també els criteris específics de cada premi especial. Aquest concurs es va convocar per primer cop l’any 1999 amb l’objectiu de fomentar la fotografia entre els joves del país, i s’engloba dins del Programa Connecta’t del Carnet Jove per tal de promoure la participació dels i les titulars del Carnet i potenciar la creativitat artística de la gent jove. L’acte de lliurament de premis va ser presidit pel secretari de Joventut, Eugeni Villabí i el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Julià Fernández. Gràcies al concurs els i les joves que vulgueu dedicar-vos al món del periodisme fotogràfic podeu tenir una primera experiència en aquest camp. Sinó, fixeu-vos en la guanyadora de la primera Beca Fotoreportatge, Claudia Maccioni (Barcelona, 1982), que amb el reportatge “Últim comiat” retrata la història d’una noia drusa de 24 anys d’un poblat del Golan (Israel) que es prepara per casar-se amb el seu cosí sirià de 35 anys. En el moment en què decideix casar-s’hi i anar a viure a Síria, ha de renunciar automàticament a la seva nacionalitat israeliana i acomiadar-se dels seus familiars per sempre. L’única manera que tindrà per tornar-los a veure serà si arriba la pau entre els dos països, segons explica la mateixa fotoperiodista. A què espereu? Agafeu la càmera i a fer fotos, els propers i les properes guanyadores podeu ser vosaltres!

Més informació: jove.cat

BECA

FOTOREPORTATGE “ÚLTIM COMIAT” Claudia Maccioni

1r PREMI “TANGO AL MIGDIA”

Luis Rodríguez

2n PREMI “PAPALLONA”

Albert Garrido

3r PREMI “FRANCISQUILLU EL TRAPELLA” Marc Bordons


L’HIPERBÒLIC

9

ALTAVEU

Manel,

www.enderrock.cat Text: Roger Palà Foto: Noemí Elías

les cançons d’ara Fins fa ben poc, els Manel eren el secret sabut més ben guardat del nou pop català. Ara ja són una realitat amb totes les lletres escampades als quatre vents no només per la crítica musical, que els ha concedit el Premi Enderrock al millor disc de pop-rock del 2008, sinó per un bon grapat de seguidors. Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008) és el seu celebrat disc de debut.

Dones estrangeres, plans quinquennals i operacions de cirurgia estètica per a gent que encara no sap que els guapos són els rars: aquests són alguns dels elements de l’univers Manel, el quartet del barri de Gràcia de Barcelona, Premi Joventut del Sona 9 2007, que ha enamorat un bon grapat de seguidors a còpia de boca orella i MySpace. Quin és el secret que fa tan especials les cançons d’aquests quatre

paios normals i corrents, que podries trobarte qualsevol dia passejant el gos o omplint la travessa? En parlem amb el Roger Padilla (guitarra) i el Guillem Gisbert (veu i ukelele). Un dels grans punts forts de Manel és la seva gran transversalitat: tant els poden programar al festival Primavera Club, meca de la modernitat barcelonina, com al Circuit Folc, al costat d’artistes com Pep Gimeno “Botifarra”. Padilla no té cap resposta a l’enigma de l’ingredient secret: aixeca les espatlles, posa cara de no saber gaire res, s’apuja la caputxa del jersei i deixa anar senzillament: “Ni idea”. El cantant i un dels compositors del grup, Gisbert, ho intenta raonar: “La nostra fórmula acaba allà on acaba el quart Manel. Si el resultat rutlla en molts contextos, doncs fantàstic, però simplement és música creada a partir dels nostres gustos. Intentem ser oberts de mires i que només ens limitin les nostres mancances com a músics i compositors”. En aquest moment, el país està dividit entre aquells que han etiquetat Manel com a folk o com a pop. “Quan se’ns planteja aquesta disjuntiva acostumem a inclinar-nos pel pop” —diu Guillem Gisbert—. Les etiquetes depenen de cada periodista. Potser pels nostres arranjaments, amb banjos, ukeleles i acústiques, i per la forma de fer les cançons, amb tres acords senzills, som folkies. Però també hi ha temes amb una subtil base electrònica, com —Al mar—, i en una peça com —Corrandes de la parella estable— hi tenim guitarres elèctriques...” Potser la clau de Manel és l’estranya capacitat per fer senzilles coses molt complicades. No hauria de ser fàcil fer un disc de pop modern i normalíssimament català? Sembla fàcil, però hem hagut d’esperar que ho fessin Manel: quatre xavals de Gràcia que de cop i volta, contra tot pronòstic, han capgirat tot el que crèiem lògic.

LAX’N’BUSTO Objectiu: la Lluna Piquen alt i canten amb optimisme amb unes noves guitarres esmolades i les melodies contagioses. De nou amb la supervisió de la productora Sylvia Massy, els més de vint anys als escenaris dels nous Lax encara tenen moltes lliçons per donar. Ja se sap que qui té els objectius alts, n’assoleix de bons. Lax’n’Busto s’hi posen un cop més de ple i obtenen uns resultats notables. Lliçó d’energia i maduresa. Helena M. Alegret

CRIS JUANICO Tot de mi Dos anys després d’aquell Vola’m a sa lluna (Música Global, 2006), arriba el segon lliurament de Cris Juanico amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, on la veu de Juanico es troba més còmoda i sona més propera. La selecció de les cançons també hi ajuda, la majoria són més sentimentals, si és possible. Un plat servit amb base a les cançons inoblidables i algunes trampes suaus. Helena M. Alegret

AI AI AI Lo més gran del món! Si haguéssim de citar grups que han estat capaços de fer sonar de manera diferent l’etern ventilador, hi figurarien els renovats Ai Ai Ai. Serien els membres honorífics d’una hipotètica ONG d’irreverents sense fronteres: combinen amb habilitat i sense les sobredosis pròpies d’algunes bandes del “so Barcelona” el so balcànic, l’havanera, el reggae, el funk i algun apunt electrònic. Un pas endavant per a una escena rumbera sovint mancada d’idees. Roger Palà


10

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES

Antoni Tàpies compleix 85 anys Antoni Tàpies compleix 85 anys. Fill de l’advocat Josep Tàpies Mestres, va néixer el 13 de desembre de 1923 a Barcelona, envoltat d’un cercle familiar de llibreters i polítics catalanistes. Per celebrar el seu aniversari i sense parar de treballar ni un moment, la galeria Soledad Lorenzo de Madrid ha exposat la seva obra més recent, amb 17 pintures plenes de símbols del seu univers propi, realitzades amb materials com la fusta, la sorra o la roba. És un bon moment per repassar, encara que sigui de manera resumida, la seva trajectòria com a artista. Autodidacta Tàpies va estudiar Dret, però va deixar la carrera abans de llicenciar-se. La seva passió era la pintura i es va formar de manera autodidacta. Sempre s’ha dit que la tisi que va patir als 18 anys, i que el va tenir enllitat al sanatori de Puig d’Olena (1942-1943), va ser el punt d’inflexió a partir del qual va decidir quina era la seva veritable vocació. Durant aquells mesos, va llegir Nietzsche, Mann i va començar a fer còpies de Van Gogh i Picasso. Dau al Set Les seves primeres obres són dibuixos de línies clàssiques però, a poc a poc, es va anar apropant al dadaisme i al surrealisme. El 1948 va fundar, amb Brossa, Cuixart, Tharrats, Ponç, Puig i Cirlot, el grup Dau al Set. El grup es dissol el 1956 però les publicacions que realitzen, i els debats entre els diferents intel·lectuals que hi participen, fan que es consideri un dels moviments de referència de postguerra. Informalisme Antoni Tàpies, en l’àmbit internacional, està considerat com un dels màxims exponents de l’informalisme. La seva obra es reconeix fàcilment perquè utilitza materials que no es consideren artístics i juga, d’aquesta manera, amb cordes, pols de marbre, resines... És el que s’ha anomenat “pintura matèrica”, que barreja l’abstracte més pur amb símbols que es van repetint al llarg de la seva trajectòria.

Foto: Toni Tàpies

L’informalisme és un moviment que sorgeix a Europa després de la Segona Guerra Mundial i que es caracteritza pel pessimisme, la filosofia existencialista i el destí dolorós de l’home. I és veritat que en Tàpies ve-

Albert Lladó, albert@edicat.cat

iem una constant preocupació pel destí de l’esser humà, però aquest pessimisme, de vegades, es transforma en conceptes com l’amor, l’harmonia o la passió. París, 1950 Diuen que a tots els artistes els influeix de manera molt potent algun viatge. El cas de Tàpies és clar. Gràcies a una beca del govern francès, viatja a París el 1950. Allí coneix Picasso i Miró, a qui admira des de fa temps. Poc a poc, es va parlant del seu treball. Dos anys abans, ja havia fet la seva primera exposició en solitari, al I Saló d’octubre de Barcelona, i el mateix 1950 aconsegueix mostrar les seves pintures al concurs internacional de Pittsbrugh. En els primers anys dels cinquanta, comença a exposar a Madrid, Chicago i Nova York. I coneix Michel Tapié, assessor de la galeria Stadler de París, on ha exposat diverses vegades.

Alguns llibres Parlar d’Antoni Tàpies sempre és arriscat. Amb una obra complexa que supera les 8.000 peces, les diverses interpretacions dels seus treballs fan que un resum de la seva trajectòria sempre sigui incomplet. Per això, si vols conèixer una mica més la seva filosofia, pots llegir alguns dels seus llibres. I és que Tàpies, a part d’artista plàstic, és un excel·lent crític d’art i escriptor. La pràctica de l’art, 1970. L’art contra l’estètica, 1982. La realitat com a art, 1977. Memòria personal, 1977. Per un art modern i progressista, 1985. Si vols consultar més bibliografia, pots consultar el web de la Fundació: www.fundaciotapies.org


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

Política A partir de 1970, l’obra de Tàpies agafa connotacions polítiques més evidents. Compromès amb l’antifranquisme (de fet, va ser arrestat i empresonat durant un període breu), participa en el tancament del convent dels Caputxins de Sarrià (1966) i en la marxa a Montserrat per protestar pel procés de Burgos (1970). El seu catalanisme pren protagonisme en les seves pintures, on podem veure les quatre barres a teles com L’esperit català de 1971, o la sèrie de gravats Suite Catalana de 1972. Tàpies fa una lectura del marxisme pròxima a la tradició oriental, sempre amb aquesta dialèctica entre esperit i matèria, i entre individu i societat.

Espiritualitat A Antoni Tàpies no li agrada que el defineixin com un artista abstracte. I és que tot i que la seva pintura té un alt component d’abstracció, com dèiem, és veritat que una part vital de les seves teles són els símbols – que es reconeixen amb molta facilitat– que hi incorpora. Si llegim correctament aquesta simbologia (segurament, no existeix una única lectura), ens trobarem amb un alt component d’espiritualitat. La “X” com a misteri, la “M” com presència constant de la mort, la “A” com el propi jo (d’Antoni ) o la “T” de Teresa

(la seva dona, a qui dedica moltes pintures). Aquestes i altres al·legories intenten parlarnos del món interior de l’artista però també, de l’espectador. No podem oblidar que el pare de Tàpies li va transmetre un fort anticlericalisme i que, alhora, la mare era seguidora d’un catolicisme ortodox. Aquesta aparent contradicció fa que Tàpies cerqui un camí espiritual propi, basant-se en la saviesa oriental i, en especial, en el budisme zen. No és exagerat dir que tota l’obra de Tàpies és un ball entre allò material i allò espiritual, entre el yin i el yang.

11 Fundació La Fundació que porta el seu nom es va obrir, al carrer Aragó número 255 de Barcelona, el 1990. Es tracta d’un edifici situat a l’antiga Editorial Montaner i Simón, obra modernista de Lluís Domènech i Montaner. La seva principal funció és potenciar l’art contemporani però també hi podrem trobar moltes obres de l’artista català. Amb una biblioteca i auditori, sens dubte, és un bon lloc per començar a aprofundir en la inacabable trajectòria d’aquest geni universal. Un geni encara viu, tan treballador com sempre, i que ha aconseguit construir un llenguatge propi per parlarnos de sentiments que tots experimentem.


12

L’HIPERBÒLIC

ENTREVISTA

La Copa del Món d’esquí Femení, un èxit de la FCEH La primera Copa del Món d’esquí alpí femení celebrada als Pirineus, que forma part del programa d’activitats que commemora el Centenari de l’esquí a Catalunya, ha abaixat el teló amb èxit organitzatiu. En Ramón Carreras, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) ens diu que “el balanç és magnífic, molt positiu. La Molina ha passat amb nota dos nivells: tenir un gegant en una pista que ha tornat a demostrar que és boníssima i a més en un dia amb bones condicions i també ha demostrat la seva capacitat per tirar endavant una Copa del Món amb nevades com la que hem tingut. A més hem de felicitar-nos per la participació i implicació del públic català que s’ha manifestat com a autèntics afeccionats”.

L’èxit de la competició també va ser avalat per les esquiadores. La nord-americana Lindsey Vonn assegura que “cal felicitar a l’organització perquè malgrat les nevades la pista estava en perfectes condicions. S’ha fet un súper treball. Ha estat un plaer córrer aquí i espero tornar aviat”. Per altra banda, Maria Riesch que s’ha adjudicat l’eslàlom de la Copa del Món diu “m’he quedat molt sorpresa perquè després de la nevada que ha caigut la pista estava perfecta”. Cal remarcar que el president, Ramón Carreras, està molt implicat en que tots els esportistes que formin part de la selecció catalana i clubs no deixin de banda els estudis, ja que aquesta és una part important dels seus èxits esportius. En aquesta línea s’ha mostrat l’única catalana en cursa, Mireia Clemente, que ha realitzat una gran actuació

després de sortir amb el dorsal 72 i escalar llocs fins a concloure la 48. “He superat les meves expectatives. Estic súper contenta perquè a més corria a casa, envoltada de la meva gent. En cadascuna de les portes he sentit l’alè de la gent. Ja tinc moltes ganes de repetir-ho i fer-ho a més a la segona mànega”, diu emocionada la catalana. La Copa del Món podria tornar a Catalunya degut a la bona organització d’aquesta competició La Molina consta en el precalendari del 2012, Un dels artífexs d’aquest èxit és Lluis Breitfuss, el director de carrera que diu que “hem demostrat que La Molina és una organitzadora potent. Per les condicions de neu era un d’aquests dies que et posen a prova i La Molina ha demostrat que està preparada per fer el que es proposi o el que li demanin”.


L’HIPERBÒLIC

13

CATNEU

Pel Centenari, treu el màxim partit a la neu de Catalunya Gaudeix de la neu al màxim i aprofita tots els avantatges que t’ofereixen els esports d’hivern a Catalunya. Des de l’snowboard fins a les motos de neu, passant pels trineus de gossos i moltes més activitats. I és que, posats a treure el màxim rendiment a la neu, Catalunya ofereix un ventall de propostes que van més enllà de l’esquí. Podeu consultar l’àmplia oferta als webs de les 16 estacions catalanes:

Centenari de l’Esquí a Catalunya i Campionats del Món a La Molina

ESQUÍ ALPÍ Baqueira Beret (www.baqueira.es) Boí Taüll Resort (www.boitaullresort.com) Gran Pallars Espot Esquí (www.granpallars.com) Gran Pallars Port Ainé (www.granpallars.com) La Molina (www.lamolina.cat) Masella (www.masella.com) Port del Comte (www.portdelcomte.net) Tavascan (www.tavascan.net) Vall de Núria (www.valldenuria.cat) Vallter 2000 (www.vallter2000.com)

Trineu llençat per gossos. Port Ainé. Copyright: Daniel Julián

ESQUÍ NÒRDIC Aransa (www.aransaski.cat) Guils Fontanera (www.guils.com) Lles (www.lles.net) Sant Joan de l’Erm (www.santjoandelerm.com) Tuixent-La Vansa (www.tuixent-lavansa.com) Bosc de Virós (www.boscdeviros.com)

A més a més, aquest hivern estem de celebració, ja que el Centre Excursionista de Catalunya i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, amb la col·laboració de la Secretaria General de l’Esport, celebraran aquesta temporada el Centenari de l’esquí a Catalunya. Aquesta commemoració coincideix amb la celebració de competicions esportives de nivell internacional. Els dies 13 i 14 de desembre de 2008 es va celebrar la Copa del Món d’Esquí Alpí Femení a La Molina. Del 12 al 15 de gener tindrà lloc la Copa del Món per a Discapacitats i del 12 al 15 de març, la Copa del Món Snowboard, totes dues competicions també a la Molina.

Snowboard. Vall de Núria. Copyright: Daniel Julián

+ info www.catalunyaturisme.com www.catneu.net www.visitpirineus.com


14

L’HIPERBÒLIC

entrevista

Entrevista a Isaac Vergés

“Fer snowboard per divertir-se” Quin creus què és el futur de l’snowboard? El futur de l’snowboard es troba en els vídeos que surten cada any, en les competicions, en el nivell dels riders (surfistes de neu), dels nens. Està en el que s’ha vist i en el que vindrà.

Amb 23 anys Isaac Vergés s’ha convertit en una de les referències de l’snowboard a Catalunya, la resta de l’Estat i Europa. Ens parla per Secundèria i L’Hiperbòlic dels seus inicis com a esportista, del que pensa de les competicions i de com veu el futur de l’snowboard. Com i quan vas saber que et volies dedicar a l’snowboard? Ho vaig saber en el moment en què em vaig ficar la taula als peus, no el primer dia, sinó quan ja sabia girar i començava a fer algun salt. Tot això quan tenia uns 6 anys. Com van ser els inicis? Brutals, quan n’aprens és el millor! M’ho passava molt bé quan aprenia a fer alguna rotació nova, o qualsevol ximpleria nova. Què en penses dels circuits “Open” per poder provar les teves qualitats com a esportista? Suposo que et refereixes a competicions com la Burton European Open o com la Burton New Zealand open… Són unes competicions molt importants on hi ha gent de tot el món, és a dir, que hi ha un nivell altíssim: hi ha nois de 16 anys que fan 1080º

Diego Giménez diego@edicat.cat

S’està creant un grup de treball i de professionals pels Circuits del Món de 2011 a la Molina d’snowboard, persones en formació... Quina opinió et mereixen els campionats? Campionats n’hi ha de tots tipus: a Catalunya, a Espanya, en l’àmbit europeu, la Copa del Món, campionats del món i les olimpíades. Jo fa 6 anys que estic fent la Copa del Món i uns 8 que vaig participar per primer cop als campionats del món. M’encanta poder ser en totes aquestes competicions de half pipe perquè hi ha molt nivell, i això em motiva molt per superar-me a mi mateix. És a dir: moviments nous, més altura, etc. Què recomanaries a un jove que es vulgui dedicar a l’snowboard? Que s’ho passi bé! Que ho faci per divertirse, que és el més important, i a poc a poc aprendre a gaudir d’un esport que dóna moltes coses…


16

L’HIPERBÒLIC

PIRENA

Els catalans conquereixen Pirena Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona tindran representació a la travessa dels Pirineus amb trineus i gossos. Nou catalans participaran a la Pirena d’enguany. Set ho faran a la categoria de trineus i dos, a la categoria de skijoring (el lleidatà Ramon Armengol i el maresmenc Antoni Gassó). Catalunya serà la comunitat amb més participants: de les comarques de Girona, els germans David i Lázaro Martínez; de Tarragona, l’ebrenc Francesc Vallespí; de Lleida, Ramon Armengol, i de Barcelona, Carlos Segarra (Vilanova i la Geltrú), Manel Niubò (Manresa), Ferran Llombart (Alella), Antoni Gassó (Teià) i el guanyador de l’edició de 2006, el mataroní Josep Domingo.

Tenemos todas las soluciones en épocas de CRISIS. Para los que no están metidos en la volatibilidad del Mercado: Las últimas novedades en esquís y botas de las mejores marcas: VÖLKL, ATOMIC, FISCHER, DYNASTAR, ELAN, SALOMON, K2, SCOOT Y NORDICA.

La neu caiguda durant la tardor fa preveure una de les edicions més espectaculars de Pirena, Gran Premi Affinity Advance, que arrencarà dissabte 17 de gener a Saragossa, amb la presentació pública dels equips i l’habitual control veterinari dels gairebé 400 gossos participants, i s’acabarà a La Molina el dissabte 31. El recorregut d’aquest any travessa els escenaris naturals més bonics

Para los que andan un poco atrapados: Gran surtido de esquís de segunda mano con nuestro sello de Calidad y esquís a precios increíbles de temporadas anteriores. Para los más pequeños: Plan renove, compra material nuevo y te aceptamos el usado a cambio o gran variedad de esquís de segunda mano infantiles.

Via Augusta, 103 BARCELONA 93 217 91 88 Sant Agustí, 3 PUIGCERDÀ 972 141 020

L’HIPERBÒLIC i RICARD

SORTEGEM UNS ESQUÍS

TARRÉ

“NÒRDICA GRANSPORT

PARTICIPA i GUANYA: w w

12”

w.deria.cat

infosports@sportstarre.com

del Pirineu aragonès, francès, andorrà i català. En total, 16 dies de competició i de convivència amb la natura. Hi ha 38 múixers inscrits: 31 a la categoria de trineus i 7 a skijoring (esquí nòrdic acompanyat d’un o dos gossos). Quinze múixers arribaran de fora d’Espanya: 4 d’Alemanya, 3 de la República Txeca, 2 de Noruega, 2 de Polònia i 1 de cadascun dels següents països: Suïssa, Escòcia, França i Eslovàquia. Entre els espanyols, hi haurà 4 múixers de Navarra, 3 de Cantàbria, 2 del País Basc i un participant d’Andalusia, Madrid, Aragó i les Illes Balears. Pirena, Gran Premi Affinity Advance, és una de les competicions més exigents del panorama mundial del múixing. Puntua per a la Copa del Món de la Federació Internacional d’Esports de Trineus amb Gossos (IFSS). Altres proves de la Copa del Món se celebren a parcs naturals d’Alaska, el Canadà o Colorado.


L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

Sergi Belbel, director de teatre

Mònica Puntí

Textos: Mònica Puntí Brun Fotos: Ivan Giménez

Em defineixo com a home de teatre”

Com podem definir Sergi Belbel? Em defineixo com a home de teatre, és a dir, amant del teatre i professional del teatre. Sempre em pregunten què m’agrada més, dirigir o escriure, i jo sempre dic que dirigir és més agraït i escriure és menys agraït. Però, finalment, amb el pas del temps, potser, la feina d’escriptor de teatre és la més completa perquè d’alguna manera poses sempre la primera pedra. Dirigint tu, entres quan un text està fet. En canvi, escrivint, parteixes del no res. Escriure és més difícil, més desagraït, però finalment, a llarg termini, potser és el més complet.

Què és allò que més l’atrau d’escriure teatre? El que m’atrau és les coses que encara es poden fer. L’escriptura teatral comparada amb altres arts o altres facetes té 2.500 anys d’història a la nostra civilització occidental des dels grecs. Al segle V aC. ja hi havia teatre escrit, per tant, té una dificultat molt gran i és que t’insereixes en una tradició mil·lenària. El nivell de competència és molt elevat perquè sempre que escrius et diran que Shakespeare o els clàssics grecs són millors que tu. És una feina difícil però, al mateix temps, apassionant pel que té de

reptes tant en relació a la tradició com a la innovació. Sempre hi ha coses per explicar, però de maneres diferents. Que té escriure teatre que no té la prosa? Doncs, el viu i el directe. És un tipus d’escriure que és bàsicament per ser dit i escoltat en temps present, que és allò que ho diferencia d’una novel·la. Sempre li dic a un novel·lista: “T’imagines que en llegir una novel·la, tu haguessis d’estar allà davant i veiessis la cara del lector mentre la va llegint”. Doncs això és el que ens trobem la gent de teatre, tu escrius per a què allò sigui i passi amb tridimensionalitat i amb presència. Encara que tu l’hagis escrit, la gràcia d’una obra és que no s’acaba fins que no s’ha acabat la funció. Com t’ajuda la teva formació de filòleg a l’hora d’escriure? M’ha ajudat molt pel fet que té relació amb les paraules. A mi m’agraden molt les paraules, m’agrada molt la literatura, llegir, analitzar, observar... I és una formació que em va ajudar. Tot i això, un filòleg no és un autor de teatre. La meva formació de filòleg no em va portar a ser autor de teatre, sinó que t’ha d’agradar el teatre per arribar-hi. Bé, de fet, on vas començar va ser a l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Sí, exacte. De fet, quan feia tercer de filologia romànica, va ser quan vam crear l’Aula entre uns professors i uns alumnes. Va ser allà on vaig veure que la meva orientació futura i allò que m’apassionava més era el teatre més que no pas la filologia. El que va començar sent un hobby es va convertir en la meva professió. A l’àmbit del teatre, m’hi vaig trobar, no era vocacional. I dirigint concretament, m’ho van fer veure els companys. De fet, Benet i Jornet va dir que era un dels autors catalans amb més prestigi internacional ja que han traduït la teva obra a moltes llengües diferents. Bé, bé... (riu). De fet, penso que vaig arribar en un bon moment, quan el teatre català es començava a consolidar a finals dels anys 80 i aquesta situació em va afavorir molt. És clar, Barcelona l’any 92 es va obrir al món amb els Jocs Olímpics i hi havia gent de teatre que venia, coneixia els teus textos i te’ls traduïa i aquesta situació m’ha beneficiat.

Quins és el segell Belbel? Dir-ho jo és molt complicat, però jo intento ser sempre molt honest, fer coses que m’agraden i intento divertir-me. Tenim el privilegi de treballar en allò que ens agrada, no tothom té aquest privilegi i ho has d’aprofitar. El meu segell és que intento que hi hagi una qualitat mínima en els espectacles, per exemple, en la interpretació. M’agraden molt els actors i en totes les obres que faig, el seu treball és essencial. No ho puc definir gaire perquè m’agraden tots els gèneres, la comèdia, la tragèdia, el drama... M’agrada una mica de tot, i també m’agrada plantejar reptes a l’espectador. A l’últim espectacle que ha dirigit, A la toscana, va voler plantejar un repte a l’espectador? Sí, era una obra que no estava del tot tancada i t’obligava a donar-hi voltes. La veritat és que va anar molt bé, no era una obra que havia fet per assolir un èxit, sinó que era una obra molt personal que tractava el tema de la crisi d’un home. Aparentment no és un gran tema, però ho plantejava com un trencaclosques per a què l’espectador s’hi hagués de trencar una mica les banyes. Vau tenir més d’un 92% d’ocupació. Sí, molt alt. Jo crec que va ser gràcies als actors perquè ells van entendre tan bé la proposta que ells sabien transmetre tot això. Va ser un èxit de públic inesperat.


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

Un dels teus darrers projectes és el guió d’una pel·lícula, què ens en pots dir? Sí, l’acabo d’escriure juntament amb la Cristina Clemente, que és una col·laboradora meva que treballa també amb mi al teatre i que s’estrena properament com a autora al Versus Teatre. Hem escrit el guió d’una pel·lícula de ciència ficció, és un encàrrec per a una productora que es diu Escandalo Films que fa òperes primes associades a l’Escola de l’Escacc de Terrassa. Em van ensenyar un DVD amb unes imatges que em va agradar moltíssim, ho havia fet un noi que es diu Kike Maillo, i em van oferir de fer el guió. És una pel·lícula que es diu Eva i a veure si es roda l’any que ve. Un altre projecte és dirigir l’Inspector de Gogol, que la fareu a la Sala Gran del TNC al febrer. És una obra immensa de comèdia del s XIX sobre un tema que no mor mai: la corrupció política. És la història d’un polític corrupte que li ve un inspector i que té totes les forces vives del poble corromput. És una obra d’embolics de Gogol que és un autor rus del s XIX, molt important i que la gent el coneix molt, però aquesta obra no s’ha vist mai al teatre professional a Catalunya i és una obra que a tots els teatres d’Europa la posen amb regularitat. A part que és una obra molt còmica, toca un tema incisiu que és el de la corrupció política.

Com us heu plantejat aquesta nova temporada al TNC? Les línies són una mica les que portem sempre. La base de teatre d’autor català i la d’autor universal, és a dir, es poden veure obres des d’Amor de Dama de Llorenç Villalonga fins a L’inspector de Gogol. Tindrem un Bernard Shaw, fem un García-Lorca de la mà de Lluís Pasqual amb Núria Espert que crec que serà un muntatge històric. El repertori és el que ens identifica, teatre de qualitat i teatre d’autor. També fem dansa, també fem espectacles infantils per a famílies i després el projecte T6, que és el projecte de dramatúrgia contemporània on donem veu als autors joves del nostre país catalans i que escriuen obres per al Teatre Nacional i es representen. Com animar a la gent que vingui al teatre a veure aquestes obres? Animar-los perquè són obres del nostre repertori, de la nostra memòria, i trobaran trossos de la història del nostre país. És molt vàlid veure-les avui dia al segle XXI i recordar el patiment i la lluita de la gent. És anar a veure un tros de la seva pròpia història. L’any passat vam posar en escena La Plaça del Diamant i teníem episodis de plors entre el públic perquè la història de la Colometa els arribava molt al cor. Crec que amb aquestes dues obres tornarà a passar el mateix.

19


20

L’HIPERBÒLIC

GUI A JOVE EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Disseny, una professió de futur

EDUCACIÓ

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUCACIÓ

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

Camps de Solidaritat

EDUCACIÓ

a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia al juliol, agost i setembre de 2009 No ho oblidaràs mai!

SETEM - Catalunya Tel. 934415335 camps@setem.org

www.setem.cat publicitat@edicat.net

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es


L’HIPERBÒLIC

sexe

21

Del súper a la parròquia Per la Cigala

Idees absurdes que li recorren a un pel cap. Perquè només es viu una vegada i, per això, tan sols poden divagar i deixar córrer la imaginació una vegada encara que es perdin els papers. N’he perduts tants a la meva vida que hauria pogut escriure una dotzena de llibres com el que vàreu comprar tots vosaltres de 68 pàgines de sexe universitari, ehhhh? Per cert, dels darrers perduts ho tornaria a fer tantes vegades com contenidors blaus em trob als carrers del meu barri. Clar que el que us contaré a continuació ho heu de prendre des de la perspectiva de qui no es menja un torró fa ja un mes, perquè parl del torró amb carn, no d’ametla, companyes i companys (i mirau que n’hi ha un bon grapat als supermercats...). Bé, xerrant de súpers, què em deis d’aquells al·lots suats que posen un potet, i un altre, i botelles, i la fruita... i que en sortir a les 4 de l’horabaixa del seu torn posen els seus músculs a treballar al servei d’aquelles que passejant pels passadissos del supermercat supe-

rin el càsting com si fos un reality show. Clar que aquí guanyen sempre les Mari Pacas que no estudien, i es permeten el luxe de deixarse veure el dematí i així es treballen el cap de setmana avançant feines... I les caixeres? Que ens agraden amb la camisa ben oberta que sembla estiguin cridant: “Què, aquí no deixes propina, eh! Cap de fava!” Mira que si llançàssim una monedeta per després fer sonar una campana com fan alguns pubs, t’imagines? Ens veuríem obligats acte seguit a fer un ràpid cop d’ull a l’etiqueta que duen penjada a la butxaca del pit esquerre sobresortint de manera sobrehumana, i cridar-la pel seu nom perfectament: “Loli, Loli, carinyo, pssst, calla, calla!, que jo només te volia fer una gràcia...” (ja m’enteneu tots... o em direu que no duis la vista cap al nom o el relleu d’aquelles braveroles, bandarres!). Només falta el comentari de la padrina que fa la coa just al darrere, mirant

amb ulls com a plats primer a tu, després a la caixera, com si es tractàs d’un partit de tennis amb el comentari despectiu cap enrere on es troba la veïnada Pepi, xiuxiuejant allò de “no tenen vergonya, així està el nin de la Josefina, perdut filleta, perdut”. Però torn al fil de la qüestió perquè això que ara comentàvem no és el motiu que em duu a fer neta la meva consciència, no. Em vaig veure l’altre dia a un funeral de qui no tenia el gust de conèixer i a qui tenc el màxim respecte, però em trobava immers en un grup allà on hi havia d’anar, ja m’enteneu... i no sé si és que venia jo de xerrar amb la meva deessa de l’amor pel mòbil, o que a jo el fred m’encalenteix més que la primavera... el cas és que quan va dir el capellà allò de: “Es poden donar fraternalment la pau”... mare de Déu! Tothom va començar a donar-se aferrades, besades, la mà (al meu amic Xavi se li’n va anar directament la seva al cul d’una desconeguda que

no entenia res) però clar, era la casa del Senyor i ahhh! Aquí és on vaig imaginar allò de Sodoma i... la gent per la bancada, el capellà cridant, la bogeria des de la vuitena fila cap enrere, les nines agenollades i no cap al Senyor precisament, en Xavi cridant: “En veritat és just i necessari!” Clar que sí... Què! Que no hi hauria més fidels cada diumenge?! Ja! I entre setmana, i els dijous res de “botellón” al carrer, no, no... a la parròquia del barri o de la plaça. L’orgue trauria fum amb allò de: “Remember me...” I les famílies ben tranquil·les. Fins i tot na Pepi segur que diria que el fill de la Josefina ja no era tan mal al·lot... No veuen els partits polítics que l’esquerra no està tan enfora de la dreta? Els pits de na Loli o els pectorals d’en Josele així ho demostren. Fins aviat, i Déu ens guardi per molts anys a totes i a tots en vertadera pau i amistat... i sexe, i amor.


L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

RECOMANEM

AGENDAFEBRER2009

LLIBRES RECOMENATS PER:

fins al 30/01/2009

Rebel·lió de la sal

Crónicas Birmanas

Teresa Pascual Ed. Pagès editors

Guy Delisle Ed. Astiberri

Rebel·lió de la sal no és la consolidació de cap obra perquè la carrera de Pascual ja fa temps que n’està. Però ens permet entrar en contacte, de nou, amb l’element viu de la seva escriptura. Ens connecta amb veus internacionals com la d’Ingeborg Bachmann (de qui Pascual n’és la traductora a la nostra llengua), Alejandra Pizarnik, Hilde Domin, Nicole Brossard, Sophia de Mello Breyer Andresen, Teresa Rico Lopes, Sylvia Plath, Chantal Maillard...

S’ha publicat recentment la darrera novel·la del dibuixant quebequès Delisle. Després de Shenzhen (Xina) i Pyongyang (Corea), arriben aquestes cròniques birmanes que podrien considerar-se la tercera entrega dels viatges de l’autor, on aporta la seva mirada irònica i la seva experiència personal en aquests països en conflicte.

CINEMA

Wolfgang Amadeus Mozart: La flauta màgica. Audició comentada a càrrec de Rafael Esteve Alemany Música.- A les 18 h. Entrada Lliure. Redescobrim les obres mestres Organitza: FUNDACIÓ “la Caixa”. OBRA SOCIAL Lloc: AUDITORI NARCÍS DE CARRERAS. FUNDACIÓ “la Caixa” C. Santa Clara, 11, 4. Girona +info: 972 215 408

fins al 31/01/2009

Escacs per a tothom

Lleure.- Organitza: AAVV PLA DE PALAU I CLUB D’ESCACS GERUNDA 17 h - 21 h Lloc: CENTRE CÍVIC PLA DE PALAU. C. Saragossa 27. Girona +info 972 426 390

31/01/2009

Hikikomori, de Jordi Faura. La Troca

Teatre.- TEATRE DE SALT. Espectacle inaugural del cicle Escenaris 09 Teatre al Gironès. 21 h Lloc: Plaça Sant Jaume, s/n. 17190 - SALT 972 402 004 +info: http:// www.teatredesalt.net

fins al 31/03/2009

‘Art en joc: Les motxilles de CaixaForum’

Itinerari.- Amb el suport de les motxilles, que contenen explicacions amenes i materials per fer diferents activitats, descobrireu els secrets que s’amaguen rere l’edifici, fent vosaltres mateixos de guies i disposant del temps que vulgueu... CaixaForum Centre Social i Cultural Av. Marquès de Comillas, 6-8. SantsMontjuïc. Barcelona +info: www.bcn.cat/cultura

fins al 22/02/2009

‘A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un imperi’ The Reader

Waltz with Bashir

Stephen Daldry http://thereader-movie.com

Ari Folman http://waltzwithbashir.com

Michael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre està com a observador en un tribunal on s’estan jutjant col·laboradors de l’Alemanya nazi. Hanna està acusada d’un horrible crim i rebutja defensar-se a ella mateixa. Michael, gradualment, es va adonant que l’amor de la seva joventut guarda un secret que considera encara més vergonyós que l’assassinat.

Documental animat sobre la matança de refugiats palestins a Sabra i Chatila (Líban) el 1982. Una nit, en un bar, un vell amic comenta al director Ari que té un malson recurrent on el persegueixen 26 gossos. Cada nit, el mateix nombre d’animals. Els dos homes arriben a la conclusió que té a veure amb una missió que van realitzar per a l’exèrcit israelià durant la primera guerra amb el Líban a principis dels anys vuitanta.

MISCEL·LÀNIA Lulu.com

Espai Ficcions

(www.lulu.com)

(www.ficcions.cat)

Voleu publicar el vostre llibre? Doncs Lulu.com us ho posa fàcil. Lulu.com és un mercat digital en línia d’autopublicació que ajuda als creadors a publicar, vendre i treure benefici dels seus treballs. Sense costos d’entrada, tant les persones com les organitzacions poden fixar totalment el preu de les seves creacions i la quantitat de guanys de creador que volen guanyar. A més, els creadors Lulu tenen control absolut del seu contingut editorial, copyright i distribució.

Dèria, Secundèria i L’Hiperbòlic estrenen nou portal per a concursos de creació literària i de disseny per a estudiants d’ESO, Batxillerat, CF, universitaris i joves fins a 30 anys amb l’objectiu d’oferir espais de creació en llengua catalana.

Exposició.- L’exposició es recolza en la presentació de documents arqueològics, obres d’art, maquetes, imatges d’arxiu i creació contemporània. El recorregut expositiu, unificat per la noció de canvi, es descompon en una dotzena d’espais autònoms vinculats bé a una paraula o un concepte xinès, bé a una ciutat que serà presentada a través d’una de les seves principals característiques. Destaca especialment el Pequín actual en ple procés de desenvolupament urbà centrat en els Jocs Olímpics. Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona C. Montalegre, 5. Ciutat Vella (Barcelona)


L’HIPERBÒLIC

23

CULTURA

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www. escoladescriptura.org

12/02/2009

Travis

Concerts.- Grup escocès de rock alternatiu i britpop que rep el seu nom del personatge principal de la pel·lícula París, Texas, dirigida per Wim Wenders. Lloc: SALA 1 C. Almogàvers, 122 - Barcelona +info: http://www.salarazzmatazz.com

14/02/2009

Kings of leon

Concerts.- Grup de música que toca una barreja entre el rock del sud i el “garatge” rock dels Estats Units. Nascuda a Mt. Juliet, Tennesse, als Estats Units, la banda està composta per tres germans i un cosí: Nathan Followill (bateria/cowbell/cors) Caleb Followill (cantant solista/guitarra rítmica) Jared Followill (baix) Matthew Followill (guitarra principal) Lloc: SALA 1 C. Almogàvers, 122 - Barcelona +info: http://www.salarazzmatazz.com

fins al 15/02/2009

‘The Chanclettes. Gold, 15 anys de TúrmixPlayback’

Espectacle.- Direcció i realització: Josep Maria Portavella i Pallàs. Intèrprets: Andreu Cayuela, Josep Coll, Josep Maria Portavella i Ramon de Segarra. Lloc: Sala Muntaner C. Muntaner, 4. Eixample. Barcelona

La paradoxa d’en Franz Kafka i l’àncora d’en Fred Tènder Aquí no ancoro. Ho va dir perquè no volia quedar-se entre gratacels; perquè sentia com si els martells, els motors i els transports metropolitans fessin del seu voltant una mar embranzida amb dents punxegudes que volguessin menjar-se’l. I en no ancorar, les onades van fer amb ell el que van voler. I aparegué a la platja d’una altra costa amb la roba trencada i la cara ensorrada. Estirat panxaterrosa, li coïen els ulls i no volia obrir-los i no trobava forces per gratar-se el cap. Sentia la tela mullada enganxada a la pell i les algues simpaticotes i llefiscoses li ballaven entre els dits. I les onades suaus, tan invisibles, li feien pessigolles als testicles. Va obrir un ull. Hòstia. El puto paradís, va pensar. I va somriure. Hi va ancorar. Ho va fer perquè volia quedar-se al costat de la palmera; perquè sentia com si els peixets, les petjades i els tremps primaverals fessin del seu voltant una mar plaent amb llengües hipnòtiques que volguessin follar-se’l. I en ancorar, les onades no van poder fer amb ell res del que haurien volgut. I romangué a la platja amb la roba cosida i la cara cremada. Estirat panxacontent, li coïen els collons i no trobava motius per gratar-se el cervellet. Sentia la sorra enganxifosa al clatell i les tardes despullades i llefiscoses se li escolaven entre els dits. I les mosques suaus, tan invisibles, li feien pessigolles a les orelles. Va tancar els ulls. Hòstia. El puto paradís, va pensar. I va esbufegar. Muriel Villanueva Perarnau


L'Hiperbòlic 69  

Revista gratuïta per universitaris

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you