Page 1

L’HIPERBÒLIC 52

www.deria.cat

maig 2007

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

Gerard Quintana Paraula de poeta

La filosofia del decreixement | Descobreix el museu de les aigües


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 52

MAIG

2 EDITORIAL Menys pot ser més

Menys pot ser

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

més

5 DIUE 6 CIÈNCIA L’arc de Sant Martí 7 JOVENTUT Activitats d’Estiu 2007

8 EL CONVIDAT Gerard Quintana 10 CAIXA MANRESA Mercat de Treball Àgora 12 TEMA DEL MES El decreixement 14 ALTAVEU Mazoni 15 DIPUTACIÓ DE BARCELONA Exposició 16 ATOMIC GIRLS Els picadors 17 TV3 Les estrenes que vénen 18 BOCA A BOCA Jordi Hereu 20 TENDÈNCIES Botigues curioses 21 GUIA JOVE 22 CULTURA Maig 2007

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Aquestes darreres setmanes s’han succeït els informes sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències, tant en el conjunt del món com sobre el nostre entorn més proper. I tot i que segueixen vives les discussions sobre el major o menor impacte de l’activitat industrial sobre l’ecosistema de la Terra en el seu conjunt - el que el científic britànic James Lovelock ja fa més de trenta anys va batejar com el sistema Gaia- aquestes i altres dades estan aconseguint que, fins i tot els més reticents (inclòs l’enemic número 1 del Protocol de Kyoto, el president Bush), reconeguin que és hora de fer alguna cosa.

En aquest context s’emmarca la reflexió sobre el decreixement al que dediquem el reportatge d’aquest número. Ja no hi ha suficient amb parlar de “creixement sostenible”, concepte rere el qual es pot amagar el manteniment d’un model econòmic depenent d’un creixement continu, això sí amb “materials reciclables”. Cal anar més lluny ens diuen els defensors d’aquesta concepció, cal desaccelerar el nostre consum insaciable, cal sobretot canviar de paradigma i no creure’ns que el nostre benestar, ni tan sols l’econòmic, dependrà dels punts de PIB en que aconseguim créixer. El malbaratament de recursos de tota mena en el que vivim té, d’entrada, una víctima a la que sovint li donem l’esquena (sobretot si vivim a ciutat, on l’únic record del nostre origen natural són quatre parterres de gespa domesticada): l’esmentada Gaia, el nostre planeta viu.

Però més enllà de la discussió sobre l’impacte en la natura, i fins i tot de les discussions pragmàtiques sobre a quant creixement cal renunciar per seguir endavant amb l’actual model econòmic, hi ha una qüestió més de fons, de caràcter filosòfic, que també cal plantejar-se: fins a quin punt ens fa feliços aquest sistema? Fins a quin punt ens fa viure (realment) bé? Possiblement un primer i dramàtic senyal del mal als que ens sotmeten les presses i l’estrès continu en el que vivim en l’expressin les dades sobre accidents de trànsit. En aquest cas les primeres víctimes som els joves, com posa de manifest l’exposició “El risc de l’asfalt” que també us presentem en aquestes pàgines. Corre més per arribar enlloc, sembla que sigui el resum de tot plegat. Per això no és d’estranyar que apareguin iniciatives com les de la “CittaSlow”, ciutats que han decidit prendre’s les coses d’una altra manera, ralentitzant-ho tot, lluitant contra el fast-food i el consum ràpid, i sobre les que esperem oferir-vos un proper reportatge ben aviat.

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Imatge de: www.derapate.it

Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A.

El personatge

La frase

Maig

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

Michael Phelps, nedador

Lewis Hamilton,

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

En nedador nord-americà està en camí de convertir-se en una vertadera llegenda, si no ho és ja. Amb 21 anys ha igualat la marca del mític Mark Spitz en aconseguir 7 medalles d’or als Mundials de Natació de Melbourne. I si això no és suficient, Phelps va batre cinc rècords mundials. Amb aquests antecedents, ja desitgem veure’l a les Olimpíades de l’any que ve a Pequín.

01/05/2000 Comencen les emissions de Rac1. 13/05/1981 Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del Papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere. 17/05/1845 Neix a Folgueroles (Osona) Jacint Verdaguer. El mateix dia, però de l’any 1952, neix a Cambrils Josep-Lluís Carod-Rovira. 20/05/1506 Mor a Valladolid Cristòfor Colom, descobridor d’Amèrica. 21/05/1981 Terra Lliure actua contra Federico Jiménez Losantos.

pilot de Fórmula 1

Tirada 26.330 exemplars

“El pròxim pas és aconseguir una victòria” Amb el ritme que porta, no ens estranyaria que fos ben aviat!


L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són

notícia

notícies breus

La UdL promou la bicicleta La Universitat de Lleida preveu oferir per al proper curs bicicletes als estudiants, principalment per als que siguin de fora de la ciutat. Aquest és l’acord a què han arribat el vicerector d’Estudiantat, Xavier Gómez, i el Col·lectiu d’usuaris i amics de la bicicleta (CUAB) que presideix el professor de l’INEFC Lleida, Francesc Roig. El sistema serà molt senzill ja que només hauran d’abonar un dipòsit que se’ls retornarà quan tornin la bicicleta. D’altra banda, la UdL segueix amb la recollida d’assignatures per reclamar un carril bici més extens i més segur a Lleida. De moment, ja se’n tenen unes 2.000, entre les que cal destacar les dels cantants Lluís Gavaldà i Lluís Llach.

Preinscripcions dels màsters i postgraus Des del passat mes de març, les universitats catalanes han obert el segon període d’inscripció dels màsters oficials per al curs 2007-2008, que es podrà realitzar fins al 22 de juny d’aquest any. L’oferta, que inclou més de 150 màsters i postgraus, servirà als alumnes per especialitzar-se o bé iniciar una carrera investigadora. Aquests són uns estudis amb caràcter oficial, preu públic i adaptats al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Tenen una extensió d’entre 60 i 120 crèdits ECTS, i hi podrà accedir qualsevol persona amb un títol universitari oficial.

www.udl.cat

XX Symposium de la Sociedad Española de Historia de la Psicología (SEHP) L’Arxiu i Seminari d’Història de la Psicologia de la UAB ha organitzat per als propers dies 10, 11 i 12 de maig a la Sala “Art i Joia” de Cadaqués (Girona) el XX Symposium de la Sociedad Española de Historia de la Psicología. En aquesta trobada, s’hi duran a terme taules rodones i conferències entorn a temes de la història de la psicologia. Si voleu més informació visiteu el web www.sehp. org/cadaques/pagina/index.htm. www.uab.cat

El canvi climàtic La Universitat Politècnica de Catalunya celebra, des del passat mes d’abril fins a finals de juny, un cicle de conferències sobre el canvi climàtic. En una època on el tema ha pres molta importància, alguns dels especialistes més destacats en sostenibilitat, ecologia i canvi climàtic es donaran cita a l’EUETIT. www.upc.edu

Imatge de: www.udl.cat


L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI

5

Els estrangers prefereixen les

universitats catalanes El curs passat es van inscriure a les universitats catalanes estudiants procedents de fins a 117 nacionalitats diferents, dels quals un 63% eren dones, majoritàriament entre 21 i 23 anys. En el programa d’intercanvi Erasmus, els italians són el col·lectiu més nombrós a l’hora de triar Catalunya com a principal destinació, seguits de francesos, alemanys i portuguesos. Per àmbits, el 40% dels matriculats estrangers segueixen estudis socials, el 29% d’humanitats, el 19% estudis tècnics, i el 6% ciències de la salut. La posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) el 2010 afavorirà encara més la mobilitat d’estudiants. Aquesta tendència ja s’ha començat a manifestar amb l’entrada en funcionament dels primers màsters oficials adaptats a la metodologia Bolonya, com ho demostra el fet que en algun d’aquests estudis el percentatge d’estudiants estrangers representa gairebé el 30% dels matriculats.

El Segon Observatori Universitari de Barcelona, un estudi elaborat pel Barcelona Centre Universitari (BCU), posa de manifest les preferències dels estrangers que vénen a l’Estat espanyol a estudiar per les universitats catalanes. Catalunya és el primer destí dels estudiants europeus i el segon dels de la resta del món. Catalunya ocupa el primer lloc en el rànquing per comunitats autònomes a l’Estat espanyol respecte al nombre d’estudiants de la Unió Europea matriculats en titulacions de 1er i 2n cicle a la universitat, i el segon pel que fa al total d’estudiants estrangers. Catalunya ocupa també la primera posició amb

relació als estudiants de tercer cicle matriculats, en aquest cas tant de la Unió Europea com de la resta del món, segons el Segon Observatori Universitari de Barcelona, un estudi elaborat pel Barcelona Centre Universitari (BCU).

L’estudi, elaborat pel BCU amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i l’Ajuntament de Barcelona, fa una anàlisi de l’evolució del nombre d’universitaris forans a les universitats de Barcelona i del seu impacte econòmic a la capital catalana.

La missió del Barcelona Centre Universitari és impulsar, coordinar i dirigir totes les accions endegades per la Generalitat, l’Ajuntament, les universitats de Barcelona i la seva àrea d’influència i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per tal de promocionar la capital de Catalunya com a centre universitari internacional.

Entre altres dades, l’informe posa de manifest que des de l’any 1998 al 2005 el nombre d’estudiants no catalans matriculats a les universitats de Catalunya ha augmentat en un 104%. El curs 200405, un 2,6% dels 198.282 estudiants matriculats a les universitats de Barcelona, que representen el 85% del total català, eren procedents de la resta de l’Estat, i un 9,2% de l’estranger.

www.gencat.cat/diue


L’HIPERBÒLIC

6

CIÈNCIA

El secret de l’arc de Sant Martí “Pel maig, cada dia un raig”. I tal com diu el refrany, en un més on, si tot va bé, la pluja és la protagonista, el Museu Agbar de les Aigües et proposa descobrir què s’amaga darrera l’arc de Sant Martí. Continuant amb les activitats de l’Any de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües oferirà aquest mes de maig una activitat anomenada “L’Arc de Sant Martí, els colors de l’aigua”. Des de principis del 2007, els set centres de ciència de Barcelona i la seva àrea metropolitana s’han unit per oferir un tiquet conjunt anomenat “Tiquet Ciència”. A més, al llarg de l’any, aquests centres duen a terme el programa “Colors i Ciència”, on cada un podrà oferir la seva pròpia mirada sobre els colors.

L’aigua és un element importantíssim a la nostra vida i al medi ambient, i la millor manera per tenir-ne cura és conèixer-la. Per aquest motiu, el Museu Agbar de les Aigües te l’apropa. “L’Arc de Sant Martí, els colors de l’aigua” es durà a terme els caps de setmana dels mesos de maig i agost, però el Museu està obert de dimarts a dissabte de 10h a 19h i els diumenges de 10h a 14h.

L’arc amb més color

I per què l’arc de Sant Martí i els seus colors?

Qui no ha vist mai l’arc de Sant Martí i els seus colors? Us heu preguntat mai per què apareix? És més, per què el podem veure? Hi ha desenes d’històries al voltant d’aquest estrany fenomen, però no sempre se’ns resolen tots els dubtes. Per arreglar-ho i entrendre l’arc de Sant Martí, el Museu Agbar de les Aigües ha preparat unes activitats per explicar les lleis òptiques, l’art, les tradicions, els mites i les llegendes que l’envolten.

El Museu Agbar de les Aigües ha decidit parlar d’aquest arc multicolor per la importància que l’aigua desenvolupa a l’hora de poder-lo veure. L’arc de Sant Martí és un fenomen metereològic a l’abast de tothom i, per les seves característiques, des de sempre ha estat motiu de diferents observacions i interpretacions populars així com objecte d’estudi al llarg del temps. Per poder entendre d’on sorgeix, com es forma i perquè el podem veure, les activitats inclouran diversos experiments com descomposar llum blanca. Les activitats estaran amagades en set cups diferents, tants com colors hi ha a l’arc de Sant Martí.

Entre altres coses, ens aproparem a les lleis de la física que governen el fenomen, coneixerem els principals cien-

tífics que se n’han interessat, escoltarem aquells mites, llegendes i contes al voltant de l’arc de Sant Martí, i aprendrem que als ulls de cada persona pot ser diferent.

El preu de l’entrada és de 4 euros, però es pot gaudir de diferents descomptes. Si voleu més informació, la podreu trobar a:

www.museudelesaigues.com.


L’HIPERBÒLIC

7

JOVENTUT

Fes-te el

teu estiu + informació Per acabar de solucionar-nos algun petit dubte, hem comptat amb la col·laboració de Joan Tarrida, cap del Servei d’Educació en el Lleure de Secretaria de Joventut. Quan es duen a terme les inscripcions? Com que estem parlant d’activitats organitzades per moltes entitats, no hi ha un termini i un procediment establert d’inscripció. Podeu trobar més informació a la xarxa de Punts d’Informació Juvenil o en els ajuntaments. També podeu trobar informació al web de la Secretaria de Joventut i a la guia d’activitats d’estiu de les Associacions juvenils que es publicarà a començaments de maig.

Si ets un cul inquiet, si t’agraden les experiències noves, conèixer gent diferent o viure noves aventures, les Activitats d’Estiu 2007 són el teu objectiu. Organitzades per associacions educatives infantils i juvenils d’arreu de Catalunya, i recollides per Secretaria de Joventut en una guia que s’editarà al maig, et proposen passar un estiu d’allò més divertit.

Es poden fer per internet? Cada cop més les inscripcions es poden fer electrònicament. Moltes activitats ja tenen la inscripció oberta, per tant us animo a navegar i cercar l’activitat que millor s’adigui a les vostres necessitats

L’oferta dels diferents esplais, casals de joves i agrupaments escoltes és molt variada. Para atenció perquè a tu només et caldrà escollir el què més t’agradi! Camps de treball Aquest tipus d’activitat consisteix en que un grup de joves, durant el seu temps de vacances, portin a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensió social ajudant a persones, protegint la natura, restaurant edificis d’interès, etc. L’allotjament se sol fer en una casa, en un campament o en installacions habilitades expressament. Està pensat per a joves d’entre 14 i 30 anys. Rutes Una altra activitat molt interessant per aquest estiu són les rutes. N’hi ha de diferents segons l’itinerari que se segueix i el mitjà amb què es faci, a peu, amb bici, amb carro, a cavall o amb altres mitjans de transport. Hi solen participar nois i noies de 12 a 18 anys. Intercanvis Pensats per afavorir el coneixement mutu i el diàleg entre ambients i cultures, els intercanvis es poden dur a terme entre grups de procedència diversa i, de vegades, el grup d’acollida retorna la visita al grup visitant. Aquesta activitat va destinada a joves d’entre 14 i 30 anys.

http://www.gencat.cat/joventut/educaciolleure

Parlem-ne! “Aquesta experiència m’ha ajudat a veure que cadascú viu realitats molt diferents i totes poden conviure” Els intercanvis internacionals sempre són emocionants i divertits. L’Andreu Vidal va participar en un l’estiu passat. L’experiència va ser amb un grup de noies i nois danesos, però per saber-ne més, millor que ens ho expliqui ell mateix. Com és que vas decidir fer un intercanvi? Doncs perquè es va organitzar al punt d’informació juvenil del meu poble i des d’allà van fer la crida a tots els joves. Finalment vam ser una quinzena que ens vam decidir a provar-ho perquè ens atreia el conèixer gent nova, altres cultures i maneres d’entendre la vida.

On vau anar? Vam estar una setmana a Dinamarca i després ells van venir 10 dies a Catalunya. Com va ser el procés d’inscripció? Va ser senzill. Ens vam inscriure i una vegada fet, vam formar grups de treball per involucrar-nos en l’organització de l’intercanvi i de les activitats que es durien a terme. Et va agradar l’experiència? Sí, molt! Va ser molt positiu, vam conèixer molta gent. El fet de realitzar activitats conjuntes et permet arribar a un grau de complicitat molt alt en poc de temps i veure com l’altre percep la realitat, que no sempre és com la perceps tu. Repetiries? I tant! En què creus que t’ha ajudat aquesta experiència? Doncs m’ha ajudat en això que deia, a veure que no només existeix el teu món, que cadascú viu re-

alitats molt diferents i totes elles poden conviure. A més, no és un intercanvi simplement d’oci perquè es treballen diversos temes precisament per comparar les realitats als diversos països participants. També s’aprofiten moments com els àpats per tal de mostrar la gastronomia de cada comunitat


L’HIPERBÒLIC

8 Gerard Quintana, músic

La música i la poesia sumades són dinamita” dinamita Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ivan Giménez

Quan parles amb un poeta te n’adones de seguida. Semblen gent normal, vesteixen com tothom i, fins i tot, tenen les mateixes preocupacions que qualsevol ésser humà. Però els ulls d’un poeta no enganyen. Són brillants, com els dels nens, i reflecteixen la innocència que només sobreviu en els artistes. És el cas de Gerard Quintana, amb qui ens trobem per repassar la seva carrera com a músic.

Tal com raja Nom complet: Gerard Quintana Riudeja Lloc i data de naixement: Girona 27/11/1964 Quin és el teu pitjor defecte: la tossudesa, tot i que també m’ajuda en ser molt constant i a tirar sempre endavant. El teu programa de tv predilecte: m’agradava molt “L’illa del tresor”, que no sé si encara fan. Algú a qui admires: no sóc gaire d’ídols. M’agrada l’obra d’alguna gent, però prefereixo no conèixer-los perquè tots som humans i tenim defectes i virtuts. A la meva mare per tenir-los tan ben posats. El plat que cuines millor: el pollastre amb prunes. Si no fossis músic series: seria moltes coses, seria un tastaolletes. Però bé, de petit volia ser escriptor. La cosa que valores més en una persona: la generositat, que vol dir saber posar-se en el lloc dels altres, ser obert de mires, ser flexible, estar allà per quan faci falta... Un somni que et quedi per complir: escriure un llibre. Bé, publicar-lo.

Com has evolucionat com a músic des de Sopa de Cabra fins avui? Sopa de Cabra era un sopa, precisament. Una olla amb ingredients, diferents persones, amb personalitats diferents. Llavors hi havia un resultat, un punt de trobada. I al final també quedava molt clar que érem un grup de pop-rock, amb cançons d’estrofapont-tornada. Després, en quedar-me sol, hi havia mil camins per seguir. El procés ha sigut despullar-ho tot, patrons, estils, per buscar l’essència. Ara em moc més en el text poètic. Segueixo cercant per trobar l’esquelet del meu discurs com a músic.

El procés ha sigut despullar-ho tot per a buscar l’essència” Es pot dir que ets un cantautor? Això són etiquetes que et posen. No ho sé. Però sí que és veritat que la gent que m’agradava què feien, per a mi, eren cantautors: Lou Reed, David Bowie, Bruce Springsteen... Les etiquetes serveixen per entendre’ns, però també per confondre’ns. Ara hi ha molta informació, i les influències arriben per tot arreu. No es tracta de sobreinformació? Sí, precisament d’ara en endavant una de les bases de l’educació serà saber triar entre tanta informació. Saber discernir què és important, i què té qualitat... Tenir sentit crític... L’educació ha d’anar per aquí. Un es pot perdre molt fàcilment entre tanta informació.


L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT

Però vas començar estudiant periodisme i interpretació. Com et vas ficar a la música? A Girona tenia amics que feien música, i a l’institut el meu company de pupitre era el cantant i lletrista del grup que tenia abans de Sopa en Josep Tió, per exemple. La música, per tant, era familiar per a mi, però jo amb la cosa que m’atrevia era escriure i fer teatre. Ja tenia aquell gust per l’escenari i per aquest món de somni, d’ingenuïtat, per aquesta convenció de saber que una cosa no és real però ens ho creiem i anem més enllà. Jo vaig començar a escriure, teníem un fanzine... Fins que el grup que tenia llavors Josep Tió es dissol i es queden sense lletrista ni cantant. Sí, necessitaven material nou. Jo estava a Barcelona estudiant a l’Institut del Teatre. Em van passar un cinta i en vam dir si els hi volia fer lletres. Vaig fer un parell, una era “El boig de la ciutat”, i em van proposar quedar-me a cantar. On és la frontera entre poesia i música? Cada cop tinc menys clar on és. La poesia és buscar l’essència del llenguatge, la síntesi en pocs versos per poder transmetre sentiments. Té molt a veure amb l’alquímia musical, per tant. La narrativa és més racional mentre que la poesia, amb poques paraules, va més directe al canal emocional. La música i la poesia sumades són dinamita. Molts poetes, com Dylan, s’han dedicat a la música.

Precisament, amb Jordi Batiste, has publicat dos discos amb cançons de Bob Dylan traduïdes al català. Què té Dylan que el fa cada vegada més actual? La capacitat d’aturar el temps, de congelarho, de fer-se etern. S’ha fet un clàssic. Quan començava, va saber agafar la tradició i la va fer actual.

Les etiquetes serveixen per entendre’ns, però també per confondre’ns” Al 2003, treus el teu primer disc en solitari Senyals de fum. Les claus de sal, publicat al 2004, és molt més intimista i, al 2005, amb Per un tros de cel sembla que consolides aquest nou discurs més personal. Ara en quina etapa està Gerard Quintana? Precisament, amb aquests tres discos pensava tancar una etapa. De fet, els tres tenen la coberta de color blanc, i no és casual. El color blanc és el color de la iniciació. Són tres treballs de buscar dins meu què sóc, qui és Gerard Quintana musicalment parlant després d’haver estat treballant tant de temps amb cinc persones més. A partir d’ara, miro més enfora. El disc que trauré al mes d’octubre té com a títol provisional Treu banya, i és aquesta idea de sortir cap a fora.

Aquest any, comparteixes escenari amb Joel Joan a l’espectacle Secrets compartits, una barreja de poemes, cançons i contes. Com sorgeix aquesta col·laboració? Havíem coincidit molts cops i, parlant, vaig descobrir que la passió amagada d’en Joel era cantar. Jo, de broma, li deia que jo anava per actor i he acabat cantant. Un dia el vaig trucar i ens vam engrescar. Volíem apropar la gent a l’altra banda de l’escenari i parlar de les coses que normalment no parlem.

9


L’HIPERBÒLIC

10

CAIXA MANRESA

Busca la millor sortida al

Mercat de Treball Àgora Un cop acabats els estudis, toca el més difícil: trobar una feina que s’adigui a la nostra titulació i que ens ajudi a començar la nostra carrera professional. Una gran oportunitat per iniciar la recerca amb garanties és el Mercat de Treball Àgora, organitzat per Caixa Manresa, que posa en contacte els estudiants universitaris i de cicles formatius amb empreses de primer nivell, tant industrials com de serveis, que busquen persones motivades i formades. La 7ª edició del Mercat de Treball Àgora tindrà, com l’any passat, dues jornades. La primera serà a Manresa el dia 5 de maig, de 10 a 14 hores, al Museu de la Tècnica de Manresa i la segona, a Igualada l’11 de juliol, de 16 a 20 hores, a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada, dins la primera edició de la Universitat d’Estiu d’Igualada. L’accés serà lliure i gratuït.

Què hi trobaré? L’esdeveniment que acull Caixa Manresa està plenament consolidat dins el món educatiu, ja que gairebé 2.000 estudiants s’hi apleguen any rere any. Igualment, unes 80 empreses de diversos sectors econòmics busquen joves amb ganes d’inserir-se al món laboral.

Per conèixer des de dins el Mercat de Treball Àgora de Caixa Manresa, hem parlat amb Antoni Tachó, director de recursos humans de l’empresa AUSA, una de les participants en el certamen.

Quines empreses hi participen? Algunes de les empreses que hi parti ciparan són Ausa, Busquet, Caixa Manresa, Denso, Hayes lemmerz, Indepol, Olivas Torras, Pirelli, Pujol Muntalà, Tecniacero, Lemmerz, etc. Els perfils que solen buscar pertanyen a diverses àrees com ciències, ciències socia ls i tècnica. I entre els més sol·licitats hi ha els enginyers tècnics i superiors; empresa rials; ADE; operaris de mecànica; pèrits agríc oles; cicles formatius de les branques del metall, matrius i motlles, manteniment electrom ecànic i operació de línies productives; psicòlegs; tècnics en prevenció de riscos labo rals, nivell intermedi i superior; tècnics com ercials i personal sanitari.

Treball - Com és que AUSA assisteix al Mercat de Àgora? ra Ausa assisteix a l’Àgora des de la seva prime bons r edició, ja que cada cop costa més troba canprofessionals i cal apropar-se als possibles ns opcio nts difere les ixer didats per donar a conè esa. empr a de feina que pot oferir la nostr ció Totes les iniciatives que van en aquesta direc Caixa són sempre benvingudes, i aquesta de t àmbi un tenir en cial espe Manresa ho és en que les pas no territorial més proper, més que fan a Barcelona o en altres poblacions. CaiA part, creiem que si una entitat com les ra, l’Àgo com acte un xa Manresa promou el r dona de hem empreses de la comarca hi nostre suport. en - Quina és la seva experiència havent participat anteriors edicions? iva, La nostra experiència ha estat sempre posit nes ja que hem fet publicitat del que fem a perso canibles poss futur un en que són o poden ser

part, didats a incorporar-se al nostre equip. A s eshem tingut l’oportunitat d’incorporar algun s tudiants en pràctiques que han mostrat interè . Àgora ll Treba de per AUSA durant el Mercat a l’es- Creu que aquest tipus d’iniciatives beneficien tudiant i a les empreses? s Sense cap mena de dubte, ja que en molte són s quine en ocasions els estudiants desconeix ar les empreses més atractives per anar a busc serà feina. I encara que ho sàpiguen, sempre els st, aque com acte un més fàcil contactar-hi en r envia que on hi ha tota la receptivitat possible, falta un CV o trucar a porta freda per si els fa algú del seu perfil. - En el seu cas, quin tipus de perfil busquen? entalEn un espai com l’Àgora, busquem fonam at la ment estudiants que encara no han acab enforis, beca a com carrera per incorporar-se inyecant-nos principalment a estudiants d’eng d’Em ries, tot i que també busquem estudiants presarials (Economia, ADE...).


L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

El futur et demana decreixement Anna Salarich, anna@edicat.net

Si continuem amb aquest ritme evolutiu, de creixement, el planeta Terra no aguantarà. Per això, recordeu aquest eslògan: decreixement! Fa uns mesos va aterrar a Catalunya un nou concepte, un nou moviment social, anomenat “Entesa pel Decreixement”. Tot i que en un primer moment sembli que la seva màxima sigui tornar enrera, la cosa va molt més enllà. Preocupats per la crisi ecològica que pateix el planeta i per l’anomenat zènit del petroli, aquest grup creu en un món millor, amb una economia que té més en compte els recursos naturals i l’ecologia, la gent i els pobles. L’Eduard Folch és membre de l’Entesa pel Decreixement i no ha dubtat en respondre tots els nostres dubtes. Què és el decreixement? El decreixement, més que una idea o un concepte, és un eslògan. Des de fa més de 30 anys, grups de científics i teòrics han anat dient que el nostre sistema actual econòmic no pot continuar amb aquest ritme perquè l’economia actual no entén de recursos finits. Nosaltres, allò que plantegem és el decreixement, aturar el creixement econòmic per poder replantejar una altra vegada el món. Decreixement és tornar enrere? No es tracta d’això. Evidentment, hem de decrèixer en aquelles coses que són supèr-

Què hem de fer per decréixer? A nivell d’agricultura, decréix er seria deixar de tenir una agricultura industrial, intensiva, relocalitzada, és a dir, que nosaltres plantem tomàquets a Cat alunya, però portem els que fan a Holanda, i els d’Holanda compren els que fem aqu í. Com pot ser que estiguem transportan t uns productes d’un lloc a un altre quan podríem cultivar més a prop? Això és un exe mple de decreixement: localitzar més, pro duir més a prop, consumir més ecològic. A nivell de transport, per caminar cap al decreixement, hauríem d’apostar claram ent pel transport públic, però sense constru ir grans infraestructures perquè, aquestes, allò que fan és crear més demanda de tran sport privat.

flues i que no necessitem. No estem plantejant una tornada a l’edat de pedra, sinó el fet que podem viure més amb menys. Hi ha coses a la vida que no necessitem anar-les a comprar o consumir-les. Estem acostumats a un món on cada vegada necessitem més coses materials, vivim més en un món més virtual, però s’ha de descobrir una altra manera de viure, més austera, mes simple. En un futur, haurem de viure amb limitacions i n’hem de ser conscients. Realment, es pot parar aquest sistema econòmic? Evidentment, la inèrcia del sistema és molt forta i segurament no el pararem, però podem anar sembrant noves idees, noves formes de pensar i posar en pràctica coses enfocades en aquesta perspectiva. Potser la societat tampoc està preparada… No crec que la gent no estigui preparada, a la gent li falta tenir un accés més directe a aquesta informació i a aquestes possibilitats de poder viure la vida d’altres maneres. Imaginem-nos que els telenotícies comencen a

fer una secció de com viure d’una manera diferent sense que hagis de gastar tant. Segurament, milers de persones s’apuntarien al carro i, fins i tot, ho trobarien atractiu. Si no parem de créixer, què passarà? Doncs hi poden haver conflictes bèl.lics cada vegada més durs, baralles per l’aigua amb un clar exemple amb el que passa amb el transbassament de l’Ebre, etc. Conflictes que ara són menors, quanta més gent siguem i menys recursos hi hagi, més greus seran. Si la cosa pinta tan negra, per què no s’impliquen els governs? Les empreses, les multinacionals, tenen molt més poder avui en dia que els propis governs. Hi ha governants que estan al corrent, però no poden dir-ho perquè imatgina’t que d’un dia per l’altre t’expliquen que això petarà. Què passaria? Esclataria el pànic. Ells ens demanen que siguem els pioners en treure-ho a l’opinió pública perquè aquesta vagi tenint més coneixement i quan això passi, ells aprofitar i tirar endavant altres tipus de propostes a nivell polític.

I què passa amb les energies renovables? El petroli és tan essencial, que no hi cap altra tipus d’energia que pugui mantenir aquest sistema. O decreixem o no podrem continuar. Necessitem decréixer perquè les energies renovables no poden mantenir un sistema com el que tenim ara, és impossible. Creus que seríem més feliços si decreixéssim? Sí, i tant. La pregunta que ens hauríem de fer és, som més feliços amb més?


L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

La demografia, un aspecte a tenir en compte.

El zènit del petroli i l’origen del decreixement. Tot i que us soni a xinès, del zènit del petroli fa temps que se’n parla a nivell internacional. Es tracta d’un fenomen geològic relacionat amb la frase “algun dia el petroli s’acabarà”. Com ja sabeu, aquest és un recurs finit i no és com una bossa o un pou d’aigua sinó que el petroli també està impregnat a les roques. És com si en una tassa de cafè fred hi posessis un terròs de sucre i amb una palleta anessis xuclant el líquid. Al principi xucles i la cosa va bé, però una part del cafè s’ha anat impregnant dins del terròs de sucre. Tens cafè, però està dins del sucre, que serien els minerals i les capes interiors de la Terra. Arriba un moment que tu amb la palleta no pots xuclar el cafè de dins el terròs de sucre. Això podríem dir que és el zènit del petroli: cada vegada costa més extreure’l, s’acaba. Hi ha els optimistes que diuen que el zènit es produirà el 2020. Els pessimistes diuen que passat el 2006 o possiblement aquest 2007. L’economia no pot continuar creixent amb un nivell de recursos decreixent.

geix el tema de Parlant del decreixement, sor ens explica ch la demografia. L’Eduard Fol és un tema tabú que: “El tema de la població s individual de perquè afecta la llibertat mé població mundial les persones. Però clar, la ,3% anualment està creixent a un nivell d’1 ho és. Som el i, tot i que sembli poc, no al que vivim amb 20% de la població mundi el planeta. Noel 80% dels recursos de tot que la nostra iem saltres som privilegiats, cre normal i el més situació al món és el més sar gana, no tenir normal actualment és pas altres hauríem nevera, ni televisió, etc. Nos altres països. ixer de decréixer per deixar cré tinua creixent Si la població mundial con blema”. com ho fa ara, serà un pro

Si voleu més informació sobre el decreixement, la podeu trobar a l’Infoespai (Plaça del Sol, 19-20 de Barcelona) o a

www.decreixement.net


L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU www.enderrock.com

Mazoni,

EQUILIBRI DEPT. Helena M. Alegret

l’últim crit del Pop es convertís en un fenomen, no vull dir multitudinari, però sí que hi hagués un suport més gran del públic, perquè això ajuda molt a què es puguin fer millors discos, que hi hagi unes condicions més bones per a la gent que toca i que no es mori l’escena. Què et passaria si els dits se’t convertissin en xilòfons de veritat? Doncs que qualsevol cosa que toqués seria musical. Em passaria com al rei Mides, que tot el que tocava es feia d’or, i li agradava molt, però al final no va poder viure perquè també se li convertia en or el menjar. Seria un malson. I m’agrada el silenci. No sé si als altres músics també els passa, però quan has estat treballant molt, s’agraeix estar en silenci total.

El pop català viu nous temps. Mazoni, Sanpedro, Mishima o Erm són alguns dels noms d’un boom emergent. L’empordanès Jaume Pla, alma mater de Mazoni podria ser la bandera d’aquesta escena pop que es cou a Barcelona. El músic se’n va anar una setmana de novembre a l’hotel Els Caçadors de Ribes de Freser per forçar-se a fer les cançons del tercer disc, Si els dits fossin xilòfons (BankRobber, 2007).

molt més del que ens relacionem: de fer concerts junts, d’estar molt més al tanto del que fa l’altre, que entre els grups n’hi hagi dos o tres que siguin amics i surtin junts. M’agrada molt com està pintant, però veig que encara no és una escena consolidada. Musicalment és una escena molt oberta. Cadascú va fent el seu projecte. Som a dins del mateix, però no som com l’escena de ‘la movida madrileña’, que era un corrent estètic total.

Què t’agrada i què no de l’escena pop emergent de Barcelona? Quan diuen que hi ha una escena sembla que es parli d’un tipus de gent que es relaciona

I què és el que falla? M’agradaria que el públic accedís a l’escena, que anés creixent, i que el que fins l’any passat era una cosa més de l’àmbit de la crítica

“I dius que el que em dius és veritat” és una crítica corrosiva a la hipocresia dels més moderns i fashions? Siiií, evidentment, totalment sí (riu). I em refereixo, més que a un tipus de gent, al fet de substituir coses reals per altres de virtuals. Avui dia tot és com un simulacre de vida. Ara hi ha el Second Life, per Internet. Quan viatges fas fotos per mirar-ho quan arribes a casa! Però quan hi eres no ho estaves assaborint. S’hauria d’anar de viatge sense càmera, passar-t’ho bé i guardar-ho al cap. I la cançó és imaginar-te com una persona que ho ha portat tot a l’extrem en aquest sentit, si et digués una cosa no te la podries creure, perquè segur que seria un préstec d’algú.

Des del 2001 Dept. han editat quatre discos, un cada dos anys. En aquest quart àlbum queda reflectida una evolució de qualitat, sempre buscant nous colors musicals. Dept. tenen un so que els identifica, a més de la veu de David Rosell, però sense deixar de tastar d’aquí i d’allà. Un disc amb cançons rodones per escoltar en equilibri amb tu i l’entorn. Helena M.Alegret

OXIGEN Gossos Cançons noves que miren de trencar les reticències dels que els relacionen amb un estil molt menys madur. Gossos han fet el procés químic invers: amb el temps s’han regenerat, en lloc d’oxidar-se. Amb Oxigen reafirmen i perfeccionen la línia més elèctrica, en un treball que més enllà del rock es passeja pel reggae o pel hip-hop. Cançons amb força que segueixen una filosofia clara: “Resistirem”. Elisenda Soriguera

TUPOLEV TUPOLEV Es pot combinar la paròdia i l’humor amb la profunditat i la crítica social? El pop fresc pot ser sensible? Sí, i això és ben present en aquest disc, des de la primera cançó. Tupolev és un grup que s’estrena però amb un bagatge important al darrere d’alguns dels seus membres (exSapo). Un primer disc que sap mantenir l’energia electritzant i la frescor en tot moment. Helena M.Alegret


L’HIPERBÒLIC

15

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Coneix els

riscos

Anna Salarich, anna@edicat.net

de la carretera L’any 2005 van morir a Catalunya 641 persones per accident de trànsit, moltes de les quals eren d’edats compreses entre els 15 i els 24 anys. Realment, som conscients del perill de la carretera? L’exposició “El risc de l’asfalt” produïda per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació RACC, informa, sensibilitza i preveu d’una manera propera aquests riscos i les principals causes dels accidents. El factor humà és la causa principal dels accidents de trànsit, per això és necessari implicar els joves en aquest projecte que depèn i afecta a tothom. “El risc de l’asfalt” proposa, de manera amena i utilitzant suports amb llenguatge molt proper, situacions quotidianes i personatges identificables per tal de detectar aquelles imprudències que poden ser fatals per a un mateix i per als altres. L’objectiu de l’exposició és conscienciar els joves i evitar que es produeixin tantes morts a la carretera.

Què hi trobarem a “El risc de l’asfalt”? L’exposició està dividida en tres parts. La primera consta de cinc panells informatius sobre les dades dels accidents de trànsit. A la segona, una projecció comenta vuit casos d’accidents i les seves conseqüències. I la tercera és un autotest per comprovar quin és el comportament de cadascú com a conductors/es. Aquesta secció final es pot dur a terme de manera individual, ja sigui a través de dos ordinadors o omplint una butlleta. La Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina del Pla Jove ofereix aquesta exposició als municipis que ho desitgin juntament amb material de suport als tècnics i formadors i la possibilitat de realitzar dos tallers paral·lels que complementen els continguts de l’exposició.

On la podem trobar? Després d’estar-se gairebé un mes al centre de recursos juvenils Mas Fonollar de Santa Coloma de Gramanet, “El risc de l’asfalt” és al municipi d’Abrera, a l’IES Voltrera, del 18 d’abril al 2 de maig, i d’aquest dia fins al 30 de maig, es traslladarà a Canovelles. Si voleu més informació sobre l’exposició “El risc de l’asfalt”, la podeu trobar al web:

www.diba.cat/plajove/asfalt.asp


L’HIPERBÒLIC

16

SEXE

Els picadors L’arribada de l’estiu concedeix a molts, i cada vegada més a moltes, una oportunitat per lligar. Us explicaré algunes de les tàctiques que utilitzen els anomenats “picadors”, que dins l’argot “anxula” significa “element perillós per a les pobres turistes que venen a Mallorca, que a més de cercar sol i platja es troben de sobte amb un indígena dins el llit”. La primera de les tàctiques és fer feina en un hotel, bar, pub o discoteca. Sens dubte el lloc més desitjat és el de disc-jockey per alguna estranya raó, ja que exerceixen un magnetisme especial sobre les foranes, i també sobre les mallorquines, sense fer res de res. En acabar la seva jornada la laboral, quan el sol ja és ben alt, tenen la possibilitat de triar entre un eixam de fans quina serà l’afortunada. És curiós el fet dels disc-jockeys, quasi bé elevats a la categoria de grans estrelles musicals.

Els cambrers dels pubs i dels bars nocturns, així com els de les discoteques, també tenen un avantatge afegit. La seva tàctica és la de convidar a copes a la seva suposada víctima. Molts se solen fer passar per socis del local per donar-se més importància. Els relacions públiques encara ho tenen millor. Es col·loquen a la porta del local i deixen entrar gratuïtament les al·lotes que més els agraden per convidar-les després. Tenen un estatus especial i la presa se sent important al seu costat. Els treballadors dels hotels ho tenen més difícil, però tot depèn del lloc de feina i de la seva especialitat. Les estrangeres es fien d’aquets “currants” i són molts els qui ho aprofiten. Així, les conviden a descobrir nous locals i, en el seu dia lliure, a anar d’excursió. A més, tothom els coneix en entrar en un local, aquests individus són reconeguts ràpidament i passen a ser el centre d’atenció dels seus companys de sector.

Tots aquests elements tenen l’avantatge de conéixer diversos idiomes, els gustos, les manies i les fòbies de les estrangeres, i de tenir bastants anys d’experiència. El segon grup és el dels “picadors professionals no retribuïts”. Ja sigui perquè el seu cos ho aguanta tot, passen tot l’estiu dormint de dia i lligant durant la nit. Algunes de les tàctiques que utilitzen són les següents: a) els matadors: són els qui ataquen sense aturar-se fins que una els cau en gràcia, i al sac i ben lligat. El seu gran avantatge o mèrit (segons com es miri) és que no coneixen el sentit del ridícul. Tant els fa que la resta de la gent els vegi quan elles els envien a porgar fum, perquè saben que si no és la quarta, serà la desena o la que faci trenta. b) Els balladors: saber ballar és avui tota una garantia d’èxit. En entrar al local, surten a la pista i demostren que vuit mesos d’assajar serveixen per qualque cosa més que no sols per fer exercici. Allò que prenen per poder aguantar hores i hores sense aturar serà analitzat en un altra article. Poc a poc s’acosten, fan una rialleta de complicitat i plas! Ja els tenim enganxats.

Per ATOMIC GIRLS

c) El vigilants: utilitzen la tàctica de la mirada. Solen fer barra i estan a l’aguait d’alguna giradeta d’ull que els doni el senyal de sortida. Un cop comprovat això, solen acostar-se a la víctima i amb l’excusa, per exemple, de demanar foc, entren en conversa i negociacions. d) L’amic: es tracta d’un col·lectiu molt nombrós. Solen acompanyar algun membre dels grups anteriors i també solen estar preparats. Només actuen quan ”l’ariet “entra en acció i s’adonen que hi ha alguna amiga. Es fan els interessants i molts de cops solen endur-se’n les més afavorides. e) Els carronyaires: especialistes en adonarse quan una estrangera va “gatussa”. De cop i volta apareixen ells, com els voltors, amb una copa a la mài les conviden a tot allò que sigui necessari. No solen ser gaire exigents. Com he dit abans, tots es beneficien d’ésser pel mig cada nit. Així s’adonen de les guiris que acaben d’arribar, de les que no van de res i el que és més important, de les que estan disponibles. A més, ja que solen anar sempre als mateixos locals, coneixen el personal, cosa que els dóna un cert estatus, tenen entrada i alguna copa de franc, poden saludar i, fins i tot, entrar a la cabina dels discs. Els més agosarats utilitzen, com els cambrers, trucs com el de ser soci del local, etc.. Els semiprofessionals, tercer grup que tocam, els anomenam així perquè no sempre els trobam al camp de batalla. Trobam: a) Els sobrats: són els típics “guaperes” que se saben superiors i per aquest motiu no tenen la necessitat de sortir cada dia de cacera. b) Els de cap de setmana: és evident el perquè del seu nom. És un grup molt divers, hi podem trobar elements de tots els grups. Els amateurs són el 99’9% del personal i també inclouen una part dels de cap de setmana. Les presses són el seu pitjor enemic i solen acabar gats ben aviat. Quan se n’adonen, ja estan tancant el local, després d’haver-se gastat una fortuna, i com a mal menor acaben dormint dins una pastera i amb una resaca de mul. No hem parlat de les picadores perquè aquí, com totes sabeu, no hi ha tàctiques, basta una mirada per endur-se’n l’objectiu desitjat. I és que en el món de la nit qui realment comanda són les al·lotes.


L’HIPERBÒLIC

17

TV3

Les millors estrenes a

TV3

TV3 estrenarà ben aviat dues noves sèries. L’una, de producció pròpia, anomenada Via Augusta, espera revalidar els èxits de Ventdelplà o Mar de Fons, i l’altra, “Heroes” la sèrie revelació als EUA aquesta temporada, espera ser-ho també a Catalunya. “Heroes”, l’èxit dels EUA arriba a TV3

La vida dels romans a Tàrraco Aquesta història comença l’any 24 abans de Crist, quan ja fa quasi dos segles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 a.C. i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco. Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Llívia, ben lluny, el cèsar Octavi August fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina milions de persones. August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia. En ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d‘uns desordres intestinals terribles que el tenen

doblegat de dolor. Pompeu es trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les dues filles del doctor, els seus cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l’altre hi van els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port perquè influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la seva llibertat. La família Escipió es troba, doncs, amb una casa nova i amb una incapacitat absoluta per fer front a la rutina diària sense l’ajuda del servei. S’han de comprar esclaus i d’això se’n carrega Asdrúbal, una mena de capatàs i majoral cartaginès que fa tres quartes parts de la seva vida que serveix els Escipions. Un lot de 8 ibers bruts arriben a la vila i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou i defensa com una fura. Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d’unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta. Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.

“Heroes”, la sèrie de l’NBC que està trencant els índex d’audiència als EUA, ha estat adquirida per TV3, que l’emetrà pròximament. El punt de partida: un grup de persones sense cap connexió aparent repartits per tot el món descobreixen que tenen poders especials. Algunes persones han nascut amb poders extraordinaris. Habitants de diferents punt del món, aparentment normals i sense cap mena de connexió, descobreixen que tenen capacitats increïbles per a la condició humana. A Nova York hi ha un home que pot volar. A Texas, una noia descobreix que és indestructible, cap cop li fa ferida. Al Japó, un oficinista veu com pot aturar un rellotge

amb la força de la ment... Aquests només són alguns dels personatges que configuren la història d’”Heroes”, éssers especials que comencen per comprovar fins on poden arribar amb les seves noves habilitats per decidir després que han de fer un esforç per combinar els seus poders i fer-los servir per altres finalitats col·lectives. Ells mateixos aniran descobrint que res és per casualitat i que... tenen una missió. “Heroes” és una ambiciosa sèrie dramaticofantàstica de Tim Kring, creador de “Crosing Jordan”. Als EUA va arrencar amb 15 milions d’espectadors de mitjana i ràpidament va encapçalar el rànquing d’audiència de sèries entre les quals hi havia les més consolidades de les últimes temporades.


L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

L’accés a l’habitatge ha de ser prioritari”

Anna Salarich, anna@edicat.net

Aquest mes de maig, Jordi Hereu viurà les seves primeres eleccions com a alcaldable de Barcelona després que ocupés, fa uns nou mesos, el lloc de Joan Clos al consistori quan aquest va ser nomenat ministre d’Indústria, Comerç i Turisme. Amb ganes de continuar treballant per la seva ciutat, Hereu ens ha explicat quins són els seus projectes.

Quin projecte té per a Barcelona? El meu gran projecte és la cohesió social. Sembla obvi dir-ho així, però no ho és. De fet, la convivència és el gran repte que tenen avui plantejats les ciutats de la nostra part de món, i no hi ha bona convivència sense cohesió social. Barcelona és una ciutat potent, una ciutat que genera riquesa. La nostra obligació és fer que d’aquesta rique-

sa es beneficiïn tots i cadascun dels ciutadans de Barcelona, i això només és possible des de polítiques progressistes: polítiques que es tradueixin en un millor benestar per a tothom, en una reducció de les desigualtats; polítiques que evitin que el desenvolupament econòmic es tradueixi en un increment de les desigualtats socials.

El dia que pensem que ho sabem tot, haurem fracassat com a ciutat”

Quines són les actuacions més urgents a fer? Barcelona és una ciutat que està en marxa, de manera que no hi ha urgències sinó prioritats. Treballem en tres eixos paral.lels: la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la qualitat de l’espai públic. Això també és molt important perquè és l’espai que justifica la ciutat, allò que compartim, allà on la gent es troba. La seguretat, la gestió de la mobilitat, la neteja i el manteniment formen part del paquet de serveis mínims per tal que el nostre concepte de ciutat sigui viable. També ha de ser una prioritat l’accés a l’habitatge, i a ningú escapa que aquest és un dels aspectes més complexos que hem d’afrontar. Amb quines ciutats del món es fixa o emmiralla? De totes les ciutats en podem aprendre alguna cosa. De Londres, París, Berlín o Nova York, però també de Praga, Girona o Santa Coloma de Gramenet. Sobretot de les ciutats amb què compartim experiències, però avui les experiències també s’han globalitzat, així que... El dia que pensem que ho sabem tot, que tenim totes les solucions, aquell dia


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

haurem fracassat com a ciutat. La nostra cultura ens ensenya, precisament, a mirar cap al món. Què hem de fer per a què les empreses situïn les seves seus a Barcelona? Les inversions venen avui de la innovació, el coneixement i el valor afegit. I Barcelona s’està adaptant bé a aquesta realitat. Jo diria que tenim un element fonamental de la societat del coneixement: el talent. Moltes empreses multinacionals instal.len la seu a Madrid, però posen el laboratori a Barcelona perquè hi ha massa crítica de fluxos de coneixement. Què ens falta? Dues coses. Una són les connexions internacionals. L’arribada de l’AVE és un bon símptoma, però falta allargar-lo fins a la frontera. I hem de resoldre bé el plet de l’aeroport del Prat. I després una altra cosa: hem d’aprofundir estratègicament en la formació perquè necessitem que, en el seu moment, el relleu generacional es produeixi sense salts en el buit. Mirant cap a una banda més personal: infantesa a Sant Gervasi, estudis a ESADE... com és que es dedica a la política i no a l’empresa privada? A mi, el món de l’empresa sempre m’ha interessat però la meva vocació era la política.

Això ho sabien els meus companys d’universitat. Jo crec molt en la política. En la que tots fem dia a dia, i en la política en majúscules, la que serveix per treballar amb les comunitats. Dóna una dimensió col.lectiva a la vida.

Paro poca atenció als elogis” Com és que s’introdueix en el pensament socialista? Això no és un sentiment que neixi un dia concret. A vegades dic que em sento socialista “de tota la vida”. Ja als onze anys, a l’Escala, vaig assistir al meu primer míting, d’en Josep Pallach, que em va deixar un record molt especial. El 1987, poc després de l’atemptat d’Hipercor, vaig decidir anar fins a l’agrupació de barri del PSC per afiliar-me. Feia temps que donava voltes a la idea. El PSC representava i representa els meus valors. Una persona fora del seu partit que hagi admirat i un polític dins del seu partit amb qui hagi discrepat? He admirat, i admiro, moltes persones, tant d’aquí com de l’estranger. Però si n’he de

triar alguna, em quedo amb l’excanceller alemany Willy Brandt, sempre m’he sentit proper al seu ideal socialdemòcrata, i amb Josep Pallach, màxim del socialisme reformista i catalanista del principi de la transició. Pel que fa a polítics dins el PSC amb qui hagi discrepat, he de dir que, en general, salvant lògiques diferències de criteri que es poden produir, no he tingut discrepàncies notables amb cap company. Em pot dir un projecte molt il·luminador, però difícil de realitzar ara mateix? Allò que ara resulta important és dotar tots els barris dels equipaments i serveis que garanteixin la qualitat de vida i, com he dit, garantir la cohesió social a la ciutat. Què sembla impossible? Que Barcelona, la Barcelona metropolitana, tingui la xarxa de transport que necessita, que vol dir enllestir

19

la Línia 9 del metro, perllongar les existents, i solucionar el caos de Rodalies tot doblant la capacitat del servei? Sembla impossible, però ho farem. De fet, hi estem treballant. Quina és la mentida més gran que s’ha dit sobre vostè? La veritat, cap que jo recordi. La mentida com a instrument és aliena a la nostra cultura política. I normalment sempre acaba fent de bumerang amb qui la utilitza. I quin el més gran elogi? És que hi paro molt poca atenció, perquè atacs i elogis són dues cares semblants de l’activitat política, i cap de les dues t’ha de destarotar. Sóc una persona normal que ara arriba a un escenari públic i vol mantenir-se tal com és. De fet, la gent que em coneix em diu que, de moment, m’hi mantinc.


L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

Botigues Avui en dia no cal anar gaire de lluny de casa per comprar uns caramels o unes galetes, productes de tota la vida que utilitzem de forma habitual i que gairebé sempre anem a comprar sense massa miraments. Però, on aniríeu a buscar un caramel de canyella picant, o una galeta en forma de gos? Nosaltres us proposem algunes botigues de productes tradicionals però elaborats i presentats de les formes més originals que us pugueu imaginar. La tradició, la innovació i l’exclusivitat és allò que caracteritza aquestes botigues i les converteix en úniques. 1

Galetes personalitzades 1 Receptes de tota la vida, estil de cuina europea, imaginació, afecte i discreció són els ingredients bàsics de les Carlota’s, les originals galetes de la Carlota Rodés. Són galetes artesanes fetes només amb productes naturals i personalitzades, poden tenir la forma i el tamany que vulgueu, i les fan una a una. Hi ha galetes en forma de bossa de mà, de llum, de sofà, de peix, de sabata, de nuvis, de números... A més, cada temporada treuen noves varietats i en fan d’especials per Nadal, Sant Jordi o el dia de la mare, i també elaboren galetes per al te o el cafè de gerds, torró, coco o ametlla.

curioses curioses Alba Vidal, alba@edicat.net

2

Caramels al gust de tothom

2

Al mig de barri gòtic trobem Papabubble la fàbrica-botiga del Tommy Tang i el Christopher, dos dissenyadors d’origen australià que ens ofereixen un nou concepte de caramels: el caramel com a peça única i diferent a tota la resta. Venen caramels de tots els tamanys, formes i sabors, i sempre fets de manera artesanal i, si voleu, fins i tot personalitzats amb logotips, dibuixos o paraules. En quant als sabors, n’hi ha per a tots els gustos: àcids, com el de taronja, llima o aranja, els farcits de xocolata i de sabor de menta, café o taronja, caramels sense sucre, per a la tos a l’hivern, de coco, mojito o pinya colada a l’estiu, de fruites exòtiques, de pegadolça, menta verda, lavanda, kiwi, cirera, plàtan, poma, menta peperita... Animeu-vos a tastar-los tots! Segur que entre les seves nombroses varietats trobareu el vostre caramel perfecte! I, a més, quan aneu a la botiga podreu veure com fan els caramels davant vostre.

Carlota’s

Papabubble (Caramels únics / Caramels exclusius)

C/ Dr. Cistaré, 12 Terrassa Telf.: 685 879 330 / 685 879 329 www.carlotas.com

C/ Ample, 28 Telf.: 93 268 86 25 www.papabubble.com

3

Peixateria moderna

3 3

Heu entrat mai en una peixateria que no faci olor a peix? Doncs ara ja en sabreu una, Fishop. Fa tot just tres setmanes que en Joan Soler ha obert aquesta nova peixateria d’última generació i que podríem considerar com una boutique de peix. Un nou concepte de peixateria on les aglomeracions, els crits i les fulles de col es canvien per una acollidora i tranquil·la botiga en què s’ha tingut en compte fins a l’últim detall en el seu disseny. La blancor del seu alt sostre i parets, els grans llums negres i blancs, els enormes miralls, els

expositors de vidre, les 2 butaques i la música ambiental converteixen l’anar a comprar el peix en tota una experiència. I el més important, la qualitat dels seus productes: peix fresc acabat de pescar, sushi i broquetes acabades de fer i a punt per cuinar, algunes conserves selectes, bacallà… i també hi podeu trobar alguns vins.

Fishop C/ Amigó, 39 Telf.: 93 200 83 93

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

Cursos “Intensius Juliol” Curs “La història de Catalunya”

Curs “La història Pas a Pas”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007 Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007 Matrícula: 40€ Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòs Matrícula oberta fins el 29 de juny de 2007 Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat final

Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula/ 8 visites) Inici: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007 Grup M-2: de dimarts a divendres de 17 a 20 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007 Matrícula: 60€ Inclou llibres, material docent i entrades a museus Matrícula oberta fins el 29 de juny de 2007 Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat final

En col·laboració amb:

Amb el suport de:

Organitzat per:


21

GUI A JOVE EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

Disseny, una professió de futur

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Assessors de joves emprenedors Si tens menys de 30 anys i vols montar el teu negoci a TAX trobraras l’assessoria que et farà costat. Els primers anys són els més complexos i costosos, per això, tots els joves tindreu un assessorament expert amb uns preus especials: el 1r any un descompte del 40% i el 2n del 25%. No ho dubteu, una bona iniciativa ben assessorada des del primer dia és el primer pas cap a l’èxit. Pg Joan de Borbó nº 16-18, Entl.-3a Tel. 93 342 41 39 / jmoreno@tax.es

DISCOS

Professionals compromesos Les EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que volen millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior. C/ Santaló, 37 (Barcelona) sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu Tel.: 902 410 000

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

EDUCACIÓ

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

SERVEIS

El futur a l’empresa

NIT

Per publicitat a la Guia Jove: Alba Vidal 93 451 61 70 alba@edicat.net

SERVEIS

SERVEIS

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

SERVEIS

MODA


L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

maig 2007

agenda Exposicions

Aus, adaptacios al medi

Dia: 10/05/2007 al 22/07/2007 Girona. Preu: gratuït. Fires

Dia: 06/05/2007 Sta. Coloma de Farners. Preu: gratuït.

rs

Fira de Pastisseria Artesana

aig st m les que Car i) a rà a ors inic icia act Cad 7( , in b els nies. l se rell 00 ò fina ortarà r a end s am rim /2 p el V teur e ce i la 05 pa ?, d ma s d ions s’em artici 0/ e Q A r r c y :1 30 òlegs mest actua nyado t de p n a a Dia cal a usi Mo om aurà l gu ibilit ar M rs de ano c h, hi h liol. E poss ll. C e ju El B cu la 0 r i n 0 e d n e : o n d d el c i To s 22 ans és el Ve j e m l vià mit , a m jor d Fla s a .co s a a u o r 0yq dijo brarà 0 eu sta M e w.3 e cel 1.00 la F ww

Cultures del món, col·leccions del Museu Nacional de Dinamarca

e teu rs d Ama ncu s Co nòleg Mo

Dia: 02/05/2007 al 11/06/2007 Girona. Preu: gratuït.

Fira del Carquinyoli Dia: 05/05/2007 al 06/05/2007 Espluga de Francolí. Preu: gratuït. Conferències

Consells per a primers auxilis Dia: 08/05/2007 Agramunt. Preu: gratuït.

ida e l L 7

Teatre

Action!, companyia Clown Teatre

de /200 a gaudirque l o 5 l, d arg 0/0 ls agra Cargo eida.

Dia:18/05/2007 Vilablareix. Preu: gratuït.

Èric i l’exèrcit del Fènix

Dia:04/05/2007 Barcelona. Preu: 3,30euros – 5,90euros. Música

Banc de proves: Anònims + The Gruixut’s Dia: 31/05/2007 Salt. Preu: gratuït.

p w.a ww

le

6

Aèdes suite I, companyia Les 4 souffles Cia de Dansa

0 IFA

Dansa

gF

Dia: 04/05/2007 al 05/05/2007 Passant i Belltall. Preu: gratuït.

nei

Trobada fotogràfica: Passant Foto

tor

Fotografia

os

Dies: 26/05/2007 i 27/05/2007 Barcelona. Preu: 3,80euros – 5,70euros.

pijh

Qui té por de Virginia Wolf?, Grup Teatre l’Esfera

2n

Dia: 06/05/2007 Barcelona. Preu: 3,80euros – 5,70euros.

Apl nir a te 06 es IFA a torn neig F lric. L , ny r ta s 7 gua el To os any 00 , en en nil d’H i 30 als 3 /2 dre ar e r per ticip Juv e 13 i pe 05 9/ vas r par ació ’entr rem :1 t’ho at pe nform ves d urà p ’I it jo i ha sat Dia n s d a u a t y p oport l Pun a per es i h ’an d e Si l altra nitza ensad limita una rga à p ón o est s s que ada cion cats. p com trob scri ssifi ail. a n l i gm les ers c ric@ prim tal

Dones, companyia Lapsus Teatre Corts

e r del , Ll que plec erma les pe s l f l A e ’ l o . a l ia o rdre terr en c argo / 05 nom en pe de la eixen : el c ns o / r t l a 8 gas pod pita reun fest mitja :1 e la no es la ca ns es de la isis a d Dia El ta ta c a ata nts ma an fes té llo lleid gonis amps a s s a r y El na g a an s, el prot els C d’u cad es die tader arc d com ant tr el ver fa al p r Du ustar a es ig. om deg trobad de ma ol.c g r s a L me lca del cde

ec

Dia: 18/04/2007 al 24/06/2007 Barcelona. Preu: 18euros - 21euros.

C 7 al 2 l e d 200

7

0 p 20 e e / r ose d 6 e 0 l a, J car y l / n m s nta inder 5 al 10 l de Catateluatre dl ’sOegle XIX, e v El dy W04/200 e Nacionaaobra definals dseervadoira Laia: 19/ del Teaetirx aquegslat terraiodceritat ctoonrs ques ho D

ac lia ran rig ed An a G res di a a l’ la m re els rme E l a t S re st n Ca ad A la ria Me bient ió sob ana. E Folk, i x l a r m e e M de a refl icto Ab v Wil gran ietat robem a c n o u la s n hi t de r vene lvas. s. inte id Se uro v e a 4 D 3-2 t s: 1 c.ca u e Pr .tn

ww

w


L’HIPERBÒLIC

23

CULTURA

iu 7 t s ’e 00

d 5/2 s e g /0

eus ls s n la e e a obr ser nts: 0 nya ar-los difere i l2 u l a r a 7 Cat ugu les sia; 00 de d’ina ectac fanta luges 2 l a / n ats esp de e p 05 cio Na carreg t dos plena guit d 5/ e r 0 : en tan ca, n se ió. eat el T c i els resen t, fres en u ginac Dia y p n i l n a a at s b a est al pú rtrista itiner le bas tra im u q s A ins ia A bra tac o n c jard pany una o espe ran la com dusa, estiu, fresca ’ Me ges d ue re s Plu ives q uro t fes 0e 1 5- cat . us: Pre .tnc

lu

/P a s u

d

Me

ww

w

LA POESIA

Titol

RES NO ÉS MESQUÍ Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l’onada del mar sempre riu, Primavera d’hivern -Primavera d’istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l’heu demanada. I si l’heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui demà i ahir s’esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit


L'Hiperbòlic 52  

Revista gratuïta per universitaris

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you