Issuu on Google+

L’HIPERBÒLIC 60

www.deria.cat

març 2008

Publicació periòdica per a universitaris Tiratge: 26.330

Gisela La Ventafocs de Dagoll Dagom

Concurs literari

Unificcions Participa i guanya un

viatge a Egipte

El Japó marca tendències - Seixanta anys sense Gandhi


L’HIPERBÒLIC

2

editorial

L’HIPERBÒLIC 60

MARÇ

2 EDITORIAL Lletres i pau 3 LA IMATGE Poppy 2 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 6 LA CONVIDADA Gisela Lladó

8 ALTAVEU Els Pets i Gossos 9 RODA EL MÓN... És un ocell? És un avió?... 10 TEMA DEL MES Seixanta anys sense Gandhi 12 UNIFICCIONS L’aventura de crear històries

Lletres i pau Fer la pau és fer l’amor, i la passió només s’aconsegueix a través de la creació. Aquests són els dos temes centrals d’aquest número de L’Hiperbòlic. I és que, una vegada acabats els exàmens, cal recordar que la lectura i l’escriptura hi són per gaudir-ne.

No us ho penseu dos cops. Tots a participar a la xarxa. Tenim l’oportunitat de debatre al fòrum, de conèixer a gent amb les mateixes aficions, i de llegir altres línies, altres maneres de veure el món. La desobediència civil, diria Gandhi, és una de les accions més cíviques que existeixen. I la literatura és una de les formes més belles de lluita pacifista.

Comença UniFiccions, una nova aventura en què podreu participar a través del web www.deria.cat. Quatre capítols, per a joves d’entre 18 i 30 anys, que acabaran amb un premi final a Egipte per a tres persones. Sexe, acció, literatura, tot al voltant de la creació literària per crear una història personal, única, diferent. Una individualitat, un crit a favor de posar en dubte allò establert, que ens fa recordar la figura de Mohandas Gandhi, ara que fa 60 anys de la seva mort a mans d’un fanàtic. Perquè la massa només és massa, i l’art és una de les armes més potents, i efectives, de ser nosaltres mateixos, sense imitacions ni còpies barates.

13 JOVENTUT Tens dubtes? 14 MÓN VIU Sostres enjardinats 17 TENDÈNCIES Kawaii, el més cool d’Orient 18 BOCA A BOCA Jordi Anguera 20 GUIA JOVE 21 SEXE Carnaval: temps de disbauxa sexual 22 CULTURA Març 2008

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Montse San Agustín, Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars

Lloc:

Xifra:

Nom:

Estats Units

10%

Joan Brossa

Els Estats Units d’Amèrica porten setmanes de lluites electorals que han acabat amb el reforçament, per la banda demòcrata, de Hillary Clinton i, per la banda republicana, del veterà John McCain. Encara queda molt, però, d’aquesta barreja entre política i espectacle.

El creixement de la planta hotelera de Barcelona segueix a un ritme incessant i per al 2008 es preveu un increment de més del 10% de l’oferta amb la creació de quasi 3.000 habitacions més. Més turistes per a una ciutat, cada vegada més, de turistes.

Desè aniversari de la mort de Brossa, un dels artistes, poetes i dramaturgs catalans més importants del segle XX. Per fi, el TNC estrena obra del geni. El dia del profeta, sota la direcció de Rosa Novell, es podrà veure a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya fins el 9 de març.


sxc.hu

la imatge

Títol: Poppy 2. Autora: Magda Prokopowicz.

L’HIPERBÒLIC

3


L’HIPERBÒLIC

4

Món universitari

Les universitats són

notícia

Universitats

notícies breus

465.000 euros repartits entre 681 estudiants per Caixa Manresa El 12 de gener, el Museu de la Tècnica de Manresa es va omplir de gom a gom amb els millors i més brillants estudiants del curs, i de les seves famílies. El motiu va ser rebre els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa. L’acte va comptar amb la presència del conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, i el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta, entre d’altres representants de les universitats catalanes i autoritats. El Conseller va felicitar els estudiants premiats i a Caixa Manresa per la iniciativa que permet retornar a la societat part dels seus beneficis. D’altra banda, el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueda, va felicitar tots els guanyadors per la seva feina, i també als pares i mares per l’esforç que han fet ajudant-los. Perquè, com va dir, l’educació és un tema crucial per a la nostra societat actual. Per finalitzar, la sotsdirectora general de Caixa Manresa i directora de l’Obra Social, Marta Lacambra, va significar l’augment de la xifra dels alumnes, un 21% més, i els 65.000 euros més en premis que la passada edició. En total, aquest any 681 estudiants es repartiran 465.000 euros de Caixa Manresa, que premien l’esforç dels que accedeixen per primera vegada al món universitari. www.caixamanresa.es

Videoconferència, per fer “teleeducació” Estudis i professions com ara arquitectura, ciències i enginyeria demanen una gran qualitat i implicació en el desenvolupament tecnològic de les aplicacions més modernes. La UPC és un centre d’estudi i investigació que es pot considerar com un referent a nivell nacional i internacional. Per això, seguint aquesta dinàmica per generar coneixement i innovació, ha anat fins una nova forma de comunicació i aprenentatge. Ha posat en marxa una eina que permetrà treballar a la xarxa amb grups separats físicament, reunions on serà possible intercanviar informació sense necessitat de desplaçaments o el professor que donarà classes, ampliant l’oferta educativa, en “aules interactives”. Així, l’alumne podrà, sense ser-hi, preguntar al professor o participar activament a la classe. És el món del futur, i ja el tenim aquí amb aquestes noves formes de formació que aposten per les aplicacions tecnològiques més trencadores. En aquest cas, es farà servir una de Techno Trends, amb equips Tandberg 990 i càmeres de documents Eye-View de Wolfvisión. Es podran fer reunions en sales mitjanes, i transmetre documents i imatges d’alta resolució en directe. Tot d’unes habitacions a unes altres situades a molts quilòmetres de distància. www.upc.edu

Segimon Serrallonga, un poeta nostre dels grans L’obra del poeta i filòleg Segimon Serrallonga, rica i complexa, és poc coneguda pel gran públic però molt valorada per la crítica. Molt lligat a la Universitat de Vic des del seu naixement, l’any 2000 es va convertir en el primer professor emèrit d’aquesta institució. Ara, sis anys després de la seva mort, una trentena de persones han fet una lectura comentada dels seus poemes. A més, es va presentar l’antologia de la seva obra i un audiovisual sobre el poeta realitzat pel Servei d’audiovisuals de la UVic. Segimon Serrallonga (Torelló, 1930) va ser una de les personalitats més emblemàtiques en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Va ser un dels fundadors de l’Assemblea de Catalunya, afiliat al PSUC des de 1968, i fou membre del Congrés de Cultura Catalana. Va impulsar les revistes Inquietud i Reduccions. I malgrat la brevetat, la seva obra és una de les més valorades de la literatura catalana actual. Hereu de l’obra de Carles Riba, formava part del Grup Poètic de Vic. Només va publicar dos llibres: Eixarms (1974), i Poesia 19501975, que va merèixer el premi Crítica Serra d’Or 1980. També va fer traduccions i versions en català de l’Eclesiàstic i la Saviesa, el Metí de Bertolt Brecht, les Noces del cel i de l’infern de William Blake, i de poetes clàssics com Petrarca, Rimbaud, Goethe. Així com també va ser autor de treballs i estudis sobre Riba, Carner, Verdaguer, March, Dickinson i Blake. www.uvic.cat

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció UAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURSOS ABRIL - JUNY 2008 Curs “La història de Catalunya”

Curs “La història Pas a Pas”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània

Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008. Horaris: Grup A-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-6: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-7: dimecres de 18 a 21 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup A-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007 En col·laboració amb:

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna. Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008. Horaris: Grup M-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-6: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-7: dimecres de 16 a 19 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup M-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits. Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007 Amb el suport de:

Organitzat per:


L’HIPERBÒLIC

6

la convidada

Gisela Lladó, cantant

Els contes ofereixen missatges universals”

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ivan Giménez i Pilar Almerych

Gisela Lladó, aquest somriure etern i amable, i aquesta veu dolça i de conte, és la Ventafocs del nou musical Boscos endins, de Dagoll Dagom. Amb tres discos publicats, i amb tres musicals a l’esquena, ja s’ha formant una carrera sòlida i coherent abans que, al maig, representi Andorra al Festival d’Eurovisió.

Sempre he pensat que, si l’escrius, la cançó és una mica més teva”

Ja fa 7 anys de la teva participació a Operación Triunfo. Com recordes, amb la perspectiva del temps, aquella experiència? El balanç és positiu. El concurs va ser molt maco i, encara que ho vam passar malament amb les nominacions setmanals, va ser una experiència irrepetible. Ara, segur, pagaria per tornar a repetir-ho.

Encara tens contacte amb algun company o professor? Amb quin? Sí, intentem tenir contacte. Sobretot, amb les noies. Però totes treballem molt... i és difícil. Llavors estudiaves Periodisme. No has volgut tornar-hi? La veritat és que, com he treballat sempre,

i he tingut molta sort, no m’ho he plantejat. Però mai se sap. I la teva passió pels cavalls? Encara pots gaudir-ne? Ho tinc una mica apartat, perquè amb tanta feina és difícil. A més, és un esport de risc. Però ho trobo a faltar... Des del principi de la teva carrera, has tingut una relació molt estreta amb el món Disney. Per què creus que la teva veu encaixa amb aquestes històries? Suposo que no només és la veu. També, la imatge. Tinc una veu que no és gruixuda, i la meva imatge sempre riallera encaixa bastant amb aquests tipus de pel·lícules.

OT va ser una experiència irrepetible” El 2003, vas guanyar la Gaviota de Plata del Festival Viña del Mar amb “Este amor es tuyo”. Quines portes et va obrir? Va ser una satisfacció molt gran, anar a un festival tan important i guanyar-lo. Vaig fer promoció a Xile i va servir per a què em coneguessin a l’altre costat de l’oceà. Al teu segon disc, Más allá (2003), t’estrenes com a lletrista. Des de quan escrius? Sempre he pensat que, si l’escrius, la cançó és una mica més teva. Tenia moltes ganes d’explicar coses.

Tal com raja Nom complet: Gisela Lladó Cánovas. Lloc i data de naixement: Barcelona, 01/01/1979. Un llibre que ens recomanaries: El perfume. I una pel·lícula: El sexto sentido. Plat que cuines millor: La pasta. Una mania: Anar sempre molt ben perfumada. Una qualitat: Pencaire. Un somni: Continuar vivint en un somni. On t’agradaria anar de viatge: Al Japó, per exemple. Tens fama de ser molt… alegre


L’HIPERBÒLIC la convidada

El 2006, surt el teu tercer disc, Ni te lo imaginas. Com creus que ha evolucionat la teva música? Per quan un altre disc? Espero que el més aviat possible. Vaig poc a poc. M’agradaria fer alguna cosa més moderna, però això es va veient durant el procés.

Allò que m’ha sorprès més de treballar amb Dagoll Dagom és la seva qualitat humana” Ara, al maig, representaràs Andorra al Festival d’Eurivisió. D’on treus el temps per preparar-t’ho tot? No sé... (riu). Em cuido molt, i estic molt per la feina. Ara, els mesos que queden, estaré sense vida personal per aprofitar totes les hores i preparar-me bé, com a mi m’agrada. Boscos endins és l’obra que ara representes, interpretant a Ventafocs, al Teatre Victòria. Es tracta d’un musical a partir de diversos contes populars. Com s’enllacen? Tot s’enllaça dins del bosc. Boscos endins és el punt de trobada on els contes es coneixen entre ells, i tots volen aconseguir el mateix, i passar pel mateix camí.

7

És una obra que ja es va estrenar a Girona, amb un notable èxit. Per què creus que aquests tipus de contes enganxen a la gent? Són símbols eterns? Els contes ofereixen missatges universals i, per tant, sí, són eterns. L’amor és amor sempre, la por és por... Són conceptes sense temporalitat, de l’ésser humà. I què és allò que més t’ha sorprès de treballar amb Dagoll Dagom. Sens dubte, la seva qualitat humana. La seva calidesa. Són artistes en tots els sentits. Això s’agraeix molt. És el teu tercer musical. I sortir a escena no només vol dir cantar. T’agradaria arribar a ser actriu de text? M’encantaria. M’atrauen molt el món del cinema i la televisió. Seria un pas més endavant. Si surt l’oportunitat, m’agradaria molt.


8

L’HIPERBÒLIC

altaveu

Els Pets i Gossos: el millor pop-rock del 2007

Elisenda Soriguera FOTO: Juan M. Morales Comença un nou any i toca repassar els fruits de l’anterior. És per això que per catorzena vegada s’organitzen els Premis Enderrock, una cita per repassar la darrera collita de la música catalana. Aquesta serà una edició especial perquè la revista celebra el seu quinzè aniversari. Però, qui són els guanyadors? Us presentem l’opinió de la crítica i del públic sobre els millors discos del 2007. Un repàs a un any molt fructífer.

Clara Andrés Dies i dies La jove cantautora valenciana ha vist finalment editat el seu esperat primer disc. Inici (autoproduït, 2005) es va considerar una maqueta molt ben editada, i així ha de ser concebuda, perquè no arriba al nivell de Dies i dies, on inclou les mateixes cançons d’aquell però amb no poques novetats, com el poema del barceloní Josep Pedrals “Personatges”. Onze bellíssimes cançons unides pel nexe d’una veu càlida. Helena M.Alegret

Nisei Continents

La crítica: Els Pets, Sanjosex i Lídia Pujol El millor disc en català del 2007 segons un grapat de periodistes i experts ha estat Com anar al cel i tornar (DisMedi) d’Els Pets. Després de més de vint anys damunt dels escenaris, els de Constantí segueixen reinventant-se a cada nou disc. Pel que fa a la cançó d’autor, la crítica ha valorat molt positivament el segon disc del bisbalenc Sanjosex, Temps i rellotge (Bankrobber), mentre que Els Amants de Lilith (Temps Record) ha fet mereixedora a Lídia Pujol del premi de millor disc de folk. Els darrers treballs d’Obrint Pas i dels manresans Gossos també han tingut el seu reconeixement, mentre que els Cuentos chinos para niños del Japón (Naïve) de Love Of Lesbian han estat valorats com el millor disc català en altres llengües.

El segon disc de Nisei és una col·lecció de temes per a pioners que s’aventuren a descobrir nous móns, elaborades amb l’esperit indòmit d’aquells que són conscients del repte que volen assolir amb una proposta volgudament trencadora. Un so que ens remet als analògics anys setanta, a la brutor originària de les sis cordes estripades, del baix profund, dels vents riffejats. Trenquen els esquemes de rock. Roger Palà

El públic: Gossos, Cesk Freixas i La Carrau Un any més el públic i la crítica opinen diferent. Prop de 7.000 persones han dit la seva i d’aquest recompte n’ha sortit una selecció per votació popular. Després de 15 anys de carrera, els Gossos han rebut una merescuda recompensa. El quintet s’ha endut els premis a millor grup i millor disc de pop-rock pel seu darrer treball, Oxigen (Música Global). Un CD que reafirma el seu so més elèctric i un premi que els anima: “és la confirmació que després dels canvis que hem viscut anem per bon camí”. Els Obrint Pas també han tin-

www.enderrock.com

Oliva Trencada La música de la calma gut el reconeixement del públic amb el premi a millor directe i DVD, mentre que Víctor s’ha endut el guardó a millor cançó per “Mai més”. Pel que fa a cançó d’autor, el penedesenc Cesk Freixas ha estat el millor artista, Treu banya (Música Global) de Gerard Quintana el millor disc, el comiat del Llach millor directe i “Tirar a matar” d’Òscar Briz la millor cançó d’autor. A folk i noves músiques, el reconeixement ha estat per La Carrau, que el darrer

any van publicar Dins la Taifa (Propaganda Pel Fet!), les joves Xazzar com a millor directe i el tema “Tinc una pena” de Miquel Gil millor cançó. El trio barceloní Sidonie són el millor grup català en altres llengües, i el grup revelació ha estat per als joveníssims Teràpia de Shock. Estigueu atents a aquest grapat de noms que han marcat el ritme del 2007. Quina serà la banda sonora del 2008?

La música de la calma segueix el pas d’unes onades que piquen amb força, una força que ens fa surar en lloc d’ofegar-nos. Aquest treball és un recorregut per descobrir tonades de caire tradicional “amb una sonoritat moderna” i ens traslladen a una Mallorca d’anys enrera. Oliva Trencada canten que “la felicitat analògica/ens marca un camí ben buit”. Sort que les seves cançons omplen el buit. Elisenda Soriguera


L’HIPERBÒLIC

RODA EL MÓN...

9

És un ocell? És un avió?... “No, es supercocooooo!”, contestàvem a cor la canalla-potser-massa-grandets-però-encaraenganxats-a-Barrio-Sésamo, no sé quants segles fa. Alguna cosa deuen tenir els augmentatius que sovint es desprenen de la seva condició de prefixos i es converteixen en mots amb vida pròpia: hiper, mega… El súper, tanmateix és una mica especial. Tant, que el diccionari en recull dues accepcions, una per a l’adjectiu/adverbi (“Ens ho hem passat súper”, sense que calgui dir superbé) i una altra per al Bon Preu. Però el gust popular per aquest exprefix ha sedimentat més significats, des de la de súper de la gasolinera fins a la de soci del club més club d’aquest país: el Súper 3. I encara, els més grans de 30, és probable que en recordin un altre, aquell home mostatxut que enviava en Mortadelo i Filemón a les missions més absurdes: el súper (originalment, superintendent). I vés per on, malgrat aquesta familiaritat tan còmoda amb un mot que, tanmateix, no és fàcil de pronunciar (reconec que jo sóc incapaç de fer com en Petri i la Ruïnosa que ho saben dir amb la “e” neutra, i no a la castellana), això del Superdimarts americà no m’acaba d’entrar. No sé si és perquè em sembla una paròdia de les aventures d’en Superman o perquè el dimarts és un dia ben estrany per fer aquestes coses. El cas és que quan sento parlar del superdimarts als informatius sempre em penso que han arribat les novetats de la cartellera. Les estripades, és clar. I mira que s’hi escarrassen, els mitjans, perquè ens hi avesem. Com si a nosaltres ens importessin un rave les trifulques per ser el candidat finalment escollit per presentar-se a candidat a escollir finalment. O potser sí, que ens ha d’importar, i jo no me n’he assabentat? Per no parlar, és clar, de la Superbowl. La casualitat ha volgut que les dues supernotícies coincidissin en el temps, i ja tenim la matraca elevada al cub. Amb la feinada que tinc a escatir si el partit que toca aquesta setmana és de Lliga, de Copa o de la Xampinyons i ara volen que m’interessi pel futbol americà. Tan rucs els semblem, que es pensen que realment ens faran comprar els cromos del vailet que va fer el gol de la victòria? Segurament sí, em temo. Al capdavall, si han aconseguit que els aficionats catalans al motor es divideixin en alonsistes i no-alonsistes (per no dir res de les pobres ànimes càndides que no tenen altra feina que anar al circuit a esgargamellar-se i dir-li el nom del porc a un paio que abans d’ahir no sabien ni qui era), no m’estranya que es pensin que sí. Que ens col·locaran aquest cromo i tants com calgui.

Amb:

Pau Vidal

www.acpg.cat

L’A CUD IT


10

L’HIPERBÒLIC

TEMa DEL MES

Seixanta anys sense Gandhi Albert Lladó, albert@edicat.cat

El passat 30 de gener va fer 60 anys que va morir Mohandas Karamchand Gandhi, el pensador i polític indi que va ser assassinat per un integrista el 1948 a Nova Delhi, després de 79 anys de lluita pels drets de les minories i de la invitació constant a la desobediència civil a través del pacifisme.

D’advocat a líder espiritual Fill del primer ministre local de Porbandar, actual Gujarat, Gandhi es va formar en Dret a Londres, però era un estudiant me-

diocre. Tímid i gens dinàmic als tribunals de Bombay, no va arribar mai a tenir l’èxit com advocat que ell hagués volgut. Per això, segurament, va acceptar l’oferta de feina d’una empresa india, el 1983, per treballar a Sudàfrica. Allà, en aquest país, va començar a patir les injustícies socials què li van despertar una consciència que mai abandonaria. Més tard, per la seva coherència vital i política, se l’anomenaria “Mahatma”, la gran ànima.

El naixement d’un heroi

Influències

El jove Mohandas topa amb la humiliació que pateixen els indis a Sudàfrica. Una opressió que ell pateix en primera persona, per primer cop, quan en un tribunal de Durban li demanen que es tregui el turbant. Gandhi abandona la sala. Més tard, arriba l’incident que convertiria aquell noi, que no havia llegit un diari fins els 18 anys, en un motor per la lluita dels més desfavorits. En un viatge a Petroria, va ser expulsat del tren per no voler desplaçarse del vagó de primera classe al de tercera, reservat a la gent de color. L’activisme polític acabava de començar.

Gandhi va ser influït, bàsicament, pel text sànscrit Bhagavad Gita, on es recullen les ensenyances del déu Krishna, per les lectures de Tolstoi, especialment del llibre El regne de Déu està en tu, i per l’anarquista americà David Thoreau, autor de La desobediència civil. Un pensament que beu de diverses fonts i que té en la pràctica diària el seu camp de batalla més potent. Un estil de vida allunyat de la tecnologia, proper a allò que avui s’entén com ecologisme, i que utilitza el propi cos, com en les vagues de fam, com a arma de combat. Un compromís físic, en definitiva, dedicat a una concepció espiritual de l’ésser humà i de la autonomia del poble indi.

Els anys a Sudàfrica, de 1893 a 1914, van anar creant un personatge que cada vegada seria més conegut. El 1894, funda el Partit Indi del Congrés de Natal i comença a denunciar totes les violacions dels drets civils i la discriminació per part dels britànics. És a Johannesburg on convoca la primera manifestació massiva, adoptant noves formes de protesta, sempre rebutjant la violència. És en aquesta trobada on crea, per primer cop, la plataforma satyagraha, que cerca la “veritat espiritual”.

Retorn a l’Índia El 1915, Gandhi torna a l’Índia amb la seva dona i fills, que s’havien reunit amb ell a Sudàfrica el 1897, i comença a participar en diverses activitats per seguir creixent en la seva idea de resistència passiva. El 12 de març de 1930, organitza la “Marxa de la Sal”, una manifestació que creua tot el país


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

amb milers de seguidors i on es protesta pels abusius impostos sobre aquest producte. El seu poder per reunir fidels ja és una realitat. Però no és fins els anys 40 que la seva activitat comença a ser motiu de titulars de pràcticament tot occident. S’oposa a la partició de l’Índia entre musulmans i indis, i al Pla de Missió del Gabinet que vol el govern britànic el 1946. Però no és un tema fàcil i, de fet, és una de les grans derrotes del líder. Entre el mateix any 1946, i el 1947, moren més de 5.000 persones en enfrontaments religiosos.

El 15 d’agost de 1947, l’Índia s’independitza de la Gran Bretanya, un dels grans anhels de Mohandas. Però la separació de la part musulmana el mateix any, l’actual Pakistan, li provoca una profunda tristesa. La mort d’un símbol L’assassinat de Gandhi, a mans d’un seguidor de la ultradreta índia, que el culpava del debilitament del govern perquè demanava constantment indemnitzacions al veí Pakistan, va posar fi a la vida d’un mite. Segons

11

abans de morir, va exclamar “Hey, Rama”, un crit a favor de la pau. Sense haver guanyat mai el Nobel de la Pau, encara que va ser nominat cinc vegades, la figura de Mohandas Gandhi representa un tipus de lluita, constant, coherent, que ha influït en pensadors i polítics posteriors. De fet, avui, amb la mort recent de Benazir Buttho, sembla que poc ha canviat. La resistència, sempre pacifica, i sempre desobedient, continua.


L’HIPERBÒLIC

12

UNIFICCIONS

Unificcions,

Diego Giménez, diego@edicat.cat

l’aventura de crear històries Us imagineu a Egipte sols o amb algun col· lega passejant pels carrers d’El Caire o visitant les piràmides? No cal que comenceu a estalviar, només heu de posar-vos davant l’ordinador i començar a escriure. L’Hiperbòlic organitza el concurs literari Unificcions, que, amb la intenció de potenciar la creació literària, s’acosta als universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys de Catalunya, les Illes i el País Valencià. Potenciar la creació en llengua catalana és per als organitzadors, a més d’un repte personal, una necessitat donada la falta de mitjans per engrescar a escriure.

L’any passat, un concurs literari a través de la xarxa va arreplegar més d’un miler d’estudiants de Secundària, unes 200 escoles d’arreu de Catalunya, les Illes i el País Valencià, va demostrar la força creativa d’uns joves que prengueren Rodoreda, Pedrolo i Pla com a referent de les seves creacions. Aquest any, i veient l’èxit de l’edició passada, s’ha organitzat, paral·lelament, a través de L’Hiperbòlic, Unificcions, un concurs molt similar a Ficcions, però per a universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys.

El funcionament

El calendari

La intenció és potenciar, entre tots, la creació literària a la xarxa, prenent com a referència escriptors catalans com Mercè Rodoreda, Quim Monzó, Toni Sala, Joan Francesc Mira i Maria Jaén, proposant als participants que desenvolupin la seva història, en quatre capítols, a partir de fragments d’aquests autors.

El concurs durarà del 4 de febrer al 20 d’abril de 2008. El veredicte del jurat es farà públic el dia 23 d’abril, coincidint amb el dia de Sant Jordi. Cada quinze dies, aproximadament, el grup de participants haurà de publicar un nou capítol de la història. I el 20 d’abril de 2008 serà la data màxima per presentar el quart i últim capítol, i el jurat decidirà el grup guanyador.

Els participants podran registrar-se al web www.deria.cat/unificcions i enviar, així, els nous capítols, segons el calendari. A més, el web servirà com a eina per cercar recursos per escriure els capítols, amb enllaços d’interès, amb un fòrum on compartir dubtes i propostes, i on es podran comentar els capítols dels altres participants. Els inscrits hauran de ser grups de fins a tres membres (també s’acceptarà la participació individual).

UniFiccions ,

L aventura de crear històries L’HIPERBÒLIC

Deixa t atrapar per l escriptura Participa i Guanya

un viatge a Egipte

Els membres del grup guanyador seran premiats amb un viatge a Egipte.

El premi, un viatge a Egipte El Nil, les piràmides, els deserts... El millor és un viatge a Egipte per al grup guanyador. Però tothom que participi fins el final tindrà premi. Així que ja cal que comenceu a inspirar-vos si voleu passar unes vacancetes en terres egípcies envoltats d’ història, aventura i plaer.

Calendari del concurs 1 - 17 Febrer 18 Febrer - 2 Març 3 - 16 Març 17 Març - 6 Abril 7 - 20 Abril 23 Abril Finals de Maig

Inici Capítol I Capítol II Capítol III Capítol IV Veredicte finalistes Entrega de premis

“Unificcions, l’aventura de crear històries” és un concurs dirigit als alumnes universitaris de llengua catalana. A partir d’un mateix capítol ja escrit, s’haurà de crear una història que es dividirà en quatre capítols més. Els participants hauran de ser grups de fins a tres membres (també es pot participar individualment).

www.deria.cat/unificcions


L’HIPERBÒLIC

13

JOVENTUT

Tens dubtes?

Assessora’t en línia a JOVE.CAT Joventut t’orienta, de forma personalitzada, sobre els temes que més t’interessen + informació www.jove.cat

Si tens algun dubte sobre sexualitat, drogues, trastorns alimentaris, els estudis, la feina... i no saps a qui adreçar-te, ara ho pots fer directament connectant-te a JOVE. CAT. Aquest servei d’assessorament en línia funciona des de principi de febrer i l’ha posat en marxa la Secretaria de Joventut de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de la Joventut. Si ho proves, veuràs que en només un màxim de 72 hores rebràs una resposta personalitzada i confidencial. Aquest nou servei d’assesorament i informació per Internet està concertat amb entitats especialitzades que, a través dels seus experts, donaran resposta a les teves preguntes. Les associacions i organismes que t‘atendran són: CJAS, en temes de sexualitat i concepció, ABD-Energy Control sobre drogodependències, l’Associació Contra l’Anorexia i Bulímia per als trastorns alimentaris, Educaweb sobre temes d’educació i formació, l’Oficina Jove de Treball en qüestions de feines, SIDA STUDI (VIH/SIDA), l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella per als dubtes de sexualitat i afectivitat, i l’Agència Catalana de la Joventut sobre l’habitatge. Conscient que sovint et connectes a la xarxa, la Secretaria de la Joventut t’ofereix un seguit d’eines centrades en els temes que més t’interessen. D’aquesta manera el Govern s’adapta, tal i com contempla el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, a les teves necessitats i a les de la resta de joves. A JOVE.CAT hi trobaràs centralitzada i unificada tota la informació i els recursos interessants per a la teva vida quotidiana.

És veritat que si prenc amfetamines, m’ajuden a estudiar? Puc tenir crèdits si treballo a l’estiu en una ONG? Faig 1,70 d’alçada i peso 60 kg, quin és el meu pes adequat? Què necessito per optar als ajuts al lloguer?


14

L’HIPERBÒLIC

món viu

Sostres enjardinats Oasis urbans per millorar la vida i estalviar energia

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Millorar l’entorn urbà, reduir la despesa energètica i les emissions de CO2 es pot aconseguir si les ciutats omplen els edificis de vegetació. Segons estudis fets al Canadà, i un article publicat a la revista Biosciencie de l’ Institut Americà de Ciències Biològiques, l’enjardinament de sostres, terrats i façanes pot suposar un increment de la qualitat de vida de les persones. D’una banda, sembla que és positiu per a la psicologia dels habitants de la ciutat, i, d’altra banda, es pot millorar el clima urbà ja que la contaminació i fums són parcialment filtrats.

Però, a més a més, també de cara als edificis tot són avantatges: els sorolls es redueixen, l’aïllament contra el fred augmenta i, en general, totes les superfícies queden més protegides de les gelades. També serveix per controlar les temperatures, i a l’estiu redueix el consum de la refrigeració fins un 25%, i a l’hivern evita la pèrdua de la calor fins al 50%. Això sí, abans de començar res, la part que es vol convertir en jardí s’ha d’adaptar. Després, a poc a poc, comença a formar-se un hàbitat al voltant de les plantes, i això fa que hi hagi aliment i refugi per a d’altres plantes i animals. Ara tothom és conscient de la importància de controlar la despesa de les energies, i controlar les emissions CO2 per fer les ciutats més ecològiques, confortables i sostenibles.

Aquets jardins són, tanmateix, una manera de controlar allò que els experts denominen “illes de calor”, provocades pels materials de construcció dels edificis, i que fan créixer la temperatura de les grans ciutats. Tot això són temes que incideixen en la nostra qualitat de vida i en la sostenibilitat del planeta. I es pot reduir si s’aprofiten les propietats ecològiques que donaria la introducció de vegetació als terrats i sostres dels immobles urbans. Ara mateix, en ciutats punteres es fan estudis i dissenys i, fins i tot, es donen subvencions per facilitar la seva construcció. A Chicago, als Estats Units, hi ha més de 200 terrats enjardinats i una anàlisi de la consultora Weston Design afirma que els seus habitants s’estalviaran prop de 68 milions

de euros d’energia. Això equivaldria a la producció de diverses centrals tèrmiques de carbó o d’una petita central nuclear, si fos a tota la ciutat. En paraules tècniques, aprofitar d’aquesta manera la vegetació és un “sistema natural de eficiència”.

Aquests petits jardins urbans redueixen a l’estiu l’aire refrigerat i a l’hivern conserven la calor.” Les ciutats de Portland i San Francisco, també als Estats Units, van ser les primeres en fer servir els terrats ecològics als anys vuitanta. Després, responsables de Nova York, Washington i Chicago van començar


L’HIPERBÒLIC

15

món viu

a impulsar-les respectivament. A Europa, els primers en posar en pràctica aquest sistema van ser els països escandinaus i de l’Europa central –sobretot Alemanya on diuen que hi ha un 20% de terrats-, durant els anys seixanta. A la Gran Bretanya i Holanda també s’estan fent importants esforços en aquest tipus de construcció. I a Tòquio, des de l’any 2001, una normativa municipal obliga a que almenys un 20% dels terrats de més de 1000 m2 siguin verds. Com es fan? Són cars? Ciutats verdes plenes de terrats i sostres amb flors, gespa i plantes en lloc de ciment, teules o maons. A qui no agradaria treure el gris de les ciutats. Però com es fan? Hi ha molta diferència amb els tradicionals per construir-los? Per fer-los verds s’han de superposar unes quantes capes cap a l’edifici. Així, l‘estructu-

ra de l’immoble s’aïlla i es prepara per a la plantació, el manteniment de la vegetació i el sistema de drenatge de l’aigua. L’elecció de les espècies vegetals es fa tenint en compte tant les característiques de l’edifici com el clima de la ciutat. El preu és molt més car que els convencionals. Roofscapes, una empresa especialitzada, cobra pel disseny i la instal·lació entre 1.000 i 2.400 euros el m2, tres vegades més. No obstant això, aquests sistemes tenen una durada de 30 a 40 anys, el doble que els normals. D’altra banda, a moltes ciutats s’ofereixen ajuts per reduir el preu final, i moltes vegades els veïns es posen d’acord amb constructores o empreses per instal·larlos a diferents immobles al mateix temps, la qual cosa redueix molt el preu final. Per què no voldria viure en un oasi?

Per a més informació: www.greenroof.se www.earthpledge.org


L’HIPERBÒLIC

17

tendències

Kawaii,

el més cool d’orient Montse San Agustín, montse@edicat.cat

El Japó, el país del sol naixent marca tendències

País de samurais i geishes, un estat on el cap de la nació és un quasi inexistent emperador. També és bressol de les més noves tecnologies i d’empreses que lluiten dins del capitalisme més ferotge. Si afegim la cultura del manga o tot allò relacionat amb Hello Kitty, trobarem, a més, tot un fenomen que ja coneixem de prop els coolhunters (caçadors de futures modes) de tot el planeta. El Japó és terra de tendències i tothom mira cap allà per veure què és el que està passant, perquè és molt possible que finalment aquests costums arribin a casa nostra.

Ara, “kawaii” és la paraula de moda entre els joves japonesos i vol dir maco o tendre, o “cute” en anglès. Defineix tota una manera de viure i pensar, tot un món certament una mica estrafolari i, sobretot, cridanerament infantil. Per tot el barri de moda de Harajuku de Tòquio, podem trobar-nos representants d’aquesta tendència: joves amb faldilles prisades, semblants, maquillatges i pentinats amb molta imaginació, de malsons o acabats de sortir d’un còmic... Diuen que aquest mon oníric i ple de fantasia és el nostre futur i una demostració del present. Segons experts, aquesta moda que envaeix tots els àmbits de la societat és la demostració de la negació de la societat japonesa, un món que no és pas engrescadora per als joves, vaja.

El sentiment de tornar a la infantessa és compartit també pels coneguts com “otaku”¸ els aficionats de la cultura anime/ manga. Aquesta, té el seus orígens a finals de la II Guerra Mundial i va sorgir d’un còctel de cultura popular nord-americana, dibuixos animats i una gran pèrdua d’identitat japonesa. Un altre grup és l’anomenat les “shôjo”, les nenes-dones, ni una cosa ni l’altra, i que ara mateix són una mena de corrent social i cultural. L’enorme revolució tecnològica i la gran transformació econòmica del Japó, no han frenat pas aquests moviments juvenils. Es podria dir que són els símbols rebels juvenils, del seu inconformisme, i que no els agrada aquest món actual. Ara podem veure cinc cèntims d’aquests sentiments que omplen la cultura nipona juvenil actual. La Fundació Miró de Barcelona està fent el cicle “Kawaii”. Va començar amb l’artista Erina Matsui, amb obres de temes infantils turmentats i nostàlgic. Ara acaba de començar la de Chiho Aoshima¸ i les seves obres seductores i al mateix temps una mica tenebroses. Abans d’estiu ens visitaran dos representants més d’aquest corrent Kawaii: Tomoko Sawada i Kohei Nawa.

Més informació http://www.bcn.fjmiro.cat


L’HIPERBÒLIC

18

boca a boca

Jordi Anguera, director general de l’Agència Catalana de Consum

Volem informar als consumidors que tenen molts drets”

Montse San Agustín, montse@edicat.cat

Les rebaixes s’han convertit en una tradició més i, fins i tot, en una diversió. La seva arribada són sempre notícia, tant les de després de les festes nadalenques com les de la temporada d’estiu. Formen part del nostre costumari i tothom les espera per gaudir-ne com un servei més d’oci, o per resoldre necessitats. Un altre tema és si estan justificades o no quan hi ha tants establiments outlet, amb preus reduïts de productes fora de temporada i oberts tot l’any, o bé d’altres botigues amb liquidacions contínues. Però d’això potser en parlarem un altre dia. De moment, en Jordi Anguera, director general de l’Agència Catalana de Consum, ens informa sobre les condicions i les recomanacions bàsiques a l’hora d’anar a comprar durant les rebaixes

Podem saber si actualment hi ha més rebaixes que altres anys? Com es controlen? En realitat, el que estableix la Generalitat és el període de rebaixes, perquè la decisió de fer-les o no, depèn exclusivament del comerciant. I això dependrà de com li hagi anat la temporada anterior. Llavors, hi haurà més estoc d’oferta si ha estat fluixa que si ha fet moltes vendes. Des de l’agència, el que sí que vigilem i controlem és el període estipulat, que ningú les faci abans o continuï després. Si decideixen fer-les, el mínim és d’una setmana. En general, no és una campanya especialment problemàtica, encara que, en tot cas, tenim previstes fer unes actuacions de control, dues-centes inspeccions, concentrades principalment en el primer mes, perquè molts comerços no esgoten els dos mesos de temps.

Aquestes accions són independents de les reclamacions que podem rebre aquest any i nosaltres mirarem que cadascuna comporti una actuació de vigilància addicional. Com es controla el preu original d’un producte? Que l’etiqueta sigui correcta? Tenim dues maneres. La primera, amb inspeccions prèvies abans de les rebaixes. És a dir, els inspectors de la mateixa manera que vigilen que no comencin abans del període legal també, seguint uns termes establerts, agafen mostres de preus originals. Així és més fàcil en el cas que hagin d’anar desprès per comprovar-los com, posem el cas, el d’un consumidor que denuncia un lloc on troba diferències entre els preus d’origen i els que porten les etiquetes

sxc.hu

durant les rebaixes. De tota manera, és la botiga la que ha de demostrar els preus que tenia abans i acreditar-los. I sobretot, hem de recordar que la factura de venda, el tiquet, és on ha de sortir el preu. Normalment, el comerciant no acostuma a arriscar-se a fer aquest tipus de frau. Perquè no oblidem que els consumidors es van fixant en els preus dels productes, comparen i, moltes vegades, justament, estan esperant a les rebaixes per comprar-los. Parlem dels consumidors, coneixen els seus drets durant aquesta campanya? És possible reclamar encara que siguin productes rebaixats? Les rebaixes són quasi un costum més des de fa anys, tothom les coneix bé. Normalment, els consumidors on troben més problemes és en sectors nous on hi ha noves formes de vendre com, per exemple, Internet. És a dir, les rebaixes són un producte, un servei bastant habitual i tradicional, i tant els empresaris com els consumidors coneixen com funcionen i no generen problemes. Per la nostra part, fem l’actuació de control i d’inspecció. És possible que un any es disparin les queixes perquè algun tipus d’establiment o tipus de marca concreta hagi fet una promoció molt especial i aquesta no hagi satisfet els consumidors. Però són temes molt puntuals. Quin és el frau més comú? Les denúncies més abundants són d’alguna estafa en particular? Les més habituals són anticipar-se al període, començar abans d’hora. Després, que les condicions de venda no són les mateixes, com ara, per exemple, si s’accepten targetes o si s’accepten canvis (si no agrada el producte encara que estigui bé). Totes les con-


L’HIPERBÒLIC HISTÒRIES DE CATALUNYA

19

La innocència dels sentiments El 6 de febrer de 1813, amb només 21 anys, Gioacchino Rossini va estrenar la seva gran òpera dramàtica Tancredi a La Fenice de Venècia, un dels teatres d’òpera més prestigiosos d’Europa, on s’han estrenat moltes de les òperes italianes més conegudes. Rossini, doncs, va assolir l’èxit sent molt jove i, al llarg de la seva carrera, va compondre més de trenta òperes de diferents gèneres. En concret, Tancredi es va representar en una de les dues versions que Rossini havia escrit en només un mes de diferència. Una amb desenllaç feliç –coneguda com “la versió Venècia”– molt adequada al gust de l’època, i l’altra, amb final tràgic, “la versió Ferrara”, més ajustada a la tragèdia de Voltaire, en què estava inspirat el llibret. Dues versions que els circuits operístics actuals acostumen a oferir en un format híbrid.

Les rebaixes són quasi un costum més” dicions de venda de les rebaixes han de ser sempre les mateixes que té el comerç durant tot l’any. Les condicions comercials no poden disminuir-se pel fet d’estar en rebaixes. L’única condició és que s’ha d’informar sempre d’aquestes condicions de venda. I també recordar que tots els comerciants decideixen lliurement el que volen: acceptar o no targetes, canvis i duració de les rebaixes (dins el temps regulat). Igualment, després de les compres, poden sorgir problemes amb les garanties, defectes de la qualitat, però no estan especialment associades amb aquest període. Precisament, ara tenim una campanya molt interessant envers les garanties. Volem informar als consumidors que tenen molts drets en tot tipus de béns de consum, i que tan sols han de conservar la factura. En qualsevol cas, i tornant a les rebaixes, hem de pensar que és un temps on la gent compra molt i, per tant, això fa que s’acumulin moltes més reclamacions.

Per acabar, quines son les recomanacions bàsiques per quan anem de rebaixes? La primera és planificar, fer una llista del que necessitem. No deixar-nos endur per la publicitat o per un preu assequible. Abans d’anar a comprar, pensar-hi. En segon lloc, comparar. Aquest és un consell també per al Nadal o qualsevol altre moment, i no només per a les rebaixes. Hi ha diferències molt grans de preus en una mateixa localitat en funció del tipus d’establiment o bé del temps que tinguem per comparar preus. També, que l’etiqueta tingui una doble indicació amb el preu anterior i l’actual. Els productes s’han de col·locar en un espai concret, sense barrejar-se amb els que no estan rebaixats perquè això és desinformar el consumidor. I vigilar que les condicions de venda i qualitat siguin exactament les mateixes. És a dir, les rebaixes no poden ser mai de les prestacions dels productes que estaven en venda anteriorment. Igualment, tot el que està rebaixat ha de tenir la mateixa qualitat d’abans, no és legal els fets justament per rebaixes amb materials dolents. L’únic que pot canviar és el preu.

Tancredi és un melodrama heroic ambientat a l’any 1000, a la Sicília amenaçada pels musulmans. En aquest escenari, els enamorats Tancredi i Amenaide es veuen separats per lluites polítiques. En concret, ella és entregada en matrimoni al sultà, amb qui el seu pare acaba d’establir una aliança. I malgrat que ella es nega a casar-se, Tancredi es considera traït per la seva enamorada. I, precisament, en aquest punt de la història, les dues versions de Rossini divergeixen. En la primera, després de desafiar i matar el seu rival, Tancredi acaba recuperant la confiança en la seva estimada Amenaide i viuen feliços la resta de les seves vides. Mentre que, en la segona versió, Tancredi tan sols torna a confiar en la fidelitat de la seva promesa en jeure agonitzant, després de caure mortalment ferit en el combat contra el sultà. Sigui com sigui, el gran misteri que acompanya aquesta obra és per què Rossini va donar el paper de l’heroi Tancredi a una dona. Una decisió que sovint ha estat interpretada com un excèntric recurs operístic. El llibret d’aquesta obra està basat en la tragèdia de Voltaire Tancrède (1759). Voltaire, en la seva peça teatral, va triar com a protagonista un il·lustre guerrer de la història medieval, Tancredi de Hauteville, príncep de Galilea i Antioquia. El personatge ja havia quedat immortalitzat per Torquato Tasso a La Gerusalemme Liberata. A diferència de Tasso –que se centra en la fundació de Jerusalem i en un combat entre el guerrer i la seva estimada–, Voltaire va traçar una nova història d’amor i conflicte. Aquest cop, l’estimada era Amenaide de Siracusa i Tancredi decidia defensar el seu honor malgrat que la creia infidel al seu cor, apòstata de la seva religió i traïdora a la seva pàtria. Així, l’elogi de la innocència dels sentiments esdevé el tema principal que, després, Rossini recupera per a la seva òpera Tancredi. I d’aquesta manera, també resulta ben evident la profunditat de les arrels que el Romanticisme afona en una Il·lustració que, tal com passa amb l’ànima humana, tot sovint és menys racional i més emocional del que volem admetre.

Amb: www.acpg.cat

Oriol Junqueras

Helena Moliné


GUI A JOVE

EDUCACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Disseny, una professió de futur

EDUCACIÓ

20

L’HIPERBÒLIC

sxc.hu

T’agrada el turisme?

L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

Adscrits a la primera universitat en recerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i informació turística, fins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món. C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es


L’HIPERBÒLIC

SEXE

Carnaval:

21

Per Atòmic Girls

temps de disbauxa sexual Carnaval, disbauxa i gresca a voler en uns dies i unes nits en què tot ha estat permès... Rio de Janeiro ha estat aquests dies el paradigma dels plaers carnals. Així és que ja ho sabeu, l’any que ve, a Rio... Però la realitat és que som aquí, ja s’han acabat els foguerons, no sabem quan tornarem a torrar la nostra llangonissa ni els seus botifarrons... i tenim una pila d’apunts damunt la taula que són presents dins les nostres consciències. Aquests dies, però, ens han donat l’oportunitat de fer el que no feiem normalment, de ser qui no som realment, ho hem aprofitat. Ha estat època d’orgies i excessos. Si vareu anar a alguna festa de disfresses, segur que sabeu que res no és el que pareix. Si dèiem que de nit tots els moixos són negres, aquesta

nit encara més. No sabem qui s’amaga rere la màscara de Freddy Krueger, així és que si realment hem establert bones relacions amb aquest Freddy i la cosa va a més... penseu que després ens l’hem de trobar pel carrer un dia de pagès i no el reconeixerem. Durant el carnaval tots hem estat eufòrics, amb la libido pujada i hem sortit al carrer amb els nostres millors vestits, ens hem referit a allò que ens gustaria ser i no som, és a dir, la disfressa!

Què s’ha amagat darrere de: 1. Pedro de Heidi. Un estereotip bastant usual a les festes de carnaval d’Espanya, aquell nin innocent que passeja pels Alps el seu sarró i els seus menets. Bona presència, amable... Normalment la persona masculina que decideix aquest tipus de disfressa sol ser tendre, amb gran interès per la natura i els animals... En moltes ocasions ha practicat la zoofília en el seu afany per adaptar-se al medi.

El drag queen, aquest sí que s’ho prepara, sap perfectament la seva condició sexual, no té dubtes, només vol divertir-se i disfressar-se d’una cosa que adora, la dona i el seu glamour. Amb les seves plataformes i vestit de lluentons, ben estretet, l’al·lot té bon cos, sense mames ni cul ni res postís, tot en el seu lloc, amb allò seu ben posat i ganes de menjar-se tot el que se li posi per davant, sense tabús, sense remordiments, amb bones i sobretot glamour i bon gust. Consell: l’any que ve hauríem d’aprendre un poc d’aquests carnavals canaris que fan un homenatge com ningú a la reina drag, sense distinció de sexe ni res semblant, només amor, diversió i plaer. 4. El Peter Pan. Per començar, tenim molt clar que la persona que es disfressa de Peter Pan té complex d’inferioritat, d’Èdip, de no boixar. La seva edat mental no es correspon amb la seva edat corporal, cosa que fa que mantenir una no-relació sexual amb ell es converteixi en un pecat etern...

5. Nanet de Blancaneus. Aquells que s’han atrevit a sortir al carrer disfressats de nan de Blancaneus tenien molt guanyat, submissos, divertits, manejables... allò ideal per a una nit de carnaval. De la poma enverinada, ja se n’ocuparà en el seu moment. Aquests han estat només alguns dels diferents personatges que us podeu haver trobat a les nits de carnaval. També hi havia la infermera calenta (tenia una bona xeringa...), el papa i el cardenal (enmig de les cames tenien un bony considerable), en Hitler i en Mussolini (et volien dur amb ells a fer una orgia, però, és clar, vares sortir corrents!), el pistoler (duia pistola, en podem donar fe) i les dones de fer net (aquests sí que estaven bones...). Esperam que hagueu aprofitat bé la festa i, si enguany no us heu disfressat, ja ho sabeu, l’any que ve no falleu, que el vespre dóna molt de sí... “A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes.”

2. Home llop o símil. Rere d’aquest energumen s’amaguen moltes coses fosques. L’home llop sol dur en el seu interior un home-novio. Què vol dir això? Interiorment molts homes solen sortir a caçar i fan una bona planta, són simpàtics, educats, correctes, xerradors, comprensius, amb bona posició social... però vius! Darrere d’aquestes paraules de bon rollo a la barra de qualsevol bar a altes hores de la matinada podem ser víctimes d’un home-novio-llop, que de ser possible, ho és. Primer s’acosten com si no haguessin romput un plat mai, ens enlluernen amb converses subtils, ens entenen, ens afalaguen i ens duen al seu bosc... i després, zas!, l’home llop desesperat apareix amb les seves urpes ben esmolades. Si durant les comparses carnavalesques has trobat un home llop i no has fuit, hauràs d’afrontar les conseqüències d’haver entrat a la seva cova. 3. El rei “trans” del carnaval. Sempre, any rere anys, veim a les discoteques i sales de festes de carnaval al·lots vestits d’al·lotes. Hi ha el cutre, el que amb qualsevol cosa passada de moda de sa mare es creu que és el més sexual de tots, amb les seves calces de seda i els seus tacons de saló, fent moviments femenins durant tota la nit, descobrint-se al món d’un altre punt de vista, del femení. Error d’aquest personatge, vol parodiar la dona, però la seva ignorància sobre el tema el fa quedar en ridícul quan el rímmel se li escorre i les calces se li foraden, això sense contar la barba que li comença a sortir a aquelles hores de la matinada...! Amb qui lligarà?

sxc.hu


22

agenda

L’HIPERBÒLIC

cultura

març 2008

Teatre

Péinate como es debido

De Pocapuc Teatre, basada en l’obra El ángel exterminador de Luis Buñuel Dia: 15 i 16/02/2008 Girona. Sala La Planeta. Preu 12 euros

Com pot ser que te t’estimi tantt

els

De Companyia T de Teatre Dia. 22/02/2008 Olot. Teatre Principal. Preu: 18/12/6 euros

Th

De Juschka Weigel/Inthissection Dia: 23/02/2008 Lleida. Teatre Municipal de l’Escorxador. Preu: 10 euros

re

d lau

ionrítim de

The postpianoman surrender

ibit

Dansa

exh

Dia: 23/02/2008 Pals, Girona

he

The Country Revival Farmers

s, t

Dia:16/02/2008 Barcelona. Sala Bikini. Preu: 25-28 euros

die

Steve Earle and Allison Moorer

Bo

Música

a diuM ció t osi ren use exp a dife toa 8. M na d’u form d’an on00 na. a o c t e a l /2 trac ra. Un class reals obrir 03 arce Es c B 1/ ra. ns a ’una ans des 00 s 3 lona. ado vist fi vés d hum xes a fet? 2 oss i nov fin s m ra o e s e e s i a c s v t at r rev a in ha ost que mà ls co T’at o ha ques Ba p . h om pro allò s hu ode cial ans en a n n.c o l co a m spe ab una tot pai És nt a brir e com nica e mai comp ess tèc com ans sme. bodi fere sco en r e a à p m d . i de que mb un s hum os hu real www e s mia vats a del co 7 cos da d a ser erior ns i 1 arreg t l’in òrga tra c

De Joan Brossa. Dirigit per Jordi Faura i Abel Coll Dia: fins 17/02/2008. Barcelona. Brossa Espai Escènic

Exposicions

L’art del Tibet

Dia: fins 04/05/2008 Lleida. Centre Social i Cultural. Preu: gratuït

Golden Eyes

Dia: fins 24/03/2008 Barcelona. CaixaForum. Preu: gratuït

Festivals

Barcelona VisualSound

Xerrades

El problema de l’habitatge, estat de la qüestió

Dia: 27/02/2008 Barcelona. Sala d’Estudi Ignasi Iglesia. Can Fabra

Fires i festes

Fira de l’Aixada. Festes de la Misteriosa Llum (Medieval) Dia: 16/02/2008 i 17/02/2008 Manresa

al? …c

(Mostra Internacional de Cinema d’Animació) Dia: 26/02/2008 al 04/03/2008 Lleida www.animac.info

usi 1M

ANIMAC

iu , d ls ay” dw sica roa mu par tir a a B de a. ns rd. A osiv ien far anço bsu cor r mbé lon ta rton . C or a na rce y P lam um a u inó nda Ba nty rec i d’h ? cre als, s a ba ben ol. s l Mo on s d r o t a nti els un b a d i...c tea mira lodie n Lla s om que i és a bo Mu bres Una me e al.c bra ció i un s, 1 es o tat. e d sic “L’o mo cs ment de l socie ritm mu l pro àti la blem s ele omés ostra lta a w.1 t ww em ques no n la n envo d’a òdia, ot) de e ens par obret n qu (i s al mó es. ra egud con

Dia: 19/02/2008 al 29/02/2008 Barcelona. Diversos espais www.bcnvisualsound.org

ts.

3 e2 a d oi c n R a bsè de 8. P a a grup a on, g 0 r a i el 20 rad a ll ’un aquí de du odrem 3/ d 0 s 0/ pré iben res re, p la : 1 ona des ra arr res ho he Cu le de a i a i , l t A T ob rç D rcel ma iami. rts de its de um d ment e a a d M nce s èx àlb nç B 23 r a a o rer toca et c ls gran n nou de ll r a m d u n a ’ e com o t l r a r d E s, v h p re. sa ons la da u s t y i c a n a t Sm rep anç sta he c i w.t ber és de les prev w w . a m dir de ue té 008 2 gau da, q del a ban aver m i r p

u eC

La Sorra i l’Acadèmia

or esp

Chiho Aoshima Japanese Apricot 3 - A pink dream, 2007 Digital print mounted under plexiglass 1418 x 1700 mm Courtesy Blum & Poe, Los Angeles / Galerie Emmanuel Perrotin, Paris & Miami ©2007 Chiho Aoshima/Kaikai Kiki Co., Ltd. All Rights Reserved


L’HIPERBÒLIC

23

l’ateneu

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

Chi ès bé n o p tam r ja ado s que rpora20 Miró e r / ió el c onè Co b 03 a d rt jap i Kiki i, am r 4/ ndac b 2 o a rop es a s n l’ e l’ aik fin na. Fu ple esa d atiu K ivers p onatg : m a o m re s ers èn un Di rcelo dor va pro aller c n un tes i p inisc a b e t r o c i rem Ba erto a n giós insa inse is p a, un presti s end tiris, colors n dem m Som Aoshi rt del ra en cemen s de , po tisi i a b r ho a pa eva o scos, , plen Kaw t a ns aques i coo form . La s de bo ’altres i c ’ osi s d ues tion uixos ntre d ’exp ó obre ècniq nts. b . d e i s , l d als ta ix t ieta at icle Mir irre orien del c ació e une inqu iro.c s s cie , dins Fund ni qu enari n.fjm a ora esc .bc l a r a A re w b mp veu onte ls am ww c a t ta digi lors

a him 08

os A o

ih

Ch

sxc.hu

ià cas

au lona c ix ce

tgua a n e l l rit r del , esc , a s r a r o bé 8. B vad X. L’ob , tam o 0 n 0 a l go s re le X voc /2 ran el seg a i e uan e na g 04 s s / el .Q nu ld ne 06 n d eatra da xi lomó inat e a a s u n ser fia t egen e Sa ass igad : fi t va filoso na ll dici d és ass u obl mare h Dia c u Bre i la x d’ el ju cas s ve , la la tolt tètica partei blic d l Cau uller e torna ia en r e í e n ènc ran B l’es 4, a m ua eb td ge, y 194 t mit ciuta la sev fill. Q resist isputa e u l’an oneg d’una rata, el seu obarà es d rcle d s el c ador ristòc nrere erò tr s due el ce n a ver el·lió ant e r-lo, p r. Tote t dins a. cat i reb ir, deix upera acoll tanca l’obr .tnc. e c fug rà re el va l nen, ítol d www t d vol a que ia de ia el don ustòd anunc la c que x gui

u

le

rc e c l

g de

E

LA POESIA

Titol Fe

La tens als teus braços. Dorms, i la somnies, i saps que és un somni tot el que veus d´ella. I el cor se t´arrenca, tremola de fe. Només una cosa que tu li proposes et dóna penyora que et voldrà despert. Coneix que és un somni el que li dius d´ella, però que per sota del somni, és ella que tens als teus braços.

Gabriel Ferrater i Soler (Reus 1922 - San Cugat 1972)

ELLA I. taca de desig a la finestra, ella eclipsa el sol   II. la marinada remou el cos de lli, inaccessible   III. marea alta, a les roquesespatlles degoten cabells   IV. una carícia, ventada que proclama tempesta de pells   V. marea baixa, la proa s’apaivaga endins la sorra   VI. cada mirada incendi que es propaga, em deixa brases   VII. una espelma a la finestra, ella quietud de lluna

Martí Noy Ella és un recull de poemes inclòs al llibre El cos de lli - XL Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006. Viena Edicions.


UniFiccions

L aventura de crear històries L’HIPERBÒLIC

Deixa t atrapar per l escriptura

Participa i Guanya un viatge a Egipte www.deria.cat/unificcions


L'Hiperbòlic 60