Issuu on Google+

Tema del mes

Les millors sèries americanes

75

o ct ub re

20 09

Reportatge

Tendèries

20 anys de música electrònica

Què és l’Spotify?

C I L Ò B R E L’ H I P Tiratge: 26.330

r a universitaris

Publicació periòdica pe

Bibiana Ballbé Una mirada a les tendències

Escola Universitària de Turisme MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística Centre adscrit a:

c/ Aragó 55 - 08015 Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es -

www.ceta.edu.es


2

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC

Sumari

N75 - OCTUBRE2009 02 - EDITORIAL

AMB MOLTA ÀNIMA

03 - LA IMATGE

LA LENGUA NOSTRA...

04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA

ARRIBA A LA UPF L’ICUP, UN ROBOT HUMANOIDE

05 - DIUE

FES UN CLIC A INTERCAT.CAT

06 - LA CONVIDADA

BIBIANA BALBÉ

08 - TENDÈRIES

SPOTIFY, O LA MÚSICA DEL SEGLE XXI

Editorial

Amb molta ànima

Flaixos

La xifra:

9’58 - El jamaicà Usain Bolt va trencar al certamen

de Berlín, aquest agost, el seu propi rècord mundial dels 100 metres amb una marca de 9 segons i 58 centèsimes, 11 centèsimes menys que la que havia registrat als darrers JJOO de Pequín. Bolt demostra així, un cop més, que l’Home és capaç de superar-se a sí mateix un cop i un altre.

09 - JOVENTUT

ELS MILLORS DEL CLIC’09

10 - TEMA DEL MES

QUAN LA CAIXA DEIXÀ DE SER TONTA

12 - REPORTATGE

REPASSEM 20 ANYS DE TECHNO AMB ÓSCAR MULERO

14 - MÓN VIU

CETACIS A CATALUNYA?

18 - BOCA A BOCA

QUECO NOVELL

20 - GUIA JOVE 21 - SEXE

MANERES DE CELEBRAR ELS 10 ANYS DE L’HIPERBÒLIC DE MALLORCA

22 - CULTURA

RECOMANEM

22 - CULTURA

AGENDA OCTUBRE 2009

23 - ESCOLA D’ESCRIPTURA

AQUELLA PERDUDA ARCÀDIA

Edita: Edicat, s.L. Roger de Flor 334, 1-2. / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / f: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González. Gerent: Ramon Torrents Adjunt de gerència: Xavier Juez Director: Albert Lladó. Cap de màrqueting: Àngel Garcia. Consell de redacció: Diego Gimènez, Irene Torra, Atòmic Girls. Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo. Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: CREA, s.a. Dipòsit legal: B-47891-2007 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que l’hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, l’hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

Tornem a la batalla. Comencem temporada amb l’objectiu principal de fer-vos, a vosaltres els lectors, protagonistes de L’Hiperbòlic. Tenim les mateixes idees i valors que sempre – el compromís amb el món universitari en català i ocupar-nos de les inquietuds que ens afecten als més joves – però volem renovar-nos. La revista ha de ser una eina més per comunicar-nos i, per aquest motiu, el paper i el web aniran de la mà. Has llegit algun article que t’interessa i vols més informació? El podràs trobar a Dèria.cat. Vols suggerir, comentar, proposar, queixar-te? Ara ja saps on fer-ho. Obrim finestres per fer la casa més gran. Presentem aquest número de L’Hiperbòlic amb una entrevista a Bibiana Ballbé, la cara que associem més a les tendències, i que, través del programa que presenta junt amb Toni Puntí, demostra cada nit que la cultura no és un luxe de minories. El personatge triat per a la portada ens serveix com a declaració d’intencions, ja que des d’aquesta revista intentarem posar-te al dia del món de la música, el cinema i el teatre, la literatura i les noves tecnologies. I, per poder fer-ho, volem que ens aconsellis, que ens orientis, que ens diguis quan anem bé i quan no. La comunicació funciona, sempre, en dues direccions. Organitzarem més concursos com l’UniFiccions, amb premis com el viatge a Egipte que es va emportar el guanyador, per seguir fomentant la creativitat. Crear, crear, crear... i compartir els nostres dubtes i il·lusions per construir quelcom junts. Una revista, potser. O una comunitat de joves. El motor ja està en marxa. deria.cat

La il.lustració

Nom:

Francesc Trabal -

L’Espai Brossa obre temporada - fins l’11 d’octubre – amb Sol, sota el sol, un espectacle basat en textos de Francesc Trabal. Per culpa del franquisme, va haver de viure i morir a l’exili, a Xile. Recordar la seva figura i els seus llibres és, simplement, un acte de sentit comú.

Lloc:

Arenys de Munt

El ‘sí’ a la independència de Catalunya a la consulta popular feta a Arenys de Munt el diumenge 13 de setembre, va guanyar amb un 96,3% dels vots, davant el 2,2% del no, l’1,1% de vots en blanc i el 0,4% de nuls. A favor o en contra de la independència, és evident que la ciutadania ha de poder tenir tots els mecanismes per expressar-se lliurament.


L’HIPERBÒLIC LA IMATGE

3

Als marges de l’art. Creació i compromís polític 10/07/2009 - 27/09/2009 Centre d’Estudis i Documentació, MACBA [Plaça dels Àngels, 1. Barcelona +34 93 481 33 66]

Imatge de Ben Vautier, La lengua nostra.... Comissariada per Guy Schraenen, aquesta mostra oferirà una àmplia panoràmica de les diverses formes en què els artistes de la segona meitat del segle XX han posat la seva capacitat creativa al servei de la reivindicació política.


4

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC

Les Universitats són notícia UPF

UdG

Arriba a la UPF

Un nou projecte afavoreix la internalització de la UdG

l’iCub:

un robot humanoide Un concurs internacional va decidir el destí dels sis robots iCub de darrera generació per a la seva fase de desenvolupament. Un d’aquests enginys ha estat adjudicat de manera permanent al Grup de Recerca en Sistemes Sintètics Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS) de la Universitat Pompeu Fabra,  i és l’únic robot d’aquestes característiques existent actualment a l’Estat. L’iCub és un robot amb característiques humanes de petites dimensions,  similars a les d’un infant de 3 o 4 anys,  que ha estat dissenyat pel consorci internacional RobotCub, un consorci del qual en formen part diverses universitats europees. El cost de cada unitat ICub és d’uns 200.000 euros.

El passat juliol es va aprovar la creació del Programa Study Abroad, que té com a objectiu disposar d’una nova eina per a la internacionalització de la UdG i la seva projecció arreu del món. La participació en programes Study Abroad té una llarga tradició entre els estudiants universitaris dels EUA, que freqüentment realitzen un període de formació a l’estranger, i a les universitats europees s’ha anat estenent progressivament, els darrers anys, l’oferta d’aquest tipus de formació.

UB

De Belles Arts a la Sala Parés

Els responsables del projecte han declarat “fins al moment molts científics havien fet simulacions de processos mentals i xarxes neuronals. Ara tenim l’ocasió de fer-les sobre quelcom encara més essencial: el cos.” Declaracions extretes de l’article que publica la revista Nature de finals d’agost, que inclou també declaracions de Paul Verchure sobre el projecte.

Fins el 27 de setembre, es podran veure a la Sala Parés (Barcelona, carrer Petritxol, 5) diferents obres dels deu artistes guanyadors del concurs «Art < 30_2009», convocat per la Facultat de Belles Arts de la UB. En aquesta segona edició del concurs, hi han participat 73 artistes de menys de 30 anys de nou universitats de l’Estat espanyol. La iniciativa s’adreça a afavorir la relació professional dels artistes emergents amb el món de les galeries d’art i de les entitats que promouen exposicions, motiu pel qual el guardó del concurs és tenir l’oportunitat de participar en mostres centrades en la creació jove.


L’HIPERBÒLIC DIUE

5

Practica llengües, fes un clic a

Intercat.cat El portal Intercat s’ha renovat de dalt a baix. El web va néixer el 1999 com una eina per donar a conèixer la nostra llengua, la cultura i Catalunya als estudiants estrangers. Amb l’experiència de 10 anys, Intercat acaba de canviar completament la seva imatge, ha actualitzat la informació i ha incorporat vídeos i altres recursos. També ha ampliat fins a 9 els idiomes en què es pot consultar. A més a més, es plantegen nous objectius: que els alumnes forans coneguin el portal abans d’arribar a Catalunya (i n’aprofitin els materials) i que es converteixi en una eina útil també per als universitaris catalans. Sabíeu que un parlant de qualsevol llengua romànica (com ara el català, el castellà, el portuguès o l’italià) només necessita entre 30 i 40 hores per poder entendre un text escrit en un altre idioma de la mateixa família encara que no conegui gens aquesta altra llengua? Podeu comprovarho fent un clic a www.romanicaintercom. com. Al web, hi trobareu una gramàtica, una guia didàctica i un petit mostrari de textos que poden ser útils, per exemple, per a un estudiant estranger que conegui el castellà i vulgui adquirir un coneixement bàsic i ràpid de català per poder seguir les classes en aquesta llengua. Romanica Intercom és només una de les eines lingüístiques que es poden trobar al web d’Intercat (www.intercat.cat), elaborat pels serveis lingüístics de les universitats catalanes i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat.

Però hi ha altres materials, per exemple, guies de conversa en 17 idiomes diferents (que poden ser interessants tant per als estudiants forans com per als catalans) o cursos de català en línia de diferents nivells. A l’apartat lingüístic titulat “Aprenc català”, també s’ofereix informació sobre cursos presencials i certificats de català. A l’Intercat no només hi ha llengua. Si cliqueu “Visc a Catalunya”, hi trobareu l’oferta barcelonina d’oci i cultura, gràcies a la guia “Barcelona Jove” i també podreu consultar el calendari festiu del país a “Catalunya. Festa!”. Qui busqui un altre tipus d’informació, pot acudir a alguna de les conferències proposades a “6 mirades”, que inclouen temes tan diversos com els catalans als camps nazis o el paratge del Delta de l’Ebre.

NOVETATS Una de les novetats d’aquesta nova etapa de l’Intercat fa referència a les llengües en què està accessible la informació.

que acaben d’arribar a Catalunya, per exemple, com acostumem a anar vestits, quan parlem de tu i quan de vostè, quins són els nostres horaris de feina, els dels àpats, els de sortir de festa, etc., o a quina edat acostumem a emancipar-nos.

Si fins ara el web es podia consultar en català, castellà i anglès, recentment s’ha penjat també la versió en gallec, basc, aranès, alemany, xinès i francès.

L’apartat “Em relaciono” està concebut com un punt de trobada entre estudiants catalans i forans. És aquí on trobareu tota la informació necessària per participar al programa de voluntariat lingüístic o al d’intercanvi lingüístic, que serveix perquè els alumnes que vénen de fora puguin practicar el català, però també perquè els d’aquí millorin el coneixement d’altres llengües sense moure’s de casa. També en aquesta secció, hi ha una curiosa guia de butxaca amb 80 pistes per entendre els catalans on s’explica als

Des de l’1 de maig de 2008, Intercat ha rebut 63.002 visites, la immensa majoria de les quals (concretament, 45.203) han estat fetes des d’algun ordinador a l’Estat espanyol. Aquest és precisament un dels reptes que es planteja en aquesta nova etapa, que els estudiants que ens visiten coneguin l’eina abans d’arribar a Catalunya, n’aprofitin els materials per adquirir un nivell bàsic de català i així que no els vingui de nou la realitat del nostre país i, especialment, la presència del català a les universitats. Altres punts des d’on es van connectar amb el portal web són els Estats Units (2.306 visites) i Alemanya (1.593). Pel que fa als idiomes, el que es fa servir més és el castellà (36.702 consultes), seguit de l’anglès (9.472) i el català (8.030).

www.gencat.cat/diue


6

la convidada L’HIPERBÒLIC TEXT I FOTOS: MÒNICA PUNTÍ I ALBERT LLADó (albert@edicat.cat)

BIBIANA BALLBÉ. PERIODISTA, PRESENTADORA D’ÀNIMA

“Ànima vol ser un programa de cultura per a tothom”

TAL COM RAJA!

Bibiana Ballbé va néixer a Terrassa el 1977 i és actualment presentadora del programa “Ànima” de Televisió de Catalunya, juntament amb Toni Puntí. És llicenciada en periodisme i diplomada en empresarials. Amb 16 anys, va anar als Estats Units per estudiar. I, per acabar la carrera, va demanar una beca per anar a Alemanya, on més tard treballaria a la cadena de música VIVA. Va assolir gran popularitat a Catalunya, ja que va presentar el programa de joventut i cultura alternativa “Silenci”, al Canal 33.

Lloc i data de naixement: Terrassa, 1977 Un grup de música: N’hi ha molts, però un és Regina Spektor Un cantautor: Roger

Explica’ns la teva vida tan ràpid com puguis. Una cosa que em va marcar molt, i que la meva mare sempre diu, és que quan era petita la meva vida girava d’esquena a la televisió, i he acabat posant-m’hi a dins.

Mas Una pel·lícula: Buscando un beso a medianoche Un llibre: Nadie es más de aquí que tú Plat que cuines millor: L’arròs bullit (riu) Una ciutat: Barcelona

“Les tendències són tot allò que vindrà”

Una mania: No acabaríem mai... (riu) Per exemple, l’aigua amb gas i gel i llimona Una qualitat: Entusiasta Un somni: Una família On t’agradaria anar de viatge? Un lloc on sempre tornaria és a Nova York

Bibiana Ballbé, presentadora d’Ànima

Els teus tres països importants podríem dir que són els Estats Units, Alemanya i Catalunya. Com va influir que als 16 anys anessis a estudiar als Estats Units? Jo crec que, en general, una experiència fora durant un any et fa créixer en molts sentits, tant en el personal com en el professional. Veus noves maneres de fer, has de començar de zero, et fa espavilar, et fa buscar nous recursos. És una experiència sempre positiva veure que el món no s’acaba a les fronteres del teu país.

Tens fama de ser molt... despistada

I com et va ajudar a la teva carrera televisiva el fet que treballessis a la televisió alemanya? Allò va ser com el primer pas, la primera feina. Em va anar molt bé perquè en aquell moment aquí no hi havia el que hi havia allà, que era una televisió musical. Aquest

tipus de televisió és molt més jove, molt més fresca, molt més distesa. Quan vaig sortir de la carrera, tenia molt clar que volia fer una cosa així, un programa de tendències. Va ser una oportunitat per introduirme en una televisió amb aquesta fórmula. Quan vas anar-hi, ja sabies alemany? Bé, jo n’havia estudiat un parell d’anys, però molt poc. Quan vaig acabar la carrera, em van donar una beca per escriure el projecte allà. Va ser llavors quan més o menys el vaig aprendre. Però el primer dia que et vas posar davant una càmera, no vas tenir por de no saber prou alemany? Bé, com que havia estat un any allà... i també vaig estar un any i mig fent de redactora i guionista. Llavors, vaig fer el salt davant la càmera. Evidentment no era perfecta, però ja jugaven amb això, amb aquest punt exòtic. Amb què et va ajudar l’experiència alemanya al programa “Silenci”? El programa que feia a Alemanya era un programa que es feia cada setmana des d’una ciutat diferent del món. Em va donar molta “mundologia” perquè vaig estar a les grans capitals del món i descobreixes què s’està coent. “Silenci” era un programa que mirava els grans creadors d’aquí, però també mirant molt cap a fora. Tant a nivell de contactes com de conèixer el que s’estava fent, em va anar molt bé aquesta experiència i la vaig poder aplicar. Et sents més a gust a l’estudi o al carrer? He sortit tant que ara em ve de gust estar al plató. També està bé perquè és un altre registre, una altra manera de fer. És diferent: el carrer és més fresc, és més directe, i el plató vol una altra actitud. Em va bé aquest registre perquè és una cosa nova i encara puc aprendre molt.

Quina és l’entrevista que tens més gravada a la memòria? Recordo l’entrevista més recent que vaig fer, que va ser a la Mala Rodríguez. És un personatge que dóna molt joc i que no saps per on et pot sortir. Ara te’n diu una de freda i ara, una de calenta. És imprevisible. Per a un entrevistador, això és molt divertit. L’entrevista pot lluir molt, ser amena i que enganxi als de casa. També pot ser un desastre però, vaja, aquests personatges sempre són agraïts. Aquests que són un punt més polèmics, són més pintorescos, no tenen pèls a la llengua, són políticament incorrectes, tenen un punt més canalla i passat de voltes. A la vegada, tenen coses a dir. Al principi d’”Ànima”, semblava que amb el Toni Puntí éreu una estranya parella. Què t’ha aportat ell? Penso que amb el Toni Puntí ens complementem molt. Som dos perfils totalment diferents. El Toni fa 25 anys que toca cultura, és a dir, és una enciclopèdia amb potes. Té un registre més informatiu, més seriós, i jo crec que estic en un altre punt i domino més la cultura més de tendències, més actual. Tots dos sumem. A mi, ell m’aporta seguretat i saps que ell et pot treure de qualsevol embolic. També n’admiro el seu bagatge cultural i la seva experiència. Què vol dir per a tu “tendències”? “Tendències” és un concepte que fa 10 anys no existia i és la paraula que més de moda s’ha posat. Jo recordo el director de la revista ID, una revista de Londres, que deia que les tendències són estats d’ànim, és un sentit de l’humor, una actitud, que estan a l’aire i acaben fixades o traslladades en una corrent artístic o en moda. És tot allò que vindrà, tot el que està venint, que s’està palpant. Un cop s’ha traslladat


L’HIPERBÒLIC la convidada

la tendència i tothom ho porta, la tendència mor. Qui posa de moda una tendència? Són gent, per exemple, com la Kate Moss. És una personalitat que posa una tendència de moda.

La periodista està especialitzada en tendències culturals

Quina valoració feu d’aquesta primera temporada d’”Ànima”? “Ànima” és un projecte molt ambiciós perquè vol ser un programa de cultura per a tothom. És conegut que la cultura en

televisió no és fàcil. El gran repte és poder fer un programa on puguis parlar tant del desè aniversari de l’Auditori com del concert més independent que es va fer a la sala Sidecar de Barcelona, saltar d’un punt a l’altre i fer-ho de la manera més natural. És un programa molt necessari per a Televisió de Catalunya, per a un segon canal. Va molt bé per, en primer lloc, donar veu a creadors que viuen i treballen al nostre país i, en segon lloc, fer una

“La cultura en televisió no és fàcil”

7

mirada fora per veure què està passant. És una gran finestra i un gran aparador per als creadors. I per a la pròxima temporada, quines novetats ens pots avançar? Segurament, incorporarem col·laboradors nous, gent més entesa en cinema, en teatre, en literatura i en algun altre àmbit. Experts. A més de sortir a televisió, també has escrit un llibre i escrius regularment al Singulardigital.cat i a l’Avui. L’escriptura et serveix de contrapunt? Són dos aspectes diferents perquè l’escriptura és la meva mirada del món. Al programa, segurament, tens la mirada més objectiva. Escriure és molt xulo i gaudeixo molt perquè t’ajuda a entendre moltes coses, t’ajuda a pensar... Podríem dir que el llibre T’he dit que em miris és una biografia de Bibiana Ballbé? Bé, el punt de partida és la meva experiència però, moltes vegades, portada a un extrem. Segons la meva visió, intento retratar una generació, la generació dels 30. Tot el que sóc no està al llibre, hi ha només una part. Per fer-ho una mica més personal, al llibre, hi ha fotos meves absolutament amateurs. És una mirada deria.cat meva sobre el món.


8

TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC Albert Lladó, albert@edicat.cat

SPOTIFY,

o la música del segle XXI Moltes pors, i moltes guerres, han tingut lloc des que la revolució tecnològica ha posat en alerta la indústria discogràfica. Segons algunes associacions “sense ànim de lucre”, la música estava en perill d’extinció per culpa de la pirateria. Evidentment, allò que estava contra les cordes no era el fet artístic sinó el negoci. Però ara sembla que productors, usuaris i cantants han trobat la solució perfecta. O quasi.

+ info Si encara no has provat Spotify, és tan fàcil com descarregar-te’l des del seu web: http://

Escoltar música online

www.spotify.

Spotify és una “simple” aplicació gratuïta que permet escoltar cançons via streaming. Per tant, online. Pots buscar per artista, pel nom del tema o de l’àlbum. A canvi, de tant en tant, s’escolta algun anunci... Vaja, com la ràdio de tota la vida, però amb una recopilació d’informació increïble, i on l’usuari escull en cada moment què vol escoltar i què no. Sembla que la indústria ha entès, per fi, que al segle XXI o et transformes o et mors.

No només pots

Els fundadors d’Spotify, Daniel Ek i Martin Lorentzon, ja han aconseguit arribar a acords amb multinacionals com Universal Music, Sony BMG, EMI Music i Warner Music, entre moltes altres. Només a Europa, l’aplicació -en funcionament des de l’octubre de 2008 – ja té més d’un milió d’usuaris.

de música sense

Com dèiem, et pots descarregar gratuïtament Spotify des del seu web. Però, a canvi, has d’escoltar publicitat de tant en tant. Si, per una altra banda, prefereixes gaudir de tota la música que vulguis sense talls, pots pagar per la versió “Premium”. Costa uns 10 euros al mes i et permet, a més d’escoltar totes les cançons sense interrupcions, tenir accés a discos que encara no han sortit al mercat.

interrupcions

De la xarxa al mòbil

escoltar les teves cançons preferides

La versió “Premium” et permet gaudir

a Spotify. Entra a aquest web i gaudeix d’una altra opció molt similar. www.yes.fm www.deezer.com

I la cosa va a més perquè s’està treballant en una nova versió on et podràs descarregar l’arxiu al teu telèfon mòbil, a més d’escoltar-lo, i així no hauràs de baixar-te res més d’Emule. Però tampoc, comprarte cedés. Hi haurà dues possibilitats: o portar un telèfon connectat a Internet i escoltar Spotify en directe o sincronitzar l’ordinador amb el mòbil per a què, quan afegeixis una cançó, se’t guardi també al mòbil i la puguis escoltar després sense deria.cat estar connectat.


L’HIPERBÒLIC JOVENTUT FOTOS: JORDI PIZARRO TORRELL

9

Els millors del Clic’09 al festival Visa-Off de Perpinyà

Samanta, per Jordi Pizarro Torrell autor de Las noches de Samanta.

La voluntat de retratar la realitat què vivim, la intenció d’obrir-nos els ulls amb les seves imatges, el desig de fer aquest món un mica més habitable... Tot això i molt més és el que es pot trobar a les imatges dels participants al fotoconcurs Clic’09, els millors fotògrafs del qual exposaran la seva obra de l’1 al 28 de setembre a la Casa de la Generalitat de Perpinyà en el marc del festival Visa-Off, que se celebra aquests dies a la capital de la Catalunya Nord. La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Diomira convoquen anualment la mostra de fotoperiodisme jove Clic, en el marc del certamen “Visa Off” de Perpinyà, que se celebra de forma paral·lela al “Visa pour l’Image”, el festival més prestigiós de fotografia de premsa a nivell internacional. L’exposició, inaugurada el passat 4 de setembre pel secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, recull una selecció de les obres finalistes del Clic fetes per joves autors catalans, el denominador comú dels quals és la sensibilitat pels temes socials. Els membres del jurat, compost per Julià Fernández (director general de l’Agència

Catalana de Joventut), Josep M. Villena (president de Diomira i director de Clic), Miquel Bardagil (comissari de Clic’9), Jordi Fernández-Cuadrench (director de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà), Eduard Bertran (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya), Pilar

Parcerisas (crítica d’art), Julián Álvarez (expert en cine-vídeo-TV, 3D i multimedia) i Sandra Balcells (fotoperiodista), van triar com a guanyador de la modalitat de fotoperiodisme, entre les 55 propostes presentades, a Jordi Pizarro. El jurat va triar com a finalistes a Jordi Zaragoza,

+ info JOVE.CAT

Laia Garcia, Dionís Comas, Rut Panusé, Daniel Laurinc, Adrià Riudavets, Sandra Garcia i Joan Alvado i Carcel van ser seleccionats com a finalistes. D’altra banda, entre les 15 propostes presentades, es van concedir dues beques de fotoperiodisme a Salvi Danés i Ignacio Caravia. La força de la joventut, esperança, per Joan Alvado.


10

TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC Irene Torra (irene@edicat.cat) i Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Quan la caixa deixà de ser tonta House, Lost, Dexter, Prison Break, Grey’s Anatomy, Sex in the city o Herois són algunes de les sèries de televisió americanes que han atrapat milers d’espectadors de tot el món. Aquest fenomen també ha arribat amb força al públic d’aquí i cada dia compten amb més seguidors. Vols saber les claus del seu èxit? La reinvenció de Hollywood Fa unes temporades que la ficció televisiva nordamericana està de moda a molts països del món. Aquí, per una vegada, no som l’excepció. Milers de telespectadors i internautes segueixen les situacions viscudes pels seus personatges preferits capítol rera capítol. De varietat n’hi ha molta i de qualitat, també. Aquesta explosió de sèries és un fenomen que ha superat la producció cinematogràfica de Hollywood

Oci i negoci: el bar de Lost Bharma és el local d’oci que el barceloní Rafael García va obrir al barri del Poblenou. El bar està ambientat amb els elements característics de la sèrie: la cua de l’avió, la combinació de 6 números o la misteriosa escotilla. De fet, el nom del local fa referència a Dharma, l’organització que provoca els estranys fenòmens que posen en perill la vida dels supervivents. En aquest local s’hi pot veure cada setmana –a porta tancada- l’últim capítol, degustar la beguda energètica Bharma o els entrepans, que s’han batejat amb el nom dels personatges de de la sèrie.

i, de fet, molts productors i guionistes de renom accepten formar-ne part. El motiu principal és que els projectes cinematogràfics són imprevisibles mentre que en al món televisiu hi ha un flux d’ingressos assegurats. A més, la qüestió del prestigi és fonamental: avui ja no es considera humiliant formar part del mitjà televisiu.

Quina és la teva sèrie preferida? Entra al deria.cat o a facebook i deixa la teva opinió! Ja han opinat: Sanny Simpson Pascual: Lost, House són les que són al pódium =) Anna Salarich: Ara s’estrenarà el remake de V! Pinta molt bé! ;)

Els ingredients de l’èxit

Laia Almató: Està claríssim que LOST, sens

La riquesa dels guions, la complexitat de les històries narrades o el retrat del món contemporani amb la construcció d’herois i antiherois actuals són alguns dels elements de l’èxit d’aquestes sèries. A més, la imparable maquinària publicitària de les cadenes televisives fa de les sèries un producte de consum amb potents campanyes de publicitat: promoció de les noves temporades, venda de samarretes, temporades en DVD, ninots dels personatges...

dubte!!! La millor sèrie que he vist en ma vi-

Com neix una sèrie? Una sèrie pot néixer de dues maneres. La primera és que la cadena de televisió encarregui a un estudi una sèrie amb unes característiques determinades. Per exemple, si necessita reforçar el nombre d’espectadors joves o que la vegi més públic femení fa una comanda específica per aconseguir-ho. La segona és que els creadors de les sèries, productors o estudis ofereixin el projecte a una cadena. Si s’accepta, s’encarrega un guió que, si aconsegueix el vist-i-plau dels alts càrrecs, es dóna llum verda per gravar un episodi pilot. Molts condicionals, sí. I encara n’hi ha més: si l’episodi pilot té èxit, la cadena encarrega uns 13 capítols més. Si aquests capítols tenen èxit d’audiència, se n’encarreguen nou més (coneguts amb el nom de back nine) per arribar així als 22 capítols que acostuma a tenir cada temporada. El més difícil, però, és mantenir la sèrie a la graella de programació, però això ja són figues d’un altre paner. A continuació, et deixem uns flaixos de les sèries de més èxit. Tranquil·litat: no revelem cap misteri!

daa! dubto que se’n faci cap que la superi... Anna M Porredon: Uoo, estic entre House, Anatomia de Grey i Lost! Adrià Urban Palomar: Los soprano!!! de llarg


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

Lost, perduts en una illa ¿deserta? Els responsables de la cadena ABC van encarregar el projecte després de veure l’èxit del reality “Survivors”. El productor J.J.Abrams va acceptar fer-se’n càrrec amb la condició que hi pogués incloure algun element “sobrenatural”. Lost té un punt de partida molt simple: un grup de supervivents d’un accident d’avió ha de sobreviure en una illa perduda enmig del Pacífic. La cosa es complica per les dificultats que comporta haver de cooperar per sobreviure, les hostilitats que troben a l’illa i els secrets que amaga. La sèrie, rodada a Hawaii, compta amb molts actors i actrius internacionals.

House, el doctor més irreverent Estrenada el 2004 per la cadena FOX, House M.D. és una sèrie dramàtica que gira entorn a Gregory House, interpretat per l’actor britànic guanyador de dos Globus d’Or Hugh Laurie, un metge malhumorat i brillant que al costat del seu equip mèdic tracta de solucionar els enigmàtics casos clínics que arriben a l’Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Seattle. La sèrie va ser creada per David Shore. L’argument va ser idea de Paul Attanasio, basat en un article que va llegir al diari New York Times, mentre que la creació

dels personatges va anar a càrrec de Shore després de la seva visita a un hospital universitari. Es va inspirar en el detectiu Sherlock Holmes per al personatge de Gregory House.

la sèrie és Ellen Pompeo, que interpreta la Dra. Meredith Grey. L’episodi pilot va ser emès el 27 de març de 2005. El títol de la sèrie prové d’Anatomia de Gray, un famós manual d’anatomia.

Un assassí integrat?

la imparable maquinària publicitària de les cadenes televisives fa de les sèries un producte de consum amb potents campanyes de publicitat Una altra d’hospitals Grey’s Anatomy és una sèrie de televisió nord-americana emesa per la cadena American Broadcasting Company, ambientada en el fictici hospital Seattle Grace i centrada en el treball i en la vida dels seus cirurgians. La protagonista de

Dexter és un forense especialitzat en anàlisis de sang al Departament de Policia de Miami. També és un fidel nòvio, un divertit padrastre, un germà confident i un “friki” de la sang per a alguns. Però a més, Dexter és un psicòpata que en acabar el seu torn a la comissaria busca criminals qüestionables per la seva particular moral i es desfà d’ells: Dexter és un assassí en sèrie. Un assassí que no presenta cap mena de sentiment dels que anomenaríem humans. El seu pare adoptiu era un policia que el va trobar a l’escena del crim de la seva mare quan era petit. El va adoptar i de seguida es va adonar que hi havia alguna cosa que no funcionava amb Dexter. Llavors li va donar un codi que li permetés viure en societat: només podia assassinar qui realment s’ho mereixés (assassins, pederastes...) i li va donar una sèrie de consells per no ser enxampat. Els millors moments de la sèrie són aquells en què es relaciona amb la gent que l’envolta, per els que ofereix una façana normal per tal d’ocultar el seu veritable jo. deria.cat

11

Les (escandaloses) xifres House: Hugh Laurie, l’actor que dóna vida al dr. House, cobra 300.000 dòlars per capítol.

Lost: El capítol pilot va costar aproximadament 10 milions de dòlars. Un dels més cars de la història de la televisió. A més, té el rècord de nombre de països on s’emet: 200! Dexter: La tercera temporada va comptar amb 1’6 milions d’espectadors als EUA. Grey’s Anatomy: Al 2006, va ser el programa més vist als EUA, superant amb èxit CSI: Crime Scene Investigation, fins aleshores líder indiscutible. Herois: La vaga de guionistes del 2007 va retallar a 11 els capítols de la segona temporada.


12

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC TEXT: ALBERT LLADÓ (albert@edicat.cat)

Repassem 20

anys de TECHNO amb Encara que sembli impossible, 20 anys de carrera passen molt ràpid, ens assegura Óscar Mulero, un dels disc-jockeys més importants d’Europa i que, durant tot aquest temps, ha aconseguit omplir sales i festivals. Però, què és el “techno” i com va sorgir?

DJ Joey Beltram, un referent en la cultura de club. Foto: Flickr

20 anys de carrera Óscar Mulero reconeix que en algun moment s’ha plantejat deixar-ho, sobretot al principi, quan no tenia molt clar si era això al que es volia dedicar. El discjockey va començar punxant after-punk i EBM i, a través d’aquest, va començar a aficionar-se a la música electrònica. La seva primera sessió va ser en un club que es deia Impossible, l’any 1989.

Podríem dir que el “house” és més melòdic i el “techno” està basat en els “beats” Els seus 20 anys de professió són un aniversari molt especial que es celebrarà amb diversos actes. A mitjans de setembre, sortirà la referència número 23 del seu segell Warm Up, format per artistes espanyols. Posteriorment, el dia 26 de setembre, es celebrarà la festa del 20è aniversari de la seva carrera. I, ja a l’octubre, sortirà editat pel segell berlinès Tresor un CD mix amb temes seleccionats de tot el seu catàleg. Per acabar, al mes de desembre llançaran un pack que

inclourà un DVD amb clips d’alguns dels seus temes, imatges de la celebració del 20è aniversari i un CD mix amb material de Warm Up, tant editat com inèdit.

EL TECHNO El techno és un estil de música electrònica creada a final dels

Què és què Per als neòfits en la matèria, ens és difícil veure la diferencia entre el “techno”, el “house” o el “minimal”. Mulero no és molt partidari de posar etiquetes, però creu que “a grans trets, podríem dir que el “house” és més melòdic i el “techno” i el “minimal” estan més basats en els beats o la percussió”. Tot i això, insisteix que, de fet, al cap i a la fi, tots tres són estils de música de ball. El techno, segons ens explica el disc-jockey,  sorgeix a Detroit a principis dels 80. Però els pioners van ser Kraftwerk a finals dels 60 (encara que molts no estarien d’acord en classificar a aquest grup ale-

anys 70, tot i que

many dins del techno, és indiscutible que són els referents en la música electrònica). A Espanya, va arribar a principis dels 90 a través dels primers dj’s que van començar a posar aquest tipus de música.

adquirí la màxima popularitat als 90. És una evolució del rock progressiu, amb melodies més electròniques i uns ritmes més durs i

Els disc-jockeys, artistes o “mecànics” de la música?

obsessius. Utilitza ins-

No són poques persones les que creuen que per a ser un bon dj cal tenir un gran bagatge musical. Óscar Mulero ho té clar: “tenint en compte que cada sessió requereix d’una selecció musical i un treball previ de preparació, podríem dir que es tracta d’una creació artística que

com sintetitzadors i

truments electrònics, samplers.

després es realitza davant d’un públic. Per tant, el fet de no compondre música no implica que no hi hagi una tasca artística. D’altra banda, un gran nombre de professionals editem el nostre propi material a través dels nostres segells discogràfics, material que prèviament componem i barregem als nostres estudis”.  El directe, i el lloc on es punxa, condiciona molt cada sessió. En aquest sentit, Mulero creu que, en general, hi ha una gran diferència entre treballar en un club davant de 300 persones i fer-ho en un festival davant de 10 o 15 mil. Per tant,


L’HIPERBÒLIC REPORTATGE

Tant productors com dj’s estem ben considerats a nivell internacional

el context condiciona a l’hora de fer la selecció, ja que si es tracta d’un aforament més reduït se “sent més còmode a l’hora d’utilitzar material més arriscat”. Un altre condicionant és la durada del set. El músic diu que “en un set llarg pot barrejar més estils i li permet posar coses que en un set d’hora i mitja seria més complicat”. La majoria de vegades, la improvisació té molta importància.

La cultura de club, avui Óscar Mulero porta molt anys en això, i ha viscut totes les fases i modes, i creu que, a Espanya, la cultura de club ha evolucionat molt. A dia d’avui, “tant productors com dj’s estem ben considerats a nivell internacional, tant és així que cada dia és més fàcil trobar artistes espanyols als millors esdeveniments i clubs que es realitzen al món”.

13

Per acabar la conversa, li demanem que ens faci un resum de 20 temes imprescindibles per entendre la música de ball dels últims 20 anys. Mulero ens diu que “seria tan complicat seleccionar només 20 temes que hauria de fer vacances per dedicar-hi uns dies!” Però, per citar-ne algun, es refereix a dos clàssics: Waveform Transmissions Vol 1 de Jeff Mills, i Places de Joey Beltram. deria.cat

València i Barcelona A les ciutats de València i de Barcelona s’originen les primeres escenes techno a començaments dels 90, quan es donen els primers sons de l’anomenat “Mákina”. Precisament, és a València on emergeix el primer grup que produeix Óscar Mulero és un dels DJ’s més coneguts a tot Europa

techno de tall pur: “Megabeat”, projecte que va començar amb Gani Manero, Juliol Nexus i Fran Lenaers, i que van tenir èxit gràcies a les produccions Strange.


14

MÓN VIU L’HIPERBÒLIC TEXT: DIEGO GIMÉNEZ (diego@edicat.cat) / FOTOS: Miriam ROMAGOSA

Cetacis a

Catalunya? Potser no és un fet gaire conegut, però al mar català hi ha diferents espècies de cetacis que conviuen en un entorn desconegut per a la majoria. Des dels famosos dofins a les balenes, passant pels poc coneguts zífids, hi ha tot un món per conèixer i respectar sota les nostres aigües. Quines són les espècies a Catalunya? A la Mediterrània, podem trobar 8 espècies de cetacis de manera regular: dofí mular (tursiops truncatus), dofí llistat (stenella coeruleoalba), dofí comú (delphinus delphis), cap d’olla gris (grampus griseus), cap d’olla comú (globicephala melas), zífid de Cuvier (ziphius cavirostris), rorcual comú (balaenoptera physalus) i el catxalot (physeter macrocephalus). Dins la zona, podem trobar 5 d’aquestes espècies de cetacis i una de tortuga marina, la tortuga babaua (caretta caretta).

10 CURIOSITATS SOBRE ELS CETACIS - La balena blava és la més gran de totes, poden arribar a fer més de 30 metres. - Les orques no són balenes, són dofins. - Totes les espècies que hi ha al mar català estan a la llista nacional d’espècies amenaçades. - Els avantpassats dels cetacis eren terrestres i s’assemblaven a un gos. - Els parents terrestres més semblants

+INFO Podeu trobar tota la informació relacionada amb els cetacis a la

genèticament són els ungulats (vaques,

web de la Societat

hipopòtams...)

Europea de Cetacis.

- Encara conserven els ossos vestigials de la pelvis de quan tenien 4 potes. - Els catxalots, que s’alimenten de calamars gegants, poden arribar a submergir-se fins els 3.000 metres durant dues hores. - Hi ha 88 espècies de cetacis. - Els odontocets utilitzen “ecolocalització” per veure-hi amb falta de llum. - Les orques de la Columbia Britànica es comuniquen amb diferents dialectes segons el grup a què pertanyen.

www.europeancetaceansociety.eu

Què s’ha de fer si albirem un cetaci? És molt important que tinguem en compte que cal respectar l’habitat de les espècies albirades. A ningú li agradaria tenir un vaixell al clatell perseguint-lo per tot arreu. S’ha de tenir en compte que el casc i les hèlixs poden fer mal als cetacis, el comportament dels quals no es pot predir. Del que es tracta, és de no seguir els animals i mantenir una distància de 100 metres si es tracta d’una balena i 50 si es tracta a un dofí. Una altra cosa és si són ells els que s’acosten a l’embarcació, llavors el millor és parar el motor i gaudir de l’espectacle de la natura.

· Les embarcacions no han d’interrompre el comportament natural dels cetacis. · Si durant l’albirament el cetaci mostra senyals d’alarma o d’estrès, hauríeu de marxar. · S’ha de tenir especial cura quan s’observen grups amb cries. · No s’han d’alimentar ni tocar. · Els albiraments en cap cas han de ser més llargs de 30 min. · L’apropament sempre ha de ser paral· lel a l’animal per no tallar-los el pas per davant ni perseguir-los per darrera.

Cap d’olla gris (Grampus griseus). Foto: Miriam Romagosa


L’HIPERBÒLIC MÓN VIU

Com i què podem fer per veure’ls? El millor és disposar d’una embarcació pròpia i, aleshores, només allunyantnos unes milles de la costa, ja estem en disposició de poder fer un albirament. Si no disposeu d’embarcació, es pot llogar una amb patró a gairebé tots els ports del país. El preu pel lloguer d’un dia amb patró és un pèl car, per tant és interessant contemplar la possibilitat de llogar el vaixell en grup. L’opció més econòmica, de moment, és acostar-se a Ninam, un projecte que, al Cap de Creus, ofereix un pack de visites de “whale watching”.

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba). Foto: Miriam Romagosa

Morfologia Havent evolucionat d’avantpassats terrestres, els cetacis han hagut de desenvolupar adaptacions anatòmiques i fisiològiques per poder tenir una vida completament aquàtica:

15

SABIES QUE... La cetologia és la branca de la biologia marina que s’encarrega d’estudiar els cetacis. Els cetacis van ser estudiats ja per Aristòtil que, referint-se a ells amb el terme “κetοs”

· El cos és fusiforme i ha pres una forma hidrodinàmica semblant a la d’un peix. · S’ha desenvolupat una aleta dorsal a l’esquena, formada per teixit conjuntiu. · Les potes anteriors s’han transformat en aletes pectorals i han pres forma de rem. · L’extrem de la cua és pla i està format per dos lòbuls. · Les potes posteriors estan absents i només en queden petits ossos ocults a l’interior del cos. · A dalt del cap hi ha un espiracle. · Els pèls desapareixen completament després dels primers mesos de vida. · Els pavellons auriculars estan absents. · Els genitals externs estan ocults a l’interior de butxaques. deria.cat

(que anteriorment tenia el significat de “monstre marí”), va donar origen al terme actual. Aristòtil va distingir els cetacis dels peixos com a animals vivípars que respiren amb pulmons i alleten les seves cries. Entre les moltes idees transmeses per Aristòtil, hi ha la distinció entre els cetacis dotats de barbes i els dotats de dents, així com la descripció de la copulació, que es fa panxa contra panxa. La dificultat de la investigació científica és més gran pel fet que els animals només passen una mínima part del seu temps a la superfície. A més, quan neden o se submergeixen, no deixen cap rastre, de manera que també és difícil seguir-ne els moviments. Aquest problema, es resol mitjançant el marcatge amb radiotransmissors per satèl·lit. Els investigadors que estudien

Albirament del dofí llistat (Stenella coeruleoalba). Foto: Miriam Romagosa

aquests animals solen estar equipats amb hidròfons per escoltar-ne les vocalitzacions, binocles per observar l’horitzó i aparells fotogràfics per a la fotoidentificació.


L’HIPERBÒLIC ALTAVEU TEXT: Roger Palà i Elisenda Soriguera / FOTO: Juan Miguel Morales

Detotarrel,

viure i conviure Els Nour, banda encapçalada per Yacine Belahcene (Cheb Balowski) han produït Detotarrel. Una experiència d’intercanvi que s’ha plasmat en un disc —que trobareu amb el número de setembre de la revista Enderrock— i un espectacle on els intèrprets catalans canten en les llengües dels nouvinguts i els immigrants ho fan en català.

ferents cultures”, manifesta un Belahcene que deixa clar d’entrada que no s’hauria d’entendre Detotarrel com el tercer treball de Nour: “Si ens haguéssim posat a fer cançons per al nostre grup no haurien estat com aquestes. Cal tenir en compte que estan compostes pensant en cadascun dels cantants que les havien d’interpretar”.

“Per a Nour, ha estat un repte. En el meu cas, era la primera vegada que treballava per encàrrec. A més, la filosofia del projecte Detotarrel és bastant paral·lela a la de la nostra banda: crear ponts entre di-

Sens dubte, un dels atractius més grans de Detotarrel és la varietat de músics i cantants que s’han sumat a la iniciativa. Per a molts, ha estat tot un experiment cantar en una llengua que no dominen, ja sigui aquesta l’àrab,

el wòlof o el català. Hi van participar tretze cantants i intèrprets, que canten deu temes inèdits i una versió col·lectiva final de “Venim del nord, venim del sud” de Lluís Llach. El nexe central són els músics de Nour —amb els cantants Yacine Belahcene i Olalla Castro—, que van assumir la composició i producció de tots els temes. A l’equip dels catalans d’origen, hi podem sentir les veus de Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Gerard Quintana, Beth i Guillamino. I al combinat dels nous catalans, hi ha Nikol Kollars i Oli Silva “Mû” (del col·lectiu 08001), Babacar Gaye (cantant del combo de hip-hop d’origen senegalès Black Baudelaire), el jove raper Shían (originari de Nador i criat a Tortosa), la cantant de Bangladesh establerta a Barcelona Famiya Khan, i els rapers Byron i Llanero de la formació Unidos por el Flow, un grup que reuneix a les seves files membres de Ñetas i Latin Kings. És difícil parlar de temes com la llengua o la immigració sense caure en tòpics? Per a Yacine Belahcene, aquest era un dels principals problemes a l’hora d’encarar el Detotarrel. “Quan vam començar a escriure les cançons per al projecte, en algun moment vam témer arribar a un atzucac. No ens sentíem gaire còmodes fent segons quins discursos en aquesta línia tòpica. I si al final ho haguéssim fet així, hauria estat pitjor, no hauria tingut la mateixa significació, crec que no hauria estat tan útil”. Hi ha temes que parlen dels problemes socials amb què es troben els immigrants, del rebuig que sovint han de patir en forma de racisme o discriminació, i de les inquietuds i projectes vitals. enderrock.cat

17

www.enderrock.cat EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC Per jamaicanes!

Per jamaicanes! recull els senzills que ha anat publicant els darrers dos anys, no es ven a cap botiga i només pot intercanviar-se amb l’intèrpret en persona. El Belda i els Badabadocs persegueixen un acte de justícia històrica: cal ressituar al mapa mental del país unes cançons que el procés d’alienació ha convertit en l’antítesi de modernitat. I qui millor que aquesta colla per capgirar la truita? Roger Palà

ELS NENS EUTRÒFICS Esquitxos ultralleugers

Esquitxos ultralleugers és l’únic disc capaç de parlar “del voraviu al coll de la bruseta” i cantar que “una bleda assolellada / em té fregits els pebrots”, per acabar rimant “l’epitalami/ del pit a l’anca/ es fa esquiu/ i hom riu bon caliu”. El poeta Josep Pedrals s’empolaina, Els Nens Eutròfics esmolen l’eina musical i tots plegats ens alimenten amb la seva picaresca igual de barroca que postmoderna. Elisenda Soriguera

ESPART Namorat

El debut d’Espart apareix després del pas del grup pel Sona 9, on van ser guardonats amb el premi Èxit. La banda liderada per la veu d’Axel Cayuela mostra les cartes que va fer valer al concurs: cançons que prioritzen els colors acústics, amb forta empremta de rock nord-americà en la línia Ben Harper o The Black Crowes. Cançons enganxoses que deixen rastre a la memòria de l’oient. Roger Palà


18

BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC TEXT: Albert Lladó (albert@edicat.cat) / FOTOS: IVAN GIMENEZ

QUECO NOVELL. PERIODISTA, ACTOR I HUMORISTA

“El que necessita un gag és un bon final” Passegem per la Diagonal fins arribar a l’edifici Godó. Planta 15. Falta menys d’una hora per començar “Minoria Absoluta”, a RAC1, però Queco Novell no sembla nerviós. Tot controlat. Hi ha guió i hi ha mirades. La complicitat amb Manel Lucas i Toni Soler funciona ja com una màquina a la que només s’ha de prémer el botó de la ironia i la sàtira. A l’estiu, deixen el programa després de 8 anys i de convertir-se en líders d’audiència. Massa projectes. Parlem de límits, de sentit comú, d’humor... Mentre, uns passadissos amb vidres, ens ensenyen una mirada privilegiada de Barcelona. Fem aquesta entrevista just una hora abans de començar el programa de ràdio. No us prepareu abans? Sí, ens ho preparem. Però quan vam començar ens posàvem tots a fer el guió, i començàvem molt més d’hora. Amb els anys, hem anat tenint altres feines, i ja tenim una dinàmica que funcionem per mirades, ens complementem molt. I en Manel (Lucas), des de fa dos cursos, s’encarrega del guió. Però el guió deu ser molt important. El seguiu molt o improviseu? El guió sempre hi ha de ser. Però ens movem molt, molt, molt per la intuïció. Sobretot, des del tercer any. Després de 8 anys, deixeu de fer “Minoria Absoluta” a RAC1. Quins són els motius? Com a la vida, tot comença i tot acaba. Creiem que ara és un bon moment per deixar-ho. Notem que o fiquem tota la carn a la graella o ens retirem a temps. I, a vegades, volent fer moltes coses al mateix temps, tens els perill de fer-les malament... Ara és un bon moment perquè ho fem amb

el reconeixement de l’audiència. El programa, i RAC1, és líder. Jo sempre ho comparo amb un jugador de futbol... Sempre ens hem trobat amb aquell jugador que t’agrada però que hi ha hagut un moment en què hem dit “llàstima que no s’hagi retirat un any abans...”. Ara és el moment de parar i, potser, tornar més endavant... Es pot dir alguna cosa a la ràdio que a la tele no? O això ha canviat molt? Et parlaré per la meva experiència. Jo estic dient el mateix a la tele que a la ràdio. Mai ningú, ni a RAC1 ni a TV3, ens ha dit què havíem de dir. I potser una de les raons de l’èxit de “Minoria absoluta” i de “Polònia” és aquest, que ningú mai ens han insinuat què podem dir i què no.

Mai ningú, ni a RAC1 ni a TV3, ens ha dit

TAL COM RAJA!

què havíem de dir

Lloc i data de naixement: Barcelona, 1963

Existeix l’autocensura? Hi ha el sentit comú. Sabem on podem arribar. Hi ha una línia que, sense que ningú t’ho digui, saps que no pots passar. A vegades, hem posat un peu més enllà, per veure què passava, però és el sentit comú. No cal ni explicar-ho. Per exemple, sempre hem tingut molt clar que no ens volíem riure dels defectes psíquics o físics de la gent. El nostre tipus d’humor és un altre. El món està ple de rumors i, si nosaltres haguéssim aprofitat les llegendes urbanes per fer gràcia, ens hauríem equivocat.

Un grup de música: Último de la fila Una pel·lícula: Revolutionary Road Un llibre: qualsevol de la trilogia d’Stieg Larsson Plat que cuines millor: truita a la francesa, i la pasta Una mania: olorar les

Ara és el moment de parar i, potser, tornar més endavant.

coses Una qualitat: buf... que ho diguin els altres...

Vosaltres vau ser els primer en fer humor d’ETA. Sí, ens ho vam pensar molt abans de ferho. Va ser a City TV (ara 8 TV). Va ser amb la treva aquella que deien que Cata-

lunya quedava fora dels seus objectius... I van fer una roda de premsa amb una estelada, just després del viatge de Carod a Perpinyà... Molt delicat, vaja. Cadascú de nosaltres teníem la nostra opinió al respecte... Però ho vam fer i no va passar res... I ara ho està fent altra gent.

Un somni: ser feliç On t’agradaria anar de viatge? A l’Argentina Tens fama de ser molt... maniàtic

Però mai has sortit de la ràdio o de la tele pensant “avui m’he passat, m’he equivocat”? Sí, sobretot a la ràdio, perquè el que dius ja està dit. A la tele, està tot molt més guionat. Però sí, la sensació és “m’agradaria esborrar el que he dit, aquí se m’ha escalfat la boca”.

Als anys 90, vas treballar com a presentador del telenotícies migdia de TVE de Catalunya fins que ho vas deixar per fer humor. Com va anar? Et va costar molt prendre la decisió? No em va costar gens. Vaig trigar un dia. Feia anys que coneixia el Toni (Soler) i primer vaig començar aquí, a la ràdio. Després em va comentar el projecte de “7 de Notícies” i em va agradar molt. No s’atrevia a proposar-m’ho perquè pensava que estava molt acomodat. Però mai de la vida m’hagués pensat que em dedicaria a l’humor. “7 de Notícies” i “Set de Nit” van ser un èxit, a TV3. Però vau fer un programa del mateix estil a Antena 3, “Mire Usté”, que no va acabar de funcionar. Creus que el vostre humor és especialment català o que avui es podria fer el mateix per a tot l’estat? Home, vam tenir un èxit relatiu, a TV3. Vam tenir molt reconeixement però les audiències tampoc van ser espectacu-


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

lars. Jo crec que l’experiència d’Antena 3 no serveix per respondre aquesta pregunta. Ens van canviar tant d’horari que era impossible que funcionés. Però és veritat que és difícil. A Espanya, o ets blanc o ets negre. O ets blau o ets vermell. O ets del PP o ets del PSOE. A Catalunya, la societat està molt diversificada i és més fàcil jugar...

Si haguéssim aprofitat les llegendes urbanes per fer gràcia, ens hauríem equivocat

El periodista Queco Novell, als estudis de RAC1 de Barcelona

La majoria de polítics que feu al “Polònia” acaben fent algun cameo. Per què creus que els polítics s’hi presten? Surten perquè els hi demanem. Com tot el que hem fet, això sorgeix de la casualitat. El primer cameo el va fer Josep Piqué. Ens va trucar perquè el seu fill era molt fan i ens va demanar poder venir amb ell a una gravació. Nosaltres, encantats. Però quan el vam tenir allà, vam pensar que seria genial que hi sortís. I vam veure que funcionava molt bé... tenir la caricatura i el personatge real. Nosaltres no reflexionem si això té un rendiment polític, o no, per a ells. Si volen venir, doncs que vinguin. I si no, doncs que no vinguin... Nosaltres ho fem per passar-ho bé. De tots els personatges que fas, quin prefereixes? En Maragall és qui em va “desvirgar” amb això i sempre ha sigut al que li he tingut més carinyo. El personatge és molt agraït. Hi va haver un moment que em vaig adonar que si em posava el bigoti i la bata ja feia riure... També heu caricaturitzat gent com Losantos. Creus que, en reproduir el que diu, li esteu fent publicitat gratuïta? Tampoc l’hem imitat tant... A més, per desgràcia, no necessita gaire publicitat. Crec que, quan vam fer el personatge, ja havíem caigut tots, llavors sí, en l’error de parlar d’ell.

Ens pots explicar la diferència entre imitar i fer una caricatura? La imitació és, sobretot, en la veu, reproduir el més fidel possible al personatge. La caricatura és, una vegada tens la veu, anar una mica més enllà. Imitar és fer-ho idèntic. Però si ens quedem només amb la veu.... L’emocionant és que evolucioni el personatges fins la bogeria.

“Tenim una dinàmica que funcionem per mirades” Mireu molt la televisió? Hi ha algun programa d’humor que us agradi especialment? La veritat és que no veig massa la televisió. No és que no n’hi hagi cap, és que no ho conec... Per acabar, què necessita un gag per a què funcioni? Un bon final. Has de tenir una bona idea, però l’important és com acaba. Aquesta és la frase d’en Toni: “i això, com acaba?”. Com més sorprenent, millor. deria.cat

19


20

GUIA JOVE L’HIPERBÒLIC

JOVE

EDUCACIÓ

GUIA

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Centre adscrit a:

- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística - MITUR- Màster Internacional en Turisme

EDUCACIÓ

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

EDUCACIÓ

MÀSTERS EN TURISME

EDUCACIÓ

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

POSTGRAU I MÀSTER

en Desenvolupament Internacional Edicions Tardor, Hivern i Estiu Titulació pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

SETEM - Catalunya Tel. 934415335 ext. 110 postgrau.master@setem.cat

www.setem.cat

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net


L’HIPERBÒLIC SEXE TEXT: ATÒMIC GIRLS

21

Maneres de celebrar el Xè aniversari de L’Hiperbòlic de Mallorca ELS NOSTRES COMPANYS DE LES ILLES ESTAN D’ENHORABONA. CELEBREN EL DESÈ ANIVERSARI DE LA REVISTA I, PER AQUEST MOTIU TAN ESPECIAL, LES ESBOJARRADES ATÒMIC GIRLS ENS HAN PREPARAT UN NOU ARTICLE. I ja en van 10! Pareix que era ahir quan aquesta revista arrencava la seva marxa, però el temps ha passat i al llarg d’aquests deu anys, des d’aquesta secció, hem intentat fer-vos les millors propostes eroticoludicofestives. Així és que ara us proposam algunes maneres calentes de celebrar aquest aniversari... 1. Fes un gran pastís i que de dins surtin 10 homes, i tria! (o no...). 2. Celebra-ho amb jocs populars: una cambra obscura (cuarto oscuro) amb 20 participants, fins que només en quedi un (hi haurà 19 rivals més dèbils). 3. Tants d’anys junts... són 10 anys! Farem una trobada d’amants i jugarem a la gallina cega... Només amb els altres sentits (olor, gust, oïda, tacte) haurem d’endevinar de qui es tracta. El premi per al guanyador/a serà un any de “polvos” màgics de l’amant que triï, a l’hora i el lloc que vulgui de les Illes Balears. 4. Un bany amb llet de somera, per mantenir la pell suau i neta, això sempre agrada als amants... 5. Tenir una cita amb n’ Àlex Ludovico a qualque antro que ell triï. Àlex, t’esperam! 6. Tenir una cita amb les Atòmic Girls (trio).

7. Una enquesta en temps de celebració amb en Nacho Vidal.

12. Amb una roda de premsa nudista. Més “homes erectus”, menys homes.

8. Una macrofesta eroticoludicofestiva amb la temàtica del Jardí de l’Edèn. Únic complement: una fulla de parra.

13. Anant a un concert de les Dirty Princess.

9. Un dia i nit d’spa: - per a elles: amb l’equip del Barça a les illes Hawai. - per a ells: amb les conilletes de Playboy a la mansió Playboy.

Un bany amb llet de somera, per mantenir la pell neta i suau, això sempre agrada als amants. 10. Amb una reunió de tupper sex on poguéssim tastar i provar tots els productes i joguines amb la persona que hagi sortit guanyadora de la gallina cega... (no oblidis “el rompehielos”!). 11. Amb un creuer eròtic pel mar Bàltic amb els models del llibre 68 pàgines de sexe universitari... I ja que anam per mar, que no hi faltin la Cigala i les Sardines Nocturnes!

14. Organitzem una orgia hiperbòlica amb tots els espècimens que han sortit en alguna ocasió en aquesta secció: la dona de l’aspirador, el primat, l’homo erectus, l’home de la botella de xampany, el tàntric, la del foc uterí, la vampiressa, la que va anar pels terrossos, el que no trobava el punt G, el que regalava botifarrons a les al·lotes, la que va acabar escaldada, l’home-llop que vol sortir amb tu, les groopies, els/les porno stars, les del tupper sex, els que es banyen en pèl dins la piscina i si no hi vas t’encalcen, els picadors d’estrangeres, les de la faldacinturó i l’es-

cot “apujamames”, el pijo d’Audi, el de “tu, boixa i calla”, la que va fora corda, els del sopar-polvo, les de l’orgasme escandalós, els que juguen a metges, les que tenen fantasies sexuals, els que estudien els exàmens finals i troben una estona per... 15. Final de festa amb una xocolatada, i qui pugui que mengi bunyols... Salut, confetti, fortor i per molts d’anys! deria.cat


22

CULTURA L’HIPERBÒLIC DIEGO GIMÉNEZ

RECOMANEM

AGENDA OCTUBRE09

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: 18-09-2009

SI ÉS DOLENT T’HO RE-

LA HISTÒRIA MÉS BONI-

COMANO

CA DEL LLENGUATGE

Nouvelle Vague

Steve Johnson

A.A.V.V.

Concerts

Ed. La campana, 2009

Ed. de 1984, 2009

20 euros

15 euros

267 pàgines

176 pàgines

Sala Apolo.

Nou de la Rambla, 111-113. 08004 Barcelona www.nouvellesvagues.com de 23 a 27 euros

La tesi d’Steven Johnson contradiu l’opinió generalitzada que la cultura de masses ens està idiotitzant. Segons Johnson, tots som cada cop més intel·ligents. I no gràcies a allò que aprenem a les aules, sinó perquè els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i, per tant, exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors. Per avalar la seva tesi, Johnson analitza l’esforç cognitiu que ens obliguen a fer productes de la cultura de masses, com ara els videojocs, les telesèries o Internet.

Les sorprenents descobertes realitzades pels antropòlegs, els lingüistes i els neurobiòlegs permeten avui seguir la pista del llenguatge des dels fòssils més remots. Tres grans investigadors es passen el relleu aquí per explicar, en un diàleg accessible a tothom, una de les nostres històries més boniques, i sens dubte la més extraordinària, l’adquisició del llenguatge. El llenguatge és segurament allò que és pròpiament de l’home, una aptitud tan natural que ens oblidem de fins a quin punt és excepcional.

Nouvelle Vague, la banda francesa que va conquerir el món amb els seus covers en clau bossa nova de temes punk i new wave, torna aquest estiu amb el seu tercer àlbum. Dies: 19-09-2009

Els límits del Pla Cerdà Itinerari Punt de sortida per confirmar www.anycerda.org de 5 a 10 euros

Cerdà volia que el seu projecte d’eixamplament de Barcelona fos il·limitat però això no treia que tingués uns límits, els que marcaven la topografia natural del territori.

CINEMA

BANDSLAM

I LOVE YOU, BETH COOPER

Director: Todd Graff

Director: Chris Columbus

Actors: Vanessa Hudgens, Lisa Kudrow, Ga-

Actors: Hayden Panettiere, Samm Levine,

elan Connell, Alyson Michalka.

Alan Ruck, Paul Rust, Jack Carpenter

http://bandslam-movie.com

www.iloveyoubethcoopermovie.com

90 minuts

95 minuts

Will Burton és un perdedor acostumat a ser ignorat pels seus companys de classe. La seva mala ratxa acaba quan la popular i carismàtica animadora Charlotte Banks el convida a sortir amb el seu grup. Impressionada pel seu gran coneixement musical, Charlotte proposa a Will formar part de la seva eclèctica banda de Rock. La seva meta a partir d’aquest moment serà derrotar l’exnòvio de Charlotte a la batalla regional de bandes.

La pel·lícula és una mena de road movie que transcorre durant una nit i es centra en Dennis (Paul Rust de “Semi-Pro”), un setciències tímid que declara el seu amor incondicional a Beth Cooper (interpretada per Hayden Panettiere, l’animadora invencible d’ la sèrie “Herois”) durant el seu discurs de graduació. Per sorpresa, Beth no s’enfada sinó que apareix a casa d’en Dennis decidida a fer-li passar la millor nit de la seva vida.

Dies: 19-09-2009

Cicle de Terror “El refugio del miedo” Cinema

WEB

Centre Garcilaso.

Juan de Garay, 116, Barcelona 932562959 Entrada gratuïta

Espai accessible per a persones amb disminució física. Dies: 21-09-2009 YO SOY EL ANTICRISTO

TINTA XINESA

http://www.emilianoorlando.blogspot.com

http://tintaxinesa.blogspot.com

Emiliano Orlando, estudiant de biologia, resident a Capital Federal, Mèxic, ens presenta el seu blog: “Aquest blog no és per a qualsevol. Potser no sigui encara per a ningú. Des de la Llei de l’Evolució o l’etern retorn de Nietzsche, exposo al llarg dels articles una profunda crítica al sistema de valors encarnat pel cristianisme. T’atreveixes a mossegar la poma prohibida?”.

El gener del 2006, Biel Barnils i Carrera va començar el blog literari Tinta xinesa, que actualitza cada setmana del món i des d’on vol, per compartir amb tothom qui ho vulgui aquest acte tan solitari com és la lectura i l’escriptura. Va alternant una poesia i el comentari d’un llibre, català o traduït, una novetat o un llibre de fons.

Prevenció dels trastorns de conducta alimentària

Dies: fins al 27-09-2009

World Press Cartoon. Humor gràfic en la premsa Exposició

Conferència

Palau Robert - Centre d’Informació de Catalunya.

Casa de Cultura.

Girona. 972202013 Entrada Gratuïta

A càrrec de Josep Cornellà, paidopsiquiatre, i Pilar López i Marina Partera, psicòlogues de l’equip del SETCA.

Passeig de Gràcia, 107. Barcelona 932388091 Entrada Gratuïta

Els dibuixos originals de les 400 millors vinyetes publicades el 2008 a la premsa de tot el món.


L’HIPERBÒLIC cultura

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ Dies: 04-10-2009

L’HIPERBÒLIC ABCDEFG...XYZ

23

ESCOLA D’ESCRIPTURA

De cap a nap i de nap a peus de Nando Massaneda Teatre Sala cultural La Laguna.

Sils 972168319 de 6 a 8 euros

És una comèdia surrealista dins el teatre de l’absurd, carregada de disbarats i de missatges que no toquen ni a dalt ni a baix, però si que toquen al mig, i de manera ben tocada.

Dies: 07/10/2009

The Fray Concerts

Razzmatazz. Sala 1.

Almogàvers, 122. Barcelona www.thefray.net 22 euros

Després de la seva última visita al nostre país, quan ens van presentar el seu primer àlbum, How To Save A Life, The Fray tornen a Espanya per presentar el seu segon disc avalats de nou pel seu rotund èxit als Estats Units. Dies: del 25 al 27-09-2009

Dies: fins al 22/06/2010

Exposició

Visita lliure per a escoles

Torna en Serrallonga

El Petit Orpheus

Sant Hilari Sacalm www.serrallonga.cat Entrada Gratuïta

El cap de setmana del 25, 26 i 27 de setembre de 2009, en Serrallonga i la seva quadrilla es deixaren veure (i sentir) per Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, que organitza una festa en honor seu.

Museu de la Música - L’Auditori.

Lepant, 150. Barcelona 932563650. Cal fer reserva prèvia

AQUELLA PERDUDA ARCÀDIA

  La vella avançà lentament pel polsegós camí de carro i s’assegué en aquella grossa pedra. Als seus peus, més avall del talús que s’iniciava al costat del camí, els cotxes avançaven sorollosos per la nova carretera. El tacte de la pedra sota la faldilla de llana va arrencar-li els records oblidats als plecs de la memòria. Aquella pedra havia estat el tro principesc dels seus jocs infantils, el testimoni de les corredisses descalces amb la canalla del poble, el vigilant de les becaines de les tardes d’estiu sota l’ombra d’aquell om esplendorós que ara havien tallat per a fer lloc a la carretera. Ja no veia l’herba alta, verda i tupida dels camps que havien omplert la fondalada, on ara corria el monstre d’asfalt, ni podia contemplar els aiguamolls encanyissats del fons de la plana, on l’aigua havia estat un mirall per al cel blau de les vacances estivals, on els espiadimonis de colors brillants havien solcat l’aire amarat del concert de les granotes.

Visita lliure gratuïta

Visita a l’exposició permanent a través del Petit Orpheus, un programa audiovisual que combina música, imatge i veu. Es tracta d’una versió reduïda i adaptada amb locució del programa general Orpheus, i que, com aquest, permet contextualitzar l’època i l’estil musical dels instruments exposats en diferents àmbits temàtics.

Els ulls de la vella s’humitejaren com la primera vegada que els camps van ser expropiats per a fer-ne la carretera. I  tornà a plorar com quan assecaren els aiguamolls per a fer-ne el centre comercial. Amb les mans nuoses, tremolant d’impotència, palpà la pedra desgastada i s’aixecà amb dificultat. Sense mirar enrera, els ulls vessant encara amargues llàgrimes pels records esborrats a cops d’excavadora, s’allunyà pel camí de carro. Demà començarien les obres per a aplanar el talús i fer-hi cases. Jordi Canal

Canuda, 6 08002 BCN Tel. 93 317 49 08 www.escoladescriptura.org



L'Hiperbòlic 75