Issuu on Google+

L’HIPERBÒLIC 72

www.deria.cat

maig 2009

Publicació periòdica per a universitaris Tiratge: 26.330

Sílvia Bel, fidel a si mateixa

L’art dels còctels | Recordem Jean-Michel Basquiat


L’HIPERBÒLIC

2

editorial

L’HIPERBÒLIC 72

MAIG

2 EDITORIAL La importància del missatge 3 LA IMATGE Ivan Gimenez 4 LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA 5 MÓN UNIVERSITARI Bolonya, no et quedis amb el dubte! 6 LA CONVIDADA Sílvia Bel, actriu 8 JOVENTUT Connecta’t a les beques del Carnet Jove 9 ALTAVEU El nou pop lluminós d’Élena 10 TEMA DEL MES Recordem Jean-Michel Basquiat 12 REPORATTGE Sant Jordi, la rosa i el llibre 14 REPORTATGE Pinta i acoloreix: il·lustració i publicitat 16 BOCA A BOCA Montse Torrent, presidenta de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya 18 SORTIM L’art dels còctels 19 PASSATEMPS 20 GUIA JOVE 21 SEXE I tu, per què practiques sexe? 22 CULTURA Recomanem 22 CULTURA Agenda maig 2009 23 CULTURA Escola d’escriptura Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

La importància del missatge

IL·LUSTRACIÓ

Arribem al maig, el mes en què se celebra el Dia Internacional dels Treballadors, jornada reivindicativa que s’ha anat convertint en una simple festa, un pont on fugir de les ciutats en busca d’una mica de descans i desconnexió. I hi arribem després d’uns mesos plens de tensió, on molts estudiants, i alguns docents, han sortit al carrer per protestar pel Pla Bolonya, el qual consideren un pas cap a la mercantilització de la universitat pública. La duríssima repressió de les manifestacions ha acabat amb la destitució de Rafael Olmos, director general dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels arguments a favor i en contra de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el que és evident és que el que va passar a Barcelona no pot tornar a passar. No afavoreix ningú. Siguin els estudiants o qui sigui qui es manifesta, tothom té el dret de sortir al carrer a protestar per allò que creu injust o francament millorable. Caldrà garantir la seguretat de tothom, sí, però també la llibertat d’expressió que – no ho oblidem – és un dels valors irrenunciables de qualsevol democràcia que vulgui ser considerada com a tal. Allò que importa, doncs, és el missatge. Per aquest motiu, hem volgut recordar aquest mes una figura com Jean-Michel Basquiat. No és innocent. Parlem d’algú que va canalitzar el seu inconformisme a través de l’art. I és que el silenci no soluciona res. Donem una oportunitat a la paraula, al diàleg, a la comunicació. Altres cops no ens ha anat tan malament. Sempre hi som a temps.

per Marc Benítez

Flaixos

Direcció: Albert Lladó Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls Assessorament lingüístic: Rosa Soley Administració: Anna Pueyo Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo, Esther N. Wamba Foto portada: Ivan Giménez Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: CRE-A S. A. Dipòsit legal: B-47891-2007 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 € Tirada 26.330 exemplars

Xifra:

Nom:

Lloc:

33

Ángeles González-Sinde

Itàlia

Aquest és el nombre de periodistes agredits, suposadament, per part dels Mossos d’Esquadra, durant les manifestacions en contra del pla de Bolonya del 18 de març passat. Una actuació, clarament violenta, que li ha costat el càrrec al seu director general, Rafael Olmos. Ara, el Col·legi de Periodistes ja ha declarat que exercirà l’acusació popular. Tots els professionals de prensa, es digui el que es digui, anaven perfectament identificats.

Aquest és el nom de la nova Ministra de Cultura. Presidenta de l’Acadèmia de les Arts i el Cinema des del 2006, ha guanyat dos Goya: un pel guió de La buena estrella i un altre per la direcció novell de La suerte dormida. Però si és coneguda a la xarxa, on milers de persones ja han creat un grup al Facebook demanant la seva dimissió, és per haver-se declarat diversos cops contrària a les descàrregues P2P, amb què els internautes comparteixen arxius d’àudio i vídeo. Si vol ser una bona ministra, haurà d’entendre què vol dir el concepte “copyleft”.

Itàlia ha patit una gran tragèdia quan, el passat dilluns 6 d’abril, es va produir un terratrèmol de 5’8 graus en l’escala de Richter al centre del país, sobretot a la zona de L’Aquila, i que va acabar amb la vida de més de 270 persones i milers de ferits. El seísme va ser tan gran que es va poder sentir a Roma, a més de 100 quilòmetres a l’oest. Les diverses rèpliques han ajudat a causar encara més pànic i tristesa entre els italians.


3

la imatge

Ivan Giménez

L’HIPERBÒLIC


4

L’HIPERBÒLIC

Món universitari

Les universitats són

notícia

Universitats

notícies breus

Touché (UPC) Lluís M. Campos i Raúl Juan són dos acabats de titular per l’E.U. d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) que acaben de patentar un innovador sistema per practicar l’esgrima. Tots dos practiquen la modalitat d’espasa al Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa i, en el moment d’elaborar el seu projecte final de carrera, van pensar com la tecnologia podia ajudar a estendre la pràctica d’aquest esport minoritari, entre altres raons, com a conseqüència de la complexitat de la instal·lació que requereix. Per obtenir les valoracions d’un combat d’esgrima i saber quin dels jugadors és el guanyador és necessari un sistema de cablejat connectat al corrent elèctric i a la part del darrera dels vestits dels practicants d’esgrima i que, per dins del vestit, arriba fins a la mà del tirador per mantenir contacte amb el puny del sabre, del floret o de l’espasa. El sistema que han creat els joves enginyers detecta i verifica a l’instant els ‘tocats’ en les diferents categories d’esgrima, sense necessitat de les incòmodes i costoses instal·lacions amb cables habituals fins ara en aquest esport. El sistema, que els ha merescut la qualificació de matrícula d’honor en el seu projecte de final de carrera, s’ha desenvolupat també a prova d’interferències, ja que és habitual que en les competicions es realitzin combats simultanis en diverses pistes alhora. Segons els seus creadors, aquesta idea pot fer l’esgrima més assequible i popular, ja que es podrà practicar a qualsevol escola, gimnàs o poliesportiu sense la necessitat de grans inversions per acondicionar les instal·lacions.

M’ho guardo, no sigui cas que... (UAB) A les persones que pateixen la Síndrome d’Acumulació Compulsiva, els resulta extremadament difícil llençar objectes sense valor (roba, diaris, apunts i fullets publicitaris, etc.), i per això casa seva s’omple d’objectes inservibles que poden arribar a convertir-la en un lloc gairebé inhabitable. Acostuma a ser una conducta secreta, limitada a l’àmbit domèstic, i la població que més la pateix són dones a partir de 40 anys que comencen a desar objectes justificant-ho en un possible ús posterior o bé perquè hi senten un vincle emocional molt intens. S’ha de distingir aquesta síndrome d’una altra de més coneguda: la síndrome de Diògenes, que sol afectar a persones més aviat grans (generalment amb deteriorament cognitiu o demència senil). El 50% de les persones que pateixen aquesta síndrome no presenten un quadre de Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), una dada clau per entendre millor una variant poc estudiada i que cal diferenciar de la síndrome de Diògenes. L’Acumulació Compulsiva és una patologia molt poc estudiada, considerada fins ara com un subtipus clínic de TOC. Ara, un estudi ha permès determinar que, contràriament a allò que es pensava, el 50% dels pacients amb acumulació compulsiva no presenten un TOC. L’estudi, encapçalat pel Departament de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge, i amb la col•laboració de l’Institute of Psychiatry de Londres, obre camí per continuar investigant.

El parasitisme: un estil de vida avantatjós (UAB) Des del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’han analitzat els efectes de la contaminació per metalls pesants en plantes de l’àrea Mediterrània. Els sòls contaminats es converteixen en terres poc fèrtils, però un recent estudi presenta un tercer personatge en discòrdia que surt indemne de tota aquesta situació: la planta hemiparàsita o paràsita, un tipus de vegetal que s’aprofita de l’aigua i nutrients que li proporciona la planta hoste. Sembla ser que en tot aquest procés de parasitisme, la planta hoste actua com a filtre descontaminador evitant que els metalls pesants afectin el paràsit. L’estudi s’ha realitzat comparant tres localitats de l’àrea Mediterrània que difereixen en la seva càrrega de contaminació per metalls pesants: un sòl serpentí ric en Cu (Mina Libiola, Itàlia), un sòl miner ric en Pb i Ba (Mina Maria de Palafrugell) i un sòl no contaminat (Cap de Creus). En aquest treball, s’han analitzat l’acumulació de metalls pesants des del sòl a plantes hoste del gènere Cistus i la transferència d’aquests contaminants cap a plantes d’Odontites lutea que les estan hemiparasitant.  Els sòls contaminats habitualment són poc fèrtils per la presència d’un excés de metalls pesants, així com per una baixa disponibilitat d’aigua i nutrients essencials. Els resultats obtinguts mostren que l’estil de vida que representa el parasitisme aporta avantatges a Odontites lutea. L’hoste, a part de proporcionar aigua i nutrients necessaris per al bon creixement del paràsit, filtra i desintoxica eficientment els metalls pesants del sòl protegint el paràsit dels seus possibles efectes tòxics.


L’HIPERBÒLIC

5

MÓN UNIVERSITARI

Bolonya: No et quedis amb el dubte! El Comissionat per a Universitats i Recerca ha editat Bolonya 2010. Guia per orientar-se pel mapa de l’espai europeu d’educació superior amb l’objectiu d’oferir tota la informació necessària per entendre el procés de Bolonya. De moment, s’han repartit 130.000 exemplars d’aquesta guia pels instituts catalans de secundària, i també es pot consultar a la pàgina web www.bolonya.gencat.cat.

Així, a la web hi ha tota la informació sobre l’espai europeu d’educació superior. La nova pàgina inclou la nova estructura dels estudis universitaris, la seva durada i les excepcions, així com les característiques més rellevants del nou model i un diccionari europeu que defineix els conceptes que es fan servir de manera més habitual quan parlem del procés de Bolonya, com ara els crèdits ECTS, la mobilitat o el suplement europeu al títol (SET). Les persones que accedeixin a aquest web també podran consultar les principals novetats relacionades amb l’EEES, com ara el fet

El procés de Bolonya arrenca el 1999, quan 29 països europeus van reunir-se a la universitat italiana de Bolonya, la més antiga del continent, i van acordar que entre les seves universitats no hi hauria fronteres i que els títols universitaris tindrien validesa a tot Europa. Avui, ja són 46 països els que formen l’espai europeu d’educació superior (EEES), que ha de ser una realitat el curs 2010-2011. Catalunya no n’està pas al marge, i tant la guia que edita el Comissionat per a Universitats i Recerca com la pàgina web sobre Bolonya volen aclarir els canvis que comportarà aquest procés.

18 I

19 I

20 I

21 I

22 I

23 I

24 I

25 I

26 I

27 I

MÀSTER Títol propi DOCTORAT I Treball de recerca I Tesi

Una part molt important del web sobre Bolonya està dedicada a la nova selectivitat, i s’hi descriu l’estructura de les proves, les qualificacions, els diferents tipus d’accés a la universitat i com fer la preinscripció universitària.

A més, la pàgina web conté les preguntes més freqüents. Aquest apartat busca resoldre els dubtes més generals sobre el procés de Bolonya. Aquells temes que no quedin resolts, es poden exposar mitjançant una bústia amb un formulari per sol·licitar informació. L’objectiu és aclarir tots els dubtes sobre l’aplicació de l’EEES (Pla Bolonya) en el conjunt del sistema universitari català. Les preguntes concretes o els casos con-

18 I

19 I

GRAU 4 anys

20 I

21 I

22 I

Bolonya 2010 també conté enllaços a d’altres webs que poden resultar d’interès, sobretot per als estudiants, com són Què i per què estudiar a les universitats catalanes?, que és un recull d’informació dels estudis que ofereixen les universitats catalanes, els centres on s’imparteixen i les sortides professionals de cadascun d’ells; Posa’t a prova, que ofereix tests interactius amb qüestions de diferents matèries de les PAU; AGAUR, que és l’agència encarregada de la gestió de les beques i els ajuts del Comissionat per a Universitats i Recerca; i ENGINYCAT!, el web sobre el programa d’impuls a la innovació tecnològica des de la formació científica i tècnica.

23 I

24 I

25 I

26 I

27 I

edat

MÓN PROFESSIONAL

LLICENCIATURA, enginyeria superior i arquitectura

MÓN PROFESSIONAL

DIPLOMATURA, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica i mestre

edat

crets de cada universitat s’hauran de resoldre, però, des de la mateixa universitat.

que el curs vinent el 77% de les titulacions que ofereixen les universitats estaran adaptades a Bolonya.

MÀSTER Títol propi

DOCTORAT I Tesi doctoral

www.gencat.cat/diue


L’HIPERBÒLIC

6

CONVIDADA

Sílvia Bel, actriu

M’agradaria fer un personatge com Lady Macbeth”

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Sílvia Bel [Barcelona, 1970] és una de les actrius catalanes que està treballant més, tant en teatre com en televisió. Després d’enfrontar-se a personatges tan complexos com la Colometa, Nausica o Lady Windermere, i de fer una aparició molt comentada a “Ventdelplà”, ara estrena a TV3 “Infidels”, una sèrie on el seu personatge s’enfronta a la necessitat d’escollir entre l’estabilitat i la passió. Preparant l’entrevista, m’he adonat que els periodistes sempre repetim les mateixes preguntes als actors. Quina és la pregunta que més es repeteix? Depèn de què estiguis fent... Però és veritat. Llavors, ja et saps les respostes, i és molt fàcil. Quan estava fent la Colometa, sempre em preguntaven “Sílvia Bel i Sílvia Munt... quina gràcia, no?”

I allò de què t’agradaria parlar i mai et pregunten? Jo crec que quan una entrevista està preparada sempre et pregunten coses interessants... El problema és quan se’n va molt als tòpics... Alguna vegada, fins i tot, m’han fet alguna entrevista on el periodista no sabia ni el meu nom... Al teatre, has tingut molts èxits últimament. Com recordes, en perspectiva, l’experiència de donar vida a la Colometa (Natàlia) al TNC? Va ser una oportunitat molt important per a mi. Amb la gent que ho feia, al teatre que estava, quatre hores damunt de l’escenari... Va ser molt esgotador, tant físicament com mentalment, però una experiència meravellosa. Després d’allò, cada vegada que he pujat a un escenari, he estat més tranquilla... M’ha donat molta experiència. Abans, també havies interpretat al TNC Lady Windermere d’Òscar Wilde. Després de tant de temps d’assajar i actuar en directe, quan acabes una obra, com et desfàs del personatge? Realment et fa llàstima o sents una mena d’alliberament? Fa molta llàstima. L’últim dia d’El Ventall em vaig emocionar a l’escenari... Amb la Colometa, que va ser un treball molt intens, va ser un alliberament físic. Necessitava un descans. Però també em va fer moltíssima pena... I l’acomiadament a Madrid... va ser molt especial. Suposo que els primers dies són estranys? Sí, amb la Colometa em va passar molt. Entre les funcions al teatre i la gira, va ser un any. En acabar, em vaig sentir com buida. Em vaig quedar les seves sabates i, quan arriba la primavera, me les poso.

Tal com raja Lloc i data de naixement: Barcelona, el dia de Sant Joan de 1970 Un grup de música: Els Dire Straits Una pel·lícula: La última que he vist... Revolutionary Road Un llibre: Els arbres vençuts (de Maria Mercè Roca) Plat que cuines millor: La pasta (riu) Una mania: No deixar-me la persiana totalment baixada quan vaig a dormir... Tinc molta por de la foscor Una qualitat: No sé si és una qualitat... ser molt perfeccionista Un somni: Poder continuar gaudint de les persones que estimo, i de la meva feina, com ho estic fent ara mateix On t’agradaria anar de viatge? A Nova York, a Argentina, a Itàlia... Tens fama de ser molt... Poc reflexiva

De tots els personatges que has fet, quin s’assembla més a la Sílvia Bel? Dels personatges que he fet al teatre, la majoria són dones que han patit, delicades ... Lady Windermere era una noia molt puritana, la Colometa ha de sortir endavant, la Nausica era una adolescent que s’enamora de l’heroi... I jo tinc una part fosca que encara no he pogut explotar... A mi m’agradaria fer un personatge com Lady Macbeth, molt més brutal... Potser el més allunyat és el que interpretaves a “Ventdelplà”? Aquests personatges tan extrems són on et pots lluir més o, contràriament, on hi ha el perill de l’excés? Crec que, quan un personatge està ben construït, el pots gaudir igual. I igual a la televisió que al teatre. I aquell personatge estava molt bé. Li passaven un munt de co-

ses, tenia una història al darrere, i amb les sèries arribes a molta més gent. Ara estreneu a TV3 la sèrie “Infidels”. Explica’ns qui és la Paula. La Paula és una noia que té trenta-sis anys, que treballa de periodista i que rep una notícia no esperada que fa que s’hagi de replantejar moltes coses de la seva vida. Ha de prendre decisions dràstiques i això ho arrossega durant molts capítols. A què és infidel i a què, fidel? És infidel al seu marit perquè està enamorada d’un altre home, i és fidel a sí mateixa quan pren decisions. Però també estima el seu marit. Sí, l’estima molt. Però sent passió pel Marc, el seu amant. Hi ha molts matisos en l’estimació... el seu marit és com un amic... comparteix la vida amb ell i acaba convertint-se com en un germà...


L’HIPERBÒLIC CONVIDADA

“Infidels” és una sèrie diferent? Arriscada? Totes les sèries tenen les seves particularitats. A mi, el que m’agrada d’”Infidels” és que té un punt màgic. Hi ha reflexions, records, somnis, coincidències, flashbacks... Una sèrie amb mirada femenina i molt coral. Sí, som cinc amigues molt diferents. Amb edats diferents, professions diferents... Però els personatges masculins també són molt importants, perquè fan de contrapunt. La Paula té la sensació que no està vivint la seva vida i vol escriure una novel·la, però mai troba el temps. Creus que això ens passa una mica a tots? La gent es pot sentir identificada amb el personatge? Crec que sí. La societat en què vivim ens empeny a això. Lliures per escollir no ho som mai del tot. Estem envoltats del consum, de seguir el corrent, i molts cops no ens plantegem què volem fer realment . Quina importància tenen les reunions, siguin en un sopar o a la piscina, del grup d’amigues? És una mena de teràpia de grup o de ritual? És com un ritual. Fins i tot en aquestes reunions, els personatges no acaben de sincerar-se del tot les unes amb les altres... És el que passa a la vida. Els guions estan molt

bé. Fins i tot, no sempre expliques tot el que t’està passant ni a les teves amigues... Creus que podem trobar referents en altres treballs de televisió com “Sexo en Nueva York”? La veritat és que no miro gaires sèries. No en puc parlar. No tinc temps. Tinc la sort d’estar treballant molt, tinc una filla... I com es pot compaginar el treball d’actriu amb ser mare i portar una vida més o menys normal? És molt difícil. S’ha de poder fer, però hi ha moments que és complicat. El ritme de treball a televisió i al teatre és molt diferent. En què es nota més? En teatre, el personatge arriba al final dels assajos molt fet. En televisió, el vas construint poc a poc. Però no vol dir que estigui menys elaborat. Simplement, és un procés diferent. I a la televisió segueixen pagant molt millor. Encara hi ha certa angoixa per saber què faràs d’aquí sis mesos? Intento no tenir-ne. Però és veritat, en aquesta professió, no ho saps mai. I ara pots treballar molt i després... Tinc companys, amics, excellents professionals que s’han passat molt de temps sense treballar... sense dependre d’ells...

En alguna entrevista has dit que s’ha perdut el valor de la llengua i de la dicció. Bé, si ho he dit és perquè m’estimo molt la meva llengua i el meu país. La realitat està canviant i el que es parla al carrer és el que es parla... Sens dubte, estàs en un moment professional molt bo. Quan veurem a Sílvia Bel al cinema i quins són els teus projectes més propers? Ara estic assajant una obra de teatre dirigida per Josep Maria Mestres, La casa dels cors trencats, al TNC. I al cinema, estant a Barcelona, és difícil. Però m’agradaria molt.

7


L’HIPERBÒLIC

8

JOVENTUT

Connecta’t a les Beques del Carnet Jove Et sona la frase “compleixes el perfil, però necessitem algú amb experiència”? Com pot ser que busquin una persona jove i amb experiència sinó ens la deixen tenir? Segur que més d’un cop t’has imaginat escrivint a la redacció d’un diari o revista, dibuixant un còmic, dissenyant una portada, fent de fotògraf o de locutor de ràdio... Qui sap? Els teus somnis poden estar més a l’abast del que et penses. Com? Doncs la Secretaria de Joventut de la Generalitat ha convocat dues de les cinc Beques Carnet Jove 2009. Es tracta de cinc convocatòries que tenen l’objectiu de facilitar l’accés dels joves al món professional en els àmbits del disseny, la il·lustració, la fotografia, la ràdio i la premsa. Aquestes beques, dotades amb 4.000 euros cadascuna, consten d’una col·laboració d’un any amb una empresa referent en cada àmbit. Les primeres que s’han convocat són: Connecta’t al disseny i Connecta’t a les lletres. Hem parlat amb el Marc Benítez, primer guanyador del premi de disseny del Carnet Jove de l’any passat:

Les cinc beques Connecta’t

Quan vas saber que t’agradava el disseny? Sempre he tingut clar que allò a què em dedicaria havia d’estar d’alguna manera relacionat amb el dibuix.

Com i quan et vas assabentar del concurs? Va ser el primer any que es va fer, gràcies a un amic. Però no m’hi vaig poder presentar perquè ja havia passat el termini d’entrega.

Quins són els passos a seguir quan algú decideix estudiar disseny? Suposo que escollir què vols estudiar (si cicle formatiu de grau superior o una carrera) i on fer-ho.

En què et vas inspirar? A l’hora de realitzar la meva proposta, la meva intenció va ser que les tres il·lustracions que vaig presentar tinguessin el mateix estil.

Com està el món laboral? Ara per ara, igual que com està tot. Complicat.

Vas trigar molt a preparar la teva proposta? No et sabria dir exactament... però vaig trigar més en pensar la idea que no pas en realitzar-la.

En aquest sentit, creus que el Premi de Disseny Portada Més Jove ha estat un bon trampolí? Es podria dir que sí, sobretot per l’ajut econòmic.

Per últim, algun consell als nous participants o per a la gent que vol estudiar disseny? Els diria que tinguin confiança en si mateixos.

Més informació: JOVE.CAT

· Connecta’t al disseny: La persona premiada farà les tasques de disseny i il·lustració de les vuit convocatòries del Programa Connecta’t del Carnet Jove de l’any 2010. · Connecta’t a les lletres: La beca consisteix en col·laborar fent de periodista al diari Avui durant 12 mesos. · Connecta’t al còmic: La persona guanyadora publicarà tires còmiques a diferents revistes destacades d’aquest sector. · Connecta’t a la ràdio: La persona seleccionada col·laborarà professionalment durant una temporada en un programa radiofònic del Grup Flaix. · Connecta’t al fotoreportatge: Enmarcat en el Fotoconcurs del Carnet Jove, la persona guanyadorà publicarà un reportatge mensual a diaris i revistes de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (300.000 exemplars).


L’HIPERBÒLIC

ALTAVEU Text: Elisenda Soriguera // Fotos: Ibai Acevedo

El nou pop lluminós d’Élena Un minut és el temps que cal per enamorarse, o si més no, això és el que canta Helena Miquel com a frontwoman d’Élena. Debuten en català amb un tercer disc que gira al voltant del temps. Assaborint l’èxit sense precedents de la seva banda paral·lela, Facto Delafé y las Flores Azules, Élena tornen després de sis anys de silenci discogràfic. Un cafè, setanta matins obre una nova etapa musical i artística. L’Helena Miquel ens en fa cinc cèntims.

tres referències eren anglosaxones. Tot això a poc a poc s’ha anat modificant, i crec que és el principal motiu pel qual els grups estan canviant i les noves generacions que apareixen canten en la seva llengua materna.

La cançó “En un minut” diu que un minut és el temps que es necessita per enamorar. Segur? Sí! En un minut poden passar moltes coses! Crec que no necessites més per enamorar-te.

9 www.enderrock.cat

DEPT. X Dept. donen a cada disc tot el que són capaços de fer, i així presenten el seu cinquè lliurament, després de deu anys de directes. Aquest background es demostra en els quinze talls del disc: cançons rodones, plenes de la millor energia rock que saben contagiar els manresans. Passen els anys i Dept. mantenen el seu estil incombustible i ple d’anhels, que tant sonarà a les ràdios com a l’iPod. Helena M. Alegret

DIJOUS PAELLA Vol. 2 Dijous Paella és un dels grups que facturen millor la rumba catalana del nou segle, la que millor connecta amb l’anhel popular d’El Gato. A més, ho fa reivindicant elements de la cultura tradicional del país. A Vol. 2 s’alien amb els millors companys de viatge: els gitanos. Per això, hi sentim ventilar la guitarra de Rafalito Salazar (Ai Ai Ai). La rumba catalana mai no s’esgota si se la sap treballar bé! Roger Palà

Nou disc i reformulació d’Élena. Per què heu decidit reenfocar el camí del grup? És una qüestió de maduresa. No som els mateixos ara que fa deu anys, quan vam començar. I això també va vinculat al canvi de llengua. Al principi, teníem la impressió que no es podia fer pop en català o castellà. En català, pels precedents que hi havia, perquè encara estava molt present l’etiqueta del “rock català”, i en castellà, jo no m’hi sentia còmoda. Enteníem el pop en anglès, perquè totes les nos-

Un cafè. Setanta matins és una declaració d’amor postmoderna? Quan estàvem buscant el títol del disc, volia que hi apareguessin paraules com temps o moment, perquè és un disc que parla molt del pas del temps. Els títols de les cançons ja t’ho diuen: “En un minut”, “Si t’he trobat”, “Ara”, “Mai més”, “Tantes coses per fer”... Jo estava molt capficada amb això. En Raül Moya va dir que aquesta frase de la cançó “Setanta matins” li agradava molt, i podria ser un bon títol per al disc. Vaig donar-hi voltes i vaig trobar que tenia un sentit, perquè parlo d’una dona de setanta anys que esmorza mirant per la finestra i està recordant la seva joventut. Té a veure amb el pas del temps, i un cafè aporta el vessant càlid del disc.

De què parlaven els primers discos d’Élena i de què parleu ara? Segueixo parlant del mateix, més o menys, de l’amor i del pas del temps, però crec que en aquest disc hi ha temes que són més propers. Cançons com “Plou” parlen d’un dia normal... Canteu que “L’amor és ah”. Voleu dir que l’amor no és més aviat “buf”? Clar! “Ah” és voler dir que l’amor és un sospir, pot ser de patiment, de plaer... Si que té una mica de “buf” aquest “ah!”. Pot ser “ah, quin mal” o “ah, que bé!”. Un dels reptes del nou disc era mirar de diferenciar Élena de Facto Delafé... Es diferencia molt clarament!

SAFANÒRIA Safanòria Safanòria és el resultat de les múltiples crisis d’identitat de músics pluriempleats amb ganes de destripar-ho tot. Alguns beuratges perversament destil·lats, moltes llogues (amb bandes d’estils diversos) i moltes hores de dedicació musical, són els responsables d’un vinil que va del punk al reggae passant pel pop o “pel-quesigui”. Un gran disc de músics bregats carregats de ganes de fotre brega. Elisenda Soriguera


L’HIPERBÒLIC

10

TEMA DEL MES

Recordem Jean-Michel Basquiat Albert Lladó, albert@edicat.cat

Jean-Michel Basquiat va ser un pintor de Nova York que només va viure 27 anys (de 1960 a 1988) i que és conegut, entre altres moltes coses, per haver donat al graffiti el valor artístic que, sens dubte, es mereix. Tot i que va començar a pintar als vagons del metro, i a barris marginals de Brooklyn i el Bronx, va acabar sent una celebritat, col·laborant amb artistes de renom com Andy Warhol i, fins i tot, va aparèixer a la portada del suplement dominical del New York Times, el 10 de febrer de 1985. Totes les galeries i museus volien la seva obra però l’abús de les drogues va acabar amb una de les figures que ha influït més en la manera d’entendre l’art en els últims trenta anys.

Obra de Poster Boy

Benjamí Tous [Almacelles, Lleida, 1949] Benjamí Tous és un pintor polifacètic a qui li agrada actuar, provocar i treballar tot allò que tingui relació amb el món de l’art. La seva pintura ha obtingut nombrosos reconeixements i diverses galeries de Barcelona, Espanya i la resta d’Europa tenen, com a fons d’art, algunes de les seves peces. Pots conèixer millor el seu treball a: www.amplificador.net/benjamitous

Avui, hi ha un ressorgiment d’aquesta filosofia artística: missatges poètics i rebels, utilització de l’espai públic com a lloc de protesta, reinterpretació dels missatges publicitaris, humor.. Al carrer, el graffiti ha guanyat terreny els últims anys i han sorgit artistes com Poster Boy – que actua tallant els cartells publicitaris i modificant-ne el significat – o el mateix Bansky, el pseudònim d’un artista anglès que, a més de l’esprai, utilitza les plantilles per il·lustrar històries sorprenents a la majoria de ciutats europees. Precisament, per aquesta nova onada estètica, ens hem trobat amb dos artistes de Barcelona per entendre quina és la importància de Basquiat en aquest sentit. I ho hem fet visitant els seus estudis. Parlem amb Eleazar i Benjamí Tous.

Obra de Poster Boy

Obra de Bansky

Darrera de l’empremta de Basquiat És un matí assolellat. Visitem primer l’estudi de Benjamí Tous, just darrere del Palau de la Música. Tot i que cap dels dos artistes treballa al carrer, és evident que les tècniques i els colors de Jean-Michel Basquiat han influït en les seves obres. Tous és més líric, més suau, i juga amb tècniques provinents del còmic. No és casualitat. Porta més de 30 anys fent el personatge “Eloi” a la revista Nova Tàrrega. Domina tant l’aquarel·la com l’oli. Eleazar utilitza molt el text, el missatge directe i irònic, i els rostres amb perfils africans. Ell prefereix el collage i l’acrílic.

Deixo que es relaxin i comencin a recordar quan van tenir el seu primer estudi, junts, al carrer Riereta de Barcelona. Passaven moltes hores observant-se, provant, cercant un llenguatge propi. “En aquell estudi ja s’hi respirava un ambient molt bohemi, com el que va viure Basquiat... Hi havia de tot... Jo recordo que al principi em feia por, fins i tot”, recorda Tous. “Jo només pintava lletres, escrivia amb pintura...”, ens diu Eleazar. Va ser després d’un viatge, i de la insistència de Tous, que va començar a jugar amb la figuració. De totes formes, recordar Basquiat amb ells ha sigut una idea meva. No sé si abans els ho havien preguntat. Però Benjamí Tous ens recorda que sí, que era una pintura que tenien molt present quan començàvem: “Fins i tot li vaig portar dos catàlegs a l’Eleazar”. A més, assegura que “Jo, sempre que pinto, penso en Basquiat”. I és que se li veu una preocupació per la narrativitat però, alhora, ho combina amb la presència de taques de colors que donen potència a les seves pintures. A més, Tous també utilitza constantment el text dins de les seves composicions. Introdueix fragments del seus diaris personals. Eleazar, que primer es volia dedicar al cinema, troba en les lletres provocadores la manera de presentar-nos els seus personatges, tota una comèdia humana.

Eleazar [Jaén, 1954] Influenciat per l’“art brut”, el graffiti – i altres tècniques de l’art del carrer – treballa a través de sèries de pintures. També fa escultura. Ha realitzat exposicions a molts països d’Europa i forma part d’importants col·leccions als Estats Units, Austràlia, Japó i Canadà, entre altres llocs. El 2005 va il·lustrar una edició especial d’El Quixot, en commemoració del IV Centenari de la seva publicació. Si vols veure més obra seva: http://eleazar.es


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

11

Mapes, collage, faula Més tard, ens desplacem a l’estudi de l’Eleazar, a les rodalies de Barcelona. Ens ensenya en què està treballant. Es tracta d’una sèrie de pintures – totes en gran format – que són reinterpretacions d’obres de Velázquez. Allà,

Obra de Basquiat Obra de Basquiat

Obra de Eleazar

el pintor insisteix en què allò que més l’impressiona de Basquiat és la seva “explosió creativa”. Ho compara amb Picasso, i té raó. Tots dos, cadascú en la seva mesura i circumstància, han produït un trencament, un abans i un després en la història de l’art. La combinació entre figuració i abstracció fa que s’allunyi de la visió acadèmica que defensa la perspectiva de punt fix, i que venia donada des del Renaixement, amb una clara obsessió per representar la realitat tal i com la veu l’ull. Però tornem a la idea de l’explosió. La composició, els rostres salvatges, les taques... Eleazar no veu clar que la seva obra, ni la de Benjamí Tous, sigui seguidora de Basquiat. I té raó. Els dos artistes tenen un traç propi, una cosmovi-

sió molt definida, pintures molt recognoscibles. Tous explica que ell sí reconeix Basquiat en les seves obres però, naturalment, cadascú segueix la seva línia. Eleazar és més agressiu, més “primitiu” i utilitza més la cola. Enganxa retalls, cares, frases senceres. Tous pinta vedettes, escales, elefants, escombres... Hi ha un element màgic, proper al conte, a la faula. Els dos han pintat mapes de Barcelona. Interpretacions dels carrers, dels bars, dels cinemes. I és que, encara que no pinten al carrer, tots dos es fixen en l’art urbà, en els cartells i la publicitat. No estan tan allunyats com podria semblar. Això sí, tant Eleazar com Benjamí Tous coincideixen en una reflexió: “El que més en ha ensenyat Jean-Michel Basquiat és la valentia, pintar allò que vols en el moment que ho vols”. I això és l’art. Atrevir-se a crear sense la pitjor de les censures: la pròpia.

Obra de Tous


12

L’HIPERBÒLIC

REPORTATGE

Sant Jordi, la rosa i el llibre Diego Gimenez, diego@edicat.cat

Un munt de llibres i de roses engalanen, el 23 d’abril, tots el carrers de Catalunya en una de les diades més significatives del nostre país. La celebració de la fira de roses per Sant Jordi se celebrava ja al segle XV, tot i que en temps dels romans celebraven pels volts del mes d’abril una festa floral dedicada a la deessa Flora. Sabíeu que el Dia del Llibre es va celebrar per primer cop el 7 d’octubre de 1926? La idea original va ser de l’escriptor valencià establert a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l’any 1930, es va canviar la data pel 23 d’abril per commemorar que aquest mateix dia van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Però, van morir Cervantes i Shakespeare el mateix dia? No. Encara que és freqüent veure escrit que tots dos van morir el 23 d’abril de 1616, Cervantes va morir en realitat el 22 però va ser enterrat el 23. Cal tenir en compte que el 23 d’abril de 1616 a Anglaterra, regit pel calendari julià, va tenir lloc deu dies després que a Espanya, regit pel gregorià. Així doncs, Cervantes va morir deu dies abans que Shakespeare.

UNA ROSA Sant Jordi, santa diada del passat i l’avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir! Maria Antònia Salvà

LES ROSES RECORDADES Recordes con ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d’abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. Salvador Espriu

La llegenda del drac Coneguda com “Sant Jordi i el drac”, la llegenda és el probable origen de tots els contes de fades sobre princeses i dracs a Occident. Cal tenir en compte que la llegenda es relata a diverses parts d’Europa i Àsia Menor com a pròpia (fins i tot al Japó), així que els detalls varien segons la tradició local. Comença amb un drac que fa un niu a la font que proveeix d’aigua una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans han d’apartar diàriament el drac de la font per aconseguir aigua. Així que ofereixen diàriament un sacrifici humà que es decideix a l’atzar entre els habitants. Un dia resulta seleccionada la princesa local. En algunes històries, apareix el rei, el seu pare, demanant per la vida de la seva filla però sense èxit. Quan està a punt de ser devorada pel drac, apareix Jordi que, en un dels seus viatges (sovint a cavall), s’enfronta amb el drac, el mata i salva la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el paganisme i abracen el cristianisme.


L’HIPERBÒLIC

13

REPORTATGE

ABRIL D’ENAMORAT Passeig de Gràcia amunt amb el llibre i la rosa, avança somrient, abril endins, la Núria, la Núria, primavera meva! Potser plou i fa sol i el cavaller invisible cavalca un núvol d’or muntanya endalt. Sant Jordi, Sant Jordi, primavera nostra! Passeig de Gràcia amunt, la Núria! Cavalca un núvol d’or, Sant Jordi!

ser destinar a Nicomèdia com a membre de la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià (que va regnar entre el 284 i el 305). Al 303, Dioclecià va emetre un edicte autoritzant la persecució sistemàtica dels cristians a tot l’imperi. Suposadament Jordi va rebre ordres de participar en la persecució, però va preferir donar a conèixer la seva condició de cristià i criticar la decisió de l’emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la tortura que va suportar sense emetre una sola queixa. I, posteriorment, el van executar. Després de diverses tortures, Jordi va ser decapitat davant les muralles de Nicomèdia el 23 d’abril de 303. El 494, Jordi de Capadòcia va ser canonitzat pel Papa Gelasi I.

LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l’olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: “Sant Jordi mata l’aranya”. L’aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se’n xuclava la flaire, i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven. (...) Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: per’xò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l’olor que en fan els aires.

Pere Quart Joan Maragall Però, qui va ser Sant Jordi? La llegenda de Jordi es va originar al segle IV. Es creu que va nàixer en una família cristiana de finals del segle III a Capadòcia. De jove, segons sembla, va seguir els passos del seu pare i es va unir a l’exèrcit poc després d’arribar a la majoria d’edat. A causa del seu carisma, va pujar aviat de grau i va arribar abans dels 30 a ser tribú. Cap a aquella època, ja va


14

L’HIPERBÒLIC

REPORTATGE

Pinta i acoloreix: il·lustració i publicitat

Irene Torra, irene@edicat.cat

Un bon reclam és aquell que aconsegueix que la gent s’hi fixi. I això, justament, és més complicat que mai. Passejant per la ciutat o navegant per Internet potser has comprovat com apareixen, cada vegada més, campanyes publicitàries que utilitzen el recurs de la il·lustració com a reclam. Els colors, les línies i els traços tornen amb força, després d’un temps en què la fotografia ha estat la protagonista de la publicitat.

El cartell, suport per a dibuixos històrics El cartellisme va ser un dels mitjans publicitaris més utilitzats entre finals del segle XIX i principis del XX per fer conèixer diversos productes comercials i també campanyes polítiques i socials. Fa un parell d’anys, una exposició al MNAC (Museu Nacional d’Art de Campanya de publicitat de Vodafone.

“Poster boy”, antipublicitat a cop de cúter A Nova York, una de les ciutats amb més contaminació visual del món, hi ha aparegut el moviment Poster Boy, que planta cara a l’excés de la publicitat a cop de cúter. El moviment, creat per un jove anònim, consisteix a despenjar els cartells publicitaris, tallar-los i fer-ne retalls per crear un collage en què el missatge publicitari es transforma en una crida anticonsum i de crítica social. L’objectiu d’aquest moviment, és recuperar l’entorn urbà i utilitzar l’art com una manera de reivindicar els drets dels ciutadans de tenir cabuda a l’espai públic que ocupa, de vegades il·lícitament, la publicitat.

El president 2.0 no prescindeix del dibuix Durant la campanya electoral per la presidència dels Estats Units, l’equip de Barack Obama va saber aprofitar tots els avantatges de les noves tecnologies, però això no va fer-los prescindir de la personalitat de la il·lustració: es va contractar Larry Roibal, il·lustrador i artista nord-americà, per fer, amb cal·ligrafia, un retrat del candidat. Aquesta il·lustració es va anar publicant en 16 retalls a la pàgina web de l’artista per a què tothom que volgués la imatge se la imprimís i la completés com un trencaclosques. El dia que Barack Obama va guanyar les eleccions, Roibal va publicar el pòster complet.

Catalunya) va recuperar alguns dels exemplars més representatius, obra d’artistes com Tolousse Lautrec, Alphonse Mucha, Ramon Casas o Santiago Rusiñol. Imatges i il·lustracions que ara es passegen pels carrers estampades en bosses de mà i samarretes, o que es fan servir per decorar cafeteries i habitacions d’arreu del món. La pregunta que se’ns planteja és: com pot ser que no recordem l’últim anunci que hem vist a la televisió i, en canvi, encara som capaços de recordar la imatge de l’oncle Sam amb el lema “I want you”, els cartells de Picasso que anunciaven el restaurant “Els quatre gats” o les imatges familiars dels pots de Cola Cao i les capses de galetes dels anys 60? Probablement, una de les raons és perquè allò anunciat es troba estretament lligat (de fet, n’és una part indissoluble) amb èpoques que han marcat intensament la història contemporània. Però, a banda d’això, la qualitat de les il·lustracions i la seva combinació d’art i publicitat encara ens atrauen, més enllà del producte anunciat. Entre tant reclam fotogràfic, l’encant de les imatges planes ens desperta el saturat sentit de la vista.


L’HIPERBÒLIC

15

REPORTATGE

Artistes de l’era digital Si en èpoques passades els artistes treballaven amb tintes i estilogràfiques i cedien el seu estil a campanyes publicitàries, avui, els avenços de l’era digital permeten als artistes treballar amb els més avançats programes de disseny gràfic per fer les seves creacions. D’aquesta manera, les noves tecnologies aporten grans avantatges com ara un major control dels colors, la facilitat per aplicar modificacions a la imatge i, sobretot, que les mides de la il·lustració no tinguin límit, cosa que facilita l’ampliació i la reducció proporcional a l’hora d’imprimir-ho en diversos formats. Alhora, però, les imatges digitals perden la personalitat del dibuix que s’aprecia, per exemple, en la pressió del traç a la làmina, la finesa dels degradats o la particular imprecisió de les línies.

Dibuixar sense llapis Si t’agrada dibuixar i penses que la il·lustració pot ser la teva professió, has de saber que, a més del dibuix manual, hauries d’aprendre a utilitzar també els programes més sofisticats per crear imatges digitals, ja que és el sistema més utilitzat avui en publicitat, llibres, còmics, animació i webs. Un dels programes més complets és l’Adobe Illustrator, que ofereix múltiples opcions per fer que la teva creació tingui tanta personalitat com els teus dibuixos: pots simular molts traços manuals amb materials diferents com aquarel·les, olis, carbonets i grafits, llapis tous, esprais, etc. A més, pots aplicar-hi llums, brillantors, deformacions artístiques i combinar diverses imatges per fer-ne una de nova. Això sí, si no saps dibuixar sense tenir el llapis a la mà, tens també l’opció de de la tauleta gràfica, la versió digital de la clàssica làmina i el llapis de dibuix.

Campanya de l’agència BUM per a la Fundació Blanquerna. Il.lustracions estudi Escletxa.

NRK LÍO DUBC LONDRESEDON WIMBL OL BRIésSTpossible

BEQUES DUBLÍN CORK LONDRES S E N O D E L B M IM W O CURSOS D’IDI Amb Rosa dels Vents BRISTOL O EDIMBURGD O G R U B M I E TORONTO VANCOUVER COUVER N A V Consulta’ns els Cursos disponibles ÍS PAR Demana’ns informació BERLÍN P R A C T I C A U N A LT R E I D IO M A EN EL PA ÍS D ’O RIG EN FRANKFURT MUNICH SIDNEY

MEC

Te’ls perdràs? TORONTO PARÍSBERLÍN

URTH FRANMKUFN IC

SIDNEY

VIATGES ROSA DELS VENTS, S.A.

Avinguda Madrid, 95 5-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003 - Fax: 93 503 60 44 E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.rosadelsventsidiomas.es HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)


L’HIPERBÒLIC

16

BOCA A BOCA

convidada, Montse Torrent, directora de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)

Text i fotos: Mònica Puntí

Els usuaris han de conèixer els seus drets per poder-los exercir” Vostè és advocada de professió, com va arribar a la direcció de l’OCUC? Sí, sóc advocada. Vaig començar a l’OCUC l’any 89 com a advocada especialitzada en temes d’habitatge. Fins l’any 2001, vaig estar col·laborant com a advocada d’habitatge fins que em van fer la proposta de nomenar-me directora i vaig acceptar. Actualment, faig més tasques de direcció que d’advocada, però continuo sent advocada d’ofici, estic col·legiada i estic molt pendent dels temes d’habitatge. Bé, el tema de l’habitatge deu ser motiu de reclamació? Sí, sí, els temes d’habitatge són el segon motiu de reclamació, encara que a nosaltres sempre ens agrada dir que per a nosaltres és el primer perquè el primer són els temes relacionats amb noves tecnologies i telefonia. Aquestes darreres informacions són molt importants pel que fa a nombre, però econòmicament i socialment són de poca importància. En canvi, el tema de l’habitatge sí que socialment té molta més importància i econòmicament, també. Teniu moltes reclamacions per Internet i per telefonia? Sí, efectivament i anirà in crescendo. Amb telefonia, en 30 anys, hem passat que tothom tenia un telèfon fix a casa a que tots els membres de la família en tinguem un i, en molts casos, més d’un perquè tenim el particular i el de la feina. També tenim Internet a casa i a la feina. I tot això genera moltes reclamacions. Però no només hi ha les reclamacions en les quals et compres un pack

i ara no funciona, sinó que també entra tot el tema de les compres per Internet, que de moment tenim poques de reclamacions però anirà augmentant. La funció de l’OCUC és rebre aquestes reclamacions i donar assessorament als usuaris? Sí, però a part d’això fem moltes altres funcions. A part de rebre reclamacions, donar assessorament i tramitar aquestes reclamacions, nosaltres també tenim una funció molt important de docència que és bàsica. Per exemple, fem xerrades, tant per iniciativa pròpia com per encàrrec des de diferents administracions. No només tenim un vessant de solucionar problemes, sinó que també en tenim un de prevenció i d’alertes. Per fer-ho, tenim una publicació trimestral i també uns fulls informatius de notícies puntuals que es van intercalant amb la revista, així com altres publicacions com ara guies sobre temes bàsics de consum. Com es pot tramitar una reclamació? Les reclamacions es poden tramitar de moltes maneres. Es poden tramitar a través de denúncies administratives als departaments corresponents, mitjançant l’arbitratge de consum o, fins i tot, en aquells casos que hi ha moltes persones afectades, representar-los judicialment. Quina és la darrera campanya que heu engegat? La darrera que hem engegat és de consum responsable. Aquest consum no està només relacionat amb el medi ambient, sinó que comença per un mateix. Cal que cadascú pensi quin

poder adquisitiu té i vegi molt bé com es pot distribuir l’economia pròpia i fins on es pot arribar. A partir d’aquí, es va ampliant aquest cercle, de l’individual al de la família i d’altres col·lectius cap al tema més global perquè tot acte de consum té un impacte.

En sabem prou, els ciutadans, sobre el consum responsable? No, no en sabem prou. El que primer no sabem és quins són els nostres drets. Per exemple, a vegades ens ve gent aquí perquè ha tingut algun problema i vol que es defensin els seus drets, però quan li preguntes quins són, no ho sap respondre. De legislació de consum n’hi ha molta i és difícil, però entenem que s’hauria de saber la bàsica. Caldria també que sabéssim que hi ha molts llocs on ens podem anar a informar, però sovint són desconeguts. Si parlem de Catalunya, la gent pot venir a l’OCUC a informar-se o a altres associacions de consumidors. També hi ha l’Oficina Municipal

Acte de lliurament Premis

UniFiccions l’aventura de crear històries

Dia: 19 de maig Hora: entre les 17.00 i les 18.00, aprox.

www.ficcions.cat

Lloc: ESPAI JOVE GRÀCIA de Barcelona (Gran de Gràcia, 190-192, Metro Fontana)


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

d’Informació al Consumidor que la majoria d’ajuntaments tenen i també hi ha l’Agència Catalana del Consum (ACC). I, sobretot, és important informar-se abans de fer una activitat de consum que econòmicament és important. En general, els ciutadans reclamem més que no pas ens informem? Sí, de fet aquest és el problema. Però també n’hi ha un altre i és que els ciutadans ens queixem més que no pas reclamem. De fet, la gent que acudeix a les organitzacions de consumidors o a l’administració a reclamar és molt menys de la totalitat de la població. La gent es queixa molt in situ quan té un problema, o es queixa amb els amics, o al restaurant, etc. Però no solen reclamar per telèfon o per correu electrònic als llocs pertinents. Els usuaris estan prou protegits per la llei? Sí, de legislació de consum n’hi ha molta. En tenim tanta com la resta d’Europa. És més, en alguns casos, és la mateixa perquè ve de directives europees. La diferència, però, és que a la resta d’Europa la gent està més acostumada a reclamar que no pas aquí i, fins i tot, les organitzacions de consumidors fa més anys que existeixen. De legislació

en tenim, és millorable, però en tenim prou, semblant a la resta d’Europa, encara que és força desconeguda per l’usuari i també per l’Administració, per jutges, per advocats, etc. El que falta, doncs, és que la gent empenyi més a les organitzacions de consumidors, com passa en països europeus, i no pas que sigui al revés. Els usuaris han de conèixer els seus drets per poder-los exercir. És una qüestió de cultura. Aleshores, s’hauria d’ensenyar des de les escoles? Sí, efectivament i, de fet, fem algunes presentacions a les escoles. L’Agència Catalana del Consum (ACC) té l’Escola de Consum que també fa cursets per a escoles. A una persona adulta, fer-la canviar d’hàbits és més complicat mentre que amb els nens és molt més fàcil. De fet, això ja s’ha vist, per exemple, amb les campanyes ambientals on hem vist que han quallat molt bé amb els nens. En temps de crisi, es detecten més reclamacions o preocupació pel consum? Actualment, nosaltres tenim moltes reclamacions, però penso que això depèn perquè cada organització o organisme mantindrà les seves peculiaritats. Generalment, per a nosaltres, els mesos que anaven de gener a abril eren uns mesos més fluixos, però aquest any no donem l’abast. No és que hi hagi un tema concret que hagi generat

més reclamacions, sinó que enguany n’hi ha més. No sabem si és per la crisi, però al llarg de l’any ho anirem veient. Hem de comprar amb més cura en temps de crisi? No, no, hem de tenir la mateixa cura. Nosaltres sempre hem de fer un consum responsable: saber quin és el teu poder adquisitiu i què és allò que pots comprar. Això s’ha de fer sempre, tant en una època com en una altra. És clar que una persona que perd la seva feina en època de crisi tindrà menys ingressos. Però el criteri serà el mateix, haurà de comprar en funció del poder adquisitiu. A partir d’aquí, hi ha altres coses que es poden tenir en compte com ara adquirir allò que és necessari i no fer un consumisme o altres paràmetres com comprar en comerç de proximitat que sol ser garantia de més qualitat, producte més fresc i menys impacte ambiental, així com potenciar l’economia més propera. El que és més bàsic és que compris el que necessitis.

17


L’HIPERBÒLIC

18

SORTIM

L’art dels còctels Moltes són les explicacions sobre l’origen de la paraula còctel. Etimològicament, prové de l’anglès i significa, en aquest idioma, “cua de gall”. Per això, l’emblema de la cocteleria és la cua d’un gall que mostra tots els colors de l’arc de Sant Martí. El primer còctel documentat data del segle XVI i algunes de les receptes clàssiques es preparen des de fa molt temps.

+ Info

Es diu que un bon còctel, com a tal, no solament ha de respectar una combinació ben feta de begudes sinó també, la seva presentació, sabor i perfum, i satisfer el paladar i l’esperit per al qual ha estat creat. Els còctels generalment inclouen tres classes d’ingredients. Una base d’alcohol, com vodka, tequila, o whisky. El gust principal, que donen begudes com el vermut, sucs de fruita, vi, cremes i, fins i tot, ous que modifiquen el gust de la base. El tercer ingredient normalment busca enaltir el gust de la base, i moltes vegades afegeix color a la mescla. Els més comuns són la granadina o el Blue Curaçao entre d’altres. Finalment, la majoria dels còctels porten algun tipus de decoració a base de fruites o fulles (menta per exemple).

Torre Rosa C. Francesc Tàrrega, 22 - 08027 Barcelona (molt a prop de la Plaça Maragall) Telèfon cocteleria: 93 340 88 54 de 19:00 a 02:30 Telèfon i fax oficina: 93 340 26 75. E-mail: info@torrerosa.com Web: www.torrerosa.com www.myspace.com/torrerosabcn També estem al Facebook!

Torre rosa Tot això de la teoria està molt bé, però si vols gaudir directament del que és un còctel has de passar per Torre Rosa, la millor cocteleria de Barcelona. Es tracta d’una cocteleria situada en una centenària casa indiana de Barcelona, construïda a principis del segle XX. Disposa d’una àmplia terrassa amb jardí envoltada de palmeres i pins centenaris, amb uns espais únics per gaudir de l’art dels còctels. Per això, per fer els millors combinats de la ciutat, compten amb en Jordi Reig, que acumula diversos premis nacionals i internacionals de cocteleria; amb la Cristina

Una mica d’història

Herrero Abascal, que amb el còctel Vichyclan va obtenir el primer premi al X Certamen Nacional de Coctelería per a professionals a l’Hotel Balneari Vichy Català (Girona); i amb el José Gotarda, que amb el còctel Hibiscus va guanyar el Concurs de cocteleria per a professionals ciutat de L’Hospitalet 2008.

Encara que begudes similars a les que avui coneixem com a còctels daten del segle XVI, aquests es van fer populars a partir del 1920 als Estats Units. La popularitat dels còctels es va afermar amb la “llei seca” nordamericana, quan es va prohibir la producció d’alcohol. La producció il·legal va comportar dues conseqüències immediates, la clandestinitat i la baixa qualitat del producte. Per això, els barman van començar a barrejar l’alcohol amb sucs i altres begudes per millorar (o emmascarar) el seu sabor.


L’HIPERBÒLIC

19

PASSATEMPS

CALAIX DE SASTRE

1

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1

MOTS ENCREUATS

HUMOR

2

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

T O

8

L

L

7

L

6

A

5

S

4

A V A

S

3

A

2

O

V

1

2

1

F R O V I

N L

A L 3

Z E

E U 4

G E N 5

A T

E M

R R

X

A

A

V R

P

I

I

S I U 6

D A

S I O G E

R T

R O

7

O T I

A

S

S E R A

A

E B

R 8

E U O M R

O C I 9

R

I

R E

R

O

R T A 10

E A T

4 5

T

3

V

C

6

A

R

C

O

R

M

U

I

12

11

T

7 6 2 1 9

8

4

2

5

1

8

7

3

9

1 8 9 5 7 3 4 2 6

3 4 8 7 6 9 2 5 1

6 9 7 2 5 1 8 3 4

5 2 1 3 4 8 9 6 7

8 1 6 9 3 5 7

9 3 5 4 2 7 6 1

4

8

2

Dificultat: Sóc el rei del Sudoku

2 7 4 8 1 6 3 9 5

4 5 7 2 6 8 3 9 1

2 9 3 5 1 4 7 8 6

1 8 6 3 9 7 4 2 5

8 2 9 6 7 3 1 5 4

5 6 1 8 4 2 9 7 3

7 3 4 1 5 9 2 6 8

6 7 8 4 2 1 5 3 9

3 4 2 9 8 5 6 1 7

9 1 5 7

SUDOKU

3 6 8 4 2

Dificultat: Sudoku...? Què és un sudoku?

MÀSTERS EN TURISME

c/ Aragó 55 - 08015 Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es -

Centre adscrit a:

www.ceta.edu.es

A

E

Escola Universitària de Turisme

- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments - Promoció i Publicitat Turística - Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística

9

V

Pots trobar més sudokus a www.sudokuweb.com

A

9

E

6

R

4

E

9

R

4

I

7

P

3

O

6

5

J

7

2

U

1

i sudokus

11

2

4

7

10

6

4

A

6

M

5

solucions mots encreuats

I

4

3

S

7

P

1

R

2

6

R

9

R

2

A

4

C

8

8

A

7

6

S

6

3 5

7

2

O

9

8

9

S

9

7

A

2

3

M

4

1

E

2

S

6

7

O

3

8

N

7

4

T

7

VERTICALS: 1. Per ell el millor era tenir bon senyor. Correcta col·locació de la carta per televisió/ 2. Contingut de la copa. Faig l’animalot mentre dura la mani. Dos quarts d’onze / 3. Si arriba a gran es farà insectívor. Porc que aprofita les punxes per pujar / 4. Muret lliure de muralles. Produeix llana però no la comercialitza. Un primer del menú / 5. Escriptor discriminat per raons de color. I aquesta no escriu però la discriminen pel mateix motiu / 6. Veritat tan banal com que el turisme està canviant. Quatre vells sense gens de valor / 7. Al capdamunt. Practicant de l’autosolidaritat. Enemics del Coit Anal / 8. No se’n veuen sovint, com aquesta. Produir bava sense esperar el dinar / 9. Humor capaç de revoltar qualsevol crio. Saltis amunt com una pilota qualsevol / 10. Encara aquell mateix cor. Agitar, sacsejar, que és més que moure. República patatera / 11. Viu amb por d’ençà que la van estafar amb un rosegador. Coloraines a l’ull / 12. Vella barca holandesa en plena bifurcació. Amoreta meva que t’enfiles, quina lesió d’artèries...

S

3

Dificultat: Sudoku...? Què és un sudoku?

13

Dificultat: Sóc el rei del Sudoku

12

Per Gras

HORITZONTALS: 1. Altruisme practicat a canvi de la voluntat / 2. Semblar una rapera alterada. Dinàmic com un militar que no es reserva / 3. Líder en solitari. Senyal que el ferit ha passat per aquí. Fronteres de Madagascar / 4. Vas de cul. Esmenar el sentit general del text àrab / 5. Els més vils dels castellans. Centre de producció de pols / 6. Ho socarra tot i mata l’esclava. Efluvi nociu que la gitana s’estima com una malaltia / 7. Tan beneits que només mengen porc. Com a grega no és prou patriota / 8. La part de l’editorial on hi ha més cridòria. Pintat de pell / 9. Cor de rata. Laca de fotògraf. A la tercera va la segona / 10. Jo hi era, quan ella venia anells i arracades. Creure sense tenir fe / 11. Vocalitza en brut. Que presidiria l’eucaristia era fàcil de preveure. Poca roba / 12. Demanda d’ajuda un poc sospitosa. Cremor que fa molta pudor / 13. De manera tan rasa com capgirasa. Això sí que és un mal pas.


20

L’HIPERBÒLIC

GUI A JOVE EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

T’obrim les portes al món

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit. C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

SERVEIS

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

¿Estudiante, quieres ser propietario y compartir piso? ¡¡Te ayudamos con la Hipoteca!!

EDUCACIÓ

Información 615 793 641 mauropey@gmail.com

POSTGRAU I MÀSTER

EDUCACIÓ

en Desenvolupament Internacional Edicions Tardor, Hivern i Estiu Titulació pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

SETEM - Catalunya Tel. 934415335 ext. 110 postgrau.master@setem.cat

MÀSTERS EN TURISME

publicitat@edicat.net

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

www.setem.cat

-

Centre adscrit a:

Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments Promoció i Publicitat Turística Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística MITUR- Màster Internacional en Turisme


L’HIPERBÒLIC

21

SEXE Atòmic Girls

I tu,

per què practiques sexe? Per procrear o per passar gust? Al·lots i al·lotes, ha arribat la primavera i amb ella la revolució hormonal. Comença a fer més bon temps, més calor, ens sobra roba, i ens entren unes ganes tremendes d’anar per enmig, conèixer gent, entrar en contacte... En una paraula, sentim una necessitat de practicar SEXE. Segons alguns estudiosos, el sexe es practica amb diferents finalitats. Encara que sembli que només és per experimentar plaer sexual, pot ser que en el nostre jo profund hi hagi altres vertaders motius que ens empenyin a mantenir relacions carnals. Aquí en van algunes: a) El sexe procreador: la seva funció bàsica és procrear, tenir descendència i, en arribar a l’orgasme, la funció procreadora es redueix a zero. Així doncs, l’objectiu d’aquest tipus de sexe és reproduir-se, és la funció

fisiològica per la qual els nostres òrgans sexuals han estat creats. Recordem aquell magnífic programa “Érase una vez el cuerpo humano”, espermatozous ballant, òvuls xerrant del món i la bolla, saps quin moviment que hi ha per allà a baix... b) El sexe de formació de parella: té una finalitat de potenciar la relació de parella. En aquest cas, l’home arriba a l’orgasme no amb una parella casual sinó amb algú amb qui manté llaços emocionals. Un grup de cinc joves que varen sortir de gresca varen divisar un grup de 5 al·lotes a l’altra banda del bar, quina casualitat el número... Havent-ho comentat entre ells, decidiren aproximar-se, amb un comportament propi de festeig compartit. Ells, no sabem si intencionadament, formaren un cercle al voltant de les al·lotes, ells amb cara

de vici i lascívia. Cada un tenia fitxada la seva presa i a poc a poc el cercle es comença a estrènyer, ells van fer-se un repartiment segons els seus gustos i varen decidir atacar... Començaren a reproduir les funcions primàries del comportament humà, contacte oral, tàctil... i en aquell moment, amb una sola fregada, podien tenir una ejaculació! Recordem la pel·lícula Set núvies per a set germans. c) El sexe exploratori: és necessari saber com funcionen les nostres eines sexuals per poder utilitzar-les com és degut. Així és que aquest tipus de sexe serveis per saber què és un penis, una mamà o un “potorrot”. Sol ser més freqüent en l’etapa de l’adolescència, perquè, una vegada que sabem fer servir la màquina, ja va llatina!

d) El sexe lasciu: sol ser l’etapa següent a la del sexe exploratori. Entrar en aquesta etapa ja implica que practicar el sexe és font de plaer, l’orgamse és l’objectiu, sí, L’ORGASME! En el fons, som animals i hem de seguir el nostre instint, i ara amb la primavera està més viu que mai, estam en zel, visca! Per acabar, no oblidem el sexe tàntric. Els tàntrics pensen que l’ejaculació és una pèrdua d’energia i que basta arribar al coit una vegada al mes. Si et topes amb un tàntric, ja pots fer mil postures, que si ell no vol... T’hi pots tirar un parell d’hores. Ell lluita amb la seva fisiologia, és tot un repte aguantar. Per a nosaltres, és tot un repte que aquest tipus d’home arribi a l’orgasme. Poden tenir orgasmes espirituals, però d’això, nosaltres no n’entenem. Visca la fortor!


L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

RECOMANEM

AGENDAMAIG2009

LLIBRES RECOMANATS PER:

Dies: 23/04/2009

Sant Jordi

Què és la vida?

Dos ciris al diable

Oscar Brenifier (text) Jérôme Ruillier (illustracions) Ed. Edebé

Gallego, Laura Ed. Cruïlla

Els nens es fan preguntes sobre la vida, la mort, l’ambició, l’amistat. És bo que es qüestionin les coses i que els ajudem a reflexionar, potser sense trobar una resposta definitiva però calmant les primeres inquietuds que puguin tenir. Què és la vida? és un dels títols de la col·lecció “Superpreguntes” que pretén oferir-nos un diàleg amb els nostres petits de casa.

Caterina vol venjar el seu pare, que ha estat assassinat. La particularitat és que el seu pare era un àngel i ha mort víctima de la lluita que, des de temps immemorials, mantenen aquests esperits celestials amb els seus enemics, els dimonis. En la recerca de l’assassí, la noia es troba amb Angelo que, malgrat el seu nom, no és el que sembla. En aquesta obra, l’autora deixa de banda el món fantàstic de creació propi i s’endinsa en la lluita entre àngels i dimonis.

PEL·LÍCULES

Festivitat.- Tradicionalment, a Catalunya, la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats i és costum que les parelles es regalin una rosa i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s’engalanen amb la senyera. A tot Catalunya, es venen llibres i roses, però és a la Rambla de Barcelona on l’esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. Lloc: tot Catalunya

Dies: 24/04/2009

Salvar el Tibet

Concert.- Primer concert al nostre país en solidaritat amb el Tibet i per la Pau mundial. Pretén sensibilitzar a tots els públics sobre la NO VIOLÈNCIA, l’AMOR i la COMPASSIÓ, valors defensats pel Budisme Preu: Anticipades: 20 euros/Taquilla: 25 euros Lloc: Pavelló Olimpic de Badalona Av. Alfons XIII, s/n. Badalona (Metro: Gorg) + info: 93 207 59 66 www.casaldeltibetbcn.org

Genova

Àngels i dimonis

Michael Winterbottom

Ron Howard www.angelsanddemons.com

La ciutat italiana de Gènova brinda a Joe i a les seves dues filles la possibilitat de reiniciar les seves vides després de la mort de la seva mare. Mentre Kelly aprofundeix en el misteriós nou món, Mary es troba amb el fantasma de la seva mare deambulant pels carrers.

Després d’El codi da Vinci, Tom Hanks torna a interpretar al professor Langdon en l’adaptació del segon best-seller més conegut de Dan Brown (autor que va vendre els drets de les dues novel.les a la Sony l’any 2003). La direcció i l’adaptació tornen a estar a càrrec de Ron Howard i Akiva Goldsman, respectivament.

Dies: 30/04/2009

Dia: Del 08/05/2009 fins al 09/05/2009

Disseny.- Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia. Lloc: L’ESTACIÓ ESPAI JOVE C. Santa Eugènia 17, baixos 1. Girona 19’30 h + Info: www.zonajove.info 972222565

Teatre.- Adaptació lliure de l’obra de Neil Simon pels alumnes de quart de Graduat de l’escola de Teatre El Galliner. Lloc: SALA LA PLANETA. Girona Hora: 22’00 Preu: 10 euros

Disseny de moda amb roba reciclada

Dia: fins al 24/05/2009

DiBa Festival

Festival.- Ja és oberta l’inscripció a DiBa Doc, el workshop gratuït de cinema documental organitzat en el marc del festival amb la col.laboració de Caja Madrid Obra Social. Enguany, el workshop es centrarà en el món del videojoc, i serà conduit per Joan López, director i guionista dels llargmetratges: Utopia 79 (2007) i Hermanos Oligor (2004) -Premi del Públic al Festival de Málaga- i director d’altres documentals com Sunday at Five (2007). Lloc: www.dibafestival.com

MISCEL·LÀNIA Spotify

Un joc perillós

www.spotify.com

www.unjocperillos.org

Spotify és una nova forma de gaudir de la música. N’hi ha prou amb descarregar i instal·lar-lo. Perquè la música és social, Spotify permet compartir cançons i llistes de reproducció amb amics i, fins i tot, treballar junts en col·laboració.

Un joc perillós és una eina d’educació per al desenvolupament adreçada a alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat. Mitjançant aquest joc on-line, els joves i les joves poden aprendre què està passant al món d’una forma lúdica i divertida.

El bon doctor – Cia. Ma mare no em deixa

Dies: 06/05/2009

Bleeding through

Concerts.- Metal Lloc: Sala Razzmatazz. SALA 2 C. Pamplona, 88. Barcelona +info: www.bleedingthrough.com www.salarazzmatazz.com


L’HIPERBÒLIC

23

CULTURA

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www. escoladescriptura.org

Dies: fins al 19/07/2009

Cicle d’exposicions ‘Els 24 graons’

Exposicions.- “24 graons” són els que separen el visitant de l’univers mironià de les sales de la col·lecció permanent de l’Espai 13, dedicat a l’art emergent i hereu de l’Espai 10, un projecte pioner vinculat a la voluntat de Joan Miró que la seu de la seva fundació estigués oberta a les noves tendències artístiques. Lloc: Fundació Joan Miró - Espai 13 Av. Miramar, 1 Sants - Montjuïc, Barcelona +info: 934439470 Dies: tot l’any

Verdaguer i la natura. Ruta literària pel Parc de Collserola

Dia: fins al 28/06/2009

Teatre La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, dirigit per Lluís Pasqual

Teatre.- La casa de Bernarda Alba, subtitulada Drama de mujeres en los pueblos de España, va ser escrita l’any 1936 i va més enllà del drama per consolidar-se com una tragèdia d’una força extraordinària. Lloc: Teatre Nacional de Catalunya - Sala Petita Pl. Arts, 1. Eixample, Barcelona +info: www.tnc.cat o 933065700

Itineraris.- Com la visió de la natura pot ser un reflex de la mentalitat i la societat d’una època? Passejant pel Parc de Collserola, identificarem algunes de les plantes, arbustos i arbres que inspiraren la poesia de Verdaguer i llegirem els poemes on apareixen. Lloc: Museu d’Història de Barcelona - Museu Casa Verdaguer Ctra. Església, 104. Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona +info: www.museuhistoria.bcn.cat 932562122

I JOC DE MANS Hi ha objectes que em reconeixen, que em vénen a les mans com una prolongació forçosa, necessària com la vela al vent o el vers al poema. Una bella florida de tactes i silencis: vet aquí un ou de fusta, una campana petita de llautó, una cullereta d’argent per vestir-me l’esmorzar, un paper que m’ensenya de lletra, la capsa dels botons, un retrat ... És l’àvia qui en té les mans plenes. Clara Mir

II

Dies: tot l’any

Jo hi era!: converses amb testimonis de la nostra història

Conferències.- 1r dissabte de mes, 3r dissabte de mes. Entrada gratuïta de 12’00 h a 14’00 h. Lloc: Museu d’Història de Catalunya Pl. Pau Vila, 3. Ciutat Vella, Barcelona

Sóc la mula de la sínia, el joglar de la rutina. El ritme que em gronxa la còrpora sostinguda a quatre mans m’ajuda a cantar les cobles de la memòria. Recordo, lluny d’anàrquiques absències, cada frase feta de sorra i de suor. Recordo cada corba de la terra regirant-se damunt la meva espatlla, sense cap error.

Clara Mir



L'Hiperbòlic 72