Issuu on Google+

L’HIPERBÒLIC 51

www.deria.cat

abril 2007

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

MÀSTERS

S

FOTODÈ A RI

CONCUR

Bibiana Ballbè, la cara del “Silenci?”

I C I PA PA R TA N YA i G U SCOPI

LE un TE ÀMERA C i UNA

Huertas Clavería: el periodisme compromès - La història dels nen soldat


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 51

ABRIL

2 EDITORIAL Fotodèria i màsters 4 REPORTATGE La nit més hiperbòlica 5 BOCA A BOCA Josep M. Huertas Clavería 6 JOVENTUT Troba resposta als teus dubtes 7 CIÈNCIA Les plantes, un univers de color

8 LA CONVIDADA Bibiana Ballbè 10 TEMA DEL MES 10HJ, Habitatge Jove 12 REPORTATGE Nens soldat 14 PASSATEMPS Calaix de sastre 15 SEXE Atomic Girls 16 ALTAVEU Gossos 17 GUIA JOVE 18 CULTURA Abril 2007

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Fotodèria els nous màsters

El nou concurs i

Els nous màsters, que formen part dels nous programes de postgrau i que s’han avançat al futur títol de grau per al curs 2008-2009, han sigut un èxit. De fet, més de 3.000 estudiants s’han matriculat d’aquestes titulacions que s’adapten a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquest número també coincideix amb el començament d’una nova aventura que hem organitza’t per a vosaltres: Fotodèria, el concurs de fotografia sobre el món científic. Els números no enganyen. El fet que 3.317 estudiants s’hagin matriculat en els 156 màsters oficials d’aquest curs és una bona notícia. Aquests estudis, que volen aprofundir en l’especialització de la formació dels estudiants, utilitzen un sistema d’aprenentatge que dóna menor pes a la classe presencial i cerca una major professionalització. I l’aplicació d’aquests màsters ara, i dels estudis de postgrau i doctorats més tard, afavorirà la millora de la qualitat de l’ensenyament públic i la igualtat per a tots els estudiants. La vida en el món acadèmic cada vegada s’allarga més, i és necessari que es faci des de l’especialització per a què, després, les expectatives laborals siguin millors i més relacionades amb el potencial de cadascú. Sens dubte, és un bon punt de partida. Els diferents àmbits de coneixement: Ciències, Humanitats, Salut, Socials i Tècnic, necessiten d’especialistes per seguir cercant i investigant. Si voleu estar més ben informats, no ho dubteu, al Saló Futura us podreu informar sobre aquests nous estudis. Fotodèria és la nova aventura per als joves catalans. Aprofitant que aquest és l’Any de la Ciència, a www.deria.cat/fotoderia podràs registrar-te i publicar la teva visió sobre el món

científic. Fes fotos sobre el món animal, la cosmologia, el món vegetal, la tecnologia o el món marí i de l’aigua. Cada quinze dies, aproximadament, podràs publicar les teves fotografies digitals segons la categoria que et proposem i, al juny, entregarem els dos premis finals. Qui presenti el millor conjunt de fotografies guanyarà un telescopi, i la millor fotografia serà premiada amb una càmera digital. La ciència ens envolta, és part de la nostra vida, i cobreix tots els camps de l’experiència humana. Fes d’aquesta experiència un joc. Participa i guanya a Fotodèria! Educació i joventut són els dos puntals de la teva revista L’Hiperbòlic. En aquest número, per una banda, us informem del ressò que ha obtingut la implantació dels nous màsters. D’altra, us proposem aquest nou repte de Fotodèria per a què aprofitem aquest Any de la Ciència de manera lúdica i divertida. Esperem les teves fotografies i confiem que la informació que t’oferim sobre els nous màsters et serveixi per trobar l’especialitat per a la que, segur, has nascut. No volíem acabar aquesta editorial sense fer una, ni que fos breu, referència al recentment traspassat periodista Josep M. Huertas Clavería. Des de l’any passat era el degà del Col•legi de Periodistes, però sobretot ha estat durant més de quaranta anys un símbol del periodisme compromès amb la gent i les idees que ho tenen difícil per arribar als mitjans de comunicació, especialment en els temps de repressió franquista, però també ara. Li vam fer una entrevista fa poc més d’un mes, sobre la seva visió de la premsa gratuïta, que us oferim com el nostre particular homenatge.

Flaixos

Editors: Josep Ritort i Antoni González Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A.

Els personatges: Mai Balaguer i Òscar Lorca

Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

Encara que potser els seus noms no us sonen, ells dirigeixen i presenten el programa del canal 33 “Colors en sèrie”. La nova aposta de la televisió catalana ha estat un gran encert ja que, a través de 10 capítols de 20 minuts, podrem conèixer què s’amaga darrera de 10 colors diferents, des de què transmeten fins a què han simbolitzat al llarg de la història.

La frase: Verònica Hidalgo

Abril

exmiss Espanya

02/04/2003 Mor Terenci Moix. 06/04/1904 Primer partit d’una selecció catalana. 14/04/1931 Francesc Macià proclama la República Catalana. 14/04/1981 El transbordador espacial Columbia culmina amb èxit el seu primer vol. 15/04/1912 S’enfonsa el Titanic. 27/04/1984 Surt de la cadena de muntatge de Seat, a la zona Franca, el primer Seat Ibiza.

“Una miss és una senyoreta i les senyoretes no tenen fills”. Els programes de miss i mister haurien de desaparèixer i comentaris com aquests, també.


L’HIPERBÒLIC

4

REPORTATGE

La nit més Hiperbòlica Francesc M. Rotger

arrels. Viatjarà fins el mar Carib, on trobarà totes les respostes a les seves preguntes.

Per què escrius? Perquè és com una font que no puc tapar. No escric sempre, ni molt menys. Ni tan sols quan estic trist o tinc un dia gris. Simplement és una força que em surt de dins i l’utilitzo quan cal. Escric perquè m’agrada, perquè m’apassiona crear altres móns i poder distreure els demés amb les meves històries, perquè els personatges em neixen a dins sense que jo ho pugui evitar.

Creus que els premis són una bona eina per publicar i ser conegut?

Bona música de jazz, bona representació d’autoritats, bon cava i boníssims canapès, i molts de bons amics que, per segon any consecutiu, no es volien perdre la festa de lliurament dels Premis Hiperbòlic. Què més es pot demanar? Sa Riera, aquest edifici de la Universitat de les Illes Balears que trobau vora el vell camí d’aigua que ha vist segles i més segles de la història de Palma, era el lloc triat per a aquesta trobada. El primer premi que es lliurà fou el de periodisme. En nom d’un jurat compost per Júlia Rubí (cap de premsa de la Conselleria d’Economia del Govern) i Bartomeu Homar (director de Relacions Externes de la Fundació Teatre Principal de Palma), Margalida Adrover (tècnica de Cultura de l’Ajuntament d’Inca) revelà el nom del guanyador: Pere Antoni Pons, per “Formentera i la posmodernitat”.

res per La descoberta del patrimoni. Viatges decimonònics i patrimoni historicoartístic a les Balears. El jurat, compost pel pedagog Jaume Sureda, Joan Company (director de la Coral Universitària) i el geògraf Climent Picornell (que puja a la tarima per a llegir-ne l’acta), atorgà també una menció especial a Diabolus in musica, de Francesc Vicens. El guanyador del premi de narrativa és català i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Joan Serra Montagut va néixer a Barcelona l’any 1986. Actualment, estudia 3r curs de Periodisme a la UAB, 1r curs de la Menció en Estudis d’Amèrica Llatina i 1r curs del graduat Superior en Estudis Internacionals i Interculturals. Ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació i amb només 20 anys ha rebut el premi Hiperbòlic de Narrativa.

Satisfet amb el premi? A continuació, la narrativa. Sebastià Bennàssar, guanyador de la primera edició i membre del jurat d’enguany, juntament amb Maria Antònia Ferragut, de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i el catedràtic de Literatura Oriol Mas, donà a conèixer el nom de Joan Serra, autor d’Un minut al paradís. Arribà el moment dels guardons d’investigació. En Ciències, el jurat que integrava l’economista Francesc Sastre, el biòleg Antoni Bennàssar i el matemàtic Llorenç Valverde (portaveu) decidí premiar Ruth Garí pel seu treball Estudi de la xarxa de dominis a Internet de les Illes Balears. I, per fi, el Premi Hiperbòlic d’Humanitats i Ciències Socials, que guanyà Francesca Tugo-

Sempre que es rep un reconeixement, per petit que sigui, un se sent molt orgullós i satisfet. Quan es tracta d’un premi com l’Hiperbòlic, la il·lusió encara és més gran, ja que es tracta d’una aposta més ferma per la teva obra i d’un premi de més pes.

Un minut al paradís. Aquest és el suggerent títol de la novel·la amb la qual has guanyat aquest premi. Explica’ns què hi trobarem en llegir-lo. Un minut al paradís tracta de la possibilitat de fer un gir i canviar de vida, de les oportunitats per canviar de rumb, de la recuperació dels nostres fantasmes i dels nostres orígens, de la força del passat i l’esperança del futur, de l’amor que dura tota una vida, de les ferides de la guerra... Només es viu un cop. La vida

és un paradís i només ens hi estem un minut. Tan sols un minut, i cal gaudir-lo al màxim. En Mateu, un jove ric que ho ha tingut tot a la vida, descobreix algunes coses del passat de la seva família que fan trontollar l’estabilitat de què gaudia fins llavors. Per diversos motius, decideix emprendre l’aventura de la seva vida i cercar una part molt important de les seves

I tant! Suposo que la tasca d’escriptor s’ha de separar, èticament, de la vessant més mercantilista, però els premis ajuden, sens dubte, al fet que algú reconegui el teu esforç.

Per ser un bon escriptor s’ha de ser primer un bon lector. Per què? Aquesta frase és certa completament. El fet de llegir et construeix mentalment una estructura que et permet aprendre noves llengües i, sobretot, escriure amb correcció i coherència.


L’HIPERBÒLIC

5

BOCA A BOCA Josep M. Huertas Clavería, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya

“El pastís de la publicitat encara dóna per a tothom“ Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Nota: Aquesta entrevista va ser realitzada per l’ACPG dues setmanes abans del traspàs del prestigiós periodista i Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Josep M. Huertas Clavería (Barcelona, 1939 - 2007) va iniciar la seva carrera al setmanari Signo per seguir després en diferents diaris barcelonins (El Correo Catalán, Tele/eXpres, El Periódico, Diari de Barcelona, La Vanguardia…). Va ser director d’Oriflama. Va publicar, en solitari o amb altres autors, més de 50 llibres sobre joventut, moviment obrer, Barcelona, periodisme… Els seus darrers llibres són Mites i gent de Barcelona i Una història de ‘La Vanguardia’. Va rebre el guardó Ofici de Periodista per la seva trajectòria professional. Fou escollit Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya en les darreres eleccions celebrades el passat mes de maig.

Quina valoració fa de la situació actual de la premsa escrita? No tinc una visió catastrofista sobre el futur de la premsa escrita malgrat la cantarella constant de l’«anem malament». La premsa escrita no creix enlloc al món i el nostre país sempre ha tingut, en general, uns índexs de lectura baixos. Per altra banda, cada vegada tenim més mitjans no convencionals per informar-nos. Com creu que ha afectat l’aparició de la premsa gratuïta en aquest context? Quan el meu fill era adolescent només llegia còmics i davant de les crítiques jo sempre deia que l’important era que llegia. Llegir és un hàbit important que s’ha d’adquirir i hi ha gent que només llegeix aquest tipus de premsa, per exemple, molts immigrants, com veig quan vaig en metro. Si només vols informació, sense anàlisis aprofundides, aquests diaris te la donen. Jo crec que tot suma, i si van sortint diaris gratuïts deu ser perquè els va bé, que el pastís de la publicitat encara dóna per a tothom. Més enllà dels tiratges massius, el nostre país és un cas únic al món pel que fa al nombre de capçaleres gratuïtes d’àmbit

local o comarcal... Sí, ja fa uns anys que s’ha produït una important professionalització de la premsa en aquest àmbit i, justament, aquí l’impuls vindria d’un pastís publicitari que res té a veure amb els que comentàvem abans: els anunciants que tenen un públic local i a qui no serviria de res anunciar-se per a públics allunyats del seu entorn més immediat. A això cal afegir la vitalitat de moltes ciutats mitjanes, capitals de comarca.

La professionalització de la premsa comarcal i local és un fet” Quina incidència té aquesta premsa en la professió? Sovint els periodistes tendim una mica a mirar-nos el melic i som uns grans coneixedors del que fan altres professionals de la nostra secció però no anem més enllà. Recordo que un dia vaig felicitar un cap d’esports que havia fet una molt bona crònica sobre un partit i la seva resposta va ser: però com és que em llegeixes, que no estàs a les seccions de Barcelona i cultura? Amb aquesta perspectiva s’entén que molts periodistes de grans mitjans no es mirin mai la premsa comarcal, i això és un error. Perquè a la gent el que li interessa és el que passa al món i el que passa al costat de casa seva. I al Col·legi, quina presència hi tenen? Hem creat la Comissió de Nous Mitjans pensant, entre altres, en aquesta premsa: gratuïta, comarcal, etc. De fet, jo vaig participar activament en la gestació de la primera trobada de premsa comarcal que es va fer a Canyamars (Maresme), l’any 1981, que fou clau per iniciar el seu procés de modernització i professionalització.


L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

Troba resposta A vegades, l’excés d’informació fa que ens perdem en molts aspectes del dia a dia, com poden ser habitatge, feina, formació, etc. Per posar-nos una mica a lloc i ordenar tot aquest flux de dades, hi ha els Punt d’Informació Juvenil (PIJ), espais que ens proporcionen l’ajuda i l’assessorament que necessitem. Per saber-ne més coses hem fet unes quantes preguntes al Juanjo Sánchez, un dels tècnics de joventut de Suport a la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil.

als teus dubtes

Què és un PIJ? És un servei públic i gratuït que ofereix als joves una informació contrastada relativa a tots els àmbits del seu interès, facilitant una presa de decisions meditada, orientant i assessorant les seves consultes. Què ofereixen? Als PIJ s’ofereix una oferta informativa i d’assessorament a mida de les necessitats que el jovent té en aspectes concrets, temporals o de manera continuada, com estudis (formació reglada o altres activitats formatives) o suport a la recerca de feina i/o d’habitatge. També informen de les activitats socials dels i les joves en l’àmbit de la participació, en oci, cultura, lleure, viatges... I finalment, en alguns PIJ es pot trobar altres tipus d’informació especialitzada en salut, drogues, sexualitat, i serveis de tramitació de carnets per a joves, autoconsulta d’internet gratuïta, organització de tallers, cursos, xerrades… On els podem trobar? A totes les comarques de Catalunya hi ha algun PIJ, però es poden consultar tots al web de la Secretaria de Joventut: www.gencat.cat/joventut. Hi ha una base de dades de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil on trobaràs els Punts que estan a la teva comarca i, si n’hi ha, al teu municipi. Quants n’hi ha a Catalunya? Actualment, formen part de la Xarxa, 288 Punts d’Informació Juvenil. La Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil permet que els PIJ rebin tota la informació que es genera al municipi, comarca, i arreu de Catalunya, així com les pròpies accions que des de la Secretaria de Joventut s’impulsen per donar resposta a les necessitats comunes dels joves d’arreu del territori. Quins horaris fan? Depèn del PIJ, però molts fan horari de tarda, per facilitar que els joves i les joves hi puguin anar desprès de l’horari lectiu o laboral. En tot cas, per veure l’horari concret de cada Punt, es pot consultar la base de dades de la web de Joventut.

+ informació Punt d’Informació Juvenil Per saber quin és el PIJ que tens més proper o saber-ne el seu horari, pots consultar-ho al web: www.gencat.cat/joventut.

Parlem-ne! “Estar al PIJ és realment gratificant” Si teniu algun dubte, esteu perduts en algun tema, si allò que necessiteu són respostes útils, els Punts d’Informació Juvenil són el vostre lloc. Però, què hi puc trobar? La Càrol Belinchón és una de les informadores juvenil al PIJ del carrer Calàbria de Barcelona. - Quin tipus d’assessorament proporcioneu al PIJ? En la franja de joves d’entre 25 i 35 anys, podríem dir que a part de temes de formació i voluntariat, hi ha moltes consultes sobre habitatge i feina. - I com hi treballeu? En temes de treball, els adrecem a l’Oficina Jove de Treball. Allà hi ha una borsa laboral i els assessoren de com fer un currículum, etc. I pel tema d’habitatge, informem sobre

els ajuts a l’abast dels joves en lloguer i/o compra i els pisos de protecció oficial. - Però al PIJ també feu xerrades i altres activitats… Regularment oferim xerrades de temes d’interès per als joves com per exemple, camps de treball o formació. També acollim visites d’estudiants dins del programa Pack Escoles d’activitats pedagògiques de la Secretaria de Joventut. A més, ens encarreguem de la tramitació dels carnets d’alberguista i del carnet d’estudiant internacional, i oferim informació sobre els serveis i activitats de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT). - Realment sou una gran ajuda! La veritat és que sempre busquem una solució per a què la persona trobi una resposta als seus dubtes i consultes. Quan et ve algú que has assessorat i et diu que l’orientació que li has donat ha funcionat és realment gratificant. - I d’on treieu la informació? Per una banda s’han elaborat, al llarg dels anys,

unes fitxes informatives de cadascun dels temes que es consulten, amb les preguntes més freqüents que ens fan els joves. Internet també va molt bé perquè cada vegada hi ha més informació i, per descomptat, la relació de les mateixes persones que treballem aquí i el contacte que tenim amb altres departaments de la Generalitat, ens locals i altres institucions.


L’HIPERBÒLIC

7

CIÈNCIA

Les plantes, un univers de color Us heu fixat mai que la natura està plena de color? Les plantes conformen un ventall colori increïble que podràs conèixer i tocar al Jardi Botànic de Barcelona. Aquest 2007 se celebra l’Any de la Ciència i tots els museus científics de la ciutat i de l’àrea metropolitana de Barcelona han creat un tiquet d’entrada conjunta anomenat “Tiquet Ciència”. Dins d’aquest marc, els set museus han preparat “Colors i Ciència”, un seguit d’activitats científiques gratuïtes entorn del color que se celebrarà cada mes en un espai diferent. Aquest mes d’abril li toca el torn al Jardí Botànic de Barcelona, que ha preparat un seguit d’activitats plenes de color. L’objectiu és que tots els visitants descobreixin els colors amagats de les plantes, els secrets de les plantes tintòries o els bolets que serveixen per tintar, entre d’altres. Podreu gaudir de tots aquests tallers els diumenges 15, 22 i 29 d’abril d’11.30h a 13.30 h. Seran gratuïts i només s’haurà de pagar l’entrada al museu els dies 15 i 22 (l’últim diumenge de mes és gratuït), que és de 3 euros, amb preus especials per a grups i per a estudiants.

El Jardí Botànic de Barcelona és una institució municipal al servei de la societat. El Jardí preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món i actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista, promou el coneixement a través de les seves activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d’aficionats a professionals en general, i per a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, es promou la sensibilització del ciutadà cap el coneixement i el respecte a la natura.

El misteri del blau

De la planta a la roba

El blau és un color amb molta història i el més difícil d’aconseguir en el medi natural. El perquè a aquest estrany fenomen el podreu descobrir al taller “El color blau del pastell”, planta de la qual se n’extreu la pols o concentrat que s’utilitzarà per tintar. Descobrireu com de resistent és tant a la llum com al rentat. Les plantes amaguen molts secrets…

Així s’anomena una altra de les propostes que el Jardí Botànic ha preparat per als diumenges del mes d’abril. La nostra roba combina diferents i molts variats colors, però què hi tenen a veure les plantes? Doncs molt si tenim en compte que en aquest taller descobrireu moltes plantes tintòries que es poden utilitzar per dotar de color els teixits i la manera com aquests passen del medi natural a la roba. També podreu veure fotografies d’insectes, líquens i bolets que també s’han fet servir per tintar.

Plantes amb color i molt més Roja, pastell, ginesta, gabarró… Aquestes són només algunes de les plantes tintòries del Mediterrani que es poden utilitzar per posar una mica de color al teixit. Després d’experimentar amb el color blau i de descobrir com els colors passen de la planta a la roba, també hi haurà temps per parlar dels fixadors naturals, de les plantes tintòries d’altres països, dels bolets que serveixen per colorar i mil temes més que no et deixaran indiferent. El Jardí Botànic és l’aparador perfecte per conèixer tots els secrets de medi natural.

Els horaris varien segons l’època de l’any, però sempre obren a les deu i tanquen entre les cinc i les vuit de la tarda. L’últim diumenge de mes és gratuït. Més informació:

www.jardibotanic.bcn.cat


L’HIPERBÒLIC

8

LA CONVIDADA

Bibiana Ballbè, periodista

Necessitem una mica de silenci” Anna Salarich, anna@edicat.net Fotos: Ivan Giménez

Si el silenci tingués una imatge, aquesta seria la de la Bibiana Ballbè. Aquesta terrassenca riallera presenta des de fa més de 3 anys un dels programes estrella de la televisió catalana: “Silenci?”. Tot i això, la seva carrera va començar a Alemanya. - Què hi feies a la televisió alemanya? Doncs, resumint: vaig acabar la carrera, vaig demanar una beca per fer el projecte a Alemanya i me la van donar. Vaig estar allà fent-lo i un cop vaig acabar, vaig entrar de becària a la Viva (que seria com la MTV alemana). D’allà, em van agafar com a redactora i de redactora a presentadora durant cinc anys. - I no vas tenir problemes amb l’idioma? Tot i que en sabia una mica, no estava gaire preparada. Però bé, de seguida em vaig fer un nucli d’amics alemanys i el vaig aprendre bastant ràpid. Les ganes de treballar a la VIVA també van fer que anés més ràpid perquè era una cosa que en el seu moment m’interessava. Quan tens un objectiu i se’t posa una cosa al cap… - Després vas anar a parar al “Silenci?”. Què té el programa que agrada tant? Primer, és un dels primers programes que s’ha fet de tendències, però no d’una tendència pura i dura, sinó que ho barreja molt amb un format d’entreteniment. I segon, la fórmula cultura més entreteniment és una fórmula que funciona. - I per què “Silenci?”? Per diferents motius. Primer, amb l’interrogant al final, ens preguntàvem si realment avui encara hi ha lloc per al silenci a la televisió, quan sembla que tot són crits i a qui crida més és a qui més s’escolta. Hi ha temps per reflexionar? D’altra banda, també es pot fer una altra lectura: hi ha molt soroll a nivell cultural. És a dir, artistes, il·lustradors, fotògrafs… hi ha com molt rebombori. Aquí també demanem un moment de silenci per reflexionar. - A la redacció, teniu moments de silenci? Pocs, perquè som tots molt sorollosos! (riu) - Sou molta gent al programa? Som pocs… debem ser uns deu.

- I amb tanta poca gent, com us ho feu? És difícil, però és una mica el secret perquè és un programa que el fem tot entre nosaltres, és a dir, el director també fa de redactor i si cal, fa de muntador, el realitzador, si cal, també pensa preguntes… És una mica la màgia del programa que traspassa la pantalla. És un programa fet entre amics i fet amb molt d’amor.

Fa dos anys que anem darrera l’Spike Jones” - Alguns dels vostres reportatges són realment sorprenents. D’on els treieu? Hi ha un tema de recerca a través d’Internet, revistes, televisió,etc. I deprés hi ha una altra opció i que és que tu, a vegades, quan entrevistes un personatge, ell mateix et remet a noms o llocs, que investigues i que acabes veient que tenen cabuda al programa. - Algun personatge difícil d’entrevistar? En el seu moment va ser molt difícil fer els Strokes. Van ser setmanes i setmanes, me-

Tal com raja Nom complet: Bibiana Ballbè Serra Lloc i data de naixement: 28/09/1977 a Terrassa Quin és el teu pitjor defecte? Que sóc imprevisible, fins i tot per mi. I la millor virtut? L’optimisme. Quin és el teu programa de tv predilecte? “A dos metros bajo tierra”. I allò que més odies? No soporto els concursos, m’avorreixen. El teu color predilecte: Verd. El plat que cuines millor: Truita amb formatge. L’última pel·lícula que has vist: Maria Antonieta. La cosa que valores més en una persona: La intel·ligència. A qui t’agradaria entrevistar al silenci? Spike Jones.


L’HIPERBÒLIC

9 sos i mesos d’anar-hi al darrere i com tot, és més difícil, però també et fa més il·lusió. Ara de moment, el difícil és l’Spike Jones, que portem ja un parell d’anys al darrera. - També fas la secció d’”Impactes Visuals” a “El Club”, de l’Albert Hom. T’agrada el format de magazine o prefereixes el “Silenci?”? És que són formats totalment diferents. Una cosa és “Silenci?” on faig de presentadora estàndar i de guionista d’una temàtica que m’interessa molt com la fotografia, la moda, el cinema,etc. I l’altra, “El Club”, on gaudeixo molt del registre que tinc perquè és molt més natural, molt més espontani i em permet crear a un altre nivell.

A “Silenci?” som una família. És un programa fet amb molt d’amor” - Tens algun altre projecte entre mans? A Madrid també estic fent “Noche sin tregua” que es un late show on faig les col·laboracions de tendències. Un cop al mes vaig a Madrid i gravo les 3 o 4 collaboracions. - Coneixent tant tipus de programa, quin seria l’ideal de la Bibiana Ballbè?

Ahh… (pensa) És que és difícil perquè ara estic fent tres coses que m’agraden molt. “Silenci?” m’apassiona pel contingut; “El Club” té el directe i em dóna peu a crear una mini secció amb una part molt gran de creativitat, i “Noche sin tregua” és més gamberro, més desenfadat, és a les 12 de la nit i et permet treure la part més canyera. Potser seria un mix de les 3 coses. - Com que et deuen haver demanat mil cops una imatge de silenci, nosaltres et demanarem quin soroll et molesta més. Un que em molesta bastant són els nens petits quan ploren. El meu instint maternal encara no ha sortit.


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

ment només n’hi ha al tercer perquè van dir que no hi havia prou demanda. Jo la utilitzo, no tinc rentadora. La resta d’espais comuns (un a cada pis) estan buits. Se’ns va dir que féssim propostes, després van venir d’una entitat que havia de gestionar aquests espais comuns i van passar una enquesta i després ja no hem sabut res més. Quina valoració en fas de tot plegat? Faig una valoració positiva. Malgrat els primers problemes que hi va haver d’acabats (per exemple, em va caure la pica, o filtracions d’aigua), de manca de respostes i uns primers problemes de robatoris al pàrquing, tinc una bona experiència. Aquest lloguer baix m’ha permès estalviar i ara podré anar a viure amb la meva parella.

Anna Collado,

11

sort perquè em va tocar el que volia, al meu barri de tota la vida. El problema de l’habitatge en el teu cas encara deu ser més greu? Sí, ens és més difícil emancipar-nos. Molts joves troben el seu primer pis en edificis antics, sense ascensor, més assequibles. Aquesta possibilitat no la tenim nosaltres. Hem de trobar un pis adaptat, sense escales d’entrada, amb facilitat d’accés. Està tot ben previst al pis i a l’edifici? Falten alguns detalls... La bústia està

massa alta, igual que passa amb l’intèrfon. Va ser fàcil entrar-hi a viure? Es va allargar l’espera (més d’un any). Jo vivia al costat i el veia acabat, al menys per fora. I cada

dia que passava em preguntava: quan hi podré entrar a viure?

viu a la Sagrera PERFIL Edat: 33 anys Nascuda a: Barcelona Activitat professional: gerent de la federació Ecom (associacions de persones amb discapacitats físiques), exdirectora del Casal d’Associacions Juvenils “Transformadors”

Veu difícil trobar un pis adaptat per a ella quan se li acabi el contracte T’esperaves que et toqués? Jo ho tenia una mica més fàcil a causa de la meva discapacitat (distrofia muscular). Sempre hi ha una reserva de pisos adaptats per a persones amb discapacitats. Quants són? Hi havia 43 pisos dels poc més de 1.000 que es sortejaven. (Com a mínim ha de ser un 2%.) Però vaig tenir molta

Què pagueu? Uns 255 euros amb pàrquing inclòs. Per a mi poder accedir a un pàrquing és bàsic perquè necessito el cotxe per desplaçar-me per la ciutat. No puc pujar als autobusos i moltes estacions de metro no tenen encara ascensor. Com t’esperaves la vida en aquest edifici? Es venia molt el tema dels espais comuns. Però aquí no hi ha res comunitari. Ni l’espai de la rentadora que tenen a altres promocions. Ens vam organitzar al principi per uns problemes amb el pàrquing, però un cop es va solucionar es va acabar. Cadascú fa la seva i és molt tranquil. Hi ha una oferta de pisos adaptats? No.

Sempre hem demanat que les borses d’habitatge jove recullin informació sobre l’accessibilitat, però l’únic que diuen és si hi ha ascensor o no. T’has de buscar la vida.

Quina valoració en fas de tot plegat? Estic supercontenta. Jo vivia amb la meva mare, i hi estava molt bé, però tenir un espai propi et dóna molta independència. Hi ha una edat en què ets massa gran per anar a compartir pis i anar a viure sense una parella és impossible donat els preus de l’habitatge. Per a mi, el problema vindrà quan

s’acabin els cinc anys de contracte.


L’HIPERBÒLIC

12

REPORTATGE

El retrobament dels infants perduts

Anna Salarich, anna@edicat.net

“Com pot la inocència convertir-se en destrucció? Qui t’haurà robat el món en un tret? Qui ha posat preu a la teva vida?”. Així canta David Bisbal en un dels últims treballs per donar a conèixer la barbàrie dels nens soldat. Amb més de 250.000 casos arreu del món, UNICEF i altres organitzacions mundials s’han reunit a París per intentar erradicar l’ús de nens i nenes en grups i forces armades.

Les seves veus

La definició estricta de nen soldat és “qualsevol nen o nena menor de 18 anys que és reclutat per un exèrcit o grup armat”. Així ho explica Víctor Solé-Sala, president d’UNICEF a Catalunya, que matisa: “Reclutar, però, seria una paraula molt light. Allò que realment fan és segrestar-los i després fer-los passar per un sistema d’explotació i de preparació brutal”. Solé-Sala és un home afable, amb uns profunds ulls blaus que contrasten amb la duresa de les seves paraules: “Els fan les coses més inimaginables”. Quan se li demana per què agafen els nens, contesta que els nens els són útils perquè són molt manejables, molt

impressionables i perquè també poden ser utilitzats com a objectes sexuals. “Per exemple, a la guerra entre Iran i Irak, utilitzaven els nens com a escuts humans. Se’ls anomenava “Nens Màrtirs” i a cada casa n’hi havia un”. La xifra de nens soldat que hi ha arreu del món s’escapa una mica perquè hi ha països que no donen dades, però s’estima que poden ser uns 300.000. D’aquests, però, 95.000 estan en programes de reinserció i 6.000 ja s’han incorporat a la societat, tot i que el procés no és fàcil perquè “estan completament traumatitzats i moltes vegades la mateixa comunitat es vol venjar per tot allò que han fet”. El procés

per treure els nens dels exèrcits o grups armats comença per buscar-los, identificarlos i protegir-los. Després se’ls sotmet a diverses sessions sobre traumatismes per a què percebin afecte. El president d’UNICEF a Catalunya ho explica així: “Un cop trets del grup i treballats tots els seus traumes, s’identifica la seva família per començar la reinserció amb ella, amb l’escola i amb la societat en general. En aquest sentit - continua – ens ajuden molts els líders religiosos i, sobretot, les dones líders religioses perquè han participat molt en el conflicte i són les que faciliten la sensibilització a la societat”. El cas de les nenes,

“Després d’això, els rebels s’han convertit en la meva família i tot el que faig ho faig per complaure el meu pare, el comandant”. Daniel, Llibèria. “He vist gent amb les mans tallades, una nena de 10 anys violada morir, homes i dones cremats vius… Tantes vegades he plorat dins del meu cor que no sé plorar obertament”. Sarah, Sierra Leone. “El meu rol va començar portant una torxa per il·luminar als grans. Més tard, em van ensenyar a fer servir les granades de mà. Un mes després, portava un fusil AK47 i un G3”. Georges, Burundi.


L’HIPERBÒLIC

13 però, és diferent. Com comenta Solé- Sala: “Les nenes sempre tenen les de perdre i són les que s’emporten la pitjor part. El 50% de les que es treuen dels exèrcits o grups armats estan embarassades. La majoria d’elles han estat violades, utilitzades com a instrument sexual per al grup i, fins i tot, infectades de la SIDA, i la seva comunitat no les accepta, per impures”.

El principi del fi El nombre de nens soldats no es pot determinar. Hi ha alguns països que no volen facilitarne les dades i això complica molt les coses a organitzacions que, com UNICEF, lluiten contra el reclutament infantil en exèrcits o grups militars. Fent front a tots els contratemps, aquesta organització juntament amb altres ONG’s s’han reunit a París per crear un nou quadre d’actuacions anomenat “Els principis de París”. Aquests són una ampliació dels acords que es van escriure a favor dels drets dels infants el 1997 a Ciutat del Cap, a Sudàfrica. A grans trets, aquests principis serviran de base per a la creació de programes de protecció, d’alliberament i de reinserció duradora dels nens soldats. Igualment, dos passos endavant molt importants, com explica Víctor Solé-Sala, president d’UNICEF a Catalunya, són “la inscripció dels nens i nenes per a què se sàpiga que existeixen i no els puguin manipular sense compassió, i el fet que el tema

La feina d’UNICEF

dels nens soldat hagi passat al Consell de Seguretat de la ONU. Aquest en fa un gran seguiment, treballant en 3 punts: arribar a la pau, construir la pau i mantenir la pau”. A la pregunta de si l’existència de nens soldat es pot erradicar, Solé-Sala ho té clar: “Sí, i tant! Quan s’acabin les guerres. Mort el gos, morta la ràbia”. Tot i aquest innat

optimisme, però, reconeix que el tema és complicat i que hi ha molts països amb sistemes militars instaurats que no participen ni col·laboren en donar als nens la infància que es mereixen. La llum al final del túnel es veu, hi ha normes cada vegada més estrictes, tant en l’àmbit territorial com en protecció. El responsable d’UNICEF a Catalunya sentencia que “a París, tots hem dit prou”.

“Totes les nostres accions contribueixen a que la infància desenvolupi plenament el seu potencial” UNICEF, amb més de 60 anys d’història, té la missió de fomentar i protegir els drets de la infància mitjançant programes que els ajudin a sobreviure i a desenvolupar-se plenament fins arribar a l’edat adulta. També subministra medicaments essencials, vacunes i materials per a l’educació, l’atenció en la salut i les situacions d’emergència.


L’HIPERBÒLIC

14

PASSATEMPS

CALAIX DE SASTRE

HORÒSCOP ABRIL

HUMOR

Aquest és l’horòscop per a tot el més. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex symbol, i no per això ho deixes de fer.

Àries AMOR: És un mes difícil. No saps si triar alt o baix. A CASA: Els teus pares, de sobte, et diran: “No et ratllis”. ESTUDIS: El teu profe, també.

Taure AMOR: La teva parella ideal et parlarà. A CASA: La teva parella ideal et trucarà a casa. ESTUDIS: La teva parella ideal no va al teu insti. Llàstima.

Bessons Dibuixant

AMOR: Estimes a tanta gent... A CASA: No entendran que estimis tanta gent i que sempre, per això, hagis de sortir de festa. ESTUDIS: Tampoc entenen perquè has de parlar tota la estona, a les classes, amb tothom que estimes.

HORITZONTALS: 1. Com un recompte però més cru, car té conseqüències. I aquest comptaria en contra / 2. Part del vaixell on van els llibres. Comentari del crític amic / 3. Pilar prim. Fa de mal cridar: “un aperitiiiu!” Dels Andes als nòduls / 4. És al card com a la pedra en Pierrot. Intern, i sovint furibund / 5. Lletra d’agència. Peça musical abans que cap altra cosa / 6. Rodaments de cap previs als abocaments. Unitat de mesura del petroli, tal com raja / 7. Tuberculós (amb alguna cosa de metafísic). Llàstima per l’escultura de Miquel Àngel / 8. Darreries de març. Si és en Jaume, ja és raspós, ja. Pilota a l’olla / 9. Períodes que duren les companyies elèctriques. No mulles de grans, ans de rosada / 10. Els últims anys que hem completat. Enmig de la foscor / 11. Els ebenistes l’usen amb ímpetu. Avantpassat basc però més baix / 12. Ve sense ni cinc. Deixa marques dels capcirons per l’altra banda. Projectil xampanyesc / 13. Acudit sobre la reducció del Gaig. Gustà fins a les últimes conseqüències. VERTICALS: 1. Fàbrica de terratrèmols. Degustació de degustació / 2. Abracen en Salvador. Doni una forma força antiquada. A la punta de la llengua / 3. Es prenen les cartes amb professionalitat. País africà vist des de la Costa d’Ivori / 4. Incursió ràpida a fi de malmetre el radi. Encara que siguin de coll alt es posen per baix / 5. En opinió del fantasma. En calen uns quants per fer un ruble. El mossèn no l’ha escoltada mai / 6. El més pur és la vida mateixa. Blancs de cabells (de tant fumar xocolata?) / 7. Al coixí de la Isabel Lloreda Roís. És part de la sabatilla, concretament el material. Anima de quisso / 8. Nus de poca importància. Modifica les circumstàncies a l’alça / 9. No gaire igualtat. N’és la planta que té tubercles. Raja fotent-li un roc / 10. Aquelles cançons que van quedar al calaix. Quina tos més estranya! / 11. No, no podrida; peixada, alimentada. És car, però si vols baixar la barca a mar el necessitaràs / 12. Oh, ja ho crec, es refereix al fèmur! És tan tafaner que ho sap tot d’oïdes.

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1

E

S

C

R

U

T

I

N

I

2

P

R

O

A

E

L

O

G

3

I

R

I

C

A

R

D

4

C

A

R

D

O

T

5

E

F

E

P

R

E

6

N

A

U

S

E

E

S

7

T

I

S

I

C

8

R

Ç

E

S

9

E

O

N

S

N

O

R

I

B A

10 11

D

12

E

13

G

A

G

11

12

13

N

O

I

O

S

N

D

S I

U

T

E

R

L

U

D

I

B

I

D

O

A

T

P

I

E

T

C

A

B

R

E

A

R

R

O

S

A

N

T

E

S

E

T

U

V

A

J

E

T

I

D

A

S

S

A

B

AMOR: Com a llunàtic, només t’enamoraràs de nit. A CASA: Per Internet, també t’enamoraràs de nit. ESTUDIS: Tantes nits d’amor, et passaran factura.

Lleó AMOR: Vols dir-li a qui t’agrada que t’agrada. A CASA: El teu pare no vol que li diguis per telèfon, la factura ha pujat molt aquest mes. ESTUDIS: Estudia com dir-li, és important.

Verge AMOR: Ama l’amor. A CASA: Ama la mama. ESTUDIS: Ama el llibre de text, és possible.

O E

S

S

C

S

C

O

T

A

P

O

R

I

Balança AMOR: La teva parella t’ha dit que ets la persona més maca del món. A CASA: Els teus pares, també. ESTUDIS: Tu li has dit als teus professors.

Escorpí AMOR: Per fi, et conviden al cine. A CASA: Tot com sempre, Internet encara no funciona. ESTUDIS: Un gran mes, no hi ha exàmens.

Sudoku per SudokusWeb.com Sagitari

Difícil

SUDOKU

Fàcil

Per Pau Vidal

MOTS ENCREUATS

Cranc

AMOR: Els sagitaris sou així. A CASA: Si els teus pares fossin sagitari entendrien més coses. ESTUDIS: Per sort, el profe de mates és sagitari (o no).

Capricorn AMOR: La teva parella és sagitari. A CASA: No veuen com ho passes de malament, amb un sagitari. ESTUDIS: Això afecta els estudis, sens dubte.

Aquari

Difícil

Fàcil

13

G E

12

D

11

Peixos AMOR: Tens sort, la teva parella t’ajudarà en tot. A CASA: Els teus pares, també. ESTUDIS: Nietzsche, encara més.

10

A

A B O

N O

E

9

Ç

R

8

I

T

7

A

N

6

F

E

5

C

4

G

I A

N

A J E R

U

I S

E R R

I

3

O

R

P

2

S

E

1

3

2

C 4

T A

S E

S

E

I 5

N C

C E O C

A R

T A

S P

D

S

6

I

E R

T R A

T 7

E R B I

S E

T A

A

L I 8

N 9

S

S O R E U T

D O

O T

A B

L U

R

B

D V

P E

U

S

U

E

E T I D E I

I 10

C S

S N

G

R A

C S O

A D

T O

I R D O N

11

I P O

12

I S S O 13

solucions

Passatemps

AMOR: El teu amor farà aigües, coses de ser aquari... A CASA: El teu aquari cada vegada és més gran. ESTUDIS: Estàs molt despistat, però l’aigua no arribarà al riu.

Si hem encertat més del 0,7 %, truca’ns si us plau. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu. Astròleg Llunàtic, llunatic@edicat.cat


L’HIPERBÒLIC

SEXE

“Obre les portes... si estàs calenta” La música és un món molt creatiu per parlar de sexe. Per això, en aquesta ocasió hem volgut retre un petit homenatge a algunes de les cançons més calentes que hem tengut el plaer d’escoltar en algun moment de les nostres vides.

“Suéltate el pelo... y luego si quieres, el sujetador” (Hombres G). El missatge d’aquesta cançó és que perdis la por ja! No siguis tan composta ni tan políticament correcta, perd els papers i allibera’t, destapa’t, lleva-t’ho tot!

“La meva vida sexual és com la de qualsevol peix, que neda per la peixera i no es menja res de res” (Wilside). Hi ha moments en què aquesta cançó es pot convertir en la banda sonora de la teva vida. Si és el teu cas, espavila! Menjar és important, sinó, no posaràs ous...

Però si hi ha algú que ha fet del sexe el tema estrella a les seves cançons, aquest és El Chivi (“Yo soy El Chivi... que no enteras, no digas más y enséñame las peras”, “Soy un pervertido, soy un pervertido, cuando menos te lo esperas ya te la he metido...”).

“Penetrar tu sexo… por delante y por detrás” (Sopa de Cabra). Sí, senyor. Aquí ho volem provar tot. Ara bé, a les al·lotes ens fa respecte la part de darrere, però no sabem perquè als homes els forats negres els facscinen, què tendran d’especial? Que és més estret? “Calent, calent, sempre tan calent” (Els Pets). No podem reprimir els nostres instints, negar-ho seria un error. Que la fortor ompli els vostres cossos! “Y hace un momento que me ha dejado aquí en la ladera del Tibidabo la última rubia que vino a probar el asiento de atrás” (Loquillo y los Trogloditas). Més d’un segur que ha viscut aquesta situació. L’al·lota va allà a “provar” el seient, a veure si és còmode o no, és la prova de foc per saber si tens o no un bon cotxe, encara que ja sabem que en certes situacions un llit s’agraeix, i així t’evites “els cops” del cotxe... Perquè, és clar, “Qué difícil es hacer el amor en un Simca 1000” (Los Inhumanos). Després de fer les feines sempre et quedaran les ferides de guerra, blaus per les cames, el canvi de marxes que se’t clava allà on no dic, el cap arrebatat pel vidre... En fi, tota una experiència, és com si t’haguessin tupat. I quan te’n vols anar, ah, no, no hi veig, els vidres tots entelats. “Ay, Dolores, siempre me la pegas con don Bruno y don Simón” (Siniestro Total). Què hi farem, la naturalesa humana és promíscua, moltes vegades aquesta sensació s’anomena fortor mal duita. De tant en tant, tens aquella necessitat de tirar-te damunt del primer que passa. Recordem també la frase: “Si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores, que es una chica muy guapa y amiga de hacer favores.”

“Bebiéndome tus besos, fumándome tu aliento, esnifando en tus adentros, comiéndome tu cuerpo...” (La Vereda). Aquesta cançó és un vertader poema, olé! “Sex machine” (James Brown). Tot un clàssic, la màquina del sexe. A més, aquest és el millor exercici per cremar allò que et sobra. Estaràs fet/a un figurí. “Quisiera ser un pez, para tocar mi nariz en tu pecera, y hacer burbujas de amor por donde fuera… pasar la noche en vela, mojado en ti…” (Juan Luis Guerra). El més espectacular d’aquesta cançó no és voler tocar res amb el nas, no, ni segregar sucs en forma de bimbolles, és clar que no, sinó la darrera metàfora, passar la nit en dansa, banyat en tu, vol dir que estarà tota la nit de correguda? Qui és aquest fantàstic amant? Que ens l’enviïn, el volem. “Lo estás haciendo muy bien. Ahora te

debes callar y vas a saborear el exquisito manjar que pongo en tu boca sé que me harás disfrutar...” (Semen Up). Això de les fel·lacions està molt de moda a moltes cançons, però és tot tan subtil que fins i tot el penis es converteix en un menjar exquisit a punt de degustar. I alerta amb el nom del grup, SEMEN UP, que no té res a veure amb una coneguda beguda refrescant. “Guarda mi niña, lengua loca, la saliva de tu boca, tu inconsciencia me provoca.” (“No me conoces”, de Juan Perro). I més llengua, i més boca, què els passa als músics d’aquest segle? Seran els exercicis bucals la seva debilitat? “Libre, libre, libre como un taxi” (Ricky López). A la pregunta “festeges?”, una amiga nostra va respondre: “no, som lliure com un taxi”... Així tot queda clar i s’eviten confusions. “Oh, oh, oh, Maciana, a, a, alça sa cama, que tenc moltes de ganes de menjar-me es teu peix frit” (Tomeu Penya). Qui no coneix aquesta cançó? A les que us cantin això, estau d’enhorabona.

15

Per Atòmic Girls

“Déjame que te acaricie el chou chou” (Mojinos Escocíos). El “chou chou”, vet aquí una altra manera d’anomenar el peix frit... “No wanna short thick men”. A l’al·lota que cantava aquesta cançó, curta i gruixada, no li anava bé, està ben clar. “Extrema y dura tus mujeres me la ponen” (Extremoduro). Tot un homenatge a la dona extremenya. “Blanca esperma resbalando por la espina dorsal” (Héroes del Silencio). Sobren els comentaris, pura poesia visual. “Basta ya de tanta tontería, hoy voy a ir al grano, te voy a meter mano” (Amistades Peligrosas). Un tema dels anys 90 que va causar vertader furor. “En el sillón de mi cuarto pienso en ti con mi mano. Una y otra vez, qué barbaridad, el no controlar la forma de parar...” (Bebe). És que a falta pa... “Quan es teu cul se remena me tira d’esquena” (“Hola, Pilar”, d’Ocults). Alegria, alegria! Pilar, els dus de cul...


L’HIPERBÒLIC

16

ALTAVEU

Gossos l’Oxigen més renovat La remescla feta per Nacho Chapado del tema de Gossos -amb col·laboració de la Beth- “No és nou”, va ser la cançó en català que més va sonar a les radiofórmules el darrer any. Els manresans caracteritzats pels seus inicis 100% acústics, fa temps que exploren amb bases elctròniques, guitarres elèctriques, bateria... Gossos evolucionen gràcies a una feina constant que properament farà vibrar al públic amb una bona dosi d’Oxigen (Música Global, 2007). Diu l’Institut d’Estudis Catalans que l’oxigen és un element químic no metàl·lic, gas incolor, insípid, que es troba en estat lliure en l’atmosfera. En quina part s’identifica el disc? NATXO TARRÉS: És complicat de dir. Oxigen és una metàfora que es pot agafar de mil maneres, però per a nosaltres és un concepte d’energia. Estem oxigenats com a grup. Hem fet el disc que volíem i ara no dubtem de res. I abans dubtàveu d’alguna cosa? JUANJO MUÑOZ: Sí, fa anys. Va arribar un moment que vam dubtar de continuar fent música acústica, i per això vam començar amb un estil elèctric. Però ns

que no ens hem sentit còmodes amb aquest nou directe vam tenir dubtes seriosos sobre si havíem fet bé o no. N.T: Ara sabem què volem i ens dediquem a assaborir-ho. Des del disc 8 (Música Global, 2005) ens ho passem de conya a l’escenari perquè estem orgullosos del nostre directe. Som una nova concepció de grup. Estar oxigenat és sentir-se bé amb un mateix, doncs... ROGER FARRÉ: Exacte. De fet, ens sentim com si acabéssim de gravar el tercer disc, perquè hem reconstruït la nostra història des que vam decidir ser elèctrics. Quan fas el primer disc no saps gaire com ubicar-te. I això ens va passar amb El jardí del temps (Música Global, 2003). El segon seria el 8, que ens va consolidar. I el tercer, aquest Oxigen, que estem segurs que anirà sol.

Aquest disc és, però, encara més elèctric que mai... SANTI SERRATOSA: Sí, perquè molts temes s’han pensat més elèctricament que mai, partint d’idees molt més àmplies que les que et pugui portar només el so d’una guitarra acústica. A més, per primera vegada hi hem inclòs sintetitzadors i algun escratx. Hi ha tres idees que es repeteixen a les lletres d’aquest disc: el temps que teniu, la lluita per no rendir-se, i el record del passat... Sou uns inconformistes? ORIOL FARRÉ: Podria ser, però la clau és que en aquest disc comencem a re exionar sobre la nostra edat. Estem en una etapa de la vida en què recordem els anys que hem viscut i ens plantegem com hem de tirar endavant. Ja no som uns xavals.

Helena Maria Alegret Foto: Noemí Elias

www.enderrock.com

ÒSCAR BRIZ Quart creixent La llavor del cantautor valencià ha germinat amb un disc ple de sinceritat servida amb molt de gust. Alguns diran que la cançó pop és avorrida quan s’embranca en utopies, que ja no es pot dir res de nou, i aquí s’equivocaran perquè l’important és com un artista fa la relectura d’aquell desig etern que el món sigui millor. Ell, modest, pot dir creixent, però aquesta lluna és ben plena de talent. Helena Maria Alegret.

N.T: L’antídot de tot això, però, és el rock’n’roll. I per això sempre diem que som pop en essència, però rock en esperit.

LLUÍS CARTES Camina descalç Ha sortit a la llum el disc del guanyador del Sona 9 en la categoria de cançó d’autor del 2005. Lluís Cartes ha posat els cinc sentits en la bona facturació del disc: ha volgut diferenciar el seu treball paral·lel amb Hysteriofunk o com a teclista de Marc Parrot, i ha obert la porta cap a un paisatge propi. Deu cançons per a una nova veu a tenir en compte. Helena Maria Alegret.

PAPA:NOES Segona classe Un treball de primera classe malgrat el nom, que més enllà de la modèstia reivindica l’etiqueta musical que probablement ha motivat aquests malaguanyats quatre anys de silenci. Un grup amb una sonoritat pròpia: el ritme de “Tant real”, la màgia d’”Aturats en un embús”, la tranquil·litat de “Peixos” o la força de “Poc és simple”. El més clar exemple que la -bona- música és cultura de primera categoria. Elisenda Soriguera.


17

GUI A JOVE SERVEIS

T’obrim les portes al món

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diplomatura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Les EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que volen millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior. C/ Santaló, 37 (Barcelona) sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu Tel.: 902 410 000

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat. IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

SERVEIS

EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudarte en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

Professionals compromesos

SERVEIS

El futur a l’empresa

EDUCACIÓ EDUCACIÓ

Turisme, una opció amb futur

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

T’ajudem a assolir l’èxit L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la inserció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET. Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona). Tel. 93 730 19 00 info@euncet.es www.euncet.es

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

NIT

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

MODA

Per publicitat a la Guia Jove: Alba Vidal 93 451 61 70 alba@edicat.net


L’HIPERBÒLIC

18

CULTURA

abril 2007

agenda Fires

Mercat de Tortells Dia: 25/03/2007 Bàscara. Preu: gratuït.

Fira de Forjadors i Artistes del Ferro

o&

ic an

Dia: 31/03/2007 al 04/04/2007 Besalú. Preu: gratuït.

Ju is r Ca mb mbestr c, a de s i a d ller m a, qu últi del Ta àssics u ll unz Or l l se tra sc saJaz 7 a e rques àndar n o t r m 0 i . O ’es quí la’ al 20 d a G zz ta al Ja cció enor n Vo rigin /04/ e n e m i l s O 13 pre ’Orig a se utor a ear de l és un er l’a l i a D b ent na ts p nt ï u

Fira de la Garnatxa i el Brunyol Dia: 07/04/2007 Garriguella. Preu: gratuït.

IV Fira de la Prehistòria Dia: 07/04/2007 al 08/04/2007 L’Espluga del Francolí. Preu: gratuït.

a m u ll ant nya sa trad El c ompa ola’m ats i l’ac sics. V ersion rg Mú jazz, v os ona.o r e u r d e gi

Saló Internacional del Turisme a Catalunya Dia: 19/04/2007 al 22/04/2007 Barcelona. Preu: 8 i 10 euros.

8 ri u: 1 dito Pre w.au ww

Música

The country revival farmers Dia: 14/04/2007 Mieres. Preu: 5 euros.

Lax’n’busto Dia: 30/03/2007 Mataró. Preu: Per confirmar.

Càpsula 07: Gazpacho

er ís p rà d a r a 4 l pa alitz i /0 ic, e ió an cions 2 m Cò dic osi es al 2 del 5a e exp orpres 7 a r i b 2 0 s F erà m a IC /20 a la uest ra, a més ana s M n o q 4 i s tu O 0 c A el arc re. tera olte len FIC : 19/ a B gène la li b m itat Va a am un orn est mb Dia ny t ’aqu ic a tarà Com a p d e a m ts cò om c. L altr Un aman del s, i c còmi als relació done mb el any. la les ro des a ’engu tau ciona ada d rela onvid os m la c eur .co

07

Dia: 27/04/2007 Girona. Preu: 5 euros.

0 /2

Pre

ó ess s roc ns, la p s ple la rge sa e de Ve ane lac ix p i ord nsa ue de 07 mp rrers a Da e seg una l s , ió e ca ssó 20 ra lac els era bte de ce 04/ pob mb esp nca ns du ades ’ e A a s l . r Pro 05/ a a unya pell, rt que És, se espe e . o torn tal s Dia ny, de Ca flor d la m itjana mé ea de t M nals altr osa s a Un fam ner vi ansa l’Eda adicio s mé b els nica d es de ns tr l’ú t d acio am n t , t a s r t Mo esen anife . r a m rep es m ant .co S l sso de mana t tuï oce Set gra lapr

c u: 5 omi Pre w.fic ww

u: ww. w

Teatre

True West a Escenaris 2007 Dia: 28/04/2007 Llagostera. Preu: 8 euros.

Tot defensant les causes perdudes Dia: 15/03/2007 al 08/04/2007 Sala Tallers del TNC. Preu: 12 a 17 euros. Representacions populars

Bandera de Catalunya: La fi del comtat d’Empúries Dia: 06/04/2007 al 07/04/2007 Bellcaire d’Empordà. Preu: gratuït.

c lan b t n on 07 ,o M val de 0 e i a 2 d l / Me ada le va 9/04 na l’arrib ectac e i a etm te, ed al 2 esp curs M a S Noc acro l con s l 7 a 0 ne mb um l m i; e an 4/20 t a Drac val; e t Jord Catala a s m l e t e edi 0 an ts pas Se 20/ al s com at M a de S Cor a s c e n a r d e tor d’act l Me egen de l Di e ll nc r la di mal; e la ació 07. t ntb au 3 Mo reu g s del ació d resen any 1 t rep c l’ d e n o c e p for res a lan g les la rep rs i l ontb l.or M a a v de jogl es a . ie de brad atuït amed e gr an l e c u: m

Pre w.set ww


L’HIPERBÒLIC CULTURA

tat : sen na pre ar sis s lt do ra ’ha y s sco me de gar uan et e . El na us e 7 eng erm ents rtesa a ve a S 00 na” e p ifer na a guard 2 n u t sce qu s d Sisario /04/ a e ona, ncert garra, l’avan d çó o e M : 11 can de is c a S titza “La eus s, s rion inte Dia cle Sis v ferent e Ma que s l ci d i t n s e sta s d ce, Din ropo estil mome rman . p a la s, sis rà el perfo oètic veu bril se i la aula p veu par d’a

la la s de ora i uro s son 7 e nc.e u: 1 ww.t w

Pre

LA POESIA

Titol

No demano gran cosa No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l’amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l’amor sense haver d’estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol.

19



L'Hiperbòlic 51