Issuu on Google+

L’HIPERBÒLIC 49

febrer 2007

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS Tiratge: 26.330

beth, al natural

Especial Carnaval. Gaudeix-lo! - Ramon Tremosa: Estatut, aeroports i ports de peix al cove


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 49

FEBRER

2 EDITORIAL Gaudeix del carnaval! 3 LA IMATGE Michael Bretherton, Shadow 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 6 TEMA DEL MES La invasió del mobbing 8 LA CONVIDADA Beth

10 REPORTATGE Cotxes de luxe catalans 11 ESPECIAL Carnaval 15 NOVES TECNOLOGIES 16 TENDÈNCIES Bombolles de sabó 18 BOCA A BOCA Ramon Tremosa

Gaudeix del

carnaval ! Després del Nadal, i abans que arribi la primavera, el món s’omple de llum, color i festa: arriba el Carnaval. Tot i les males notícies dels últims dies, dels mals de caps i de tenir les neurones cansades de tant estudiar, ho deixem tot a una banda i gaudim de la festa més burlesca i poca-vergonya de l’any. Aquesta celebració té orígens pagans ja que estava dedicada a Bacus, el déu del vi, i representava uns dies en què estava permès tot allò que la resta de l’any estava prohibit. Però quan va arribar el cristianisme, va passar a considerarse la recta final abans de l’arribada dels 40 dies d’abstinència i dejuni de la Quaresma. Així doncs, el Carnaval era una festa on el menjar, el beure i els desitjos més carnals tenien via lliure.

20 ATOMIC GIRLS Cent maneres de fer-ho 21 PASSATEMPS 22 CULTURA Febrer 2007

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

Avui en dia, com que ja no es fa el dejuni, aquesta festa és una manera de ser qui no som, una magnífica oportunitat per representar qui ens agradaria ser, és a dir, per un dia podem deixar de ser una mica nosaltres mateixos i convertir-nos en qui vulguem. Un cop a l’any, ens podem descarregar deliberadament de les responsabilitats, dels “mals rotllos” dels exàmens acabats de passar, de l’estrès en què tot el nostre

entorn està submergit. El Carnaval és una manera d’alliberar les tensions que el dia a dia posa sobre les nostres esquenes. Es tracta de riure i passar-s’ho bé, riure’s dels altres i riure’s d’un mateix. Tornem a ser nens, criatures que es diverteixen imitant un personatge o creant-ne un que sorgeixi de la nostra imaginació. La vergonya desapareix i els grans ens fem petits, el nen que tots portem a dins continua viu i, més enllà d’abandonar-lo, li donem força cada any. I és que, en moltes ocasions, el món adult s’associa a la seriositat, a la sensatesa i, fins i tot, a ser esquerp, mentre que les rialles i el bon humor prolongat se solen associar a la frivolitat i a la immaduresa. Lluny d’aquestes creences, recents investigacions han demostrat que riure és saludable i que, com que a mesura que ens anem fent grans anem perdent espontaneïtat, cal que reaprenguem a riure. Quina millor ocasió per començar a practicar que el Carnaval, un moment de rialles i diversió que no es repeteix en cap més moment de l’any! Sigmund Freud va atribuir a les rialles el poder d’alliberar del cos l’energia negativa i potser per això hauríem de viure petits carnavals periòdics que ens fessin a tots una mica millors.

Flaixos

Direcció: Anna Salarich Cap de màrqueting: Àngel Garcia Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Delegació Madrid: Belén Hernaiz Tel. 91 474 34 19 Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

El personatge: Carles Fontserè, cartellista El passat gener ens va deixar Carles Fontserè, reconegut cartellista català exiliat a París, Mèxic i Nova York durant molts anys. Els seus cartells són imprescindibles per conèixer una part de la història de Catalunya: la dels anys de la Segona República i de la Guerra Civil Espanyola. Fontserè era membre de la Comissió de la Dignitat per al retorn dels Papers de Salamanca, on hi havia bona part de la seva obra.

La frase: Isidre Esteve, pilot de motos, participant al raid Lisboa-Dakar

Febrer 02/02/1980 Neix a Sabadell, Oleguer Presas

“Almenys a 40 km/h he pogut admirar el paisatge”

15/02/2003 Centenars de milers de persones surten al carrer a tot el món per demanar que no s’embaeixi Irak.

Dia 14 de gener de 2007.

16/02/2005 Entra entra en vigor el Protocol de Kyoto, ra-

Al Dakar, Isidre Esteve s’agafa amb bon humor haver trencat la caixa de canvis i haver anat amb primera bona part de l’etapa.

tificat per 141 estats. 23/02/1987 Es funda Iniciativa per Catalunya.


L’HIPERBÒLIC

LA IMATGE

Shadow Michael Bretherton

3

© usxc.hu


L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són

notícia

notícies breus

Català al World Wide Web Consortium Allò conegut com a W3C és l’organisme internacional que s’encarrega dels aspectes tècnics per al desenvolupament del web a escala mundial. Aquest dóna a conèixer les normes i documents principals per al desenvolupament web i d’Internet. Però si fins ara només es podien trobar de manera oficial en anglès, des de finals de l’any passat també ho podem trobar en català. És ben sabut que hi havia traduccions a d’altres idiomes, però sempre s’havia fet de manera voluntària, ja que des del 2005, per evitar una segmentació normativa, s’havia establert una política de traduccions autoritzades. Així doncs, la primera d’aquestes és en català, s’anomena Directrius per a l’accessibilitat al contingut web, i ha estat liderada per un grup d’investigadors adscrits a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Comencen els “Dissabtes de la Física 2006-07” Aquest mes de febrer comença la setena edició dels “Dissabtes de la Física 2006-2007”, organitzats pel Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Fonaments físics de nanociència i aplicacions de la nanotecologia”, per Jordi Pascual el dia 10 de febrer a les 10:15h, serà la conferència que innaugurarà el cicle de xerrades que es duran a terme a la sala d’actes de la Facultat de Ciències de la UAB. El següent dissabte, dia 17 a les 10h, Francesc Pérez-Murano i Xavier Borrisé protagonitzaran la segona cita amb la conferència “Nanofabricació: Enginyeria a Escala Molecular”. www.uab.cat

www.ub.edu

Premi per a la Fundació Món-3 i Solidaritat UB La Fundació Món-3 i la Fundació Solidaritat de la UB s’ha emportat el guardó al voluntariat qualificat, en l’àmbit cultural, dels Premis 2006 al Patrocini i Mecenatge Empresarial a Espanya, en la categoria de Pablo Durán Thornberg. El projecte pel qual han estat premiats s’anomena Projecte Walata i es desenvolupa a la ciutat del mateix nom que va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1996. A Walata, les actuacions principals han estat les de recuperar i promocionar el valuós llegat històric i cultural que posseeix la ciutat i que alhora pot ajudar al seu desenvolupament. www.ub.edu

Formació per a la inserció laboral FeinaUB presenta la nova oferta formativa 2006-07 destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la UB per al segon semestre del curs acadèmic. Aquest conjunt de cursos i tallers es plantegen amb l’objectiu d’aprofundir en la preparació per accedir al món laboral. Alguns dels cursos que podeu trobar són: tècniques de recerca de feina, competències per treballar en corporacions internacionals, com aprendre a organitzar la feina,etc. Les inscripcions es duran a terme durant el mes de febrer, però si en voleu saber més podeu visitar la pàgina web www.ub.edu/feinaub. www.ub.edu


L’HIPERBÒLIC

6

TEMA DEL MES

La invasió del mobbing Aina Lliteres, redacció de L’HIPERBÒLIC de Palma de Mallorca revista@edicat.net

La paraula MOBBING prové de l’anglès, vol dir “assetjar, acorralar, agredir”, i normalment està relacionada amb el món laboral.

jament institucional, la fustigació s’ha de produir de forma continuada durant un període mínim de sis mesos i amb una freqüència no inferior a una ve-

Pensarem que si més no les altres llengües ens estan donant l’oportunitat de conceptualitzar fenòmens creixents a la societat. Però hauriem de buscar la forma que desapareguin o ni tan sols s’importin, moviments que en altres cultures ja estan tan estesos, per tal de no haver-los de definir ni en anglès ni en suahili.

gada a la setmana.

DAVANT L’ASSETJAMENT PSICOLÒGIC El mobbing ha estat definit per la Unió Europea com el comportament negatiu entre persones que treballen plegades, de manera que la persona afectada és objecte d’assetjament i atac sistemàtic durant molt de temps, de forma directa o indirecta, per part d’una o més persones, fins a fer-lo dimitir. El mobbing afecta tant homes com dones de totes les edats i nivells jeràrquics, i es poden establir diferents tipus: l’assetjament jeràrquic, entre col·legues o, el menys freqüent, sobre un superior. Per ser considerat asset-

FORMES D’EXPRESSIÓ DEL MOBBING El mobbing té diferents etapes. Es comença amb un conflicte laboral o personal dins de l’empresa i, amb el temps, pren forma d’agressions quotidianes. Els experts han arribat a identificar fins a 45 conductes de fustigació diferenciades, agrupades en 4 apartats. D’una banda, estan les accions contra la reputació o dignitat de la persona (l’extensió de rumors, comentaris per ridiculitzar el seu físic, imitació de gestos, veus...) i atacs a les seves creences religioses, polítiques, i burles de la seva raça o nacionalitat. També es produeixen accions contra l’exercici professional en ser-li encomanades funcions molt per sota de la seva

qualificació, donar-li ordres contradictòries o negar-li sistemàticament els mitjans necessaris per treballar. Una altra forma de mobbing són les agressions contra les relacions socials, com ara

amenaces i crítiques, o més subtils, com ignorar la presència de la persona, no dirigir-li la paraula en absolut o prohibir als companys parlar amb la víctima. Finalment, es produeixen situacions de desigualtat en el salari, en el repartiment de la feina o en el tracte personal. És difícil establir perquè es donen aquestes situacions. Pot haver-hi molts motius, des de conflictes personals (sobretot sentimentals) o professionals (reduccions de plantilla) fins una simple voluntat de diversió per part dels fustigadors.

CONSEQÜÈNCIES EN L’ASSETJAT Les conseqüències del mobbing per a la persona que el pateix poden ser nombrosos trastorns físics i psicològics, tals com depressions, ansietat, pèrdua d’autoestima, retraïment social, fallades de memòria, palpitacions, insomni, dolors musculars, estrès, apatia. Tot això va acompanyat d’una forta desmotivació cap al treball i un descens del rendiment laboral. Per tant, també tindrà efectes negatius en l’organització, com la disminució de la productivitat, falta de motivació, el deteriorament del clima laboral, absentisme, major sinistralitat.


L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES

FER FRONT A L’ASSETJAMENT Per prevenir o reconduir aquest fenomen, cal generar habilitats i instruments per detectarho a temps i impedir que progressi. Sobretot és necessari sensibilitzar treballadors i empresaris, localitzant els elements de tensió i revisant alguns costums, creences o pautes culturals pròpies de l’empresa i afavoridores del mobbing. Hi ha també cursos de prevenció en riscos laborals que inclouen el mobbing com a tal, ja que cada cop està més present.

7 denunciar sempre l’assetjador, encara que no hi hagi legislació específica. Quan els propietaris recorren a aquest tipus de comportaments per fer perdre la paciència dels inquilins, es poden emprendre una sèrie d’accions judicials, que normalment són favorables als llogaters. En ocasions, sota l’aparença d’una mala relació personal s’amaga un fenomen més profund, més complex i molt més greu que els experts anomenen “fustigació psicològica” i que en l’àmbit laboral afecta a 13 milions de treballadors europeus.

EL MOBBING S’ESTÉN L’assetjament ha arribat també al camp immobiliari, i fa referència a les pressions, algunes il·legals, que fan les agències immobiliàries o alguns propietaris de pisos per fer fora els inquilins, sobretot les persones amb ingressos baixos com els joves, les persones grans... El seu objectiu és poder llogar els pisos a un preu més elevat o, fins i tot, esfondrar-los, dins un pla de renovació urbanística. El fenomen s’ha vist encoratjat per l’augment vertiginós del preu dels habitatges, que fa que el negoci immobiliari sigui cada vegada més profitós. Pel que fa a les possibilitats legals de combatre el mobbing immobiliari, s’hauria de

Com ja comentava a la primera part d’aquets article dedicada especialment al bullying, el que està demostrant la nostra societat és odi a la pròpia societat. Veure els altres com un obstacle en el nostre camí, com un enemic en la cursa de les nostres vides, com un individu a qui minitmitzar o eliminar. I sigui des de l’àmbit que sigui, uns i altres ens estem exterminant com a ésssers socials. Què volem per al futur?? La sola companyia d’un ordinador??


L’HIPERBÒLIC

8

LA CONVIDADA

Beth, cantant i actriu.

En aquest disc he fet el que volia”

Jaume Lòpez, jaume@edicat.net

Nou disc: My own way home. Debut al teatre: Pels pèls. La popular Beth està que no para, però entre assajos i presentacions hem pogut parlar amb ella per a què ens expliqui com es troba en aquest moment tant dolç de la seva carrera, i com ha canviat des d’”Operación Triunfo” fins ara.

Com has evolucionat musicalment des del teu pas per “Operación Triunfo”? Jo crec que, a nivell vocal, és difícil d’apreciar sobretot per a un mateix. Però, en un altre sentit, quan vaig sortir de l’Academia, al meu primer disc vaig compondre una cançó i ara en aquest últim ja n’hi ha vuit. Ara toco una mica més la guitarra, una mica més el piano... En això sí es podria veure una evolució. I pel que fa a la teva concepció musical? El primer disc va ser molt ràpid, molt seguint unes pautes que em marcaven i aquest últim disc, com me l’he fet tot jo, no he tingut ningú que em digués què havia de fer. Si escoltes el primer i escoltes aquest, no tenen res a veure i algú ho pot considerar una evolució, però jo més aviat ho considero un canvi en les condicions. Ara faig el que vull... Pocs cantants diuen això. Sempre hi ha una discogràfica de qui queixar-se pels límits que imposa... Cada vegada menys. Per exemple, Ojos de Brujo o Kiko Veneno o Manolo García... són exemples de gent que es produeixen ells mateixos, altres posen el seu disc per Internet... Està canviant el concepte i la discogràfica es va quedant per fer exclusivament la distribució i la promoció, que és el que saben fer, com en el meu cas. Aquest és el teu tercer disc, però has dit que és com si fos el teu primer treball. Vol dir això que a My own way home trobarem l’autèntica Beth? Sí, jo crec que sí, si més no l’autèntica Beth d’ara. Jo no sé d’aquí a un any o dos el disc que trauré s’assemblarà a aquest, i això no vol dir que sigui menys autèntic. Però si més no aquest moment de la meva vida, de com entenc la música, aquest disc el reflecteix al 100%. I quina importància ha tingut la teva estada a Londres per a l’elaboració del disc? Doncs molta perquè la majoria dels temes estan inspirats i compostos allà. No hi vaig anar per fer el disc, però sí que tenia pen-

dent de fer-ne un i, mentre estudiava, va anar sortint.

De les onze cançons, dues són en castellà i una en català, amagada a l’últim tema. Què té l’anglès que t’agradi tant a l’hora de cantar? No ho sé exactament. Potser és una qüestió que tota la meva vida la majoria de música que he escoltat ha estat en anglès. No és la meva llengua materna, però és la meva llengua musical.

Cantar és deixar-se anar. Actuar és el contrari.” Suso Sáiz ha produït el disc. Per què et vas decidir per ell? No sabia ben bé per on començar, volia que el disc me’l produís un americà però va ser impossible i un dia, parlant amb els Gossos, que són molt amics meus, em van parlar del Suso que els ha produït dos discos i ells es-

Tal com raja Nom complet: Beth Rodergues Cols Lloc i data de naixement: Barcelona, 23 de desembre de 1981 La primera vegada que vas pujar en un escenari: Al Kursaal de Manresa l’any 98, però amb mesos ja vaig fer de nen Jesús als Pastorets de Súria Una mania? Em mossego les ungles Una qualitat? Sóc tranquil·la (tot i que això no sé com encaixa amb l’anterior) Una debilitat? Ben Harper El plat que cuines millor: Pasta Un lloc on t’agradaria viure: En una masia de Cardona El millor moment de la teva carrera: Ara mateix I el pitjor: Tots han sigut bons Ens pots recomanar un disc? My own way home Un desig per a l’any nou? A nivell personal que la gent que m’estimo tingui salut.


L’HIPERBÒLIC LA CONVIDADA taven encantats, com el Javier Álvarez. Les seves produccions han estat sempre una mica diferents, no són gens comercials i que acceptés produir un disc d’algú que ha sortit d’OT era una cosa que ni ell ni jo ens havíem imaginat mai, però ens vam caure bé, li van agradar els temes i... La gent s’estranya una mica i li pregunten en les entrevistes “com és que li has produït el disc a aquesta noia?”. Ell sempre respon: “Has sentit el disc?”.

L’anglès no és la meva llengua materna, però sí la meva llengua musical.” A més del teu treball com a cantant, has treballat a televisió i ara fas teatre amb l’obra “Pels Pèls”. És molt diferent actuar que fer un concert? Sí, perquè en un concert tot flueix, es tracta de deixar-se anar, que les lletres vagin venint... I aquí, en canvi, es tracta de mantenir la concentració per poder fer com la Sandra, el meu personatge, i no la Beth. Tot i això és un plaer i estic molt contenta de l’experiència de treballar amb gent tant bona.

9


L’HIPERBÒLIC

10

REPORTATGE

Cotxes de luxe catalans Si tens 685.000 euros o, cosa que és el mateix, una mica més de 110 milions de les antigues pessetes, tens al teu abast un cotxàs de luxe de nom Tramuntana. És català i, com ens diu el seu nom, està tocat per la Tramuntana. Anna Salarich, anna@edicat.net

Només se’n fabricaran un màxim de 12 a l’any, és a dir, un al mes. El comprador podrà saber en tot moment en quin estat es troba el procés de fabricació. Igualment, podrà posar-hi els detalls que vulgui, li faran els seients a mida i, fins i tot, l’adaptaran a la utilitat que tindrà (col·leccionisme, circuit o carretera) i al clima amb què conviurà. No estem fent broma. Una empresa empordanesa ha posat al mercat una nova idea de cotxe de luxe: el Tramuntana. Des d’una masia de Garrigàs (Alt Empordà), el cotxe que barreja els monoplaces de la Fórmula 1 i els avions de combat, neix de mica en mica però amb pas ferm, ja que ja l’han batejat com el nou referent de l’automoció europea.

La idea va sorgir a Anglaterra: crear un cotxe amb caràcter propi que englobés un gran disseny, una construcció artesanal i una distribució exclusiva, tot emulant els grans cotxes fabricats a principis i mitjan del segle XX. La idea gestada fora de Catalunya, va prendre forma a terres catalanes perquè els seus impulsors, tots catalans, volien que les indústries del país fossin les que participessin al projecte. El prototip està inspirat en els cotxes de Fórmula 1 i en els avions de combat (els seients estan ubicats com en aquests aparells) i combina elements moderns, com el titani, amb elements antics, com la fusta i l’or.

entén d’automoció. Sobretot està ideat per aquells amants dels cotxes que es dediquen al col·leccionisme. Cada cotxe és únic perquè, a més de poder tenir els detalls propis de cada propietari, cada automòbil porta al número de bastidor que consisteix fragment d’un poema de l’autora empordanesa Carme Pagès. Així doncs, si uníssim els vuit primers cotxes formaríem un text complet. Un detall de pel·lícula.

El prototip del Tramuntana es va presentar al Saló Internacional de l’Automòbil, a Ginebra. També ha passat per Mònaco i es té previst que es pugui veure a les fires d’automòbils més importants del món. De moment, ja li El prototip de comprador per a qui està pen- han sortit uns quants pretendents i sembla sat el cotxe és una persona a qui li agrada i ser que la cosa anirà en augment. Ja ho sabeu, ara els cotxes de luxe seran catalans.


Carnaval ESPECIAL L’HIPERBÒLIC Aquest mes de febrer arriba a casa nostra el Carnaval, la festa més desvergonyida de tot el calendari. Per tal que no us en perdeu detall, us oferim una guia d’alguns dels carnavals més importants de Catalunya. Des de L’Hiperbòlic us animem a conèixer-los i a participar-hi, i no us preocupeu per la disfressa, el més important és passar-s’ho bé.

Entradeta de portada


L’HIPERBÒLIC

12

ESPECIAL CARNAVAL

T’apuntes a la festa?”

Anna Salarich, anna@edicat.net

Arriba el Carnaval i Catalunya es disfressa sencera per rebre el rei Carnestoltes. De nord a sud i d’est a oest, la disbauxa i la poca-vergonya s’escampen, però si no sabeu ben bé on heu d’anar per participar en la festa, llegiu atentament. Us oferim un petit recull dels carnavals més coneguts de la nostra terra.

Solsona El carnaval de Solsona està considerat el primer que es va recuperar a Catalunya després de la Guerra Civil. Amb el lema “Per Carnaval tot s’hi val” la festa solsonenca es caracteritza per tenir un important patrimoni cultural, amb capgrossos i gegants. Aquests són un retrat irònic dels dos gegants de la ciutat, però en aquesta ocasió tenen un aspecte grotesc, burleta i els seus braços són molt llargs per a què quan se’ls faci girar colpegin la gent. Un dels moments més esperats en aquest carnaval és el de “La penjada”, que té lloc cada dissabte de carnaval a la tarda-nit i consisteix en penjar del campanar un ruc (de cartró pedra). Quan l’animal arriba al cim, comença a orinar mullant a tothom. Les festes duraran del divendres 9 al dimecres 21 de febrer. Podeu consultar tots els actes de la festa a www.carnavalsolsona.com

Roses La població empordanesa també celebra el Carnaval pel volts de febrer. Igual que passava a Vilanova, els rosics van ocultar el carnaval darrera les anomenades “Fiestas regionales de trajes folklóricos”, perquè el règim havia prohibit el Carnaval. Enguany, el Carnaval és tant important que es considera una segona festa major i el dia més important és el divendres, amb la celebració d’una gra rua on hi participen més de 6.000 persones. Un altre acte força característic és la rua que es fa el diumenge al matí anomenada la dels Supervivents… ja podem imaginar perquè! Si voleu saber què més fan a Roses per Carnaval podeu visitar la pàgina www.rosescarnaval.com

Sitges Un dels carnavals més coneguts de Catalunya és el de Sitges. Tota la població es volca en la festa que rep multitud de públic, d’aquí i de fora. Les diferents comparses es preparen durant l’any per a què el dia de la rua tot sigui perfecte. Amb dècades d’experiència a l’esquena i amb milers de participants, els dies més esperats són el diumenge, amb la rua de la Disbauxa, i el dimarts, amb la rua de l’Extermini. Són sis dies de festa que converteixen la població del Garraf en una autèntica festa on es poden gaudir de balls, rues i “xatonades”. Podeu veure els diferents actes a www.sitges.es


L’HIPERBÒLIC

13

ESPECIAL CARNAVAL

Vilanova i la Geltrú La capital del Garraf també té molta tradició carnavalera, ja que ni per la dictadura van deixar de celebrar-lo. Les festes comencen el Dijous Gras amb la Merengada i la Xatonada. El divendres sol arribar el rei Carnestoltes i el dissabte té lloc la desfilada coneguda com “La nit dels Mascarots”, dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals. El dimarts de carnaval hi ha “El Viladot”, moment en què surten totes les entitats amb les seves banderes i peons del Viladot. Aquest personatge antigament era qui sortejava les parelles de manera maliciosa per unir persones totalment diferents. Si en voleu saber més, podeu consultar el web www.vilanova.cat/carnaval/

www.pubxauxa.com

Torà

Torelló L’anomenat “Carnaval de Terra Endins” és el més conegut de la Catalunya central. La petita població osonenca es converteix en punt de trobada de tota aquella gent que vol gaudir d’un carnaval multitudinari i diferent. Els dies de major afluència són el divendres i el dissabte. El divendres hi ha la conegudíssima “festa de les Senyoretes”, única i transgressora on les hagi perquè es tracta que tots els nois es disfressin de senyoretes. El dissabte hi ha la tradicional rua amb el concurs de carrosses i de comparses que omple tots els carrers del poble. La nit sol acabar al pavelló de Torelló amb una gran festa on s’hi barregen tot tipus de personatges, animals i espècies vàries. Per més informació dels actes: www.carnavaltorello.com

Un dels carnavals més coneguts i diferents de la nostra terra és el de Torà perquè es basa en la tradició del Brut i la Bruta. Aquesta festa s’anomena “Festa de la Llordera” i té lloc el dissabte abans de Carnaval (tot i que abans se celebrava per Dijous Llarder). En ella, dos gegants molt polits anomenats el Bonic i la Bonica, passegen pels carrers de Torà, ballant amb gran esment al compàs d’un violí quan la música ho requereix. Darrera seu hi van el Brut i la Bruta, també dos gegants, però en aquest cas són bruts i dansen pels carrers com dos mals esperits, mofant-se de tot i perseguint la quitzalla. Mentre els quatre gegants van passejant per la vila, quatre joves vestits de festa passen en parelles per les cases del poble demanant almoina per la llordera. Els veïns donaven tot tipus de viandes, que se les crospien a la nit en mig d’una gran festa. Podeu mirar tot el programa sencer a www.brutibruta.com


L’HIPERBÒLIC

14

ESPECIAL CARNAVAL

Sigues original Cada any, tothom ho sap, hi ha una disfressa que triomfa. Qui no s’ha trobat mai en una rua amb desenes de persones disfressades igual? Clar, llavors les comparacions són odioses. Per això, et volem donar uns quants consells per a què la teva disfressa sigui única i original. 1. Crea la teva pròpia disfressa si tens temps i moltes dosis d’imaginació. Si no, sempre tens la possibilitat de llogar-ne o comprarne una, que és molt bona opció. Però si allò que vols és ser original, el millor és que et posis les piles i vagis per feina. 2. Encara que ningú entengui de què t’has disfressat, tu creu i confia en allò que

has fet. Amb un bon discurs tothom acabarà veient el teu personatge. 3. Amb el temps lliure que vas tenir durant les festes de Nadal, hauries d’haver pensat en la teva disfressa. Quan més temps tinguis per treballar-hi, més detalls hi podràs posar. En aquest sentit, intenta ser original perquè encara que la disfressa sigui recorrent, amb el teu toc personal i original semblarà única. 4. Si us disfresseu una bona colla, podeu fer-ho de diverses maneres: tots iguals o bé que la unió de tots creï alguna cosa, que sempre queda molt impactant.

Anna Salarich, anna@edicat.net

Per exemple, en comptes d’anar tots de Darth Vader podeu repartir-vos els papers i recrear els personatges de la Guerra de les Galàxies. Fins i tot, us ho passareu millor perquè podreu recrear les lluites amb les espases làser! 5. Finalment, podeu inventar-vos un personatge interactiu, és a dir, que faci participar tant a la gent que mira la rua com als que hi participen activament. Sempre ajuda a animar encara més la festa! I bé, si finalment no tens temps, però allò que se’n diu gens de temps, agafa el primer que trobis a casa. És millor inventar-se alguna disfressa que anar a carnaval sense disfressar-se. Alguns objectes que et poden servir per transformar-te a corre-cuita són: roba de la teva mare o del teu pare quan tenien 20 anys; vés cap a les golfes i busca entre la roba i objectes dels teus avis; agafa el maquillatge que trobis al bany o busca aquell ponxo que la teva germana té a l’armari i el barret de mexicà que et va portar de Granada el teu tiet.


L’HIPERBÒLIC

15

NTEC

noves tecnologies

Anna Salarich, anna@edicat.net

Calcula si el teu sou és just Navegant per Internet hem trobat una nova pàgina web a través de la qual es pot calcular si el sou que tenim és correcte tenint en compte el nivell salarial general del mercat. Així doncs, si voleu saber si les vostres retri-

bucions estan bé, visiteu www.cuantoganas. com i ho podreu descobrir.

S’acaben els arrodoniments Des de principis d’any, els consumidors ens podrem adherir a una nova llei de protecció dels consumidors que prohibeix els arrodoniments a l’alça que aplicaven, sobretot, les companyies telefòniques o els pàrquings. En aquest sentit, la nova llei farà que el consumidor pagui pel servei que rep, cosa que ara no es produia. Només per posar un exemple,

les tres operadores de telefonia mòbil van guanyar, amb l’arrodoniment de les trucades, 1.319 milions d’euros extres segons la Comissió de Mercat de les Telecomunicacions. En termes més concrets, cada client va pagar 31 euros per un servei que no va rebre. Ara, en canvi, es facturarà per segons exactes trucats.


L’HIPERBÒLIC

16

TENDÈNCIES

Bombolles de sabó

Anna Salarich, anna@edicat.net

El sabó es va convertir en un producte de masses al segle XIX gràcies a l’arribada de les canonades i les aixetes a les cases. Però això que podem pensar que és un simple producte de neteja personal, avui en dia s’ha convertit en alguna cosa més. Diferents olors i propietats s’han apropiat dels sabons.

afirmació, experts en la salut de la pell recorden que fer-ho pot provocar un debilitament de la pell, ja que els sabons i els detergents poden alterar el funcionament cutani. Aquesta alteració pot ser més o menys greu segons el producte que utilitzem i de com d’agressiva sigui la rentada. Després de dutxar-nos,

Un gran mercat en creixement

A moltes ciutats de Catalunya es poden trobar, cada vegada amb més freqüència, botigues dedicades exclusivament al sabó. En aquests casos, els productes són 100% naturals, fets amb olis vegetals, que ajuden a nodrir la pell i la regeneren dels danys provocats pels sabons industrials, que solen ser la majoria. I és que l’afany i la idea que rentar-se sovint és fonamental, ja que provoca canvis fatals en la nostra epidermis.

la pell recupera el seu equilibri, però si ho fem molt sovint no té temps de ferho. Aquí sorgeixen els problemes i, per això, es recomana que es busqui un equilibri entre rentar-se molt i rentar-se poc. En el cas del cabell, per exemple, rentar-lo massa sovint provoca l’efecte contrari al desitjat, és a dir, quan més el rentem més ràpidament se’ns embrutarà i serà més greixós. Hem de tenir en compte que la pell, tant del cos com del cap, necessita que hi hagi una capa de protecció i, per això, hem d’adequar la freqüència amb què ens dutxem a les nostres necessitats.

ha certs productes que són molt problemàtics com els glicols, els parabens, els isothiazolinones, el perfum i el formol. Aquests elements poden provocar allèrgies, irritar la pell i contaminar el medi ambient un cop s’escolin pel desaigüe. En canvi, aquells mots que hem de buscar a l’etiqueta i que distingeixen un producte idoni per a la nostra higiene són el glucoside i noms de plantes en llatí seguits de la paraula extract. Tot i que aquests últims no fan gaire espuma (sol agradar l’espumera exagerada), són els ideals per a la nostra pell.

Dutxar-se sí, però amb moderació La indústria de la higiene personal ha estès la falsa idea que dutxar-se continuament és saludable. Més enllà d’aquesta

La indústria de la cosmètica natural està guanyant adeptes. La preocupació per la bona salut de la nostra pell augmenta i amb ella, les ganes d’utilitzar productes naturals que ajudin a cuidar-la. En aquest sentit, cal estar alerta a l’hora de comprar un xampú o un gel, ja que hi

La història del sabó El primer sabó de què es té constància era utilitzat pels faraons a l’antic Egipte. Era una barreja d’aigua, oli i cera vegetal o animal, i estava només a l’abast de les altes esferes socials. No va ser fins al segle XV que a Marsella neix el precursor del que seria el sabó actual, fet amb òssos i grasses vegetals. Tot i això, era un producte que encara no estava molt estès i, per combatre la mala olor, allò que es feia era netejar-se les aixelles amb amoníac dissolt amb una mica de aigua o mullarse en perfum, cosa que encara era pitjor. Al segle XIX, quan els científics van relacionar les bactèries amb el desenvolupament de la pudor, es va inventar el desodorant. L’èxit va ser espectacular. El sabó, en canvi, va haver d’esperar una mica més, fins a l’aparició de la banyera i l’arribada de l’aigua corrent a les cases. A partir d’aquí, la indústria cosmètica va tenir un desenvolupament sense precedents i el sabó es va convertir en un producte de consum massiu que anava perdent la seva qualitat i canviant la seva formulació natural per una de química semblant a la dels detergents industrials.


L’HIPERBÒLIC

17

ALTAVEU

www.enderrock.com

Conxita,

Helena Morén Alegret Foto: Juan Miguel Morales

pop trist i quotidià Helena Casas és Conxita, personalitats que compagina segons si va al cinema o agafa un micròfon. Va ser la meitat de Pomada i va cantar al debut de Dúmbala Canalla. Un cop aparcada la proposta festiva, Casas continua amb Oriol Casas (bateria), Roger Pineda (guitarra), Pep Pastor (baix) i una desena de cançons de “pop trist”. La seva proposta trepitjarà fort aquest any que encetem: Amb lletra petita (Gaztelupeko Hotsak, 2006), ha estat considerat per la crítica el Millor Disc en Català del 2006 en els Premis Enderrok.

Dient-te Helena Casas i havent triat com a nom de grup Conxita, t’he de preguntar si té alguna cosa a veure amb la Conxita Casas, de Pau Riba. No. Té a veure amb una noia que em vaig trobar i em va dir: “Finalment em dic Ariadna!”. I jo: “Queeè, no te n’has dit sempre?”. “No, els meus pares em van posar un nom que no m’agradava gens i me l’he canviat: el meu nom era Conxita.” És una noia d’uns vint anys,

moderna, i vaig pensar: “Llàstima, li quedaria tan bé aquest nom!”. Perquè Ariadna és molt típic. Buscant nom per al grup, li vam posar Conxita: com que se’l va canviar, ens va donar el nom, com de segona mà.

Hi ha una cançó que parla de la migranya!

El folk que fèiem amb Pomada no era ben bé folk, eren cançonetes populars i tirant a pop. A Conxita fem l’evolució de les típiques cançons tradicionals a una cosa més moderna.

És de broma. Jo tinc migranya, i vas provant mil medicaments, fas combinats i al final passes, plores i no pots fer-hi res. L’única cosa bona que té és que la gent que té migranya, després de sentir la cançó ve i et diu la seva tècnica: jo faig això, no mengis allò... El meu cos és malaltís, ja ho dic a la cançó del Taulí: “El cap no és meu i el cos és poc si el reuma és fort”. El cap no és teu perquè t’influencien, i el cos és el que et toca.

La cançó que obre el disc, “Música de gossos”, parla de girar full...

Per què un títol tan modest com Amb lletra petita?

Sí, és un “tall” deixar Pomada, tot i que el grup estem vius i tenim una amistat molt forta. Per dedicar-te a la música, has de pensar que l’has de vendre, has de fer el que vol la gent. La frase “marxo amb música de gossos” -d’un poema de Ricard Oliva-, vol dir que és dur deixar-ho córrer, després de tocar i veure que la gent t’aprecia.

No són cançons de gran poesia, sinó que faig lletres mal fetes. Faig més dolentes les poesies de Xavier Grimau, Ricard Oliva i Janot Vila. Vull fer temes molt clars, que no sigui dir paraules sense entendre’n el sentit. Faig les poesies més simples, més ximples. A més “petita” rima amb Conxita, i mola el rodolí.

Què t’ha portat a fer el pas del folk al pop?

LA TROBA KUNG-FÚ Clavell morenet Mots com mestissatge o fusió sonen a tòpics amb Clavell morenet. Ha quedat enrere l’època en què barrejar unes palmes amb una base electrònica garantia l’èxit. Cal alguna cosa més. En aquest cas, un viatge a les arrels de la rumba catalana, amb la participació dels gitanos més experts. Un fil uneix Dusminguet i La Troba: perles com “Oriente miedo”, “Volant” o “Calor calor” són filles del so de la Garriga. ROGER PALÀ

BETAGARRI Hamaika gara Feia quatre anys que s’esperaven temes nous dels bascos més populars de Catalunya. Tornen els Betagarri més purs amb un vuitè disc que manté l’ànima de l’ska que es pot batre amb qualsevol altre ritme. Onze temes en euskera, un d’aires amorosos en castellà i dos en català: “No hi som tots” i “Un poble viu”, on Iñaki Ortiz reivindica “fent un esforç lingüístic destacable” als quatre vents que som un poble viu. ELISENDA SORIGUERA

NOVO Aire Lounge Berta i An Der Beat (Novo) reinterpreten a Sopa de Cabra, Sau, Lax’n’Busto, Albert Pla, Pau Riba, Sisa, Lluís Llach... El duet troba una nova dimensió chill out als temes més populars de la nostra cultura musical i hi afegeixen dos temes propis que no desentonen en el concepte global del disc. Caldrà veure si Novo saben mantenir aquest camí en propers treballs, quan els seus temes en marquin la personalitat. JOAQUIM VILARNAU


L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

Ramon Tremosa, Professor de teoria econòmica a la UB

El centralisme ens està ofegant econòmicament” Jaume López, jaume@edicat.net

En els darrers mesos els articles sobre aeroports han omplert planes de diari com mai. L’aturada del Prat en mig de les vacances d’estiu, la gegantina inversió realitzada en la nova terminal de Barajas i les incerteses que planegen sobre la que s’està construint a l’aeroport barceloní han situat en un lloc destacat les reflexions que es recullen en el llibre de recent publicació Estatut, aeroports i ports de peix al cove. En ell Tremosa (Barcelona, 1965) mostra amb tota mena de dades el centralisme únic de l’estat espanyol en gestió d’infraestructures aeroportuàries i les discriminacions que pateix el Prat. És el darrer d’una trilogia que s’obria el 2004 amb L’espoli fiscal (escrit conjuntament amb Jordi Pons) i el que va seguir Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (2006). Quin és el fil conductor d’aquesta trilogia? L’espoli fiscal va ser un llibre de denúncia del dèficit fiscal català i del mal finançament crònic, deliberat, que pateix la Generalitat de Catalunya per causa del govern i dels aparells de l’estat. Contra pronòstic va fer quatre edicions en nou mesos. Al gener del 2006 apareixia el següent, escrit a corre-cuita, per defen-

imatge d’un Miquel Iceta que arriba com a negociador del PSC i s’asseu del costat de la taula del PSOE). Els socialistes han jugat molt hàbilment, canviant de parella de ball, amb CIU i ERC, aprofitant que aquests dos partits són incapaços de pactar entre ells.

sar l’estatut del 30 de setembre que s’estava negociant a Madrid. Volia contradir les moltes bestieses que es van dir el trimestre que va seguir a la seva aprovació al Parlament català i tenia la ingènua pretensió de donar arguments als negociadors estatutaris. Al cap de quatre dies, Mas i Zapatero pactaven i el llibre quedava mort, però la manifestació del 18 de febrer el va rellançar. Finalment, després de les retallades i del referèndum, amb el mal gust de boca, em vaig proposar escriure un tercer on s’explica què podem esperar d’aquest nou estatut, què ha deixat sense resoldre i també s’ofereix una proposta de relat dels fets, assignant responsabilitats.

Seguiran els canvis de parella? El PSC és el gran triomfador del procés i quan ERC sigui més forta i CIU més feble podria donar-se un canvi de parella al Parlament d’aquí a uns anys, mantenint la presidència de la Generalitat. Perquè si hi ha una llei no escrita de la política catalana és que el PSC se sap quan entra, però no quan surt.

Quin és aquest relat? La proposta d’ERC per reformar l’estatut de fa quatre anys era sincera, però els dos partits catalans grans s’hi van apuntar per oportunisme polític. El més clarament culpable és el PSC que a Catalunya va votar una cosa i a Madrid, una altra (només cal recordar la

I, mentrestant, ERC i CIU enemics irreconciliables? Existeix un odi visceral entre ERC i CIU, de família siciliana, que fa que aquest país no sigui una nació sinó una família mal avinguda. I així ens va. “A río revuelto” guany pel PSC i per molts anys, a no ser que hi hagi

canvis sobtats (com que el Quebec o els bascos s’independitzin, una molt gran abstenció, que surti un Laporta...). Guanya el PSC, perd Catalunya? Per als catalans ha estat un mal negoci que CIU i ERC no hagin negociat conjuntament a Madrid perquè haguéssim aconseguit més en finançament i infraestructures. Les seves disputes de família ens han perjudicat a tots i ens han deixat amb un horitzó nacional escapçat a curt termini. Cal, doncs, un canvi de lideratge? No sé el que cal, però em puc remetre a una conversa entre un alt dirigent nacionalista basc i Rubalcaba en el que aquest deia que el seu gran orgull no era haver retallat l’estatut, que es donava per descomptat, sinó haver enfrontat per una generació als dos partits nacionalistes catalans. Potser sí que caldrà esperar a una renovació de líders, o bé que surti una tercera via.

L’odi visceral entre ERC i CIU ens ha perjudicat com a país.”


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA La societat catalana pot superar pel seu compte aquest bloqueig dels partits? Els indicis de desconfiança, de pèrdua de representativitat, de malestar, de desmotivació són creixents com va demostrar l’alta

En sis mesos el nou estatut presenta símptomes de caducitat.”

abstenció en el referèndum i a les darreres eleccions. Hi ha un divorci creixent entre els partits i la gent. Però és necessari informar a la gent i abandonar les abstraccions. Fer front als mecanismes de distracció del poder que despisten al personal. Hem de difondre quines són les limitacions de l’economia catalana avui i de qui són responsabilitat, i mostrar que són produïdes per decisions polítiques que ens afecten.

De què ens pot servir el nou estatut en aquest sentit? El 18 de juny vam sentir a Maragall dir allò de “s’ha acabat el victimisme, tenim el millor estatut de qualsevol regió europea” i aquella nit vaig pensar que necessitaríem quinze anys abans que es veiés la presa de pèl. Han passat només sis mesos i no han parat d’aparèixer problemes. Per acabar l’any, el 28 de desembre, el ministre d’economia afirma que fins el 2009 no hi haurà més diners per repartir entre les autonomies perquè no hi ha cap problema de finançament i al dia següent la Cambra de Comerç fa públic que només un terç de la inversió pública estatal a Catalunya s’ha licitat. Estan caient els grans arguments del sí. Només falta que la nova terminal del Prat se la quedi principalment Iberia per a què en nou mesos tinguem una situació desoladora pel

19 que fa a les infraestructures, però s’haurà escurçat molt el temps de caducitat del nou estatut. Cada vegada hi ha més gent que reconeix la mala jugada! Què passarà amb l’aeroport? L’aeroport del Prat és el setè a nivell europeu i no para de créixer en volum de passatgers. Però qualsevol aeroport que funcioni a nivell internacional té tant vols a baix cost com de caràcter intercontinental. No és el cas del de Barcelona i és la gran assignatura pendent per a que Catalunya figuri en el mapa global. Tots aquests aeroports funcionen amb una companyia de bandera que juga als dos nivells, però a la nova terminal es pretén que convisquin Lufthansa i la companyia de baix cost d’Iberia “Clickair”. Amb aquesta estratègia, llargament planificada, s’impedirà l’arribada de les filials de la companyia alemanya bloquejant les sinèrgies que s’acostumen a donar. Alguna nota d’optimisme, si us plau. Malgrat la situació frustrant, la societat catalana encara està viva, moltes empreses segueixen sent dinàmiques, hi ha jovent que és conscient d’aquestes limitacions. Però és cert que a Catalunya encara no s’acaba d’assumir que la pèrdua de posicions en tots els terrenys a nivell econòmic prové de decisions polítiques preses en contra seva. Potser falta un cert temps per a què ho veiem més clarament.


L’HIPERBÒLIC

20

SEXE

Cent maneres de fer-ho... Atomic Girls

En aquestes pàgines, hi trobareu algunes idees per fer-ho per als qui no ho feis ni per casualitat des que us va començar a sortir pèl. Després de molt rumiar-ho, aquestes són les nostres propostes.

-

Arramba’t a la qui ningú no li fa punyeter cas.

-

Surt a la TV per qualsevol preu.

-

Acabes de fer un màster sobre sexe.

-

Aprèn una mica d’italià o francès i fes-te passar per estranger.

-

Fores nòvio de na Schiffer quan ella tenia 16 anys; la deixares perquè amb una en tenies prou.

-

Surt cada nit, acaba si és necessari tancant els afters. Aprèn a ballar merengue, swing, mambo o el que sigui.

-

Prova-ho amb els del mateix sexe, igual t’agrada.

Compra’t un ca i treu-lo a passejar a tota hora: ca-cussa, home-dona.

-

Tatua’t al front “nascut per boixar”.

-

Anuncia’t a les pàgines de contactes.

-

Fes-te gigoló.

-

Opera’t, almenys que faci 30 cm.

-

Cerca per Internet.

-

Ves-te’n al Carib.

-

Directament de putes.

-

Més fàcil encara, fot-li l’al·lota al teu germà (malgrat només sigui per una nit).

-

Apunta’t a un curs de ioga.

-

Digues a les teenagers que el teu grup favorit són els Backstreet Boys.

-

Sempre has estat fan d’ABBA, Police, the Cure i la música diso dels 70’s.

-

Compra’t una moto, com més gran millor; si no pots, demana-li a algú o senzillament agafa-la manllevada.

-

Aprofita que els vells no hi són: monta una discoteca a casa teva.

-

Converteix-te en el rei de la nit.

Si res d’això no funciona:

PER A ELLS -

-

Perd-te a la secció de lenceria o roba interior de dona d’uns grans magatzems, demana consell amb l’excusa que és un regal per a la teva germana que es casa. Fes-te soci d’un grup excursionista; a la nit, amb l’excusa que fa fred, afica’t dins el sac de dormir amb ella.

-

Converti’t al budisme, això ven.

-

Ataca les amigues dels teus germans.

-

-

-

-

No tenguis escrúpols: fot-li l’al·lota al teu millor amic.

Acabes d’arribar a Los Angeles d’estudiar cinema. Telefona totes les amigues que recordis i convida-les a sopar; fes el mateix amb les exnòvies.

-

Fes-te piercing fins i tot a la punta de la…

-

Segons vegis, a tú només d’importa el sexe o l’amor.

-

Munta un grup de música. Fes córrer la veu que ets superdotat.

-

Intenta-ho amb qualque professora. Fes-te passar per intel·lectual.

-

T’has de comprar un pis i necessites que t’ajudin amb idees per decorar-lo. Apunta’t a un curs de cuina.

Si es treuen a cosses de putiferis, si al Carib et donen carabasses, si res de res, doncs, viatja a Belgrad i pega un crit de “Visca Kosovo”, almenys moriràs amb dignitat.


L’HIPERBÒLIC

21

PASSATEMPS

CALAIX DE SASTRE

HORÒSCOP Aquest és l’horòscop per a tot el mes. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex símbol. I no per això ho deixes de fer.

HUMOR

Àries AMOR: El teu príncep blau serà blau de veritat. A CASA: Farà fred. ESTUDIS: Farà fred, també.

Taure AMOR: No podràs parar de fer poemes d’amor. Tota l’estona. De fet, utilitzaràs aquest paper que llegeixes per a fer-ne més. A CASA: Escriuràs un poema a la paret, i la teva mare et traurà el somni de ser poeta a clatellots. ESTUDIS: Has de tenir molt de compte amb els exàmens. Si treus menys d’un cinc, et suspendran.

Bessons

Cranc HORITZONTALS: 1. Interpretació després de llegir i rellegir el text (dos mots) / 2. Vaguen sense sortir del terreny. Aprofiteu els descosits / 3. Líder del moment. Ni arrelo ni res, és que engego, començo. Extrems del Nàstic / 4. Cou de mala manera. Ruca, nècia, beneita, impertinent i antipàtica / 5. Aquí et calma i a Parma et guareix. El que no és suat no és ben guanyat / 6. Quatre romans a Eivissa. Distribueixi amb regularitat segons com passi / 7. És al cacau com al gen el gener. Grup parlamentari en poti-poti / 8. Nodreix els camps i mareja l’Abdó. Sense ell la bicicleta no podria anar enrere. Mig ou / 9. Enxampada com una paella massa feta. En ple picnic / 10. Mató al capdamunt del Montseny. Queloni d’aigua dolça i nom americanoide / 11. L’altre mig. Primer avís als lladres. Ultim glop de cola-cao / 12. Tan aviat es juga com s’interpreta. Com a caminants es consideren només uns quants / 13. Mineral present a moltes parets. La primera guerra combatuda no dalt de cavall ans dins. VERTICALS: 1. És qüestió del poble, entre la democràcia i la robòtica. I això és un altre poble, més medievalitzant / 2. Metall febrós. Camp ideal per al ball. Metall enfebrat / 3. Notícies en píndoles. Hàbit del monjo amb caputxa / 4. Al cor de tots els valents. Aquest tampoc va a cavall, car és escorriall. No fa la unió però la força sí / 5. Quin xivarri, en Reniu, quan era nou! Art de la dinastia Flavia / 6. Per tot l’escaire. Fusta exòtica que el veí vol feta al forn. Per les ditades se sap on és / 7. Acollida habitual dels espectacles del Tricicle. Herbei cantat per la Maria Dolores / 8. Varietat de cicuta que et deixa cega i asseguda. A sobre de molts pobles de la costa / 9. Moviment d’orientació de la planta vers el turisme del tròpic. Patró de l’aeronàutica fallida / 10. Símptomes d’urticària. Tan poc estimulant com un got d’aigua. Pilota fora! / 11. No treu bandera blanca, no, que dóna beneficis. Inflorescència amb tendència a la ciàtica / 12. Empaitar el senyor Esteve a crits. Màquina de tallar cabells a la rodona.

AMOR: Sí. A CASA: Quina adreça era? ESTUDIS: Ah... sí. No ho recordava.

2

3

4

5

6

7

4

6

9

1

7

1

8

2

9

6

1

9

9

5 9

5

Verge

6

AMOR: És un mes especial. No sabem perquè, però ho és. A CASA: També serà especial. ESTUDIS: Això no. Segueixes com sempre. Espavila!

7 8 9

Balança

10

AMOR: La teva parella no et farà cas. S’ha enganxat a “Operación Triunfo” i tu vols que vagi a una clínica de desintoxicació per a què surti d’aquesta addició letal. Li fa gràcia en Risto, fins i tot. A CASA: També els agrada el Risto. ESTUDIS: Tots els teus companys voldran estudiar Publicitat, per ser com en Risto.

11 12 13

Escorpí AMOR: Els petons, aquest mes, seran més intensos. Tenien raó els de l’anunci de xiclets. A CASA: No t’agradarà l’arròs que han preparat. No ho diguis. Mai. ESTUDIS: La professora no és tan avorrida com sembla. Intenta pensar així. Ja veuràs com no tens raó.

5 9

1

4

7

Sagitari

6

AMOR: L’amor arribarà per la finestra. S’havia deixat les claus. A CASA: Tu també et deixaràs les claus. ESTUDIS: Estaran a classe, les claus.

2 8

2

9

6 5

3 5

9

7 2

3

5

4

5 4

1 Aquari

8 7

3

2

1

9

Capricorn AMOR: Tens un mes per endavant molt interessant. T’enamoraràs del Brad Pitt. A CASA: La teva mare, també. ESTUDIS: Portaràs a la carpeta la foto del Brad Pitt i diràs que és de la teva germana petita.

4

8 6

Sudoku per SudokusWeb.com

4

7

13

4

1

3

5

12

3

5

4

11

AMOR: La teva parella no ha sigut fidel del tot aquest mes. T’ha dit que faria dieta i l’has vist menjant un pastís. A CASA: Internet no funcionarà correctament. En trucar al servei tècnic, després de 29 hores, t’atendrà una noia simpàtica que et dirà que apaguis l’ordinador i el tornis a engegar, que no falla mai.. ESTUDIS: A classe estaràs pensant en altres coses. Però que maques són aquestes altres coses.

8

2

10

Lleó

4

8 7

5

9

2

Difícil

8

8

1

SUDOKU

Fàcil

Per Pau Vidal

MOTS ENCREUATS

Manel Fontdevila

AMOR: Aquest mes és el teu mes de sort ja que, si no tens xicot/a, el/la trobaràs el dia menys esperat i al lloc que menys t’imagines. Mira sota el llit. A CASA: Estaràs molt bé amb la família. Però, un dia o un altre, t’adonaràs que divendres et vas confondre de porta quan venies de festa i, ara, vius amb els veïns. ESTUDIS: Tindràs un nota excel·lent. Aquest mes has guanyat tots els partits a la Play.

9 3

AMOR: Si vas amb xicot/a, serà una experiència inoblidable. El teu company/ya et dirà que et deixa per un/a altre perquè ja no pot suportar més la teva halitosi. Després et dirà que és broma. A CASA: A casa hauràs de fer el llit. Sentim aquesta desgràcia. ESTUDIS: Què?

Difícil

Fàcil

solucions

Passatemps

Peixos AMOR: Molt bé al teu món amorós. Lligaràs molt amb tothom. Quan vagis pel carrer, els gossos i els gats et picaran l’ullet. A CASA: A casa s’acabarà la xocolata i el cafè. Hauràs d’anar al súper. ESTUDIS: Tot bé. Cada vegada estudies millor, quan dorms.

Si hem encertat més del 0,7 %, truca’ns si us plau. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu. L’astròleg Llunàtic, llunatic@edicat.cat


L’HIPERBÒLIC

22

agenda

CULTURA

febrer 2007

Exposició

“Un viatge ple de veus” De l’11/01/2007 al 03/02/2007 Roses. Preu: entrada gratuïta Música/concert

The Country Revival Farmers Dia 27/01/2007 Mata. Preu: a consultar.

Exposició

Clausura Humberto Rivas. “Huellas” Dia 4/02/2007 Lleida. Sala d’exposicions Museu Morera. Preu: entrada gratuïta.

,

ka h c s

u

tt a M

ma set

lloc e un en ap d r dia r “C udi un opula rà ga rses p od ive per i 07 sta es p e d oni tirà 20 ver a fe dies, ins, d e Su 1/ d con b l u /0 es rs am t dos allorq ncert ia 26 n ràc alea ura s m l co Dia e G s B ”. D ucte de ri d Ille lles rod rs i bar e les les I de p balea El d ió de s s c om mé ana sta tiste a rius.c r u m tuït deg d’a set s gra ciona a n l da i de sicio s. o r ntra trad exp vetlle u: e w. Pre ww Re

de p Ca s Ille

ra arre ic- s r a d ipen l t n ltre en tic e da hi par tríac. c a r t A X i s cen eça au ra 7 h t sió A la p ental Cultu 0 i s c 0 e N uts 2/2 una s entral. xperim re de Deia 17/0 inute éls’Europaccinema, edel Cent

les

Dia 18/02/2007 Lleida. Museu de Joguets i Autòmats. Preu: entrada gratuïta.

de

Clausura Tricicle. “Una història de tres”

na

Exposició

D

ww

n

Teatre

True West, de Sam Shepard dirigit per David Selvas Del 10/01/2007 al 04/02/2007 Barcelona. Versus Teatre. Preu: a consultar. Teatre

El jardí abandonat de Santiago Rusiñol Del 23/01/2007 al 04/03/2007 Barcelona. Brossa espai escènic. Preu: 9/16 euros.

ó

ci a t n

d’U

se nys e sa . r o d ca neu rep tan eatre a a c T i t l rrib a a eliz té ies feliz ent a gut m t i n f Últ ndo 1/2007 rporaciónUan munesdodel muoemhan tpaocle. muia 27/0 teatral Csoeva obnrasgressoctradorstaq l’espec D

la tra spe ons yia pan it amb s més rs d’e què c m x e le e co La ns d’è s obr b mi als d e n l m e l fi a e al p nts ad Un eu fin difere s al e els r om s viu uro eu.c e n 2 u: 1 tre Pre .tea

ww

w

tric rt M a a del oza cread actiu XCen na. M s ó The ducci s en a din arcelo r pro auto nglob de B 28 ra s’e orània tric L’ob temp os xcen r Con u / e .6 org u: 3 ccb. e r P .c

w


L’HIPERBÒLIC

23

CULTURA

au Pal al na N e conte Da sica Mú de la

ca úsi l la M ió de c ena de edi au Pal VIII de N seu pel la el nts 07 arà ins pone talà 20 a ass . D 2/ y p febrer ls com blic c /0 e l’an ú de s de Kim, el p . 21 d tos e i ció Dia nt a ela t m ai s M e , ava ap rev i aqu l·len n d los Z rup i om El g lana el M ntara dido ni.c r a os e eur llen Cat tival d pres He pe , 36 lmi , e l l t Fes 5 a iva con eba e 1 fest Da er tr u: d w. prim Pre ww

om h t to 7

n itja e m fants d s in els l de è 6/ cul r a qu olta, s a 2 l pe env i le ona 7a rag ractiu els esa es r 0 a T 0 te st br ue /2 l de ic i in ón q la po aque ls 1 a r t e 0 u r t c m l a i / b 5 m idà el Cu lor a l i ller d dre ts a e mil ustíci l1 a i e a D Soc t ta pren ion a d la j tre aques com relac aner ritat, n e m El C gener uguin stents é la solida de ves p s exi tamb t la n i jo bleme ats, i jança t t l o i r p igua s m 07 des acion ans. 88 m 4 u t u i 2 s ts h 7 97 dre ns: a.es o i c aix crip Ins .lac

0

n

T8!

ó m n

a 1/20 r e p 0

U

w

ww

LA POESIA

Titol

LES TEVES MANS Embolcallen amb vels goig i tristesa. Són sostre d’una xarxa de perfum, són els ventalls, amor, del meu costum i serveixen d’espasa a la sorpresa. M’agraden quan alegen entre el fum o quan remouen brins de senzillesa; les teves mans són alegria encesa i fulles d’un pomer al clar de la llum. Castellets de l’amor. Flames de ploma. Són banderetes del teu parlar. Són i toquen sense pes, clares d’un món que tu modules des dels teus Bagdads. Respires per les mans, amor. Són poma i estel saboner quan renten els plats.

Joan Brossa (1919-1998)

No puc La vaig conèixer com es coneixen totes les persones importants de la vida, per casualitat. Al poc temps, la vaig convidar al cinema, a sopar i a altres d’aquests llocs típics per a les primeres cites. Per fi, vam fer l’amor al meu apartament del carrer Santa Anna. El seu nu ballava amb els llençols blancs mentre jo la penetrava com si m’hi anés la vida, embastint-la, agafat els seus malucs blancs i suaus. La suor dels nostres cossos era bella, es desllaçava harmoniosament. La relació va avançar perfectament. Semblàvem fets l’un per l’altre (segurament ho estàvem) fins que va arribar un diumenge i la vaig trucar per anar a sopar. No podia quedar, es trobava malament. Al dia següent la vaig trucar i tampoc podia. Havia de preparar-se per a un examen. Així que la vaig deixar de trucar (no volia que pensés que era un d’aquells pesats...). A la setmana següent, em va trucar ella. Li vaig dir que estava molt ocupat escrivint la meva nova novel·la (no podia rebaixar-me i dir-li que sí a la primera havent-me rebutjat ella abans). Em va tornar a trucar en dos dies i li vaig tornar a dir que no. En aquest cas, li vaig dir que havia quedat amb uns amics per anar al teatre (naturalment, era mentida). Després de dues setmanes, la vaig trucar jo i ella em va posar alguna excusa que en aquest moment no recordo. Així va començar el joc. El joc que va acabar amb la nostra relació. O potser no ha acabat. Encara ara ens truquem per a negar-nos a possibles cites. Aquest mes em toca trucar a mi.

Aquest relat forma part del llibre Podemos estar contentos d’Albert Lladó. Més informació a www.albertllado.com

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net te’ls publiquem!



L'Hiperbòlic 49