Issuu on Google+


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 34

ESTIU

2 EDITORIAL Non, merci! 3 MÓN UNIVERSITARI NotÍcies 4 DURSI fer un erasmus amb meny estretor 6 JOVENTUT Implica't-hi... 7 MÓN VIU transvasament elèctric 8 EL CONVIDAT Aleix Espargaró

NON,

10 ENTREVISTA Caterina Mieras No es tracta de la versió francesa d'aquells famosos adhesius que es 11 JOVENTUT Ajuts al lloguer d’habitatge

posicionaven en contra de l'energia nuclear, sinó de la resposta de

12 TEMA DEL MES Iniciar un viatge

França a la consulta sobre el tractat constitucional europeu. Els francesos han dit no. No, per múltiples raons que estranyament posen en un mateix vaixell

MERCI

als que, des de l'esquerra, critiquen el neoliberalisme que propugna aquest text i als que, des de la dreta, consideren que la sobirania francesa es podria veure perillosament limitada en una Europa més 15 CURIOSITATS Star Wars

unida. A Catalunya aquest no no ens ve de nou. Aquí i al País Basc la resposta negativa, al primer referèndum sobre la qüestió celebrat a

16 BOCA A BOCA Josep Joan Moreso 19 REPORTATGE Aquest estiu agafa el tren! 21 MODA Mntim...

Europa, va ser més alta que a la resta de l'estat. Malgrat el reduccionisme dels mitjans de comunicació i d'una campanya institucional que més que convidar a votar defensava descaradament un vot afirmatiu, a nivell de la societat civil es va produir un intens debat lider-

22 CULTURA Estiu 2005

at per organitzacions que com Òmnium Cultural van aconseguir

23 RACÓ

mobilitzar en els seus actes a un públic més nombrós que els partits. D'aquest pensament en vam tenir una mostra a l'entrevistar en el número de febrer al poeta i professor universitari Hèctor López Bofill

Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

que ens deia que "el preàmbul de la constitució europea és pura

de països fundadors de la Unió que, sentint-se completament

poesia" per afirmar tot seguit que el problema arriba immediatament

europeus, rebutgen una Europa construïda per les elits.

després quan els principis que en ell s'hi recullen queden totalment contradits per la resta.

La comprensió, però, no ens converteix automàticament ni en un departament francès ni ens fa membres de la francofonia, de la

I és que una Constitució que no ens reconeix com a poble, que no

mateixa manera que abans el vot negatiu tampoc no ens feia ni

reconeix la nostra llengua malgrat ser la novena en nombre de par-

menys europeus que la resta, ni provincians pràcticament cavernaris

lants de la Unió Europea, que impedeix que les nostres institucions

com moltes veus es van apressar a assenyalar. Estem, com ho

Direcció: Anna Salarich

es puguin adreçar directament a les institucions europees, que nega

estàvem abans, tranquils pel futur d'Europa. Perquè com a joves

Consell de redacció: Helena Mullor, Jaume López i Pere Viladomiu

qualsevol possibilitat d'autodeterminació..., una constitució així difí-

sabem molt bé que la unió d'Europa és molt més fruit dels intercan-

cilment pot ser del gust de catalans i catalanes. Per això no ens

vis d'estudiants Erasmus, o dels vols a baix cost entre ciutats

Hi han col·laborat: Atòmic Girls, Esther Latorre i redacció Mallorca

esglaiem quan ens arriba, no només de França sinó -i de moment-

europees, que de tractats imposats des d'alt. Mentre aquestes dues

també d'un altre estat com els Països Baixos, la notícia de ciutadans

coses segueixin funcionant, tranquils, hi ha Europa per estona!

Editors: Josep Ritort i Antoni González Coordinador editorial: David Baret

Assessorament lingüístic: Marta González Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Flaixos

Publicitat: Núria Gómez, Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Màrqueting: Àngel Garcia, angel@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.

El Lloc: Berga i Perpinyà

El personatge: Nacho Vidal

La violència ha esquitxat aquestes dues emblemàtiques poblacions del territori català. A Berga, durant la Patum, Josep Maria Isanta va morir a cosenqüència de les ganivetades d’un altre jove; a Perpinyà, la confrontació entre les ètnies gitana i marroquí s’està tornant insostenible amb la mort d’un altre ciutadà marroquí. Què està passant? Perquè hi ha tant d’odi? Algú hi pot posar remei? Quina educació estem revent? Podem confiar en els cossos de policials?

El membre més gran de l’star system català se’ns casa!!!!!!

La frase: José Bono, ministre de Defensa “ La mala sort d’Espanya és que els dos dictadors del segle passat van ser militars com podien haver estat farmacèutics, sacerdots o periodistes”.


L’HIPERBÒLIC

3

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats han estat

notícia notícies breus

UAB

UdL

La UdL a la Cova de Montasinell

UPC

El professor de la Universitat de Lleida, Joan López, dirigirà les excavacions arqueològiques de la Cova de Montasinell, a la població urgellenca del Coll de Nargó, on s’ha descobert un conjunt funerari format per 8 o 9 esquelets que daten de l’edat de bronze. Aquesta descoberta permetrà estudiar com vivien les comunitats del Prepirineu fa 3.500 anys així com els seus rituals funeraris. La troballa està formada per esquelets de nens i dones, una de les quals portava collaret, braçalets i cinturó. Aquest fet ha servit per batejar la excavació com a Operació Senyora de les Muntanyes. L’estudi es durà a terme durant el mes de juny i a més de la participació de la Universitat

Nova línia de tren i de bus

de Lleida hi prendran part la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Departament d’Interior ja que per la dificultat d’accedir a la cova s’haurà de comptar amb la par-

Amb la recent innaugurada línia C7 de rodalies Renfe que

ticipació de bombers i espeleòlegs. El pressupost

uneix L’Hospitalet del Llobregat i Martorell, la Universitat

serà d’uns 48.000€ i els resultats que s’esdevin-

Autònoma de Barcelona ha incrementat de 28 a 67 els

guin dels estudis no seran d’interés nacional sinó

trens que passen per la seva estació de Cerdanyola

que també ho seran a nivell europeu.

Universitat. Igualment, suposa un gran benefici per aquells estudiants que provenen del Baix Llobregat. Per aquesta raó

www.udl.es

el servei de bus que uneix l’estació i la universitat s’ha incrementat fins a cobrir de manera regular el tragecte des de les 7.48 del matí fins a les 21.30 del vespre. El recorregut del

UB

Nou rector a la UB

bus és únic: Renfe Cerdanyola-Universitat, Facultat de

La Universitat de Barcelona ja té nou rector i s’ano-

Ciències, Facultat de Filosofia i Lletres, Facultat de Ciències

mena Màrius Rubiralta. Escollit amb un 64% del vot

de l’Educació, Rectorat, Facultat de Veterinària, Ferrocarrils

ponderat en la segona volta de les eleccions sub-

de la Generalitat de Catalunya (FGC), Vila Universitària,

stitueix a Joan Tugores en el càrreg. El nou rector és

Premi UPC de Ciència-Ficció

Facultat de Medicina, Servei d’Activitat Física, Eix Central,

llicenciat i doctor en Ciències Químiques per la UB i

Aprofitant que ve l’estiu podeu aprofitar per

FGC, Ciències de l’Educació, Ciències i novament estació de

catedràtic de Química Orgànica de la Facultat de

preparar una narració inèdita per presentar al Premi

Renfe. A més, a les hores puntes hi haurà una llançadora

Farmàcia. Anteriorment s’havia presentat com a can-

UPC de Ciència-Ficció, que convoca el Consell

especial cap a les Facultats de Medicina i Ciències de la

didat a les eleccions del 2001. Amb un total de

Social des de 1991. La data límit d’entrega és el

Comunicació.

61.096 persones convocades a vot, finalment

15 de setembre i els premis estan dotats en

www.uab.es

només van exercir el seu dret un 11,24% i del 64%

6.000€ € per al primer premi i 1.500€ € per a les dues

de vots que va rebre Màrius Rubiralta provenen de:

mencions especials, una de les quals és per a la

35% dels professors doctors dels cossos docents

millor nove

universitaris, 6% de la resta de personal docent i investigador, 19% dels estudiants i 4% del PAS. www.ub.es

www.upc.es


L’HIPERBÒLIC

U

4

FER UN ERASMUS AMB MENYS ESTRETORS La nova convocatòria del DURSI completa la dotació d’aquestes beques fins a 1.200 euros La majoria d’estudiants que han estat a l’estranger amb una beca Erasmus subratllen el valor personal i humà de la seva experiència, més enllà dels coneixements acadèmics que hagin pogut adquirir. Erasmus és un programa europeu que té com a objectius millorar la qualitat i potenciar la dimensió europea de l’ensenyament superior, fomentar la cooperació transnacional entre universitats, estimular la mobilitat europea en el sector de l’ensenyament superior, i afavorir la transparència i el reconeixement transnacional dels estudis i qualificacions a tota la Comunitat. L’any 2004 es van destinar al programa Erasmus 187 milions i mig d’euros. Malgrat això, la voluntat de fer possible l’accés als Erasmus a la quantitat més gran possible d’universitaris europeus, ha tingut com a conseqüència una dotació individual insuficient per fer front a les despeses de manutenció en un país estranger. Ara el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) incrementa amb ajuts complementaris la dotació econòmica d’una part dels estudiants que hagin obtingut una beca Erasmus per al curs 2005-06. Els ajuts, de 200 euros mensuals per a cada estudiant, s’afegeixen a la beca i serviran per a la realització d’activitats en d’altres països europeus d’una durada mínima de tres mesos i màxima de sis. D’aquesta manera, l’import total que rebrà l’estudiant és de 1.200 euros. Per fer front a aquesta despesa, el DURSI ha incrementat un 122%, fins a un milió d’euros, el pressupost per al progra-

vitats d’acollida que les universitats públiques ofereixen als

Tenint en compte, però, el total d’alumnes matriculats, el

ma Erasmus 2005-06. D’aquests, 850.000 es destinen als

Erasmus que vénen a estudiar a Catalunya. La novetat

percentatge més alt entre estudiants Erasmus i del país cor-

ajuts complementaris i 150.000 per subvencionar les acti-

d’aquesta convocatòria és que els ajuts del DURSI es con-

respon a les universitats catalanes. Incloent els estudiants

cedeixen directament als estudiants d’acord amb criteris de

Erasmus, les universitats que formen part del consorci

selecció públics i homogenis per al conjunt del sistema uni-

Barcelona Centre Universitari (Universitat de Barcelona,

versitari de Catalunya. Fins ara les universitats públiques

Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu

distribuïen la subvenció del DURSI segons els criteris que

Fabra, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat

cadascuna d’elles fixava.

Ramon Llull, Universitat Internacional de Catalunya, i Universitat Abat Oliva CEU) acullen cada any uns 9.000

En els criteris de selecció es té en compte com a factor

estudiants estrangers matriculats de primer, primer i segon,

prioritari l’expedient acadèmic, però també el coneixement

i tercer cicle, la qual cosa representa més del 4% de l’estu-

suficient de la llengua de docència de la universitat de des-

diantat de les universitats de Barcelona i confirma la

tinació, el nivell de renda familiar, i el país de la universitat

tendència a l’alça pel que fa a la presència d’estudiants

de destinació (els més llunyans puntuen més). La convo-

estrangers a universitats catalanes en els darrers anys.

catòria d’aquests ajuts, que gestiona l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca -AGAUR- (http://www.gen-

Aquest augment, que s’ha multiplicat per dos en els darrers

cat.net/agaur) s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat

sis anys, ha coincidit amb un interès cada cop més gran per

de Catalunya (DOGC) el 31 de maig. El termini de pre-

la llengua catalana. A tall d’exemple, un 27% dels estu-

sentació de les sol·licituds s’acabarà a finals de juny.

diants estrangers de la UB fan cursos de català durant la seva estada a la universitat i activitats com ara el volunta-

Catalunya, amb prop de 4.000 estudiants Erasmus, con-

riat lingüístic, en què estudiants catalans i estrangers

centra el 17% del total d’aquests estudiants a l’Estat

s’ajunten per intercanviar coneixements idiomàtics, també

espanyol, a molt poca distància de Madrid i d’Andalusia.

han experimentat un creixement important.

www.gencat.net/dursi


L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

IMPLICA’T-HI... Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya

La Secretaria General de Joventut està impulsant el procés d’elaboració de la futura Llei de polítiques de joventut de Catalunya. L’objectiu d’aquesta llei és aconseguir millorar les oportunitats dels joves i desplegar l’única competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya que encara no ha sigut desenvolupada per llei. Tu, com a jove, també pots dirhi la teva.

La Llei

Una llei participativa

La Secretaria General de Joventut està impulsant l’ela-

El procés d’elaboració de la llei és obert a la participació

boració de la Llei de polítiques de joventut de Catalunya.

ciutadana per incorporar les diferents sensibilitats i opi-

La futura llei establirà les bases de com les administra-

nions dels professionals implicats en el món dels joves

cions públiques desenvoluparan les accions que porten a

(regidors i tècnics de joventut, sindicats, col·legis profes-

terme per als joves, per tal que s’ajustin al màxim a les

sionals i representants del tercer sector); per recollir una

necessitats reals que tenen i que siguin el màxim d’efec-

visió de les diferents situacions dels joves als diversos

tives possible.

punts de Catalunya (els joves del Pirineu, per exemple, no tenen les mateixes necessitats que els de les Terres de

La llei de polítiques de joventut, hauria de tenir en

l’Ebre o els de l’àrea metropolitana de Barcelona); i, per

comte les necessitats específiques dels joves i la seva

últim, per integrar, també, les consideracions i opinions

realitat econòmica, social i cultural, abraçar tots els

dels mateixos joves, tant a títol individual com a través

aspectes necessaris per aconseguir que els i les joves

d’associacions juvenils o col·lectius diversos.

puguin decidir i realitzar el seu propi projecte de vida (el que s’entén per emancipació), i alhora regular els mecanismes d’implicació dels mateixos joves en la

Digues la teva

presa d’aquelles decisions públiques que els afecten col·lectivament com a ciutadans (el que s¹entén per

La llei de polítiques de joventut de Catalunya es troba en

participació), per adquirir la plena ciutadania.

aquests moments en la seva fase inicial. Tu, com a jove, també pots prendre part en el procés d’elaboració de la llei i donar la teva opinió sobre els temes que més et preocupen, sobre el que creus que s’hauria de tenir en compte, sobre els aspectes de la situació dels joves a què caldria donar sortida.

Si vols saber-ne més coses i estàs interessant en els diferents mecanismes de participació que tens a l’abast, informa-te’n al Portal Jove, el web de la Secretaria General de Joventut:

www.gencat.net/joventut


L’HIPERBÒLIC

7

MÓN VIU

Línia d’alta tensió Bescanó-Baixàs

I ara, el

“transvasament elèctric”

L’oposició dels ecologistes i dels ajuntaments afectats ha aconseguit aturar durant anys el projecte de la línia d’alta tensió (MAT) de 400.000 volts que ha de transportar energia elèctrica de l’estat francès a l’espanyol, travessant els Pirineus. Ara el projecte torna a agafar força perquè la línia ha d’estar en funcionament entre el 2007 i el 2008, per garantir l’energia necessària al TAV (Tren d’Alta Velocitat).

Aquesta línia s’engloba dins un projecte molt més ampli que vol connectar Argèlia, Marroc, Espanya i França amb línies de molta alta tensió.

Arguments en contra de la línia MAT

Arguments a favor de la línia de Molta Alta Tensió (MAT)

. L’impacte sobre el medi ambient i el paisatge i les seves possibles conseqüències sobre la salut humana. Així com l’augment del risc d’incendis i la disminució del valor de les finques

. Aquesta és una infraestructura imprescindible per Catalunya.

afectades.

La línia servirà per reforçar l’alimentació de Girona, donar una resposta a l’increment de la demanda per l’AVE i garantir la inter-

. Amb una línia de 225.000 volts ja n’hi ha prou per subminis-

connexió amb França.

trar energia al TAV, ja que aquest ja funciona amb 220.000 volts (Sevilla-Madrid i Saragosa-Lleida)

. És imprescindible per augmentar l’interconnexió elèctrica internacional i garantir una seguretat que ara per ara no existeix.

. L’estat deficitari del subministrament i la distribució d’energia elèctrica a les comarques gironines és degut a la escassa inver-

. Permetrà abastir punts de les comarques gironines que podrien

sió de les companyies elèctriques.

tenir problemes de subministrament a curt termini.

. La qualitat del subministrament depèn principalment de la xarxa de distribució local i l’interconnexió amb l’Estat francès ja existeix per Prats de Molló i no és sinònim de seguretat sinó de dependència. . És necessari un debat al Parlament de Catalunya sobre una infraestructura que pot condicionar el futur energètic, paisatgístic i ambiental del futur al nostre país.

La línia travessa l’espai natural protegit de les Guilleries

Tot depèn del Pla d’energia de la Generalitat (2006-2015). En el Pla de l’Energia es decidirà si es pot construir o no la polèmica connexió elèctrica amb França. Aquesta línia és un dels punts més controvertits del Pla, ja que el PSC manté una postura diferent a la

Informació www.collectif-nonalatht.com

dels seus socis del tripartit ERC i ICV, que hi estan en contra. El Govern ha decidit no aprovar el pla fins al setembre i sotmetre el seu esborrany a un procés

www.salvem-emporda.org

d’exposició pública. Durant dos mesos s’escoltaran

(Palataforma cívica Salvem l’Empordà

les al·legacions i propostes dels ciutadans per mod-

– IAEDEN)

ificar el text del Departament d’Indústria.

http://www.gencat.net/treballiindustria/ industria_energia/pla_energia (Pla D’Energia de la Generalitat) http://www.osona.ca/linia/


L’HIPERBÒLIC

8

EL CONVIDAT

Aleix Espargaró

Una estrella amb

TAL COM RAJA Nom complet: Aleix Espargaró i Vilà Lloc i data de naixement: 30/07/1989 Un llibre: El Codi da Vinci, de Dan Brown Una pel·lícula: El último samurai, d’Edward Zwick Un disc: El Canto del Loco Un somni: guanyar el Mundial! Una mania: no en tinc cap Plat que cuines millor: la pasta El primer que fas al matí quan et lleves: encendre l’ordinador i posar música, i últimament és el

Té 15 anys i ja és una de les figures més destacades de la nova generació de pilots catalans. Guanyar el campionat d’Espanya en 125 cc la passada temporada li ha permès assolir un dels seus somnis: debutar al Mundial de Motociclisme. Et sents tractat d’una manera especial pel fet de ser el pilot més jove del Mundial? Home, al principi et veuen com un nen, però a poc a poc,

Els teus millors amics són a dins o a fora del món de les motos? La majoria, els de veritat, són de fora. Un d’ells, però, és també pilot. És el Ricard Cardús, nét del Carles Cardús. Ens coneixem de fa molts anys i hem compartit moltes coses en el món de les motos. Agraeixes poder parlar de temes relacionats amb les motos amb una persona amiga teva que també hi està ficada.

a mesura que vas treballant, ho vas fent millor i

Què és el que més t’ha sorprès d’aquest món?

demostres que ets un més, i d’aquesta manera et vas

Sembla molt divertit des de fora però és complicat. Quan

guanyant el respecte de la gent.

hi ets dins veus que sembla una cosa molt diferent del que realment és. Les càmeres i els mitjans li donen un

Canto del Loco o l’Álex ubago

Com és la teva relació amb el teu company de l’equip,

Recordes la primera vegada que vas pujar a

l’Álvaro Bautista?

una moto? Sí, tenia 4 anys i encara no tenia totes

Ens portem molt bé. Com a pilot és un 10 i com a per-

Què és el que més t’ha costat? Com vius la pressió?

les dents [riu ]

sona és molt bon tio. Dins el circuit, sobre la moto,

Anar de pressa. Al Mundial jo hi vaig a aprendre, i tot el

Tens fama de ser molt... exigent amb mi mateix, i

cadascú de nosaltres va a la seva. Però quan baixem de

que faig ho faig per divertir-me. Vaig a intentar donar el

molt ambiciós

la moto, a l’hotel, mentre viatgem, tenim una relació molt

màxim de mi mateix, però sense pressió. I de moment

bona i ell m’ha ajudat molt.

me n’estic sortint molt bé. Pels que es disputen els

doble sentit. Però jo intento ser natural.


L’HIPERBÒLIC

9

EL CONVIDAT

Helena Mullor, helenamullor @edicat.net

b futur De la diversió a la competició L’Aleix explica que el seu pare li va regalar la primera moto als 4 anys. Com molts altres pilots de la seva generació, es va iniciar en el món de les motos de ben petit. “Al principi ens hi vam ficar per divertir-nos, però de mica en mica la cosa s’ha anat convertint en una cosa més seriosa, fins arribar a ara”. La seva primera carrera va ser a l’Endurito de Falset, el 1993, i Què creus que es necessita per ser un bon pilot?

després va venir el salt al Rieju Supermotard,

Sempre que em pregunten això dic: treballar, treballar i

l’Open RACC50 i al Campionat de Catalunya de

treballar....Cal tècnica, sacrifici, una mica de sort i el

125cc, a més de la Promocup. Ha estat campió

recolzament de l’equip i la família. Jo no seria on sóc si

de Catalunya dues vegades i abans de convertir-

no fos per la gent que m’ha ajudat.

se en campió d’Espanya en 125 cc la temporada passada, l’any anterior ja hi havia aconseguit un

Quins són els teus referents? Des de petit porto el 41, el número d’un corredor japonès que es va retirar l’any passat, el Youichi Oi.. I admiro molt a Valentino Rossi, com a pilot és una passada!!!!

primers llocs al Mundial és una altra cosa,

ho viuen

d’una altra manera: ells si que tenen pressió. Quan les coses no et surten bé et menges el coco? Si. Vaig a un psicòleg esportiu. Perquè si no van bé les coses després penses que hi ha gent al darrera que ha confiat en tu... I com et prepares físicament? Durant l’hivern estic a Blanes, amb l’entrenador. Vaig a córrer, faig bicicleta... I durant la temporada estic a casa, amb els meus pares. I excepte els dies d’entrenaments. Vaig a escola, quedo amb els amics... Intento fer una vida el més normal possible.. tot i que les motos són el més important, intento no obsessionar-me. Com t’ho fas per compaginar estudis i la vida de pilot professional? És molt complicat. Estic acabant la ESO i no tinc temps, entre entrenaments i campionats. Per sort, em passen uns dossiers que m’ajuden molt a estudiar Com ho portes això de viatjar tant? Estic al principi, i viatjar encara em fa molta gràcia. Tot és molt nou i això de conèixer països i gent m’encanta... Normalment arribo allà on es fa el campionat els dimecres, i tinc temps de passejar i veure coses fins dijous. Després, a partir del divendres ja et centres en les motos fins diumenge. És veritat que els pilots utilitzeu la Playstation per conèixer bé els circuits que no coneixeu? Sí, va molt bé per conèixer si hi han corbes o rectes....

tercer lloc.


L’HIPERBÒLIC

10

ENTREVISTA

CATERINA MIERAS, consellera de Cultura

“LA CULTURA ÉS UN GRAN VIVER

DE NOVES PROFESSIONS” Parlem de futur en un palau ple de passat, el Palau Marc, la seu del Departament de Cultura al final de les Rambles barcelonines. La consellera ens explica que, juntament amb l’àmbit laboral de la salut, les noves tecnologies i la cultura són els de més potencial de creixement a Catalunya. Un 5% del PIB europeu el genera la cultura. D’on prové la seva relació amb el món cultural? Fonamentalment de la cultura científica, camp del que procedeixo (sóc metgessa de professió). Cada vegada, però, hi ha més relació entre cultura humanista i cultura científica. De fet, al segle XXI, ja no es pot pensar en una sense l’altra. A més, per generació vaig participar en la lluita antifranquista el que ens va donar una perspectiva humanista a través de la cultura política. Pensa que avui és més difícil aquesta identificació dels joves amb la cultura, o potser aquesta relació està més mediatitzada pel mercat? El que ha canviat és l’entorn però no l’interès per la cultura dels joves. La meva responsabilitat com a consellera és estimular un consum de cultura d’alta qualitat. Però l’objectiu sempre ha de ser doble: per un costat es tracta d’apropar la cultura al públic més ampli possible, sense que això, al mateix temps, signifiqui renunciar a la qualitat. El més fàcil és fer allò que en diuen subproductes culturals, però hem de tenir clar que les creacions culturals no són una mercaderia. Per això, tant des de l’àmbit estatal com europeu, podem defensar l’excepcionalitat cultural enfront del mercat. En aquest binomi “proximitat i qualitat” que es fa des del departament de cara específicament pel joves? Jo destacaria l’Institut de Creació Artística (ICAC), que és una manera d’ajudar a la gent amb creativitat, com és el cas dels joves, a través de múltiples vessants, i que és una aposta important del departament. Si un pensa en cultura juvenil de seguit ho relaciona amb el món audiovisual, que ofereix en aquest sentit el departament? Fa poc hem creat el Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA) depenent de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), que ja funcionava. Aquest Centre és una aposta per millorar la viabilitat dels projectes audiovisuals catalans a través de l’assessorament en

De quines professions estem parlant?

totes les fases de creació i difusió, en el que es pot considerar com

Doncs, precisament, d’algunes de les que tenen més futur. Hem

una experiència pionera a l’Estat espanyol.

detectat una demanda creixent en perfils com el de manager cultural, dinamitzador de comunitats virtuals, etc.

Deu professions culturals emergents Brand manager (generador de filosofia d’una marca)

Quina relació existeix entre el seu departament i els departaments d’Universitats i Educació, als responsables dels

Per què, aleshores, costa tant de convèncer als pares de les

Disc-Jockey

quals també hem entrevistat al llarg d’aquest curs?

bondats de les carreres i estudis artístics?

Cercador de localitzacions (per pel·lícules, etc.)

Naturalment tenim molt en comú. Sense anar més lluny, l’ensenya-

Crec que encara falta una mica entendre l’abast real de totes

ment artístic és un clar exemple d’activitat que toquen tant els

aquestes noves professions. Però sempre ha estat així amb les

departaments d’Educació i Universitats com el de Cultura. Hi ha, a

novetats. Qui no recorda quan la gent se’n reia d’una professió avui

més, molts projectes concrets, com per exemple, el conveni que

tan acceptada i prestigiada com la de dissenyador amb el famós

Dinamitzador de comunitats virtuals

darrerament hem signat per a que vagin escriptors en llengua cata-

“treballes o dissenyes?”. El mateix passarà amb algunes d’aque-

Caçador de tendències

lana a les escoles, o el projecte per aconseguir un carnet únic per

stes professions.

Manager cultural

cal que s’ensenyin en els centres de formació.

Mediador cultural

Manager turístic

a totes les biblioteques universitàries. Igualment, estem molt a l’aguait de les noves sortides laborals en l’àmbit de la cultura i que

Educador expert en noves tecnologies

Si busqueu una feina de futur, ja ho heu sentit. Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Arterapeuta (per a guarir a través de l’art)


L’HIPERBÒLIC

11

JOVENTUT

Ajuts al lloguer d’habitatge

per a joves Vius en un pis de lloguer? Sí és el teu cas, això t’interessa: la Generalitat de Catalunya ha engegat recentment un nou programa d’ajuts al pagament del lloguer adreçat als joves amb l’objectiu de facilitar el seu procés d’emancipació. Aquests ajuts, pensats especialment per als joves que més ho necessiten, seran de fins a 240 € mensuals, segons els casos. Para atenció als requisits i comprova tu mateix si pots acollir-t’hi.

Com pots comprovar si pots acollir-t’hi? Abans de sol·licitar els ajuts cal que sàpigues del cert si podràs o no podràs optar-hi, segons quina sigui la teva

Qui pot sol·licitar aquest ajut?

situació personal. Per fer-ne la comprovació de manera ràpida i fàcil has d’adreçar-te a qualsevol dels següents llocs i facilitar les teves dades personals:

Poden optar a l’ajut els joves que compleixin els - Als 280 Punts d’Informació Juvenil (PIJ) de Catalunya

següents requisits:

- A les 21 Borses Joves d’Habitatge (BJH) de Catalunya - Fins a 35 anys d’edat (inclosos els 35) - Que hagin signat un contracte de lloguer a partir de l’1

Per fer més àgil la comprovació caldrà que tinguis a

de gener de 2004 (han de constar com a titulars del

punt les següents dades:

lloguer). No seran vàlids els contractes signats entre persones que tinguin relació de parentesc fins a segon

· Sobre l’habitatge: data de contracte de lloguer,

grau de consanguinitat o afinitat (pares i fills o nets).

població, preu i metres quadrats

- Que els ingressos bruts anuals de les persones amb

· Sobre la unitat de convivència: nombre de mem-

qui es comparteix l’habitatge (parella, matrimoni, un

bres i ingressos bruts anuals

grup d’estudiants, etc.) estiguin entre 6.500 € i dues vegades l’IPREM. L’IPREM és un indicador que varia en

Pots saber l’adreça i el telèfon de contacte del PIJ, la

funció de la zona on estigui ubicat l’habitatge i se situa

BJH o la CTJ més proper a casa teva, informa-te’n al

entre 13.100 i 16.400 € segons el lloc.

Portal Jove, el web de la Secretaria General de Joventut:

www.gencat.net/joventut Un cop hagis comprovat que pots acollir-te als ajuts hauràs de tramitar-ne la sol·licitud corresponent als següents llocs:

On sol·licitar l’ajut?

· A les 21 Borses Joves d’Habitatge de Catalunya · Als Punts d’Informació Juvenil de la Secretaria general de Joventut de: - Tarragona: c/ Sant Francesc, 3, 1r (Tel. 977 920 178) - Girona: pl. Josep Pla, 13 (Tel. 972 203 367) - Lleida: Rambla d’Aragó, 10 (Tel. 973 279 072)

Fins quan es podran sol·licitar els ajuts? Les sol·licituds es poden tramitar fins al 30 de setembre de 2005.

AJUTS AL LLOGUER: Per a més informació sobre els ajuts al pagament del lloguer adreçats als joves, informa-te'n a:

Secretaria General de Joventut, Portal Jove, www.gencat.net/joventut


L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM INFORMA…

Recomanacions abans d’iniciar un Si aquest estiu vas de viatge, para atenció al que et recomana l’Agència Catalana del Consum. Una bona informació t’ajudarà a viatjar més segur i millor!

VIATJA SEGUR Abans de viatjar Estudia Els catàlegs inclouen informació detallada sobre els viatges oferts (transport, allotjaments, visats necessaris, formalitats sanitàries, nombre mínim de viatgers, import…) Saps que la publicitat és vinculant? Porta els catàlegs durant el viatge.

Informa’t Sol·licita informació per escrit dels horaris, enllaços, mitjans de transport, assegurances, categoria dels hotels contractats… Informa’t de les dades de l’empresa organitzadora en el lloc de destí o d’un telèfon d’urgència per contactar-hi.

Assegura’t Si contractes amb una agència de viatges, només et poden demanar fins a un 40% del preu total del viatge en concepte de dipòsit que després s’ha de restar en el moment del pagament total. Pensa-t’ho abans de contractar, ja que si vols anul·lar el viatge, has de pagar les despeses de gestió i anul·lació, que en cas de viatge combinat varien en funció de l’antelació, l’anul·lació i les condicions pactades. Sol·licita informació a l’agència de viatges de les diferents assegurances (de cancel·lació de viatges, sanitàries,...)que inclou el viatge i de les que pots contractar de manera addicional per cobrir imprevistos.

Recorda Que l’agència només pot variar el preu en casos taxats (variació del cost dels transports, dels carburants, taxes o impostos, canvi de moneda) i ho ha de fer 20 dies abans de l’inici del viatge. En cas que l’agència hagi de fer canvis en elements essencials, especialment el preu, t’ho ha de notificar i pots triar entre rescindir el contracte o acceptar un suplement del preu del contracte amb les modificacions. Si rescindeixes el contracte o es cancel·la el viatge pots triar entre la substitució per un viatge equivalent o el reembossament de tot el que has pagat. No hi ha dret a indemnització quan l’agència anul·li el viatge per manca de participants, i sempre que t’hagi informat dins el termini indicats. Tampoc no hi ha indemnització quan el viatge es cancel·la per motius de força major.

Si et quedes a terra En cas de denegació d’embarcament, “overbooking” en el transport aeri, sàpigues que la companyia t’ha de facilitar el transport fins al destí final i que tens dret a una indemnització i compensació.

Comprova Les condicions del viatge: llegeix bé el contracte abans de signar-lo i demana una còpia de tots els pagaments que facis a compte.

Durant el viatge Sigues puntual Arriba amb antelació al lloc de partida (estació, aeroport…), t’estalviaràs nervis i sorpreses.

Retards En cas de retards en el transport aeri, sempre que no siguin ocasionats per una causa de força major, la companyia t’ha d’indemnitzar i segons els casos facilitar-te el transport al lloc de destí final.

Problemes ambles maletes? Si tens incidències amb l’equipatge, pèrdua, deteriorament o retard en el lliurament, no perdis el cap, reclama per escrit a la companyia de transports, ja que tens dret a compensacions econòmiques.


L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

viatge RECOMANACIONS GENERALS:

S’ha acabat? Si durant el viatge hi ha problemes que el fan impossible, l’agència t’ha de facilitar el retorn al punt d’origen i reembossar-te les quantitats pagades pels serveis no prestats.

Si llogues un vehicle Llegeix bé el contracte i les condicions del lloguer abans de signar res i examina el vehicle en el moment de recollir-lo amb algun representant de l’empresa per comprovar que no té desperfectes i evitaràs posteriors sorpreses.

Després del viatge Reclama En cas que hagis tingut alguna incidència amb el transport recorda que has de reclamar per escrit a la companyia amb què viatges i que hi ha uns terminis fixats per fer-ho, informa-te’n. Si has contractat amb un agència de viatges un viatge combinat, és en aquesta agència on t’has d’adreçar per fer-ne la reclamació.

Qui m’ajuda? No estàs sol! Si viatges pels països de la Unió Europea i tens problemes en la compra de productes o serveis, recorda que pots adreçar-te als Centres Europeus del Consumidor.

Informa’t molt bé dels requisits i característiques del viatge i del lloc on vagis (visats, passaport, clima, categories dels hotels…). Recorda que la publicitat és vinculant, per tant guarda els catàlegs i fulletons informatius juntament amb els contractes, comprovants, tiquets, factures, etc., ja que els pots necessitar davant d’una possible reclamació. Informa’t abans del viatge de si tens cobertura sanitària al país on vagis amb l’assistència sanitària que tens aquí (seguretat social o mútua d’assistència sanitària privada). Si viatges a l’estranger informa’t del telèfon i l’adreça de l’Ambaixada o Consolat del nostre país en aquell Estat ja que en cas de problemes et poden ajudar. Durant el viatge porta sempre el telèfon de l’agència de viatges, o del seu representant al país on estiguis. És recomanable contractar el viatge a través d’empreses adherides a una Junta Arbitral de Consum, ja que en cas de conflicte es pugui resoldre de manera ràpida, senzilla i gratuïta.

Et pots informar i tramitar la reclamació mitjançant les Associacions de Consumidors, les Oficines Municipals i Comarcals d’Informació al Consumidor o l’Agència Catalana del Consum.

Per a més informació: www.consumcat.net consum@consumcat.net


L’HIPERBÒLIC

15

CURIOSITATS

sis episodis d'anècdotes Des del passat 19 de maig estem vivint el moment més frikie de l’any. L’arribada de l’última entrega (de moment) de la saga d’Star Wars ha revolucionat mig món i part de l’altre. Els frikies han sortit de sota les pedres i s’han apoderat de totes les sales de cine per desplegar el seu arsenal. Segur que ho saben tot, però nosaltres hem fet un petit recull de curiositats i frikiades perquè no feu com la Natalie Portman que quan va acceptar el paper d’Amidala no sabia res de les pel·lícules anteriors. Anna Salarich , Col·laboració de: Jaume Romero Azcona.

Que foooooooooooort! - George Lucas escriu tots els guions a mà i a la mateixa llibreta.

L’Episodi número III d’Star Wars ve a ser el capítol final de les 6

Star Wars IV: Una nova esperança.

- Quan van sortir en video les tres primeres pel·lícules se’n van

pel·lícules que George Lucas ha presentat als cinemes. Encara

. Per culpa de l’escena del contenidor de basura, el disfraç de

vendre 300.000 còpies. Quan es van reeditar a finals dels 90

en queden 3 més per acabar de completar tot el món Star Wars,

juntament amb la reestrena de la triologia, se’n van vendre unes

però el director no sembla disposat a rodar-les perquè la història

. Aquest mateix personarge està inspirat en el gos de Lucas: Indiana.

quantes més: 20 milions.

queda tancada amb aquestes dues triologies. El secret que que-

. Durant el rodatge a Túnez, feia tanta calor que Anthony Daniels

- Quan George Lucas va tenir acabada la primera pel·lícula d’Star Wars la va ensenyar als seus amics: Spielberg, Francis For Copola i Bryan de Palma. Tots li van dir que seria un fracàs excepte un: Steven Spielberg li va dir que seria tot un èxit... i

dava per desvetllar era el per què Luke Skywalker es passava al

liar durant el rodatge i entre escena i escena diuen que no paraven de fumar marihuana. - Els més frikies hauran d’estalviar una mica perquè per un casc de Darth Vader se n’han pagat 600€ € . - A Girona hi ha una botiga dedicada a les peces de col·leccionista. Hi podem trobar una signatura de Carrie Fisher valorada en 540€ € i maquetes que com a mínim costen 400€ € . - El merchandising d’Star Wars és impressionant: maquillatge de Yves Saint Laurent inspirat en la Reina Amidala, jocs de monopoli, tetrabriks de suc de taronja, patates fregides, chupa-chups, prismàtics amb auriculars i antena (que van molt bé per escoltar a distància), hamburgueses, joguines, maquetes, pósters, videojocs i un enooooorme etc.

(C3-PO) es va desmaiar unes quantes vegades.

cantó fosc. Si encara no ho sabeu ja podeu córrer al cinema, però de moment us deixem amb algunes curiositats de les sis

Star Wars V: L’imperi contraataca.

anteriors pel·lícules:

. Els càmares que rodaven la batalla de Hoth havien de portar guants protectors perquè amb les baixes temperatures se’ls hi

no es va equivocar. - Harrison Ford (Hans Solo) i Carrie Fisher (Princesa Leia) es van

Chewbacca va mantenir una mica de mala olor.

quedaven enganxades les mans a la càmara.

Star Wars I: l’amenaça fantasma. . El càsting va començar el 1995. Pel paper d‘Anakin hi va haver 3000 candidats dels que només se’n van seleccionar 3. . Anthony Daniels, l’actor que fa de C3-PO, també surt en

. La il·luminació pels efectes especials era tan forta que moltes maquetes es van fondre. . Durant el rodatge a Noruega la temperatura mitjana era de 20º sota zero.

aquesta pel·lícula. En aquest cas el seu paper és el d’un altre robot de protocol.

Star Wars VI: El retorn del Jedi.

. Cada un dels vestits de la reina Amidala valen uns 60.000 € € .

. Una de les cançons que canten els Ewok diu: “Det luktar flingo

Star Wars II: L’atac dels Clons.

. Se li va oferir dirigir aquest episodi a David Lynch, però ho va

har” que en suec vol dir: “per aquí fa olor de cereals”. . Hayden Christensen (Anakin) va estar un mes a Austràlia aprenent moviments d’arts marcials i de l’espasa làser. . La pel·lícula té uns 3.500 efectes especials creats

rebutjar perquè va dir que era cosa de Lucas. . Aquesta pel·lícula primer s’havia de titular: “La venjança del Jedi”, però es va canviar perquè un Jedi mai busca venjança.

digitalment. . És la primera pel·lícula de la saga que Yoda està creat completament creat per ordinador.

Amb tota aquesta informació només ens queda dir-vos que la força us acompanyi!!!


L’HIPERBÒLIC

16

BOCA A BOCA

JOSEP JOAN MORESO, rector de la Universitat Pompeu Fabra

Les humanitats han estat víctimes

Fa menys d’un mes que la Universitat Pompeu Fabra té nou rector, per primer cop escollit per sufragi universal ponderat, i no via claustre. El Dr. Moreso (Tortosa, 1959), catedràtic de Filosofia del Dret, encara no havia ni estrenat el nou despatx quan el vàrem entrevistar a pocs dies de l’elecció. Tot tenia un aire d’estar per fer, fins i tot les parets blanques del despatx que deixava.

Què us ha portat a presentar-vos per a rector? Mai hi ha una raó única. He estat vicerector de professorat en l’equip de la darrera rectora, la Dra. Viròs, i aquest fet m’ha donat un coneixement ampli de la universitat. A banda d’això, part de la meva trajectòria intel·lectual ha estat destinada a mostrar que al costat del mercat, l’espai de la negociació i els interessos, cal fer lloc a un altre àmbit, el de les raons i la justícia -el de la democràcia- i penso que l’ensenyament superior públic ha d’estar en aquest espai, i això s’ha de portar a la pràctica. Els amics, finalment, m’han empès una mica. Quin és, doncs, el seu projecte d’universitat? Crec que cal que, com passava en els seus orígens, la gent de la Pompeu se senti orgullosa de formar-ne part. Per això és important crear una identitat. La Pompeu no és una universitat territorial. Estem al cor de la ciutat de Barcelona, sí, però les nostres dimensions ens fan aptes per prendre una altra orientació. La Pompeu té 9000 estudiants. El projecte d’universitat que plantejo consisteix a decantar la universitat cap els postgraus i la recerca, àmbits on la

quació. Voldria fer una prèvia. No entenc la dèria per un

que pot ser traumàtica, i si no es fa bé pot convertir-se

Pompeu ja té un nivell superior al d’altres universitats (un

catàleg únic de titulacions. A Europa es funciona perfec-

en una nova baralla d’interessos, la reforma dels plans

85% dels nostres professors a temps complert, per exem-

tament sense aquest catàleg, oferint cada universitat el

d’estudi. Per a mi és una llàstima que estiguem

ple, formen part de projectes d’investigació). Tampoc hem

que cregui convenient i garantint la qualitat amb una

esmerçant tants esforços en aquesta via morta, i no en

d’oblidar l’alt nivell d’internacionalització de la nostra uni-

agència pública de qualitat. Per què no anar cap a un

pensar com millorem l’ensenyament. Si és així, natural-

versitat: un 40% dels nostres estudiants de doctorat són

catàleg indicatiu i deixar més llibertat a les universitats?

ment els estudiants ho veuran amb recel, però la volun-

estrangers. Voldria que en cinc anys l’oferta de postgraus

Per què desconcertaria als funcionaris buròcrates?

tat del procés és molt positiva: aconseguir titulacions

creixes en un 30%.

Humanitats ha estat víctima de baralles gremials que res

més comparables, facilitar l’intercanvi de professors i

tenen a veure amb els arguments. A Catalunya hi ha el

estudiants. A la Unió Europa, el lloc on s’ha produït més

La imatge que es perfila seria, doncs...

40% de tots els estudiants d’Humanitats de l’estat

coneixement entre uns i altres, necessari per generar

La d’un universitat amb 9000 estudiants de grau i 3 ó

espanyol. A la Pompeu aquests estudis funcionen molt

una societat europea, ha estat en les universitats a

4000 de postgrau, comparable a l’estructura d’altres uni-

bé, els professors se senten molt a gust i els estudiants

través de les beques Erasmus.

versitats en el món. Aquest és un perfil, amb un terç dels

tenen sortides. I al menys fins ara, abans de tot aquest

estudiants de postgrau, que és més fàcil d’aconseguir a la

rebombori que ha fet la premsa, teníem més demanda

M’acostuma a passar: entrevisto a responsables

nostra universitat. D’altres, com l’Autònoma o la

que oferta. Tot plegat em sembla irracional, qui no la vul-

acadèmics unànimement a favor de Bolonya, però si

gui fer que no la faci.

els estudiants semblen apuntar a un enemic, aquest

propi, que no pot ser el nostre. No es tracta de créixer en el nivell de grau. Hem de tenir una oferta que s’adapti a la demanda, i no hem d’oblidar que fa 10 anys 40000 estudiants van aprovar la selectivitat a Catalunya, l’any

Politècnica, amb 30000 estudiants ja tenen un perfil

No entenc la dèria per un catàleg únic de titulacions”

passat ho feien 25000.

és Bolonya. Per què penseu que és així? Manca d’informació. Alguns no saben el què és i altres han identificat Bolonya amb un procés de privatització. Jo crec que això es deu a que s’han creuat dues coses. Alguns

Parlant d’aquesta adequació, s’ha al·ludit a ella per

Què té tot això a veure amb el procés de Bolonya,

justificar la desaparició de les Humanitats, estudis que

perquè se’ns diu que aquestes reformes venen

la Pompeu ofereix. Què en penseu?

esperonades per ell?

No és una desaparició definitiva, només es tracta, pel

El procés que inicia la declaració de Bolonya és una

moment, d’un informe. De totes maneres, malaurada-

oportunitat, però totes les oportunitats també són un

ment aquest informe no s’ha fet amb aquest criteri d’ade-

risc. Després del catàleg de titulacions ve una altra cosa

moviments

dels

sectors

més

liberals

de

l’Organització Mundial del Comerç apuntaven a que l’ensenyament superior podria quedar dins de l’àmbit de les seves directrius, el que dificultaria mantenir un sistema d’ensenyament superior públic com fins ara, i s’ha identificat el procés de Bolonya com un instrument per aconseguir-ho. Però no hi ha raons en el procés de Bolonya per pensar això.


L’HIPERBÒLIC

17

BOCA A BOCA

de baralles gremials”

amb postgraus? Estem parlant, en tot moment, de postgraus a preus públics. Això cal remarcar-ho, i forma part del meu programa electoral: quan em refereixo a aquest 30% de creixement estic pensant exclusivament en postgraus de preu

Però si s’escurcen les carreres i cal completar-les

Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Hi ha estudiants bons que consideren que aquesta universitat no és el seu lloc perquè creuen que és privada”

públic. Cosa que avui en dia no existeix i a la que Bolonya

crec que respongués mai a una voluntat de la Pompeu. Més aviat penso en causes anecdòtiques com, per exemple, el fet que la Pompeu s’instal·lés al principi a l’edifici del Fòrum Vergés al carrer Balmes, o que tingués el nom d’una persona, com la Ramon Llull. El pitjor és que això passa també en àmbits educatius. Recordo l’anècdota d’un noi de Flix que tenia molt bones notes

obre les portes.

de COU però que no li van posar la matrícula d’honor. Per acabar, un tema recurrent pel que fa a la imatge

Quan va anar a preguntar per què li van contestar que

Quan s’esperen tots aquests canvis?

de la Pompeu: per què creu que hi ha tanta gent que

com que volia estudiar a una “universitat privada”, la

Es començarà abans amb la introducció dels postgraus,

pensa que és una universitat privada?

Pompeu, no la necessitava i seria més útil per a un altre

sense esperar a que comencin els nous graus. És a dir,

Hem de fer un esforç en aquest sentit, perquè hi ha

company. Crec que en això millorarem i el fet que per la

mentre es reformen els graus, en paral·lel, ja s’aniran intro-

estudiants bons que consideren que aquesta universitat

campanya electoral haguem sortit una mica més als mit-

duint els nous postgraus. El doctorat, com a les universitats

no és el seu lloc perquè creuen que és privada.

jans de comunicació també haurà ajudat.

angleses, quedarà com la inscripció de la tesi i tutories o

Començant pels joves de Badalona i Santa Coloma, que

seminaris metodològics, però no consistirà en cursos que ja

tenen la universitat a tocar, a un viatge de metro. Hem

s’hauran superat amb el postgrau.

de seguir intentant desmentir aquesta imatge que no

Esperem-ho.

u

Ja hem sortejat els viatges a Jordània! I les guanyadores són: Pel Secundèria, la Laia Oliver de 13 anys de Sabadell. A totes dues moltes felicitats i a tothom que ha participat al concurs moltes gràcies per confiar en nosaltres i llegir-nos! Esperem celebrar amb tots vosaltres molts més aniversaris

u

Per L’Hiperbòlic, la Patricia Vázquez de 19 anys i de Girona.


L’estiu et porta FESCAT Les inscripcions a la Fescat acaben el 22 de juny Aquest estiu anima’t i tira’t de cap a la

caràcter més lúdic que serveixen per fixar

Fescat, la proposta d’activitats formatives

els coneixements i experimentar altres

centrades en el món de la cultura popular i

formes d’expressió cultural.

tradicional. La seva diversitat s’engloba en

La Fescat ofereix 40 hores lectives de for-

un marc de participació, d’intercanvi d’ex-

mació en cada un dels seus mòduls:

periències i de convivència.

Campus de Cultura Popular, l’Escola de Música, l’Escola de Jocs Tradicionals i el

Els cursos són de caràcter intensiu d’una

Dansàneu. Els alumnes que pertanyin a la

setmana amb règim d’estada –optatiu- que

Xarxa d’Universitats de l’Institut Joan Lluís

es duen a terme a diferents llocs de

Vives les podran convalidar com a crèdits

Catalunya: Llívia, Torroella de Montgrí,

de

Horta de Sant Joan i Esterri d’Àneu. A més

d’Educació de la Generalitat de Catalunya

de la dels cursos i tallers específics podràs

ha reconegut les quatre escoles com a

comptar amb activitats complementàries de

activitats adreçades al professorat.

lliure

elecció

i

el

Departament

El Campus de Cultura Popular ofereix cursos de diferents especialitats: teatre, literatura oral, gastronomia, música, dansa, etc. El Dansàneu, en la seva 14a. edició segueix

L’Escola de Música inicia una col·laboració

la línia oberta en la darrera edició i s’obre a

amb el Festival Internacional de Músiques

mostres artístiques d’arreu de Catalunya i la

de Torroella de Montgrí permetent que la

Mediterrània.

immersió en la música que fan els alumnes

L’Escola de Jocs Tradicionals, per la seva

sigui molt més intensa.

banda, treballarà en la disciplina del joc com a laboratori de relacions socials a més

El professorat que coordina i ofereix

de ser una eina molt eficaç per conèixer els

els cursos i tallers són professionals

nostres trets culturals i ensenyar-los als

reconeguts i amb molta experiència en

nouvinguts d’una manera lúdica.

la seva disciplina.


L’HIPERBÒLIC

19

REPORTATGE

Aquest estiu agafa el tren !!!! Anna Salarich, anna@edicat.net

Si t’agrada l’aventura i conèixer països i ciutats noves et recomanem que facis un inter-rail. És la manera més “lliure” i econòmica de viatjar a l’hora que pots muntar-te el viatge segons el que t’interessi a cada moment. No t’ho pensis i puja al tren!

demostris una residència d’almenys 6 mesos en algun dels països. Una de les normes de l’Inter-rail és que els residents d’un país no poden agafar la zona en la que viuen, és a dir, si vivim a Catalunya no podem agafar la zona F que inclou Espanya, Marroc i Portugal. En canvi, sí que tens

L’Inter-rail és un bitllet que et permet viatjar amb tots els

descomptes del 50% en els trens que hagis d’agafar des

trens normals d’una regió determinada, segons el que

del teu lloc de residència fins a la zona que hagis esco-

tu triis. Tens diferents modalitats i preus segons l’edat

llit. Això et permet gaudir d’un descompte dins del teu

que tinguis.

país i per aquells pels quals has de passar si la zona que has agafat et queda molt lluny.

Pots comprar un bitller per l’Inter-rail sempre que hagis nascut en algun dels països que entren dins l’oferta, en

El bitllet de l’Inter-rail et permet agafar tots els trens nor-

tinguis la nacionalitat encara que no hi hagis nascut o

mals, però n’hi ha alguns que no hi estan inclosos com els d’alta velocitat o alguns trens que uneixen ciutats importants i on és necessari fer una reserva. Si els vols

I aquestes són les zones que pots agafar Menys de 26 anys

agafar pots fer-ho, però és millor que abans t’informis de

Més de 26 anys Menors de 12 anys

les tarifes i els horaris.

1 zona. 16 dies.

195€

286€

143€

2 zones. 22 dies.

275€

396€

198€

Aquesta és la part més teòrica del que és Inter-rail, però

Global 1 mes.

385€

546€

273€

has de saber que el que t’ofereix és molt més. És una experiència que s’ha de viure, que et dóna tota la llibertat del món perquè no vas amb un pla pre-fixat des d’una agència de viatges.


el despertador

La partida de dòmino. Tot i que el joc del dòmino no està massa instaurat en les estones d’oci dels estudiants és un exemple força gràfic per explicar com pot ser el futur del país... tots sabem com funciona, no cal explicar-ho massa. Com a qualsevol joc val la pena posar-s’hi per guanyar, evidentment que també per passar l’estona, però això només és una imatge, ja que en realitat estem parlant del país, per tant, juguem a guanyar. Un cop s’ha remenat, s’agafen les fitxes i segons quines et toquen, la teva estratègia potser ha de variar. Durant la transició a Catalunya li van donar males fitxes i s’ha hagut d’ocupar de jugar a no perdre, més que no pas a guanyar. El debat entorn del nou estatut no és res més que remenar de nou, després de 25 anys. Ara no volem que ens donin les fitxes, cal que les puguem escollir nosaltres mateixos i volem el doble sis. La fitxa que permet sortir, la que et permet ser el primer amb una fitxa menys, la que t’acosta a guanyar la partida. Els i les joves que som els que viurem més temps sota aquest nou estatut hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies. Cal exigir a tots els partits que siguin ambiciosos! Els joves volem el doble sis! JOVE, MOU FITXA!!

CALENDARI 16 i 17 de juliol

- Consell Nacional al Berguedà - Trobada Nacionalista del Pi de les tres bran ques

Del 28 de juliol a l’1 d’agost al Solsonès 23ena Escola d’es

tiu de la JNC No deixis que t’ho expli quin! Vine a les colònies d’estiu de la Joventut Naciona lista

LA INDEPENDÈNCIA I LA REALITAT Bases per a la sobirania de Catalunya. Hèctor López Bofill Editorial Moll Nº Pàgines:184 Preu: 12,00 A La independència i la realitat, l’escriptor i jurista Hèctor López Bofill combina amb brillantor el rigor jurídic, l’objectivitat del discurs i l’audàcia dels plantejaments per destruir els llocs comuns que pesen sobre la idea de la independència de Catalunya i la fan aparèixer com una quimera irrealitzable. La independència i la realitat ens proposa una argumentació sòlida i contrastada, de lectura ben accessible, que d’ara endavant haurà de ser referència obligada en qualsevol discussió solvent sobre el futur immediat de Catalunya. Un al·legat a favor de la democràcia i la llibertat dels homes i els pobles, que no deixa excuses per ajornar més el procés que ha de portar Catalunya a obtenir allò que, per dret, li correspon.

sita i v ó i c a nform i s é m a per e la JNC

d b e w a l g r o . c n j . www


L’HIPERBÒLIC

21

MODA

Mntim... mntim... La roba interior de noia ha anat cambiant al mateix ritme que els pensaments al llarg de la història de la humanitat. Les noies de classe aristròcrata van ser les primeres en portar sota la roba tècniques vaporoses durant la civilització egípcia i a l’Edat Mitjana els marits més gelosos obligaven les seves dones a tancar-se en camises de castedat per tal d’evitar certes infidelitats. Segles més tard, calçons, “corpinyos” i una gran varietat de dissenys han servit, entre d’altres coses, per vestir les intimitats femenines i per protegir la pell dels teixits aspres dels vestits exteriors. Per el sostenidor ha estat, sens dubte, el reflex més clar de la mentalitat de cada hèpoca i del rol de la dona en cada societat. Les noies romanes ja feien servir una tira de seda per cobrir-se el pit. El strophium no només servia per sostenir sinó que la persona que el portava era considerada civilitzada en front d’altres societats bàrbares. La feminista francesa Hermine Cadolle, cansada del seu corpinyo, va ser la primera en crear un “brasserie” a finals del 1800. Uns anys més tard l’americana Mary Phelps Jacob va patentar la forma que coneixem actualment i la va vendre per una mil.lionada (15.000 dòlars de l’hèpoca) a la Warner Brothers Corset Company. La indústria de la llenceria s’havia posat en marxa. Mides, formes i colors diversos han marcat l’evolució d’aquesta prenda femenina. Durant els anys 30, per exemple, no estava de moda tenir talles grans de sostenidor i les noies utilitzaven cintes per reduir la mida dels pits. Aquesta mesura tan poc saludable va canviar radicalment durant els anys 50, on actrius com Marilyn

Durant la dècada dels anys 60 la roba interior entra en

Monroe i Gina Lollobrigida van posar de moda les corves

crisis. Les feministes decideixen cremar els sosteni-

més vertiginoses. L’aparició del Nylon va revolucionar la

dors i alliberar-se de tanta opressió. Aquesta nova

roba interior femenina. Aquesta fibra forta, que s’asseca-

moda canviaria radicalment amb l’aparició a escena

va ràpid i no s’havia de planxar, convertiria la roba interior

d’un nou personatge durant la dècada dels 80:

en una segona pell degut a la seva comoditat.

Madonna. La cantant de “Qui és aquella noia” va revolucionar la industria de la moda íntima en pujar damunt l’escenari amb un corpinyo cònic de Jean Paul Gaultier. Des d’aquell moment la figura de la dona lliure i segura donaria pas a noves creacions de roba íntima sofisticada i sense por als brodats. Les vendes es van disparar i va aparèixer un nou producte al mercat: la roba interior esportiva. El wonderbra va ajudar a mil.lions de dones a augmentar la talla de pit i va marcar la roba íntima durant els anys 90. Avui dia les noies busquen comoditat i sensualitat a bon preu, sense gastar-se una fortuna, per això moltes cadenes de roba fins i tot dediquen un apartat especial a la roba interior femenina. I el protagonista d’aquesta dècada... sens dubte el tanga! Busca’l i el trobaràs! Esther Latorre, estherlatorre@edicat.net


L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

Estiu 20 Agenda

“Especial Estiu de R oc k C at al à” Música

Skandol Públic gell 2 de juliol , Pavelló , La Seu d’Ur Música

Dept 8 de juliol , Festival Anòlia, Igualada Música

Desgel adell 9 de juliol , Cafeteria Àgora, Sab Música

Cheb Balowsky Terrassa 9 de juliol, Plaça Vapor Ventalló, Música

Beaturia, La Carrau i Plouen Catximbes 16 de juliol, Almoster

FESTIVAL Música

Rauxa lles 21 de juliol, Festa Major, Canove Música

Menaix a Truà

FIRA DEL TEATRE AL CARRER DE TÀRREGA 2005 Del 8 a l’11 de setembre

28 de juliol, Inca, Mallorca Del 8 a l’11 de setembre, torna la Fira de Música

l , Viladamat Dr. Calypso i Skafam, 30 de julio

Teatre al Carrer de Tàrrega, el mercat

FESTIVAL

FIB 2005 Del 4 al 7 d’agost, Benicàssim

internacional de les arts escèniques més important del sud d’Europa. Durant

La XI edició del Festival Internacional de

Dijous Paella i Nylon

aquests tres dies, més de 100.000 per-

Benicássim farà les delícies dels més de

a 4 d’agost , Garrinada 05, Argenton

sones inundaran els carrers de la capital

30.0000 amants de la música electròni-

de l’Urgell, que es convertiran màgica-

ca que s’hi donaran cita per seguir amb

ment en un magnífic aparador de carrer

atenció les actuacions dels noms de

de les arts escèniques contemporànies i

referència dins el panorama interna-

en una impressionant festa popular per

cional de la música actual independent.

a tots els públics. La Fira de Teatre al

En conjunt, el FIB 2005 proposa més de

Carrer abraça totes les disciplines

100 actuacions amb noms com Austin

Burman Flash

escèniques possibles i comprèn una

Lance, Cycle, Doves, Egoexpress, Jean-

12 d’agost, Malgrat de Mar

extensíssima

d’espectacles

Eric Kaiser, Larry Tree, Masha Qrella,

(música, teatre, circ, màgia, perfor-

Oasis, Standard, Underworld o The

Música

mances, teatre experimental i de petits i

Zephyrs, entre molts d’altres. A part de

ReigBord

grans formats, etc.), esdevenint un

proposar una exquisida oferta musical,

escenari permanentment viu de les

el FIB vindrà acompanyat de selectes

diferents tendències, estètiques i pro-

propostes extramuscials, sempre cultu-

Cesk Freixas i Mesclat

postes. Com cada any, l’organització

rals, com dansa, teatre, curtmetratges,

ca del 28 d’agost, Plaça del Tívoli, Vilafran Penedès

condiciona una enorme zona d’acam-

moda, cursos i art contemporani.

Música

Música

Aires Formenterencs, Cris Juanico, Kumbes del Mambo ra 5 d’agost, Sant Francesc, Formente Música

es d’Estrac 27 d’agost , Festival Ja’t’val, Cald Música

oferta

pada per facilitar l’estada. www.festival-benicassim.com www.firatarrega.com


L’HIPERBÒLIC

23

EL RACÓ

estiu

05 FESTIVAL

SENGLAR ROCK 2005

DE TE RM IN IS M E

7, 8 i 9 de juliol, a Lleida Els dies 7, 8, 9 i 10 de juliol arriba el festival de pop rock i música popular contemporània més important dels que se celebren a Catalunya fora de la ciutat de Barcelona, el Senglar Rock. Després de cinc anys consecutius a Montblanc, Lleida serà la ciutat que acollirà per primer cop el sonat esdeveniment, que celebra la seva vuitena edició amb un cartell del tot eclèctic, amb artistes i grups que van del rock al folk, passant pel flamenc, el mestissatge i el hardcore. Amb la cantant i poetessa nord-americana Patti Smith com a plat principal, el Senglar Rock d’enguany serà punt de trobada de formacions com la del saragossà Bunbury, Maria del Mar Bonet, Els Pets o la Incredible String Band. També s’hi podran veure les actuacions del cantant de flamenc Miguel Poveda, dels Lax’n’Busto, dels Obrint Pas, de la mítica Companyia Elèctrica Dharma, de Gossos, La Violeta i el polifacètic Cris Juanico. No hi faltarà representació hardcore a mans d’Habeas Corpus, així com els Shitting Milks, Croma o el folk del trio Aïsha, entre d’altres.

Corro i no tinc pressa, camino sense forces, treballo sense necessitat, tot el dia, estimo sense rostre i vaig a cites sense hora volent trobar el que no vaig buscar quan podia i no en tenia ganes. Ara, bec sense set, acabo cerveses tirat a la plaça del Sol, contemplant la punta de les sabates com si fossin una posta de sol bruta. Miro l’escot de la cambrera i recordo la teva veu sense arrugues, la teva ànsia sense retrets i l’escalfor del teu amor sense confiança, sense compromisos, sense temps a acomplir, l’escalfor del teu vell amor com a meta. David Castillo

www.senglarrock.com

“Dèria Ja de ben petitó vaig prendre consciència que tenia la ‘dèria’ de lesparaules: quan el padrí va fer l’inevitable intent d’encaminar-me cap al col·leccionisme, tota la meva ‘fal·lera’ era saber per què d’un munt de segells en deien filatèlia i d’una pila de monedes numismàtica. Ara, si li haguessin dit a l’��via que en Pauet estava agafant la ‘mania’ de les

FESTIVAL

paraules, a pesar del goig que li feia com a antiga bibliotecària, segura-

REBROT 2005

ment hauria mirat de treure-m’ho del cap, pensant-se que es referien a

8, 9 i 10 de juliol, a Berga

una aversió. Ara que ja sóc grandet, encara estic més ‘enderiat’: un cop per setmana competeixo remenant lletres contra altres malaltons amb ‘fal·leres’ana-

Aquest estiu torna amb força una nova edició

gramàtiques tan greus com la meva: els jugadors de Scrabble. Això sí, no

del Rebrot, per celebrar el que enguany serà el

accepto de cap de les maneres que em tractin de ‘maniàtic’: l’amor pels

5è Aplec del jovent dels Països Catalans.

mots és massa obsessiu i malaltís per reduir-lo a una simple neurosi.”

Organitzat per Maulets i pel Casal Panxo de Berga, el Rebrot 2005 es presenta amb un

Pau Vidal

potent cartell on figuren formacions de referència dins el panorama actual de pop rock, com els Obrint Pas, Skandol Públic, Sagarroi, els Intershow o els Pirat’s Sound Sistema. Al llarg dels tres dies de concerts, el Rebrot comptarà

Seré breu

amb diverses activitats que s’aniran desenvolu-

Des d’algun lloc recordes el teu enterrament, tot envoltat

permís de conduir. Els viatges amb els fills, les nits pas-

pant de manera paral·lela a la capital del

només de solitud, només l’aire mou l’ombra d’un xiprer,

sades en blanc, el naixement de la teva filla gran...

Berguedà, com xerrades i parlaments, trobada

aquí allà, aleshores el sol acarona la cara llagrimosa de la

Recordes, encara més enrera, el dia del teu casament. Ella

de casals i ateneus, una fira d’espectacles,

teva dona, veus tots els estimats familiars, plorosos, amics

estava preciosa. La gran festa, amb els pares plens de

música al carrer i un homenatge a

la figura

i companys, deixebles, tots aquells que has estimat en vida

felicitat i els teus sogres. Veus l’època en que no et sepa-

d’Ovidi Montllor, coincidint amb el desè aniver-

i que t’estimen, encara ara, després de la mort. Més en-

raves de la Cristina, les tardes al cinema, les passejades

sari de la mort del cantautor d’Alcoi.

rera veus els moments de la vellesa, aquelles partides al

per la platja, la primera vegada, amb la intimitat de la lluna,

domino, aquell casal d’avis, passejades, mals per tot arreu,

darrera el Volkswagen, els petons, el dia que vas declarar-

decrepitud. Recordes el primer dia que vas necessitar l’aju-

t’hi. Els deures del col·legi, el professor Gonçal castigant-

da d’un bastó per caminar, la flebitis, els ulls de poll, la

te. Pots veure, si encara mires més enrera, la teva mare

gota, les tardes davant la llar de foc, dormint en companyia

embarassada de la teva germana, i de tu. I, tanmateix, de

de la dona, els primers indicis de ceguesa. La mort del

sobte, la vida: els teus pares al llit, creant-te.

www.rebrot.org

pare, la de la mare... els cabells ja blancs, l’últim dia del

Ferran Genís



L'Hiperbòlic 34