Page 1


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 32

Horitzó

MAIG

2 EDITORIAL Horitzó Bolonya 3 LA IMATGE I LA TIRA CÒMICA 4 MÓN UNIVERSITARI Noticies 5 DURSI Dones científiques, l’assignatura... 6 CINEMA Festival de Sitges 7 MÓN VIU Medi ambient des de la pantalla 8 ELS CONVIDATS “Pensa en un llibre...” 11 REPORTATGE ...pel futur 12 TEMA DEL MES Al pati es parla català…

què és l’horitzó Bolonya?

crec que es tracta d’estudiar un grau superior, pero no estic segur

Bolonya Setena ciutat més gran d’Itàlia i capital de la regió Emilia Romana i de la província de Bolonya. Els testimonis arqueològics documenten la seva existència des del segle x abans de Crist i compta amb la universitat més antiga d’Europa, construï-

15 REPORTATGE ...menjar bé!

da l’any 1119. Gairebé 100.000 estudiants circulen per les nom-

16 CURIOSITATS La vida amb l’esquerra

broses escoles superiors i pel conservatori local. Suposo que ja

17 SEXUALITAT Aixó no ho aguanto!

esteu situats, però què és l’horitzó Bolonya?

18 BOCA A BOCA Carles Solà El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, ens treu l’entrellat del que representa el procés més important de convergència per aconseguir l’Espai Europeu d’Educació Superior. En declaracions a l’entrevista que li hem fet al conseller en aquest número, aquest “horitzó Bolonya” vol dir reestructurar la universitat, creant un espai on alumnes i professors es puguin moure lliurement i s’obtinguin

20 MÚSICA Els Beatles un nou format

unes titulacions que permetin facilitar la mobilitat laboral arreu 22 NOVES TECNOLOGIES

del continent. Concretant, i més a fons, es tracta d’estudiar un grau superior que sigui rellevant per trobar feina o continuar

22 CULTURA Maig 2005

estudiant: titulacions més específiques de tres anys i màster

23 RACÓ La força de la paraula

posterior per qui segueixi. Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net

Els núvols a l’horitzó són la privatització, la insuficiència de beques —que per cert, encara no estan traspassades des del govern central cap a Catalunya— i la lentitud de tot allò que fa referència posar d’acord la Unió Europea. L’esperança d’una millora la tenim tots posada i esperem que de l’acord que van

Editors: Josep Ritort i Antoni González

prendre els ministres europeus reunits a Bolonya l’any 1999 en Coordinador editorial: David Baret

surti quelcom positiu. Si més no, que no segueixi la salsa

Direcció: Anna Salarich

bolonyesa d’una joventut sotmesa a unes condicions laborals

Consell de redacció: Helena Mullor, Jaume López i Pere Viladomiu

inacceptables i a uns nivells de precarietat indecents.

Hi han col·laborat: Atòmic Girls, Esther Latorre i redacció Mallorca Assessorament lingüístic: Marta Gonzàlez Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Flaixos

Publicitat: Núria Gómez i Elisabeth Privado, Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Màrqueting: Àngel Garcia, angel@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001 L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.

El Lloc: La Zona Verda

El personatge: Els “tifosi”

La frase: Lluís Gabaldà,

I no ens referim als parcs de Barcelona, precisament. Aquest mes de maig entra en funcionament la zona verda als districtes de Ciutat Vella (excepte la Barceloneta) i l’Eixample que regula l’aparcament lliure en superfície. Caldrà veure com funciona el nou sistema de l’Ajuntament per controlar el trànsit al centre de la ciutat...

Els “tifosi” han tornat a mostrar la cara més lamentable del futbol. Desenes de bengales van transformar la imatge de San Siro en un camp ple de fum i de foc. Una de les bengales va impactar en el cos de Dida i un seguidor de l’Inter ja ha estat sancionat amb 3 anys sense poder entrar a un estadi de futbol. A molts se’ls hauria d’aplicar la mateixa sanció.

cantant de Els Pets.

“TV3 s’ha convertit en una televisió espanyola en català”


L’HIPERBÒLIC

LA IMATGE

3


L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats han estat

UB

notícia notícies breus URV

Donació a la Creu Roja

UAB

La Universitat Rovira i Virgili, a través de URV

I Premi de Cinema Assaig de la UAB

Solidària, ja ha entregat a la Creu Roja el donatiu recaudat entre tots els universitaris per a les víctimes del tsunami del passat 26 de desembre. Creu Roja va ser l’entitat humanitària escollida per rebre el fons recaudat en el compte corrent obert per a l’ocasió, ja que treballa als indrets afectats del sudest asiàtic, disposa d’una capacitat logística L’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la

provada i una bona estructura organitzativa. Els

Comunicació de la UAB ha presentat el I Premi de

prop de 12.000 recaudats són fruit de les aporta-

Cinema Assaig de la UAB amb la presència de Moritz

cions individuals del estudiants, de la Loteria

de Hadeln, fundador del Festival Internacional de

Solidària de Nadal 2004 i dels donatius de

Film Documental de Nyon i director d’alguns dels

Gerència i Consell Social.

festivals més prestigiosos del món com el de

www.urv.es

Locarno, la Berlinale i la Mostra de Venècia. El I

Nou corrector de textos científics en català

Premi de Cinema Assaig de la UAB té com a objec-

Alumnes de la UPF, premiats a la VI Exporecerca Jove

tiu fomentar aquesta modalitat de documental en el

S’han acabat els problemes amb els traductors per aquelles

Gerard Cantero, Diana Reyes, Beatriz Antolín i

oberta a tot tipus d’obres audiovisuals en durada o

paraules cientificotècniques en català. El SisCoTTerm és el

Pablo Martínez són els guanyadors del segon

format. El límit de presentació es tancarà el 9 de

sistema recentment estrenat de correcció que permet veure

premi dins la categoria d’estudiants universitaris

setembre i el premi es lliurarà a finals de novembre.

a través d’Internet de manera immediata si aquesta tipolo-

en la 6a edició d’Exporecerca Jove. L’equip, de la

www.uab.es

gia de paraules en un text en català estan normalitzades i

Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de

incloses en la base de dades del TERMCAT o en UBTerm.

la UPF, va presentar un estudi sobre la relació

Igualment, el programa ens dirà a quina àrea temàtica per-

existent entre les diferents cultures i moments

tany cada paraula específica i si el sistema no la reconeix

històrics de Barcelona amb els arbres específics

El Barcelona Supercomputing Center, Centro

ens dirà si és per un error o si és perquè la paraula encara

que podem trobar a la ciutat. En total, parlen

Nacional de Supercomputación, ja funciona des-

no està normalitzada. En aquest sentit, el SisCoTTerm envia

d’un total de 28 arbres, com per exemple, l’alzi-

prés que es reunís per primer cop el seu consell

el terme no reconegut a una base de dades provisional

na (vinculada a la Barcelona prehistòrica), el pi

rector i nomenés Mateo Valero director del centre.

pròpia per tal que experts n’estudiïn la seva normalització.

(relacionat amb la ciutat romana), la figuera (vin-

El Marenostrum és el quart superordinador més

El sistema és una mina, ja que a més és capaç de destriar

culada a l’arribada del cristianisme), etc. El tre-

potent del món i el primer d’Europa, tot i que és el

noms propis i trobar errors ortogràfics o gramaticals. Dada

ball de l’equip, titulat ArBarna, ha estat premiat

primer a nivell mundial que està situat en un cen-

important: el SisCoTTerm entrarà en funcionament a finals

amb la inscripció al certamen Expociència de

tre públic de recerca i que estarà al servei de la

d’aquest any 2005.

Brussel·les i ha permès elaborar una guia que

comunitat científica i industrial. La super computa-

inclou un conjunt d’itineraris per diferents zones

dora servirà per desenvolupar projectes de recerca

de la ciutat. D’altra banda, Exporecerca Jove

de la més alta qualitat científica, tant en l’àmbit de

consisteix en l’exposició de treballs de recerca

Catalunya com d’Espanya i la resta del món, i hi

de joves entre 12 i 30 anys, procedents de difer-

treballaran investigadors altament especialitzats en

ents nivells acadèmics.

supercomputació.

www.upf.es

www.upc.es

www.ub.es

UPF

qual es reflexiona sobre un tema a través de la imatge i el so. La convocatòria és internacional i

UPC

El Marenostrum ja funciona


L’HIPERBÒLIC

R

5

DONES CIENTÍFIQUES: L’ASSIGNATURA PENDENT Beques atorgades per la Generalitat entre els anys 1990 i 2004, classificat per sexes

"Percentatges d'homes i dones investigadores a les universitats catalanes"

El darrer informe de la Comissió Europea “La dona i la

El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008, aprovat

Les propostes també inclouen quotes de participació

ciència: excel·lència i innovació. Igualtat de gènere en la

recentment pel Govern de la Generalitat, inclou diverses

femenina en programes comunitaris, l’establiment d’un

ciència” diu que només el 14% de càrrecs acadèmics i

mesures per aconseguir la igualtat de gènere en el món de

sistema de vigilància de gènere per avaluar el progrés cap

científics d'alt nivell a la Unió Europea estan ocupats per

la recerca, tot i que, en els darrers anys, el nombre de

a la participació equilibrada i la creació d’una xarxa

dones, però en canvi les dones constitueixen el 44% del

beques de recerca atorgades per la Generalitat ja ha

d’aspectes de gènere en àmbits com la qualitat alimen-

total de persones graduades en ciències i tecnologia.

mantingut un equilibri notable entre homes i dones, com

tària, la seguretat i el comportament dels consumidors.

L’informe també adverteix que per arribar a l’objectiu

mostra el gràfic adjunt. El PRI determina la creació d’una

Per al 2005 i 2006, la Comissió Europea ha previst desti-

d’inversió del 3% del PIB en recerca que la UE té previst

comissió per a la igualtat d’oportunitats entres homes i

nar 5,7 milions d’euros per fomentar les ciències entre les

assolir l’any 2010 cal que augmenti el nombre de dones

dones en la ciència, que ha d’assegurar que les perspec-

dones i dos milions d’euros més per a la Plataforma

científiques ja formades dedicades a la recerca. A Cata-

tives d’acció i promoció de les dones estiguin al mateix ni-

Europea de Dones Científiques, que establirà una xarxa de

lunya, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat

vell que les dels homes i garantir la participació en les

dones científiques i d’organitzacions que treballaran con-

de la Informació (DURSI) ha posat en marxa mesures per

comissions d’avaluació en unes condicions d’igualtat. A

juntament per la igualtat de gènere. L’objectiu d’aquestes

afavorir la igualtat de gènere en el camp científic.

més, a partir d’ara, tota institució pública que desenvolupi

mesures és un increment del 25% de dones en càrrecs de

recerca i docència a Catalunya haurà de generar i fer acces-

responsabilitat en la recerca i d’un 33% en la contractació

Sis de cada 10 estudiants dels primers cursos a les uni-

sibles les dades del personal de tots els nivells classificades

general per al 2010.

versitats catalanes són dones, però només dues càtedres

per sexes. Actualment, el nombre de dones responsables

de cada 10 estan ocupades per professionals femenines.

dels 478 grups consolidats de recerca és de 77.

La dona va quedant relegada a mesura que augmenta el

Catalunya tenia l’any 2000 una mitjana de 5,5 de persones dedicades a la recerca per cada 1000 habitants, una xifra

nivell professional gairebé fins a la marginalitat, encara

El problema de la manca de dones en càrrecs científics de

superior a la mitjana espanyola (4,9) i propera a la mitjana

que, en conjunt, la proporció respecte als homes es

responsabilitat no és exclusiu de Catalunya. L’informe de la

de la Unió Europea, però molt lluny encara del 6,6 dels paï-

mantingui elevada. A tot l’Estat, el 36,7% del personal de

Comissió Europea evidencia l’estat general de discriminació

sos de la OCDE, dels Estats Units (7,9), el Japó (9,7) i els

recerca són dones. Aquest percentatge és desigual si ens

de la dona a Europa en el camp de la ciència i també pro-

països escandinaus (10). Per arribar a aquestes xifres cal

referim a la recerca empresarial (26,7%), en centres que

posa diverses mesures per combatre-la, com ara el desen-

necessàriament assegurar la presència de la dona a tots els

depenen de l’Administració pública (46,3%), en centres

volupament d’indicadors per mesurar i comparar la taxa

nivells de la recerca. La igualtat de gènere és un dret

universitaris (39,2%) o en institucions privades sense

d’èxit de les dones i homes en càrrecs importants amb la

inqüestionable que s'ha d'aplicar a tots els àmbits d'una

ànim de lucre (56,5%).

concreció d’objectius a tots els nivells de l’administració.

societat moderna.

www.gencat.net/dursi


L’HIPERBÒLIC

6

CINEMA

El Jurat Carnet Jove donarà el premi a la Millor Pel·lícula en el

Festival de Sitges 2005 Vols formar-ne part?

Anna Salarich, anna@edicat.net

T’agrada el cinema fantàstic? Creus que series un excel·lent crític i t’agradaria formar part d’un jurat en un gran festival cinematogràfic? Doncs ara en tens l’oportunitat perquè el Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya i la Secretaria General de Joventut, a través del Programa Carnet Jove i +25, han creat el Jurat Carnet Jove. Vols saber què és? El Jurat Carnet Jove és el nou jurat jove que des d’aquesta edició formarà part del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Els cinc membres que integraran el jurat seran joves crítics cinematogràfics d’entre 18 i 30 anys, que siguin titulars del Carnet Jove o Carnet +25 i que tinguin inquietuds culturals en general i cinèfiles en particular. La iniciativa vol donar una oportunitat professional en el sector de la crítica de cinema i de les arts escèniques, oferint la possibilitat de participar en primera persona en el jurat d’un festival de projecció internacional, de gran prestigi i el primer de cinema fantàstic. El Sitges 2005 Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que se celebrarà del 9 al 18 d’octubre, concedirà per primer cop el premi a la Millor Pel·lícula del Jurat Carnet Jove, atorgat al millor film d’entre tots els llargmetratges que es presentin en qualsevol secció del festival. D’aquesta manera, els joves podran expressar les seves

Selecció dels membres del jurat

preferències en un certamen caracteritzat per la fidelitat i participació juvenil. Com a curiositat, cal dir que el premi

El Jurat Carnet Jove estarà format per cinc titulars del

consistirà en una figura a escala de la Maria, el robot

Carnet Jove o Carnet +25, entre 18 i 30 anys, un dels

femení protagonista de Metrópolis, del director alemany

quals exercirà de president. L’elecció dels seus membres

Fritz Lang.

es farà a partir de la presentació de tres crítiques (d’entre 1.600 i 3.200 caràcters) en els termes següents:

L’equip de direcció del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya i responsables de la Secretaria

- Crítica d’una pel·lícula de gènere fantàstic (horror, ciència-ficció, fantasia) de qualsevol període.

General de Joventut de la Generalitat de Catalunya escolli-

- Crítica d’una pel·lícula de gènere fantàstic (horror,

ran escollir els cinc integrants del jurat i de decidir qui exer-

ciència-ficció, fantasia) produïda i estrenada entre els

cirà de president/a.

anys 2004-2005. - Crítica d’una pel·lícula que no sigui de gènere fantàstic (acció, arts marcials, drama, thriller, comèdia, western o musical), estrenada els anys 2004-2005. A més, caldrà que els joves que vulguin participar en el concurs omplin un qüestionari que trobaran a la secció Carnet Jove i +25 del Portal Jove (www.gencat.net/joventut). Tota la documentació, conjuntament amb un currículum, s’haurà d’enviar en català a l’adreça carnet25@tujuca.com, del 20 d’abril al 30 de juny.

Més informació: Consulta les bases completes del concurs al Portal Jove, el web de la Secretaria General de Joventut:

www.gencat.net/joventut


L’HIPERBÒLIC

7

MÓN VIU

Medi ambient des de la pantalla El cine és un dels mitjans més interessants per despertar la consciència sobre la necessitat de tenir cura del medi ambient i del nostre planeta. Des de fa 12 anys, el Festival Internacional de Cinema i Medi Ambient de Catalunya (FICMA) ens dóna l’oportunitat de descobrir tot el que es cou al cinema sobre aquest tema.

Festival Internacional de Cinema i Medi Ambient de Catalunya (FICMA) La 12ª edició d’aquest festival se celebra de l’1 al 10 de juny a Sant Feliu de Guíxols i és una gran oportunitat per veure les darreres pel·lícules i documentals que s’han estrenat relacionades amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Com ells mateixos diuen a la seva pàgina web, no és un festival ecològic, sinó una aposta pel respecte a tots els éssers que habiten el nostre planeta, per la vida, pels drets de l’home i la dona, les cultures. Per això hi tenen lloc un ampli ven-

NÓMADAS DEL VIENTO

tall de temes d’actualitat com els residus, el canvi climàtic, la

Aquest espectacular documental és un dels films més

guerra, la vida humana, la preservació de la natura, la

populars i més projectats en festivals, cicles i espais

immigració.

dedicats al medi ambient. Segueix de molt aprop els

El festival acull tota mena de gèneres i de formats: llargme-

llargs desplaçaments que les aus migratòries fan cada

tratges, curts, documentals independents, d’amateurs, de

any, recorrent tots els continents, des de la Patagònia

grans productores o de free-lance, animacions… Està dividit

fins a la península Ibèrica, a Extremadura. Rodada a

en cinc seccions: Oficial (documentals), Première (estrenes),

vista d’ocell, els seus sorprenents plànols sobrevolen

Doc Doc (documentals fora de concurs), Punt de vista (fora

deserts, boscos i oceans i ofereixen imatges d’una gran

de certamen) i Doc’Amateur (premi de la cadena

bellesa de la Terra. Va estrenar-se al Festival de Berlín

Documania). També hi ha altres premis especials, com el de

del 2002 i va estar nominada a l’Òscar i al Goya als

Documania o Televisió de Catalunya. Amb la col·laboració de

millors documentals d’aquell any.

patrocinadors i sponsors com la de la cadena National Geographic, la Discovery i altres empreses compromeses amb el medi ambient el desenvolupament sostenible.

De l al 10 de juny del 2005 ,www.ficma.com II Festival Internacional de Cine Solidari (Clam) de Navarcles Una de les tres parts en què està dividit aquest festival que vol sensibilitzar sobre els problemes que afecten el nostre món, L’agressió al medi ambient, ens dóna també ben aviat l’oportunitat de veure pel·lícules i curts relacionats amb el medi ambient. Entre els llargmetratges i els curts que s’hi projecten, n’hi ha diversos que parlen de l’agressió al planeta.

Del 15 d’abril a l’1 de maig del 2005

www.clamfestival.org

Com l’any passat, l’entrada a les projeccions de l’edició d’enguany del FICMA serà lliure i gratuïta.


L’HIPERBÒLIC

8

ELS CONVIDATS

“Pensa en un Ho hem demanat durant 10 anys a tots els qui han passat per la nostra revista: actors i actrius, cantants i músics, periodistes, jugagors de futbol i de bàsquet, escriptores, campiones de trial... Ara, el nostre 10è aniversari i la diada de Sant Jordi han estat dues bones excuses per recollir algunes de les seves respostes. Helena Mullor, helenamullor @edicat.net

Les veus del desert , de Marlo Morgan És el viatge de tres mesos de l’autora a través del desert australià, a qui una tribu

A sang freda, de Truman Capote

aborigen condemnada a la desaparició li vol

Considerada una de les obres cabdals de la

ancestral. Amb la filosofia “Cal perdre-ho tot

narrativa nordamericana dels anys 50 i 60,

per guanyar-ho tot” i desproveïda de qual-

aquesta novel·la reconstrueix, en forma de

sevol cosa material, l’autora viu una extra-

reportatge novel·lat, el brutal assasinat

ordinària travessia espiritual.

traspassar l’herència de la seva cultura

(EEUU) que va tenir lloc el 15 de novembre

Dejáme que te cuente, de Jorge Bucay

de 1959, per part de dos individus que

Un conjunt de contes de tota mena que volen

volien robar la seva caixa forta...

ajudar a enfrontar-se a la vida i trobar

d’una família en un poblet de Kansas

respostes a Demián, el noi protagonista, i a tots aquells i aquelles que llegeixin el llibre i cerquin el mateix…

´ Antolin ´ Agur, Eta, de Matias Les memòries i els pensaments d’un terrorista penedit, Juan Manuel Soares Gamboa. És el resultat de llargues converses que l’autor va tenir amb l’ex etarra i explica la seva vida dins d’ETA.

El hombre que se enamoró de la luna, de Tom Spanbauer Una història sorprenent que gira al voltant del personatge de Cobertizo, un noi mig indi que viu en un prostíbul, i ens parla de les diferents formes de veure la vida d’un grup de persones que viuen en un poble de l’oest americà.

Jordi Labanda A sang freda, de Truman Capote

Rafael Nadal (tenista) La ciudad de las bestias, d’Isabel Allende

Vador Lladó (Flaix TV) Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza

Helena Miquel (Élena) A sang freda, de Truman Capote

Aisha Miró On el cor et porti, de Susanna Tamaro

Paco (Santi Millán) 20.000 leguas de viaje submarino, de Julio Verne

Albert Om Una dona difícil, de John Irving

Bea Segura El varón rampante, d’Italo Calvino

Arianna Puello (Ari) La metamorfosi, de F. Kafka

Joel Joan Una investigació filosòfica, de Phillip Ker

Oleguer Presas Cuatro amigos, de David Trueba

Cris Juanico El Hobbit, de J.R.R. Tolkien

Adrià Puntí El perfum, de Patrick Süskind

Carlota Olcina (actriu) Brida, el don que cada uno lleva dentro, de Paulo Coelho

Miquel García Borda (actor i director) Leviathan, de Paul Auster

Raül López (jugador de bàsquet) El perfum, de Patrick Süskind

Elena Gadel Dejáme que te cuente, de Jorge Bucay

Mònica Van Campen (actriu i model) Treballar cansa, de Cesare Pavesse

Pemi Rovirosa (Lax’n’Busto) La trilogia de la torre obscura, de Stephen King

Eva Santolaria (actriu) Déjame que te cuente, de Jorge Bucay

Tània Sàrrias El guió de la pel·lícula Short Cuts

Lluís Gavaldà (Els pets) Una dona difícil, de John Irving

Marc Martínez (actor, director i músic) El hombre que se enamoró de la luna, de Tom Spanbauer

Laia Sanz (campiona de trial) Monòlegs, de l’Andreu Buenafuente

Gerard Lòpez (jugador del FCB) Agur Eta, de Matías Antolín

Marc Cartes (actor) El petit príncep, d’Antoine de Saint-Eixupéry

Gerard Quintana Vita Brevis, de Jostein Gaardner

Josep Thió El déu de les coses petites, d’Arundhati Roy


L’HIPERBÒLIC

9

ELS CONVIDATS

llibre...”

Brida, el don que cada uno lleva dentro, de Paulo Coelho Basat en una història real, Brida explica com una noia irlandesa, Brida O’ Fern, als 21 anys, demana a un mag que l’ajudi a convertir-se en bruixa. A través de la superació d’una sèrie d’obstacles descobrirà que l’amor és l’únic mitjà per assolir el món espritual perquè ens fa ser millors.

El Hobbit, de J.R.R. Tolkien

En alguns casos, es tractava de l’últim llibre que havien llegit. En altres, del seu llibre de capçalera o d’aquella novel·la que més els havia marcat.

És el volum de Tolkien dedicat a la epopeia de Bilbo Bolsón que, acompanyat per 13 nans, és enviat pel mag Gandalf a recuperar el tresor que el drac Snaug els hi ha pres. En el món habitual de nans, elfs, follets i aventures màgiques de tots els seus llibres.

Una investigació filosòfica, de Philip Kerr Som a l’any 2013 i la protagonista és una dona policia que busca a un

Cuatro amigos, de David Trueba

assasí en sèrie que es dedica a

Solo, el protagonista, i tres amics seus,

ella, pertanyen a una llista de per-

emprenen un esbojarrat viatge de vacances

sones amb predisposició genètica a

ple d’excessos i gamberrades. Darrera de

ser criminals.

matar a tots els individus que, com

tot plegat, però, hi ha molta amargor i la necessitat de tots ells de fugir de les seves pròpies històries.

Treballar cansa, de Cesare Pavese El primer llibre de poemes del venerat novelista i poeta italià Cesare Pavese, que es va suicidar al 1950.

Dj Joan Cruz (Flaix FM) Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez

Susana Griso (periodista) Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez

Maria de la Pau Janer El testament d’un trovador, de Cohen

Natxo (Gossos) Buscando a Pérsefone, de Richard R. Watson

Ruth Jiménez (presentadora de televisió) Les veus del desert, de Marlo Morgan

Juanjo Muñoz (Gossos) Les veus del desert, de Marlo Morgan

Xavier Sarrià (Obrint Pas) Los invisibles, de Ballestrioni

Berta Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez

Gemma Lienas (escriptora) Tots els relats de Julio Cortázar

Dunia Hamdani (presentadora de Flaix TV) Qualsevol de ciencia ficció

PUBLICACIÓ DIGITAL DE POLÍTICA CATALANA

www.tribunacatalana.org connecta-t’hi informació i opinió amb complicitat nacional


L’HIPERBÒLIC

11

REPORTATGE

ET PREPARES PEL FUTUR: LLEGEIX AQUEST ARTICLE Et donem la llista de les 140 professions de difícil cobertura a Catalunya Trobar feina sempre és l’assignatura pendent que queda quan s’acaba la carrera. El mercat laboral és molt competitiu i passa, moltes vegades, que l’oferta supera amb escreix la demanda. Que d’advocats i d’economistes en surten de sota les pedres és una realitat tan palpable com que molts d’aquests professionals acaben ocupant llocs que no tenen res a veure amb la seva intenció inicial. Què podem fer? Per tal d’orientar millor el nostre futur professional, sempre és bo saber quines són les places laborals en què es fa més difícil trobar qui les ocupi i per això no està de més parar atenció al catàleg de 140 ocupacions que el Servei Català de Col·locació ha publicat aquest mes de març. Des del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya s’han recollit aquestes activitats per tal d’utilitzar-les com a instrument per gestionar l’entrada de treballadors immigrants i millorar els fluxes migratoris, però val la pena donar una ullada al rànking de feines on falta gent per orientarnos professionalment. L’elaboració d’aquest catàleg és fruit de l’anàlisi de contractes de treball de durada superior a dotze mesos subscrits durant l’any 2004 i de l’estudi de les persones que busquen el seu primer lloc de treball. En total, es calcula que a les Oficines de Treball de la Generalitat, malgrat que hi tenen unes 300.000 persones buscant feina, hi ha 140 categories laborals díficils de cobrir i, per tant, s’haurà de buscar gent de fora per ocupar-les. La intenció és que aquest catàleg s’actualitzi trimestralment per tal que es converteixi en una eina realment eficaç. Entre aquestes 140 categories laborals, hi podem trobar arquitectes tècnics, taxistes, pastissers, programadors informàtics i, fins i tot, intermediaris de canvi i borsa. Sovint, els sectors precisament amb més qualificació són també els que habitualment fan servir menys les oficines de treball a l’hora de buscar feina.

David Baret , baret@edicat.net

Algunes de les feines de més difícil cobertura a Catalunya són: . . . . . . . . . . . . . . .

Animadors turístics Cambrers Conductors d’autobusos Dependents Enginyers mecànics Enginyers químics Fusters Infermers Metges Mecànics Odontòlegs Soldadors Veterinaris Vigilants etc.

La trampa de la globalització Ja s’han sentit les primeres veus crítiques a causa d’aquestes llistes que publica la Generalitat perquè pretenen cobrir les feines amb una nova importació de mà d’obra disposada a cobrar a la baixa i a substituir els treballadors autòctonos que van caient en la trampa de la globalització. El catàleg de les ocupacions de difícil cobertura neix amb el consens del Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals.

Si voleu consultar completament el Catàleg d’ocupacions de difícil cobertura a Catalunya, consulteu a:

www.gencat.net/treballiindustria/novetats/cataleg/index.html.


L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

Al pati es parla català…a la Catalunya Nord, territori que inclou les comarques catalanes del Vallespir, Conflent, Rosselló, Capcir, Fenolleda i la meitat septentrional de la Cerdanya. Sota administració francesa des del 1659, quan Espanya i França van signar el tractat dels Pirineus, amb el que es donava fi a la guerra entre aquestes dues corones. Avui, administrativament, es correspon al departament dels Pirineus Orientals de l’estat francès. El català ha estat des d’aleshores arraconat de la vida pública, un procés que es va fer especialment intens durant el segle XX, quan l’escola pública francesa va aconseguir arribar a pràcticament tota la població. Amb la seva tasca i la d’altres aparells de l’administració, es va aconseguir, com mai, un desprestigi social del català que va fer que els pares deixessin de parlar en la seva llengua als seus fills. D’això en fa unes tres generacions. Fins els anys 40 “si pujaves al tren només senties català fins a Narbona”. Ara les enquestes diuen que un 50% l’entén, però molt pocs el parlen. Malgrat que els carrers en van plens, de senyeres i d’apel·lacions al fet “catalan”. En mig d’aquest panorama desolador, unes poques escoles es proposen des de fa 30 anys donar-li la volta a la situació. Són les Bressoles. Jaume López, jaumelopez@edicat.net

Entrevista al director de La Bressola, Joan Pere Le Bihan molt clar que no volem ser una tribu dins d’una societat que no és catalana...

Arribem a l’hora del pati a l’escola de Prada, on una trentena de nens i nenes (els més petits tenen una activitat fora) juguen sota un esplèndid sol de primavera. Saludem el director i alguns mestres, mirem, escoltem... Tothom parla en català... A la Bressola no només s’ensenya en català, sinó que el català és la llengua del pati, és la llengua de les baralles, la llengua dels jocs, la llengua dels petons... De fet, tot comença al pati. Què vol dir? Doncs, que s’ha de començar des de petits. Els més petits que arriben a la Bressola tenen dos anys i mig. És molt important que els grans ensenyin als petits i que els mestres també hi col·laborin jugant amb la mainada. Tot això, on millor es pot fer, és al pati. És aquest el secret? Vull dir que la Bressola aconsegueix el que sembla tan difícil al Principat. Bé, en part sí. Aquí tot es fa en català. Ens sembla impensable marcar una diferència entre la llengua de classe, de l’ensenyament, i la de relació, de la vida. Els dos nivells han d’estar integrats. I per això cal anar amb molta cura des del principi. Començant de petits, integrant poc a poc a nous companys que es trobin amb un ambient català. És com l’all i oli, tot s’ha de lligar bé al principi, i un cop està lligat ja pots afegir-hi més oli, però no al començament... Possibilitant que el català pugui esdevenir veritablement la llengua vehicular d’aquests nens i nenes. Perquè tenim

Al Principat, sembla que el català es parla cada cop menys als patis... Sí, me n’he adonat al llarg d’aquests 20 anys d’intercanvis entre escoles de la Bressola i del Principat. Cada vegada ens costa més trobar escoles catalanoparlants, no pel que fa als mestres sinó a l’alumnat. Evidentment, la gent que és bilingüe, castellà-català, sovint no s’hi fixa, però això ho noten molt els nostres alumnes, que no coneixen l’espanyol. A què creu que es degut? Com es podria canviar? S’ha d’importar el model de la Bressola? No puc donar lliçons a ningú, però hem de reconèixer que el nostre mètode funciona, a diferència del que passa a la Catalunya Sud. Penseu que el 98% dels alumnes que tenim aquí no parlen català amb els seus pares. Si això s’ha fet aquí, en una zona on la llengua catalana no té cap oficialitat ni té el suport dels mitjans de comunicació, es podria fer també a Catalunya. Es necessita la voluntat política per fer-ho, els professionals en molts casos ja hi són. Tot plegat ens causa molta inquietud. El nostre projecte no pot ser només nord-català, la Catalunya Nord tota sola no sobreviurà lingüística i culturalment, necessita la resta de Països Catalans per sobreviure. I si veiem que la part més important d’aquests Països Catalans està perdent identitat lingüística, això evidentment ens condemna a mig termini. Per què hi ha famílies que en aquest context porten els seus fills a la Bressola? Pel català, però també pel mètode pedagògic, molt més coherent i global que el que es practica en les altres escoles.

Perquè aquesta és una escola privada... Sí, no hi ha un altre remei, la Constitució francesa no ho permet d’altra manera. Però tenim mentalitat de servei públic. Els pares paguen segons els seus ingressos. Es com si fos un impost d’escola catalana, per dir-ho així. En algunes escoles l’Estat ens paga els mestres, en d’altres l’Ajuntament paga el personal no docent, en altres cap de les dues coses. Però apliquem una “igualtat republicana”, tots els pares paguen el mateix, estiguin a la Cerdanya o a Perpinyà, és a dir, segons el seu nivell d’ingressos. Els pares col·laboren d’altres maneres? Demanem als pares que el català sigui present a casa a través de cassets de cançons infantils populars, que comprin contes i vídeos a la llibreria catalana... També fem classe de català per a adults. Veieu la televisió catalana? Sí, en alguns llocs TV3 i Canal 33, en d’altres TVC Internacional, però de vegades ens decep. En molts moments ens fa aparèixer com si no fóssim catalans, com si Catalunya s’acabés als Pirineus. Per això no vam fer tants esforços per aconseguir repetidors… I quina és la reacció de la gent quan sent aquests nens i nenes parlar en català al sortir de classe? Principalment hi ha tres tipus de reaccions. He vist llàgrimes d’emoció, sobretot de dones grans, que veuen amb il·lusió que la seva llengua pot tenir futur. Però també reaccions d’ira del típic jacobí que encara pensa que és de mala educació no parlar en francès. I també hi ha perplexitat, la d’aquells que parlaven català a casa i per les circumstàncies històriques van haver d’aprendre en francès. A diferència d’aquests nins…


L’HIPERBÒLIC

13

TEMA DEL MES

Catalunya Nord

Una mica d’història Neix La Bressola: el 16 de novembre de 1976 obre les seves portes la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya Nord, prop de Perpinyà. Ja en són dues: l’any següent es crea l’escola de Nyils. Els difícils anys 80: crisi financera que porta fins i tot a una vaga de fam per tal que el Consell General els aporti subvencions. Se’n surten: el pitjor ja ha passat i ara compten amb nous suports, l’associació Amics de La Bressola es registra al Principat l’any 1986. Des d’aleshores, centenars de socis i més de 115 ajuntaments han donat suport al projecte. En l’actualitat: La Bressola ja compta amb vuit centres repartits pel Rosselló, Conflent i l’Alta Cerdanya, i el seu nou repte és l’escola de secundària oberta fa poc. Aquest any un total de 532 alumnes estudien a La Bressola.

Com el Barça

Els ‘músics’

“La Bressola és més que una escola”. Això va dir el president del

Tenen entre 8 i 10 anys i tots 23 conformen la classe dedica-

col·laboració entre les dues entitats.

da a la música, on s’hi barregen tres nivells que dos mestres s’encarreguen “d’orquestrar”. Aquest any tot el projecte pedagògic està enfocat cap a les arts, i cada classe n’ha escollit una. Sense la presència dels dos mestres, que han sortit un moment, els pregunto si els agrada l’escola. El sí és unànime i sorollós. “Per què?” “Perquè no ens posen deures”, “perquè aquí no ens barallem (com a les altres escoles)”, “perquè els mestres són manyacs (simpàtics, enrotllats...)”, “perquè no hi ha controls (exàmens)”, “perquè parlem català”. Me n’alegro que aquesta no sigui la primera resposta. Em fa sentir una certa normalitat pel que fa a la llengua i sobretot em fa evident que els nens i nenes són conscients i comparteixen el projecte educatiu que engresca els pares a portar-los a La Bressola, tant o més que la recuperació del català.

Barça, Joan Laporta, el dia que va anar a signar el conveni de


L’HIPERBÒLIC

15

REPORTATGE

Tu també pots menjar bé! Anna Salarich, anna@edicat.net

Deixats dur per la gola (diuen que un dels set pecat capitals...) sucumbim fàcilment als anuncis de menjar ràpid que ens mostren espectaculars hamburgueses, pizzes acabades de sortir del forn i amanides que de verd, de vegades, en tenen poc. Però què passa quan la pizza barbacoa doble de formatge (amb les vores plenes de més formatge) es converteix en el nostre plat de cada dia? Els joves patim una extranya fòbia a la cuina, als fogons i als extranys aparells que veiem per la televisió i que ens preguntem qui els tindrà a casa (nosaltres no, per descomptat). La venda de menjar pre-cuinat ha augmentat un 11% en cinc anys i el consum de fast food és molt més habitual que fa uns anys, sobretot el cap de setmana, període en el qual el rànquing de prioritats a l’hora de menjar canvia substancialment: el plaer passa per davant de la salut. D’aquesta manera anem a parar de cap a les dades, alarmants, del Comisari Europeu de Sanitat, Markos Kyprianou, que ja qualifica l’obesitat i el sobrepès d’epidèmida.

Lluita contra l’obesitat L’obesitat ha augmentat a la Unió Europea (UE) entre un 10 i un 40% i s’ha qualificat ja d’epidèmia. Com que es preveu que a la llarga els hospitals quedaran col·lapsats per atendre tots els afectats, l’Organització Mundial de

Cuina per a tots!

la Salut (OMS) ha demanat a tots els països que desen-

Últimament s’han posat molt de moda els llibres de

volupin l’Estratègia Mundial sobre el Règim Alimentari,

cuina, però no els típics llibres de cuina, no. Ara tenim

que inclou mesures com: modificar la composició dels

des de cuina per a nens a cuina per a homes passant

aliments per tal de reduir el seu contingut en greixos,

per cuina vietnamita per als més experimentats. Ja us

sucre i sal; editar guies nutricionals i de foment de l’ac-

podeu treure la mandra de sobre i prepareu el camp

tivitat física; controlar els menjars i begudes disponibles

de batalla: olles, paelles, bols i batedores... però prin-

en els centres educatius. Menjar malament i en excés,

cipalment agafeu-vos-ho amb moltes ganes i com

ja no només fast food sinó també dolços, pastissos,

una experiència més. Cuinar no és tan difícil i perquè

sofregits i menjars amb alt contingut en greixos, pot

ho pogueu comprovar us recomanem dos llibres. Un

provocar sobrepès i obesitat. Aquesta situació pot

és Cuina per a estudiants, de David Suriol Puigvert, on

derivar en uns nivells de glucosa per sobre del que es

hi podreu trobar cent receptes per inciar-vos en l’art

considera normal i que porten a una situació pre-dia-

culinari. El llibre va sorgir quan l’autor estudiava a

bètica que amb freqüència acaba derivant en diabetis.

Pamplona i de l’interès d’ell mateix i els seus companys de pis de menjar bé. D’altra banda, també us recomanem Cuina X Solters, escrit per l’Ismael

La carmanyola, la teva gran amiga

Menjar ràpid sí, però a quin preu?

Prados, que ens acosta a una cuina molt treballada

Per tal d’aconseguir uns hàbits alimentaris mi-llors, un

Una hamburguesa, unes patates fregides grans i un

d’una manera senzilla i entenedora.

bon sistema és emportar-se el menjar fet de casa, i

refresc aporten unes 1000 Kcal en un sol àpat. Imagines si al llarg del dia fas tres menús com aquest? Pel cap baix consumiràs 3000 Kcal basades essencialment en greixos. Aquest experiment el va portar a terme el director de cinema Morgan Spurlock en el documental Super Size Me, on durant un mes va alimentar-se a base de McDonalds. Els resultats van ser espectacularment preocupants: va guanyar pes (tot greix), va perdre diners, va augmentar el seu nivell de colesterol i va haver de visitar regularment el metge. Però dins les veus discordants també en trobem una de més conciliadora. El prestigiós cuiner Juan Mari Arzak va declarar a la revista de la UB que: “El fast food no és dolent, el que cal és lluitar durament perquè sigui bo”.

una gran aliada és la carmanyola, que ens permetrà fer-ho. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana la defineix com “una capsa de llauna, d’alumini, de plàstic, etc., per a portar vianda, ordinàriament cuita”. Però és molt més! La carmanyola et permet portar una dieta equilibrada amb aliments cuinats a casa (verdura, amanides, carns a la planxa, peix, etc.), alhora que estalvies diners, temps i pots menjar a l’aire lliure o ràpidament si no disposes de gaire estona. A més, els sopars i dinars populars que tenen la carmanyola com a protagonista van augmentant any rera any. Anima’t a emportar-te el menjar fet de casa i ja veuràs com guanyes en temps, diners i, sobretot, en salut!


L’HIPERBÒLIC

16

CURIOSITATS

LA VIDA AMB L’ESQUERRA Anna Salarich, anna@edicat.net Heu pensat mai que ser esquerrà no és tan fàcil? Sense cap mena de dubte, la vida està preparada i pensada per als dretans i gairebé sempre oblidem que hi ha una part de la població que ho fa tot amb la mà esquerra. Volem fer un repàs a la història dels esquerrans, a les llegendes que hi ha al voltant seu i a algunes de les dificultats que s’han anat trobant segle rera segle fins avui!

Ser esquerrà... Els investigadors encara no s’han posat d’acord en aclarir per què una persona és esquerrana o dretana. Alguns diuen que és una herència dels pares, mentre que altres afirmen que és fruit de l’atzar. El que sí que està clar és que ser d’una o altra mà ve determinat pel cervell, segons quin hemisferi domini sobre el cos. Si guanya el dret, serem esquerrans; si domina l’esquerre, serem dretans.

Sabies que... - El 13 d’agost és el dia internacional dels esquerrans. - Les eines de l’edat de pedra que s’han descobert sembla que també estan dividides en eines de dretans i esquerrans. És més, els estudis dels dibuixos de les coves prehistòriques

Material per a esquerrans

Esquerrans famosos...

Per a una persona esquerrana, utilitzar qualsevol eina

Aquí tens una petita llista dels esquerrans més famosos!

pensada per dretans és difícil. La Cristina és esquerrana

Leonardo da Vinci, Bill Clinton, John MacEnroe, Bob Dylan,

i reconeix que des de sempre “he tingut problemes amb

Martina Navratilova, Mònica Seles, Napoleó Bonaparte,

les tisores, els obrellaunes, les llibretes per a l’escola o

Albert Einstein, Ayrton Senna, Bruce Willis, Nicole Kidman,

el mateix ratolí de l’ordinador”. Per aquesta raó, s’estan

Julia Roberts, Paul McCartney...

europees indiquen una preferència per la mà esquerra. - A finals del segle

XIX,

l’historiador anglès —i esquerrà—

Thomas Carlyle va formular la teoria que hi havia més dretans perquè a l’antiguitat, per tal de protegir-se el cor, l’escut havia d’estar a la mà esquerra i, per tant, l’arma a la dreta. Aquesta mà ja començava a ser la dominant. - A l’antiga Grècia es va inventar una escriptura que era adaptable tan a dretans com a esquerrans: la línia començava d’esquerra a dreta i la següent línia es continuava de dreta a esquerra i així contínuament. - En el cristianisme, el simbolisme es basa fonamentalment en la mà dreta, que és l’encarregada de donar la benedicció i fer la senyal de la creu. Contant ràpidament, a la Bíblia hi ha 100 referències positives a la mà dreta i de 25 negatives a la mà esquerra. - El primer accessori adaptat per a esquerrans van ser les tisores, a mitjans del segle XX.

Diuen que... - Molts esquerrans van ser cremats durant l’edat mitjana perquè els inquisidors consideraven que tenien entecedents dimoníacs i de bruixeria. - Fins al segle XX, als esquerrans se’ls lligava la mà per obligarlos a escriure amb la dreta. - L’hemisferi cerebral dret —que domina el costat esquerre del cos— controla la música, l’art, la creativitat, l’opinió, les emocions, el geni, etc. Per aquesta raó, als esquerrans se’ls atribueix més creativitat i capacitat visual que als dretans. Aquesta teoria se sustenta en el fet que hi ha un percentatge més alt d’esquerrans en feines i professions com la música i les arts en general.

començant a extendre les botigues especialitzades en esquerrans, que ofereixen tot tipus d’objectes pensats exclusivament per fer-los més fàcil el dia a dia. S’han acabat les postures estranyes per tallar un paper, les frustacions a l’hora de tocar la guitarra o les incomoditats amb el teclat de l’ordinador i el ratolí.


L’HIPERBÒLIC

17

SEXUALITAT

El penis, Atòmic Girls

la joguina sexual preferida

És un fet comprovat que hi ha moltes maneres de gaudir del sexe, ja sigui en grup o en parella, a llocs públics, individualment, manualment, amb dones, amb homes, amb altres éssers o objectes, etc. Un dels elements que dóna molt de joc en les relacions sexuals és, indiscutiblement, el penis. Aquesta és la major joguina sexual femenina, perquè el més segur és que tu o algú que coneixes tengui un penis (ja sigui de debò o no…). Tenir un penis pot ser molt divertit: està localitzat a l’exterior del cos i no està amagat dintre; és fàcil jugar-hi i fins i tot ens deixa orinar parats. Però algunes vegades tenir un penis pot ser un pal. Mirem algunes de les preocupacions que podem tenir els joves relacionades amb els penis.

Mida Molts homes pensen: “tinc el penis petit?” És com un pin i pon o com un Increïble? Durant la pubertat, el penis d’un noi creix, és a dir, passa de pin i pon a playmobil. No hi ha una mida normal per a cap edat en particular. Però la mida del 90 per cent de tot penis adult erecte o dur és entre cinc i set polzades. La mida del penis d’un noi quan està flàccid (suau) tampoc no té a veure amb

Blueballs

la mida de quan està erecte. Penis que són petits en

No podem deixar de banda el fenomen de les blue-

estar flàccids tendeixen a créixer més quan es posen

balls, es parla molt d’això; també ho hauràs sentir com

erectes que els penis que són més grans quan estan

a “mal de pilotes”. Aquest és un mot informal per

flàccids (sembla un joc de paraules, però tenguem pre-

descriure una incomoditat en els testicles (ous o

sent el concepte de gros i petit, que tan bé vàrem apren-

pilotes) que succeeix quan un home té una erecció

dre amb Barrio Sésamo…). Aquest espectacle pot ser

però no ejacula. Pensa en totes aquelles vegades que

comparable a la transformació de la Masa.

has tingut una erecció durant la classe. És possible que et sentissis una mica incòmode, però aquesta incomoditat desaparegué tan ràpid com l’erecció. Per sort, els nois no tenen blueballs cada cop que tenen

Ereccions

una erecció; si fos així, més que un do de la natura tenir penis seria una maledicció, la maledicció del

Quan un home se sent excitat sexualment, la sang

penis erecte!

flueix cap al penis més ràpid del que retorna a altres parts del cos (vasocongestió: muñeco diabólico). Això dóna lloc que el penis creixi i en el moment, per exemple, que estàs fent un examen de matemàtiques de cop i volta se’t posa dur. Serà que estàs excitat per

La masturbació

les matemàtiques? No ho crec, el que tens és una

Tocar-se els genitals per rebre plaer redueix l’estrès, no

erecció espontània. Ereccions espontànies són erec-

causa ceguera, no fa que apareguin pèls als palmells

cions que tens quan no estàs excitat sexualment.

de les mans, ni bogeria ni qualsevol altre mite terrible

Apareixen sense cap motiu, com un pòquer a la parti-

que hagis sentit…! És com jugar al parxís. Au idò,

da de cartes, encara que et poden fer sentir mala-

gaudiu amb la vostra joguina!

ment. Poden desaparèixer bastant ràpid si les ignores. Pots cantar una cançó mentalment (joc del karaoke) o ben vendre la Gran Via del Monopoli. No et preocupis,

Finalment, volem recordar que el penis, així com l’aparell

les reccions espontànies són menys freqüents a

sexual femení, ens donen grans alegries a les nostres

mesura que vas creixent. També sembla que suc-

vides i que ens porten més moments bons que dolents.

ceeixen menys a homes que han ejaculat recentment

No oblideu que cal fer festa de tant en tant i que les

(joc de metges i infermeres) per haver-se masturbat o

explosions orgàsmiques són recomanables per a la salut.

per haver tingut relacions sexuals amb noi o noia.

Feliç primavera!


L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

CARLES SOLÀ, conseller d’universitats, recerca i societat de la informació

AMB BOLONYA L’ESTUDIANT -Són justificats els recels que aixeca el procés, sobretot entre els estudiants més mobilitzats? Un, sens dubte, té a veure amb la privatització del sistema universitari. -Amb simultaneïtat al procés de Bolonya estan passant altres coses. Des de la caiguda del mur de Berlín s’està produint un desplaçament cap a polítiques de dretes a tot Europa, que comporta menys impostos i més problemes de finançament per serveis públics com la sanitat o l’educació. Per exemple, a Alemanya abans no es pagaven taxes, ara sí. No és una conseqüència del procés de Bolonya. És important deixar-ho clar. Esta passant en paral·lel, no està causat per.

-Però es té por que si els estudis es divideixen en dues etapes (primer grau i màster) no tots els estudiants es puguin permetre seguir estudiant un cop acabada la primera etapa (tres anys). -Els estudiants pensen que la primera etapa serà finançada per l’Estat, però la segona no. Nosaltres garantim que, juntament amb els màsters a preu de mercat, hi haurà formació de màster a preu públic.

-Però si les places de preu públic són inferiors a les que avui s’oferten als estudiants de llicenciatura, vol dir que hi haurà menys estudiants cursant aquest segon grau (que ara està inclòs dins de la mateixa carrera). -Quants estudiants acaben la carrera? La taxa de fracàs és superior al 40%: més del 40% dels estudiants que comencen no acaben. Quan l’estudiant disposi de la possibilitat d’acabar amb un títol de grau amb la primera etapa, no tots voldran seguir estudiant, molts preferiran el mercat de treball. En els països on ja funciona aquest sistema el percentatge dels que volen seguir estudiant és del 25%.

” -Què vol dir l’espai europeu d’educació superior i què significa la declaració de Bolonya per a construir-lo? -Significa reestructurar la universitat. Europa ha necessitat més de vuit-cents anys per arribar a un consens sobre un espai comú on els estudiants siguin el veritable centre dels estudis. No la disciplina, no el professor. Un espai, a més, que permeti que els estudiants i els professors es puguin moure (que el que avui fan els Erasmus sigui una activitat normal) i on s’obtinguin unes titulacions que siguin reconegudes a tot el continent, per facilitar també la mobilitat dins de l’àmbit del treball. Un espai on els estudis s’estructuren en funció d’uns objectius que van més enllà de conèixer una disciplina determinada, que busca proporcionar unes habilitats transversals que van des de la capacitat de comunicació fins a conèixer

-Sembla com si deixar d’estudiar volgués dir trobar feina automàticament. Ara per ara no sembla el cas. idiomes. Amb uns estudis dividits per etapes que facilitin l’opció d’elecció de l’estudiant, el pas cap el mercat de treball o el seguiment en els estudis. Tot plegat, en definitiva, per formar ciutadans plens en una societat democràtica.

-Si tot són avantatges per als estudiants, com s’explica que no siguin els grans aliats de l’Administració per tirar endavant aquests canvis? -El procés de Bolonya l’impulsen els governs, però els motors del canvi estan sent, per una banda, les universitats i, per l’altra, els estudiants. El que passa és que a l’Estat espanyol s’està una mica al marge d’aquestes tendències. L’ESIB (European Student International Board), que representa més d’onze milions d’estudiants europeus, està en el nucli dels canvis. Ells diuen: Bolonya per i amb els estudiants. Per exemple, són en gran part els responsables que la dimensió social sigui molt important des de la declaració de Praga (2001), que defineix l’estudiant com a membre ple de la comunitat universitària, al mateix nivell que el professorat, rebutjant el concepte passiu de client o usuari.

-Qualsevol canvi genera resistències... -Sí, i n’hem de ser conscients. Es tracta d’un procés de reforma que xoca amb moltes resistències, per exemple, del professorat, tot i que hi ha una part creixent que s’hi apunta. Però també requereix un esforç dels estudiants que necessiten canviar la seva manera de fer a la universitat. Sens dubte, la part més complicada és el canvi de mentalitat.

-Quins estudis tenen més demanda? Els cicles formatius superiors de dos anys amb una formació més pràctica i les enginyeries tècniques. Hi ha moltes professions per les quals no són necessaris els cinc anys de la carrera actual. Està passant al món anglosaxó. Cal que els enginyers tinguin 25 anys quan acabin o podrien treballar amb 21? Els empresaris alemanys van declarar que estaven encantats amb el sistema de tres anys. De manera que jo no relacionaria la durada dels estudis amb les possibilitats d’ocupació. Ha d’haver un ajust entre la demanda i l’oferta. I el que està clar és que una titulació universitària dóna més possibilitats. Allò de que la universitat és una fàbrica d’aturats ha passat a la història.

-... -De totes maneres, cal reconèixer que en aquests moments la joventut està sotmesa a unes condicions laborals inacceptables i a uns nivells de precarietat indecents.

Des de fa una dècada hi ha una paraula màgica que sempre es fa present si es parla del futur de la universitat. La podríeu endevinar? Una pista: ciutat italiana de set lletres. Sí, és Bolonya, avui convertida en estendard sota el que desfilen tant els que clamen per una revolució en el sistema europeu d’educació superior, com pels que necessiten concretar les seves pors a una futura privatització de la universitat. Però entre tot plegat, realment tenim clar què suposen els plantejaments que recull la famosa declaració? Jo en volia treure l’entrellat i qui millor que el conseller Solà per explicar-m’ho. Com sempre, la jugada era a tres bandes: ell m’ho explicava a mi i jo us ho explico a vosaltres.

Quants estudiants acaben la carrera? La taxa de fracàs és superior al 40%.”

La joventut està sotmesa a unes condicions laborals inacceptables i a uns nivells de precarietat indecents.

-Cal deixar clar que aquest primer grau no és la mateixa carrera en menys anys... -No. Qui diu això no ha entès res. Es tracta d’estudiar un grau que sigui rellevant per a trobar feina o continuar estudiant. Ara les carreres són carrerons tancats des del princi-


L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA

19

PASSA A SER PROTAGONISTA” Jaume López, jaumelopez@edicat.net

pi, no hi ha possibilitat de reorientació. Disposar d’aquestes dues etapes dóna més llibertat a l’estudiant, llibertat per escollir entre el mercat de treball i els estudis. Es tracta d’afavorir la mobilitat no només horitzontal sinó vertical, és a dir, que una experiència laboral pugui ser reconeguda amb crèdits per la universitat. -Això vol dir que hi ha més interrelació entre universitat i entorn, i que les universitats dissenyen els seus propis estudis per adaptar-s’hi. -Això és el que voldria dir: titulacions més específiques, no exactament les mateixes a tot arreu. Però la realitat és una altra. A Espanya s’ha optat per un catàleg únic de titulacions, amb un gran nombre d’assignatures troncals obligatòries. Un desastre fruit d’una discussió molt endogàmica, molt gremial, no oberta a la societat, que ens allunya de l’esperit de Bolonya. De fet, la prova que els governs de Madrid donen l’esquena a Europa és que el redactat original de la LOU no feia cap referència a Europa. I ara les esquerres no l’han derogat.

A Espanya s’ha optat per un catàleg únic de titulacions, uniforme, que s’allunya de l’esperit de Bolonya.”

-Si finalment, en un futur, l’oferta és més variada, si ja no es fa el mateix a tot arreu, no seran més necessàries que mai les beques per a la mobilitat dels estudiants, a qui ja no els servirà estudiar a la universitat més propera? -Sens dubte. Les beques han d’augmentar, cal que deixem la cua d’Europa en ajuts als estudis universitaris. Però cal recordar que la Generalitat encara no les gestiona.

-No hi havia una sentència del Tribunal Constitucional que les traspassava a la Generalitat? -Sí, de l’any 2001. I des d’aleshores estem reclamant que s’executi la sentència i es produeixi la transferència en la gestió de les beques. Però seguim igual. Ara les formes potser són més suaus, però les mentalitats funcionarials no han canviat. I el centralisme està fortament arrelat.

La mentalitat. Un cop més se’ns apareix com el factor clau del procés de canvi... Per cert, vaig aconseguir parlar també, una mica, sobre la recerca i la societat de la informació. Us ho explico en el proper número.


L’HIPERBÒLIC

20

MÚSICA

Els Beatles un nou format Carles Quesada, foto per Timothy Leary

El rock parlava, bàsicament, de sexe: s’insinuava en les

el rock and roll. La proximitat, aquesta semblança amb la

beració, de crida lliure. El tema sexual quedava així sal-

lletres, en els balls o en la pròpia intensitat dels intèrprets

gran ciutat: això el feien veritablemente perillós. Qualsevol

vat, justificat: les lletres no l’explicitaven; això no obstant,

davant l’instrument. El sexe era aquella força oculta, soter-

jove nascut i crescut a l’urb no podia més que sentir que

d’una manera o altra, aquella força seguia bullint sota les

rada, que encenia la flama del rock. Aquesta és una reali-

aquella música estava feta per a ell, parlava d’ell i gairebé

seves composicions. Així mateix, l’aspecte d’aquells

tat que podia notar tothom, i ni els mateixos primers grans

era ell.

nanos era absolutament social: havien canviat la seva

rockers la varen intentar amargar mai. El rock estava par-

Els joves John Lennon, Paul McCartney i George Harrison

fosca indumentària de carretera per la formalitat d’una

lant del tema prohibit, de la prohibició fonamental, el

no varen ser una excepció. Sota el nom de The Quarry

jaqueta amb corbata i uns pantalons ben planxats.

dimoni d’Occident per sobre de qualsevol altra malignitat.

men, i del ja premonitori The Golden Beetles, varen fer

Podien ser gent de carrer, nois de barri: s’havien fet fami-

Això el feia tan censurable i perseguible a ulls de la societat

diverses actuacions a la sala The Cavern de Liverpool a

liars, identificables. Els Beatles havien aconseguit socia-

conservadora del moment. Però no tan sols pel fons de les

mitjans dels anys 50. Més tard, acompanyats per dos

litzar la cançó popular a través de la cançó pop, tot sal-

seves cançons, sinó també per la forma. Perquè a diferèn-

amics, realitzaren una estada de tres mesos a Hamburg,

vant subtilment el principal obstacle que sempre havia

cia del jazz, i especialment del blues, d’on provenen orig-

on vestits de cuir negre i embolcallats per un esperit força

trobat a Occident: la censura moral. Però ho havien fet

inàriament no poques de les peces inicials roqueres més

salvatge interpretaven durant hores en locals de mala

tan bé que no havien hagut de renunciar als aspectes

famoses, el tema sexual, i en general tots els temes que

mort els èxits més sonats de Jerry Lee Lewis, Little

més sexuals per això: simplement, els havien convertit en

l’envoltaven (les cites amb noies, la incitació al ball) eren

Richard o Fats Domino. Aquella música corria per la sang

ritme. No cal dir que l’èxit va ser absolut.

tractats d’una manera explícitament urbana. El so del rock

dels joves músics de manera intensa i punyent. Tres anys

Amb els Beatles, s’obre l’era més esplendorosa de la músi-

estava unificat pel soroll que desprenia la bateria. El 4/4

després, el 1962, reconduïts pel sagaç mànager Brian

ca popular, que s’enalteix a un estatus fins ara desconegut,

característic de la percussió marcava un ritme accelerat,

Epstein, el grup, ja rebatejat com The Beatles i amb la

amb una consideració i un públic mai vistos. Molts grups

sincopat, eixordador gairebé, en sintonia amb l’allau

incorporació de Ringo Starr a la bateria, va saber capita-

els admiraran, molts d’altres els imitaran i encara molts

frenètica de motors, clàxons, passos, cops, paraules,

litzar tota aquella modernitat del rock i va crear, més que

oferiran variants interessantíssimes; però tots seguiran, en

xiulets i aldarull general de la gran ciutat. Per la seva banda,

un nou estil, un nou format: la cançó pop. La cançó pop

major o en menor mesura aquest nou format cultivat

l’electrificació de la guitarra i del baix donaven aquella

posseïa el ganxo de la cançó lleugera ja existent, però

magistralment pels quatre de Liverpool: cançons breus, de

aparença moderna al so del rock, aquella marca de segle

alhora conservava la força i la desesperació del rock. Els

dos o tres minuts, amb un missatge repetitiu, aparent, i un

que lligava qualsevol acord amb l’imperi de neó i llu-

Beatles parlaven de donar-se la mà, d’estimar, d’amor:

ritme intens que les adequarà al món fugaç, industrial,

minària en què vivim avui dia milions de persones. A més,

però ho feien amb una intensitat sense precedents, a un

instantani i prematur que ens ha tocat viure.

l’electricitat donava un toc desnaturalitzat a la música: un

ritme nou, intrèpid, no absent d’algun crit esbojarrat. L’ús

És clar que, com a mestres que són, els mateixos Beatles

punt de mecanicitat que ens feia oblidar l’harmonia i l’equi-

de la tornada de forma enganxosa i obsessiva estructura-

aprofundirien en la seva pròpia creació i encara durien

libri que la fusta o el metall d’altres instruments havien

va tota la lletra al seu voltant i posava de relleu uns mis-

una mica més enllà aquest nou format, per fer-lo més

donat a les oïdes humanes. Si alguna música podia carac-

satges aparentment inofensius, però que, per la seva

íntim, més personal, cap allà l’any 1967. Però això és ja

teritzar la modernitat de la gran ciutat, aquesta música era

intensa repetició, acabaven encarnant una mena d’alli-

una altra cançó...

XX

Vols guanyar una estelada? Envia la paraula INDEPE al 7200 i participa en el sorteig! Aquesta estelada pot ser teva!!


L’HIPERBÒLIC

21

NOVES TECNOLOGIES

NOVES TECNOLOGIES David Campos, consulta@edicat.net

Un nou virus insulta l’usuari

CISUM.A

Si de cop i volta us trobeu que, sense motiu aparent, l’or-

mateix no genera cap altre mal a l’ordinador. El que fa,

dinador comença a insultar-vos, no cal que us capfiqueu

però, és deshabilitar les defenses que pugueu tenir ins-

pensant què heu fet per haver ofès la vostra computado-

tal·lades (antivirus o firewalls), de manera que fa l’ordina-

ra. Es tracta d’un nou virus, el CISUM.A, que es dedica a

dor vulnerable a altres virus que sí que poden atacar

humiliar l’usuari amb frases tipus “You are an idiot”, que

greument el PC. Les grans companyies antivirus del món

apareixen a la pantalla i que a més es reprodueixen mit-

ja han elaborat actualitzacions dels seus programes per

jançant fitxers mp3, de manera que si no en teniu prou lle-

poder detectar i eliminar la presència del nou virus a l’or-

gint l’insult, el podreu escoltar tantes vegades com vul-

dinador. Així que només cal que us descarregueu les

gueu abans no apagueu l’ordinador. El CISUM.A per si

actualitzacions per estar protegits.

Microsoft estima que 200.000 usuaris fan servir el Windows XP en català Microsoft estima que 200.000 persones utilitzen el

que fan de mirall d’aquest paquet. A més, també és fàcil

Windows XP amb el paquet de català. Aquesta xifra con-

trobar el paquet de català en altres xarxes com l’Emule.

trasta amb les 4.000 llicències que es van vendre del Windows 98 en català, segons ha reconegut el gestor de

El paquet de català per a Windows XP (completament

programa de Microsoft per a Windows a l’Estat espanyol,

gratuït) s’ha d’aplicar sobre una versió espanyola del sis-

Albert Cabello, en una entrevista al programa de Catalunya

tema operatiu (Home Edition o Professional), i l’usuari

Ràdio l’Internauta. En l’entrevista, Albert Cabello assegura-

n’obté una traducció parcial de la interficie. Aquesta limi-

va que el paquet català per a Windows XP ha estat desca-

tació a la versió espanyola ha provocat diverses queixes

rregat 75.000 cops des del lloc web de Microsoft. A aques-

d’usuaris de la Catalunya Nord que voldrien aplicar el

ta xifra caldria sumar-hi les més de 25.000 descàrregues

paquet sobre la versió francesa, queixes que Softcatalà

que en dos anys hi ha hagut des del lloc web de Softcatalà,

ha fet arribar a Microsoft.

i totes les realitzades des del lloc web de la Generalitat de Catalunya, El Periódico de Catalunya i d’altres llocs web

Font: www.softcatala.org

Demanen que aturin els judicis contra la pirateria musical a França Artistes, professors universitaris, polítics i associacions

tots els actors de la indústria musical i tots els artistes

professionals franceses han fet públic un manifest on

per conciliar els drets d’autor amb els dels consumidors.

demanen que s’aturin les “absurdes” persecucions judi-

Per trobar, afegeixen, “una resposta equitativa i adapta-

cials contra els internautes que es baixen música al seu

da a l’època actual”.

ordinador. Els promotors del manifest afirmen que igual que “almenys vuit milions de ciutadans de l’Estat

Entre els 70 primers signants hi figuren Manu Chao,

francès”, ells també s’han baixat alguna vegada música

Ségolene Royal, Benabar, Ariel Wizman i la Societat Civil

per Internet i són “delinqüents en potència”.

per a l’Administració de Drets d’Artistes (ADAMI).

A més de demanar que s’aturin els processos proposen que s’obri un “ampli debat públic” que inclogui el govern,

Font: www.laflecha.net

Un marc per a fotos digitals Cada vegada es fan més fotos amb càmeres digitals, per

d’aquesta manera no cal passar les imatges de la

tant, era lògic deduir que tard o d’hora apareixeria un

càmera al PC i del PC al marc: es posa la targeta al marc

marc per a fotos digital que prescindiria del revelat i que

i ja hi pots descarregar les fotos. El Portafotos digital per-

permetria anar de la càmera al marc sense passar ni tan

met també programar automàticament que canviï la

sols per l’ordinador. Això és el que permet el Portafotos

imatge de forma instantània segons l’interval que es pro-

digital Beamer VistaFrame, un aparell que pot emma-

grami. El seu preu és, aproximadament, de 300 € € .

gatzemar fins a 500 instantànies en format jpg. El marc és compatible amb cinc targetes de memòria diferents i

Font: www.noticiasdot.com


L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

MAIG 2 Agenda Seminari

nya, a La guitarra actual a Catalu ull, Cas càrrec de Toti Soler, Feliu ell Carles Trepat i Jordi Bon 4, 11, 18 i 25 de maig lunya, Escola Superior de Música de Cata Barcelona Música

estra Mos d’art, a càrrec de l’Orqu Simfònica del Vallès 7 de maig elona Palau de la Música Catalana, Barc Exposició

Josep Pla. Homenatge Fins al 8 de maig d’Aro Castell de Benedormiens, Castell Fotografia

afia 2a Contrarellotge de Fotogr Digital 14 de maig ys de Mar Associació Fotogràfica d’Arenys, Aren Música

Quartour Mosaïques 21 de maig elona Palau de la Música Catalana, Barc Exposició

París i els surrealistes Fins al 22 de maig CCCB, Barcelona

TEATRE

OFFF:art, pensament i tecno-

Guitarra eclèctica:

logia digital.

16è Festival Guitarra Barcelona

Conferència

L’Islam a Europa 25 de maig CCCB, Barcelona

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà els dies 12, 13 i 14 de maig la cinquena edició d’OFFF, Festival d’Art Digital i

Música

z Reus Festival Internacional de Jaz 2005

Música Electrònica. L’objectiu d’OFFF és prendre el pols a l’actualitat creativa en l’àmbit del disseny i els

s Del 27 de maig a l’11 de juny, Reu

nous digitals aplicats a la música i a la imatge, dues

Música

cop més desdibuixades. En forma de conferències,

Gran Concert, a càrrec de l de l’Orquestra Simfònica Estata Moscou 29 de maig L’Auditori, Barcelona

disciplines les fronteres de les quals es troben cada tallers, instal·lacions, sessions de música experimental, projeccions i exhibicions multimèdia, OFFF presentarà una visió internacional de l’estreta relació entre art, pensament i tecnologia digital. El festival, que com cada any aplegarà centenars

Exposició

d’artistes i dissenyadors d’arreu del món que inter-

Avall les muralles!

canviaran opinions sobre les noves direccions que

Fins al 30 de maig elona Museu d’Història de la Ciutat, Barc

s’obren en el mitjà digital, és una finestra a l’experi-

Exposició

Amb un total de 23 concerts, xifra que dobla la de les últimes edicions, el Festival Guitarra Barcelona confirma enguany la seva tendència expansiva. Amb un cartell ambiciós, que es tancarà el 18 de juny, el festival té en la guitarra l’instrument protagonista, obert, alhora, a tota mena d’estils de música, com el jazz, el flamenc, la guitarra acústica, el blues, el fado, el rock o els sons llatins. Al llarg del mes de maig podreu escoltar les actuacions de noms com Madredeus, Milton Nascimento, Larry Coryell Trio, Noa & Solis String Quartet, Diego El Cigala, Manuel Barrueco o Nguyên Lê, que oferirà un homentage a Jimi Hendrix. Tres escenaris d’excepció acullen els concerts: L’Auditori, el Palau de la Música Catalana i la sala Luz de Gas.

mentació que està portant a terme la darrera generació de creadors en aquest àmbit.

digital La e-literatura o literatura Fins al 12 de juny Centre d’Art la Panera, Lleida

MÚSICA

www.offf.ws

www.the-project.net/festival_guitarra.htm


L’HIPERBÒLIC

23

EL RACÓ

005

la u a r a p la e d a ç r o f La ENTONACIÓ Són tants els canvis que noto quant al que sento i al que veig, que si em recordo de tragèdies personals encenc un cigarret i surto del poema. . De Josep Miquel Servià des de Jerarca de la llum

llibres e d tà ple ú llegeix. s e n g ó El m os que nin s precio Eco rto Umbe

Mark Twain

CIRC

Trapezi, la fira del circ de Catalunya

L’home és l’únic an imal que menja sense tenir g ana, beu sense tenir set i pa rla sense tenir res a dir.

o et vegi. n o j è u q r e Parla’m p Sèneca

Els carrers de la ciutat de Reus es convertiran, de l’11 al 15 de maig, en un gran escenari on es representarà un gran nombre d’espectacles de circ dels artistes i companyies nacionals i internacionals més importants del moment. El motiu és Trapezi, la fira del circ de Catalunya, que des de

diència és cega. be l’o a, ud m és ió e, l’acc La paraula és lliur Els llibres són com els amics, no sempre és el millor el que més t’agrada. Jacinto Benavente

l’any 1997 s’ha consolidat com una cita ineludible pels amants del circ, un aparador de les difer-

diu, e u . el q ho diu p me que o h un b el o j t m i ju l to a a M pe guy sinó les Pe

a veure. El festival inclourà una variada progra-

Millor que un home tingui la boca tancada i que els altres es pensin que és tonto que no que l’obri i sàpiguen que realment ho és.

mació amb espectacles a l’aire lliure, muntatges

Pitàgores

ents tendències, estètiques i propostes que es donen dins d’aquesta expressió artística i que mostren un circ diferent al que estem acostumats

en teatres, cursos, sessions golfes, exposicions,

r Cha

projeccions de cinema i col·loquis. www.trapezi.org

Els llibres tenen el seu orgull: quan es deixen, no tornen mai. Theodor Fontane justament a c o b a n orelles i u menys. s e u d im Ten parlar i s é m r per escolta Citio Zenó de

Tot és possible Au, va! La lluna en un cove, què dius ara? No veus que

les coses al seu lloc, al lloc que cadascú somia.

és impossible, com vols ficar un tros de terra tan gran en

Tu sí que t’hi hauries de dedicar. Ets solitari, molt bon lec-

un cove tan petit? Això només passa als llibres, allà tot

tor. Saps per què tens dues orelles i només una boca, has

és possible, tot és real. Si vols la lluna en un cove, només

après la lliçó molt ràpid. Des que et conec, mai havia tin-

has d’imaginar-ho. Per això serveixen les novel·les, i els

gut cap conversa tan llarga amb tu. La imaginació ja la

poemes o els contes, és pura imaginació. Hi ha autors

deus tenir ben desenvolupada, amb tants llibres com has

que en van escassos, sense ni un gram, però n’hi ha un

arribat a endrapar. Escriure va bé, a vegades acabes per

munt que et fan somiar, i de miracles d’aquests n’hi ha

descobrir un jo dins teu molt amagat, d’altres fas descobrir

per triar i remenar. Qui els escriu amb l’ànima es nota

els demés els teus mons interiors. Tots tenim la necessitat

que s’ho està passant bé, i sap que qui els llegeixi també

d’expressar allò que pensem o que sentim, o que volem, i

gaudirà tant o més que ell. Vola pel món i amb les seves

crec sincerament que tu ho faries molt bé, el teu perfil

lletres fa volar la resta. No t’enganyis, la literatura posa

encaixa amb el d’escriptor.


L'Hiperbòlic 32  

Revista gratuïta per universitaris

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you