Page 1

003

Editoria l E n s i o l a Transfo r m a c i o n s Llorenç S e g u í Sons.Ar r e l s Gastron o m i a


003

sumari Escultura Transformacions pg 8-13

Literatura E d i t o r i a l E n siola pg 4-7

Arquitectura Llorenç Seguí pg 14-19

Editorial

escuelaedib.com Aq u e s t projecte pe r t a n y a l ’ a s s i g na t u r a ‘ P r o j e c t e s I’ d e l s ‘ E s t u d i s S u pe r i o r s d e D i s s e n y Gr à f i c ’ d e l ’ e s c o l a ED I B. A continuació expo s a r é b r e u m e n t el p r o c é s d ’ i n v e s t i ga c i ó i m a q u e t a c i ó qu e h a d o n a t p e u a realitzar aquesta re v i s t a . La m e v a p r i m e r a ide a f o u l a d e r e ali t z a r u n a r e v i s t a en f o c a d a a l ’ a r t . El n o m ‘ 5 a r t s v i s uals ’ s o r g í a p a r t i r de t r e b a l l a r a m b 5 arts específics i qu e p o g u e s s i n e s tar e n f o c a t s a l m ó n vis u a l .

Música S o n s . A rrels. pg 20-23

Cuina Gastronomia pg 24-26

Els arts elegits per aquesta revista han estat: literatura, escultura, arquitectura, música i cuina. L’objectiu principal es el d’unificar els arts com a conjunt visual. El procés per a cada tipus d’art a estat selectiu. A mesura que anava fent la revista, han anat sorgint no ves idees que s’han introduït dins el procés i maquetació

d’aquesta. Per tant, a partir d’aquí ja no més cal gaudir d’questa revis ta i del seu contingut (articles, entrevistes, imatges, disseny i maquetació). Finalment vull donar les grà cies a totes les persones que m’han ajudat i que han fet pos sible aquest projecte, i de poder gaudir de la meva passió: el disseny gràfic. 3


Literatura

Editorial Ensiola.


Ed. Ensiola

Com va néixer la editorial? V a s o r g i r d e G u i l l e m F r o n t e r a , e s c r i p t o r, c o l u m n i s t a i u n d e l s i n t e l e c t u a l s m é s i m p o r t a n t s d e l n o s t r e p a í s, a m b u n a g r a n p a s s i ó p e r l a l i t e r a t u r a c o s a q u e f a que se t’encomani. L a i d e a d e G u i l l e m e r a c r e a r u n a e d i t o r i a l n o r m a l q u e f e s b o n s l l i b r e s, e n c a t a l à i d e s d e M u r o. D e l a m a t e i x a m a n e r a h a g u é s p o g u t e s t a r s i t u a d a a q u a l s e v o l a l t r e l l o c , j a f o s a B a r c e l o n a , G i r o n a , O l o t ; é s i g u a l .  Com que nosaltres tenim una impremta que va fundar el meu pare ara fa uns

Entrevista a

c i n q u a n t a a n y s , n o m é s c a l i a p o s a r - s ' h i . 

Miquel Campaner

Ens calia un nom per a la editorial i ens decidirem pel nom d'Ensiola, que és el nom d’un cap i al mateix temps del far que hi ha a Cabrera. Un far molt important per a la navegació en aquesta part nostra del Mediterrani. F i t x à r e m n a C a r m e L l u l l q u e é s q u i s ’ e n c a r r e g a d e l a r e v i s i ó d e l s t e x t o s o r i g i n a l s. Utilitzem la infraestrutura de la impremta per a la producció i administració. Guillem, el nostre d i r e c t o r l i t e r a r i , é s t o t u n l u x e. I de tot això ja fa 6 anys que anam traient una mitjana de 7 o 8 t í t o l s a l ’ a n y. A n a m a p o c a

poquet,

però

ja

tenim

un

catàleg publicat que crec que é s p e r s e n t i r- s e n o r g u l l o s o s .

Com feis la selecció de títols a publicar? C o m h e c o m e n t a t a b a n s, e l d i r e c t o r l i t e r a r i d e l a e d i t o r i a l é s Guillem Frontera. Ell en fa la selecció. Editam obra inèdita d’autors de l’àmbit català, alguna reedició de llibres ja editats a altres editorials i que estàn exhaurits i també buscam títols clàssics de la literatura Universal, que sembla que estan oblidats i alguns dels quals no estaven traduïts al català, com per exemple Un assumpte t e n e b r ó s d ’ H o n o r é d e B a l z a c, e l g r a n n o v e l i s t a e u r o p e u . Hem de tenir en compte que som una editorial petita; nosaltres no tenim capacitat d’infraestructura ni finançament per fer contractes a m b a u t o r s d e b e s t - s e l l e r s. L e s n o s t r e s t i r a d e s s ó n p e t i t e s q u a n treim un llibre al mercat (uns mil exemplars) perquè el nostre l e c t o r, s i é s q u e e x i s t e i x , s a p q u e t r o b a r à a q u e s t e s j o i e s d e l a literatura al nostre catàleg.

6


Qui forma part de l’editorial? Som

les

tres

persones

que

he

comentat

a b a n s, C a r m e L l u l l , G u i l l e m F r o n t e r a i u n s e r v i d o r, a p a r t d e t o t a l a g e n t q u e e n s a j u d a ( d i s t r i b u ï d o r s, c r í t i c s l i t e r a r i s, c o r r e c t o r s i revisors de textos puntuals), els autors que e n s c e d e i x e n l e s s e v e s o b r e s p e r p u b l i c a r, j a siguin originals o traduccions i tota la gent d ’ I m p r e m t a M u r o, p a r e s i g e r m a n s i n c l o s o s.

Com distribuiu els llibres? Bàsicament

ho

feim

a

través

de

dos

d i s t r i b u ï d o r s, a l e s I l l e s é s l ' E d i t o r i a l M o l l i

al

principat,

L’ A r c

de

Berà.

De

totes

m a n e r e s c r e c q u e p e r v e n d r e l l i b r e s, e l g r a n aparador serà internet, on ja hi tenim plana w e b, e n s i o l a . c a t . C o m e n t o t s e l s s e c t o r s, hi ha una tendència a la concentració. A les g r a n s l l i b r e r i e s, t i p u s F n a c, é s m o l t d i f í c i l que tenguin una mostra significativa del teu catàleg, i si hi és hi ha tants llibres i tanta oferta que per a una editorial petita quasi b é e t s i n v i s i b l e a l g r a n p ú b l i c. D e m o m e n t les vendes són el gran cavall de batalla. És molt difícil, s’edita molt; els índex de lectura són baixos i l’àmbit de lectura en català és petit; però així i tot m’apassiona, m’encanta, disfruto

amb

cada

llibre

que

aconseguim

editar i que algú el llegeixí o en parli.

7


TRANS FORMA CIONS.

Escultura


Transformacions per Esteve Castillo i Vilar

Sabata (2008). Ferro oxidat. 23x10x10cm

10

Retrat (2005). Pedra Natural. 27x20x12cm


Arpa (2010). Ferro oxidat. 70x33x5cm

11


Violí (2008). Ferro oxidat. 47x18x5cm

Cos femení 2 (2009). Pedra natural. 20x13x7cm

12


Cos femenĂ­ (2007). Pedra natural. 48x15x10cm

13


Llorenç Seguí.

Arquitectura


Llorenç Seguí

Com va sorgir l’interès per l’arquitectura? El meu interès primer per l’arquitectura, i crec que d’una manera quasi inconscient, ve molt estretament relacionada amb el caire artístic de la meva família materna. El meu avi era, de professió, bé més ben dit es guanyava la vida d’una manera més o m e n y s d i g n e, p i n t o r d e p a i s a t g e s i r e t r a t s. I n t e r è s , a q u e s t , q u e l a m e v a m a r e v a h e r e t a r, a m b u n a v i r t u t e n c a r a m é s r e m a r c a d a i q u e v a d e s e n v o l u p a r, s o b r e t o t , e n l a s e v a a d o l e s c è n c i a i j o v e n t u t , p e r ò , q u e va abandonar per motius relacionats amb els deures familiars i ,pot esser , per la recerca d’una forma de vida més estable i segura. Pe r t a n t e l f e t d e v e u r e, s o b r e t o t p i n t u r e s d e p a i s a t g e s m o l t v i n c u l a n t s a m b l a S e r r a d e Tr a m u n t a n a , l a c o s t a n o r d - e s t d e M a l l o r c a i e l m é s i n q u i e t a t s i p r o v o c a d o r s de s’Albufera (de Mallorca) i la presència de la r e l a c i ó a m b l e s e d i f i c a c i ó n s - c o n s t r u c c i o n s, s o n e l q u e e m v a d e s p e r t a r, c o m h e d i t a b a n s d ’ u n a manera inconscient, l’interès per a l’observació dels paisatges i l’arquitectura que hi convivien e n e l l s. Aquest primer fet, ve lligat també amb el dibuix, s o b r e t o t a m b e l d i b u i x t è c n i c, e l q u a l s e ’ m d o nava molt bé durant el meu període d’estudiant d e b a t x i l l e r. A i x ò e m v a p e r m e t r e o b s e r v a r l a capacitat que tenia per a la representació de volums amb tres dimensions i l’interès que això em

p r o v o c a r, p e r

recrear

o b j e c t e s, s o b r e t o t

r e g u l a r s, e n e l s m e u s t e m p s l l i u r e o d e d e s cans

de les diferents activitats que un fa en

l’adolescència

( i n s t i t u t , e s p o r t s, o c i . . . ) .

És per tant la combinació de certes habilit a t s, r e l a c i o n a d e s a m b e l s g e n s, l ’ o b s e r v a c i ó quasi constant de les pintures que em trobava un dia sí i dia també, per casa, i la inquietut d’observar d’una manera compulsiva la manera en què es relacionen les edificions amb el seu entorn (originalment no d’una manera tant acadèmica) i voler coneixer a mesura que el temps passava, com es desenvolup a v e n a q u e s t e s r e l a c i o n s, e l s a b e r e l p e r q u è e s d o n a v e n d ’ u n a m a n e r a o u n a a l t r a i els condicionats que intervenen en el procés

i finalment voler saber com tenir les

e i n e s p e r c r e a r a q u e s t e s s i t u a c i o n s. Quina i com ha estat la teva formació acadèmica i professional? L a f o r m a c i ó a c a d è m i c a v a i g i n i c i a r- l a a m b l ’ e s p e c i a l i t z a c i ó d u r a n t e l B U P i C O U p e r l a b r a n c a T è c n i c - c i e n t í f i c a , q u e d e s p r é s e m v a e s s e r d e m o l t a a j u d a d u r a n t l a f o rmació en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectes de Catalunya de l’UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).

16


Començ la carrera d’arquitectura l’any 1997, fent un curs previ “Introducció a l’arquitectura”. Aquest és un dels punts d’inflexió més importants de la meva vida acadèmica, més que professional, perquè és on conec el futurs companys de carrera, de futura professió, i el més important per a mi, els meus futurs amics (en aquest cas arquitectes). Allà tenc els meus millors i inoblidables records de l’estança a Barcelona. Foren 6 anys de formació acadèmica i 2 de formació professional. Casualment vaig coincidir amb la conferència de l’arquitecte p o r t u g u è s A l v a r o S i z a V i e i r a , u n d e l s a r q u i t e c t e s m é s i m p o rtants en l’arquitectura contemporània, per no dir el més important de les dècades dels 80, 90 i 2000). El meu pas per l’Escola d’arquitectura ve enmarcada en un context arquitectònic a on apareixien els primers repunts després de la ressaca post Olimpíades BCN 92. La ciutat es preparava per a la revitalització del centre històric (Ciutat Vella), lloc de la meva residencia barcelonina, amb operacions com la Rambla del Raval, l’operació més important d’esponjament urbà del casc a n t i c, j u n t a m e n t a m b l a p l a ç a d e l s À n g e l s i e l M A C B A , e n e l s ú l t i m s 5 0 a n y s, u n i d a a l a r e c o n s t r u c c i ó d e l G r a n Te a t r e d e l L i c e u , s i t u a t s, c o m t o t s s a b e u , a l a R a m b l a d e C a n a l e t e s, d e s p r é s d e l g r a n i n c e n d i q u e v a s o f r i r. A q u e s t e s operacions

es

veien

reforçades

amb

o b r e s, n o m e n y s i m p o r t a n t s, c o m s o n la reforma del mercat de la Boqueria i la plaça de la Catedral, que posteriorment marcarien les pautes de les futures actuacions en els barris de Born, el barri de Sant Pera Més Gran i Sant Pere més Baix, situats en la vesant Nord de Ciutat Vella. D’allà destaquem obres de gran bellesa arquitectònica com el nou M e r c a t d e S a n t a C a t a l i n a . U n a o b r a p o s t u m a d e l ’ a r q u i t e c t e c a t a l à E n r i c M i r a l l e s, p r o f e s s o r c a t e d r à t i c d e projectes durant el pas pels meus primers anys de la carrera d’arquitectura. El meu context arquitectònic es va enriquir durant la primera experiència professional com a alumne en pràctiques i, posteriorment, com a arquitecte col.laborador en l’Ajuntament de Barcelona. Allà vaig poder observar des d’un lloc privilegiat i desconegut en aquells moments per a mi les grans operacions urban í s t i q u e s i a r q u i t e c t ò n i q u e s d e B C N. A l g u n s e x e m p l e s e n s ó n l a p r o l o n g a c i ó d e l a D i a g o n a l f i n s e l m a r i Fòrum de les Cultures 2004.

17


Com ha estat la teva inserció professional tant Barcelona com a Mallorca? La meva incorporació a la vida professional a Mallorca (2004) es produeix després de tres anys treballant a l’Ajuntament de BCN (dos d’ells com a alumne amb pràctiques i un any com a arquitecte col.laborador en la redacció de projectes urbans) i motivat, sobretot, p e r d o s m o t i u s. El primer fou el meu primer encàrrec professional: un habitatge unifamiliar en el meu poble (Sa Pobla). Un encàrrec fet per un company que vaig començar durant l’últim any de la carrera i que s’havia de començar a construir imminentment. El segon fou una oferta de feina en un despatx d’arquitectes a Ciutat (Palma). Era prou important p e r n o d e i x a r- h o p a s s a r i u n b o n p u n t d e p a r t i d a per a la meva formació professional. Era un despatx consolidat on podia aprendre la professió real del dia a d i a d u r a n t e l s p r i m e r s a n y s d ’ a t e r r a t g e a l e s I l l e s. E l d e s p a t x , s i t u a t a l a p l a ç a M a j o r, e r a u n e s t u d i a m b una bona infraestructura: dos arquitectes titulars de l’estudi, dos arquitectes col.laboradors (un d’ells era jo), una administrativa, i un delineant. El grup h u m à , j u n t a m e n t a m b e l s m i t j a n s t è c n i c s, v a n a n a r a u g m e n t a n t d u r a n t e l s 4 a n y s q u e h i v a i g t r e b a l l a r. Va m a r r i b a r a s e r t r e s a r q u i t e c t e s c o l . l a b o r a d o r s, d o s d e l i n e a n t s, u n d i s s e n y a d o r d ’ i n t e r i o r s, a l u m n e s e n pràctiques i un administratiu. En comparació amb el despatxos que jo coneixia a

B C N,

era

un

despatx

mitjà

tirant

a

petit.

Els

estudis d’arquitectura a les grans ciutats funcionen c o m a v e r i t a b l e s e m p r e s e s, p e r s o n a l d e r e c u r s o s h u m a n s, p e r s o n a l d e s u p o r t t è c n i c, a d m i n i s t r a c i ó , comptabilitat,

gerència.....,

a

més

del

personal

pur i dur per dur a terme tasques relacionades amb l ’ a r q u i t e c t u r a ( a r q u i t e c t e s, a p a r e l l a d o r s, e n g i n y e r s, d e l i n e a n t s, p a i s a t g i s t e s, b i ò l e g s, g e ò l e g s. . . . e t c ) a part del arquitectes estrelles i propietaris del despatx i els que aporten el nom i la firma. E n c o n t r a p o s i c i ó , a l e s g r a n c i u t a t s, e l t r e b a l l q u e t e n i m e l s a r q u i t e c t e s a l e s I l l e s, i m é s c o n c r e t a m e n t a

Mallorca,

és

un

treball

de

petites

empreses

d’arquitectes associats (2 o 3) amb personal de

18


delineació i d’administració (auxiliar administratiu, per portar la burocràcia) fins i tot amb estudis petits d’un arquitecte (autònom o en societat), amb personal de delineació i prou, que es va associant amb altres arquitectes per afrontar encàrrecs de cert volum. A l n o s t r e f a v o r, c a l d i r q u e a i x ò s u p o s a u n t r a c t e pràcticament directe amb el client; un tracte més humà, quasi com un metge de capçalera i de psicologia a petita escala. En el temps que corren, ara quasi es pot dir que feim una labor social per donar al client u n a p r o m o c i ó , h a b i t a t g e, e q u i p a m e n t s. . . . a b a i x c o s t . H o f e i m a m b m a t e r i a l s s o s t e n i b l e s, e c o l ò g i c a m e n t correctes

i

assequibles

constructivament

per

a

les petites i mitjanes constructores amb les quals interactuem dia sí i dia també. Quina opinió tens de l’arquitectura com a art visual? L’ a r q u i t e c t u r a a p a r t d e r e p r e s e n t a r l ’ a r t d e l a c o n s t r u c c i ó i l ’ u r b a n i s m e , é s u t i l i t z a d a a l a v e g a d a c o m a e i n a e s t è t i c a ; é s a d i r c o m a o b r a d ’ a r t . P r o v a d ’ a i x ò l a t e n i m e n e d i f i c a c i o n s, c o m a r a e l m u s e u G u g g e n h e i m d e B i l b a o, e l C e n t r e d e l e s A r t s a Av i l è s, e l C a i x a F ò r u m i e l M u s e u R e i n a S o f i a d e M a d r i d . . . . . e n t r e d ’ a l t r e s ; é s a d i r, e l s e d i f i c i s e s d e v e n e n v e r i t a b l e s e s c u l t u r e s g e g a n t s a d i n t r e d e l a c i u t a t . É s p e r a q u e s t v e s s a n t p e r o n v a e n c a m i n a d a l ’ a r q u i t e c t u r a a c t u a l . É s u n a i c o n a d e p r o g r é s . . . . e c o n ò m i c, c u l t u r a l , e d u c a t i u , d ’ o c i , l a b o r a l , e t c. E l s m i t j a n s , j u n t a m e n t a m b e l s p o l í t i c s, h a n c o n v e r t i t l ’ a r q u i t e c t u r a e n un objecte POP (Popular), a la qual hi va relacionada una ciutat, una manera de viure i un desenvolupament econòmic i

tecnològic del lloc on s’ubica.

A la vegada, la visió pop de l’arquitectura, és la que la retroalimenta, ja que mitjançant les eines actuals d e r e p r e s e n t a c i o n s v i r t u a l s, p e r m e t e n d o n a r v i s i o n s d e l e s f u t u r e s e d i f i c a c i o n s d e l e s f u t u r e s c i u t a t s. A q u e s t e s e d i f i c a c i o n s e s d e v e n e n p r à c t i c a m e n t s o m n i s a n s i a t s, p e r p o l i t i c s i d i r i g e n t s d e g u t a l ’ e l e m e n t “ p o p ” i n t r í n s e c q u e a p o r t e n l e s r e c r e a c i o n s v i r t u a l s. A m b a i x ò n o p o d e n f a l t a r e l s e s t u d i s d e v i a b i l i t a t ( n o g a i r e i m p o r t a n t s e n a q u e s t s c a s o s ) , q u e a p o r t a r a n a l a c i u t a t , c o m u n i t a t o p a í s u n p l u s i l ' o p c i ó d ' u b i c a rse en un món global. Aquestes obvietats són les que ens han portat a considerar l’arquitecte (arquitecte estrella de grans d e s p a t x o s ) , c o m u n c r e a d o r d e n o v e s t e n d è n c i e s, dintre de les arts plàstiques i visuals i, a la vegada, a servir a la indústria de la tecnologia (desenvolupament de sistemes de càlcul i representacions virtuals)

i

les editorials (publicacions d’arquitectura) com un pilar important en el seu desenvolupament.

19


MĂşsica

Sons. Arrels.


Sons. Arrels Pere Joan Martorell

Va néixer a Ciutat de Mallorca l’any 1976. Músic; s’inicià en el món de la música d’arrel popular i tradicional a finals dels 80 i ha realitzat n o m b r o s e s a c t u a c i o n s a l e s I l l e s, l a Pe n í n s u l a i a l ’ E s t r a n g e r. Des de els 8 anys va començar a ballar a les ballades populars per tots els pobles de Mallorca i a les festes populars de Sant Bernat de La Real. S’inicià amb l’aprenentatge dels instruments més t r a d i c i o n a l s c o m x e r e m i e s, f l a b i o l i t a m b o r i n o a m b To m e u C a m p s S i m ó i M i q u e l C a m p s. E l s e u a p r e nentatge ha estat el que ha marcat la tradició fins a l s n o s t r e s d i e s, l a t r a n s m i s s i ó o r a l d e l a t è c n i c a , d e l e s t o n a d e s i l e s m a n e r e s d e f e r f e s t e s, l a i n terpretació i el manteniment dels nostres instruments així com el contacte amb els vells xeremiers del moment. A la recuperació de les festes de ca n’Amunt, Ciutat Antiga, va fer el seu primer passacarrers amb els XEREMIERS DE SON ROCA i de llavors ençà no ha aturat de sonar fent colla amb

To m e u C a m p s. D e s t a c a q u e f o r m e n p a r t d ’ u n d e l s e l e m e n t s d e l S e g u i c i P o p u l a r i Tr a d i c i o n a l a l e s festes de Sant Joan a VALLS acompanyant el Ball d e l D r a c G r a n i P e t i t d e V a l l s. A t r a v é s d ’ e n To m e u va conèixer als Xeremiers de Sa Calatrava i va f e r u n c u r s d e p e r f e c c i o n a m e n t a m b J o s e p R o t g e r, amb qui va millorar la tècnica instrumental. Assistí a les I Jornades de Cultura Popular celebrades a Muro el 1993, acte que l’impactà moltíss i m . A l l à v a c o n è i x e r To n i R o i g i l a i m p o r t a n t í s s i m a

22

t a s c a q u e f a l t a v a a f e r.


La seva activitat musical segueix amb el grup VOR A M A R , L’ A S S O C I A C I Ó C U LT U R A L D E X E R E M I E R S D E PA L M A , B A R B A Ç , X I M B O M B A AT Ò M I C A , TA M B O R E R S D E L A S A L A , A L - M AY U R Q A , i G E R M A N S MARTORELL, on va fer diversos enregistraments amb CD’s i DVD’s i nombrosos viatges per tot el m ó n . Pa r t i c i p a i c o l · l a b o r a a m b d i f e r e n t s a r t i s t e s, entre ells hi destaquen els mestres Biel Majoral i A n t o n i A r t i g u e s. Inquiet per la difusió i l’ensenyament d’aquesta música realitza tallers d’instruments tradicionals a e s c o l e s p ú b l i q u e s, e s c o l e s d e m ú s i c a , a s s o c i a c i o n s c u l t u r a l s. . . i c u r s a e l s e s t u d i s d e m ú s i c a tradicional al Conservatori Superior de Música de l e s I l l e s B a l e a r s. Ha fet els arranjaments de diferents temes transm e s o s p e r t r a d i c i ó o r a l . É s a u t o r d e l t e m a “A U L O S I V E U ” i c o - a u t o r d e l t e m a “ S A M U R E R A” a m b M a n e l Martorell.

23


GAS TRO NO MI A.

Cuina


Gastronomia Antic celler ca'n Cota

En motiu de la II Fira Gastronòmica de la Patata a Sa Pobla, l’antic celler de ca’n Cota ha presentat els plats on l’autèntic protagonista ha estat aquest t u b e r c l e. A Sa Pobla (Mallorca) la pagesia encara es viu amb autèntica passió. La patata és el producte principal i fou l’any passat el primer any de l’exitosa ‘Fira Gastronòmica de la Patata’. Exitosa tant per la qualitat dels plats que es varen oferir com per el nombre d’assistents que hi va h a v e r. A continuació s’exponen dues fotografies de dos dels plats presentats per el ‘l’antic celler de ca’n Cota’ que han tengut un gran èxit a la Fira.

01. Bomba de patata

02. 'Cocoti' farcit de patata

26


004

28


29


Tractaments de colors past e l i f u s i ó e n t r e e l l s a p l i c a t e n d i f e r e n t s t é c n i q u e s i p r o c e s s o s ( f o r m e s g e o m è t r i q u

30


ues, f o t ografies i i l 路 l u s t r a c i o n s ).

31


alternatilla.com

Festival Multidisciplinar


5artsvisuals  

revista 5artsvisuals

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you