Parc Nacional d'Aigüestortes

Estatge subnival. Alguns autors parlen d’aquest estatge que inclouria les àrees més altes del Parc, generalment crestes rocoses per sobre dels 2.700 m, exposades a les majors inclemències del temps. Les poques plantes que arrelen ho fan en escletxes, replans o concavitats protegides entre rocs. Un dels exemples d’aquestes petites plantes tan especials podria ser la Saxifraga bryoides.

A part de la variació altitudinal, també són importants els ambients lligats a les zones humides: estanys, fonts i mulleres. Les plantes adaptades a viure en aquests indrets són molt especialitzades i es mostren menys influenciades per altres factors com l’altitud, la precipitació o la temperatura. Algunes d’elles com el ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis) i les orquídies (Orquis sp.) presenten florides espectaculars. Altres presenten adaptacions ben curioses com l’herba de la gota (Drosera rotundifolia) que és carnívora.