Issuu on Google+

COMBATRE LA POBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

G u í a Meto d o l ò gi c a i d ’ Inte r ve n c i ó Socia l d e s e nvolu p a d a p e l p roje c te CAF-ACCI Ó

U n pro je c te d e:

En co l·l a b o ra c ió am b:


ÍN DE X

Co o rdi nació i autor ia: Ab doul aye Fa l l , Roge r Fo nts i Ori o l Ag u l l ó Di sseny: Vänster and Le i

INTRODUCCIÓ

/04

E NTITATS IMPULSORES

/05

QUÈ SÓN LE S CA F ?

/06

LA POBRE SA E NE RG È TICA

/10

E L PRO JECTE CA F-ACCIÓ

/12

E X PE RIÈ NCIA A DQUIRIDA

/16

CONCLUSIONS

/24

Impres sió: El Foli Verd , SCCL Foto grafia: Roger Fonts Aqu es ta publicació pot se r co m p a rt id a , refe re ncia d a , re p ro d uï d a o traduïda, en par t o e n la seva tot a lit at , tot i q u e n o ve n ud a o ut i l i t z a d a per f i n s comercials, s e m p re i q u a n se cit i a ACAF i Eco s e r ve i s .

Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

2


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Introducció

Aquesta guia recull els principals aprenentatges que deriven del projecte impulsat conjuntament per ACAF i Ecoserveis en el marc del programa Lluita contra la pobresa i l’exclusió social de l’Obra Social “La Caixa” 2015. El propòsit del projecte ha estat nodrir-se de les xarxes i les dinàmiques de solidaritat de les Comunitats Autofinançades per desenvolupar una metodologia col·lectiva autosuficient per lluitar contra la pobresa energètica a Catalunya. Per a fer-ho, el projecte s’ha proposat transformar la destinació del crèdit que les persones demanaven als grups d’estalvi popular perquè invertissin en la millora de l’eficiència energètica de la seva llar, amb la finalitat que aquesta acció els fes reduir el cost de les seves factures i, per tant, la seva dependència econòmica amb el grup o amb les ajudes de l’administració o d’entitats socials. Articulat a través d’accions informatives, d’aprenentatge-servei i d’acompanyament als usuaris, s’han beneficiat del projecte tant els membres de les Comunitats Autofinançades com els veïns i veïnes del seu entorn. Lluny de pretendre assumir intervencions tan costoses com assistencialistes, el projecte ha prioritzat el coneixement, la capacitació i la interacció entre els usuaris.

Entitats impulsores | ACAF

| Ecoserveis

L’Associació de les Comunitats Autofinançades (ACAF) és una entitat sense ànim de lucre fundada el 2004 amb l’objectiu de lluitar contra l’exclusió financera i social.

L’Associació Ecoserveis és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1992 amb l’objectiu de promoure les tecnologies renovables, implementar mesures per evitar el malbaratament energètic i garantir el dret i l’accés a l’energia a un preu just.

ACAF és l’entitat que promou la creació i la difusió de les Comunitats Autofinançades (CAF), una adaptació al context europeu dels bancs comunals veneçolans introduïda per l’emprenedor social Jean Claude Rodríguez-Ferrera. Les CAF suposen una solució innovadora i sostenible, ja que, a diferència dels models clàssics de microcrèdits, el fons es crea a partir de les aportacions dels socis, i així les CAF consolida i amplia els seus vincles socials. En aquest sentit, les CAF han permès demostrar que les persones amb escassos recursos econòmics es poden autofinançar i poden progressar per si mateixes en comunitat, sense ajut extern. ACAF ha promogut la creació de CAF a tot el món, un model que s’ha anat estenent per diferents països com Veneçuela, Haití, Indonèsia, Senegal, Angola, Portugal, Hongria, Bèlgica, Itàlia o Holanda, per citar-ne alguns. Durant els seus dotze anys de funcionament, ACAF ha centrat la seva estratègia a desenvolupar una metodologia senzilla i assequible amb el propòsit d’eixamplar l’horitzó dels beneficiaris. És en aquest sentit que un important procés de digitalització ha permès el llançament el 2013 de la plataforma Winkomun com a aposta d’obertura i de transparència interna, d’una banda, i d’interconnexió de les CAF d’arreu, de l’altra.

Les accions que desenvolupa l’associació se centren a formar agents tècnics i socials, buscar solucions per a professionals i administracions i intervenir en llars en situació de vulnerabilitat energètica per assegurar un ús conscient i transformador de l’energia. Per a fer-ho, compten amb el rigor de ser experts en l’àmbit energètic i el compromís social per ser professionals amb recorregut dins del tercer sector i una aposta decidida per l’apoderament individual i col·lectiu en energia a través de la innovació i la transformació social. Entre els serveis que ofereixen trobem xerrades i tallers, l‘assessorament a professionals socials sobre pobresa energètica, la dinamització de xarxes de voluntaris, l’acompanyament en la gestió energètica de veïns i d’organitzacions, la creació de recursos educatius i de campanyes de comunicació, el disseny de plans estratègics i de models de finançament, la tutoria de màsters i postgraus i la participació en projectes experimentals d’implantació de tecnologies renovables.

ACAF ha estat premiada amb guardons com el Premi Mercè Conesa 2008, a La Millor Iniciativa Solidària, concedit per El Periódico (dins el marc del Premi al Català de l’Any) o el premi de la European Microfinance Network a la millor pràctica en microfinances a Europa el 2009. Per últim, el model de les CAF és citat com a exemple d’innovació Social per la Commissió Europea.

4

5


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Què són les CAF?

Un model basat en l’apoderament

A mesura que algunes estructures s’enfonsen i amenacen amb destruir el teixit social, aquest últim es reforça espontàniament amb altres mecanismes per tal d’afrontar les noves dificultats, de vegades amb sistemes sorprenentment eficaços. Per contraposició a una política d’ajuda assistencialista que consumeix una gran quantitat de recursos, no aporta solucions a llarg termini i sovint crea dependència. Les Comunitats Autofinançades (CAF) són una via de capacitació i d’apoderament de les comunitats per tal que siguin aquestes les que, de forma autònoma, prenguin el control de la seva situació i tractin de millorar-la mitjançant diverses eines, incloent-hi l’ajuda mútua, l’estalvi, l’educació financera i d’altres; mitjançant l’autofinançament i l’autogestió, que n’asseguren la independència i la sostenibilitat. Imaginem-nos una petita caixa i un grup de persones que es reuneix regularment per dipositar-hi els estalvis. Aquesta caixa serveix de fons comú perquè qui ho necessiti pugui accedir a petits préstecs: una avaria a casa, els llibres escolars de la mainada, una factura imprevista o, fins i tot, poder engegar un petit negoci. Les CAF són petites comunitats en les quals els socis, generalment entre 10 i 30 persones, aporten petites quantitats de diners que els permeten convertir-se en accionistes del grup. Amb el fons creat s’ofereixen petits crèdits que serveixen per cobrir despeses corrents. D’aquesta manera, les comunitats poden estalviar i

6

progressar per elles mateixes mitjançant l’ajuda mútua. En pocs anys, arreu del món, s’han constituït més de 300.000 CAF, que solucionen les necessitats financeres de vint milions de persones, majoritàriament dels continents africà, asiàtic i llatinoamericà. En aquests grups, la part social és igual o més important que l’econòmica; segons un estudi fet per ACAF, pel 60% dels membres de les CAF aquesta és l’única xarxa social de què disposen. Les CAF dignifiquen les persones ja que al demanar un crèdit, condicionat a un estalvi previ, exerceixen el seu dret i, a diferència dels crèdits sol·licitats en entitats financeres convencionals, aquest no se’ls concedeix com un favor sinó en una relació d’igual a igual, fet que potencia la resiliència dels seus membres i de les pròpies CAF. Les comunitats es regeixen per uns estatuts democràtics establerts i gestionats exclusivament pels seus membres, sota la base de la confiança. Ja que els mecanismes de funcionament de les CAF preveuen la incorporació progressiva de nous membres, els ja existents poden ampliar el seu cercle social i fer possible així l’aparició de les subseqüents sinèrgies socials. També denominades Bankomunales a llatinoamèrica, les CAF han destacat per la seva capacitat d’impulsar canvis profunds i sostenibles en les economies locals i teixits socials de comunitats tant rurals com urbanes. Per la

seva naturalesa, són una realitat en contínua evolució i l’any 2016 a Catalunya hi ha una cinquantena de grups en funcionament que integren quasi 800 persones. A les CAF que trobem a Catalunya, es presten quantitats de l’ordre dels 400, 500 o 1000 euros, que serveixen per fer front a necessitats quotidianes bàsiques i són molt importants per la gent amb pocs recursos. En aquestes comunitats, el capital creix una mitjana del 350% durant el primer any. Com que les integrants de la CAF són alhora prestadores i prestatàries, la responsabilitat de cadascuna de les persones augmenta i s’estableixen lligams de confiança recíproca entre les integrants. Bona prova d’això és la baixa morositat que mostren els grups. Amb tot, la principal riquesa de les CAF no és econòmica, és la unió comunitària i la xarxa de suport que representa per a les persones que en formen part. Segons ACAF, un 70% de les persones que pertanyen a les CAF hi són per la xarxa social que generen. Si bé les comunitats s’organitzen a partir d’unes reunions on les sòcies afegeixen estalvis a la caixa, retornen crèdits pendents i demanen crèdits nous, aquestes trobades també són un moment per compartir els problemes, sopar o prendre una copa. Les CAF, doncs, no són petites entitats financeres, sinó que, per sobre de tot, són grups de persones.

7


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Què són les CAF?

CAF = COMUNITATS AUTOFINANÇADES

COM FUNCIONEN?

CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS

Les CAF són comunitats d’entre 10 i 30 persones que progressen juntes, reunint-se periòdicament per estalviar en comú, agafar crèdits del fons compartit i ajudar-se mútuament. Els membres en són alhora propietaris i clients.

AUTO-FINANÇAMENT Estímul de l’estalvi

Accés ràpid i senzill a microcrèdits

CREACIÓ I FUNCIONAMENT

Accés a altres serveis com microassegurances o ocupació

ESTALVI EN COMÚ

CONCESSIÓ DE CRÈDITS

REPARTIMENT DE BENEFICIS

AUTO-RECOLZAMENT Ajuda mútua

Xarxa social de recolzament i unió comunitària

Els interessos generats durant l’any es reparteixen proporcionalment a l’estalvi de cada membre en una reunió anual.

Els membres que ho necessiten poden demanar préstecs del fons comú, que seran retornats en forma de quotes amb interessos.

Els membres aporten els estalvis que desitgen al fons comú.

AUTO-APRENENTATGE Educació financera

Sentit de la propietat + responsabilitat

AUTO-APODERAMENT

ELS ESTATUTS Els estatuts són normes, definides democràticament, que regeixen el funcionament del grup i en garanteixen una gestió eficient. Alguns dels paràmetres que inclouen són: Crèdit màxim

Foment de la confiança i el lideratge Generació de beneficis que es reparteixen entre els membres Totes les decisions són votades democràticament pels membres

Tipus d’interès dels crèdits Avals necessaris per als crèdits

ELS “STARTERS”

Relació entre estalvi i crèdit màxim Rotació democràtica dels càrrecs Repartiment de beneficis Dies de reunió

Els Starters són persones que ajuden a escalar la metodologia ajudant en la creació i supervisió dels grups: — Poden ser locals o expatriats. És aconsellable que aprenguin creant prèviament el seu propi grup. — Poden ajudar a identificar grups i a iniciar-los.

MAX.

30

PERSONES 8

— Poden entrenar en la metodologia a líders locals i grups i en fan seguiment i supervisió. — També poden entrenar altres Starters per multiplicar l’efecte i incloure població local, així com ajudar els grups a prendre les seves decisions democràticament i sense condicionar-les. 9


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

La pobresa energètica

L’accés a l’energia està lligat al benestar de les persones. L’energia és necessària per cuinar, per il·luminar-nos, per conservar els aliments o per tenir aigua calenta. Tenir dificultats per disposar d’aquests serveis implica viure sense unes condicions mínimes de confort i, per tant, no tenir garantida la qualitat de vida, la dignitat. Tot i que no hi ha consens en la definició de pobresa energètica, se sol identificar amb la incapacitat de mantenir la llar a unes condicions adequades de temperatura a un preu just. La manca de definició dificulta l’elaboració de metodologies específiques de mesura, malgrat això, les evidències són ben presents i cada dia trobem més persones amb dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques de gas i electricitat. Es calcula que més d’un 10% de la població espanyola pateix pobresa energètica i de fet aquest percentatge no deixa d’augmentar. Perquè una persona esdevingui “pobre energètic” hi intervenen una multiplicitat de factors, molts dels quals han tingut especial incidència a l’Estat espanyol durant els darrers anys. L’augment continuat dels preus de l’energia, la reducció del nivell d’ingressos de moltes persones com a conseqüència de la crisi econòmica o les condicions dels immobles han agreujat la situació de moltes persones i han convertit la pobresa energètica en una nova prioritat social.

10

De fet, gairebé el 13% de la població catalana declara que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, situació que té efectes sobre la salut de les persones, les relacions familiars, el rendiment acadèmic, entre d’altres. Les conseqüències derivades de la pobresa energètica fonamentalment tenen a veure amb: afeccions a la salut, disminució del rendiment físic i acadèmic, problemes socials i relacionals (intra i extrafamiliars), degradació dels edificis, increment de les emissions de CO2 (amb els conseqüents efectes sobre la salut pública), i deute excessiu. La pobresa energètica afecta un ampli ventall de persones, però les més sensibles de patir-ne són aquelles que tenen menys poder adquisitiu. Aquesta fet es dóna a causa que la despesa econòmica per escalfar un habitatge amb pitjors condicions és molt més alta que si la llar està aïllada adequadament. Un habitatge que disposa d’un bon comportament tèrmic revaloritza l’immoble, de manera que les persones que tenen rendes baixes ocupen edificis de preus més econòmics, que tenen un nivell d’eficiència energètica pitjor, cosa que representa una major despesa econòmica en subministraments bàsics per arribar a les mateixes condicions de confort.

Així ho palesen les dades, ja que gairebé el 20% dels habitatges de Catalunya presenten humitat, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. Cal tenir en compte que més de la meitat del parc d’habitatges es va construir abans de l’any 1979, quan no existia cap normativa que regulés el comportament energètic dels edificis. La manca de diners dels inquilins fa que no puguin resoldre o atenuar aquesta situació. Cada vegada hi ha més propietàries que no volen invertir per rehabilitar els seus pisos perquè, encara que no facin obres, els habitatges es continuaran llogant. Un altre factor decisiu que origina que les factures de subministraments bàsics s’elevin més enllà de les possibilitats de l’usuari són les condicions de contractació. Potències sobrevalorades, augment continuat del preu del kWh, desconeixement del bo social i desinformació dels usuaris són la combinació perfecte perquè moltes persones visquin en permanent dependència dels ajuts dels serveis socials municipals o de les entitats socials. Fins als darrers anys, la problemàtica s’ha abordat de manera correctiva, pagant factures. Tot i ser mesures d’urgència, aquesta mena d’actuacions no resolen el problema ni preveuen situacions futures de manera que l’usuari tornarà a necessitar un ajut en un futur.

11


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

El projecte CAF-ACCIÓ

Un sector important de població que es troba en situació de vulnerabilitat energètica són les persones nouvingudes de països empobrits. La manca d’una xarxa de relacions en el territori i la situació de precarietat econòmica amb la qual arriben sovint acaba desembocant en una situació de pobresa energètica. El projecte que presentem en aquesta guia relata l’experiència i el protocol d’actuació per a combatre la pobresa energètica de manera mutualista, aprofitant les xarxes d’ajuda i de solidaritat que generen les agrupacions de ciutadans que fan estalvi popular, que a Catalunya s’han estès majoritàriament a través de les denominades Comunitats Autofinançades. Tot i que hi ha CAF integrades únicament per persones autòctones, moltes d’altres estan integrades en part o en la seva totalitat per grups de persones nouvingudes. Aquest fet radica en que els grups d’estalvi popular estan arrelats des de fa dècades en països africans, llatinoamèricans i asiàtics, on moltes persones no disposen d’una xarxa de relacions quan arriben a Catalunya i busquen espais comunitaris coneguts i integrats per persones de similar origen i en què per les situacions d’arribada no tenen accés a crèdit bancari. Sent aquestes les circumstàncies, quan ACAF i Ecoserveis van començar a plantejar el projecte, no semblava desencertat pensar que molts dels membres de les CAF patissin situacions d’exclusió residencial i/o

de precarietat energètica. Després de fer un seguiment dels grups i dels motius que tenen els membres per demanar crèdits, ACAF va detectar que una gran quantitat de préstecs se sol·licitaven per a pagar factures de subministraments bàsics que no podien pagar si no és que l’inevitable pagament de factures deixava altres necessitats bàsiques desateses. En aquell moment va néixer CAF-ACCIÓ, per buscar que les persones integrants de les CAF invertissin en la millora de l’eficiència energètica de la llar, amb la finalitat que aquesta acció els fes reduir el cost de les seves factures i, per tant, la dependència econòmica amb tercers. El projecte va començar a desenvolupar-se entre el 5 d’octubre de 2015 i el 31 d’octubre de 2016 per dirigint-se a 7 Comunitats Autofinançades, existents a Catalunya, seleccionades segons el coneixement d’ACAF per tal d’aportar diversitat geogràfica, d’usuaris i de models de funcionament. El pressupost definitiu aprovat per al desenvolupament del projecte “Comunitats autofinançades: una eina col·lectiva per prevenir la pobresa energètica” va ser de 37.200 € essent 27.800 concedits per l’Obra Social “La Caixa” a través de la convocatòria mencionada, subvencionada en un 75%.

elaboració d’un taller sobre usos energètics a la llar i prevenció de la pobresa energètica als membres de les CAF, elaboració d’un taller d’interpretació de factures d’aigua, gas i electricitat a membres de les CAF i veïns, dues intervencions d’aprenentatge-servei en llars d’integrants de la CAF perquè els membres de la CAF aprenguessin a instal·lar material d’eficiència energètica low cost, co-finançament de renovació energètica d’aparells elèctrics poc eficients o de reformes de llars de beneficiaris que ho necessitessin, explicació del model d’intervenció per prevenir la pobresa energètica a voluntaris de projectes contra la pobresa energètica com el Fuel Poverty Group i el desenvolupament de la present guia d’intervenció basada en l’experiència del projecte per tal de fer-ne difusió a entitats i tècnics socials. No obstant això, la guia metodològica i d’intervenció social desenvolupada pel projecte representa un punt de partida i no de final. Durant el 2016-2017, ACAF i Ecoserveis es proposen fer un pas més i apropar la metodologia a col·lectius de persones nouvingudes no organitzades a través de CAF, perquè es puguin organitzar a través de la metodologia dels grups d’estalvi popular i esdevinguin agents i altaveus que facin front a la pobresa energètica.

Les actuacions proposades consten de trobades, entrevistes i planificació de les accions amb cada CAF;

13


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Metodologia del projecte CAF-ACCIÓ

3.

4.

Intervenció en una llar d’un membre d’una CAF.

Intervenció a casa d’un segon beneficiari utilitzant els principis apresos en

APRENENTATGE-SERVEI 1 • L’objectiu és que els membres de les CAF aprenguin

1.

nocions bàsiques d’intervencions per prevenir la pobresa energètica de manera aplicada.

CAPTACIÓ

• Un tècnic d’Ecoserveis fa la intervenció i explica cada pas als membres de la CAF.

APRENENTATGE-SERVEI 2 la primera sessió d’aprenentatge-servei amb la supervisió d’Ecoserveis. • L’objectiu és apoderar-los perquè ells mateixos puguin fer petites intervencions en altres llars i puguin servir de corretja de transmissió de solucions per prevenir la pobresa energètica a altres membres de les CAF i a persones del seu entorn que la pateixen.

Coneixement previ de les característiques de la CAF a través d’ACAF. • Contacte amb el president/a de cadascuna de les CAF.

Instal·lació de: rivets, thermo cover, rellotge de sorra per a dutxa, termòmetre/higròmetre, temporitzador, base amb interruptor, bombetes

• Explicació del projecte i cerca de dia per fer la trobada amb tota la CAF.

LED, reflector per a radiadors, sotaportes i recobridor de caixes de persiana. Cost total de material per intervenció 75 €.

5.

TALLER PER A VEÏNS Taller de factures per a població propera a la CAF on es dóna a conèixer la CAF, el projecte desenvolupat i eines per a la reducció de la despesa econòmica dels subministraments bàsics.

2.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE A LA CAF Generació de confiança entre Ecoserveis i la CAF beneficiària • Aprofitar un dia de trobada dels membres de la CAF per a fer taller de 2h sobre factures de subministraments bàsics i consums domèstics d’energia. • Explicació de la reducció de la despesa econòmica de les factures d’energia sense disminuir el consum, només a través de canvis en la contractació: baixada de potència, discriminació horària, bo social. • Oferiment de suport per a la tramitació dels canvis de contractació a través d’Ecoserveis. • Convocatòria perquè la CAF decideixi persones beneficiàries per a les intervencions d’aprenentatge-servei. Característiques per a tenir en compte a l’hora d’escollir beneficiaris: llars amb nens petits, persones grans, o persones amb malalties cròniques; llars que tenen tot l’equipament elèctric; llars que tenen consums d’energia elevats; llars que compleixin uns mínims d’habitabilitat (en llars que requereixin reformes grans, les mesures d’eficiència de baix cost que proposem tenen un impacte limitat), llars on els habitants són els titulars dels subministraments bàsics i llars amb compromís de permanència mínim de 2 anys.

14

6.

RETORN La trobada final amb els membres de la CAF per avaluar el projecte, lliurament de bonificacions de 200 € per a la renovació energètica d’electrodomèstics per cada CAF. Objectius a avaluar: • El procés seguit en cada CAF. Es dota de 200 € a cadascuna de les CAF perquè un dels membres pugui invertir en els canvis d’equipament energètic ineficient per un altre de més eficient. • La bonificació només és valida per neveres, calderes, cuines, bombes de calor, bombetes o radiadors, elements detectats com a més necessaris per a renovar i que representen un consum més elevat d’energia a les llars dels beneficiaris. • L’objectiu és que la bonificació incentivi la capitalització dels estalvis o la sol·licitud de préstecs a la CAF per a fer renovació d’equipament energètic, de manera que en cap cas pot pagar-se la totalitat de l’equipament nou sinó que s’ha de combinar amb la sol·licitud d’un préstec. • La dotació s’ha pogut realitzar gràcies a un acord de col·laboració amb una botiga d’electrodomèstics.

15


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Experiència adquirida

El contacte amb el grup La identificació de les potencials CAF que han participat en el projecte ha correspost a ACAF que, gràcies al permanent contacte que té amb els grups en funcionament a Catalunya, ha pogut establir un primer llistat. A continuació, s’ha procedit a una primera selecció tenint en compte diferents paràmetres com la ubicació territorial, l’origen i la situació socioeconòmica dels membres o la composició per gènere i edat per tal de determinar la relació de prioritat a l’hora dur a terme la intervenció. La llista definitiva de les CAF seleccionades en el projecte s’ha formalitzat pel compromís del grup a participar activament en la realització de les activitats previstes i l’establiment d’un calendari d’actuació. En el cas de dirigir-se a grups de persones nouvingudes no constituïdes com a CAF el procés demana una etapa prèvia. En primer lloc, cal comptar amb una comunitat establerta, amb un grup estable de persones que periòdicament es troben i comparteixen un espai social. L’entrada d’aquest grup en el projecte s’establirà només

si hi ha un coneixement previ d’un dels membres o si existeix una entitat que tingui contacte habitual amb el grup. El primer pas serà explicar el funcionament d’una CAF. Un cop es té seguretat que aquell grup té voluntat de tirar endavant una CAF, cal donar suport durant un període de 3 a 6 mesos perquè el grup s’habituï a la dinàmica general. Un cop el grup està consolidat, es procedeix a fer el taller de subministraments bàsics. És molt important el suport als usuaris per a fer els canvis de contractació necessaris perquè els membres de les CAF puguin reduir la despesa de manera immediata i agafin confiança amb el projecte on participen. Quan es contacta amb el grup és molt important que tinguin clares les motivacions del projecte, la reducció de la despesa econòmica en subministraments bàsics i la millora en el confort que representa, el seu paper d’agents, un cop estiguin apoderats i els únics equipaments energètics possibles per a obtenir la bonificació de 200 €.

Identificació i seguiment dels beneficiaris En consonància amb el caràcter democràtic i autosuficient de les CAF, la identificació dels beneficiaris de les intervencions dins dels grups és consensuada per cadascuna de les CAF, tant per a la intervenció conduïda per Ecoserveis com per a la segona intervenció realitzada pels membres de la CAF i supervisada pels tècnics. Per tal d’identificar prèviament les millores a fer a l’habitatge, s’ha fet arribar un qüestionari previ als possibles beneficiaris on s’ha demanat informació sobre les persones i la seva situació, dades sobre els contractes de subministraments bàsics i sobre l’estat de l’immoble. Els usuaris escollits han d’assegurar un mínim de 2 anys d’estabilitat en l’habitatge, ja que CAF-ACCIÓ és un projecte destinat a resoldre situacions de pobresa energètica de persones, no per millorar les condicions d’habitabilitat dels immobles en si. Per altra banda, els beneficiaris han de tenir una corresponsabilització dels subministraments bàsics. D’aquesta manera, s’han descartat grups de persones que disposen d’habitatges cedits per entitats

socials o habitatges on dins del preu del lloguer s’inclou el pagament dels rebuts de gas, electricitat o aigua. Un cop els tècnics plantegen els canvis de contractació de subministraments bàsics que rebaixaran les factures sense reduir el consum, s’ha requerit fer un seguiment perquè els usuaris puguin dur a terme els canvis. Per a fer-lo, s’han fet una visita a la llar de l’usuari (1 hora) i dues trucades de seguiment telefònic, la primera al cap de dues setmanes i la segona un cop arriba la següent factura d’aigua, llum o gas. En els casos en què els beneficiaris han decidit demanar un crèdit a la CAF per tal de millorar instal·lacions domèstiques, s’ha deixat igualment al parer del grup quines serien les condicions del crèdit, amb la supervisió o consulta prèvia per part dels tècnics d’ACAF i l’assessorament d’Ecoserveis pel que fa a detalls específics com quin material comprar, on fer-ho, com o quan realitzar-ne la instal·lació, etc.

17


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Els aprenentatges-servei

La intervenció low cost

Durant les sessions d’aprenentatge-servei s’ensenya als membres de la CAF a instal·lar material d’eficiència energètica low cost en un habitatge. És molt important que les persones que són beneficiàries de la intervenció hi participin activament, implicant-se en l’elaboració del qüestionari previ i col·laborant durant la intervenció. També és important que les persones siguin conscients que vindrà gent a casa, tant persones de la mateixa CAF, voluntaris o tècnics d’ACAF i Ecoserveis. Tot i que les sessions estan dirigides a tots els membres de les CAF, no sempre tots tenen disponibilitat o hi participen. Les dimensions de l’habitatge també poden ser una limitació a l’hora de fer-la, de manera que es recomana la participació de quatre persones per persona experta que explica la tipologia d’intervenció.

Amb el material instal·lat no es poden resoldre les deficiències d’un habitatge que no compleixi els mínims estàndards d’habitabilitat. En cas de requerir reformes grans, les mesures d’eficiència que el projecte proposa tenen un impacte limitat. Durant la implementació de CAF-ACCIÓ es va detectar un cas així en un dels grups.

És important que la major part de membres de la CAF se sentin partícips i que la intervenció es dugui a terme en mig d’un ambient lúdic. Així, altres membres de la CAF poden encarregar-se de preparar menjar, estar amb la mainada o relaxar-se mentre els companys reben les explicacions dels tècnics.

18

Tot i ser una jornada de treball, és una sessió d’aprenentage i, per tant, les persones que reben la formació, al finalitzar-la, han de conèixer el material que s’utilitza, saber on trobar-lo, quin preu aproximat té i com instal·lar-lo. Si bé és important que el tècnic l’instal·li, especialment en els punts on pugui tenir una incidència major durant l’hivern, no cal instal·lar tot el material disponible si es preveu que el temps d’intervenció s’allargarà més de 3h, cal destinar una part important de temps a mostrar detalladament com s’instal·la i quin ús té. Durant la segona sessió, el procediment és el mateix amb l’única diferència que el tècnic supervisa l’actuació. En aquest sentit, el primer que cal fer és que el tècnic exposi els resultats del qüestionari previ al grup i que aquest prengui decisions sobre les actuacions. El tècnic es limitarà a moderar i a preguntar què es vol fer, per què o a quins punts tindrà major impacte.

Des de la CAF es va insistir en què creien que havia de ser la llar beneficiària de la intervenció, decisió la qual va tenir una forta incidència el fet que es tractés del lloc habitual de reunió del grup. En aquest sentit, es va canviar l’orientació de la intervenció i es van substituir els vidres de les finestres, arreglar pèrdues d’aigua, millorar els tancaments de portes i finestres, entre d’altres. Per a fer-ho es va comptar amb la col·laboració de “Pásame otro ladrillo”, un col·lectiu que desenvolupa intervencions participatives en llars de persones en situació d’exclusió social a través de persones voluntàries. En aquest cas, es va fer una anàlisi prèvia de les actuacions a realitzar i aquestes es van valorar econòmicament.

Ecoserveis, ACAF i “Pásame otro ladrillo”. En aquest document s’exposava l’actuació que es duria a terme, el mètode de pagament per a fer-la i la necessitat causada per la situació d’insalubritat de l’immoble amb la finalitat que el propietari la financés en part o en la seva totalitat. Sigui una intervenció amb material low cost o amb un cost més elevat, el període més adequat per realitzar les intervencions comprèn els mesos d’octubre a març. Tot i que les actuacions tenen un efecte positiu pel fet de reduir la despesa energètica, l’impacte més gran és sobre el confort i aquest es palesarà més durant els mesos de més fred. Un altre aspecte rellevant abans de qualsevol intervenció és fer un exercici previ de detecció de mancances amb la participació de membres del grup. Detectar les infiltracions d’aire, els punts de menys llum de la llar, els tancaments deficients, etc. serà imprescindible perquè els membres de la CAF puguin aplicar les mesures adequadament en futures intervencions. Per a fer aquest exercici, un aparell de monitorització de consums serà de gran utilitat.

Amb la valoració feta, el beneficiari va demanar un crèdit a la CAF per poder-ho finançar i va presentar un document al propietari de l’immoble, signat per

19


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

La funció de les bonificacions

Els agents d’interès

Neveres, escalfadors d’aigua, sistemes de calefacció i cuines són els aparells que tenen una incidència més gran en la despesa econòmica dels subministraments de la llar. Si aquests es troben en mal estat o són ineficients poden esdevenir un factor decisiu per a no gaudir d’unes condicions de confort adequades o per no poder pagar les factures de gas o electricitat.

Ecoserveis i ACAF no són les úniques entitats que desenvolupen projectes basats en el suport mutu per fer front a les situacions de pobresa energètica. En aquest sentit, i per tal que el projecte servís per incrementar les mesures que combaten la problemàtica, el projecte ha organitzat un curs de dues sessions per explicar la metodologia emprada i el benefici possible per a altres col·lectius, com el Fuel Poverty Group, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Associació de Persones Desocupades amb Dignitat-Grup d’Ajuda Mútua, i diversos responsables d’entitats socials de la ciutat de Barcelona.

La dotació d’una bonificació per a fer renovació energètica de llar pretén ser un incentiu per a una persona beneficiària i per a tots els membres de la CAF perquè facin una inversió, és a dir, que demanin préstecs per a renovar l’equipament de casa. Aquesta bonificació ha estat possible gràcies a la col·laboració de la botiga René, amb qui s’ha acordat els models als quals podien optar els beneficiaris i s’ha delimitat el temps per a bescanviar les bonificacions de 200 €. Cada CAF ha escollit un dels seus membres com a beneficiari d’aquestes modificacions; aquesta selecció ha estat realitzada en funció de la seva situació personal i l’estat de la seva llar. En cas d’existir més d’una persona beneficiària, el grup s’ha responsabilitzat de fer la mediació i resolució, atenent les recomanacions d’ACAF i Ecoserveis.

20

No en tots els casos s’ha identificat com a necessària la renovació de l’equipament. A més, en repetides ocasions, la diferència de preu entre “la millor solució possible” i la bonificació a la qual es podia optar ha frenat a moltes persones a demanar préstecs per a renovar l’equipament. Tot i això, CAF-ACCIÓ ha aconseguit incentivar la renovació d’equipament energètic a persones amb un nivell d’ingressos moderat i baix aprofitant aquesta bonificació, ja que arran de dur-la a terme les persones que se’n beneficien podien retallar la reducció de la despesa econòmica o la millora del confort experimentat, animant a altres membres de la CAF a replicar-la. Tot i la renovació d’equipament, des del projecte s’ha insistit en la priorització del material low cost i en la recomanació que es demanessin préstecs per a mesures passives preferentment.

A l’hora d’assegurar l’èxit de la metodologia proposada, el més rellevant és el projecte social que hi ha darrere i si els possibles beneficiaris disposen d’una dinàmica comunitària i de confiança. En aquest sentit, el primer pas per a poder aplicar el projecte és la constitució d’un fons d’estalvi i de crèdit anàleg a una CAF. Només així es podran resoldre situacions que requereixen una inversió que no pot ser assumida per un usuari amb un nivell d’ingressos baix però a les quals sí que es pot donar resposta a través d’un grup de micropréstecs.

Els tècnics que col·laboraven en grups especialitzats en pobresa energètica coneixien la problemàtica i quins elements tenien prioritat a l’hora d’abordar-la i prevenir casos individuals. De tota manera, els beneficiaris amb qui actuen sovint no disposen d’una xarxa de suport per poder trobar solucions econòmiques col·lectives. En canvi, els professionals que participen en grups socials que disposaven ja d’una xarxa de suport no coneixien el model de funcionament de les CAF i no tenien clar si els seus grups voldrien crear-ne una.

21


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

A B C D E F G

Com reduir la dependència econòmica i millorar el confort? FASE 1

FASE 2

GENERAR ESTALVI

APLICAR MESURES PASSIVES

a través de l’ajustament tarifari d’electricitat, pots reduir fins a un 40% la factura.

• Baixar la potència contractada. En el cas d’una família de 4 persones, habitualment n’hi ha prou amb tenir una potència contractada no superior a 4,6 kW. • Sol·licitar discriminació horària. És una modalitat amb la qual l’electricitat consumida a la nit i fins al migdia et surt a meitat de preu, et permet estalviar molts diners a la factura de la llum si durant la tarda tens consums baixos. • Aplicar el bo social (sempre que sigui possible). Representa un descompte del 25% a la factura de l’electricitat sobre el terme de potència i el d’energia. En són beneficiàries les persones que tenen PVPC i potència inferior a 3 kW o entre 10 i 3 kW amb tots els membres de la família en desocupació, famílies nombroses o majors de 60 anys que cobrin pensions mínimes.

per a millorar el confort a la llar. Amb 75€ en material low cost pots renovar lluminàries, evitar infiltracions d’aire i adquirir temporitzadors o regletes que evitaran consum innecessaris.

Comprovar que no hi ha corrent d’aire en cap finestra. Encén una espelma i situa-la al costat de la finestra, si la flama es mou és que hi ha corrent d’aire.

Controlar la temperatura de casa amb un termòmetre. A l’hivern la temperatura de confort se situa entre 19 i 21 ºC i a l’estiu entre 24 i 26 ºC.

Fer servir temporitzadors pels aparells que utilitzis durant les mateixes hores del dia (termoelèctrics, routers o radiadors elèctrics).

Ventilar 10 minuts cada migdia per renovar l’aire i reduir la humitat de casa. No ho facis més per no refredar-la massa.

FASE 3

RENOVAR ELS ELECTRODOMÈSTICS per d’altres de menor ús de kWh. Prioritzant els que més despesa generen, permetrà reduir el cost total de les factures. És prioritari fer una despesa major en mesures passives si amb el material low cost no s’evita una situació d’inconfortabilitat.

Neveres. És responsable d’una tercera part del consum total dels electrodomèstics de casa. Al tractar-se d’un aparell que està encès durant tot el dia cal que tingui un comportament energètic

Posar virets a les finestres. En cas de no poder posarne a totes, escull la finestra principal de la casa o la que hagis detectat que té pèrdues d’aire.

Tancar les persianes i les cortines i reduir la temperatura de la calefacció a 16 ºC o apaga-la durant la nit.

adequat. Els hàbits d’ús en aquest cas també són molt importants.

Calefacció/Refrigeració. Una tercera part Posar doble vidre a la finestra. En cas que no en tinguis, utilitza el protector tèrmic de finestres. Escull la finestra principal o la que tingui corrents d’aire.

Evitar que entri aire per sota la porta. Posa-hi un sotaportes.

Comprovar si la caldera de gas/butà està a la temperatura adequada. Posa-hi la mà sobre l’aigua calenta de la dutxa i baixa la flama fins que l’aigua sigui calenta però no cremi.

del consum energètic d’una llar està destinat a escalfar o refrigerar un habitatge. Les bombes de calor inverter són les que actualment garantitzen un comportament més eficient, ja que estabilitzen la seva potència en arribar a una temperatura de consigna.

Situar els radiadors a la paret més freda i sota la finestra, evitaràs que es refredi l’estança. Calderes. Una quarta part del consum energètic

Aïllar la caixa de les persianes. Baixa la persiana i extreu-ne la caixa. Recobreix la caixa amb material aïllant que trobaràs a qualsevol ferreteria. 22

de casa és produït per la caldera. Optar per Evitar les estufes de butà, generen molta humitat a l’estança.

una caldera de condensació de gas o un termoelèctric eficient amb termostat reduirà els consums energètics no necessaris. 23


COMBATRE LA PROBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES

Conclusions En la línia de l’esperit del projecte, basat en una participació activa dels membres de les CAF seleccionades, s’ha definit un model d’intervenció on els beneficiaris posen a contribució uns recursos econòmics propis i els seus actius de solidaritat i d’ajuda mútua al servei de la lluita contra la pobresa energètica. En aquest sentit, s’ha optat des d’un primer moment per una estratègia innovadora en què es busca formar i apoderar en concordança amb els principis directius del model de les Comunitats Autofinançades. Les principals solucions proposades per fer front a les diverses mancances detectades es consensuen amb els grups, tot seguint les indicacions dels tècnics d’Ecoserveis. L’avaluació del programa n’ha permès una revisió amb el propòsit d’articular-ne millor la implementació i assolir un impacte més gran. Per tant, les futures intervencions haurien d’incorporar millores d’ordre tant conceptual com organitzatiu. Per exemple, s’ha detectat la necessitat de realitzar un seguiment més individualitzat dels beneficiaris tenint en compte les seves especificitats i realitats internes.

D’altra banda, pel que fa a les sessions informatives, s’aconsella una millor implicació de les entitats veïnals i altres associacions comunitàries per a garantir una màxima mobilització en els tallers. Amb relació a les sessions d’aprenentatge-servei, en algunes ocasions els beneficiaris han reclamat informació específica que expliqués com s’hauria de dur a terme la instal·lació d’algun determinat material que no estava inclòs en el projecte. La duració del projecte també ha estat una limitació, l’apropament als grups de persones nouvingudes no constituïdes com a CAF requereix d’un període d’entre 3 i 6 mesos de seguiment perquè el grup s’acabi consolidant com a CAF i, entre 3 i 6 mesos més perquè integrin la metodologia i es puguin plantejar actuacions per millorar l’eficiència energètica de la seva llar.

D’altra banda, s’ha detectat que els esforços econòmics dels beneficiaris -en forma de crèdits de les seves CAF- no han permès fer front a totes les deficiències tècniques detectades en alguns habitatges. Per tant, un increment dels recursos del projecte destinats a aquest apartat contribuirà a un assoliment més efectiu dels objectius perseguits. Aquesta proposta s’adoptarà en complementarietat al model d’instal·lació de material low cost per a aquells habitatges que no es trobin molt degradats.

Sovint les persones que pateixen situacions de pobresa energètica i d’exclusió residencial són persones que viuen aïllades, sense gaire entorn familiar, ni de veïns ni laboral. Més enllà d’intervencions concretes a la llar de l’usuari, algunes de les quals poden ser detectades a través dels centres de serveis socials o de punts d’atenció a la pobresa energètica de la localitat, l’establiment d’una xarxa de confiança per part de l’usuari serà l’única via que permeti una recuperació de la qualitat de vida d’aquestes persones. L’existència de grups de suport i de veïns és fonamental perquè el projecte pugui ser replicable a persones que no formen part de col·lectius, de manera que és el primer i ineludible pas per a fer front a la seva situació d’emergència.

Pel que fa a les sessions informatives, s’ha detectat una necessitat d’adaptar-ne el to i el contingut segons la tipologia dels membres de cada CAF. Per exemple, pot diferir molt la comprensió d’un taller de factures per part de nouvinguts que tenen dificultats amb l’idioma i un nivell educatiu molt baix respecte el d’immigrants de països europeus benestants.

Agafar confiança amb un grup de persones amb qui comparteixin condicions, necessitats i pors, rebre assessorament sobre la contractació de subministraments bàsics, compartir l’ús que fan dels equipaments energètics i animar les persones a participar en una sessió d’aprenentatge-servei farà que l’usuari pugui recuperar qualitat de vida i dignitat.

En aquest sentit, el to, els temes a emfatitzar i la duració del taller s’han hagut de modificar per respondre millor a les necessitats de cada grup.

24

25


Associació de Comunitats Autofinançades

www.winkomun. org

Ecoserveis Aquesta guia vol esdevenir una eina perquè tècnics i entitats socials puguin impulsar estratègies d’intervenció social per fer front a la pobresa energètica a través del suport mutu d’usuari vulnerables. Si estàs interessat a rebre més informació o implantar-ne la metodologia no dubtis en contactar amb nosaltres.

www.ecoserveis.net


F- E

I

S

PR

A

CA

Ó CI

CTE CAF-AC JE O

COS

E E RV

www.cafaccio.cat


COMBATRE LA POBRESA ENERGÈTICA A TRAVÉS DE LES COMUNITATS AUTOFINANÇADES