Issuu on Google+

Introducció

Pla de gestió de l’aigua de Catalunya DOCUMENT EN INFORMACIÓ PÚBLICA

1


Introducció

Introducció

ÍNDEX lntroducció .................................................................................................................... 4 El medi ............................................................................................................................ 8 Els recursos hídrics ................................................................................................ 26 Aspectes econòmics ............................................................................................. 38 Participació ciutadana .......................................................................................... 44 Glossari ........................................................................................................................ 48

2

3


Introducció

QUÈ ÉS EL PLA DE

Introducció

GESTIÓ DE L’AIGUA? mana i el medi ambient, que cal protegir i preservar. D’aquí la

E

necessitat de gestionar-la correctament i vetllar per la funci-

va marc de l’aigua, en endavant DMA,

onalitat dels ecosistemes que alimenta. D’això tracta el Pla de

adreçades a economitzar i racionalit-

L’aigua és un recurs natural, imprescindible per a la vida hu-

gestió de l’aigua de Catalunya, elaborat per l’Agència Catalana

l Pla de gestió de l’aigua és el conjunt de propostes elaborades

d’acord amb els principis de la Directi-

zar la utilització de l’aigua, i a garantir el bon estat dels sistemes aquàtics

de l’Aigua (ACA), Pla que ha de regir la gestió de l’aigua des

(rius, embassaments, estanys, zones

del 2010 fins l’any 2015. Aquesta breu guia s’ha elaborat amb

humides, aigües costaneres i aigües

l’objectiu d’exposar de manera clara els aspectes més relle-

subterrànies).

vants d’aquest Pla.

Aquest Pla, un cop aprovat pel Govern de la Generalitat, substituirà el vigent Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. El Pla respon a una nova concepció de la planificació i administració de l’aigua.

La seva finalitat és garantir la satisfacció de la demanda i, alhora, protegir l’entorn i fer prevaldre la sostenibilitat ambiental, econòmica i social, així com la racionalitat en l’ús dels recursos hí-

4

5


Introducció

Introducció

drics. Tot això en un context de partici-

DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA

pació activa de la societat. És així com

Directiva marc en política d’aigües de la Co-

en la gestió de l’aigua. El seu

el Pla de gestió fa compatibles els ob-

munitat Europea (2000/60/CE), coneguda

objectiu és garantir el bon estat

jectius de qualitat ambiental (bon estat

com a Directiva marc de l’aigua (DMA) és

del medi aquàtic, tant des del punt de vista

del medi natural aquàtic) amb la garan-

l’instrument normatiu d’obligada aplicació

qualitatiu com quantitatiu, mitjançant un ús

tia del recurs per als diferents usos que

en els estats membres de la Unió Europea,

sostenible basat en la protecció a llarg termi-

fem de l’aigua.

que esdevé l’origen d’un important canvi

ni dels recursos hídrics.

Per fer possible l’assoliment d’aquest doble objectiu (qualitat ambiental i ga-

Q U A L I TAT

rantia del recurs), el Pla compta amb

PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA DE CATALUNYA cació hidrogràfica, bo i recordant

de Catalunya (conques internes) mentre que,

que l’ACA exerceix plenes competències en

a les conques catalanes dins els àmbits de les

sanejament i, en cooperació amb el món local,

demarcacions hidrogràfiques de l’Ebre i del

en l’abastament.

cicle de l’aigua, com de subvenció i foment ja executades, en execució i previstes per al període 2006-2015.

El Pla de gestió porta també associat un Programa de seguiment i control que permet valorar l’eficiència de les mesures programades i el compliment dels objectius establerts. El seguiment de l’estat i l’avaluació del rendiment de les mesures proposades permetrà la correcta revisió del Pla de gestió a finals de 2015. El Programa de seguiment i control ja és operatiu des de l’any 2007.

6

PLANIFICACIÓ ANTERIOR A LA DMA

la disponibilitat

tant d’inversió en infraestructures del

La qualitat del medi, clau per garantir

plans de gestió de cada demar-

el Pla de gestió del districte de conca fluvial

NOU PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA A CATALUNYA

• Satisfacció de les demandes

• Gestió de la demanda i racionalitat en l’us del recurs

• Enfocada al programa d’inversió de les obres

• Equilibri entre gestió i inversió

• Poca rellevància dels objectius ambientals

• Assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics

• Informació pública

• Participació activa de la societat

Q U A N T I TAT

La reducció de la pressió sobre el

L’Agència Catalana de l’Aigua redacta i aprova

on es fixa tot el conjunt d’actuacions,

medi, clau per a la seva recuperació

un Programa de mesures, l’instrument

DEMARCACIONS DE L’EBRE I EL XÚQUER

DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA

Xúquer, l’ACA redacta un conjunt de propostes de gestió, sol·licitant a l’Administració de

El conjunt d’ambdós tipus de propostes confi-

l’Estat que siguin incorporades als respectius

gura el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya.

DEMARCACIONS DE L’EBRE I EL XÚQUER

al, sanejament, protecció de la natura, etc.) però és l’Es-

DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE CATALUNYA

Les competències són compartides. La Generalitat és

tat qui, mitjançant les confederacions hidrogràfiques,

La Generalitat hi té competències plenes, i és res-

responsable d’una gran part de les polítiques sectorials

ha de redactar la planificació hidrològica, incloent-hi la

ponsable d’elaborar la planificació hidrològica i fer-la

relacionades amb l’aigua (planificació agrària i territori-

determinació dels objectius ambientals.

complir.

7


El medi

El medi

Els objectius de qualitat ambiental

EL MEDI

8

l Pla de gestió estableix uns ob-

LES MASSES D’AIGUA

jectius de qualitat ambiental per

En aquest Pla de gestió, i en compliment d’allò

Cada massa d’aigua és una uni-

a totes les masses d’aigua de Catalu-

que estableix la Directiva marc de l’aigua, els

tat amb entitat pròpia, sobre la

nya. El compliment d’aquests objectius

rius, les rieres i els torrents es divideixen en

qual es fixen objectius de qualitat ambiental,

ha de permetre el sosteniment del bon

petites unitats diferenciades, que s’anomenen

s’apliquen mesures de control per saber en

estat de les masses d’aigua. Per a la

masses d’aigua, cadascuna d’elles amb unes

quin estat es troba, i s’hi fan actuacions per

seva mesura s’empren diferents indica-

característiques pròpies que la distingeixen

tal de millorar-la quan sigui possible.

dors de qualitat que permeten valorar

de les masses d’aigua veïnes.

E

de forma objectiva i integradora l’estat

El bon estat de les masses d’aigua és el prin-

en què es troben els ecosistemes aquà-

Els estanys i les zones humides són també

cipal objectiu ambiental del Pla de gestió,

tics. [Figura 1, pàgina següent]

masses d’aigua, si bé d’una categoria diferent

i garanteix que la qualitat de cada massa

de la dels rius. Altres categories que tenen les

d’aigua sigui suficient per conservar, a llarg

seves pròpies masses d’aigua són les aigües

termini, les característiques naturals que li

costaneres i les aigües subterrànies.

són pròpies.

9


El medi

El medi

Figura 1

Aquests objectius constitueixen el nivell de qualitat

Indicadors de qualitat per al compliment dels objectius ambientals INDICADORS BIOLÒGICS La diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i aigües que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica.

Fitoplàncton

AIGÜES SUPERFICIALS

Invertebrats bentònics

Perífiton

ESTAT DE LA MASSA D’AIGUA Posidònia

Peixos

INDICADORS HIDROMORFOLÒGICS Per assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn natural de la massa d’aigua estigui en bon estat.

Cabals

Lleres i riberes

ambiental al qual han d’arribar les masses d’aigua en

A l’hora d’interpretar aquests mapes cal tenir en compte l’elevat

siderar acomplerts els objectius ambientals ja que

el futur.

grau d’exigència d’aquests nous objectius ambientals. Es tracta

la sobrepesca, els ports i els espigons han malmès

d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspec-

les comunitats biològiques que hi vivien. Una cosa similar pot

A dia d’avui els objectius ambientals ja s’assoleixen

tes que condicionen la qualitat d’un ecosistema, fins a valors

dir-se de rius com el Llobregat, en els que ha millorat molt la

a aproximadament la meitat de les masses d’aigua de

propers a les seves condicions naturals de referència. Així, per

qualitat de l’aigua, però que encara pateixen els efectes de les

Catalunya.

exemple, malgrat que la qualitat de l’aigua a les nostres platges

infraestructures construïdes en els seus marges o de les múlti-

és avui excel·lent, en moltes zones del litoral no es poden con-

ples captacions hidroelèctriques al llarg del seu curs.

ESTAT ECOLÒGIC La combinació dels indicadors permet valorar l’estat ecològic en què es troben les masses d’aigua

INDICADORS FISICOQUÍMICS Medeixen la qualitat física i química de l’aigua.

Zones humides

UNS OBJECTIUS AMBIENTALS EXIGENTS

EL PRINCIPAL OBJECTIU DE QUALITAT AMBIENTAL ÉS QUE LES MASSES D’AIGUA ASSOLEIXIN UN

BON ESTAT ESTAT QUÍMIC

Estat químic

AIGÜES SUBTERRÀNIES

Es fan anàlisis específiques de contaminants per assegurar que no es troben a l’aigua

ESTAT QUANTITATIU

Estat quantitatiu

10

Equilibri entre la quantitat d’aigua que entra i surt dels aqüífers

Figura 2

Figura 3

Grau de compliment de les masses d’aigua superficial

Grau de compliment de les masses d’aigua subterrània

Compleix

Dades parcials

Compleix

No compleix

11

No compleix


El medi

Els objectius del pla

El medi

Una de les finalitats bàsiques del Pla de

les masses d’aigua on sigui possible,

es presenta en les figures 4 i 5. La si-

Les limitacions que fan que no totes

qualitat sol ser un procés que requereix

fa necessari realitzar estudis locals per

gestió és possibilitar l’assoliment dels

tenint en compte la tecnologia i el co-

tuació que mostren aquestes figures té

les masses puguin arribar al bon estat

molt de temps, tot i que s’hi apliquin les

determinar els principals factors que els

objectius de qualitat ambiental definits,

neixement disponibles, els processos i

en compte tant les determinacions que

l’any 2015 són:

mesures i actuacions necessàries.

afecten.

però no en tots els casos serà possible

terminis necessaris per a la recupera-

efectivament s’adoptaran a les conques

fer-ho en els pròxims 6 anys, moment

ció del medi i les implicacions socials

internes de Catalunya, com les mesu-

Mesures que triguen un temps a fer

Mesures complexes que requerei-

Mesures que resulten desmesura-

en què està previst revisar aquest Pla

i econòmiques de les mesures que cal

res que l’Agència Catalana de l’Aigua

efecte i comporten la recuperació de

xen una fase d’estudi prèvia a la seva

dament cares, de les quals no es po-

d’acord amb la DMA.

aplicar.

implantarà a la part catalana de les de-

la qualitat ambiental a llarg termini

aplicació. La presència de diverses ac-

den assumir els costos a curt termini.

marcacions de l’Ebre i el Xúquer, i les

(més de 6 anys). L’aigua subterrània, a

tivitats humanes a la costa que poden

A la conca del Besòs, on gairebé tot

Els objectius del Pla per a l’any 2015

La distribució de les masses d’aigua

propostes que des de l’ACA han estat

diferència de la dels rius, es mou molt

deteriorar la qualitat dels organismes

l’any més de la meitat de l’aigua que

consisteixen, doncs, en assolir els ob-

on la finalitat del Pla és assolir els ob-

transmeses a l’Administració de l’Estat

lentament. Per això, en casos de con-

marins, com les praderies de Posido-

baixa pels rius prové de les depurado-

jectius de qualitat ambiental en totes

jectius de qualitat ambiental l’any 2015

perquè les implementi.

taminació, la recuperació de la seva

nia oceanica i les poblacions d’algues,

res, els costos que suposaria depurar

Surgències d’aigua subterrània: Fonts del Llobregat

tota aquesta aigua fins a un nivell de NIVELLS DE QUALITAT

ESTAT ACTUAL DE LES MASSES D’AIGUA

ESTAT 2015 DE LES MASSES D’AIGUA

OBJECTIUS DEL PLA

qualitat suficient per assolir els objectius ambientals són del tot desproporPraderia de Posidonia oceanica en mal estat de conservació

cionats i no assumibles.

MOLT BO

Assolir els objectius de qualitat ambiental al 67% de les masses d’aigua de Catalunya

BO

P DER

MEDIOCRE

A S AM RE GRESU OM

DEFICIENT

DOLENT Objectiu de qualitat ambiental a assolir per totes les masses en el futur

12

Riu Sec a Cerdanyola del Vallès. Origen de l’aigua la majoria de dies de l’any

Facilitar que la resta de masses d’aigua puguin assolir els objectius de qualitat ambiental en el futur Figura 4

Figura 5

Objectiu de qualitat de les aigües superficials del Pla a 2015

Objectiu de qualitat de les aigües subterrànies del Pla a 2015

Compleix

No compleix

Compleix

No compleix

20%

80% Aigua del riu

Aigua de la depuradora

13


El medi

Mesures sobre les quals no hi ha un co-

En relació amb el compliment dels ob-

prevista per a l’any 2015 mostra una mi-

ÚS DE LES DADES DISPONIBLES

neixement prou precís de la resposta

jectius de qualitat ambiental de les di-

llora evident, conseqüència directa de

L’elevat nombre de masses d’aigua

del medi (masses d’aigua) a la seva

ferents masses d’aigua de Catalunya, la

l’aplicació del conjunt d’actuacions pre-

existents a Catalunya, en especial

aplicació, fet que no permet assegurar

comparativa entre la situació actual i la

vistes en el Programa de mesures.

pel que respecta als rius i als estanys del Pirineu,

la recuperació ambiental a curt termini. En el tram baix del riu Gaià la persistent manca d’aigua no permet que s’assoleixin els objectius ambientals. Per solucionar-ho, s’ha fixat un cabal ecolò-

Estat actual de la llera del riu Gaià en el seu tram baix, a el Catllar

cabal s’ha decidit basant-se en criteris

al riu per saber si són suficients per a la seva recuperació ambiental. Masses d’aigua on es concentra una forta pressió i/o activitat humana i no

peració ambiental. El tram final del riu Llobregat és un dels principals corredors d’infraestructures i activitats humanes de

80

i les importants actuacions de millora que Vista aèria del tram final del Llobregat

14

s’han fet i que es faran en els propers anys.

113 (31%)

158 (43%)

10 (33%)

22 (29%)

24 (31%)

40

ser utilitzada per valorar-ne el seu estat actual. El 151 (41%)

254 (69%)

20 0

20 (67%)

28 (93%)

44 (57%)

Programa de seguiment i control, posat en mar53 (69%)

11 (14%)

de punts de control existents, que passen d’uns

Estat 2009 Estat 2015

Estat 2009 Estat 2015

Estat 2009 Estat 2015

RIUS

EMBASSAMENTS

ESTANYS

80 25 (62%)

24 (60%)

13 (36%)

14 (39%)

28 (53%)

24 (45%)

4 (10%)

20 11 (28%)

16 (40%)

Estat 2009 Estat 2015 A. TRANSICIÓ Compleix

20 (56%)

2.700 a més de 3.200, i garanteix així un seguiment generalitzat del conjunt dels sistemes

nen la qualitat ambiental de les masses d’aigua a Catalunya i impedeixen assolir els objectius ambientals són: Alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers • Extraccions d’aigua per als diferents

22 (61%)

25 (47%)

29 (55%)

Estat 2009 Estat 2015 COSTANERES

Estat 2009 Estat 2015

• Regulació del cabal. • Derivacions d’aigua per aprofitaments hidroelèctrics. Contaminació per aigües residuals

que permetrà un millor disseny de les mesures a

urbanes i industrials

prendre en el futur per tal d’assolir els objectius

• Mancances en els tractaments de

SUBTERRÀNIES No compleix

gua i aquesta s’actualitzarà periòdicament.

• Abocaments de petits nuclis de població que no disposen encara de depuradora. • Contaminació per efecte dels

més acurada de l’estat de cada massa d’aigua,

informació complerta de totes les masses d’ai-

Les bones pràctiques en l’ús de fertilitzants en l’agricultura són fonamentals per millorar l’estat de les aigües subterrànies

usos.

de paràmetres que es mesuren en cada punt de control i, de vegades, també la freqüència de les

Abocament puntual d’aigua residual

Els principals problemes que condicio-

aquàtics de Catalunya. A més, amplia el ventall

fixats. Es preveu que a partir del 2013 es tindrà

Dades parcials

Resclosa per a ús hidroelèctric

mesures. Tot plegat revertirà en una informació

3 (8%)

40

0

xa per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2007, suposa un augment considerable del nombre

58 (16%)

100

60

ses d’aigua per a les quals la informació disponible no és prou completa i actualitzada com per

60

Catalunya. Per això, la qualitat ambiental d’aquest tram encara no és prou bona, tot

col aprovat en el 2007. Hi ha doncs algunes mas-

2 (7%)

és possible aplicar a curt termini totes les mesures necessàries per a la recu-

de manera homogènia i seguint el mateix proto-

100

tècnics, però caldrà veure com evoluciona el medi un cop retornats els cabals

pogut obtenir dades de totes les masses d’aigua

Grau de compliment actual i previst de les masses d’aigua

gic que ha de permetre que torni a baixar l’aigua pel riu. La magnitud d’aquest

fa que durant els anys 2007 i 2008 no s’hagin

Figura 6

Principals problemes que cal solucionar

El medi

les depuradores d’aigües residuals urbanes i industrials. • Sobreeiximents en períodes de pluja.

runams salins. Contaminació difusa de les aigües • Excés en l’ús de pesticides en l’agricultura • Contaminació per adobs d’origen orgànic i inorgànic

15


El medi

Alguns d’aquests problemes estan localitzats en unes zones concretes del territori. Manca de cabals de manteniment per ús de l’aigua per a l’abastament, la indústria o el regadiu Riu Muga des de la presa de Boadella fins al mar. Riu Ter des del Pasteral fins al mar. Riu Gaià des de la presa del Catllar fins al mar.

Manca de cabals de manteniment per ús hidroelèctric Riu Fluvià. Alt Ter. Alt Llobregat i Cardener. Alt Segre. Rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Riu Garona. Baix Ebre.

Desequilibris en el règim d’explotació de les aigües subterrànies Aqüífers dels trams baixos de la Muga, el Fluvià i el Ter. Aqüífers del baix Llobregat.

costa.

ses en aquest programa estan desti-

nya assolirà l’any 2015 l’acompliment ínte-

actuals. El cabal depurat s’ha incre-

nades a l’ampliació, millora, adaptació

gre de la directiva europea sobre el trac-

i avui

i remodelació de les estacions depura-

tament d’aigües residuals urbanes. No

es depura el 95% de les aigües resi-

dores existents per garantir un correcte

obstant això, els nous objectius ambien-

mentat de 363 a 664

hm3/any

duals urbanes. En el mateix període el

funcionament, i a l’execució de noves

tals de la DMA poden requerir en alguns

cost d’explotació i manteniment de les

depuradores en petits nuclis urbans

casos sistemes de depuració encara més

terrànies per nitrats d’origen agrari

instal·lacions de sanejament ha aug-

pendents de sanejar.

exigents, una part dels quals s’abordaran

L’Empordà. Osona. El Maresme. Camp de Tarrago-

mentat de 29 a 163 M€/any.

també en els propers sis anys. Figura 7

na. Tram baix del Francolí.

banes existents i futures. Amb aquest

100

objectiu es desenvolupa el Progra-

0

bassaments de Boadella, Sau, Susqueda, La Baells,

Ports de Barcelona i Tarragona. Costes del Garraf i

Riba-roja i Flix. Estanys de Banyoles i Clot d’Espolla.

Vilanova i la Geltrú. Costa Daurada de Cubelles fins

Llacunes del Delta de l’Ebre. Riu Ebre i afluents del

Acumulació de runams salins

ma de sanejament d’aigües residuals

tram baix.

Explotacions salines del Bages.

(PSARU).

EDAR en servei a novembre de 2009

Previsió EDAR en servei a 2010

17

2010

Estany i sèquia de Sils. Afluents del Llobregat. Em-

2009

200

2007

sanejament de les aigües residuals ur-

dura de la Tordera. Regió Metropolitana de Barcelo-

2008

Tram baix de la Muga. Baix Ter i Daró. Desemboca-

molls de l’Empordà. Tram mig del Ter i afluents.

2005

300

2006

aquàtics és indispensable garantir el

2003

dels rius i de les zones humides

Conca de la Muga i riu Fluvià. Llacunes dels Aigua-

2004

400

2001

litat de l’aigua i dels seus ecosistemes

2002

racions importants de la morfologia

1999

EDAR en servei

Ocupació dels espais fluvials i alte-

Per tal de continuar millorant la qua-

El Port de la Selva. L’Escala. Maresme i Barcelonès.

a Altafulla.

16

menys de 100 depuradores a les 369

2000

• Canvis en la morfologia de la

D’acord amb aquest programa, Catalu-

1997

aiguamolls.

de costa

Les més de 1.800 actuacions inclo-

1998

• Degradació del litoral en estanys i

ment molt considerable, i ha passat de

1995

Alteracions importants de la línia

cionament ha experimentat un aug-

1996

d’hàbitats.

Estació depuradora d’aigües residuals de Montmeló (Vallès Oriental)

de sistemes de sanejament en fun-

1993

• Pèrdua de riberes i de diversitat

exòtiques invasores

Des dels anys 90 fins ara el nombre

1994

• Barreres a la continuïtat dels rius.

Presència important d’espècies

DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS

1991

• Ocupació dels marges dels rius.

jectius ambientals del Pla.

Contaminació de les aigües sub-

na. Pla de Lleida.

masses d’aigua

Programa de mesures per assolir els ob-

1992

Alteracions morfològiques de les

Principals línies d’actuació que recull el

1990

Alteracions de la llera i les riberes del riu Anoia

MENYS CONTAMINACIÓ 2.331 M€

Les propostes: menys contaminació

El medi


El medi

El medi

REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ D’ORIGEN AGRARI

nen més temps que en les aigües superficials, i recuperar la qualitat de l’aigua és tècnicament difícil i molt car. Per

REDUCCIÓ DE SUBSTÀNCIES PRIORITÀRIES O PERILLOSES

Una de les principals causes de contaminació de les ai-

vergadura, permetrà extraure els fangs acumulats

això és important prevenir o reduir el risc de contamina-

Diverses activitats industrials, urbanes o agràries po-

millorant la qualitat de l’aigua i de l’entorn, amb una

gües subterrànies és la presència de nitrats d’origen

ció abans d’haver de remeiar les conseqüències.

den aportar, a més de matèria orgànica, determinats

inversió de 155 milions d’euros.

agrari. Els adobs que s’empren per fertilitzar els conreus,

Sobreeiximents en temps de pluja

La depuració d’aigües residuals genera, com a subproducte, uns fangs biològics que cal gestionar. Les mesures incorporades en el Programa de fangs permeten prioritzar, d’una banda, la utilització d’aquest fang com a ferti-

compostos que, tot i trobar-se en concentracions

ja siguin químics o orgànics, contenen molt de nitrogen.

Per resoldre aquesta problemàtica, les mesures

Quan aquests adobs s’apliquen en quantitats superiors

adoptades es focalitzen principalment en fomentar la

a les necessitats dels conreus, l’excés de nitrogen que

reducció dels nitrats presents en el sòl mitjançant ac-

no poden absorbir les plantes percola molt lentament

tuacions tant en el sector agrícola com en el ramader.

Aquestes substàncies s’anomenen prioritàries o

a través del sòl fins arribar a les aigües subterrànies, on

Puntualment, i per resoldre problemes d’abastament,

perilloses. La seva regulació legal, promulgada a ni-

s’acumula en forma de nitrats. Un cop produïda la conta-

es realitzaran actuacions per eliminar els nitrats direc-

vell europeu, va millorant a mesura que s’incrementa

minació de les aigües subterrànies, els efectes es manteFigura 8

Contaminació de sòls i d’aigües subterrànies per sobreús d’adobs orgànics i fertilitzants nitrogenats i per inflitració de retorns d’aigua de reg

Bombament d’aigües contaminades

eiximents, que es produeixen quan els col·lectors no tenen prou capacitat per transportar tota l’aigua de pluja que els arriba barrejada amb la residual. S’han definit 99

pla individual de millora abans del 2015.

ra amb escreix els 1.800 milions d’euros.

18

Descontaminació de l’embassament de Flix al riu Ebre

Pou d’abastament Bombament d’aigües contaminades



L’existència d’una conca potàssica natural a la conca del Llobregat i la històrica explotació minera d’aquesta sal en la comarca del Bages ha generat al llarg dels

ple, els metalls pesants, els dissolvents orgànics i els

anys grans dipòsits de sal acumulats en superfície (ru-

plaguicides.

nams salins), que en dissoldre’s afecten la qualitat del riu Llobregat, i de retruc, incideixen en els processos de potabilització de l’aigua.

i el posterior seguiment fins a trobar les fonts de conOscil·lacions estacionals del nivell freàtic. Dissolució i remobilit zació dels compostos nitrogenats cap a les zones saturades dels nivells aqüífers en funció de la permeabilitat i de les xarxes de flux hidràulic.

taminació d’on provenen. A continuació cal aplicar un

Per millorar la qualitat de les aigües superficials i

pla de reducció per les prioritàries i d’eliminació per les

subterrànies del riu i disminuir la presència de sal (so-

perilloses.

bretot clorurs), s’han iniciat diferents línies d’actuació: interceptar i conduir al col·lector de salmorres les sur-

En aquest sentit, i adreçades a un important focus

gències salines que, de manera constant i contínua,

de contaminació ja identificat i estudiat, es portaran

aporten sal a les aigües; garantir i augmentar la capa-

Flux descendent

a terme les diferents actuacions de descontaminació

citat del col·lector de salmorres que transporta les ai-

Flux hidràulic induït

de l’embassament de Flix, encaminades a extraure els

gües salobres fins al mar; impermeabilitzar els runams

fangs amb presència de substàncies prioritàries que

inactius i millorar els tractaments de potabilització de

sistemes prioritaris, per als quals caldrà haver redactat un

La inversió total prevista fins a l’any 2015 en mesures

REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ SALINA A LA CONCA DEL LLOBREGAT

medi aquàtic com a la salut humana.

L’eliminació comença amb la seva detecció al medi

Alhora, s’inicia el camí per reduir l’impacte dels sobre-

per al sanejament de les aigües residuals urbanes supe-

molt petites, poden afectar negativament tant al

el coneixement científic. En formen part, per exem-

tament de l’aqüífer.

litzant per a ús agrícola, i de l’altra, com a combustible renovable per a la producció energètica.

L’actuació a l’embassament de Flix, de gran en-

les dues grans estacions de potabilització d’Abrera i

hi ha al fons de l’embassament per poder assegurar la qualitat de l’aigua del riu Ebre.

Runams salins en la conca del Llobregat

Sant Joan Despí, entre d’altres.

19


El medi

PREVENCIÓ D’INUNDACIONS MILLORA DELS ECOSISTEMES 545 M€

Les planes d’inundació dels rius es troben en gran mesura ocupades per aprofitaments humans, tals com l’agricultura, la indústria, les zones urbanitzades o les infraestructures de tot tipus (viàries, ferroviàries, col·lectors i serveis diversos). Aquesta forta ocupació de les

Millora dels ecosistemes

MENYS DANYS PER INUNDACIONS 413 M€

Menys danys per inundacions

El medi

planes, originàriament dominades pels boscos de ribera, pot fer perillar greument l’equilibri dels ecosistemes lligats

Figura 3

al riu, i alhora, ser la causa d’importants

Delimitació de zones inundables a la conca del Francolí

danys en episodis d’inundació. Endegament del riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada

Per prevenir i disminuir els danys que poden provocar les inundacions sobre

Abans de la implantació

IMPLANTACIÓ DE CABALS DE MANTENIMENT

ment de forma progressiva en els rius

En els rius catalans de la conca de

de les conques internes de Catalunya,

l’Ebre i de la Garona, l’ACA ha deter-

mitjançant acords amb els usuaris de

minat els cabals de manteniment que

l’aigua de cada riu per produir els mí-

caldria respectar, i en el cas del riu Ebre

anomenats cabals ambientals o ecolò-

nims efectes en els usos actuals. Un

amb el suport de la Comissió per a la

gics) són els cabals d’aigua necessaris

exemple són els acords als quals es

Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre

manteniment de la capacitat de des-

per mantenir unes condicions mínimes

pretén arribar amb els titulars d’apro-

i del Parlament de Catalunya, si bé la

guàs de les lleres.

en els rius que permetin conservar els

fitaments hidroelèctrics, que perme-

responsabilitat i la competència per

• Més de 250 actuacions de protecció

seus ecosistemes en bon estat. En els

tran recuperar fins a 380 km de rius

dur a terme la implantació efectiva

de les ocupacions consolidades en

propers anys es preveu fer efectiva

afectats per l’activitat de les centrals

d’aquests cabals correspon a la Confe-

l’espai fluvial.

la implantació de cabals de manteni-

hidroelèctriques.

deració Hidrogràfica de l’Ebre.

les persones i els béns es duen a terme

En aquest sentit, es prosseguirà i s’in-

• Delimitació de zones potencialment

mesures destinades a conèixer millor el

tensificarà la delimitació de les zones

inundables en més de 30.000 km de

funcionament del riu i del conjunt d’es-

inundables, i es realitzaran actuacions

pais que en depenen directament, l’ano-

de protecció contra les inundacions

• Inventari de 1.000 cons de dejecció.

Els cabals de manteniment (també

menat espai fluvial, i a preservar la natu-

a les zones on els usos i les activitats

• Millora de la funcionalitat hidràulica

ralitat i les funcions ambientals d’aquest

humanes consolidades ho requereixin.

mitjançant unes 1.000 actuacions de

espai. L’objectiu és trobar un equilibri

Les principals actuacions que se’n de-

entre el manteniment dels valors am-

rivaran són:

bientals i la necessària protecció de les

• Zonificació de l’espai fluvial en més

Període de retorn 500 anys

persones i els béns materials davant del

de 2.000 km de la xarxa fluvial prin-

Llera natural

risc d’inundació.

cipal catalana.

Període de retorn 10 anys Període de retorn 50 anys Període de retorn 100 anys

20

Després de la implantació

xarxa fluvial.

21


El medi

El medi

RECUPERACIÓ DE LLERES I RIBERES

pals actuacions per recuperar i preservar la naturalitat

El llit, les ribes i les riberes dels rius estan sotmesos a

• La conservació i recuperació de la funcionalitat de

diferents tipus d’alteracions a causa de les activitats

les riberes en més de 50 ha a partir de la reordena-

humanes que es desenvolupen. Com a conseqüència,

ció i gestió d’activitats i usos.

els boscos de ribera han minvat i s’han alterat les ca-

• La recuperació i millora de la vegetació autòctona

racterístiques naturals de les lleres. En aquest sentit,

de ribera i eliminació i reducció progressiva de la

cal reordenar les activitats i els usos que actualment

Escala per als peixos

i funcionalitat d’aquests ecosistemes van adreçades a:

canya americana en més de 300 km de riu.

es desenvolupen, i per altra banda, cal elaborar estu-

• La recuperació de la naturalitat de les lleres i del

dis per al coneixement del funcionament de les ribe-

transport de sediments dels rius en més de 150 km

res i les lleres per a la seva gestió posterior. Les princi-

de trams fluvials.

Actuacions de recuperació de les riberes i lleres a Sant Hilari Sacalm El musclo zebrat colonitza amb facilitat les aigües de rius i embassaments

MILLORA DE LA CONNECTIVITAT FLUVIAL

CONTROL I ERADICACIÓ D’ESPÈCIES INVASORES

Els rius són corredors biològics naturals de vital impor-

Les espècies exòtiques invasores alte-

Les principals actuacions per preve-

tància. Molts animals utilitzen els rius per alimentar-se,

ren el bon estat dels ecosistemes i po-

nir i controlar la presència d’aquestes i

cercar-hi refugi o per moure’s entre els diferents espais

den provocar danys a les infraestructu-

d’altres espècies invasores i dels efec-

que constitueixen el seu hàbitat natural. Per als peixos,

res de regulació i transport de l’aigua.

tes indesitjats sobre els ecosistemes

els rius són l’única via per desplaçar-se quan necessi-

aquàtics són:

ten trobar noves zones per alimentar-se o reproduir-se.

La gran capacitat que mostren

• Protocols d’actuació contra les espè-

Per això és important eliminar o fer permeables les bar-

aquestes espècies a l’hora de colonit-

cies de major risc d’invasió o afecta-

reres que impedeixen el moviment dels peixos i d’altres

zar noves àrees, i els danys ambientals

ció del medi.

animals riu amunt i riu avall. Amb aquestes mesures es

i econòmics que es deriven de la seva

• Actuacions de prevenció i mitigació

recuperarà la connectivitat fluvial en més de 2.200 km

proliferació, les converteixen en un ve-

de l’impacte de les principals espèci-

ritable problema que convé afrontar.

es invasores.

de trams de rius considerats prioritaris.

22

La canya americana ocupa grans extensions de ribes i riberes

Abans de l’actuació

Després de l’actuació

Les algues del gènere Caulerpa, espècies invasores amb una presència incipient a la costa catalana

23


El medi

El medi

RECUPERACIÓ DE LES ZONES HUMIDES

LA GESTIÓ I PROTECCIÓ DELS AQÜÍFERS

Les zones humides són masses d’aigua

Per tal de preservar i recuperar les

quieta, de poca fondària, i sovint de pe-

zones humides i el seu entorn natural hi

Les aigües subterrànies són un recurs natural de gran

tites dimensions i de caràcter temporal,

ha previstes diverses actuacions a de-

importància socioeconòmica, estratègica i mediambi-

com per exemple els aiguamolls, llacunes,

senvolupar tant per part de l’Agència

ental, que satisfan necessitats d’abastament urbà, ús

basses, ullals o tolles. Es tracta d’espais

Catalana de l’Aigua com per la Direc-

industrial i per al regadiu, en alguns casos com a font

d’elevat valor ecològic però a la vegada

ció General de Medi Natural del Depar-

única de proveïment. Les aigües subterrànies consti-

molt sensibles, que tradicionalment s’han

tament de Medi Ambient i Habitatge:

tueixen la base de molts sistemes d’aigües superfici-

vist molt afectats per les activitats huma-

neteja de deixalles i runes, adquisició

als, ja que alimenten rius i zones humides durant tot

nes, fins al punt que en diversos casos la

pública d’espais d’especial interès i

l’any i especialment en períodes d’escasses precipi-

pressió sobre aquests espais naturals ha

promoció d’acords de custòdia.

Barrera hidràulica litoral

tacions i estiatges. La concentració d’extraccions i el Praderies de Posidonia oceanica al litoral de Cambrils

provocat la seva dessecació i desaparició.

desenvolupament d’activitats no sempre compatibles amb la protecció dels aqüífers han comportat descen-

MILLORA DEL LITORAL

24

Figura 9

sos importants dels nivells piezomètrics, així com un

Les aigües marines i els animals i plan-

Per poder dissenyar les mesures més

tes que hi habiten pateixen els efectes

eficients a l’hora de millorar la qualitat dels

de les activitats humanes que tenen lloc

ecosistemes costaners, es planteja l’ela-

Les mesures estan encaminades a millorar la qualitat

a la costa. A hores d’ara, aquests ecosis-

boració de diversos estudis que permetin

de les aigües subterrànies i a millorar l’eficiència en la

temes es veuen afectats principalment

ampliar el coneixement pel que fa a l’efec-

seva utilització. Se centren en recarregar els aqüífers,

per les modificacions del litoral i els

te de les activitats abans esmentades

corregir i prevenir la intrusió marina, establir períme-

fons marins, associades a la construcció

sobre els ecosistemes marins. Aquests

tres de protecció a les captacions, segellar els pous

d’infraestructures o la regeneració de

estudis es basen en el coneixement de la

abandonats i, sobretot, en establir normes de gestió

platges, i també per l’arribada a mar a

resposta a les alteracions causades per

dels aqüífers.

través de rius i rieres, o bé directament

aquestes activitats sobre les poblacions

per emissaris submarins, d’aigües resi-

d’una planta marina típica del mar Medi-

duals que tot i haver estat degudament

terrani, la Posidonia oceanica, d’elevat va-

depurades, poden contenir quantitats

lor ecològic, de creixement i recuperació

significatives de nutrients.

lents i molt sensible a la contaminació.

deteriorament de la qualitat química de l’aigua.

Detall del funcionament dels pous Aqüífer superficial (sorres) Pous d’injecció de la Barrera hidràulica

Aqüitard (llims orgànics i sorres llimoses) Aqüífer profund (graves i sorres) amb aigua dolça

Pous d’extracció en ús Equipotencials i línies de flux

Aqüífers amb aigua salobre i salada Substracte regional (llims argilosos i margues grises) Superfície d’interfase aigua dolça / aigua salada (densa)

Nivell piezomètric i xarxes de flux

25


Els recursos hídrics

Els recursos hídrics

HÍDRICS Problemàtica

ELS RECURSOS

ELS RIUS CATALANS: SOTMESOS A UNA FORTA PRESSIÓ La demanda d’aigua a Catalunya és de 2.965 hm3/any, amb una distribució per usos que és força diferent a banda i banda de la divisòria hidrogràfica. A les conques internes, on els recursos són més escassos, predominen els usos urbans i industrials. A les conques catalanes de l’Ebre, en canvi, l’ús majoritari és l’agricultura.

A més, al Delta de l’Ebre es deriven 700 hm3/any addicionals per mantenir l’ecosistema agroambiental.

26

Figura 1 Demanda d’aigua a Catalunya Demanda agrària

Demanda industrial

Demanda urbana

Demanda recreatius

27


Els recursos hídrics

Els recursos hídrics

Els usos no consumptius més impor-

ment adequats en els rius. A Catalunya

tants estan relacionats amb la produc-

existeixen 40 centrals hidroelèctriques

ció elèctrica. Malgrat que no alteren el

i 314 minicentrals, amb una potència

balanç de recursos, sí poden dificultar

instal·lada total de 2.300 MW.

Figura 3

EL CANVI CLIMÀTIC

Utilització dels recursos aprofitables

Els cabals dels nostres rius varien molt d’un any a l’altre. Durant els anys secs els recursos poden arribar a ser inferiors a les demandes. TER AL PASTERAL

120 100

hm3 / any

hm3 / any

80 60 40

Els nostres recursos hídrics són molt

Figura 2

variables, propis d’un clima mediter-

Fonts de recurs a Catalunya

importància estratègica com a reserva davant de sequeres i garanteixen l’abas-

500

pramunicipals. A les conques internes

28

s’han enregistrat diversos períodes d’intensa sequera, els pitjors dels quals van

Central hidroelèctrica

Central tèrmica

Central nuclear

Piscifactoria

increment de la variabilitat estacional i interanual.

400

Any sec

Any humit

Any mitjà

Any sec

Any mitjà

Any sec

SEGRE A RIALB 1600 1400

400

hm3 / any

hm3 / any

no disposen de connexions a xarxes su-

Usos no consumptius

tacions mitjanes del 5% en l’horitzó 2027, acompanyada d’un

500

1200

tament de moltes poblacions rurals que

Figura 2

l’Agència Catalana de l’Aigua estimen una reducció d’apor-

600

0 Any mitjà

LLOBREGAT A SANT JOAN DESPÍ 600

curt termini. Els treballs de modelització desenvolupats per

700

100

Any humit

aigües subterrànies tenen també una

que encara és difícil valorar amb precisió els efectes a més

800

200

0

són la principal font de proveïment, les

ats se centren en horitzons més enllà de l’any 2040, de forma

900

300

20

rani. Malgrat que les aigües superficials

element d’incertesa important en la disponibilitat d’aigua futura. La major part dels escenaris mundials estudi-

MUGA A BOADELLA

l’assoliment d’uns cabals de manteni-

Els efectes del canvi climàtic constitueixen un

300 200

1000 800 600 400

100

200

succeir en els anys 1945 i 2008. Segre

Muga

Ebre

Aigües subterrànies

Ter

Aigües reutilitzades

Llobregat

Altres

0

0 Any humit

Recurs disponible

Any mitjà

Any sec

Cabal de manteniment

Any humit

-- Aprofitament mitjà*

* inclòs Segarra-Garrigues en Segre a Rialb

29


Els recursos hídrics

Figura 4 Els sistemes de gestió a Catalunya

MÉS AIGUA 1.278 M€ GARONA

MUGA FLUVIÀ

LA GARONA

EL SISTEMA TER-LLOBREGAT

Presenta una bona disponibilitat de

És el més deficitari. Tant els abasta-

recurs i una correcta satisfacció de les

ments com els regs presenten garan-

seves demandes, així que no s’esperen

ties insuficients. El dèficit en el pitjor

dèficits, ni ara ni en el futur.

any abans de les actuacions recents hagués pogut arribar a 176 hm3/any.

SEGRE

TER-LLOBREGAT

BAIX EBRE

EL SEGRE

Amb la dessalinitzadora del Llobregat

L’ampliació de la superfície regada (ca-

i la resta d’actuacions executades en

nal Segarra-Garrigues), l’intens apro-

els darrers anys aquest dèficit mà-

fitament hidroelèctric i la necessitat

xim s’ha reduït a 68 hm3/any. La resta

d’implantar uns cabals de manteniment

d’actuacions contingudes en aquest

suficients són els tres condicionants

Pla acabaran de resoldre aquest dèfi-

principals en la gestió de la conca mit-

cit fins l’horitzó 2027.

jana del Segre. Per fer-los compatibles

SUD

BAIX EBRE

caldrà modernitzar els regadius, har-

EL SISTEMA SUD (TARRAGONA)

monitzar els aprofitaments del Segre i

Els abastaments poden presentar li-

la Noguera Pallaresa i revisar el règim

mitacions en un futur proper, atès que

d’explotació hidroelèctrica.

la principal font de proveïment, l’aigua de l’Ebre, ja es fa servir quasi bé com-

El principal repte és la implantació d’un

Més aigua: solucions basades en la tecnologia

Els recursos hídrics

Aigua regenerada

Descontaminació dels pous de la Llagosta (Besòs)

LA REUTILITZACIÓ és avui una font

recarregar els aqüífers, millorant-ne l’es-

possible gràcies a l’evolució de les tec-

valuosa de recurs gràcies a l’esforç que

tat i incrementant les possibilitats d’ex-

nologies de tractament i a les millores

s’ha fet durant els darrers trenta anys en

tracció durant els episodis de sequera.

assolides en el sanejament.

la construcció de depuradores. Un tractament addicional (anomenat regeneració) ens permet aconseguir un recurs de

Es generaran 101 hm3/any de nova disponibilitat.

bona qualitat, apte per a múltiples usos.

La major part de les actuacions s’han avançat durant els darrers episodis de sequera i ja s’han recuperat més de

cabal de manteniment adequat en el

LA MUGA

pletament durant els mesos d’estiu. En

tram final de l’Ebre. L’Agència ha pro-

Els abastaments estan garantits, però

termes anuals, però, el dèficit previst és

A Catalunya, la reutilització té dos ob-

CONTAMINATS permet tornar a explo-

EL FLUVIÀ

posat a l’Estat que es fixi un valor entre

en anys secs els regadius són deficitaris.

reduït, de 12 hm3/any el 2015, i també

jectius fonamentals: en primer lloc, subs-

tar pous que en el passat es van haver

Es podrà disposar, en un any sec, de

Presenta un balanç equilibrat i no s’es-

7.305 i 12.783 hm3/any, segons si l’any és

Poden arribar a faltar 26

quedarà solucionat amb les actuacions

tituir una part de l’aigua que ara utilitzen

d’abandonar per problemes de conta-

fins a 43 hm3/any d’aigua subterrània

peren dèficits, ni ara ni en el futur.

sec o humit.

pitjors anys.

planificades.

les indústries i els regadius; en segon lloc,

minació. Aquesta recuperació és avui

recuperada.

30

hm3/any

en els

LA RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS

dos-cents pous.

31


Els recursos hídrics

Llobregat i la de la Tordera ampliada, que

ció, en canvi, són relativament alts. Així,

d’aquesta tecnologia s’ha anat estenent,

poden arribar a produir 80 hm3/any.

la despesa econòmica associada per pro-

i avui ja no és pròpia només dels països

duir un metre cúbic (1.000 litres) d’aigua

àrids sinó que també es construeixen

Es preveu la construcció de dues

dessalinitzada és d’uns 0,40 euros. En

plantes en indrets de clima similar al me-

plantes més (Tordera II i Foix) que

comparació, potabilitzar l’aigua d’un riu

diterrani, com Austràlia, Israel o Califòrnia.

permetran incrementar la producció

pot costar entre 0,05 euros (en el cas del

fins a un màxim de 200 hm3/any.

Ter) i 0,27 euros (en el cas del Llobregat).

El funcionament de les dessalinitzadores és modulable i s’adapta bé a un

Dessalinitzadora del Llobregat

EL COST DE DESSALINITZACIÓ D’AI-

Però en tots els casos es tracta de

clima variable com el nostre. En els anys

GUA DE MAR... La inversió total neces-

costos assumibles. Per exemple, si vol-

secs es dessalinitzarà més aigua, i es po-

sària per construir dessalinitzadores i

guéssim produir mitjançant dessalinit-

drà assolir la producció màxima de 200

les conduccions de distribució corres-

zació tota l’aigua que consumeix una

hm3/any. En els anys humits, en canvi, les

ponents, inclosa la planta del Llobregat,

família de quatre persones ens costaria

dessalinitzadores funcionaran amb una

ascendirà a 851 milions d’euros. Aquesta

dos euros per setmana. En realitat, la re-

producció menor. En conjunt, es preveu

xifra suposa un 9% del conjunt d’inver-

percussió és molt menor perquè l’aigua

una producció mitjana d’uns 70

hm3/any

MÉS EFICIÈNCIA 2.358 M€

Més eficiència

Els recursos hídrics

Equip d’estalvi domèstic

sions en el cicle de l’aigua que preveu

dessalinitzada no superarà mai el 25%

entorn de l’any 2015. La despesa energè-

LA GESTIÓ DE LA DEMANDA URBA-

empreses com a la tributació del cànon

LA DESSALINITZACIÓ D’AIGUA DE

tit que completarà els recursos naturals

aquest Pla de gestió. En canvi, i com a

del total consumit per les ciutats.

tica anual associada a aquesta producció

NA I INDUSTRIAL ha aportat resultats

de l’aigua.

MAR permet generar aigua potable

en els anys secs, i podrà aportar fins a

exemple, cal tenir present que un trans-

mitjana representarà un 0,12% del consum

notables. Els consums unitaris han dis-

d’una qualitat excel·lent i amb plena ga-

un 25% del consum urbà de Catalunya

vasament des del riu Roine pel mateix

...I ELS CONSUMS ENERGÈTICS. La des-

energètic total del país. Una part d’aquest

minuït contínuament des de l’any 2003,

El repte està ara en mantenir aquesta

rantia. A més, és una solució autònoma,

(o un 7% del consum total).

cabal costaria uns 2.000 milions d’euros,

salinització consumeix electricitat, ja que

consum es recuperarà mitjançant políti-

la qual cosa ha permès que l’any 2007

moderació del consum durant els pro-

aproximadament, si bé la seva vida útil

és necessari realitzar una forta pressió per

ques d’estalvi energètic dins el propi cicle

el consum total de les xarxes urbanes

pers anys, quan els nous recursos que

aliena als conflictes territorials i relativament econòmica en termes d’inversió

L’aigua dessalinitzada només es desti-

seria també més llarga, perquè les con-

a què l’aigua de mar travessi les membra-

de l’aigua. Així, per exemple, les campa-

hagi estat inferior en un 4% al que s’en-

progressivament entrin en servei hagin

inicial. Tanmateix, requereix uns consums

narà a abastir la població, però la indús-

duccions se solen deteriorar més lenta-

nes d’osmosi inversa. El consum total ne-

nyes d’estalvi han permès durant els dar-

registrava cinc anys abans, malgrat que

allunyat el risc de les restriccions. En

energètics i uns costos d’explotació su-

tria i l’agricultura també es beneficiaran

ment que els equips electromecànics.

cessari per dessalinitzar un metre cúbic,

rers cinc anys una reducció significativa

la població catalana hagi augmentat en

aquest camp, l’esforç de la ciutadania

periors als dels recursos convencionals.

d’aquest ús, ja que aquests sectors com-

però, s’ha anat reduint: si a principis dels

dels consums d’aigua calenta a les llars,

mig milió d’habitants en aquest període.

s’ha de veure recompensat amb el su-

La planificació actual preveu l’ús de la dessalinització com un reforç garan-

32

parteixen els seus recursos hídrics amb les

En aquest context, es pot afirmar que

anys 80 les plantes necessitaven uns 20

i s’estima que això ha permès un estalvi

També en els consums industrials s’han

port de l’Administració, que incentivarà

ciutats. Catalunya compta avui dia amb

la dessalinització presenta uns costos

kWh/m3, actualment calen uns 3,30 kWh/

energètic associat del mateix ordre que

obtingut estalvis notables, associats

les pràctiques més sostenibles, com ara

d’inversió moderats. Els costos d’explota-

m3.

l’increment anterior.

tant a una major conscienciació de les

l’aprofitament d’aigües pluvials i grises.

dues instal·lacions dessalinitzadores, la del

En conseqüència, el camp d’aplicació

33


Els recursos hídrics

LES XARXES DE DISTRIBUCIÓ presenten avui dia uns bons ratis d’eficiència, similars als d’altres països europeus, tot i que existeix un potencial de millora. El Pla proposa uns estàndards tècnics que els serveis municipals han d’assolir, i caldrà fer un esforç especialment en aquelles poblacions petites i mitjanes on la manca de mitjans ha fet fins ara més difícil avançar en aquest sentit.

Un element indispensable per poder actuar de manera planificada és el Pla director d’abastament, que tots els municipis han de redactar abans de l’any 2015. L’Agència ja ha ajudat fins ara a 540 municipis a confeccionar els seus plans directors.

Reg gota a gota

LA MODERNITZACIÓ DELS REGADIUS ha estat fins ara l’assignatura pendent pel que

MILLOR SERVEI 2.354 M€

Més servei: millora dels sistemes d’abastament

Els recursos hídrics

LA MILLORA DE LES XARXES DE

LA MILLORA DELS TRACTAMENTS

TRANSPORT EN ALTA és una de les lí-

permet garantir que l’aigua potable se-

nies prioritàries en aquest Pla, amb un

guirà acomplint tots els requeriments

percentatge del 20% sobre el total d’in-

sanitaris, cada vegada més exigents.

versions previstes. Les noves conduc-

Alhora, els nous tractaments millora-

cions permetran una millor distribució

ran també les qualitats organolèptiques

dels recursos hídrics i es generarà una

(l’olor i el gust) de l’aigua que arriba a les

xarxa moderna i flexible que podrà fer front a possibles contingències, com

Construcció del túnel entre Fontsanta (costat Llobregat) i Trinitat (costat Ter)

aixetes. Destaquen els tractaments de membrana implantats en les dues grans

ara una fallada d’alguna de les princi-

potabilitzadores del Llobregat (Abrera i

pals fonts de subministrament urbà (Ter,

Sant Joan Despí) que beneficien a una

Llobregat o Ebre). Permetrà també un

població de quatre milions d’habitants.

aprofitament òptim de les aportacions

També estan previstos tractaments simi-

que es generin i d’aquelles que es pu-

lars en altres plantes arreu de Catalunya.

guin incorporar més endavant. Destaca, entre les moltes interconnexions en exe-

L’INCREMENT DE REGULACIÓ és difícil

cució, la construcció d’un túnel de con-

a Catalunya, perquè la quasi totalitat dels

fa a l’estalvi, a causa en part de les importants inversions que requereix. Les modernit-

nexió entre els costats Ter i Llobregat

zacions previstes en el Pla de regadius permeten iniciar aquest camí que ha de conduir

de l’abastament de Barcelona.

Tractament de membranes a la potabilitzadora d’Abrera

a la millora de 178.735 ha de regs tradicionals, amb un triple benefici: millorar l’eficiència

embassaments possibles ja s’han construït, i els emplaçaments que quedarien ofereixen pocs beneficis en relació amb

en l’aplicació de l’aigua, mantenir l’aigua en els rius, i reduir la contaminació difusa de

Fora de les àrees més poblades cal

els impactes econòmics i ambientals as-

fer també un esforç per millorar el ser-

sociats. Malgrat tot, es preveuen encara

vei. Es construiran noves xarxes supra-

algunes actuacions de menor enverga-

L’estalvi assolible en un any sec en la major part de les conques catalanes de

municipals i s’estendran i s’intercon-

dura, consistents en l’ampliació o reha-

l’Ebre pot arribar a un volum d’entre 146 i 225 hm3. Les inversions associades, que

nectaran moltes de les actuals, donant

bilitació d’algunes petites preses (Cairat,

servei a més de 100 municipis que actu-

Colomers...) o la construcció de basses

alment pateixen problemes de qualitat

d’emmagatzematge per a aprofitaments

les aigües subterrànies a causa de l’ús excessiu de fertilitzants i plaguicides.

superen els 2.000 milions d’euros, també són molt importants, per la qual cosa cal trobar sinèrgies entre els diferents sectors públics i privats que puguin beneficiar-se d’aquestes millores ambientals, socials i competitives.

34

Figura 5 Municipis que han redactat el seu Pla director en els darrers 2 anys

o quantitat.

Presa del Cairat

urbans fora de les lleres dels rius.

35


Els recursos hídrics

Els recursos hídrics

La incorporació de diferents fonts de recurs obre noves possibilitats en la gestió de l’aigua a les conques internes i alhora fa encara més necessària una coordinació òptima entre les diferents aportacions provinents d’aigües superficials, subterrànies, regenerades i dessalinitzades. La gestió integrada persegueix un doble objectiu: maximitzar la garantia i la qualitat de l’aigua subministrada i

Actuacions més destacades

Propostes

LA GESTIÓ INTEGRADA DE TOTS ELS RECURSOS.

Millores i noves ETAP

Recuperació d’aqüífers

1

ETAP Llobregat - Abrera

1

Camp de Tarragona

2

ETAP Sant Joan Despí

2

Baix Llobregat

3

ETAP l’Ampolla

3

Besòs

4 Nova ETAP de Ratera

Millores i noves conduccions Modernitzacions en els regadius 1

minimitzar els costos econòmics i ambientals associats.

2

10

Segons aquest esquema, les aportacions procedents de

4

la dessalinització o dels aqüífers s’empraran sobretot du-

1

rant els anys de sequera. El gràfic adjunt mostra la distribució d’aportacions prevista en els abastaments de la

4 3

regió metropolitana en diferents situacions climàtiques.

Canal d’Urgell

2

Aragó i Catalunya

3

Canal de Pinyana

1

2

1

3

Figura 2 Fonts d’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona

2

8

4

2

450

1

400

Abastament de Pinyana

4

Millora de l ‘abastament de les Garrigues

Muga

Millores de l’abastament a la Terra Alta

Costa Brava

6

Millores dels abastaments

2 3

Besòs

del tram Baix de l’Ebre 7

Millores en el sistema CAT

8

3

Connexió Fontsanta – Trinitat

9

Reforç Costa Brava Centre

10

Abastament del Voltegranès i

Camp de Tarragona

4

el Lluçanès

5

350 5

300 hm3 / any

3

5

1

5

Abastament des del Segarra-Garrigues

4 Baix Ter

4 Baix Llobregat 1

Abastament des de la Llosa del Cavall

2

Reutilització de l’aigua

9

2 3

1

7

250

6

200 150

Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (1) ETAP. Potabilitzadora

3

Conductes existents

50

Millora de conducció

0 Any sec (2007-2008)

Aqüífers

Llobregat

Any mitjà

Any humit (1995-1996)

Ter

36

ITAM. Dessalinitzadora

Millores del transport

100

Principals àmbits de reutilització Nova conducció

Modernització de regadius Recuperació d’aqüífers

Municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal Situació actual (2009)

Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (2)

Situació planificada

Embassament existent

UNA NOVA GARANTIA Les actuacions incloses en aquest Pla permetran garantir plenament els abastament urbans de Catalunya, alhora que milloraran notablement les garanties dels regadius i permetran acomplir amb el PSCM. Es resol així una situació de precarietat que s’arrossega des de fa molts anys (almenys des dels vuitanta), mitjançant una combinació de solucions realistes i lliures de conflictivitat

Dessalinització

37


Aspectes econòmics

Aspectes econòmics

ECONÒMICS Quant s’invertirà en els pròxims anys?

ASPECTES

E

l Programa de mesures és l’ins-

tal, per al conjunt del cicle de l’aigua

trument del Pla de gestió que

a Catalunya, de 9.405 milions d’euros.

permet assolir els objectius fixats en

Bona part de les mesures ja s’han inici-

una estratègia a desenvolupar durant

at, de manera que es troben en servei

10 anys i evitar així la necessitat d’haver

i en execució actuacions a càrrec de

d’adoptar mesures d’emergència, més

l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat (ATL)

costoses i traumàtiques. Aquestes me-

per un total de 1.882 milions d’euros.

sures, que es desenvolupen durant el

Per tant, el volum d’inversió pendent

període 2006-2015, conjuntament amb

d’executar fins al 2015 és de 7.523 mi-

la resta de serveis que realitzen els dife-

lions d’euros.

rents agents que intervenen en el cicle de l’aigua (captació de recursos, dessalinització, distribució, potabilització de les aigües, tractament d’aigües residuals, reutilització, prevenció d’avingudes, manteniment de cabals ambientals, restauració de riberes, recuperació d’aqüífers, protecció d’hàbitats, etc.), tenen un cost que ha d’assumir progressivament i gradual el conjunt de la societat.

Les mesures incorporades en el

Durant els 6 anys que queden per desenvolupar el Programa de mesures, s’invertiran de mitjana 1.254 milions d’euros l’any, l’equivalent al 0,59% del PIB de Catalunya i que representa una inversió de 167 euros per habitant i any.

Programa comporten una inversió to-

38

39


Aspectes econòmics

Figura 2 Inversió del Programa de mesures segons agents (%) 70 60

59% INVERSIÓ TOTAL 9.405 M€

50 40 30

24%

20

11%

10 0 ACA+ATL

Figura 1 Inversió del Programa de mesures

2.331 M€

2.354 M€

Altres Dep. Generalitat

545 M€ 1.278 M€ 126 M€ Menys contaminació

Més aigua

Menys danys per inundacions

Més eficiència

Millora dels ecosistemes

Més servei

Millora dels aqüífers

40

Usuaris

Figura 3

a les noves inversions previstes,

Costos a 2015 amb la implantació del Programa de mesures (M€) Total costos serveis 2015 del cicle de l’aigua: 2.536 M€. (Total costos serveis actuals del cicle de l’aigua: 1.684 M€).

el cicle de l’aigua té uns costos d’explotació requerits per a la correcta gestió de les infraestructures: plantes de depuració, dessalinitzadores, gestió dels embassaments, sistemes de distribució de l’aigua fins a l’usuari, etc. El total de costos previstos del cicle de l’aigua, un cop implementades totes les mesures (any 2015), és de 2.212 milions d’euros l’any. L’Agència Catalana de l’Aigua assumirà 964 milions d’eu-

intervenen en el cicle integral de l’aigua

la repercussió en el rebut de la inversió

ros (44% del cost del cicle) per poder

tuacions, que han estat seleccionades

a Catalunya (departaments de la Gene-

pendent és socialment impagable, el

prestar els serveis de disponibilitat, sa-

d’acord amb criteris d’eficiència i pres-

ralitat, Administració general de l’Estat,

Pla de gestió preveu finançar la inver-

nejament i medi.

tant especial atenció a la seva interre-

ens locals i usuaris).

sió quasi bé integrament a càrrec de la

medi i garantir l’abastament.

2.358 M€

Adm. general de l’Estat

2%

A

part de la necessitat de fer front

El Programa recull més de 4.000 ac-

lació, permetent millorar la qualitat del

413 M€

Ens locals

4%

Quant costa la gestió de l’aigua?

Aspectes econòmics

900 800

Total costos serveis 2015 ACA: 964 M€ (Total costos serveis actuals ACA: 753 M€)

817

692

700 600

(611)

500

(547)

400

288

300 200

168

104

100 0

(113) Disponibilitat (ACA) Costos a 2015

(193)

(93) Sanejament (ACA)

Medi (ACA)

Distr. Usuaris

Clavegueram

143 (127) Agents privats

Nivell de costos actuals

Costos actuals

Disposició Addicional Tercera de l’Esta-

En l’actualitat, els ingressos del cicle

recuperació dels costos: mentre que

i la devolució d’endeutament), i els

Cadascun dels agents dissenya-

tut d’Autonomia de Catalunya d’acord

de l’aigua procedents de tarifes reper-

els operadors privats de distribució

ajuntaments de mitjana recuperen un

cutides en els usuaris ascendeixen a

d’aigua assoleixen pràcticament una

20% pels serveis de clavegueram.

1.145 milions d’euros a l’any, si bé per

recuperació completa dels seus cos-

poder prestar els serveis es generen

tos, l’ACA presenta una recuperació

La diferència existent entre els in-

uns costos de 1.684 milions d’euros

del 47% pels serveis de disponibilitat,

gressos i les despeses es cobreix amb

anuals, donant lloc a una recuperació

sanejament i medi (tenint en compte

aportacions d’altres administracions,

global dels costos del cicle de l’aigua

tant les despeses corrents com les

però sobretot amb un constant incre-

En l’actualitat, el cost del cicle de l’aigua a Catalunya és de 1.684 milions d’euros. L’any 2015, per fer front a les noves

rà mecanismes per fer front al volum

amb el Pla Catalunya acordat pel Go-

Dels 9.405 milions d’euros d’inversió

d’inversió. En el cas de l’ACA i ATL, la

vern de la Generalitat.

que suposa el Programa de mesures,

inversió prevista pendent és de 3.639

el 59% (5.521 milions d’euros) serà as-

milions d’euros (5.521-1.882 ja execu-

sumit o bé per l’Agència Catalana de

tats). Donat que els escassos Fons de

l’Aigua (4.092 milions d’euros), o bé

Cohesió de la Unió Europea (82 mili-

per Aigües Ter-Llobregat (1.429 milions

ons d’euros) romanents s’executen en-

del 68%. No tots els agents que inter-

amortitzacions d’actius i la devolució

ment de l’endeutament, que genera

d’euros). La resta es distribueix entre

guany, que el nivell d’endeutament ha

venen en les diferents fases del cicle

d’endeutament, i un 72% si no es tenen

costos addicionals i obligacions finan-

les altres administracions i agents que

arribat al límit tècnic admissible i que

de l’aigua tenen el mateix nivell de

en compte les amortitzacions d’actius

ceres per a les generacions futures.

actuacions, es preveu que aquests costos ascendeixin a 2.212 milions d’euros.

41


Aspectes econòmics

Aspectes econòmics

Amb l’entrada en funcionament de les

menys de l’1% dels ingressos familiars

Figura 4

noves actuacions i el corresponent in-

nets. En comparació amb el preu d’al-

Preus unitaris béns de consum diari (€)

crement dels costos previstos durant el

tres productes de consum diari com el

1,60

període 2010-2015, es fa del tot insos-

pa, el cost de l’aigua per als ciutadans

1,40

tenible seguir aplicant el model actu-

és un 24% inferior. Si es compara el

al de finançament. S’ha de tendir a un

preu mitjà de l’aigua entre les princi-

model basat en la sostenibilitat econò-

pals ciutats europees, es pot apreciar

mica dels serveis prestats.

que a Barcelona el preu (1,78

En l’actualitat, el preu de l’aigua a Catalunya per a l’usuari domèstic és, de mitjana, d’1,70

€/m3,

i representa

€/m3)

és

1,20

0,80 0,60

€/m3), Londres (2,56 €/m3) o París

0,40

(2,12

Roma (0,95

i és superior al preu de €/m3).

1,10

1,00

inferior al de ciutats com Berlín (4,92 €/m3);

1,40

0,68

0,90

0,81

0,77

0,20

Si bé actualment el preu mitjà de l’aigua

0 Aigua (€/dia)

Metro (€/viatge)

Electricitat (€/dia)

Pa (€/unitat)

Diari (€/unitat)

Telèfon mòbil (€/dia)

INGRESSOS I DESPESES DE L’ACA

10% en reposicions). Aquest import de despe-

tatut d’Autonomia de Catalunya, s’hauran de

sa no considera la totalitat dels costos, ja que

finançar amb nou increment d’endeutament,

si es consideressin, la despesa total seria de

i/o amb aportació directa del pressupost de

753 milions d’euros, donant lloc a una recupe-

la Generalitat.

ració de costos del 47%.

2,02

2,00 1,00

2,22

1,80 2,25

1,99

1,95

1,52

1,83

0

Preu unitari del subministrament

42

2,91

1,49

1,11

2,56

0,68

1,03

0,84

1,53

1,61

2,12 0,98 1,14

1,88

1,78

0,93

0,55

0,95

1,23

0,95 0,57 0,38 Roma

de la Disposició Addicional Tercera de l’Es-

2,65

3,32

Barcelona

estructural, un 12% en despesa financera i un

3,00

3,74

Florència

que no siguin finançades amb aportacions

2,67

París

de la Unió Europea, totes aquelles inversions

d’explotació, un 15% en despesa de personal i

3,97

Lió

lions d’euros (un 63% en despesa ordinària

4,64

4,00

Londres

de recursos procedents del Fons de Cohesió

4,92

Narbona

l’aigua, i ha tingut una despesa de 361,4 mi-

5,00

Manchester

despeses corrents, i donada la disminució

Bristol

a través de la figura tributària del cànon de

Preus unitaris subministrament i sanejament (€/m3)

Munic

permès cobrir la totalitat de les

Hamburg

Els ingressos corrents no han

l’any 2009, 357 milions d’euros, principalment

Figura 5

Berlin

L’Agència Catalana de l’Aigua ha ingressat,

68% dels costos del cicle de l’aigua, s’hau-

PRINCIPALS REPTES FINS AL 2015

ran de crear nous instruments que perme-

• Incrementar el percentatge

a Catalunya només permet recuperar el

Cada llar paga actualment de mitjana 1,70 euros per cada 1.000 litres d’aigua consumida. En l’any 2015, per poder fer front als reptes del Programa de mesures, cada família hauria de pagar 3,02 euros per cada 1.000 litres d’aigua. Aquest increment de preu s’haurà de fer de forma gradual i consensuada.

tin assolir nivells de recuperació superiors, sobretot si es té en compte que s’haurà

de recuperació de costos. • Garantir una aportació de fons públics

de fer front al cost de les actuacions del

suficients de cara a consolidar la inversió

Programa de mesures que permetran una

necessària per fer front al Programa de

millora substancial del servei. És evident

mesures.

que durant els propers anys s’ha de trobar

• Afrontar increments progressius i gra-

una forma d’aconseguir aquest objectiu

duals de cost derivats de la millora del

a través d’un debat clar i transparent que

servei.

inclogui a tots els agents socials i econòmics, on s’expliqui quins són els costos,

• Mantenir el màxim rigor i l’eficiència en l’ús dels recursos públics.

com es generen i com es pot aconseguir fer-los front, sempre tenint en compte

Preu unitari del sanejament

que l’aigua és un bé essencial.

43


Participació ciutadana

Participació ciutadana

PARTICIPACIÓ

CIUTADANA L

a tardor de l’any 2006 van iniciar-

PER QUÈ?

QUI?

COM?

se els processos de participació

En primer lloc, el dret de la ciutadania

Per participar en els debats sobre l’ai-

S’han celebrat reunions, sessions for-

amb la voluntat de promoure, garantir

a prendre part en els afers públics i en

gua no cal ser una persona sàvia o ex-

matives i tallers en més d’un centenar

i facilitar que els diferents sectors i la

les decisions sobre el futur del nostre

perta en la matèria. Només cal conèi-

de pobles i ciutats de Catalunya per

ciutadania participessin en la planifica-

entorn ha de ser, i de fet ho és, un dels

xer el riu, llac, aiguamoll, o la costa que

parlar i debatre sobre diferents aspec-

ció i la gestió del cicle de l’aigua, per tal

objectius estratègics per vertebrar la

tinguem més proper al nostre lloc de

tes relacionats amb la gestió de l’ai-

que les actuacions de l’Agència Catala-

política de l’aigua del nostre país.

treball o residència, tenir interès per

gua, com per exemple:

l’aigua i voler fer propostes perquè

• L’estalvi, el consum i l’abastament. • La qualitat hidromorfològica i

na de l’Aigua siguin més riques i encertades, i poder millorar l’eficiència en la gestió pública.

44

En segon lloc, perquè l’aigua és

les actuacions de l’Agència Catalana

un element clau en tot el món, un bé

de l’Aigua i altres entitats siguin més

essencial, tot i que també és font de

encertades i es millori l’eficiència en la

La Directiva marc de l’aigua i el Re-

conflictes, interessos i necessitats. Per

gestió pública de l’aigua.

glament de la planificació hidrològica

tant, és fonamental que s’obri un de-

de Catalunya defineixen el procés de

bat, que es busqui el consens i que re-

participació ciutadana com un dels

collir els acords i desacords.

biològica. • La contaminació urbana, industrial i el sanejament. • La contaminació agrícola i ramadera.

En els debats que s’han fet tothom ha estat convidat a debatre: ecolo-

eixos fonamentals a l’hora redactar el

gistes, associacions de veïns, ajunta-

Programa de mesures i el Pla de gestió

ments, consells comarcals, empreses,

de l’aigua.

pagesos, universitats, usuaris, etc.

45


Eines fonamentals han estat la crea-

cadascun dels problemes, han sorgit

ció d’un web específic per als processos

inquietuds, reivindicacions, recomana-

participatius, http://acaparticipacio.cat,

cions i propostes dels participants que

que ha generat durant aquest 3 anys

l’ACA ha recollit i analitzat en detall. Per

de processos unes 45.000 entrades

últim, les sessions de retorn han per-

de consulta a la informació exposa-

mès determinar quines propostes seri-

da: documents, actes, convocatòries,

en incorporades i quines no, i el motiu

etc., i per una altra banda la creació

de cadascuna de les respostes.

del Mapa d’actors de l’Aigua, base de dades que ens han permès convocar a

D’aquesta manera, en els darrers 3

més de 8.000 actors de tots els sec-

anys s’ha debatut amb més de 2.300

tors, vinculats amb cadascuna de les

persones, representants de totes les

conques.

entitats i administracions, en unes 300 reunions en més de 130 municipis ar-

Durant els processos de participació, i amb l’objectiu de buscar solucions a

En el procés de transició de la Taula Na-

blert per la Directiva marc de l’aigua per

cional de la Sequera cap a la Taula de

tal de poder tenir redactat el Pla de gestió.

l’Aigua s’ha plantejat aprofitar aquesta representació per tal de poder abordar

Els debats han comptat amb un total

un procés de debat de l’aigua a Cata-

de 40 hores de durada del conjunt de

lunya, en una perspectiva a mitjà i llarg

les sessions. S’han realitzat 8 sessions de

termini, que ens permeti aplicar políti-

debat amb una assistència mitjana de 52

ques de l’aigua amb garanties d’èxit po-

persones assistents per sessió. Les sessi-

lític i acord social.

ons han estat plurals, amb presència de la diversitat social a l’entorn de l’aigua.

hem buscat posar en comú el coneixement de l’administració de l’aigua i les me-

Participants al debat de l’aigua

deliberació amb els representants més re-

diferents actors: ajuntaments, consells

diferents conques, durant el període de

comarcals, empreses vinculades amb

quatre anys entre els moments de con-

l’aigua, entitats relacionades amb el medi

sulta i debat que planteja la DMA, l’ACA

ambient, organitzacions sindicals, repre-

ha decidit crear els espais participatius

sentants d’usos industrials de l’aigua i

permanents a nivell de conca: els Con-

d’instal·lacions d’energia elèctrica, orga-

sells de Conca.

nitzacions professionals agràries, representants d’usos recreatius, associacions

sos veïnals, empreses d’abastament, així C.C. Muga C.C. Fluvià

19%

C.C. Segre – Nogueres

24%

C.C. Ter

interessades en el món de l’aigua, bé sigui

19%

universitaris, i a la vegada per a consensu-

22%

C.C. Ebre Poders públics - 102

Tot aquest procés s’ha iniciat l’1 de de-

de 2010; coincidint amb el calendari esta-

C.C. C.C. Francolí Gaià

16%

ar i acordar mesures.

sembre 2008 i ha finalitzat el 9 de febrer

C.C. Tordera C.C. Besòs

com a usuaris, bé sigui com a agents soci-

Empreses de serveis i industrials - 92 Pagesia i regants en general - 69

C.C. Rieres meridionals

C.C. Foix

com representants de l’ACA i del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

A través de la modificació dels estatuts de la pròpia Agència Catalana de

C.C. Llobregat – Cardener

grups polítics presents al Parlament, de les

als, econòmics, ambientals, professionals i

46

talunya faran possible la participació dels

com el contacte amb els actors de les

C.C. Garona

llevants de Catalunya, amb presència dels

principals entitats i associacions del país

NOMÈS 4 DE CADA 100 PROPOSTES REBUTJADES

dinàmica participativa generada, així

sures que tenim previstes per a resoldre

1.800 propostes.

3 DE CADA 12 PROPOSTES D’ALTRES ADMINISTRACIONS

Aquests Consells de Conca a tot Ca-

representants de consumidors, d’interesFigura 1

les diverses problemàtiques a partir de la

3 DE CADA 12 PROPOSTES INTERESSANTS PER ESTUDIAR

Per tal de poder mantenir viva la

Amb aquest procés del Debat de l’aigua

reu de tot Catalunya, i amb més de

6 DE CADA 12 PROPOSTES PLANIFICADES I ACCEPTADES

El futur: els consells de conca

Participació ciutadana

El debat de l’aigua

Participació ciutadana

l’Aigua es possibilita la creació dels 13 Consells de Conca que cobriran tot el territori català.

Els Consells de Conca ofereixen un espai dinàmic de participació amb l’objectiu de poder realitzar el seguiment i valoració de les mesures contingudes en el Pla de gestió de l’aigua de Catalu-

Entitats mediambientals i socials - 78

nya, a través de grups de treball que es

Experts i acadèmics - 78

crearan a cadascun d’aquests consells.

47


GLOSSARI 1 m3 1 hm3 ha kWh

1 milió de metres cúbics Hectàrea Kilowatt hora

MW

Megawatt

ACA

Agència Catalana de l’Aigua

ATL CE DMA EDAR PIB PSARU PSCM

48

1.000 litres

Aigües Ter-Llobregat Comunitat Europea Directiva marc de l’aigua Estació depuradora d’aigües residuals Producte interior brut Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes Pla sectorial de cabals de manteniment


Pla de gestió de l'aigua de Catalunya