Issuu on Google+

Sobre

el

control

deis

Una de les investigacions més rfcents al nostre Institut fa referencia a l'a8quisició del control dels esfínters. Malgrat que en francés, com en, moltes altres llengues, s'ernpra el A l'lnstitut Emmi Pikler analitzen les dades que terrne «neteja» per han recollit durant anys de com els infants van indicar el control dels assolint el control deis esfínters. Agrupen diveresfínters; no faren serses tipologíes d'infants. Sempre des del resvir aquesta expressió, I pecte del ritme propi de cada infant, mostren tret qué'¡ no puguem com tots acaben assolint el control deis esfínevitar-ho,, ters abans deis quatre anys. El terrne «neteja» testimonia ~ue fins a l'adJudit Falk i Maria Vincze quisició del control complet, l'irifant és jutjat com a «brut» i que se li perdona provisionalment aquesta imperfecció, aquesta insuficiencia, pero en totes les nostres sor'ietats rnodernes es veuen les dificultats dels adults perqué el nen abandoni aquest cornportament infantil lamentable i es torni «net» com rnés aviat millor. Amb l'evolució técnica de l~ civilització industrialitzada, els detergents :més poderoI sos, les máquines de rentar, els bolquers d'un sol ús, etc., i amb el reconeixernent de disfuncions ulteriors a consequéncia de la impaciencia i dels rnétodes \~oercitius durant l'educació del control dels esfínters, la getp-t s'ha tornat una mica més pacient i indulgent, pero no s'ha

I

I

esfínters canviat en el que és més essencial, Difícilment s'accepta que no és tan sols l'aprenentatge d'un hábit o l'apropiació d'un nou coneixement, sinó el resultar d'un pas important en el desenvolupament mental i social de l'infant, en el qual, per primera vegada, pren la decisió de no deixar lliure cursa la satisfacció de les seves necessitats, sinó que s'encattega de la incornoditat de la tensió per tal d'assimilar la llei dels adults. A la base d'aquesta decisió hi ha el fet que l'infant vol ser com els adults, vol assernblar-s'hi i s'identifica amb les seves normes de conducta. Per aquesta raó ernprén la tasca de no cedir immediatament a les seves necessitats, reté 1'0rina o els excrements, abandona el joc o qualsevol altra activitat i només fa les seves necessitats en ellloc convenient. Pensem que després de tot el que acabem d'exposar sobre la confianca en la capacitar de desenvolupament de cada nen i nena, sobre el respecte de la seva iniciativa i del ritme individual del seu desenvolupament, sostingut per una seguretat afectiva basada en unes relacions estables, contínues i cálides amb un nombre restringir d'adults i en una relació privilegiada amb una persona de referencia, no sorprendrá ningú que, a l'Institut, no hi hagi cap mena


.;,

d'cntrenament ni d'educació especial sobre els esfinters. Creiem que la manera com ho traetem i la nostra atmosfera educativa permeten que l'infant desenvolupi per ell mateix els sentiments d'eficácia i d'autoestima que l'animen no solament per a l'exploració de les seves própies capacitats i les del seu entorn, sinó que el fan capa<;:també de poder, mitjancant la imitació, l'assimilació i la identificació, apropiar-se de les regles del comportament de la societat, el seu sistema de valors, les seves normes, com també el seu sistema de lírnits i prohibicions. L'infant en bona relació amb ell mateix i amb el món dels adults mira d'actuar com els adults i se n'alegra. No necessita que l'entrenin per controlar els esfinters, sinó que l'acompanyin en el camí de l'adquisició quan se sentí prepa-

rat per decidir-se a renunciar a la comoditat que donen els bolquers i la satisfacció immediata de les seves necessitats i manifesti interés identificant-se arnb el món dels adults i el desig d'acceptar un :::omportament més dificil. Necessita que l'acompanyin amb una empatia comprensiva en els seus esforcos, deixant-li la iniciativa d'assurnir la responsabilitat i trobant plaer en el seu: compliment, l'orgull del seu nou coneixement idel seu jo en desenvolupament. La finalitat de la nostra investigació era tenir una imatge del procés mitjaricant l'análisi quantitativa i qualitativa de la documentació de desenvolupament detallada de tots els nens i nenes admesos a l'Institut entre 1962 i 1986, abans dels tres mesos i que hi han estat educats com a mínim fins als dos anys. Hi havia 226 infants en total que responien a les dues condicions. (Les dades de V1.:Ut nens amb discapac.itats mentals profundes van ser tractades per separat.) Com que els nens i nenes surten de l'Institut a edats diferents, el nombre disminuía progressivament en edats successives. De la mostra inicial de 218 nens i nenes, n'hi havia 80 que, als tres anys, encara s'estaven a l'Institut, 23 dels quals s'hi van quedar fins a l'edat de quatre anys o més.

"Els infants arriben a controlar els esfínters sense cap entrenament i sense cap educació especlal.t D'aquesta manera vam tenir la possibilitat de seguir el procés total d'adquisició del control dels esfínters diürn en 101 infants. Les dades analitzades provenen de dues classes de documents individuals escrits sobre cada nen o nena: 1. El quadern de base dut diáriament per les quatre educadores permanents del grup de vuit infants per fer constar per escrit, en cada canvi de servei, les dad es, els fets i les observacionsdel dia sobre cada nen o nena individ ualmen t. 2. El «diari de desenvolupament» on I'ceducadora privilegiada» -aquella d'entre totes quatre que és particularment responsable del benestar i desenvolupament de l'infant- redacta les síntesis mensuals detallades sobre l'estat general de l'infant: desenvolupament, activitats, relacions amb els adults i els companys, manifestacions de plaer, de desplaenca, de pena, basades sobre les pro pies observacions, cornpartides amb les seves col-legues i amb les persones que les acompanyen en aquesta feina. Amb l'ajut d'aquests dos documents, vam establir per a cada infant una fitxa individual amb totes les dades i observacions referents al control dels esfinters, incloent-hi els jocs i


"A I'edat de quatre anys, tots els nens i les nenes ja han desenvolupat el control deis esñnters.J les paraules -constatacions i preguntesde l'infant. Com a rnitjá d'investigació vam introduir la noció «edat d'estudi»: cada tres mesos deterrninávern el nivell de control dels esfínters assolit per cada infant en el seu «dia de naixement trimestral», és a dir, l'edat de dos anys, dos anys i quart, dos anys i mig, dos anys i tres quarts, etc. Vam prendre en consideració els fets ocorreguts en una setrnana i els varn completar amb els precedents. D'aquesta manera, vam poder distingir 20 etapes de base del desenvoluparnent del control dels esfínters. Com que aquestes etapes es poden associar les unes amb les altres, durant el procés dels 218 nens i nenes, en diferents setmanes d'estudi, vam poder ordenar-les en 49 rangs de nivells simples i cornbinats. Tot seguit exposem alguns resultats i conclusions de la investigació. 1. EIs infants arriben a controlar els esfínters sense cap entrenament i sense cap educació especial. Aixo vol dir que l'infant només s'asseu a l' orinal si ho demana a l'educadora o si ell mateix treu l'orinal, i saixeca de 1'orinal quan vol. Al cornencament passa que a vegades l'infant es queda assegut a l'orinal més estona de

la que voldriern i que rnés d'una vega da no hi ha fet res quan s'aixeca. i En aquest cas no se li diu: «Aquest cop no ha anat be», ni se l'anima: «Potser la propera vegada ...», Si ha anat bé, no rep elogis especials, pero, en canvi, s'adona que l'educado . esta contenta. . No hi ha expectatives davaht seu COI <0a ets gran» o «T'~1.asportat bé, ja ho explicar», ni tampoc retrets ¿ compal:. amb altres nens, i no escoltara rnai de, educadora: «Uf, quina pudorl». Fins i tot amb bolquers, l'infant és un l-d; . entre el s seus corripanys. v·¡ b re apreClat " 2. Els infants ass?lcixen

La corba que baixa representa el percentatge d'infants que no han arribar a controlar els esfínters en relació amb la totalitat dels nens i , eqr-t, mentre que la corba l· ercentatge d'infants .ácticament nets. El ~~latde dos anys el "l;a intentar mai fer a '"1stres anys to ts .,:, ,\< reeixits, Fins a

es,~,~j.r··; '.,; :,

~.¡

.~

.

" .

A.eI ,j¡!¡i.&!Jj. " .~ '#I'r,/. ~'l l 'ha: _ú,,.,,ve'stat'Cle quatre a>~lYS, t\Dts"'(!jI,§~ns 1 es

: . ,,~~~~es de~t1tut ja ha~1.~~"(nvoh_1Pa"'~~~conel control dels esfíí '~,: tro 'Id~~ esfínters, lle~a~I\'b" dos dlscapaci"ts

f

r

ter s una mica mes tard que e~ que es preve u me ta~S,~lJlOderatsiilu~~l 11 arribat als quáen general en la civilització industrialitzada. l' tre 3iLly:;> i tres meso.', , Cal no oblidar, pero, que el criteri de control I ir" '. . I dels esfínters no és mantenir secs els bolquersj s:~c~!~riarn,ln't als ··~.r int1nts que han estat" "i o les calces netes, sinó que d nen o la nen~ : e, enyats -~ue fan ~ca a l'orinal general- .~'. adonant-se de la seva necessitat, sigui capa·~.1 ment ..a.bans q"h< p1lli en qué el\control dels 1.' de controlar els esfínters (i ho vulgui) fins q\j\~' excr~p¡.ents pr¿étcleix al de l'oti\í.a-, en le~'i"i trobi el lloc convenient per satisfer les sev~., tres q{l~¡t;}eSparts dels nostres net,h?,),n<3.t;¡\-e~,~. necessitats. . " '''''&lira" pri,pire,~~~liada que fan pipí a l'oeinal pre- ~~. En grafic, adjunt representa ~1nivell de ced1 .~J~fJpdiíQ~a veg~d~ que caca; ~:: trol dels esfínters assolit en les edats, estucliaff' onl~r re~u.~,~~P,1~ri·t~la·""'1"@I1j.l'fl!a1'''HímD\\ es fa \~,

\',~1,.-.

.

-,',

l

VM~V~~,.

.f

cOli

~~\t~

Per tal de facilitar la cOl.npa.raClo del no1ttu:.'.?-ab,a\rs qu~·'Gle-fA:r-hl. reg\ll.Wi1Jlent l~·'.'1ii~ ..n cap f ants que van' asso 1...,. .~, ':,t no .s ,uJ .• l'1'Ii"""';1 b re a b so l ut d'i1l1. Ir e1s ,;~s1l1. lWd,'41 ese%,"';í-0 upat""é ~pn f.o1 dI'e s I

1J1l

1l'~J.\

t:

tints nivells de control, indicat m;..¡~.,.!~ e..!." ,,,.,~,.,, ..,,,.._.)_.t.s"<il'una.,;paner.,.a. i,s~.g .... ~:rY~b~.r~" s que ~.'~, < '. b n'hem 1 b d el 1$\.",1. '1 d l' . '-\ ..,. centatge en re 1acio arn e _nom ,re e neJ¡k ~~'tl')!I. o :, e ot1na,"i;to_é.·", ".'.... '-.f '" nenes de la mostra que vrvien ~ 1Institut ~~,p ~:".: '¡1~:! ¡',,'iil1\'Jl"'·1·..·~.' aquesta mateixa"edat. En aquest grafic es ~~t 4:':flP'aSG,1~d am~ l'opini~;,general, les ne11~~conobservar que una corba baixa 1 una altra R~a ¡,trllen .for9aJj~esAaVJat'que els nens. Pellfque fa _ ~"!¡f. 1\" , ¡,t , ., de manera abrupta una micaabans del;.4~os '"alsf-m{ants de la riostra mostra, pero, rfme~J}J,¡¡¡;,,\':@ anys i mig. . ~;;",®: '. ha. ).l~,.,lleugera diferencia d'un rnds entre,,)I¡¡~I:-'~, ~ 4.'\: ..",.,j. ·1jl.r \ii" ~ . . "'., ""'0',,:, ~ ,ll. ~~ ,:U6 •...;

'" .~. ,1 !r",

,

"',;~

~~'

¡. ¡

.

.'~,


nenes i nens respecte a l'edat d'adquisició del control dels esfínters. El primer ús de l'orinal, el moment de les primeres vegades en que l'infant fa pipí o caca a I'orinal, el mornent en que es fa servir regular-

ment, tot aixó pot variar individualment, les interrupcions poden ser més o menys perllongades -poden anar des d'alglWs dies fins a un any sencer. No és, dones, sorprenent que en certs moments, en les edats estudiades, puguem

Gráfic, Nivell de control diürn dels esfínters assolit pels infants en edats (percentatge en relació amb els infants de la mateixa edat)

notar la diversitat de variacions segons les etapes en qué es trobaven els infants. Per exemple, a l'edat de dos anys els 218 nens i nenes representen un total de 16 variants; a l'edat de dos anys i mig els 161 infants es traben repartits en 31 nivells diferents, i després dels dos anys i mig el nombre de nivells disminueix pragressivament.

100

5. Pel qLlefa a la durada del procés, hi ha grans diferencies. Segons la durada, des del primer intent reeixit fins a l'adquisició del control complet diürn, distingim quatre grups. El procés dura:

90 HO

J

\.

-

• -.Encara rinal.

da a I'orinal, pero pipí encara no, Com a mínim ha fet pipí i caca una vegada a l'orinal. Fa pipí i caca a I'orinal amb regularitat. '

\

I

no ha fet pipí ni caca a 1'0-

- - _. Com a mínim ha fet pipí una vegada a l'orinal, pero caca encara no . ............................. :. Com a mínim ha fet caca una vega-

\.

SOl

• -

- - - --

\.

601

40

-

Controla totalment ment.

30

o quasi total-

a) Menys de tres mesos (de mitjana, dos mes os en ellO % dels infants) . b) Entre tres i sis mesos (de mitjana, cinc mesos en poc rnés del 25 % dels nens i nenes) . e) Entre sis i dotze mesos (de rnitjana, nou mesos i mig en un terc dels infants). el) Més d'un any (de mitjana, setze mesos en poe menys d'un 25 % dels nens i nenes). I-Ii ha un fenomen que sembla forca important a l'hora d'explicar aquestes diferencies i

20 10

anys setmanes

2'1<

2"!

(104)

(117)

(1]0)

218

191

150

2

2-'''

3

(143) (156) IIR 80

3'"

]"!

}V'

4

(169) (182) (195) (208) 64 45 34 23

'4,'" 23

"I:adquisició del control és precedida per la utilització de la primera persona del singular deis verbs i deis -ío» en el llenguatge parlat.I


"I:adquisició del control deis esfínters no és independent del conjunt d'atencions dispensades i de l'educació.I que anomenem el «xoc de la primera caca». Per aquest terme entenem l'experiéncia en que la primera vegada de fer caca a 1'orinal és seguida d'un lapse més o menys prolongat abans de fer caca per segona vegada o de fer-ho regularment. La diferencia entre els grups pot ser deguda, sobretot, a la diferencia de durada d'aquest «xoc de la primera caca»: • En el primer grup els infants passen, de mitjana, dues setmanes amb prou feines entre la primera vegada que fan caca a 1'0final i fer-ho regularment (una setmana entre la primera vegada i la segona de fer caca a l'orinal). • En el segon grup passen unes sis setmanes de mitjana entre la primera vegada que fan caca a l'orinal i fer-ho amb regularitat (dues setmanes entre la primera vegada i la segona). • En el tercer grup passen unes quinze setmanes entre la primera vegada que fan caca a l'orinal i fer-ho regularment (cinc setmanes de mitjana entre la primera vegada i la segona). _ • En el quart grup passen unes vint setmanes de mitjana entre la primera vegada que fan caca a l'orinal i fer-ho amb regularitat (set setmanes entre la primera vegada i la segona).

El primer grup és format per infants equilibrats, harmoniosos, que no han mostrat dificultats importants alllarg del ~eu desenvolupament (els nens i nenes anornenats «fácils»). En el quart grup, més de la meitat dels infants han presentat diferents dificultats i s'hi troben els que han tingut un desenvolupament forca més lent i menys harmoniós (els nens i nenes anomenats «difícils»). . En el segon i el tercer grups hi trobern els infants que formen les «transicions», La diferencia pot trobar-se, dones, en l'equilibri, en la coritinuitat del desenvolupament dels infants, en la plasticitat del seu sistema nerviós i en l'harmonia del seu carácter en general. Contráriament, l'elet1.1.entcomú en els quatre grups és que en tots els ncns i les nenes, sense excepció, l'adquisició del control és precedida per la utilització de la primera persona del singular dels -yerbs i del «jo» en elllenguatge parlat. , No és solament aguest fenornen, sinó altres observacions respecte a les manifestacions dels infants (els seus jocs, les seves paraules, les seves fantasies i preguntes) les que testimonien que, per a l'adquisició del control dels esfínters, cal una mena de consciencia d'un mateix. Les experiencies de la investigació semblen confirmar la hipótesi que el veritable control voluntari dels esfinters no és simplernent el resultat de la rnaduració neurornuscular ni de l'aprenentatge d'un hábit, sinó que depén del )0 de l'infant. 'f!o Pensem que la possibilitat d'establir una autoregulació sense la intervenció de l'adult en el ritme de l'adquisició del control dels

esfínters preserva el nen o nena de trastorns considerables. Per acabar, volem dir encara que l'adquisició del control dels esfínters no és independent del conjunt d'atencions dispensades i de l' educació. Amb aquest sistema de no-intervenció, 1'infant arriba a un control autónorn quan el conjunt de l'educació es desenvolupa en un ambient caracteritzat per la seguretat d'una estimació profunda i estable i per l'interes del qual és objecte l'infant, pel valor afectiu del sentiment de competencia sorgit tant de la propia eficacia en les relacions amb l'adult com de l'eficácia en alló que ernpren durant l'activitat autónoma, com també per l'atenció que hom li presta, en prendre en consideració les seves iniciatives, desigs, eleccions i per la comprensió envers les seves dificultats. Si l'infant no experimenta una segmetat afectiva basada en una relació privilegiada i no és acceptat sense cap condició previa per poder viure com a bona la propia persona; si no pot decidir per ell mateix la quantitat de menjar que vol, triar les joguines i la manera de jugar-hi; si no ha dut a terme un gran nombre d'experiéncies en la decisió autónoma i en l'exercici de la seva voluntat, en aquest cas dificilment s'encarrcgará de prendre la decisió (i de dur-la a bon terrne) necessária per a l'adquisició del control dels esfínters. • Judit Falle és metgessa pediatra, exdirectora i actualment assessora de l'Institut Emmi Pikler de Budapest. Maria Vincze és metgessa pediatra de l'equip de l'Institut Emmi Piklcr,


Sobre el control d'esf%cdnters