Page 1

M USEU D EU

Guia del visitant


QUÈ ÉS LA FUNDACIÓ DEU FONT? El Sr. Antoni Deu Font, que fou durant molts anys notari del Vendrell i un apassionat col·leccionista d’obres d’art, fa molt de temps va manifestar la seva voluntat de fer donació de la totalitat de les seves col·leccions a la vila del Vendrell. Aquest oferiment fou acceptat per l’Ajuntament l’any 1987 amb el compromís de construir un museu per exposar-hi el conjunt d’obres d’art que formaven el seu llegat i, per tal de gestionar en el futur aquest nou patrimoni que passava a ser de titularitat pública, va constituir-se

la

FUNDACIÓ PÚBLICA MUNICIPAL que porta el seu nom.


EL CONTINGUT DE LA DONACIÓ El conjunt i diversitat d’obres d’art que ha anat recollint el senyor Antoni Deu al llarg de la seva vida formen una unitat indestriable amb la sensibilitat i l’afany íntim que caracteritzen tot col·leccionista. El seu criteri personal particularitza tot el llegat, on no pot buscar-se ni una unitat temàtica ni tampoc cronològica, ja que es defineix per la seva diversitat, tot

entroncant

col·leccionistes

amb catalans

la

tradició com

dels

Victor

grans

Balaguer,

Eduard Toda o el mateix Frederic Marés. De les talles religioses a l’escultura actual, de la pintura i el dibuix a la col·lecció de catifes orientals, de les bacines i morters al conjunt de mobles d’època, o del vidre modernista a la ceràmica contemporània formen un conjunt que, malgrat les dificultats que representa la seva instal·lació museística, s’ha

no

volgut

trencar a fi que el visitant pugui entendre l’anhel i els sentiments del col·leccionista.


L’EDIFICI L’edifici que acull el Museu està situat al bell mig de la població i en un dels seus centres neuràlgics –la Plaça Nova- , al costat d’altres de singular importància per a la vila del Vendrell, com són la casa nadiua de Pau Casals i la casa Pairal d’Àngel Guimerà, ambdós de propietat pública i destinats a activitats vinculades amb el món de la cultura. El Museu Deu s’ubica a l’antiga casa senyorívola de la família

Palau

Rabassó,

una

de

les

típiques

construccions del segle passat. La seva façana – degudament restaurada- i el templet que corona l’edifici

–element

simbòlic que identifica el logotip del Museu- s’han mantingut en el seu estat original.

També

s’ha

conservat i adaptat l’antic jardí de la part posterior de la casa que, convertit en un espai molt acollidor, s’intercala en l’itinerari de la visita al Museu com un element de relaxació i gaudiment de la natura.


Per altra banda, tots els elements interiors són de nova construcció i hi destaca l’espai vestibular, on una escala de grans dimensions comunica les dues plantes superiors amb la planta baixa i el soterrani, i marca la separació entre l’antiga façana de l’edifici i la construcció nova. La zona d’exposició del Museu està dividida en quatre plantes, les quals determinen els espais on s’han ubicat les diferents col·leccions d’exposició permanent que formen el contingut principal del Museu. Part de la sala soterrani s’ha destinat a acollir exposicions temporals, mentre que al jardí es realitzen diverses activitats lúdiques.


LA COL.LECCIÓ DE PINTURA El fons del museu gaudeix d’una important col·lecció de pintura formada per més de cent-cinquanta olis. S’hi poden veure tot un seguit de diferents corrents artístics,

entre

els

quals

destaquen

autors

representatius de l’art català. La tendència lluminista apareix de la mà de Tomàs Moragas, Fontdevila o Ramón Martí Alsina.

Mas i


El corrent impressionista està representat amb l’obra d’Eliseu Meifrèn i amb l’individualista Francesc Gimeno, per culminar amb la magnífica obra de Joaquim Mir El Torrent de Pareis.


També

admirarem

l’art

modernista

amb

la

representació de Ramon Casas i el noucentisme reflectit en les figures de Joaquim Sunyer.


Amb l’importatn focus artìstic que fou l’Escola d’Olot trobarem paisatges d’Iu Pascual, un dels seus fundadors, Melcior Domenge o Enric Galvey.


La

mostra

però,

continua

per

tendències

constructivistes –amb paisatges de Miquel Villà-, i també postimpressionistes amb l’obra de Francesc Todó o la particular pintura de Grau Sala.


Els figurativistes –amb les visions ben peculiars de Josep Roca Sastre- o els fauvistes .amb la mostra del vigatà

Josep

Mompou-

i

expressionistes

representades per Julià Grau Santos tanquen aquest breu recorregut.


LA COL.LECCIÓ D’ESCULTURA. La mostra d’escultura que acull el Museu és rica i variada . Hi són representats escultors tan consagrats en el noucentisme com Josep Clarà o Arístides Maillol de qui disposem d’una de les poques obres d’aquest autor a Catalunya.


L’escultura pròpia del modernisme hi es present amb autors tan destacats com Enric Clarassó i Josep Llimona


També ens podem trobar amb l’obra de Josep Granyer amb el seu peculiar Bestiari, Apel.les Fenosa amb les seves figures femenines inspirades en el món vegetal i Manolo Hugué amb les característiques “manolas” o els “toreros” .


També s’hi poden contemplar obres d’altres autors prou significatius com Enric Monjo, el noucentista Joan Rebull per acabar admirant l’indigenisme mexicà impregnat en l’escultura de Josep Cañas.


DIBUIXOS I AQUAREL.LES Uns tres-cents cinquanta dibuixos i aquarel·les formen el fons del Museu, encara que principalment els que podem admirar son els de tendència surrealista de Ramon Calsina o els satírics de Josep Aragay.


Entre els aquarel·listes més destacats a Catalunya cal tenir en conte els paisatges de to suau de Frederic Lloveras o els de traç més aspre i marcat com son les del figurativista Ceferí Olivé.


Cal destacar en menció a part la important mostra de dibuixos de Ricard Canals, d’una marcada línia impressionista. On les formes creen suggerents esbossos.


VIDRE DE NANCY I VIDRE BUFAT CATALÀ Aquesta col·lecció tan peculiar està formada per les obres d’Emile Gallè i els germans Daum, artistes singulars que representen les tendències de l’Art Nouveau i de l’escola francesa de Nancy. Llums i gerros amb motius naturals i paisatgístics es poden observar en aquesta mostra, on el vidre treballat amb barreges químiques i àcides es transforma en modelatges d’una subtilesa extraordinària.


El joc de transparències entre la llum i la forma és palès també en els objectes de vidre bufat català. Les diferents peces del segle XVIII formen un conjunt de vidre filigranat. Ampolles, porrons, càntirs i almorratxes estableixen tot un seguit de filigranes de lacticini i d’incrustacions acolorides on els reflexos creen les formes.


LA CERÀMICA Al Museu es pot contemplar l’espectacular lluminositat de la ceràmica de reflexos metàl·lics produïda pels germans Serra i passar sense solució de continuïtat a l’austeritat de les formes dels gresos de Llorens Artigas o les rebuscades d’Antoni Cumella, que completa la trilogia dels grans ceramistes contemporanis catalans.


LA COL.LECCIÓ D’IVORI El treball minuciós i delicat es pot observar en les talles i els relleus d’ivori. Alguns relleus, rèpliques d’obres de Rubens on es representen escenes al·legòriques de la vida de Maria de Médici, plasmen una delicada execució on les formes i els volums desenvolupen un paper cabdal. Les talles, de procedència oriental, són de l’època Meiji al Japó.


LA COL.LECCIÓ DE CATIFES Un bon nombre de catifes orientals guarneix el terra del Museu. De manufactures diferents Hereke, Ghom, Kashan … -, aquestes catifes de procedència persa o turca ofereixen al visitant una policromia i una temàtica molt variades. Hi ha catifes d’oració i n’hi ha d’ornamentació, en què les representacions animals, humanes, florals i geomètriques creen un conjunt vistós i elegant teixit amb fils de seda i or.


ART RELIGIÓS: BACINES, TALLES I ORFEBRERIA Més de cent peces formen la col·lecció de bacines o plats petitoris que eren usats per demanar almoina. La vistositat d’aquestes peces no impedeix gaudir d’un ampli recorregut iconogràfic. Temes i noms tan coneguts com el pecat original, la Immaculada, Sant Jordi, Sant Cristòfol, cérvols, àngels … decoren la base d’aquests plats d’estil renaixentista.


Gairebé es pot fer un ampli recorregut per la història de l’art religiós tot observant les talles del Museu. Del Crist Crucificat romànic a les escultures barroques de sants i màrtirs prou coneguts per la iconografia cristiana, passant per les Sedes Sapientiae gòtiques o les petites malines, formen un conjunt ampli de representacions,


La col·lecció es majoritàriament d’escola castellana. Així per exemple, destaca una Flagel·lació atribuïda a Alonso Berruguete o un Sant Sebastià amb les característiques pròpies d’Alejo de Vahía.


També cal anomenar obres alemanyes com ara La Dormició de la Verge del taller de Veit Stoss o el relleu de L’Anunciació de Tilman Riemenshneider.


Cal fer referència també a la col·lecció d’orfebreria religiosa formada per diferents objectes d’ús litúrgic: píxides, navetes, calzes …, elements d’argent d’elegant manufactura entre les quals destaquen les creus processionals.


LA CASA DEL COL.LECCIONISTA. El Museu acull dos espais saturats d’obra on és difícil dirigir la vista a un element determinat. L’objectiu d’aquest muntatge no és altre que el d’apropar el visitant a la manera de viure entre l’obra d’art i el col·leccionista. Es reprodueixen en aquests espais l’habitació i el despatx de l’antic habitatge del donant, el senyor Deu.


Guia en catala  

Guia en català del Museu Deu

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you