Issuu on Google+

FRESC O CADUCAT?

ÍNDEX

Índex 1. INTRODUCCIÓ  

3

2. EL  FRESC  

4

2.1. Tècnica  

4

2.2. Eiens  per  preparar  el  mur  

9

2.2.1. Paleta  o  Paletí,  per  barrejar  i  aplicar  l’argamassa  al  mur  

9

2.2.2. Plana  

9

2.2.3. Remolinador  (talotxa)  

10

2.2.4. Paleta  per  emblanquinar  

10

2.2.5. Punxó  

11

2.2.6. Pinzell  rodo,  Pinzell  pla  i  Pinzell  de  llengua  de  gat  

11

2.2.7. Bidó  

12

2.2.8. Batidor  o  ferro  per  remenar  la  massa  

12

2.2.9. Caldereta  italiana  

13

2.2.10.Galledes  de  goma  o  Gavetes  

13

2.2.11. Tamisos  

14

2.2.12.Envasos  per  barrejar  els  pigments  

14

2.3. Materials  

15

2.3.1. Mur  o  paret  

15

2.3.2. Calç  

15

2.3.3. Sorra  

17

2.3.4. Aigua  

17

2.4. Els  pigments  

18

2.4.1. Blancs  

20

2.4.2. Grocs  

21

2.4.3. Ocres  

22 1


FRESC O CADUCAT?

ÍNDEX

2.4.4. Vermells  

23

2.4.5. Bruns  i  terres  

24

2.4.6. Violeta  

26

2.4.7. Blaus  

26

2.4.8. Verds  

29

2.4.9. Negres  

30

3. RESTAURACIÓ  DELS  FRESCOS  

32

4. HISTÒRIA  

36

5. PROJECTE  

46

5.1. Escola  d’Art  d’Olot  amb  Vico  Calabró  

46

5.2. Itàlia  -­‐  Facen  

51

5.3. Itàlia  -­‐  Treglio  

58

6. FRESC  FINAL  

63

6.1. Fresc  al  mur  –  Projecte  

63

6.2. Fresc  final  sobre  fusta  

64

7. AGRAÏMENTS  

72

8. CONCLUSIÓ  

73

9. BIBLIOGRAFIA  

74

9.1. Bibliografia  

74

9.2. Webgrafia  

74

2


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

I.INTRODUCCIÓ Després   de  plantejar-­‐me   diferents  opcions   com   a  projecte   final,   (una   interpretació   pictòrica   de   l’obra  d’Ingmar  Bergman,  la   ilustració  d’un  llibre...),  finalment  m’he  decidit  per  una  pintura   al  mur,   ja  que  el  curs  passat   2011-­‐12   vam   tenir   la   possibilitat   d’aprendre  de  la   mà  d’un   gran   mestre,  en   Vico   Calabró,  els  secrets   de   la  pintura  al  fresc.  Em  vaig  interessar   de   seguida   per   aquesta  tècnica,  i   vaig   decidir  ampliar  els   meus  coneixements  en  diversos  cursos  a  Itàlia,  país  per   excel·∙lència  de  la   pintura  al  fresc.   Encara  que   amb  el  dibuix,  els   acrílics   i   les  aquarel·∙les  són  els  estils  a  on  m’hi  sento  més  còmode,   m’interessa  explorar  totes  les  variants  pictòriques  i    aquesta  tècnica  és  nova  per  a  mi.   Amb   la   pintura   al   fresc   es   canvia   el   plantejament   de   l’obra   pictòrica:   a   diferència   de   les   altres   tècniques   pictòriques  on   depens   bàsicament  del  pigment  (color),   en  aquesta  és  el  suport,  el  mur,   tal   i   com   deia   en   Vico   “el   muro   manda”,   i   he   de   dir   que   és   veritat,   i   com   més   en   faig   més   ho   entenc.   Una   altra   cosa   que   em   va   atraure   va   ser   la   integració   directe   del   fresc   en   l’arquitectura,   i   òbviament   la   seva   antiguitat,   ja   que   és   una   de   les   tècniques   occidentals   més   antigues,   i   que   resisteixen  millor  el  pas  del  temps,  sempre  que  estigui  fet  com  cal. Per   últim  faré  un   incís,  en  el  perquè  del  títol   del  projecte.  “Fresc   o  Caducat”  és  el  nom  que  he  triat.   A   diferència   d’altres,   aquesta   vegada   posar   el   títol   em   va   costar   una   mica   més.   Una   de   les   principals  causes  va  ser  pensar  en  com  fer  la   portada,   i  triar  el  títol  a  la   vegada.  No   veia   gaire  futur   entre  la  calç  i  el  paper,  per  fer  la  portada.   Un   dia,   pensant  noms,  em  va  venir  al   cap   la  frase:  “fresc   o   caducat”,  i   tot  i  que  en  primer     moment   em   va   semblar   poc   apropiat,   amb   el   pas   dels   dies   vaig   anar   veient   que   no   era   una   idea   tant   esbojarrada.   La   seva   ironia   crítica   i   sinceritat,   em   van   agradar.   Una   frase   comuna   en   l’àmbit   alimentari,  portada   al   art  i   aplicada  al  fresc.   Quina  és  la   seva  situació   actual?  Té  futur?   Aquestes   són   les  primeres  relacions   que  em  van  venir  al  cap.   La  majestuosa  tècnica  de  grans  imperis,  com   els  Grecs  o  Romans,  aplicada  mentre  el  seu  suport   és  tendre   i  humit,  avui  en  dia  és  obsoleta  per  el   ritme  frenètic  de  la  societat,  sempre  amb  presses  i   estrés.  Per  tant,  el  que  pregunto  amb   el  títol  és   si  aquesta  tècnica,  que  per  desgracia  està  en  decadència,  sucumbirà   finalment,  o   com  va  fer   en  el   seu  dia  (al  Renaixement)  tornarà  a  l’èlit  de  les  tècniques  pictòriques.

3


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.EL  FRESC 9.3. Tècnica Les  tècniques  pictòriques  és  classifiquen   d'acord   a  com  es  dilueixen  i  fixen   els   pigments  sobre  el   suport  a   pintar.  En   general,   si  els  pigments  no  són  solubles  a  l’aglutinant  romanen  dispersos  en  ell.   Si  l'artista  pensa  en  la  perdurabilitat   de   la  seva  obra,  ha  de   conèixer  les   tècniques  a  emprar.   I  la  del   fresc  és  una  de  les  més  resistents  al  pas  del  temps.

Graffiti,  tècnica  mural.

Aquarel·∙la,  de  Turner.

4


FRESC O CADUCAT?

Principalment  podem  dividir  les  tècniques  en  quatre  grups: Tècniques  aquoses:   • Tremp  de  goma  (goma  aràbiga) • Tremp  de  cola  (cola  de  conill) • Tremp  d’ou  (rovell  d’ou  més  oli  de  llinosa) • Tremp  de  caseïna  (llet  desnatada) • Tremp  polímer  (làtex)

Tècniques  Seques: • Pastel  (goma  de  tragacant)

5

EL FRESC


FRESC O CADUCAT?

Tècniques  grasses: • Oli  (oli  de  llinosa) • Pintura  encàustica  (cera)

Tècniques  murals:   • Pintura  al  fresc  (calç  fresca  i  sorra) • L’Estuc  (calç  fresca  i  sorra) • Esgrafiat  (calç  fresca  i  sorra)

6

EL FRESC


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

La   tècnica   de   la   pintura   al   fresc   és   el   procediment   pictòric   mural   per   excel·∙lència.  Tot   i   ser   un   procediment   tan   antic,   continua   essent   vigent   i  insubstituïble,   però   per   desgràcia   cada   vegada   més  abandonada  pels  pintors  actuals,  ja  que  no  consta  només  de  pintar.       La  tècnica  al  fresc   és  la  més  coneguda  de  totes  les  pintures  murals.  També   se  la  coneix   pel  nom   del    “buon  fresco”,  per  diferenciar-­‐la  de  la  tècnica  seca  i  d’altres  variants  mixtes.   El  primer   que   ens  cal  és  tenir  una  paret  o   mur  que  reuneixi  unes  condicions   especials,   no  ha  de   contenir   ciment,  ni  guixos,   ni   cap   tipus   d’arrebossat   vell,   no   pot   haver-­‐hi   cap   humitat  interna,   i   sobretot  ha  de  ser  molt  absorbent. Una  vegada  tenim  la  paret   adequada  s’hi  apliquen  una  sèrie  d’arrebossats  (depenent  del  tipus),  si   és  un   mur   nou   s’hi   fan   generalment     dues  capes  (remolinat   i  allisat).   El   remolinat   és  la   primera   capa  o  capa  interna,  i  l’allisat  és  normalment  la  capa  externa  i  per  tant  l’última  capa. Totes   les  capes  es  fan   amb  un  morter  de   calç  i  sorra.  La  primera   amb  parts  iguals  de  calç  i  sorra   grossa   d’1  o  ½  cm  de  gruix.  La  funció   d’aquesta  capa  és  la  de  començar  a  preparar   la  superfície  per   la   pintura  i   allisar   el   mur   per  igualar   les   possibles  irregularitats,   i  ha  de   ser   força   texturada  per   facilitar  l’imprimació   de  la  següent  capa.  La  segona  capa  s’aplica  al  cap  d’un  o  dos   dies   amb   calç  i   sorra  fina  proporció  3:1  ,  d’uns  1cm  de  gruix.  De  vegades  es  fa  una  última  capa  de  calç  sola  (lliscat).   El   pas   següent   és  el   calc   del  dibuix   amb   el  model  que  haurem  dibuixat   prèviament,   pressionant   amb   el   mànec   d’un   pinzell  o   un   palet,   o   a   través   de   l’estergit.  Aquest   pas   s’anomena  sinòpia,   i   només  s’utilitza  en  frescos  de  més  d’una  jornada. Abans   de   començar   a   pintar   hem   de   tenir   en   compte   que   si   la   superfície   és   molt   gran,   caldrà   treballar   per   jornades.   La   jornada   és   un   mètode   de   treball   que   s’utilitza   quan   el   mur   té   unes   dimensions  considerables.  Això  és  degut  a   que  el  fresc   sempre  s’ha  de  pintar  amb   l’allisat   tendre,   doncs  dividirem   un   fresc  en   capes  per  poder-­‐lo  pintar  amb  bones  condicions.  Sempre  es  busca  que   les   jornades   divideixin   el   fresc   per   parts   horitzontals   i   amb   pocs   detalls,   doncs   com   menys   s’intueixin  les  unions  de  les  jornades,  més  ben  fet  voldrà  dir  que  està  l’allisat. Es   dividirà  el  dibuix   en   funció   de   les  seves   característiques  i   només   s’aplicarà  la  capa  d’allisat  (la   segona)   del   que   es  pensa  pintar  aquell   dia,   perquè   la  resta   no   s’assequi.   Els  pigments   només   es   treballaran  amb  aigua  (o  aigua  amb   calç),  i   s’apliquen   amb   pinzells  suaus  o  esponges  per  no   rascar   la   superfície   de   calç   fresca.  Com   que   es   treballa   amb   tanta   aigua,   es   poden   superposar   tons   i   aconseguir  transparències  i  diferents  textures.  El  segon  dia  es  tornarà  a  arrebossar  un  altre  tros  en   la   segona   jornada.   Hem   d’entendre   que   el   número   de   jornades   es   veuran   definides   per   la   complexitat   i   format   del   mur   i  es   començarà   a   pintar,   remullant   una   mica   els   llocs   de  contacte   amb  els  colors  del  dia  anterior  per  ajustar  les  dues  pintades.

7


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

El  fresc  s’ha  de   deixar  assecar  lentament  perquè   la  pintura  quedi  ben  fixada.  Cal   tenir  en   compte   que,  com  a  norma  general,  tots  els   colors  s’aclareixen   en  assecar-­‐se  i  només  assoleixen  la  tonalitat   definitiva   a   les   tres   setmanes.   És  adequat   anar-­‐lo   mullant   alguns  dies  per   enderrerir-­‐lo.   Durant   aquest   procés   d’assecada,   l’aigua   del   fresc   pot   trigar   unes   sis   setmanes   en   assecar-­‐se   (durant   aquest   període  encara  es  pot   retocar  una  mica).  Per  considerar  que  està   sec  del  tot  cal  esperar  uns   sis  mesos.

8


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.1. Eiens per preparar el mur II.1.1. Paleta o Paletí, per barrejar i aplicar l’argamassa al mur Una  paleta  o  paleta  d'obrar  és  una  eina  usada   en  la  construcció  formada  per  una  làmina  metàl·∙lica   de   forma   triangular   subjectada   per   un   mànec   de   fusta   que   s'utilitza   per   aplicar   i   manejar   el  morter  i  la  argamassa.  Si  és  petita  es  sol  denominar  paletí  .   La  làmina   sol   ser  d'acer  laminat  en   fred  i   amb  diversos  tractaments   per  proporcionar  durabilitat  i   resistència.  La  forma  de  la  làmina  metàl·∙lica  és  bàsicament  triangular  però   pot  tenir   algun   contorn   arrodonit  en  comptes  d'acabar  en   punta  i  en   alguns   casos  amb  el  vèrtex  de  triangle  tallat  pel  que   la  seva  forma  és  un  trapezi  isòsceles.

II.1.2. Plana La  plana  és   una   eina   usada  en   la  construcció,  formada  per  una   superfície  plana  llisa  (metàl·∙lica  o   de   fusta)   subjectada   per   una   nansa.   Segons   la  forma   de   la   superfície   plana   n'hi   ha  de   diversos   tipus:  dentada,  rodona... S'utilitza   pels   treballs   d'enguixat,   de   lliscat   i   d'arrebossat,   estenent   el   material   sobre   les   superfícies   a   cobrir,   allisant   i   comprimint   la   massa   amb �� la   vora   de   l'eina.   Amb   la   plana   s'estén   la   calç   i  el   guix   amb   facilitat  i   lleugeresa  i  serveix   especialment   per   als   enguixats  i   lliscats.   Per   a   l'arrebossat   es   fa  servir   una   plana   de   fusta,   fregant   en   sentit   circular   fins   que   el  ciment  barrejat   amb  sorra  quedi  ben  uniforme  sobre  la  superfície  a  recobrir.

9


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.1.3. Remolinador (talotxa) És   una   eina   que   consisteix   en   una   peça   rectangular   principalment   de   poliestirè,   proveïda   d'un   agafador  en   una  de  les  seves  cares,   emprada   per   a  escampar   i  allisar   l'arrebossat.  La  seva   mida   dependrà  de  la  grandària  del  mur.

II.1.4. Paleta per emblanquinar Són  principalment   metàl·∙liques,  i  és   específica  per   la  calç.  La  cara  que  entra  amb   contacte   amb  el   mur  ha  de   ser  completament   llisa  i  estar  sempre   neta.   És   important  que   estigui  seca,   ja  que   pot   rovellar-­‐se  i   això   afectaria   a   la  paret   tant   per   la   rugositat,   com   per   la  tonalitat,   doncs  la   podria   tacar  de  rovell.  

10


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.1.5. Punxó És  un  instrument  d'acer  d'alta   duresa,  de   forma  cilíndrica  o  prismàtica,  que   en  l'extrem  o  boca  hi   té   una   figura   en   relleu,   la   qual,   clavada   a   pressió   o   percussió,   queda   impresa   a   l'encuny   de   monedes,  medalles,  botons  o  d'altres  peces  semblants.  

II.1.6. Pinzell rodo, Pinzell pla i Pinzell de llengua de gat   Els   de   fibra   sintètica   són   la   millor   opció   per   la   seva   economia,   ja   que   la   calç   és   càustica   i   els   espatlla  ràpidament. També  s’usen  per  humitejar  els  suports  i  dosificar  la  humitat  de  l’argamassa. Cada  tipus  pinzell  té  unes  característiques   concretes.   Si  hagués  d’aconsellar  personalment,  triaria   pinzells  sintètics  rodons,  pel   seu  preu,  perquè  tenen   el  pèl  suau,   a  diferència   dels   de  porc  amb  un   preu  semblant,  i  així  ens  assegurem   de   no   arrossegar  l’allisat.  I  els  rodons,  ja  que  la  seva  forma  ens   permet  detalls  més  precisos  i  més  emmagatzematge  de  pintura  en  el  pèl  del  pinzell.

11


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.1.7. Bidó És   un   recipient   hermètic   utilitzat   per   a   contenir,   transportar   i   emmagatzemar   líquids   o   altres   substàncies.  

II.1.8. Batidor o ferro per remenar la massa Hi   ha   diferents   tipus   de   batidors,   des   dels   de   cuina   fins   els   de   ciment   o   calç,   i   serveixen   per   barrejar  diferents  substàncies.

12


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.1.9. Caldereta italiana Recipient  de  goma,  amb  una  nansa  de  ferro.

II.1.10. Galledes de goma o Gavetes És  un  recipient  on   es  pasta  i  guarda  momentàniament  una  massa   de   ciment   ,  guix  o  calç  per  fer-­‐la   servir  més  endavant,  tant  en  construció  per  una  nansa.

13


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.1.11. Tamisos Poden  ser  quadrats   o  circulars,  amb   marc   de  fusta  o  metall,  de  diferents   mesures  i  fet  amb  malla   de  diverses  mides.  S’utilitza  per  colar   les  pols  o   líquids,  per  netejar  i  separar  els  grumolls   o  cossos   estranys   que   puguin   existir   i   també   per   ajudar   a   combinar   els   diferents   productes   que   es   barregen.  Existeixen  molts  tipus  de  tamisos,  els  quatre  més  comuns  són:  circular,  embut,  rotatori  i   vibratori.

II.1.12. Envasos per barrejar els pigments Es  pot  dir  que  per  barrejar  pigments  podem  utilitzar   dos  tipus   principals  d’envasos,   els  hermètics   o   els  no   hermètics.   Per  pintar  al  fresc   no  calen  els  hermètics  o  coberts  doncs     l’aglutinant  és  la  calç,   i  com  ja   sabem,  només   l’aglutinant  modifica  el  pigment,   i  el  pot  fer  inservible  un   cop  sec.  Per  tant,   per   recuperar  el  pigment  original  només  hem   d’esperar  l’evaporació   de   l’aigua  (si  a   l’envàs  hi  entra   calç  després  sí  que  es  deteriorarà  el  pigment  i  amb  el  temps  farà  olor).   Probablement  els  millors  pel  fresc  seran  els  gots  de  plàstic  transparents,  ja  que  ens  deixaran  veure   millor  el  color  del  contingut  i  si  l’aigua  s’ha  barrejat  completament  amb  el  pigment.

14


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.2. Materials II.2.1. Mur o paret La   pintura  al  fresc  és  una  tècnica   pictòrica  on   el  suport   és  un  mur  o  paret  que  ha  de  ser  de  pedra  o   obra   massissa   i   ha   d’estar   lliure   d’humitats   internes   per   capil·∙laritat   i   de   salnitres,   així   com   de   ferros  (claus)  o   fustes   ni  restes  d’estucats  o   ciments  .Si  no   es   donen  totes  aquestes  condicions  ,  i   ha   el  recurs   de   construir  un  envà   davant   del  mur   a  pocs   centímetres,   deixant   una  cambra  d’aire   entremig  amb   sortida  de  l’aire,  i   a  ésser  possible  amb   una   lleugera   inclinació  cap   al  davant     per  la   part   de   dalt,   evitant   així  que   la  pols   es  posi   damunt  de   la  pintura,guanyant   visibilitat   al   mateix   temps,  i  a  on  s’hi  aplica  un  morter  fet  de  sorra  i  calç.   Aquest   morter   de   calç   s’utilitza   per   l’esquerdejat   i   arremolinat   de   fons.   El   ciment   no   és   aconsellable  perquè  aporta  sals  al  mur  i  redueix  el  poder  absorbent. La  base  per  treballar  al  fresc  és  el  morter  de  calç  i  sorra.

II.2.2. Calç La   calç   és   el   carbonat   càlcic   procedent   de   les   roques  calcàries   ,   sotmeses  a   més   de   1000ºC   en   forns   de   llenya,   on   s’allibera   de   l’àcid   carbònic   per   convertir-­‐se   en   òxid   càlcic,   és   a   dir   calç.   D’aquest   procés   s’   anomena   “calcinació”.   Aquest   òxid   càlcic   és   el   que   anomenem”   calç   viva”   i   s’apaga  posant-­‐la  en  unes  basses  amb  aigua  on  bull  a  300ºC  fins  que  ha  absorbit   l’aigua   suficient,i   deixant-­‐la     reposar   aquí  entre  nou   mesos  i   un   any.   Es  diu   deixatar  la  calç,  i   així  es  convertirà  en   hidròxid   de   calç,  o  sigui   “calç   apagada”.  Passat  aquest   temps  la  calç   amarada  es  torna   untuosa  i   fina   al   tacte;   en   aquest   punt   és   idònia   per   a   treballar   el   fresc.   Per   sobre   d’aquesta   es   fa   una   pel·∙lícula  en   forma  de  tel   blanquinós  i  trencadís   de  carbonat  càlcic   degud   al   contacte     de   l’aigua   que   conté   la   calç   amb   l’aire.   Com   més   bona   és   la   calç,   més   gruix   tindrà   aquest   tel,   el   qual   es   procurarà  separar  i  llençar  quan  es  necessiti  treure  la  calç  per  el  seu  ús.

15


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

La  “pasta  de  calç”  s’obté  a  base  d’aquesta  calç   amarada,  neta  de  terrossos  per  mitjà   d’un   tamisat,  i   serveix  per  fer  els  morters  per  als  arrebossats,  tan  remolinats  com  allisats. El”  blanc  de  calç”  es  fa  per  mitjà  d’  una  agregació  d’  aigua  a  la   pasta  de  calç,  i   s’empra  com  a  blanc   en  la  pintura  al  fresc  i  també  per  als  emblanquinats  rurals.  També  s’  anomena”  beurada  de  calç”. L’”  aigua  de  calç”  és  l’aigua  que  queda  clarificada   un  cop  s’ha  dipositat  tota  la  calç  de  la  beurada  de   fons;  hi  ha   qui   l’utilitza   com  a  material  per  a  diluir-­‐hi  els  pigments   del  fresc,  assegurant  una  fixació   més  bona  dels  pigments.   Finalment  l’  hidròxid  de  calç  en   contacte  amb  l’anhídrid  carbònic  de  l’atmosfera  es  transforma  en   carbonat  de  calci,  la  mateixa  composició  de  la  pedra  calcària  que  trobàvem  al  principi.   El  procés  de  secada  és  d’un  mínim  de  sis  setmanes  ,  però  continua  durant  uns  sis  mesos. La  calç  pot   ser  aèria  o   hidràulica  segons  la   seva  qualitat  i  la  temperatura   a   la  qual  es   sotmet.   Les   primeres   s’obtenen   de   roques   calcaries   pures   que   no   continguin   més   de   un   5%   de   materials   argilosos.   Les   hidràuliques   contenen   barreges   de   margues   i   argiles   de   sílice,   alumini   i   ferro.   Aquestes  últimes   s’endureixen   tan   en  contacte  amb   l’aigua   com  en   l’aire.  La  calç   aèria   quan     és   molt   pura   en   carbonats   (superior   al   95%)   es   coneix   per   calç   grassa   o   magra   quan   aquesta   és   menor  d’aquesta  proporció. La  calç  grassa  és  la  que  es  fa  servir  per  al  fresc.

16


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.2.3. Sorra La  sorra     pot   esser  de   riu,  de  mina  o   obtinguda   per  trituració   de  pedra  o  grava  i   no   de  mar,  i  si   és   de  quars,  millor.  El   gra  ha  de  ser  homogeni,   s’ha  de   rentar  amb  molta  aigua  perquè   sempre   porta   impureses  (fang,  mica,  sals,  etc.),   assecar   perquè  agafi  bé   la  calç,  i  garbellar  perquè  no  contingui   impureses  i  igualar   el   gramatge   (això  s’aconsegueix   amb   dues   o  tres   vegades).  També  es   pot   fer   servir   sorra  de  marbre.   La   pols   de  marbre  aplicada   a  les  últimes   capes  proporciona  un   fons  més   blanc  i  lluminós. A  Roma  s’utilitza   des   de  temps  antic   una   sorra   o   àrid   d’origen   volcànic   de   Puzzoli,   anomenada   “putzolana”,  que  barrejada  amb  la  calç  dona  un  morter  de  gran  consistència.   La   sorra   grossa   i   de   cantells   vius   s’usa   pels  primers   arrebossats.   La   sorra   fina   és   per   les   capes   superiors  o  allisats.  Aquesta  ha  de  tenir  una  certa  consistència  granulosa.  

II.2.4. Aigua L’aigua     ha  de  ser   el  més  pura  possible.  L’ideal  és  la  de  font.   L’aigua  de  l’  aixeta  es  pot  utilitzar  però   s’ha  de  controlar  que  no  tingui  massa  clor.  

17


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.3. Els pigments Són  partícules  micromètriques  que,  aglutinades   per  la   calç  li   donen  color.   Han   de  ser  bàsicament   no   sensibles   als   àlcalis,   o   sigui   resistents   a   la   calç;   els   millors   són   els   d’origen   mineral,   terres   i   especialment  òxids   de  ferro.   Actualment   també  es   poden  aconseguir  pigments  de   forma   artificial   al  laboratori.   A  més  els   pigments  per   a  la   tècnica  del  fresc   han   de  ser   inalterables   a  la   llum,   i   a   l’acidesa   de  l’  aire  contaminat;  no  poden  contenir  impureses.  A  l’hora  de  triar-­‐los  cal  fixar-­‐se   en  la   lluentor  i  puresa  del  to   en   sec,   que   serà   més  o   menys  la   mateixa,  encara  que  no  igual  que  quan   estigui  acabat.   En   la   pintura   al   fresc   es   fan   servir   pigments   i   no   colorants,   ja   que   aquests   últims   són   inadequats   per   ser   d’origen   orgànic   ,   solubles   amb   aigua  i  no  tenen  cos. Antigament   es   trituraven   de   forma   manual   i   tenien   una   granulometria   més   grossa   i   irregular.   Ara   es   fa   de   manera   mecànica   obtenint   un   gra   molt   més   fi   i   regular   que   fa   pujar   l’opacitat  del   color,  i  en  alguns  casos   fa   baixar  l’intensitat  d’aquest,   ja   que   en   augmentar  el  nombre   de   cares  de  les  partícules,  reflecteixen  més  la   llum  i  podria  acabar  en  una   pols  blanca.  El  pigment  antic,  en  tenir  un  gra  gros  no  necessitava  tan  aglutinant.     Fins   al   segle   XVIII   el   pintor   només   tenia   al   seu   abast   les   anomenades   terres   i   ocres,   pigments   inorgànics   naturals   fruit   de   l’erosió   de   minerals   de   ferro.   La   qualitat   i   el   to   variaven   segons   la   situació  geogràfica  del  dipòsit.  Donen  nom  fins  i  tot  a  alguns  colors  (groc  Siena..). El  producte  de   les  mines  es  rentava  per   treure   les  impureses   i  es   triturava  fins  a  la  mida  del  micró.   Alguns  pigments  a  més  es  calcinaven  per  a  aconseguir  una  coloració  diferent. Aquests  jaciments  es  continuen   explotant  avui  en   dia  amb  tecnologia  moderna.  S’hi  ha  incorporat   els   d’origen  químic   de   major  estabilitat  cromàtica,  i  amb   una  tonalitat  menys  mate   i   terrosa  que   els    naturals. La   comercialització   dels   pigments   porta   a  vegades  a  barrejar-­‐los   amb   cretes,   guix,   barita...,per   abaratir-­‐los,   o   bé   “millorar-­‐los”   òpticament   amb   addició   d’altres   pigments,   que   a   la   llarga   empitjoren  el  resultat  de  les  pintures. Si  volem   purificar   algun  pigment  hi  decantarem  aigua,  així,  quan   aquest  s’haurà   dipositat  al  fons,   surarà  tot  el  que  hi  sobra.

18


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

Al  mateix   temps   el  fet  de  tenir-­‐lo   en  maceració   ens   permet  barrejar-­‐lo   millor  en   un  mitja  aquós,  i   evitar   el  granet   propi  del  pigment   en   estat  sec.  Si  el  pigment  tenyeix  l’aigua  denúncia  la  presencia   d’anilina. A  l’hora  de  barrejar   pigments  hem   de   tenir  en   compte   certes  incompatibilitats,   com   barrejar  els   derivats  del   plom  i   el   coure,  perquè   ambdós  metalls   en  estar   en  contacte  amb   els  sulfurs  poden   provocar   alteracions   tonals,   ja   que   es   produeix   sulfur   de   plom   o   coure   (negre)   i   ennegreix   la   mescla. És  bo  començar  amb  una  paleta  limitada   de   pigments  ja  que  permet  assajar  i  controlar   més  bé  els   colors  resultants,  i  a  partir  d’aquí  enriquir-­‐la  amb  matisos. La   paleta  de  colors  al  fresc  és   més  limitada  que   en   altres  mitjans.  Això  ha  fet  que  no   hi  hagi   hagut   gaires  variacions   al  llarg   de   la  història.  Així,  per  exemple,  els   colors  que  utilitzaven  els  egípcis  eren   el   negre  (carbó   negre   de   fum),   blau   (atzurita),   bru   (diferents  terres   naturals),   verd   (malaquita   i   crisocol·∙la),  vermell  (òxids  naturals),  blanc  (guix  i  creta)  i  groc  (or  i  orpiment  natural). Els  minoics  feien   servir  el  blanc   (calç),  groc  (ocre),  blau  (òxid   natural),  verd   (barreja  de  blau,   negre  i   groc)  i  negre  (pissarra  molta). Els  romans  coneixien  el   blanc  (calç),   groc   (ocres),   vermell  (òxids  naturals,  vermell  de   Pozzuoli,...),   bru   (terres  naturals),   blau   (blau   egipci,  possiblement   minerals  de   coure),   verd  (verd   egipci,   terra   verda)   i   negre   (negre   de   fum   i  possiblement   també   os   carbonitzat).   Probablement   feien   servir   terres  refinades  i  torrades.   A   l’Edat   Mitjana   i   Renaixement   utilitzaven   el   blanc   (B.   Sangiovanni),   groc   (ocre,   Siena   natural,   ombra   torrada,   terra   verda   torrada),   vermell   (V.   Venecià   natural   o  V.   Espanyol,   V.   De   Pozzuolii,   altres  òxids  naturals,  Siena  torrada,  Vermelló  aplicat  en  secco).         La   paleta   moderna   al   fresc   inclou   blanc   (calç   apagada,   B.   Sangiovanni,  B.   Neutre   fix),   groc   (G.   Mart,   Ocre   francès,   Siena   natural   italiana),   vermell   (varies   tonalitats   d’oxids   artificials   purs,   Siena   torrat),   violeta   (   V.   Cobalt,   V.   Mart),   bru   (ombra   turca   natural,   ombra   turca   torrada),  blau  (B.   Cobalt,  B.  Ceruli),  verds   (   Viridian,   òxid   de   crom,  V.  Cobalt,   terra   verda)  i  negre  (N.  Mart,  N.  Fum).  

19


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.3.1. Blancs Blanc   de  Sant  Joan  (Sangiovanni),   conegut  també  com  a   blanc  d’Espanya  i   constituït  per  carbonat   de  calci.  Aquest,  encara  que  inert,   és  el   millor  blanc   per   treballar  al   fresc.  S’obté  d’afegir  aigua  a  la   pasta   de   calç,   fer-­‐la   bullir,   i   escumar-­‐la   acuradament.   Després   es   deixa   refredar,   i   es   conserva   sense  contacte  amb  l’aire. D’altres   d’origen   mineral   com   el   B.   D’alabastre,   de   Borgonya,   Bougival   (fet   amb   bismut),   de   Champagne,   Litopò,   Marmo,   Meudon,  Morat,  Orleans,  Rouen,  Santo,   Espanya,  Troia,  Viena,  Creta   d’Espanya. Les  cretes  són   carbonats  càlcics  preparats  artificialment  en  la  seva  forma  més  blanca,  fina  i  pura,   anomenada  també  guix  precipitat.  Són  solides  i  no  tóxiques.  Algunes  d’elles  són  Marmina,  Melino,   Paretorio,  pols  de  marbre  i  terra  de  Venecia.  

També   es  coneix   el  blanc   de  Zenc,   de  Xina,   de   Neu   (òxid   de   zenc   pur).   Aquest   no   es   verinós   ni   s’enfosqueix   amb   els   vapors   de   sofre   (dos   problemes   que   té   el   blanc   de   plom   són   que   cobreix   menys   que   aquest,   i   és   de   tonalitat   freda,   i   és   una   mica   més   que   semi-­‐opac)   i   té   gran   poder   reflectant.  El  va  introduïr  el  1840  la  casa  Winsor  Newton. N’hi  ha   algun   d’origen  animal  com   el   blanc   de  perla,   closca  d’ou,  petxina  i  ostra;   d’altres  creats   a   laboratori   com   el   blanc   de   titani   (1920)   extret   de   l’òxid   de   titani  (s’ha   de   barrejar   amb   calç   per   pintar).  Té  molta  opacitat  i  poder  cobertor.   El  blanc  de  plom  (carbonat   de  plom)  és   el  color   més  antic  (fa  dos  mil   anys  que  es   coneix),  tot   i  que   ara   està   en   desús   per   la   seva   toxicitat.   És   molt   opac,   de   tonalitat   càlida   i   sòlid   a   la   llum.   En   contacte  amb   la  calç     té   tendència  a  enfosquir.  També   es  pot   trobar  en  estat  natural  (Cerusa),  tot  i   que   normalment   es   provoca   químicament   amb   àcids,  amb   lleugeres   diferències   segons  el   nom   que   porta.  Són  blancs   de  plom  el  b.  De   Cremitz  (fet  amb  plom  corroït,   i  preparat  mitjançant  una   20


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

variació   del   procés   holandès,   fa   servir   el   litargiri,   i   és   de   gran   qualitat;   molt   utilitzat   al   “Quattrocento”,   també   anomenat   blanc   de   Krems),   B.   Neu,   Cerusa,   Melino,   i   Psimizio.   Miquel   Angel  va  fer  servir  el  blanc  d’Espanya  o  blanc  de  Sant  Joan  per  les  pintures  de  la  capella  Sixtina.

II.3.2. Grocs S’obté   de   l’òxid  de  ferro.  Inclou  també  els  ocres  naturals  i  d’altres  tons  terrossos.  També  s’obté  del   cadmi,   crom,   vidre,  groc   de  mart   (ferro   i  alumini)  giallorino  (estany  i  plom)  i  orpiment;  ocre  clar,   groc  flor,  groc  clar  i  fosc  i  daurats;  segons  l’origen:  Roma,  Siena,  Verona,  Tedesca,  Àtica.   El  groc  de  cadmi  (sulfur  de  cadmi)  s’usa  des  de  1829.  És  molt   eficaç  i  sòlid.  Es  troba  en   quatre  tons:   clar,   mig,   fosc   i  llimona.   És   tòxic,   més   resistent   a   la   llum   que   d’altres  grocs,   estable  a   la   calor   i   cobrent.  Una  variant  és  el  cadmi  or.  

21


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

El  groc  de  crom  (1798),  anomenat   també   G.   De   Baltimore,   de  Paris,  d’Spooner,   G.   De  Colonia  ,  G.   De  Leipzig,   G.  Nou.  De  tonalitat  variable  del  llimona  al  taronja.  El  groc   de  Vidre  és  vidre   tenyit  al   foc  amb  plom  i  estany. Giallolino  o  Giallorino  és  un  pigment   natural  extret  de  zona    volcànica  i  compost   per  estany  i  plom.   També   anomenat  groc  d’estany  i  plom  Flandes,  G.  De  Venecia,  G.  D’Alemanya.  És  possible   imitar-­‐ lo  amb  groc  de  cadmi  i  blanc  Sangiovanni.  Es  coneix    des  de  el  s.  XV. Orpimento,  també  conegut   com  G.  d’Arsenic,   G.  Xinès,  G.  Reial,  G.   Borratxo.  És  trisulfur   d’arsènic,   obtingut  de  terres   volcàniques.   És  un   pigment  antic  anomenat  ja   per  Plini   i  Vitruvi.  Utilitzat  per   Da   Vinci  al  “Sant  Sopar”  i  fins  el  segle  XVIII.  Si  predomina   el  sulfur,  és  de  color  groc  clar,  mentre  que  si   ho  fa  l’arsènic,  envermelleix  i  llavors  s’anomena  Realgar  .

II.3.3. Ocres Els   ocres   són   colors   terris   que   es   troben   a   la   naturalesa   en   estat   natiu   (limonita),   amb   un     contingut   en   hidròxid   fèrric   (Fe2O3   H2O).   La   seva   tonalitat   varia   segons   el  contingut   d’aquest   últim,  com   també   per  altres  substàncies  inherents  al   seu  lloc  de  procedència.  Poden  anar  des  d’un   to   clar   (groc)  fins   al   fosc   (daurat).   Són   opacs   i   absolutament   permanents.   És   imprescindible   el   rentat  per  decantació   successiva,   per  les  impureses  que  porten  degut  al   seu  origen.  S’usen  des  de   la  prehistòria. La   Terra  de  Siena  natural  és   un   d’aquests   ocres   d’origen   natural.   És  una  argila  ferrosilici,   que   es   troba   a   la  Toscana   (Itàlia)   i   és   coneguda   des   de   l’antiguitat.   Pel   seu   contingut   d’àcid   silícic   és   semitransparent,  indicat  per  a  veladures.

22


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

El  groc  òxid   de   ferro  –  Groc  de  Mart  -­‐  és  un  ocre  fabricat  artificialment.  El  seu  principal  component   és  l’òxid  de  ferro  fixat  sobre   l’alúmina.  La  diferència  respecte   als   naturals    és  que  aquests  no  varien   de  tonalitat  i  puresa,  i  tenen  un  to  molt  fort  i  estable.  Es  fabriquen  des  de  mitjans  del  segle  XIX.

II.3.4. Vermells Són   argiles   que   contenen   òxid  de  ferro   com  a  principal  component.  Les   podem  trobar   en  el   seu   estat  natural  en  un  to  roig  (hematites)  provinents  de  zones  volcàniques  com  la  Terra  de  Pozzuoli,   Terra   de   Sevilla,   Mangra,   Persia,   Pompeia,   Prusia,  Agordo,  Anvers,   Herculano,   Venecia,  Verona,   Sinopia,   India,  Anglés,...  o  bé  són  ocres  que  tractats  a   certes   temperatures   fan   que  l’hidròxid   es   desprengui  de   l’aigua  i  es  converteixi  en  òxid  roig  com  la  Terra  de  Siena  cremada,  Terra  de  Treviso,   Terra  de  Verona..;  aquests  varien  la  seva  coloració  segons  el  lloc  i  el  grau  de  cocció  de  les  terres..   No   són   tòxics;   els   diferents  tons  s’aconsegueixen   segons   la   seva  granulometria.   És   coneixen  des   de  la  prehistòria.

Els   vermells   d’origen   mineral   són   tots   aptes   per   al   fresc   i   es   coneixen   des   de   l’antiguitat.   El   Vermelló,   conegut   també   com   a  Cinabri   o   Mini     és   un   compost   de   sulfur   de   mercuri   natural,   provinent  de  les  mines  d’  Almadén    (Ciutat  Real   ,  Espanya),   utilitzat  des  dels     egipcis  i  assiris.   En   desús   actualment   ja  que     ennegreix   al  ser   exposat  al   sol  –  per  evitar  això   a   Pompeia   hi  posaven   23


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

cera   –.  És  molt  tòxic.  Es  coneix    fabricat  artificialment  des  del  segle  X   pels  àrabs  .  Obtingut  per  via   humida  donant  tonalitats  més  clares,  o   bé  per  via   seca   donant  tonalitats   més  fosques  –  Vermelló   de  Xina  -­‐,  encara  que  amb  els  mateixos  inconvenients. Els   vermells   d’  òxid   de   ferro   estan   produïts  artificialment  i  tenen  les  mateixes   propietats  que  les   terres  roges   però  amb   una   puresa   superior   –  Roig  de  Mart,  Roig  Anglès  ,   Roig  Venècia,....segons  la   casa  que  els  fabrica.  Es  coneixen  des  del  segle  passat.   El  Vermell  de  cadmi   pot  ser  en  un  to  mig  o  fosc  –  sulfur   de  cadmi-­‐   amb  bona  resistència  a  la   llum.   S’usa  des  de  1850.   De  preparació  cara  i  complexa.  El  Groc  de   Plom  amb  la  calç   es   transforma  en   Cromat  Vermell  .  El  Vermell  de  Pagonazzo  citat  per  Vasari  s’obté  de  l’ametista.  

II.3.5. Bruns i terres Els  tons  bruns  poden  ser  d’origen  natural  o  calcinats. Es  coneix  el  Bru  de  Mart   que   és  Groc   de   Mart  calcinat   –  òxid   de  ferro  precipitat-­‐  ,  anomenat  també   B.   de   ferro,   B.   d’òxid   o   d’ocre.   Es   coneix   des   del   segle   passat.   És   resistent   i   presenta   diverses   tonalitats  segons  les  mescles  d’òxid  de   ferro  roig,  groc   o  negre.   Altres  bruns  coneguts  són  el    de   Bergamo,  d’Anglaterra,  B.  Transparent  o   de  Verona.  El   Caput   Mortum  està  compost  per    òxid  de   ferro  i  sulfat  de  calci.

24


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

El  Morello   o   morelloni   indicava   un   mineral   a  base     d’òxid   de   ferro,   una   barreja   d’ocre   vermell   i   negre   de  cargol,   o  be   un   ocre  molt  calcinat     que  es  podia  trobar  amb   el  nom   de  porpra   de  ferro.   Era  usat  a  l’època  medieval  sobretot  com  a  fons  preparatori  del  mur  per  al  fresc  per  el  blau. La  Terra  de   Casel,   de   Colònia   o  Bru  de   Van   Dyck     és   la   terra  natural  més  fosca  que   hi  ha   al  fresc.   Està   composta   al   90%   per   substancies   orgàniques   (torba   i   lignit)   mes   ferro,   silici   i   alumini.   S’utilitza   des  del  segle  XVII  i  s’anomena   de   Casel  o  Colònia  perquè  s’extreia  sobretot  en  jaciments   d’   aquestes  ciutats.  A   partir   del   segle  XVIII   canvia  el   nom  per  el   molt   us   que  en  va  fer   el  pintor  Van   Dyck. La  Terra  d’Ombra   és  argila  composta  de  ferro  i  de   manganès.  Es  va  utilitzar  al  Renaixement.  Hi  ha   divergències   respecte   l’origen   del   seu   nom,   alguns   creuen   que   es   per   la   seva   capacitat   de   fer   ombres  o   be   per  que  antigament  se’n   extreia  a  l’Ombria.  Te  problemes   amb   la  llum  i   s’ha   d’usar   amb  tons  foscos.  Quan   és  cremada,  te   més   estabilitat  i  cobertura.  Quan   és  natural  presenta  una   tonalitat  més  clara  que  quan  és  torrada.  

25


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.3.6. Violeta El  Violeta  de  Cobalt  pot   ser  de  tres  tipus:  fosfat  de  cobalt,   arseniat  de  cobalt,o   be   una   barreja   dels   dos  coneguda  a  la  meitat  del  segle  XIX.  De  tots  els  violetes  el  de  Cobalt  és  el  més  viu  i  llampant. El  Violeta   de   Mart   es   Groc   de   Mart   molt   calcinat.   És  de   to   Caput   Mortuum,   i   com   a   color,   poc   atractiu  per  el  seu  aspecte  terrós,  però  molt  sòlid.  Es  fabrica  des  del  segle  XIX. El  Violeta  de  Petxina  s’obté  d’aixafar   petxines  “Nerina   Fluvials”.  Identificat  en  un   fresc  del  segle  XIII   a  Treviso. El  Violeta   d’Ultramar  és  el  Blau   d’Ultramar  artificial  que,  tractat   amb   sals  amòniques   ,  el   torna  en   violeta.  Fou  obtingut  a  finals  del  segle  XIX.

II.3.7. Blaus Els   únics   blaus   aptes  per  al   fresc   són   alguns  de  químics  preparats  a   partir  del  segle  XVIII.   Abans     s’estenien  en  sec,  amb  temperes  de  diferents  tipus. El  Blau  de  Cobalt  (B.  Emperador,  B.  De  Leyden,  Porcellana,  Reial,  de  Thenard,  de  Viena,  Ultramar   de  Cobalt,  Ultramar  d’oca)  és  òxid  de  cobalt   i  d’alumini.  Descobert  per  Thenard   al  1802.  Cobreix  bé   i  és  resistent  als  agents  externs.  No  l’ataca  la  calç,  amb  lo  qual  és  idoni   per  al   fresc   i  barrejat  amb   el   Blanc   de   Sant   Joan   agafa   unes   tonalitats   lluminoses   molt   maques.   Barrejat   amb   el  Groc   de   Cadmi  s’obté  un  verd  estable.

26


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

El   Blau  Ceruli  (B.  Cel,  Celino,  Cobalt  i   Estany,   Hopfner,  Cilesto).  Fet   amb   estanyat   de    cobalt,   es   coneix   a  partir  de  la  segona  meitat  del  segle  XVIII.  Té  problemes   com  a   cobrent,  però   és  resistent.   És  de  color  verdós  clar  i  opac.    També  hi  ha  el  Blau  d’  Herculà.   L’  Azurita    (Blau   d’  Alemanya,  B.   de  Biadetto,  B.  Citramarino,  B.   de  la   Magna,  B.  de   Muntanya,  B.   de  Coure,  B.  Tedesco,   B.   de  Vena   natural,  B.  Armeni,  B.  Cendree  ,   B.     Hongarès)     és  carbonat  bàsic   de   rama  en  estat  natural  obtingut  de   la  malaquita.  És  poc  estable.  Amb  l’humitat  es  transforma  en   verd  malaquita  i  amb  la  pintura  al  fresc   ennegreix,  per  tant  s’ha  d’aplicar   sobre  una  base     vermella   composta   generalment   de   dues   parts   de   Sinòpia   i   una   part   de   Negre   de   Vida   (Morellone).   A   l’època   romana  ja  es  coneixia  i  s’anomenava  “Lapis  Armenius”.  Giotto  la  va  utilitzar  sobretot  a  la   capella  de  sant   Scrovegni  a  Pàdua.  Al  “Cinquecento”  era  preferida  al   lapislàtzuli  per  que   era  més   barata. El  Blau  d’  Ultramar   podia  ser  natural  o  artificial.   El  natural  (B.   de  Bagdad,  B  de   Pedra,  B.  Rossa)  era   extret  del  lapislàtzuli   molt;   aquesta   pedra  semipreciosa  es   purifica  mitjançant   un   procés   difícil  i   complicat  per  eliminar  tota  la   roca  gris   amb  la  que  sol   anar  jaspiada.  Els     romans  ja  la  coneixien,   però  es  va  usar  sobretot  als  segles  XIV   i  XV  al  perfeccionar-­‐se  el  seu  mètode  de  preparació.  El  nom   d’Ultramar   es  deu   a  que   venia   d’Orient.   S’obtenia   de   mines   de   Persia,  Xina  i  Afganistan.   Marco   Polo   escriu   al  seu  llibre,  que  a  l’Afganistan  “va   veure   una  muntanya  a   on   s’extreia  el  blau   millor  i   més   fi   del   món“.   A   la   pintura   al   fresc   s’esvaeix   tot   i   que   s’usa,   però   normalment   es   prefereix   l’atzurita.   Un   exemple  es   la  capella  Tornabuoni   de  Santa  Maria  Novella   a  Florència,   pintada  per   Ghirlandaio.  Per  reconèixer  si  és  fals  es  tracta  amb  àcid  nítric. Al   1827   Guimet   produeix   per   primera   vegada   a   França   el   Blau   d’Ultramar   artificial     (B.   de   Nuremberg,   B.   Francès,   B.   Nou,   Ultramar   francès,   Ultramar   de   Guimet).   Aquest   es   prepara   escalfant   en  un    forn  argila,  sosa,  sofre  i  carbó.  El   resultat  és   un  blau   col·∙loïdal.   És    força  apagat  i   27


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

semitransparent.  Per  resistir  la   calç   s’ha  de  barrejar   amb   terra   verda.   És   totalment   permanent   i   blanqueja  fàcilment. El   Blau  de  Cobalt    és  un  compost  d’òxid   de   cobalt,  òxid   d’alumini  i   àcid   fosfòric.   És  brillant,  clar,   gairebé   transparent,  una  mica   similar  a  l’Ultramar,   però  mai  tant  intens  ni  profund,  i  amb  un  matís   una   mica   verdós.   Va   ser   descobert   per   Thenard   a   França   al   1802,   i   introduït   amb   finalitats   artístiques    entre  1820  i  1830.    Fa  temps  que  va  ser  substituït  per  l’esmalt   (el   procés   de  fabricació   és  similar)  que  posteriorment  va  ser  substituït  per  els  moderns  blaus  de  cobalt.   El  Blau  Egipci  (B.  d’Italia,  B.  de  Pozzuoli)  és   una   barreja  de  silicats  de  coure.  Va  ser   un  dels   primers   pigments  artificials  que  s’utilitzaren  a   Egipte  (3000  aC.).   Els  cretencs  del  període  minoic  tardà  el   coneixen,  tot  i   que  no   se  sap  si   varen  importar   el  material   o  varen  aprendre  el  procés.  Més  tard  el   varen  usar  els  romans  . El   Blau   de   Manganès   (manganat   de   bari)   és   un   blau   brillant,   clar,   verdós,   transparent,   que   s’assembla  força  al  blau  ceruli  opac.  Els  compostos  de  bari  i  manganès  d’aquest  tipus  es  coneixen   des  del  segle  XIX,  però  no  s’usa  a  nivell  artístic  fins  al  segle  XX. El  Blau  de   Prussia  (ferrocianur   fèrric)  és  un   blau  profund   i  intens,  de  to  verdós,   transparent  i  amb   un   poder  de   tinció   molt  alt.   Existeixen  una   gran   varietat  de  tonalitats,   que   depenen  de   lleugeres   variacions   de   fabricació.   Actualment   es   tendeix   a   substituir   per   el   Blau   de   ftalocianina.   Les   diferents  tonalitats  i  graus    reben  diferents  noms.  Els  més   acceptats  a  Anglaterra  i  Amèrica  són  B.   de   Xina   i  B.   Milori.   Descobert  per  Diesbach  (Berlin,  1704),  i  introduït   com  a  pigment   uns  vint  anys   després.  

28


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

II.3.8. Verds S’obtenen   tons  verds   bonics   i  variats,  tant   freds   com   càlids,   de  la   barreja   de   groc   i  blau   com   el     Verd   de   Zenc   (fet   amb   Groc   de   Zenc   i   Blau),   Verd   de   Cadmi   (fet   amb   Groc   de   Cadmi   i   Blau).   Aquestes  barreges  les  fa  un  mateix  a  la  paleta. Part   dels   verds   naturals   antics   eren   derivats   del   coure,   com   el   Verd   de   Malaquita,   un   carbonat   bàsic  de  coure   hidratat.   Molt  utilitzat,  tot  i  que  és   tòxic,  i  fet   amb  malaquita  triturada.  A  l’època   romànica  s’  anomenava  Verd   de  Muntanya,  i  també  es   coneixia  com  a  Verd  Hongarès.   La   primera   mostra  d’aquest  en   pintura  mural  el  trobem   a  la  catedral  de  Verden,    Alemanya  (s.  XI).    Actualment   es  comercialitza  aquest  verd  produït  de  manera  artificial,  però  és  poc  estable. La   Terra   Trevisana   és   un   verd   opac   càlid   i   agradable,   proposat   per   l’empresa   Vasconetto   de   Treviso. La  Terra  Verda    (talc  zoogràfic)  és  un   silicat   de  ferro   que  conté   sals  de  potassi,   alumini  i  magnesi   (Fe,Mg,Al,K),  que  el  fan  variar  en  funció   de  les   proporcions  d’  aquests.   És  molt  sòlida  i  resistent  als   àcids,  però  poc  cobrent.  Són  colors  molt  antics.    D’aquests  es  famós  el  Verdaccio  dels  italians.

Segons  d’on   s’hagi  extret  pot  anar  d’un  verd  opac   amb  un   matis  blavós  a  un   verd   intens  amb  tint     groguenc.   Es   troba  en  estat  natiu  a  Polònia,  Hongria,  Tirol,  Xipre  i  Verona.  El  més  apreciat  és   el  de   Verona  extret  al  Monte  Baldo  de  Bretonico.   El  Verd  Veronès    (nom   del  pintor)  va  ser  descobert  al  1814.  Conegut  també   com   a  Verd  Maragda,  V.   Schweinfurt   (a  Centre   Europa).   És   un   acetat   arsènic   de   coure.  És   molt   tòxic   i   al  barrejar-­‐lo   amb   altres   pigments   s’enfosqueix.   El   Verd   Maragda   va   ser   descobert   per   Scheele,   Suècia,   al   1877.   Actualment   es   produeix   de   manera   industrial.   Una   variant   d’aquest   últim   és   el  Verd   de   Mittis   (arseniat  de  coure),  coneguda  també  com  a  Verd  de  Viena.

29


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

El  Verd  Transparent  d’òxid   de  crom  (Viridià,  més  conegut  com   Maragda  segons  marca  ).  Fabricat   per   primera   vegada   per   Parnnettier   i   Binet   al   1838,   mantenint   el   procés   en   secret.   Al   1859   Guinguet   va   fer   públic   el  procés.   Es  va   començar   a  utilitzar  a   Anglaterra   al  1872.   És   un   òxid   de   crom   hidratat,   un  dels  millors  verds  al  costat  de  tot   els  de   coure.  És   diàfan,  brillant,   fred  i  fix   a  la   llum,  estable  en  front  dels  àcids  i  alcalins.   El  Verd   Opac   d’òxid   de   crom   és   un   òxid   de   crom   deshidratat.   És   d’una  tonalitat   similar   al   verd   Veronès.  És  molt  fix  i  estable.  Emprat  des  del  1862.   El  Verd  de  Ftalocianina  (  ftalocianina  de   coure  clorada),   és  una  fase   verda  del  blau  de  ftalocianina,  i   amb  les  madeixes  propietats  que  aquest.  Introduït  al  1938. El  Verd  Turquesa   és  un   compost  d’òxids   d’alumini,   crom  i  cobalt.   El  resultat   és   un  verd   força  clar,   de  to  molt  blavós.  És  rar  i  car.

II.3.9. Negres El  negre  de  Vinya  (negro   de  vid)  és   l’únic   negre   apte   per  la   pintura  al  fresc,   i   s’obté   cremant   els   ceps  de  la   vinya;   té   un   inconvenient,   però,   que   tenyeix   molt   i   es  fa   servir   més  per  a  grisos.  Per   obtenir  tons  foscos  s’  utilitza  la  terra  de  Cassel. Com  a  negres   artificials  es  treballen   el     negre   de  Manganès,   tret  del  biòxid   de  manganès  i  que   es   coneix  des  del  segle  XIX  i   el  negre   de  Mart   o  negre  d’òxid   que  s’obté  de   la  calcinació   de  d’hidròxid   de  ferro.

30


FRESC O CADUCAT?

EL FRESC

També  hi  ha  el  negre  de  carbó,  tret  de  cremar   llenya   de   roure,  alzina  surera  o  faig.  Es  pot  veure  en   frescos   antics.  Es  barreja  sempre  amb  tremp  sec,  generalment  ou.  El  negre   de   roure    s’obté   per  el   mateix   procediment  però  amb  la  varietat  de  roure   “jota  concina”.  Es  pot  veure  en  frescos  romans.   La   terra   negra  de   Venècia   és  carbonat   de   calç   amb   ferro   i  manganès,   molt   resistent   a   la  llum   i   l’aire,  però  s’ha  d’aplicar  amb  cola.

31


FRESC O CADUCAT?

RESTAURACIÓ DELS FRESCOS

III.RESTAURACIÓ  DELS   FRESCOS Tot    i  que  els  frescos  es  poden  deteriorar  per  múltiples  causes,   la  més  freqüent  és  la  humitat,   nociu   tan  per  la   seva  acció   mecànica,  com  perquè  altera   els  components   del  fresc,  com  colors   no   gaire   estables   com   a  Assis,   on   el   blanc   de  Cimabue   (carbonat   bàsic   de   plom)   s’ha  convertit   en   negre   (sulfur  de  plom).  També  amb  la    humitat  es  desenvolupen  fàcilment  microorganismes  i  fongs. Els   remeis  contra   la  humitat  infiltrada   per  dalt   o  per  condensació  són   força  senzills,  i  si  ve  de   terra   es  pot  drenar  l’aigua  o  fer  un  aïllament   extern  dels  ciments  de  la  paret.  Si  això  no   és  suficient,  s’ha   d’aïllar   el   mur   des   de   la   base,   insertant   entre   els   ciments   i   la   paret   a   la   vista   una   plantilla   de   material  aïllant,  introduint-­‐la     per  segments  successius   en  dues  vegades.  La  primera  fent  un  sèrie   detalls   horitzontals  excavats,   sense   comprometre   l’estabilitat   de   la   paret;   llavors   ja   consolidats   aquests,   es  fa  el  mateix   en   les   zones   que   abans   s’havien  deixat  intactes  per  raons   de   estabilitat.   També  pot   ser  efectiva  una  reducció  de  l’espessor  de  la  paret,  ja  que  l’alçada  del  terra  a     on   arriba  l’   humitat  és  directament  proporcional  al  gruix  del  mur.

Per   la   seva  neteja   si   es  tracta   de   pols  és   suficient  un   raspall  suau;   si   són   matèries   grasses   ,  coles   d’animals  o  matèries   orgàniques  un  primer  dissolvent  pot  ser   amoníac  dissolt   en   una   proporció  de   del  10-­‐20  per  cent,  comprovant  abans  la  resistència  del  dissolvent  a  la  pintura. Les  llacunes  de  color,  reomplertes  en  l’imprescindible   per   no  dificultar  la   visió,  s’han  de  reconèixer   sempre  i  han  de  ser  fàcilment  extraïbles.  Una  bona  solució  és  utilitzar  símils  d’aquarel·∙les.   32


FRESC O CADUCAT?

RESTAURACIÓ DELS FRESCOS

Si  té  tendència  a   trencar-­‐se  i  caure  però   el  fons  és  bo,  una  solució  és  posar-­‐hi  fixador.  L’idea  bàsica   és  no  alterar  el  color   ni   la  textura  de  l’obra.   Per   contra,   si  la   paret  no   és  resistent,  s’injecta   casseat   càlcic   barrejat   amb  un   10   per   cent   d’acetat   de   polivinil.   Si   l’esquerda   és  gran   s’hi  afegeix   a   més,   pols  de  marbre  i  sorra,  protegint  la  superfície  durant  el  procés. En  cas  de  trasllat  hi  ha  tres  tècniques  possibles:   -­‐ ”STACCO”  o  aixecament  de  la  calç  o  de  l’  emulsió  ja  barrejada.   -­‐  ”STRAPPO”  o    aixecament  de  la  pel·∙lícula  del  fresc. -­‐  “MASSELLO”  o  serrat  del  conjunt.

La   profunditat  del  color   i  la   irregularitat   de   la  superfície  es   respecten  més  amb  l’”stacco”,  però   cal   una  bona   adherència  de  la  superfície    i  que   aquest  es  trobi  en   bon  estat.  Aquesta   tècnica  s’inicia   aplicant  cola  soluble  apropiada  ,  sobre  la  gasa  de  cotó  i   després  sobre  la  tela.  Aquest  es   fixa  en  tot   el  seu  perímetre   a  un   panell,  que  aguantarà  la   superfície  del   fresc   durant  i  després  de   l’operació.   Primer  es  pica  amb   goma  dura  per   afavorir   el     despreniment  entre  la  pintura   i   el  mur.   Amb   una   fulles  llargues  de   ferro  que   tallin  es   comença  a  separar   de   baix  a   dalt,   fins  que  el   fresc  sempre  unit   al   panyell,   es   pot   estendre   horitzontalment.   Abans   es   feia   servir   guix   i   ciment   com   a   suport,   mentre  que  actualment  es  fan  servir  estructures  metàl·∙liques  articulades. Les  pintures  al  fresc   ,   de   vegades  per  la   seva  antiguitat  i  situació  s’han  de  traslladar  normalment   a   un   museu,   per   tal   de   ser   estudiades   i   conservades   amb   el   màxim   de   garanties.   La   tècnica   de   trasllat  que  s’utilitza  en  aquesta   casos  s’anomena  “strappo”,  ja  que  és   la  millor  alhora  de  traslladar   grans  superfícies,  o  superfícies  no  planes.

33


FRESC O CADUCAT?

RESTAURACIÓ DELS FRESCOS

En   la   tècnica  de  l’”strappo”   primer  es   neteja   el  fresc,   llavors   s’hi  estén   una  capa  de  cola  soluble   força  densa;  sobre   si  posa  una  gasa  de  cotó,  tornant-­‐li  a  donar  una   altra  capa  de  la  mateixa  cola,   assegurant   la   seva  penetració   i   adherència.  Amb   la   cola  més   líquida  s’hi   posa   a   sobre   una   tela   resistent.  Això   es   fa  de  sota  dalt   per   evitar   residus.  Quan   està   sec   es  fa  un   tall   per   les  vores   del   fresc   i   s’inicia   l’arrencada   del   fresc,   començant   per   un   angle   inferior   i   continuant   en   forma   de   ventall    de  baix   a  dalt,  i  s’hi  utilitza  un  cilindre   per   enrotllar  la  tela;  en  els  punts  de  més   resistència   s’ajuda   amb  un   cisell.  Llavors  s’estén   i  iguala   el  revés  del  fresc  posant-­‐hi  una  solució   protectora.  Es   preparen  una  gasa   i  una   tela  del   mateix  tamany   que   l’utilitza’t   per  l’extracció   com   a  nou   suport.   L’adherent  usat  en  aquests  casos  és  el  casseat  de  càlci,  però   també   hi   ha   preparats  més  moderns,   sobre  un  suport  rígid  encolat.   L’operació   final  consisteix  en   dissoldre   la  primera  cola,  treure   la   primera  tela  i  la   gasa  i  netejar-­‐lo   de  cola.  Amb  aquesta  tècnica  es  poden  separar  diverses  capes  de  frescos.

34


FRESC O CADUCAT?

RESTAURACIÓ DELS FRESCOS

El   fresc   arrancat   amb   qualsevol   d’aquestes   dues   tècniques   es   pot   tornar   a   la   seva   col·∙locació   primitiva  desprès   de  la   restauració  del  suport  original,  i  sempre  que   les  causes  del   deteriorament   no  siguin  ambientals. L’aserrat   o   separació   a   ”Massello”   s’utilitza   en   determinades   ocasions   quan   és   impossible   l’”stacco”,  o  té  relleu  la   pintura,  o  està   realitzat  directament  sobre  la  pedra.  És   similar   a  l’”stacco”   però  més  complicat,   ja  que  es  realitza  sobre  la  massa  del  mur.  Es  necessita  una  biga  metàl·∙lica  que   s’introdueix   en   un  forat  horitzontal   excavat   en   la  paret  sota   el  fresc.   Sobre  la  biga,  per  suportar  el   fresc,  es  fixa  un   plafó  sòlid,   que  serà  el  suport  de   la   pintura  durant   la  separació.  El   desplaçament   cap  avall  de  la  part  del    plafó  desprès,  s’evitarà  amb  la  biga. Un  cop   separat   això,  es  fa  un   buidat  de  guix  entre  el  plafó  i  les  teles  perquè  tingui  una   adherència   perfecte  amb   la   irregularitat   de  la  superfície  pictòrica.  Finalment   amb  una  excavació  en   la  massa   mural,  amb   una  profunditat   entre  10  i  20cm.i  en   paral·∙lel   a  la  superfície  del  fresc,  es   comença  el   seu  despreniment.  Aquest  procediment  ja  era  conegut  per  els  romans,  però   actualment  està  força   en  desús.

35


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

IV.HISTÒRIA Les  pintures  murals   més  antigues  que   es  coneixen  són  les  rupestres  .  Aquestes  comparteixen  amb   el  fresc  el    suport  i  algun  dels  pigments  minerals.   L’   origen   de  les   pintures  al  fresc   sorgeix   quan   es  comença  a   usar  l’estuc   de  calç   per  protegir   les   parets  toves  de  les   cases   fetes    amb  materials  com  els  maons    de  fang   ;  procediment   emprat  en   diverses  civilitzacions   antigues.  Les  exteriors  es  treballaven   de  manera   més  basta,  mentre  que   a   les   interiors   s’   aplicaven   capes   blanques   més   fines,   perquè   la   paret   quedés   fina   i  anivellada;   la   tècnica  es  va  anar  millorant,  fins  que  es  varen  començar  a  decorar  les  parets  amb  pigments.   Les  restes   més  antigues  que  es  conserven   són   les   neolítiques    de   Catal  Huyuk    a   la   península   d’   Anatòlia   (Turquia).   A  les   parets   dels   santuaris   i   ha   escenes   de  caça,   danses   rituals,   homes  amb   penis   erectes,   representacions   en   vermell   d’uros   (“bos   primigenius”,   toro   salvatge   extingit)   i   cérvols,   així  com  voltors  llançant-­‐se  sobre   figures  decapitades.  En  un   altre  d’aquests  frescos  hi  ha     un  poblet   i  els   dos  pics   bessons  del  Hasan   Dagi,   que     són  citats  tot  sovint  com   el  mapa  més  antic   que  es  coneix,  i  la  primera  pintura  paisatgística.  

36


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Els   egipcis,  cretencs  i  grecs  coneixien  la   tècnica   del   fresc.   Dins   el   període   cretenc   les   més   interessants   són   les   del   període   minoic   tardà,   trobades   a   les   excavacions   de   Cnosos,   a   Creta,   amb   un   avançat   desenvolupament   tècnic,   amb   la   utilització   de   pigments   minerals   molt   ben   preparats.   A   més   a   més   també   utilitzaven   aquesta  tècnica   per  pintar  les  parets  interiors   de   les   vivendes,   que   canviaven   de   tan   en   tan,   rascant   la   superfície  del  fresc   vell   i   aplicant   una   nova   capa   d’argamassa.   La   calç   la   treien   de   pedreres  que  tenien  a  l’illa  i  a  les  últimes  capes  hi   aplicaven   calç  pura,   sense   barrejar.   La   sorra   i   la   pols   de   marbre   la   barrejaven   amb   les   capes   internes.   Després   de   tres   mil   anys   aquests   frescos  son  durs  i  resistents  al  temps.  Els  minoics   utilitzaven   l’argamassa   no   tan   sols   com   a   decoració   sinó   també   com   a   estuc   o   capa   protectora   sobre   la   pedra   tova   utilitzada   per   la   construcció.   Aquest   ús   com   a   estuc   sense   decorar  és  anterior  al   seu  ús  com  a  base  per  a   un   treball   decoratiu.   Els   minoics   també   coneixien   el   procediment   de   fresc   al   sec.   Aquest   procés     s’utilitzarà  pràcticament  igual  a  Grècia  ,  Roma,  l’Itàlia  medieval  i  el  Renaixement.       De   l’època  grega  no  en  queden  restes,  però   sí  en  tenim  forces  dels  etruscs.  Aquests   es  trobaven   a   la   part   occidental   de   l’   Itàlia   central.   Els   frescos   es   troben   en   nombroses   tombes   subterrànies,   representant   escenes   mitològiques   i   funeràries,   i   formaven   part   de  grans   necròpolis.   Alguns   es   varen  pintar  directament  sobre  la  pedra   amb  algun  tipus  de  “temple”  mentre  que  altres  estan  més   pròximes   al   fresc   i   també   al   sec.   Aquestes   són   de   diferents   etapes   de   l’art   etrusc.   Des   del   seu   descobriment   al  segle  XVIII  han  patit  un  deteriorament  més  gran  que  en  tots  els  segles  anteriors   degut  a  l’entrada  de  la  humitat  i  la  condensació.  

37


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

A   l’Imperi   romà   el   fresc   va   ser   el   mètode   habitual   en   les   pintures   murals.   Aquests   varen   recollir   l’experiència   dels  palaus  assiris,   els   estucs   egipcis   i  dels  grecs.  Servien   per   decorar   cases   i   palaus.   La   mostra   més   important   que   ens   ha   arribat   als   nostres   dies   son   les   de   Pompeia    –   vil·∙la  dels  Misteris,  casa   dels  Vetii-­‐  i  Herculà  .  

      A  les  cultures  pre-­‐hispàniques  de  Mesomèrica   dels   maies,   i   Teotihuacan   coneixien   tant   la   tècnica  del  fresc  (també  al  sec)  com   el  temple.   Exemple   d’aquests   frescos   són   a   Tetitla,   Tepantitla  i  Atetelco  a  Mèxic.

38


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Durant   el  període   paleocristià  es  pinten   els   murs  de  les  catacumbes  –  galeries  subterrànies  que   servien  de  cementiri     i  centre  de  reunió  -­‐.  La  temàtica   és  religiosa.    Aquest  finalitzen  amb  l’Edicte   de  Milà  que  permet  la  pràctica  pública  del  cristianisme.  

Durant   el  Preromànic   i   amb   els   visigots,   trobem   algunes   restes   de   pintura   mural   amb   tècnica   similar   a   l’emprada   fins   ara,   i   temàtica   religiosa,   però   no   és   fins   al   Romànic   a   on   trobem   nombroses   mostres   de  pintura   al  fresc,   decorant   tan   l’interior   com   l’exterior  de   les  esglésies.  A   l’església   de   san   Isidoro   de   Lléo   (s.   XI)   es   troben   unes   de   les   pintures   romàniques   més   ben   conservades  de  la  península.

39


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

La  pintura  mural  és  la  dominant   fins  al  gòtic.  Durant  aquest  període   decau  per   la  substitució  de  les   parets   per   grans   finestrals.   Tot   i   això   tenim   bones   mostres   de   pintors   com   Giotto   –   capella   Scrovegni  a  Pàdua,  Sant  Francesc  a  Assis  i   la  Santa  Croce  a  Florència  -­‐,  i   a  Catalunya  la   capella  del   Monestir  de  Pedralbes  de  Ferrer  Bassa.

Tenim  coneixement    de  pintura  al  fresc   a   l’Àsia    durant  aquest  període   en  les  coves   d’  Ajanta     –   Índia   -­‐,  datades  entre  el   200  i   600   d.C.,  a   on   s’observa  una   gran  perfecció  tècnica     -­‐els  pigments   barrejats  amb  aigua  es   varen   aplicar   sobre   un   “intocato”   de   calç   fresca.   No   hi   ha   juntes   entre   els   frescos   i   les  pigments  son  locals   excepte  el   lapislàtzuli  portat   de   l’  Afganistan.  L’estil  és  la  suma   perfecta   del   naturalisme   hindú   i   del   misticisme   budista.   Es   desconeixen   els   processos   que   es   varen   desenvolupar   paral·∙lelament   a  Europa,  o  bé  si  va  haver-­‐hi  alguna   mena   de   contacte.   Amb   l’entrada   del   budisme   a   la   Xina   trobem   pintures   de   gran   qualitat   i   bellesa   a   Mogao   -­‐,   Logmen   i   Yungang   (s.   VII-­‐X)     amb   finalitat   meditativa   i   didàctica.   Posteriorment   el   budisme   va   passar   a   Japó   a   on   va   donar   unes  pintures  murals  magnifiques  a  les   pagodes   de  Shoso-­‐in   i  Horyu-­‐ji  del  període  Nara,  amb  temàtica  profana.

40


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Al  Renaixement    tornen   a     assolir   un   paper  important   i  tenim  a   més,   molts  escrits  tècnics   dels   mateixos   autors   de   l’   època.   Inicialment   el   procés   era   el   mateix   però   aviat   varen   aparèixer   desviacions   de   la   tècnica  del  fresc  pur   que   tingueren   posteriorment   continuïtat.  Un  canvi   va   ser   l’afegir   calç   o   aigua   de   calç   als   pigments   donant   una   coloració   més   clara   i   blanquinosa   a   les   pintures.   Al   “Quattrocento”   destaquen   els   frescos   del   convent   de   San   Marco   a   Florència,   obra   de   Fra   Angelico;  pintor  que  va  concedir  més  importància  al  color  que  a  la  forma.   En     Massacio,  màxim   representant  del   primer  Renaixement  florentí,  trobem  un  nou   realisme  en   les  figures  i   una   poderosa   monumentalitat.   A   més  va  aplicar   en   un   fresc   per  primera  vegada  les   regles  d  ela  perspectiva  de  manera   totalment  científica  –    Santíssima  Trinitat,  Santa  Maria  Novella   -­‐.  Altres  creadors  que  varen  pintar  al  fresc  varen  ser    Castagno,  Ghirlandaio,  Mantegna.

El  segle  XVI  va  donar  les  pintures   al  fresc   més  famoses  de   la   història;  ens  referim  a  les  del  Vaticà   que   varen   realitzar  Rafael,  però  sobretot  les  de  Miquel   Angel  a  la  Capella  Sixtina.   Els  pintors   del     “Cinquecento”  Miquel  Àngel  –  la  Capella  Sixtina  –  i  Leonardo  da  Vinci  –  El  Sant  Sopar  –. Els  frescos  de   la  Capella  Sixtina  es  varen  iniciar  al   1533,  per  encàrrec  del  Papa  Climent  VII,   amb  el   tema  del  Judici  Final   i  la   Resurrecció  –  Hi  ha  diverses  hipòtesis   de   perquè  aquesta  última    no   es  va   fer,   però  cap  de  segura-­‐.  La  zona  central  de   la  bòveda  està  presidida  per  un  Crist  jutge,   inicialment   despullat   i   en   una   postura  d’”escorzzo”  molt  forçada,   i  envoltat  per  la  Verge,   santes   ,   apòstols   i   patriarques.   En   un   segon   “cercle”   hi   podem   veure   diferents   màrtirs,   verges,   Benaventurats   i   confessors   de   l’Església.   Miquel   Angel   va   voler   representar   la   salvació   de   l’Humanitat   per   l’arribada  de  Crist. 41


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Aquests   frescos   varen   patir   diverses   intervencions.   La   primera   al   1564   per   tapar   les   parts   “obscenes”  degut   a  les   critiques   d’alguns   moralistes.   Hi   van   haver   més   intervencions  als   segles   XVI,  XVIII  i   XIX,  que  a  més  del   fum  de  les  espelmes  varen  embrutir  l’obra.   Al  1964   es  va  iniciar  un   procés   de   restauració   que   va   finalitzar   al   1994,   dirigit   per   Gianluigi  Colalucci.   Aquest   es   va   fer   utilitzant   una   barreja   solvent   de   bicarbonat   de   sodi   i   amoni,   carboximilcel.lulosa  i  un   fungicida   diluït  en  aigua  destil·∙lada.  Amb  aquesta  última  es  netejava   la  zona  a  treballar  i  s’aplicava   la  solució   durant   uns   3-­‐4   minuts,   netejant   amb   molt   de   compte   la   zona   tractada   i   deixant   descansar   un   mínim  d’  unes   24  hores.  Llavors  es  feia  una   segona   aplicació  de  3-­‐4   minuts  i  després  es  netejava   definitivament  amb  aigua  destil·∙lada.   La   pintura  del  Sant  Sopar   de  Leonardo  da  Vinci  a  Milà  no  es   pot  considerar  un  fresc   ja  que  esta   fet   amb   una  barreja  d’argila  i  un  aglutinant  d’oli  i  vernís  que  li  permetia  corregir  la  pintura  i  assolir  una   riquesa   de   color   i   una   precisió   similar   a  la   d’un   quadre   a   l’oli.   L’inconvenient   és   que   aviat   es  va   començar  a  deteriorar.

42


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Amb  l’arribada  del  Barroc  i  el  Rococó,  l’auge   de   la  pintura  al  oli  sobre   tela  –iniciada  anteriorment-­‐     fa  que     el  fresc,   encara   que   es  continua  utilitzant,  passi    a  un  segon  terme.  Durant  aquest  període  i   posteriorment   trobem   frescos   en   palaus   i   esglésies,   alguns   de   gran   qualitat   com   la   cúpula   de   l’ermita  de  Sant    Antoni  de  la  Florida  –  Madrid-­‐    realitzada  per  Goya.

Com  hem  vist  abans,  la  tècnica   de  la  pintura   al  fresc  no  és  patrimoni  tan  sols  d’Europa   sinó   que   es   coneix  a  altres   contrades,  com  a  Amèrica.   Aquí,   amb  la   colonització   d’Amèrica   es  va  introduïr  de   nou  la  pintura  al  fresc  –els  maies  i  els  inques  ja  la  coneixien-­‐  a  les  esglésies,  palaus  i  cases  nobles;   a   països  com  Mèxic,  va  assolir  un  nivell  notable  ,  sobretot  al    segle  XVI.

43


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Al   segle  XVIII   l’ús   de   la  técnica  al  fresc   estava   molt   estesa   a  Europa   i  Amèrica,   decantant-­‐se  en   l’estil  per   motius  elegants   i   efectes  il·∙lusionistes.   Un  dels  pintors  més  important   d’aquest   període   es  l’italià  Tiepolo.    Al  segle  XIX  torna  a  prendre  força    en  l’envelliment  dels  edificis  públics. Cal  destacar   els   murals   mexicans   del  segle  XX,   amb   un   contingut     social,  seguint  el  concepte  de   “l’art  públic”,  realitzat   per  ser  vist   per   tothom  i   que  no  es  podia   comercialitzar.  Pintors   com  Diego   Rivera,   Jose   Clemente  Orozco   i   David   Alfaro   Siqueiros  són   els  autors  de   pintures  tan   en   edificis   públics,  però  també  en  privats.

44


FRESC O CADUCAT?

HISTÒRIA

Un   dels   millors   pintors   al   fresc   actualment   és   en   Vico  Calabró.   Nascut   a   Agordo   (Belluno)   al   1938,   viu  actualment  a  Caldogno  (Vicenza).  Al  1961   entra   al  món   de  la  pintura  al   taller  de    Bruno  Saetti.  Aquí   comença   el   seu   interès   per   els   frescos   que   el   portaran  a  l’any   següent  a   viatjar  per  tot  el  país   per   estudiar  els  frescos  originals  d’artistes  com  Giotto,   Masaccio   i   Miquel   Àngel.   Després   ho   farà   a   Espanya   –  Goya   i   Picasso-­‐   i   a  París.  Comença  a  fer   frescos   i   també   litografies,   a   més   de   treballs   en   metall  i  ceràmica.   En  el  gravat   es  forma  a  Busato  di     Vicenza  .  A  part   d’Itàlia   ha  pintat  murals  a   França,   Alemanya,   Japó,  Països   Baixos,   Polònia  i   Brasil.   El   seu  estil  és   serè  amb   tocs   d’ironia  i   un   cert   accent   social.   Ha   donat   classes  a   mes   d‘Itàlia  a  Varsòvia,   Utrech,  Koto,  Tokio  ,  Malta  i  a  Girona.

Va   formar   part   del   comitè   italo-­‐japonès   per   els   estudis   dels   frescos   de   Giotto   a   Pàdua,   i   va   realitzar  un   documental   ensenyant   la   tècnica  per   a   la   televisió   japonesa.   Durant   16   anys   va   ser   el   coordinador   artístic   dels   frescos   de   Cibiana   de   Cadore,   i   actualment   es   responsable   de   tres   centres   internacionals   per   l’estudi   del   fresc     -­‐   Facen   i   Treglio   a   Itàlia   i   Lodz   a   Polònia-­‐.   Potser   l’obra  seva   més   important   són   els  plafons     murals   de  140m.  A    Benetton  a  Itàlia.

45


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

V.PROJECTE V.1. Escola d’Art d’Olot amb Vico Calabró La  setmana  del  13   al  17  de   desembre  de   2011,   varem  poder  participar  en  unes  classes  de  pintures   al  fresc  impartides  per  el   professor  Vico  Calabró   de  l’Abruzzo  (Chieti),  fruit  d’un  intercanvi  cultural   amb  aquesta   ciutat,   i   que   conclourà  el  setembre   de   2012  amb   un   concurs  de   pintura   al   fresc  a  la   ciutat  de  Treglio  (Itàlia). Unes   setmanes   abans  que   arribés  en   Vico   ja  vam   començar   amb   el  projecte  i   la   preparació   del   mur.  Entre  tots   els  alumnes  de  pintura  i  alguns  professors,  vam   decidir  que  tots  treballaríem  amb   una  temàtica  comuna,  l’art  i  els  seus  oficis.  Així  cada  un  va  triar  un  ofici  segons  els  seus  gustos.

La   Laura  Gil   va   triar  la   dansa,   l’Amaru   Ribes   el  gravat,   en   Nil  Perujo   la   música,   en   Marc  Torrent   l’escultura,  l’Albert  Giménez   la  pintura,  la  Clara  Garriga  el  cinema,  la  Neus  Carrera  el  circ  i  el  teatre,   en  Gerard  Rafael  l’arquitectura,  la  Mireia  Banega  els  vitralls  i  la  moda,   en  Pere  Croses  la  ceràmica,  i   finalment  jo   vaig   triar   la   visió   i  estatus  de   l’artista,  des   del  meu   punt  de   vista,   ja  que  era   el   tema   que   em   deixava   més   a   dir.   La   crítica   de   la   gent   que   valora   l’art,   que   comercia   amb   l’art,   i   la   insignificança  de  l’artista  davant  de  tots  aquests   factors  negatius  de  la   societat;  la   part   més  fosca,   trista  i  hipòcrita  de  l’art.  

46


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

També  aquelles  mateixes  setmanes  vam  començar   a  preparar  el  mur,  bàsicament  a  picar  les  capes   exteriors,   i   com   que   ningú   havia   fet   un     fresc   abans,   vam   buidar   la   paret   com   ens   va   semblar,   alguns  quasi  5cm  i  d’altres  1cm. Així   doncs   el   treball   oficial   va  començar   el  dilluns  13   de   desembre,   amb   l’arribada   d’en  Vico.   El   primer   i  més  important  que  ens  va  ensenyar  és  que  el  mur  mana,  i   nosaltres   depenem   d’ell,  i  no   a   l’inrevés,   una   vegada   apresa   aquesta   lliçó   vam   procedir   a   una   altra   d’importància   semblant,   humitejar  el  mur.

47


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

 Pot  semblar  una  tonteria  o  una  informació   bàsica  i  trivial,  però   a  mesura   que   he   anat  fent  frescos,   he  anat  comprenent  millor,  el  perquè   de  la  importància  que   en  Vico   li  donava,   doncs  he  tingut  de   repetir  frescos  per   anar   al  meu   ritme  i  no  seguir  les   pautes,  i  per  no  humitejar-­‐los  degudament  ni   vigilar  amb  el  temps  d’assecatge. Per   tant,   el   primer   dia   després   d’humitejar   el   mur   un   parell  de   vegades,   sempre   des  de   la  part   superior,   i  en  sentit  horitzontal  de  dreta  a  esquerra.  Vam  donar-­‐li  la  primera  capa  de  calç  i  sorra  al   mur,  en  aquesta  capa  vam  usar  poca  calç.

També  vam  preparar  prèviament  els  esbossos  definitius,  en  Vico   els   va  observar  tots,   però  no  en   va  fer  gaires  comentaris,  ja   que  s’entenia  que  ell   no  estava   aquí  per  valorar  les  nostres  capacitats   artístiques,  sinó  per  ensenyar-­‐nos  la   tècnica  del  fresc.  En  arribar  ell,  el  dia  següent  ens  va  ensenyar   la  manera   d’aplicar  la  segona  capa,   aquesta  ja  amb   proporcions   equitatives  de   calç  i  sorra,  i  vàrem   preparar  els  pigments  naturals  que  faríem  servir  després.

48


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

El  dimecres   varem  dibuixar  a  la  segona  capa  amb   colors  clars,   grocs,   ocres,   i  terres  clars,   sempre   de   clar  a   fosc,   per   poder   corregir  les  línies  errònies.   Això   es  fa  perquè   el  dibuix   desapareix   quan   apliquem   l’última  capa,  la   final.  Quan   la  pintura   va   estar   seca  varem  agafar   paper   vegetal  i  vam   calcar  cada  “giorno”  en  un  paper  diferent.  

49


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

Una  vegada   començat   cada  “giorno”  no  es  pot  deixar  fins  que  s’ha   acabat,  ja   que  sinó    s’assecaria   el   mur.   Es  pinta  com  la  aquarel·∙la,   de  clar  a  fosc   si  es  desitja  un  major   control  del  color.   El  temps   de   durada   d’aquests  “giornos”  depèn   de  la   velocitat  del  pintor.   El   primer   va   ser  de  dues   hores   i   mitja  i  el  segon  de  quatre  hores.     L’avantatge  dels  giornos   és  que  permeten  un   descans  i  una  certa   tranquil·∙litat,   l’inconvenient,  és   que   es  pot  veure   la   unió   entre  els  diferents  giornos   i  no  és   gaire   estètica.   Una   vegada   acabada   la   pintura   s’ha   d’humitejar   la   paret   amb   vaporitzador   en   esprai   durant   un   mes.   Un   parell   de   coses   a   recordar,   és   que   has   d’estar   permanentment   atent   de   la   humitat   de   la   paret.   L’aigua   pot   servir   de   goma  d’esborrar,   si  s’aplica  ràpidament   sobre  la   zona   pintada.  El   color  blau   si  s’aplica   directament   o   sense   una  capa  de   vermell  o   terres  prèvia,   un   cop   sec   pel  seu   color   i  es  transforma   en   ocre,   doncs   els  pigments   blavosos   no   són   gaire   potents,   i   acostumen  a   ser   artificials,   i  per  últim  podem  distingir   quan  un  pigment  és  artificial,  per  el  soroll.   Doncs  quan  un  pigment   artificial  entra  en  contacte  amb  l’aigua   desprèn  un  so   semblant  al  del  cava   o  gasosa.

50


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

V.2. Itàlia - Facen Pràctiques   realitzades  a   Facen,   comunitat   de   Pedavena,  poble  famós  per  quasi  tot  italià  per   la   seva   Cerveza,   de   la   província   de   Feltre   (regió   del  Veneto).   Un   petit   poble   d’uns   500   habitants,  situat  al  pre-­‐Alp. Vaig   arribar   l’aeroport   de   Treviso   el   10   d’Agost,   i   d’allà   vam   anar   cap   a   Facen,   un   poblet   situat   a   1   hora  de   distància  en   cotxe.   Concretament   a   la   comunitat   “Vila   de   San   Francesco”,  situat  a  la  part  superior  del  poble.   Aquesta   consta  de   diversos  edificis;   viviem  a   l’edifici  principal,  on  hi  havia   els  despatxos  i   també  on  menjàvem  tots.  En  ocasions  érem  quasibé   30  persones.  “La  vila”   dels  frescos   (cursos,   projectes  artistes,)  i   d’una  vessant  més  social  amb  una   cooperativa   per   a   gent   amb   deficiències   mentals.   A   mes   hi   ha   un   edifici   per   a   hostes.   Una   d’aquestes  cases  és  l’anomenada  “Casa  delle  Freschi”  o  “Casa   Emaus”  d’ús  exclusiu  per   als  cursos   (hi   el   taller,   habitacions,   etc.)   a   on   s’hi   fa   també   vidre,   gravats,   etc.  Totes   les   activitats   estan   relacionades  amb  l’art. Per   un   mal   entès   amb   en   Vico,   vaig   arribar   10   dies   després   de   l’inici   del   curs   del   fresc,   i   amb   això,   els   alumnes   ja   tenien   un   projecte   col·∙lectiu   començat   i   no   vaig   poder   afegir-­‐m’hi.  Era   un   fresc  de  quasi  8m   x   3m,   de   temàtica   religiosa.   Representava   una   escena   de   la   bíblia,   concretament   del   nou   testament   (en   aquell   poble   tothom   era   bastant   religiós,   sobretot   la   comunitat,   i   el  director,   que   era   qui   donava  el   vist-­‐i-­‐plau   per   fer   el  fresc   un   cop   vist   el   projecte,   els   va   demanar   que   fós   de   temàtica   religiosa).   El  feien   entre   12   alumnes:   cadascú   tenia   una   part   del   fresc.   D’aquí  ve   que   només  pogués   ajudar   en   la   preparació   del   mur   i  pintant   coses   irrellevants,   com  el  fons,  terres,  muntanyes,  tots   elements  terciaris.  Coetàniament   també   vaig   estar  treballant   a  la  zona  de  vitralls,  i   en  vaig  fer  un.  Aquest  em   va  recordar  vells   temps  de  primer  de  pintura,  que   teniem  una  assignatura  on  treballàvem  el  vidre. Com   a   tret   positiva  n’extrec   que   això   em  va   permetre   fer   el   meu   propi   fresc.   Mentre  els   altres   alumnes  acabaven   el  seu  fresc   jo  em  dedicava  a  fer  esbossos  del  meu.  Això   va  ser   una  bona  notícia   ja  que  he  de  dir  que  en  general  els  pintors  no  treballem  gaire  bé  en  equip. 51


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

Com   he   dit   abans,   al   poble   eren   bastant   religi-­‐ osos,  i  em   van  demanar  que  el  meu   fresc  estigués   relacionat   amb   la   religió  cristiana.  Concretament   em   van   dir   que   intentés   representar   el   sant   del   meu   poble   o   el   patró   de   Catalunya,   que   es   diu   com   jo.   Vaig   estar   treballant   amb   aquest   últim,   però   al   final   em   vaig   decantar   per   la   part   mes   fosca   i   sàdica   del   cristianisme,   i   vaig   fer   un   projecte  de  Judes.  Quan  estava  a  punt  d’acabar  el   meu  esbós  es   va  acabar  el  curs  amb   en   Vico   que   durava   del   dia   1   al   15   d’Agost.   Aquest   era   el   primer  curs  dels   dos  que  es  feien,  el  d’iniciació   al   fresc  i  el  d’aprofundiment,   que   començava  el  dia   18  amb  un   altre  professor,   la  Marisa  (il·∙lustradora   i   pintora,   especialitzada   en   la   temàtica   decorativa). Durant  els  dos  dies  que   vàrem  tenir  de  festa  vam   anar   a   visitar   un   santuari   bastant   important   d’aquella  zona.  Aquest  estava   ple   de  frescos  del  quatroccento  i   del  cincueccento,  i  un   de  molt  gran   d’en  Vico   que   representava  una  processó  que  hi  va  haver  l’any  1943   durant  el  feixisme.  El  va  pintar   l’any  78,  i  personalment  vaig  veure  que  era  una  pintura  més  agressiva   comparada  amb   les  seves   actuals,  i  certament   un  dia  em  va  comentar  que   de  jove  feia  coses  més   tristes   i  negatives.  Em  va   dir  que  “es  el  que  toca  quan  un  és  jove”. També  vam  anar   ha   una   vila-­‐hostal,   a  prop   de   Feltre,  a   veure   un   possible   encàrrec   de   pintura  al   fresc,   doncs   els   propietaris   de   la   finca  estaven   interessats   en   aquesta   tècnica   artística,   i   volien   decorar   un   mur   de   l’entrada.   La   veritat   és   que   era   un   molt   bon  projecte,  i  en  Vico   donava   l’oportunitat  de  fer-­‐lo   a  un  dels   alumnes   del   primer   curs.   L’únic   a   beneficiar-­‐se   seria   l’alumne,   en   Vico   no   hi   guanyava  res.  Va   aconseguir  el   contacte,   va  examinar  el  mur  i   va   comentar   el   que   hi   veia:   humitat,   material,   etc.   He   de   dir   però,   que   tot   i   tenir   una   situació  molt  semblant  de  crisi   amb   Itàlia,   no   tenen   punt   de   c o m p a r a c i ó   l e s   s o r t i d e s  

52


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

artístiques,   i   és   que   allà   l’art   i   l’artista   estan   extremadament   valorats.  Tothom   a  casa  seva  hi   té   quadres  i  escultures,  i  hi   ha   cultura   artística.  Fa   temps   vaig   conèixer   a   dos   italians,   de   la   meva   edat   (en   aquells   moments   18   anys),   i   tot   i   no   haver  estudiat  el   batxillerat  artístic   sabien  dir-­‐me   més  de  10   pintors,  i  coneixien  les  seves  obres,   tot   al   contrari   que   aquí   Espanya   on   la   cultura   cada   vegada  va  a  menys. Per   últim   vam   anar   a   Venècia   amb   alguns   dels   alumnes,   aquesta   vegada   per  fer   turisme,   i   com   que   jo   era  l’únic   estranger,   em  van   preparar   una   gran   visita   guiada.   La   gent   del   país   em   va   comentar  que  feia  quasi  vint  anys   que   no   tenien   una  onada   de  calor   com   aquella:   a  Venècia   vam   arribar   a   41ºC.   Tot   i   així   he   de   dir   que   probablement  és   la  ciutat  més  bonica  i   agradable   que   he   visitat   mai,   em   va   tornar   boig   (em   va   encantar).   Sense   cotxes,   amb   un   relatiu   silenci   i   tranquil·∙litat,   el   soroll   del   mar,   els   comerços   tradicionals,   parades  amb  fruita  fresca,  mascares,  edificis   impressionants,   etc.   Als  altres   alumnes   els   hi   deia   de   broma   que   si  de   gran   pogués,   mi   quedaria   a   viure.   És   una   ciutat   que   per   sort   la   globalització  no  ha  pogut  despersonalitzar-­‐la.   Finalment  va  arribar  el  dia  18,   que  va  ser  quan   vaig   començar   el   curs   d’aprofundiment   de   la   tècnica.   La   mestra   Marisa   ens   va   ensenyar   tècniques   decoratives,   com   el   carniccino,   decoració   d’aurèoles,   pintar   en   sec,   i   la   utilització   dels   colors   blaus.   El   curs   va   durar   tres   dies,  fins  el  21.    Durant  aquest,  el  nombre   d’alumnes   es   va   veure   disminuït,   fet   que   al   meu   suposar   va   ser   degut   a   la   fama   de  Vico.   Ara  puc   afirmar   que  es   un   pintor   de   renom  a   tot   Itàlia,   ja   que   un   dels   amics   que   he   esmentat  prèviament,   el  qual  és   de  la  regió   de   Bolzano,   curiosament   sabia   qui   era   en   Vico   Calabró,  i  la   professora  Marisa  havia   estat   una   alumne  seva.   Primer   explicaré   una   mica   en   què   consistien   les  tècniques  d’aprofundiment,  i  seguidament   el  dia  a  dia  d’aquest  curs. 53


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

Dins  de  l’aprofundiment  vam  fer  el  carniccino,  aurèoles,  pintar  en  sec,  i  blaus. El   carniccino,   consisteix   en   crear   la   textura   de   la   pell   a   partir   de   veladures   molt   suaus,  tot  aplicant-­‐hi  llet  de  calç   a   les  zones   més  lluminoses.   Personalment   no   m’agrada   gaire   aquesta   tècnica   ja   que   has   de   tenir   un   control   molt   gran   sobre   la   llet,   perquè   un   cop   sec   predomina  molt,  i  corres  el   risc   que   s’et   sobreposi  als  altres  pigments. Les   aurèoles   dels  sants  tenien  el  mateix   procés:   aplicar   la   llet   a   la   part   més   lluminosa. Pintar   en   sec,   tots  sabem  que  el  fresc  normalment  es   pinta  amb   la  paret  humida   en  un  moment   concret  (quan   poses  la  mà  al  fresc  i  la  emulsió  ja  no  s’et  enganxa),  però  això  no   vol  dir  que  no   es   pugui  pintar   en  sec.   La   principal  diferència  de  quan  pintes  amb  sec   o  humit   és   que  els  colors  són   més  potents,  doncs  la  calç  els  hi  rebaixa  la  força  tonal. I   per   últim   els   blaus.   Hem   de   tenir   en   compte   que   els   colors   blavosos   són   els   més   dèbils   de   composició   química,   al   contrari  dels  cadmis,  que   acostumen   a  ser   els  mes   potents.   Això   fa  que   quan  pintes  un  fresc   amb  aquests  colors,   al  assacar-­‐se  es   transformen  en   un  orce  molt  pàl·∙lid.  Cert   és   que   avui   en   dia   podem   comprar   blaus   artificials   molt   potents,   però   perquè   el   color   que   nosaltres   volem   es   mantingui,   primer   hem   de   pintar   una   capa   no   molt   opaca,   amb   colors   vermellosos.   Una   curiositat   que   vaig   aprendre   a   Facen,  és  que   els  pigments  artificials   quan  entren  en  contacte  amb  l’aigua   desprenen   un   soroll  semblant   al   de   l’escuma  del  cava.   Tots   els   dies   del   curs   de   la   Marisa   feiem   el   mateix,   i   he   de   dir   que   m’agradava,   ja  que  era  pintar  sense   parar. Començàvem   a   les   vuit   del   matí,   agafant  un   maó,   d’uns  20cm  x   40cm   aproximadament.   Utilitzàvem   maons  per  la   seva  mal·∙leabilitat,   de   pes   i  mides.   Primer  de   tot   el   ruixàvem  amb  una  manguera:  havia   de   quedar   completament  empapat.  Esperàvem  un  parell  de   minuts  que  l’aigua  es   filtrés  al  suport,   i   hi  aplicàvem   la   primera  capa   de  calç   i  sorra,   que  ells  ja  la   54


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

compraven   preparada.   Es   deia   grassello,   i   es   cobria   completament   tot   el   mur.   Esperàvem   un   altre   parell  de  minuts   i  ratllàvem   el   maó   en   dos   sentits:   diagonals  i  oposats.  La   finalitat   d’això  era   que   fós   porós   i   la   última   capa   s’adherís   adequadament.  El  deixàvem  reposar  un  hora   ben   bona   mentre   s’assecava   a  l’ombra  (és  important   no   deixar-­‐lo   al  sol,   ja  que  s’assecaria  massa  ràpid   i   s’esquerdaria),   i   mentrestant   aprofitàvem   per   fer   els  esbossos   tenint   en   compte   el   format   del   suport.   Si   teníem   temps   pintàvem   l’idea   definitiva   i  seguidament  calcàvem   el  dibuix   sobre   un   paper   vegetal,   per   fer   la   sinòpia.   Entre   una   cosa   i  altre,   el   grassello   (primera  capa)   ja  estava   sec   i   podíem   començar   a   fer   l’intonaco,   la   capa   final.   Això   si,   abans   d’afegir   l’emulsió   humitejàvem  el  maó,   i  afegíem  la  capa.  Aquesta   última   era   més   fina,   aproximadament   de   5mm.   Finalment  feiem  la  sinòpia  i  ja  podíem  pintar. El   primer   dia   vaig   fer   servir   temàtica   religiosa   portada   a   terreny   personal,   el   segon   dia   era   completament  personal,   i  el  tercer  dia  vaig  tenir  problemes  ja  que  vaig  estar  massa  estona  fent  els   esbossos  i   quan  vaig  sortir  a  buscar  el  fresc   per   a p l i c a r-­‐ l i   l ’ i n t o n a c o ,   a q u e s t   e s t a v a   completament  al  sol,  i  se  m’havia  esquerdat. I  d’aquesta   manera  el  segon   curs  va  acabar,  el   dia   21.   El   projecte   que   havia   aparcat   del   meu   fresc  personal  va  ser   reprès.   Això   si,   vaig   tenir   dos  dies  més   de   descans  abans  de  tornar   a   la   feina,   i   vaig   aprofitar   per   fer   turisme   amb   els   amics  del  curs,  i  visitar-­‐ne  de  vells.   Per   tant   el   23,   quan   em   tocava   tornar   a   treballar,   em   van   avisar   que   el   director   de   la   vila   havia  triat   el  mur  que   pintaria.   El  que  jo  no   sabia   és   que   hauria   de   fer   un   fresc   relacionat   amb  els  altres  que  hi  havia  al  mur. El   curs   d’en   Vico   ja   fa   temps   que   es   fa   cada   estiu,   i  cada   estiu  els  alumnes   són  diferents.  Hi   ha   hagut   estius  on  fins  i  tot  la  nacionalitat  era   diferent.   Al   2010,   els   estudiants   eren   55


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

d’Holanda,   i  van   fer  un   conjunt   de  frescos  individuals,   en   una   de   les   parets  exterior   de   l’edifici   principal   de   la   vila.  La   seva  temàtica   però  era  col·∙lectiva,  les  flors.  I  en   aquell   mur  hi  havia  un  espai   una  mica  més   gran  de   100   x   70cm,   el   qual   estava   buit.   I   em   van   proposar   de   pintar-­‐lo,   l’inconvenient   és   que   jo   ja   tenia   preparat   el   disseny   del   meu   fresc   i   no   tenia   cap   mena   de   relació   amb   les   flors.   En   Vico   em   va   dir   que   intentés   fer   un   fresc  on   es   relacionessin  les   flors  i  l’esperança,  ja  que  a   la   casa   també   hi   vivien   persones   amb   discapacitats   mentals,   i   que   havien   d’estar   envoltades   d’energia   positiva.   Així  que   em   va  tocar  començar  de  nou,  la  avantatge  és   que  en  Vico  em   va  veure   els  treballs  que  tenia  fets   i  em   va  dir  que   hi   havia  algunes  idees  que  li  agradaven  i  que   intentés   seguir   en   aquella   línia,   per   tant   tenia   unes   clares  directrius  de  cap  on  havia  d’anar  el  meu  fresc.   Entre   aquell   dia   i   el   següent   vaig   tenir   llest   l’esbós   i   els   pigments   que   utilitzaria   al   fresc.  Quan   estava  preparant   la  taula   de  pigments,   en  Vico  e m   va  venir  a  acomiadar,  perquè   tenia   un  tour   per   una   regió   d’Itàlia,   i   vam   anar   ha   veure   el   mur.   Vaig   tenir   sort   de   que   ell   m’observés   el   mur,   doncs  aquella  paret   li  tocava  el   sol  directament  a   partir  de  les  dos  del  mig  dia  i  per  tant  l’hauria   de   tenir   acabat   abans   de   l’arribada  del  sol,   i  un   cop   finalitzat   el   tapés   amb   uns   llençols   humits   per   mantenir  la  temperatura. I  el  dia  de  pintar   va   arribar,  condicionat  per  el  sol.   Vaig  haver-­‐me  de   llevar  a  dos  quarts  de  set,  i   una   hora   més   tard   ja   esmorzat   em   vaig   posar   a   treballar.  En   total  vaig   fer   sis  jornades  o   giornos,   sempre   començant   de  dal  a   baix,   i  després   d’un   matí   intens   i   sense   descans   (doncs   no   hi   havia   ningú   que  em  pogués  ajudar)  vaig  acabar   el  fresc   a  la  una  i  poc  del  mig  dia. Seguidament   explicaré   una   mica   la   temàtica,   colors,  composició...  que  vaig  utilitzar.

56


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

El  primer  de  tot  dir  que  no  te  títol,  no  era  necessari.  De   temàtica  positiva,   intentant  transmetre  un   missatge  d’ilusio   i   alegria,   fent  ús  de  les   flors,  i   d’elements   comuns  en   les  meves  pintures,   com   ara  text,  barrets,  americanes,   corbates,  ombres  i   el   marc,  element  estètic  que  ja   he  emparat  més   d’una  vegada  en  els  frescos. Els  colors   són  de   la  mateixa  línia  de  la  temàtica,   colors   força   clars   i   alegres,   bastant   translúcids   en   general,   i   la  zona  de  les  flors,   amb   més  llum   que  el  resta. La   composició   al   meu   entendre   és   piramidal   amb   la   base   a   la   part   inferior   (les   plantes),   i  el   barret  seria  el  pic  del  triangle. He  de   dir  que   em  va  agradar  pintar  alguna   cosa   positiva,  per  variar,  però   tot  i  així   em  quedo  amb   les  meves  representacions  tristes  i/o   agressives,   perquè   em   permeten   expressar-­‐me   i   desfogar-­‐ me   amb   més   sinceritat.   Pel   meu   gust   era   una   mica   massa   estètic   i   decoratiu,   amb   falta   de   força  (doncs  no  estic  acostumat  a  plasmar  aquests  sentiments). I  així  un  dia  mes  tard  vaig  marxar  cap  a  Catalunya  fins  al  setembre,  per  anar   a  Treglio   amb  l’escola  i   el  mestre  Vico.

57


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

V.3. Itàlia - Treglio Treglio,   de   la   regió   d’Abrutzzo,   és   un   poblet   tradicional,   de   pocs   habitants,   proper   a   les   muntanyes   i   sobretot   al   mar.   És   un   poble   molt   apassionat   per   el  món  de  l’art  i   sobretot  per  la  pintura   al  fresc.  El   poble   per  ell  mateix   sembla   una  exposició. Un   dels   motius  que   van   permetre   que   Vico   vingués   a  Olot,   va   ser   gràcies   al   projectes   de   la   regió   d’Abrutzzo   i   el   Gironès.   El   projecte   consistia   en   què   desprès  d’una  setmana  de  pràctiques  a   l’escola   d’arts   d’Olot,   els   alumnes   viatgerien   a  Itàlia  a   crear  un   fresc,  amb   els  coneixements  adquirits.   I  així  va   ser,  vam  tenir  la  sort   de  poder  participar  en  el  projecte  des  del  dia  1  fins  al  10  de  setembre.   El  primer  dia  va  ser  una  mica  caòtic:   per  un  mal  entès  amb  l’horari  de  l’avió,  el  meu  sortia  més  tard   que  el  dels  altres  alumnes  (l’Albert,  la  Neus,  en   Gerard  i  la  Mireia),  i  vaig   arribar   vora   les  onze  del   vespre.  Ja  era  tard  i  estava  cansat,  per  sort  els  altres  dies  van  ser  molt  millors. Així  doncs  el  segon   dia   vam   anar  a   esmorzar   al  bar  del  poble,   finançat   per   l’ajuntament   de   Treglio,   i   vora   les  9  vam  anar   al  “laboratori”.  Era  el   nom  que  rebia  la  sala  de  preparació   d e l s   p i g m e n t s ,   e m u l s i o n s ,   esbossos,   eines...   Després   que   en   Vico   ens  mostrés   tots  els   materials,   ens   va  anar   a   ensenyar   el   mur   que   hauríem   de   pintar.   Ja   teníem   uns   esbossos   prèvis   fets   a   Olot   de   manera   col·∙lectiva,   on   la   temàtica   de   l’oliva  i   la   del   raïm,   junt   amb   els   seus  derivats,   eren  els  protagonistes.  S’ha  de  dir   però   que  no  és  el  mateix  fer  la  sinòpia   en  paper   vegetal,  tenint  com  a  referencia   unes  mides   aproximades,   que  tenir  la  paret  al  davant.   Això   va  fer   que   s’haguessin   de   modificar  alguns  dibuixos,  i  vaig  tenir   l’oportunitat   de  personalitzar  una   mica   els  arbres,  sobretot  el  cep  del  raïm. Conseqüentment  ens  va   costar   una  mica  arrencar.  Vam  tardar  quasi  dos   dies  a  tenir  els  esbossos   preparats  i  dibuixats  sobre  el  mur,  per  poder  estructurar  degudament  el  fresc  i  les  seves  jornades. 58


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

El  tercer  dia  en   Mario   (mà   dreta  de  Vico,  amb   el  qual   tenien   una   bona   relació   tan   professional   com   d’amistat,   i   expert   en   preparar   la   calç   i   el   mur,   generalment  també  era  qui  li  prepara  a   en  Vico,   per   tant   s’ha  de   dir  que   vam   ser   uns  afortunats),   va  fer-­‐ nos   una   demostració   de   com   es   prepara   un   mur.   Quan   entre   tots   i   amb   l’ajuda   de   Vico   teníem   decidides   les   jornades,   en   Mario   va   començar   a   preparar-­‐nos   el   fresc,   i   els   cinc   alumnes,   conjuntament   amb   els   professors,   Jordi   Vila,   Xus   Ferrusola  i  Dolors  Rossinyol,  vam  posar  nos  mans  a  la   feina.   El  quart   dia   ja  teníem  un   ritme   de   treball   constant   i   regular:   arribàvem   a   l’edifici   del   fresc   a   les   9,   i   allà   una   vegada   Mario   havia   preparat   el   mur,   començàvem  a   pintar.  Òbviament   el  segon   dia   vam   fer  les  taules  de  pigments,  que   seguirem  usant  fins   al   final,   i   a   l’inici   del   quart   dia   ja   teníem   la   primera   jornada   feta.   Les   jornades   eren   molt   grans   però   entre   tots  van  sorgir   ràpidament.  El  quart   dia  però  va  ser  especial.  Per   un   motiu,   el  clima  al  matí  va   començar   a  ploure   i  amb  força,  així  que  quan  ens  vam  reunir  tots   al  laboratori,   en  Vico  es   pensava   que  descansaríem,  però  estàvem  motivats   i  amb  massa  energia  per  quedar-­‐nos  a  casa  i  no  fer   res,   i  probablement  aquell  fou  el  dia  mes  productiu.   El  cinquè,   el  clima  ja  estava   més  calmat  i  per  tant   treballàvem   amb   condicions  normals.  El  fresc  ja   començava   a  tenir  vida  i  es   podia   apreciar   com   un   conjunt   des  de  la  llunyania.   Les  persones   del   poble  eren   molt   amables,  ens   venien   a  veure  i   s’interessaven  per  la  nostra  feina,   cosa  a   tenir  en   compte   ja   que   avui   en   dia   la   professió   de   pintor   està   en   d e c a d è n c i a .   C a d a   d i a   e n s   posàvem   a     dinar   una   vegada   teníem   acabada   la   jornada,   doncs   el   fresc   mana,   i   nosaltres   anàvem  condicionats   a   les  seves   característiques. Aquell   dia,   però,   va   tornar   a   ser   especial  per  un  motiu,   la  televisió   estatal   italiana   (comparable   a   Tv2,   d’aquí   Espanya)   va   venir   a   gravar   a   en   Vico,   Treglio,   i   a   nosaltres,  ens  va  tocar  fer  d’estrelles. 59


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

El  sisè  dia  de  treball   directe  al  fresc  va  ser  l’últim.   Era  el  vuitè   a  Itàlia,  i  ens  faltava  molt  poca  cosa.   Tot   i   continuar   amb   energia   es   notava   un   cert   cansament   i   sobretot   ganes   de   veure   acabat   el   fresc.   Tot   i   que   el   primer   dia   ens   van   gravar   en   algunes   escenes,   va   ser   de   manera   força   secundaria,  i  per  sorpresa   de   tots,   mentre  estàvem  elaborant   el  fresc   van  pujar  a  la  vestida  a  fer  nos   una   entrevista   a   cadascun   dels   alumnes,   preguntant-­‐nos   sobre   els   fresc,   Treglio,   l’art...   No   sóc   gaire   amic   de   les   càmeres,   però   aquella   vegada   ho   vaig   trobar   molt  divertit.  En  aquell  moment   si   que  semblàvem  famosos! Per   últim,   una   anècdota   d’aquell   dia.   En   una   paret   externa   del   laboratori  hi  havia  un   fresc  tot  ple   de  banderes  de  diferents  països.   Ens  van  explicar  que   cada  país  que  havia   participat  en   un  fresc   a   Treglio,  havia  pintat  la   bandera  del   seu  país.  A  la  majoria   ens  va  semblar  que  era  millor   posar  una   bandera   que  ens  identifiqués   coma  poble,  i  per  això  vam  posar  la   de  Catalunya  i  no  la   d’Espanya.   La  casualitat  o  les  circumstancies,   van  fer  que   tres  dies  més  tard  es  celebres   la  diada  de  Catalunya   amb  més  d’un  milió  i  mig  de   persones.  Per  tant,  crec  que  va  ser  més  que  encertat   pintar   la  senyera   catalana. El  que   he  estat  explicant  fins  ara  era  el   dia   a  dia   de  feina,  però   després  de  dinar,  teníem  una   altre   rutina  completament  diferent. Després  de  descansar  i  païr  el  menjar,  cada  dia  fèiem  unes  activitats  comunes,   com  jugar  a  cartes,   conversar,   passejar  per  Treglio,   avançar  algunes  aspectes  del  fresc,   jugar  al  futbolí,   dibuixar,    etc.   Aquestes  activitats   eren   força   habituals  i  es  varen  repetir  més   d’una  vegada.  No   obstant  també  hi   havia  dies  que  fèiem  quelcom  únic  i  diferent,  com  anar   a  visitar  el  poble  de  Lanciano,   un   poble  veí.   També  ens  varen  invitar  a  cases  de  diferents  persones,  activitats   relacionades  amb   l’ajuntament,   Aquí  vam  tornar  a  ser  gravats,  etc. Per  tant  es   port   dir  que   començàvem  el  dia   treballant   i   que   poc   a   poc   anàvem   desconnectant   de  la  feina.   El  moment  més   àlgid   d’esbargiment   arribava   al   vespre,   concretament  a   l’hora   de   sopar.   Els   sopars   eren   únics   i   especials,   cada   dia   menjàvem   en  un  lloc  diferent,  i   quan   semblava  que  no   es  pogués  superar  l’amabilitat  de  l’amfitrió  i   la   qualitat   del   seu   menjar,   ens   tornaven   a   sorprendre   amb   l’àpat   següent.   Crec   60


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

sincerament   que   mai   havia  menjat   tant   en  una  setmana,  com  a  Treglio,  i  n’estic   quasi   convençut   que   tothom   que   va   venir,   coincidirà   amb   el   meu   punt   de   vista.   Juraria   que   tots   vam   marxar   tenint   en   compte   la   seva   generositat   i   hospitalitat,  i  amb  ganes  de  repetir. Per   la   part   artística   diria   que   l’alegria   també   va   ser   per   la   gent   d’Itàlia   doncs   estaven   molt   contents   del   resultat   del   fresc. A  continuació  faré  un  anàlisi  formal  del  fresc,  des  del  punt  de  vista  d’un  dels  seus  creadors. Les   mides   de  l’obra  eren  realment  grans,  ens  va   caldre   una  vestida  de   tres  pisos  per   poder   arribar   a  totes  les   parts   de   la  façana   on  pintaríem  el  fresc.  Aproximadament  les  mesures  del  fresc  eren  de   3m  d’alçada  per  5m  d’amplada. Consta  de  dos  capes  de  calç  amb  sorra,  una  preparada  un  any  abans  de  la   nostra  arribada,  i   l’altre   feta   en   concret   per   cada   giorno.   El   fresc   es   va   dividir   en   cinc   jornades   (cada   una   de   mides   considerables). Els   pigments   que   vam   usar   e r e n   t a n t   a r t i fi c i a l s   c o m   naturals,   i   la   gama   cromàtica   del   fresc   anava   des   dels   colors   més  clars   com  els   grocs  i   ocres   fins   els   terres   més   potents   i   negres.   Tot   i   la   utilització   dels   dos   tipus   de   pigments,   els   naturals  van  predominar. Com   he   dit   abans,   la   temàtica   del   fresc   va   ser   sobre   els   productes   típics   de   la   zona,   l’oliva   i   el   raïm.   Aquesta   era   l’única   condició   del   projecte,   doncs  gran  part   dels  frescos   del   poble  tractaven   del  mateix.   I  nosaltres   vam  aprofitar  aquests  dos   productes   i   els  seus   derivats,   per �� dur-­‐los   al   nostre   terreny  personal.   Per   exemple,   l’Albert   gran   pintor   paisatgístic   va   pintar   el   poble   de   Treglio,   al   centre   del   fresc,   la   Mireia   va   introduïr   dos     dones,   pròpies   del   seu   estil,   i   en   Gerard,   la   Neus   i   jo   vam   contribuir   en   la   representació   dels   aliments  que  ens  demanaven. 61


FRESC O CADUCAT?

PROJECTE

La   composició   al   meu   entendre   té   quatre   elements   que   li   marquen   la   direcció   i   la   força   estructural,    i  són  les  dos  dones  i  els  dos  arbres.     Si   hagués   de   fer   alguna   conclusió   sobre   el   fresc   de   Treglio,   hi   explicaria   que   va   ser   divertit   i   innovador   participar   en   un   projecte   artístic   format   per   tantes   persones,   i   la   diferència,   amb   el   procés  de  pintar  individual,  crec  que  ens  va   ensenyar  a  entendre  i  comprendre  millor  la   manera  de   pensar  i  de  crear  art  de  cada  un  dels  membres.

62


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

VI.FRESC  FINAL VI.1. Fresc al mur – Projecte Poc  després  del  curs  d’en  Vico  a  Olot  vaig  començar   un  fresc  en  un  pany  de  paret  d’un    pis  vell  de  la   família.  La  que  vaig  triar  fa  uns  3,50  x  2,90m   aprox.   Està   al  costat  d’un  balcó,   que   em  proporcionava  ventilació  i   llum   natural.  Al  començar-­‐la  a  preparar   em  vaig  adonar   que  no   era  una  paret  mestre  i   tenia   molt  guix   ,   material   poc   indicat   per   el   fresc   ja   que   absorbeix   molta   aigua.   Això  m’hauria  ocasionat  problemes   amb   les  esquerdes  i   amb  la  primera  capa  d’  imprimació  de  sorra  i  calç. Per   corregir-­‐ho   vaig   rebaixar   en   1cm.   El   gruix   de   la   paret,   però,  no   ho  vaig   veure  clar  i  vaig  deixar-­‐ho  estar   per   evitar   problemes   posteriors.  Tot  i   això   em  va  servir   per  aprendre  a  buidar  una  paret  –  hi  havia  tres  capes-­‐. Per   aquell   fresc   ja   tenia   preparat   un   esbós   i   havia   fet   proves   de   color   i   de   composició.   El   dibuix     a   base   de   figures   humanes   estava   dins   la   meva   línia   temàtica   – d’esquerra   a   dreta   un   pidolaire   demanant   caritat,   una   dona,   l’única   figura   femenina,   amb   el   cap   alçat,   esperant   una   resposta,   una   solució,   al  costat   un   home  amb   un   plat   entre   les   mans   i  en   la  part   inferior  un   home  mig   mort  dirigint  la  mirada  a  l’espectador,   tot   això  amb   una  frase   al  part  superior   que  deia  “  què   hem   de   fer?”.  Aquest   dibuix   reflecteix   la  meva  preocupació   per   el  món,  i  el  descord  amb  la  societat. Els   problemes  que   vaig   anar   trobant   en   aquesta   paret   i  el   fet   d’   aparèixer   la   possibilitat   d’anar   a   Itàlia   a   l’estiu   per   millorar   la   tècnica   varen   fer   que   deixés   el   treball   parat   .   Esperava   aprendre   més   per   solucionar   els   inconvenients   que   m’anava   trobant.   Però   durant   la   segona   estada   a   Treglio   vaig   veure   en   el   laboratori  –  sala  on  hi  teníem   tots   els  materials  i  es   preparaven  els  projectes  -­‐,  que  tenien   uns   frescos   en   unes   superfícies   de   fusta   conglomerada,   anomenada   Heraklith,   i   ràpidament   em   vaig   interessar   i   decidir  per   aquesta  opció,  ja   que  a  més  a  més  de  poder  triar   el  format  el  podia  transportar. 63


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

VI.2. Fresc final sobre fusta Així   doncs   per   realitzar   aquesta   pintura   vaig   triar   una   peça   de   fusta   conglomerada   Heraklith   -­‐   2,00m  d’alçada  per  1,50m  d’amplada.   La   fusta  la  vaig   comprar  en   una   fusteria   de   Ripoll,   per   cinquanta   euros,  i  la  seva   mesura  estàndard   era  de   de   2,50mx1,50m,   però   no   m’agradava   gaire   el   format,   massa   allargat   així   que   la   vaig   tallar   als  dos   metres,   això   va  ser   cap  a  finals  del  més  de  setembre. Amb   el   suport   comprat   vaig   començar   a  pensar  amb  el   que  hi   plasmaria,    tenia  clar  que  no   volia   usar   la   mateixa   idea   que   en   el   fresc   que   havia   començat   a   Ripoll,   per   tant   vaig   agafar   llibreta   i   llapis  i  em   vaig   posar   a   buscar,   la   veritat   em   va   costar   moltíssim   trobar   quelcom   que   m’agradés,  van   passar  setmanes   i  no   em  venia   cap   idea,  buscava   un  dibuix   digne  de   un   projecte   final,   buscava  algú   massa  perfecte,  i  em  vaig  estressar.   Tot   i  no   entusiasmarem  gaire  de   bones   a   primeres,   vaig   acabar  decidint-­‐me   per   representar   les   iconografies  que   utilitzava  més   en   aquell   moment,  la  mort,  la  religió,  i  les  paraules.  I  així  va  anar  sortint  el  que  seria  el  dibuix  del  fresc. Tenint  escollida  la  idea  i  suport,  ara  necessitava   els   pigments   i   el  seu   aglutinant   per   poder   començar.   Vaig   comprar  4  dels  6   pigments  que   finalment   he   usat   a   Barnart,   el   vermell   cinabri   ,   blue   charron,   light   yellow   ocre   i   el   cassel   earth.   Posteriorment   mentre   estava  comprant  la   calç  a  la  botiga  del  meu   tietvaig   descobrir   que   també   venia   pigments   i   ja   que  vaig  tenir  problemes  l’hora  de  barrejar  el  tierra   cassel,   vaig   aprofitar   per   comprar   el   tierra   ombra   calcinable   i  el  cinabri  verd.  I  la  sorra  i  les  eines  m’he   les  va  cedir  l’escola  d’Olot. Una   vegada   va   estar   tot   llest,   em   vaig   posar   a   treballar,   però   el   primer   dia   vaig     veure  que   seria   més   complicat   del   que   em   pensava,   el   conglomerat   no   era   porós,   la   qual   cosa   em   va   desconcertar,  però   el   temps  sem   tirava  a  sobre   i  ja   no   em   podia   permetre   el   luxe   de,   buscar   altres   64


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

suports,   havia   de  continuar   i  acabar,   per   sort   ara   tenia   el   coneixement   d’Itàlia,   normalment   amb   dos   capes   hauria  pogut  concloure  el  fresc,  però   desgraciadament   al   final   n’ha   tingut   cinc   de   capes.   Les   dues   ultimes   de   calç  sola,  per   aconseguir  un   fons  llis  i   blanc,   doncs   la  sorra  de  riu   que   vaig   usar   tenia   pedretes   més   grans   del   compte  i  no  em   deixava   el   blanc   que   desitjava.   Per  tant  no   puc  dir   que  vaig   fer   el  fresc   en   una  setmana  o   un  mes   just,   anava  al   ritme  del  mur,   quan   la   una  capa  estava   seca  i  ben  adherida,   em  posava  amb  la  següent,  i  així  successivament. El  fresc  curiosament  consta   de   tres  jornades,  normalment  hauria  preferit  fer   ne  més,  però   no  vaig   seguir   el   mètode   tradicional,   esperó   que   no   li   sàpiga   greu   ha   en   Vico,   la   primera   giornata,   on   nomes  apareix   la  part   superior  de  la  calavera,  esta  feta   metre  la  calç  era  humida,   però  en  les  altres   vaig   pintar  sobre  sec,   per   tant,   realment  he  fet   una   recerca   força  personal  en  el  projecte,  pintar   sobre  calç  sola  i  en  sec  (ara  faltarà  veure  si  dura  dos  mil  anys  com  alguns  dels  seus  parents). Ara  que   ja  he   explicat   la   part   mes   general,   em  posaré   amb   la   artística,   i  ho   faré   mitjançant   un   anàlisis  formal.

65


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

Títol:  El  poble  mana Mesures:  2’50mx1’50m Técnica:  Fresc  en  humit  i  en  sec Any:  Octubre  –  Novembre,  2012 Localització:  Ripoll

Temàtica  i  iconografia Mort,   Religió,   Art,   Ignorància,   Societat,   Cultura,   Paraula,   Sentiments,   Justícia,   Amor,   Critica.   Aquests  són   els   principals  temes   del  fresc  (no   mencionaré  el  meu  nom  en  la  temàtica,  doncs  tot   això   es  una  visió   pròpia,  personal,  i  segurament  subjectiva,  fruit  del  moment  de   la  meva   vida,  però   com  es   lògic  cada  un   para   segons  la   seva  pròpia  visió  i  amb  això,  no   en  sóc  l   excepció),  temes  que   em   venen   al  cap,   que   em  porten   a  ferma   preguntes,   i   de  tant   en   tant   i  amb   una   mica   de   sort,   obtenir  ne  alguna  resposta,  tots   aquests  conceptes  estan  lligats  a  les  preguntes  més  existencials,  i   fàcils,  de  l’esser  humà,  com  qui  som,  d’on  venim,  on  anem  i  on  anirem,  perquè  estem   aquí...  En  el   meu  fresc  es  pot  identificar  un  personatge  principal,   el  qual  la  majoria  de  persones   l’anomenarien,   Jesucrist,  que  en  el   meu  cas  es  l’art,  el   salvador  i  a  la  vegada  el  sacrificat  i  condemnat  per  el  poble,   per   la   seva   ignorància   i  por,   no   entenc   Jesús   com  a   fill   de   Déu   ni  el   vinculo   amb   la  religió   cristiana,   l’agafo   com   a   representació,   de   la   bondat,   del   sacrifici,   de   la   generositat,   i   el   visualitzo   com   un   humà,   com   un   heroi,   una   persona  perfecte,   en  busca   de   la   felicitat   per   els  altres,  la  generositat  pura,  per  tant  poques   coses   podrien   arribar   a   complir   tant   alts   requisits,   una  d’elles   l’art,   és   difícil   de   creure   que   un   ser   viu,   que   mata   per   matar,   odia   sense  motiu,  que  pot   tenir  cultura  i   educació  i   tot   i   així   ,   troba   plaer   en   les   accions   mes   immorals,   sigui   capaç   de   crear   bellesa   amb   sentiments   sobre   una   superfície   inanimada.   Però   com   tot   en   aquesta   vida,   l’art   no   esta   lliure  de  contradiccions  i   de   dualitat,   sempre   el   millor   i   el   pitjor   va   agafat   de   la   mà,   i   en   aquest   cas   el   pitjor   de   l’art   és   la   seva   subjectivitat,   sensibilitat   i   complexitat,   per   desgracia   no   apta   per   la   majoria.   Aquesta   majoria   es   la   societat,   la   encarregada   de   66


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

valorar   i   qualificar,   i   per   tant   de   crucificar   l’art,   si   hagués   de   utilitzar   una   paraula   per   expressar   el   meu   sentiment   envers   la   societat,   aquesta   seria   tristesa,  però   com   que   el  que  busco   es   un   adjectiu   negatiu,   em   declino   capa   a   la   ignorància,   tristament. I   ara   que   tenim   els   subjectes   i   l’acció,   només   ens   falta   arribar   al   tràgic   desenllaç,   la   mort.   La   mort   del  art,  a  causa  de  la   ignorància  de  la  societat,  des   de   la   part   multitudinària   fins   la   més   elitista   de   l’   escala   social,   entra   tots   l’han   mort.   L’art   no   es   guiava  amb   el  cap   ni   amb   els  interessos,  ho  feia  a   traves  del  cor,  de  sensacions  i   sentiments,  tot  i  així   la  seva   mirada   critica  incomodarà  a  tot  aquell   que   fugi  de  la  veritat  i  de  la  bondat. Color Tots   els   pigments   que   he   fet   servir   són   naturals,   amb   la   qual   cosa   es   lògic   que   predominin   els   colors  ocres,  terres  i  vermellosos,   hi  han   altres  colors  com  el   blau   i  algun   punt   de   verd  però,   no   tenen   tanta  pot��ncia  tonal.  Especialment   amb   el  blau   he  tingut   bastants  problemes  en   algunes   parts   fins   i   tot   pintant-­‐hi   fins   a   tres   vegades   per  sobre  no  es   mantenia  el  color,   em  baixava   a   ocre,   i   no   m’ha   quedat   cap   més   opció   que   posar   una   primera   capa   de   vermell   força   diluït.   He   fet   colors   bastant   suaus   perquè,   normalment   si   la   temàtica   no   es   alegre,   intento   posar   colors   lluminosos   o   vius   per   donar   li  un   punt   de  contradicció   i   confusió,   a   més   a   més   que   tant   en   Vico   com   la   Marisa,   preferien   que   la   pintura   deixes   respirar   el   fons,   i   això   el   que   fa   es   que   tingui   una   similitud  en  els  frescs  antics. Llum No   es   cap   element   important   doncs   no   te   gaire  protagonisme,   però   es  necessària  en   els   martells   per   poder   ne   delimitar   les   seves   cares,  i  la  seva  direcció  es  descendent.

67


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

Composició Hi  han   dos  elements   predominants,  Jesús  i  les   escales  amb  els  martells,  però  també  es   cert   que  la   vestimenta  de   l’art  o   Crist,   al  tenir   les  lletres   amb  gran   contrast   sobre  fons   blanc,  guanya  bastant   protagonisme,  i  per  això   ja  diria  que  la  composició  esta  formada  per  un   doble   triangle   un  dins  del   altre.

68


FRESC O CADUCAT?

FRESC FINAL

Pressupost Agreixo  a  l’escola  el  prestem  de  les  eines,  i  de   la  sorra,  doncs   me  n’he  estalviat  la   compra.  Tot  i  així   he   hagut  de   comprar  més  quantitat  de  calç   de  la  necessària,   per  els  problemes  amb   la  paret   i  el   pressupost  acabaria  essent  força  semblant. 2’50m  x  1’50m  de  fusta  conglomerada  Keraklith  50€ 5  unitats  de  calç,  amb  dos  preus  diferents,  3  unit  de  6€  i  2  unit  de  8€   5  pinzells  de  pel  sintètic  16€ 6  unit  gots  de  plàstic  1,50€   Pigment    Vermell  Cinabri  19€ Pigment  Blue  Charron  10€ Pigment  Cassel  Earth  4,50€ Pigment  Light  Yellow  Ocre  5€ Pigment  Ombra  Calcinabre  6€ Pigment  Verd  Cinabri  9€    (tots  els  pigments  són  de  300ml) Plàstic  per  tapar  el  terra  2€ Cinta  de  pintor  3€

El  preu  final  podria  ser  més   econòmic  si  el  conglomerat  hagués  set  diferent  doncs,   ara   a  pintura   estan   treballant   sobre   un   conglomerat,   amb   un   preu   que   te   quasi   30   €   de   diferencia,   i   amb   un   conglomerat   diferent   també   m’hauria  estalviat   diners  amb   la  calç.  Per  últim   els   pigments  tenen   grans   varietats   de   preu,   hi   depenent   de   les   necessitats   de   cada   un,   és   pot   fer   una   paleta   cromàtica,  molt  cara  o  molt  econòmica.

69


FRESC O CADUCAT?

Evolució  fotogràfica  del  fresc  final:

70

FRESC FINAL


FRESC O CADUCAT?

71

FRESC FINAL


FRESC O CADUCAT?

AGRAÏMENTS

VII.AGRAÏMENTS Aquest   treball  m’ha   enriquit   com  a   persona  i   com   artista.  Això   ha   estat   gràcies  a   un   conjunt  de   persones. • Escola  d’Art  i  Disseny  d’Olot

Xus   Ferrusola,   és   la   responsable,   per   part   de   l’escola,   que   el   projecte   cultural   amb   Itàlia   fós   possible,  i  la  tutora  del  treball. Jordi   Vila,   Dolors  Rossinyol  i  Xus   Ferrusola,   que   van   participar   en   tot   el  projecte,   ja  fora   pintant,   traduint,  fent  fotos  i  viatjant  a  Treglio. Alumnes   d’Arts  aplicades   al  Mur,   del   curs   2011-­‐2012,   tant   els  que   van   col·∙laborar   a  Olot   com   a   Treglio. • Itàlia

Vico   Calabró,   Mestre  del  fresc,  que   de   manera   altruista,   porta   ja  un   temps   compartint   els   seus   coneixements  per  tot  el  món,  i  concretament  a  mi  a  Olot,  Facen  i  Treglio.   • Facen

Vila  San  Francesco,  per  la  seva  hospitalitat  i  humanitat. Vaga  (aprenent  de  Vico),  per  ajudar-­‐me  en  tot  el  que  podia  a  Facen. Marisa,  per  compartir  els  seus  coneixements  del  fresc. • Treglio

A  la   gent   de   la  vila  per  la   seva   generositat,   especialment   aquells   que   van   fer   possible   la   nostra   estada. • Família

Gina  Roig,  per  ajudar-­‐me  en  la  recopilació  i  traducció  d’informació.     Cristina  Llagostera,  per  ajudar-­‐me  en  el  disseny  de  pàgina  del  projecte,  i  en  la  revisió  del  text. Carme  Calabuig,  per  la  revisió  del  text.  

72


FRESC O CADUCAT?

CONCLUSIÓ

VIII.CONCLUSIÓ Positiu   i  interessant   són   bons  adjectius   per  descriure  la  meva  conclusió.  Cert  és,  que  actualment   tinc   un   caràcter   molt   indisciplinat,   i  poca   paciència,  però   ha  estat   tot   una   sorpresa   descobrir   el   fresc.   És  probablement  la   tècnica  pictòrica  més  complexa  que  he  utilitzat   mai.   Normalment,  un  només   depèn  del  pigment:   de  si   necessita  menys  aigua   o   més  oli  de  llinosa,   de  no   tocar   el  grafit  abans   d’aplicar-­‐hi  la  goma   laca,  etc.,  però  tenir  quasi  més  feina  en  l’elaboració  del  mur  (suport),  que  en  la   pròpia  tècnica,  em  va  deixar  fora  de  lloc,  i  això  va  fer  que  sentís  una  certa  curiositat.   A   part   de   recordar-­‐me   a   l’aquarel·∙la,   tècnica   que   m’agrada,   em   suposava   una   disciplina   i   ordre   nous  per   la  meva  pintura.  En  mig   any   he  passat   de  conèixer  la  paraula  fresc,  a  comprendre  el  que   significa.   Han   estat   moltes   experiències:   aprendre   de   la   mà   de   un   gran   mestre   del   fresc,   tenir   l’oportunitat   d’anar   a   Itàlia   a   ampliar   els   meus   coneixements,   primer   de   manera   individual,   i   després  col·∙lectiva   amb   l’escola   (a   més  de  les   experiències  humanes),  i  finalment   utilitzar  tot   el   coneixement   que   he   anat   adquirint   fins   a   poder   dur   a   terme   un   fresc,   amb   una   superfície   poc   recomanable,  i  portant  al  meu  terreny  la  tècnica.   Ha  estat   divertit   i  enriquidor,  i   encara  ho   seria   més   si  algun   dia  el  fresc   tornés  ha   estar  entre  les   grans  tècniques  pictòriques.  

73


FRESC O CADUCAT?

BIBLIOGRAFIA

IX.BIBLIOGRAFIA IX.1. Bibliografia • PEDROLA,   ANTONI,   “Materials,   procediments   tècniques   pictòriques”,   Publicacions  

universitat  de  Barcelona,  Barcanova,  1990. • MAYER,  RALPH,  “Materiales  i  técnicas  del  arte”,  Ed.  Hermann  Blume,  1985. • “Guía  práctica  de  la  cal  y  el  estuco”  editorial  de  los  oficios.

IX.2. Webgrafia • www.Viquipedia • www.Carlesarola.com • www.Galartes.com • www.Frescopolis.it • www.upv.es • www.publicacions.iec.cat • www.tom-­‐historiadelarte.blogspot.com • www.larazonsanluis.com • www.kremer-­‐pigmente.com • www.eco.sapiens.com • www.aboriginalarts.co.uk   • www.comunitavsfrancesco.it

74


Fresc o Caducat de Jordi Llagostera