Page 1

2015

earbook

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE REUS


Presentació de l’escola

8

Serveis i Campus

10

Pla d’estudis

12

Àrea d’expressió gràfica Geometria descriptiva I

14

Geometria descriptiva II

16

Tècniques de representació

18

Àrea Tecnològica Construcció I i II

20

Construcció III

22

Construcció IV

26

Construcció V

28

Patologies i rehabilitació

30

Instal·lacions II

34

Instal·lacions IV

36

Índex

Àrea de teoria i història Història II

38

Història III

42

Teoria de l’arquitectura

44

Composició I

46

Composició II

48

Art i arquitectura

50


Menció de Patrimoni arquitectònic Representació i restauració virtual. Patrimoni i ciutat

52

Patrimoni arquitectònic. Anàlisi i intervencions

54

Anàlisi estructural d’edificis històrics

58

Àrea de projectes i urbanisme Introducció a projectes I i II

60

Urbanisme i projectes I i II

64

Urbanisme i projectes III i IV

68

Urbanisme i projectes V i VI

72

Urbanisme i projectes VII i VIII

76

Projecte final de grau Introducció

80

Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus

82

Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona

94

Campus residencial URV i parc urbà

106

Grups de recerca reconeguts per la generalitat de Catalunya Architectural Heritage

118

Centre d’Anàlisi Integral del Territori

120

Relacions internacionals

122

Consell d’estudiants

126

Agraïments

128


Presentació de l’escola

La Universitat Rovira i Virgili es va crear l’any 1991 a partir dels centres universitaris existents a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. La Universitat adopta el nom de l’il·lustre escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, que va exercir el càrrec de president del Parlament de Catalunya. L’Escola d’Arquitectura forma part d’un conjunt de dotze centres universitaris, des d’on s’imparteixen més de quaranta ensenyaments de les àrees de ciències de la salut, ciències socials, humanitats, tecnologia, ciències experimentals i arquitectura. Segons les dades de la memòria del curs 2010-2011, la nostra universitat compta amb una plantilla de 1559 professors i 640 persones destinades a administració i serveis. Els estudiants matriculats superen els 14.000 en el conjunt d’estudis de diplomatura, llicenciatura, doctorat i formació continuada.

La creació el curs 2005-2006 de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV - Escola d’Arquitectura de Reus ha obert la possibilitat de cursar els estudis d’arquitecte, des de diferents vies d’accés, als estudiants de les comarques del Sud de Catalunya. L’escola d’Arquitectura de Reus te unes dimensions ajustades a la previsió d’entrada de 60 nous estudiants per curs, a més dels que puguin accedir per trasllat d’expedient o altres estudis, amb convalidació d’assignatures. Això determina un molt bon rati estudiant/professor, el que permet que els professors tinguin un coneixement directe de l’estudiant i puguin dur a terme una tutorització personalitzada donant peu a col·laboracions en seminaris i, ja en cursos més avançats, en grups de recerca.


L’escola es situa al Campus Universitari de Bellissens, a la ciutat de Reus, a uns 100Km de Barcelona. El campus està ben comunicat amb aquestes dues ciutats de referència, tant per tren com autobús; així mateix, l’aeroport de Reus Es troba a tant sols 5Km del campus i l’estació de TGV del Camp de Tarragona, que uneix Madrid amb Saragossa, Lleida, Barcelona i París, a 13Km de Reus. L’edifici es fruit d’un concurs d’avantprojectes del qual van resultar vencedors els arquitectes Franc Fernández i Carles Teixidor que, posteriorment, van redactar el projecte bàsic i executiu. Els treballs de construcció van finalitzar l’any 2001 i el curs 2011-12 ja es va realitzar el trasllat de les instal·lacions provisional a la seu definitiva. L’edifici consta de tres plantes i la seva organització funcional es basa en tres blocs separats per dos patis interiors. A la planta baixa, es troba el vestíbul general, el taller de maquetes, la sala d’exposicions, aules, tallers i la sala de graus. A la planta primera, la sala d’estudi, els tallers de recerca i transferència i l’aula d’informàtica. A la planta segona, es disposen els serveis centrals de direcció del centre i del departament, així com els despatxos de professors, aules de teoria i tallers d’urbanisme i projectes. I finalment, a la planta tercera, es situen els seminaris i despatxos de professors i la resta de tallers d’urbanisme i projectes. -9-


Cal destacar entre els espais de servei als estudiants: el CRAI, el taller de

Serveis i Campus

maquetes i la sala d’exposicions. El CRAI, Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, es el resultat de l’adequació de la biblioteca del campus a les necessitats dels estudiants, en referència a l’accés d’informació i la realització de treballs, individuals i en grup, en referència al préstec de material audiovisual i en referència a l’oferiment de suport i assessorament. El taller de maquetes, situat a la planta baixa de l’edifici de l’escola, proporciona materials i eines per a la construcció de maquetes, on el seu personal aconsella sobre les tècniques de realització i l’ús de les eines disponibles. Un altre espai d’interès cultural es la sala d’exposicions, que permet ensenyar treballs d’estudiants dels diferents nivells de les assignatures gràfiques i de projectes, els projectes finals de carrera i altres exposicions de temàtica arquitectònica i artística organitzades per l’escola, així com de produccions i muntatges exteriors.


Sala d’exposicions,. Escola d’Arquitectura de Reus

Taller de maquetes,. Escola d’Arquitectura de Reus

- 11 -


L’escola d’arquitectura de la URV s’inicia a l’any 2005, amb la implantació de l’ensenyament d’arquitectura segons el pla d’estudis d’arquitecte del 2005, de cinc anys de duració més el projecte final de carrera. L’adaptació dels estudis als criteris de Bolonya va suposar la redacció d’un nou pla d’estudis per a l’obtenció del títol de Grau en Arquitectura de la URV, aprovat per la ANECA i publicat al BOE com a títol oficial habilitant per a l’exercici professional d’arquitecte. El pla d’estudis del títol de grau consta d’un conjunt de matèries propedèutiques, tècniques, de projectes i optatives, amb un total de 300 crèdits ECTS més 30 crèdits ECTS dedicats al projecte de fi de grau.

Pla d’estudis

Les singularitats més importants del pla d’estudis deriven del fet que les àrees de coneixement de les matèries específicament arquitectòniques s’agrupin en un departament únic d’arquitectura. Això permet que es configurin com a matèria única el conjunt d’assignatures d’urbanisme i projectes, a diferència de la major part d’escoles d’arquitectura i plans d’estudi, en els quals aquestes matèries s’imparteixen de forma separada formant part de departaments diferents. Al mateix temps, també és una característica singular la docència conjunta de les matèries de dibuix arquitectònic i introducció de projectes de primer curs. Amb l’objectiu d’oferir als estudiants una especialització en àmbits temàtics d’interès professional vinculats a la identitat del territori, les assignatures optatives de quart i cinquè curs, s’han agrupat en dues mencions: la de patrimoni arquitectònic i la d’urbanisme. Cada una d’elles està constituïda per assignatures d’especialitat que formen un conjunt de 30 crèdits ECTS. Els estudiants que hagin cursat totes les assignatures d’una especialitat, al finalitzar els estudis, disposaran del títol de grau amb la menció corresponent a la seva especialitat. S’ha d’assenyalar el fet que el Títol de Grau en Arquitectura de la URV ha obtingut el reconeixement de nivell de màster per ser una titulació de 330 crèdits ECTS, dels quals 60 es consideren de nivell màster. Aquest fet permet als estudiants que finalitzin els estudis de grau, ingressar directament en programes de doctorat sense tindre que cursar prèviament un màster.


1r curs

Codi

ECTS

Tipologia

Matèria

22204001

Assignatura

Dibuix Arquitectònic I

6

Bàsica

Expressió Gràfica

22204101

Introducció a Projectes I

6

Obligatòria

22204010

Matemàtiques I

6

22204007

Física

6

Bàsica

Física

22204003

Geometria Descriptiva I

6

Bàsica

Expressió Gràfica

Primer Quadrimestre

Bàsica

Matemàtiques

Segon Quadrimestre 22204009

Matemàtiques II

6

Bàsica

Matemàtiques

22204002

Dibuix Arquitectònic II

6

Bàsica

Expressió Gràfica

22204102

Introducció a Projectes II

6

Obligatòria

22204004

Geometria Descriptiva II

6

Bàsica

Expressió Gràfica

22204006

Art i Arquitectura

6

Bàsica

Art

2n curs

Codi

Assignatura

ECTS

Tipologia

Matèria

Física

Primer Quadrimestre 22204008

Física de les Instal·lacions

6

Bàsica

22204103

Urbanisme i Projectes I

12

Obligatòria

22204005

Tècniques de Representació

6

Bàsica

22204111

Construcció I

6

Obligatòria

22204118

Estructures I

6

Obligatòria

22204122

Expressió Gràfica

Segon Quadrimestre

Instal·lacions I

4

22204104

Urbanisme i Projectes II

12

Obligatòria

22204112

Construcció II

4

Obligatòria

Obligatòria

22204126

Història de l'Arquitectura I

4

Obligatòria

3r curs

Codi

Assignatura

ECTS

Construcció III

4

Tipologia

Primer Quadrimestre 22204113

Obligatòria

22204119

Estructures II

4

Obligatòria

22204123

Instal·lacions II

3

Obligatòria

22204128

Història de l'Arquitectura II

3

Obligatòria

22204129

Teoria de l'Arquitectura

4

Obligatòria

22204105

Urbanisme i Projectes III

12

Obligatòria

22204132

Amidaments i Pressupostos

4

Obligatòria

22204120

Estructures III

4

Obligatòria

22204127

Història de l'Arquitectura III

4

Obligatòria

22204114

Construcció IV

6

Obligatòria

22204106

Urbanisme i Projectes IV

12

Obligatòria

Segon Quadrimestre

4t curs

Codi

Assignatura

ECTS

Tipologia

Construcció V

6

Obligatòria

22204107

Urbanisme i Projectes V

12

22204116

Geotècnia

4

Obligatòria

22204121

Estructures IV

4

Obligatòria

22204131

Composició I

4

Obligatòria

Primer Quadrimestre 22204115

Obligatòria

Segon Quadrimestre 22204133

Gestió Professional

22204130

Composició II

4

Obligatòria

22204124

Instal·lacions III

3

Obligatòria

Urbanisme i Projectes VI

12

Obligatòria

Optatives

8

Optativa

22204108

3

Obligatòria

5è Curs

Codi

Assignatura

ECTS

Tipologia

Patologies i Rehabilitació

6

Obligatòria

Primer Quadrimestre 22204117 22204109

Urbanisme i Projectes VII

22204134

Arquitectura Legal

4

Obligatòria

22204125

Instal·lacions IV

4

12

Obligatòria

4

Optativa

Optatives

Obligatòria

Segon Quadrimestre 22204110

Urbanisme i Projectes VIII

12

Obligatòria

Optatives

18

Optativa

TFG

Codi

Assignatura

ECTS

Tipologia

22204301

Projecte de Fi de Grau (*)

30

Treball fi de Grau

- 13 -


Geometria Descriptiva I. Josep Bertran, Raquel Casals, Jose Ramón Domingo, Albert Samper

Àrea d’Expressió Gràfica

L’assignatura Geometria Descriptiva I té com a objectius establir les bases conceptuals i operatives de la geometria, de la generació de formes i la representació pròpia de l’arquitecte. Es parteix del coneixements inicials de l’estudiant en dibuix tècnic i s’aprofundeix vers les especifitats de la representació arquitectònica, ampliant el camp a la perspectiva cònica i a les ombres. També aporta les metodologies de resolució de la geometria tridimensional de les formes per mitjà de procediments operatius basats en les posicions sintètiques de les figures. Els camps de treball de l’assignatura són: Axonometria. Projeccions dièdriques. Superfícies polièdriques i cobertes. Superfícies corbes. Perspectiva cònica. Ombres.


- 15 -


Geometria Descriptiva II. Josep Bertran, Raquel Casals, Jose Ramón Domingo, Albert Samper

Àrea d’Expressió Gràfica

Vil·la i galeria d’art a Karuizawa (Japó), de l’arquitecte Makoto Yamaguchi.

L’assignatura Geometria Descriptiva II té com a objectius la iniciació a la geometria de la generació de formes mitjançant eines informàtiques. Es parteix dels coneixements adquirits a l’assignatura Geometria Descriptiva I, com a base conceptual. El fonament de la matèria és el dibuix realitzat amb programes de CAD que permeten la creació de models tridimensionals i la seva visualització, ja sigui com a projeccions axonomètriques, dièdriques, o en perspectiva cònica. Sota el títol general de generació i representació informàtica de la geometria de la forma es desenvolupen els temes: Geometria i mesura de les formes tridimensionals. Dibuix informàtic amb entitats bàsiques. Modelat amb entitats lineals i poligonals. Generació de formes tridimensionals amb entitats sòlides. Una segona part es desenvolupa sota el títol modelat geomètric de superfícies i iniciació a la topografia, amb els temes: Generació de superfícies. Superfícies topogràfiques. Presentacions. Expressivitat: Llum i color.


ALÇAT

0.6

8m 0. R0.4

1.0

m 0.8

SUPERFICIE SOLEVADA

SECCIÓ DE LA PEÇA 10X10 cm

45º

1.3

PLANTA

PERFIL

0.9

0.8

45°

Fragment d’escultura del recorregut arquitectònic proposat per Eduardo Chillida a San Sebastián

1.5

- 17 -


Tècniques de Representació. Pau de Solà-Morales, Josep Maria Toldrà

Àrea d’Expressió Gràfica

Exercici 4. Sílvia Bofarull Jansà

La formació de l’Arquitecte contemporani ha de comprendre, de forma imprescindible, totes aquelles eines necessàries per a la correcta transmissió i comunicació del treball professional, i és evident que l’expressió gràfica és la forma principal d’expressió de l’arquitectura projectada i construïda. Una qüestió ben diferent és la consideració de quina és la forma d’expressió gràfica més adient, és a dir, sobre quina o quines tecnologies es produeix: si bé la representació tradicional de l’arquitectura s’ha produït sobre paper –i de fet encara és la forma preferida i indiscutible de presentació –, no és menys cert que les noves tecnologies digitals han obert un nou ventall de possibilitats expressives i representatives, que han potenciat especialment els processos d’elaboració d’aquestes. És en aquest context que proposem un curs d’expressió gràfica que aprofundeixi d’una manera pràctica en aquestes noves tècniques de representació, i que familiaritzi l’estudiant en l’entorn digital. Lluny d’ésser només una instrucció de caire instrumental en les diferents tècniques disponibles, el curs vol fer un èmfasi especial en la comprensió de la seva pròpia naturalesa, confrontant-les amb les tècniques més tradicionals i explorant-ne les diferències, els avantatges i els inconvenients. Seran d’especial iterés els processos de transformació de les representacions analògiques a les digitals –i a la inversa –, moment clau en el que s’expliciten totes aquelles problemàtiques inherents a ambdós medis: és l’experimentació directa i empírica d’aquest canvi de fase el que aportarà el major coneixement pràctic del potencial de la representació digital.


- 19 -

Plaça Prim nº7, Reus. Aida Colàs Adcock


Construcció I te com a objectius introduir els paràmetres bàsics sobre construcció, mitjançant: • La comprensió o coneixement de les tradicions arquitectòniques i dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. • El coneixement i l’observació dels materials de construcció, les seves característiques físiques, els procediments de fabricació, l’anàlisi i les aplicacions dels materials emprats en obra.

Construcció I i II. Ramón Fite Font

Àrea Tecnològica

• Introducció dels elements i sistemes constructius convencionals i industrialitzats, els tractaments i acabats, l’organització dimensional, els mètodes de muntatge, la coordinació modular i l’anàlisi patològica dels components constructius en obra estructural civil, basta i acabada. • Identificació de la coherència entre el material, el sistema constructiu i la forma, domini del vocabulari de la construcció i iniciació als estudiants en la necessitat de formar una catàleg de materials i solucions constructives a partir de la realitat construïda.

L’assignatura de Construcció II te com a objectius: • Aprofundir en els elements i sistemes constructius enfront els fenòmens físics (exteriors i interiors), relacionats amb les propietats dels materials utilitzats en els diferents sistemes. • Establir el primer contacte amb el detall constructiu, reflexionant i començant a dibuixar a mà alçada unions i solucions constructives. • Entendre que els elements i sistemes evolucionen a partir d’una construcció lògica basada en el millor aprofitament (eficiència) dels medis. Relacionant-ho amb el concepte de sostenibilitat i manteniment. • Profunditzar en el coneixement del vocabulari relatiu a la construcció, per poder utilitzar un llenguatge precís relacionat amb l’utilitzat per les diferents normatives. • Programar la connexió amb l’assignatura de projectes comentant detalls constructius sobre els temes plantejats, relacionant l’interès per la investigació amb la racionalitat i la possibilitat real de les propostes.


- 21 -

Detalls constructius d’una façana. Susana Romeo del Val


La finalitat principal és estudiar i potenciar la curiositat i l’interès per la investigació. Això es barreja constantment amb l’experimentació, amb materials i sistemes constructius, per tal de desenvolupar la capacitat d’observació i de crítica, envers tot allò construït que envolta a l’alumne.

Construcció III. Anton Bultó Bartoli

Àrea Tecnològica

Per tal d’aconseguir aquests objectius, s’utilitzaran conceptes fonamentats amb la tradició i l’experiència constructiva, alhora que es provocarà la intuïció individual per aprofundir i descobrir tècniques constructives, tant presents com futures. L’assignatura subministrarà les referències, exemples i procediments d’anàlisi sistemàtica per tal d’estimular i desenvolupar la imaginació individual. També proporcionarà tècniques vàlides tant com instrument constructiu, com de desenvolupament de les pròpies idees. Això els servirà per entendre i fer-se entendre amb la realització d’un projecte determinat o una construcció concreta. Aquests objectius s’assumiran i es desenvoluparan a partir d’aplicar una sèrie de conceptes fonamentals, que s’articularan d’una manera sistemàtica, per mitjà de classes teòriques, referències bibliogràfiques i documentals. Amb moltes i constants referències visuals, tant de l’entorn més proper, fins a conceptes, elements, materials o sistemes constructius que ens siguin més llunyans. Paral·lelament, una sèrie de pràctiques empíriques, enteses com treballs pràctics, serviran per assimilar i consolidar els conceptes abocats prèviament. Tot això amb un seguiment personalitzat, basat en l’anàlisi del comportament de cadascun dels elements constructius relacionats directa o indirectament amb l’arquitectura. La lògica constructiva i el sentit comú, juntament amb criteris de prendre consciència de que cal un model més sostenible, seran elements que insistentment s’analitzaran en cadascuna de les exposicions teòriques, així com en els exemples i pràctiques realitzades. Per últim, uns criteris bàsics de predimensionat dels diferents elements aniran introduint a l’alumne en els càlculs elementals.


- 23 -

Projecte d’un fanalet d’oli. Albert Ferré Jover


Projecte d’un fanalet d’oli. Clàudia Mata Mas

Construcció III. Anton Bultó Bartoli

Àrea Tecnològica


- 25 -

Projecte d’una cadira. Josep Vallès Mateu


Construcció IV. Ramón Gumà Esteve

Àrea Tecnològica

Construcció d’una torre de cartes. Maria Franch Mestre, Gerard Olivé Flavià, Cristina Olucha Delagado

E

ls continguts del curs de Construcció IV estan orientats a donar a conèixer als alumnes els diferents sistemes estructurals que tenen les edificacions. S’estudien les estructures de murs de càrrega i les porticades, amb les seves variants constructives. En l’estudi s’incideix en un coneixement general dels diferents sistemes, en les formes de comportament, en el desenvolupament constructiu i el predimensionat. El tractament d’aquest darrer aspecte s’aprofita per entrar en el coneixement de la normativa vigent, en especial el Codi Tècnic de l’Edificació.


P1

P6

P1

A

3

- 27 P2 P3

P2 P3

P7 P8

P2 P3

0.7

P5

A'

FA7

1

2

4

Treball Constructiu d’un habitatge aïllat. Gisela trilla, Crista Sánchez, Clàudia Mata

P1 P4

P5

0.7 P4

P9

P4

0.7


Detall de façana. Júlia Cadiach Ricomà, Carlos Gonzalvo Salas, Eva Maria Tribó Paul, Josep Vallès Mateu, Maria Pérez Muñoz

Construcció V. Pere Socías Julbe

Àrea Tecnològica

A

mb l’assignatura de construcció V, es pretén donar eines al alumne per definir constructivament tots els elements bàsics per la construcció d’un edifici. Conèixer i reconèixer diferents sistemes constructius en cobertes, façanes, fonaments, tancaments i divisòries interiors. Facilitar un ventall de diferents materials per saber com utilitzar-los en cada sistema. Escollir un projecte propi i definir-lo completament com un projecte bàsic i executiu amb tots els seus detalls constructius per poder entendre i construir el projecte. Introduir a l’alumne en el món real de la professió anant a visites d’obra per identificar i comprendre els elements exposats i explicats durant el curs.


- 29 -

Detall de façana. Júlia Cadiach Ricomà, Carlos Gonzalvo Salas, Eva Maria Tribó Paul, Josep Vallès Mateu, Maria Pérez Muñoz


Patologies i rehabilitació. Josep Lluís Ginovar, Agustí Costa Jover

Àrea Tecnològica

Santa Eulària d’Unha a la Val d’Aran, Jaume Fabregat González; Anna Royo Bareng

L’assignatura desenvolupa el coneixement sobre patologies constructives, diagnosi, i tècniques d’intervenció. S’introdueixen els coneixements bàsics per iniciar-se en el la lectura i coneixement general de les tècniques constructives tradicionals i s’estableix una metodologia de diagnosi i anàlisi. A partir d’aquesta avaluació constructiva d’un edifici i les seves patologies, es poden fixar uns criteris de reparació i d’intervenció.


- 31 -

Santa Eulària d’Unha a la Val d’Aran, Jaume Fabregat González; Anna Royo Bareng


Església de Sant Pièr d’Escunhau. Marta Gonzalvo Burcet, Helena Forcadell Ciuret, Mònica López Piquer

Patologies i rehabilitació. Josep Lluís Ginovar, Agustí Costa Jover

Àrea Tecnològica


- 33 -

Església Parroquial de St. Martí (Ginestar). Natàlia Colomer, Denitsa Nikolaeva, Ivette Martín-Moreno, Noelia Martínez


Instal·lacions II. Silvia Necchi

Àrea Tecnològica

Projecte instal·lacions. Dídac González Solà, Andrea Josa Vives

E

l que pretén aquesta assignatura és fer una transferència de la tecnologia i del coneixement apropant-los al món real de les instal·lacions que integren un projecte arquitectònic. Per això es donen a conèixer els sistemes i/o instal·lacions següents que formen part de l’edifici, dirigit especialment cap a un edifici d’habitatges: Electricitat, Fontaneria, Energia solar tèrmica, Ventilació, Sanejament, Telecomunicacions, Ascensors, Gas, Parallamps i Contra incendis. Es passarà des de l’anàlisi i integració de la normativa, legislació, identificació de components, estat de la tècnica en el mercat, fins al disseny, càlcul i implementació dels sistemes i/o instal·lacions en un edifici. Aquesta integració finalitza en la realització d’un treball/projecte referent a un edifici d’habitatges plantejat pel professor en el qual s’han de implementar i dissenyar cadascuna de les instal·lacions i les seves interrelacions.


- 35 -

Projecte instal·lacions. Dídac González Solà, Andrea Josa Vives


Instal·lacions IV. Xavier Casanova Pallejà

Àrea Tecnològica

Projecte instal·lacions. Marta Chàfer, Carlos López

A

questa assignatura pretén donar a conèixer les infraestructures urbanes que es requereixen per tal d’urbanitzar i gestionar el creixement d’un municipi. S’analitzen les següents: Xarxes de Mitja i Baixa Tensió, l’enllumenat públic, el Clavegueram (xarxes separatives), l’abastament d’aigua (aigua potable, contra incendis, reg), el Gas canalitzat (dipòsits, xarxa), la xarxa de telecomunicacions (telefonia, TV, televisió per cable) i finalment s’introdueix el tema de les rases i recorreguts conjunts de totes elles, i els acabats del sistema viari (paviments) generant la secció tipus dels principals vials. L’objectiu principal és que l’alumne adquireixi el coneixement sobre les diferents infraestructures que configuren una actuació urbanística així com la seva interconnexió amb la resta de serveix existents. Molt important serà el coneixement de les normatives, dels diferents organismes públics i privats que intervenen, dels diferents elements i components que conformen aquella estructura. Finalment l’alumne aplica els coneixements adquirits en el plantejament i resolució d’un cas real, calculant els requeriments i les demandes de l’actuació, dissenyant, reservant espais, i plantejant esquemes de funcionament de cada infraestructura en una actuació urbanística d’un municipi que ell mateix elegeix.


- 37 -

Projecte instal·lacions Urbanes. Àlex Briñón Garcia, Josep Maria Iglesias Corsà


Les Drassanes de Barcelona. Anna Casas, Francisco González, Oriol Pascual i Mario Facundo Viera.

Història II. Ramón Faura Coll

Àrea de Teoria i Història

Les assignatures d’Història, més enllà dels continguts impartits, han de donar resposta a les condicions actuals de l’arquitectura i del seu ensenyament. Un primer condicionant, purament acadèmic, és el creixent desinterès per les humanitats en un entorn acadèmic cada cop més emmirallat amb el model tecno-científic. En segon lloc, els nous entorns informatius, on cada vegada més predominen els suports audiovisuals en detriment dels discursius. D’una banda, això suposa un avantatge en el reconeixement d’edificis. Fins fa no gaire resultava impensable poder visitar “virtualment”un edifici; al llarg d’una classe, projectes construïts només podien ser revisats a través de plànols i fotografies estàtiques. Tanmateix, la preeminència de l’audiovisual també compromet la competència d’estudiants i professors en relació a l’àmbit purament discursiu, és a dir, el text. Història de l’arquitectura poca cosa pot fer davant de la doctrina de l’oblit imposada pels actuals sistemes tècnics d’ensenyament; en tot cas, tractem, en la mida del possible, de no oblidar l’enorme interès que té un bon text sobre arquitectura. És aquí on s’articulen els discursos i és aquí on s’esbossen les idees de l’arquitectura del futur. El tercer condicionant al que devem respondre és el més estimulant i ens planteja el principal repte: el futur incert de la pràctica arquitectònica. És impossible establir una lectura del passat si no disposem d’un projecte de futur. L’arquitectura avui, com tantes altres disciplines creatives, tradicionalment fonamentades en la figura d’autor, es troba en un moment de pura transformació. Sabem què és el que ja no ens serveix, però no sabem com ha de ser allò que ens cal. Des dels que reciclen, fins als termodinàmics, passant pels mediambientals o els digitals, les darreres tendències apunten certa incomoditat vers les velles maneres de fer, però encara no semblen tenir clar que es pot proposar a canvi.


- 39 -

Versalles. RocĂ­o Arnao, Javier Bernal i Sergio J. Valle.


Història II. Ramón Faura Coll

Àrea de Teoria i Història

A

priori, Història II i Història III formaven un paquet dedicat al període modern, això és des del Renaixement fins a mitjans del segle XX. La revolució industrial apareixia com la frontissa temporal entre les dues assignatures. Així Història II s’ocupava de l’arquitectura i les idees aparegudes al llarg dels segles XV, XVI, XVII i XVIII. És evident que una assignatura amb poques hores lectives (aquell primer condicionant citat a l’inici) no pot abastar amb un mínim de rigor quatres segles d’activitat arquitectònica. L’estratègia del curs obre dos fronts. A les magistrals, es tracta de seleccionar acuradament casos significatius. A més d’un anàlisi detallat del projecte, s’obren vincles amb el context cultural. Així, cada una de les magistrals, dedicada a un edifici o episodi urbà concret, serveix també per apuntar aquelles idees i pràctiques artístiques importants, encara ara, per entendre el nostre futur. El segon front és pràctic. Els alumnes han de redibuixar episodis urbans antics i traduir-los en termes moderns. Han de tractar d’extraure’n alguna lliçó. Enfrontar-se a una arquitectura fonamentada en uns sistemes constructius tant diferents als actuals, també força una important reflexió sobre el dibuix com a principal instrument de coneixement de l’arquitecte. Alguns dels episodis arquitectònics vistos a les sessions magistrals són St Llorenç de Brunelleschi, el Palazzo Rucellai i el Temple Malatesta d’Alberti; Urbino i Pienza; el Tempietto de Bramante; el David i la plaça del Campidoglio de Miquel Àngel; St. Pere de Rom (de Rossellino a Bernini); el Fontainebleau de François I i Henri II; Les places parisines del XVII; San Andrea de Bernini; San Carlo de Borromini; Versalles; i els símptomes de la crisi del XVIII, és a dir: Watteau, Boullé, Piranesi i Ledoux. Els estudiants han treballat ciutats com Paris, Londres, Roma, Barcelona i Madrid. Comencen dibuixant les transformacions de la ciutat en grups de 10. Després en grups de dos o tres persones, desenvolupen un episodi (plaça, edifici). Es dóna especial importància a la component urbana de l’arquitectura (context) i també a aquells aspectes vinculats a la transformació (palimpsest).


- 41 -

La Font de Latona – Conrad Miralles.


Anàlisi de Port Aventura, límits exteriors- Pere Balcells, Antoni Espallargas, Freddy Leon, Albert Martínez, Ivette Martin-Moreno, Chantal Rodríguez i Carolina Santamarta.

Història III. Ramón Faura Coll

Àrea de Teoria i Història

Història III arranca amb les transformacions sorgides entorn de la revolució industrial. Tracta de comprendre les noves relacions del sòl urbà (les metròpolis del XIX); la reescriptura del passat (el debat vuitcentista sobre els estils); la redescoberta del cos (higienisme, ciència, urbanisme, art); i els primers símptomes artístics i arquitectònics d’una voluntat de ruptura respecte els canons acadèmics i la tradició. La part dedicada al segle XX, es centra fonamentalment en la component tecnològica; en l’ambigua relació entre realitat i representació. Així, és per a nosaltres central, el debat dels anys vint, entre aquells arquitectes, propers a la Nova Objectivitat, que reivindiquen una arquitectura desproveïda de tota artisticitat (Hans Meyer, Ernst May, Hans Schmidt, etc) i aquells altres que, al marge de la seva fascinació pels enginyers i els nous materials, no deixen de projectar significat en l’ús de la tecnologia (Le Corbusier, Mies, Mendelsohn, etc.). Un tercer bloc del curs fa referència a l’aparició d’Estats Units, a les seves primeres formulacions de canvi i a la seva apropiació del llegat de les avantguardes. Des dels gratacels de Chicago, passant per la influència del déco en els gratacels de Nova York, i, especialment, per la inabastable producció de Frank Lloyd Wright, totes aquelles idees associades a l’organicisme, es confronten també amb el naixement del Industrial Design (de l’Streamline fins a Saarinen) i la gestualitat artística de l’Expressionisme abstracte. Pel que fa a les pràctiques, els estudiants també redibuixen arquitectura. En aquest cas, però, els temes d’estudi estan més vinculats al context immediat de l’escola, això és la província de Tarragona. Participen en la tasca de recerca del CAIT. Documenten, analitzen, redibuixen i georeferencien, les arquitectures del territori. Alguns dels temes de treball han estat els xalets modernistes de Salou; Port Aventura; i l’obra de Jujol.


- 43 -

Anàlisi de Port Aventura, Atraccions i espectacles- Pere Balcells, Antoni Espallargas, Freddy Leon, Albert Martínez, Ivette Martin-Moreno, Chantal Rodríguez i Carolina Santamarta

Westminster houses of parliament (1834): anàlisi dels recorreguts interns


Teoria de l’Arquitectura. Pau de Solà-Morales

Àrea de Teoria i Història

Treball Parc La Villete. Svenja Lutz, Ivonne Aimee Nuñez Valadez, Joel Rodríguez Belvis, Alvaro Valldeperez Vidal, David Vertone

E

l curs de Teoria d’Arquitectura de Grau d’Arquitectura de l’Escola d’Arquitectura de reus, pretén donar una introducció a les idees teòriques que han acompanyat a l’arquitectura, en particular, i a la producció cultural, en general, durant el segle XX. Per a fer-ho, s’acosta a la teoria critica per a entendre les formes de pensament i la seva relació amb altres esferes com la societat, la política, l’art i la tecnologia. Complement dels cursos d’Història de l’Art i l’Arquitectura, vol donar un enfoc específic i especialitzat en el camp de la teoria. El curs es basa en la lectura setmanal i la discussió a classe d’una sèrie de texts representatius d’algunes d’aquestes tendències.


- 45 -

Treball Dualisme Contemporani. Mar BartolĂ­, Andrea Berzosa, Maria Cubiles, NatĂ lia De la Rica, Judit Mestre


Composició I. Guillermo Zuaznábar Uzkudun

Àrea de Teoria i Història

En “Art i arquitectura” es van analitzar aquells elements físics essencials que estructuren l’art i la arquitectura: color, forma, línia, pla, escala, pes, textura, sòlid, cavitat. Junt a l’anàlisi d’aquests elements compositius, també es van presentar els artistes i arquitectes del moviment modern, que fent ús d’aquests elements van generar la crisis de la societat burgesa. L’estudi d’aquests elements compositius, oferien al temps, les eines per apropar-se al món contemporani (donat que el modern agafa el contemporani a través de conceptes com: l’abstracció, la relativitat, la velocitat, la lleugeresa, la provocació, la indefinició o el difús). Si la Historia com a disciplina transmissora de valors no va ser atesa en les lliçons de “Art i Arquitectura”, ara en l’assignatura de Composició I les obres s’estudiaran atenent al seu ordre històric. D’aquesta manera, l’assignatura proposa l’apropament als valors de la modernitat utilitzant el dibuix i la lectura, per a des d’una posició crítica, entendre els ordres i/o valors que composen les arquitectures a estudiar. L’objectiu de Composició és que arribem a entendre que el sistema compositiu utilitzat és un reflex dels valors dels arquitectes, dels encàrrecs i de les societats que els van construir.


- 47 Mies Van Der Rohe. Farnsworth house, 1951. Raquel Mir贸n Soto


Composició II. Guillermo Zuaznábar Uzkudun

Àrea de Teoria i Història

L’assignatura proposa una aproximació als problemes de composició de l’arquitectura contemporània partint des dels inicis del moviment internacional. es busca visualitzar una línia que part de la arquitectura “universalista” i la seva evolució cap a una visió de la arquitectura integrada al paisatge i en les tradicions que ell mateix envolta. Aquesta línia podria resumir-se a partir de la arquitectura que havia estat ordenada entorn als ideals del CIAM i que evoluciona a una arquitectura resultant del Team X. Els conceptes que s’estudiaran son els de: “Terra”, “Casa” i “Societat”. En el seu anàlisis es proposen lectures, pel·lícules i conferències relatives a dits conceptes.


1

6

4

- 49 -

6

1 2 3 4 5 6

Casa Ferrándiz, Rafael De Cáceres Zurita. Víctor Barasoain, Carlos Gonzalvo, Florència Meucci, Aitana Moreno, Albert Sánchez

3 5

5

2 5


Casa Fransworth, Mies Van der Rohe.

Art i Arquitectura. Roger Miralles i Jori

Àrea de Teoria i Història

P

evsner va establir que l’obra que donava el punt de partida a l’arquitectura moderna era el Crystal Palace. Explicar les raons que porten a aquesta afirmació i demostrar la caiguda dels vells valors que havien regit la construcció fins aquell moment és el punt de partida de les classes. Un altre possible inici de les sessions s’estableix a la segona sessió, tot i que en diversos manuals d’història de l’art es cita Edouard Manet com a pintor impressionista o com iniciador del període impressionista, no s’expliquen les autèntiques raons de la seva ruptura amb el món acadèmic. Les obres de tots dos son punts de partida perquè la seva obra il·lustra, i en gran part avança, la crisi de valors que desenvoluparan els moderns. A les sessions teòriques s’impartiran lliçons d’història de l’art i l’arquitectura encaminades a analitzar obres d’art i d’arquitectura contemporània. S’inicien deliberadament al període modern, de manera que quan es vulgui mirar qualsevol període de la història es vegi des els nous valors que van enderrocar els ordres clàssics. Els valors de l’arquitectura contemporània són fruit d’uns processos dels quals l’estudiant d’arquitectura no se’n pot abstraure i dels quals n’és, de manera inexcusable, agent actiu. Així, es busca que l’alumne entengui, com més aviat millor, quin són els valors que regeixen l’arquitectura contemporània i que trobi una manera de mirar el món amb aquests valors.


- 51 -

Case Study House. Marta ChĂ fer, Gemma Daunis

Casa Steiner, Adolf Loos. ClĂ udia Mata, Pablo Maldonado, Gisela Trilla


Representació i Restauració Virtual. Patrimoni i Ciutat. Pau de Solà-Morales, Josep Maria Toldrà

Menció de Patrimoni Arquitectònic

Les tecnologies digitals han obert en totes les disciplines noves possibilitats d’anàlisi i recerca que encara estan en fase d’exploració. En l’àmbit de l’arquitectura, l’estudi del patrimoni històric veu com molts d’aquests avenços ofereixen maneres innovadores d’interactuar amb els edificis, a la vegada que es recuperen velles formes d’experimentar la història. Els inicis de la historiografia es troben en els blocs i els gravats dels aficionats que, des del segle XVII, varen viatjar als emplaçaments, a les excavacions arqueològiques i a les ruïnes dels antics. Aquest mètode manual i personal de confrontar la història, bé que pre-científic, és de gran interès per les seves possibilitats d’aprenentatge: l’observació, el dibuix i la reproducció són formes de comprendre, d’una manera empírica, les formes i els estils del passat. Aquesta forma d’aprenentatge és especialment intensa quan es complementa amb lliçons històriques a posteriori. Les eines de representació arquitectòniques han ofert tradicionalment un gran ventall d’instruments per observar i documentar la història i les seves construccions: veure el que ja no existeix; documentar el que no és prou interessant conservar; usar tècniques no invasives per estudiar processos constructius; avaluar hipòtesis sobre versions alternatives; simular el passat; etc. Aquests mètodes de representació han representat sovint aportacions gens menyspreable a altres disciplines com la història de l’art, l’arqueologia, la restauració o la museologia. Avui, podem ampliar aquesta oferta amb les noves tècniques digitals de representació i catalogació, del dibuix CAD als models 3D, i de l’escanejat tridimensional al prototipatge: caldrà veure com els nous mitjans de representació poden també aportar innovació tant a l’arquitectura com a aquestes àrees. El curs pretén aproximar-se amb aquests instruments a una sèrie d’edificis històrics, dels que la regió del Camp de Tarragona és molt rica.


- 53 -

Aixecament Volta del Circ, Tarragona. Genís Noix, Joan Juncosa, Guillem Mañé

Estudi Frisos. Arnau Huguet, Fran Mendoza


Patrimoni Arquitectònic. Anàlisi i Intervencions. Josep Lluís Guinovart, Agustí Costa Jover

Menció de Patrimoni Arquitectònic

Església Sant Joan d’Arties. Ricard Moncayo, Marta Nolla

L’assignatura introdueix la definició d’intervenció en el patrimoni i planteja les conseqüències en les intervencions en edificis existents. S’estableix la problemàtica de la protecció, particularment a Catalunya, incidint en les intervencions sobre el patrimoni i els seus criteris.


- 55 -

Escorxador de Reus. Joan Lucea, Joan Espuis, Fran Mendoza


Patrimoni Arquitectònic. Anàlisi i Intervencions. Josep Lluís Guinovart, Agustí Costa jover

Menció de Patrimoni Arquitectònic

Calvari de Canet lo Roig. Gerard Feliu

L’assignatura introdueix el coneixement sobre les teories del restauro en l’àmbit internacional, des del Renaixement fins a la reconstrucció durant la Segona Guerra Mundial, així com en el context del patrimoni edificat espanyol.


Restauració del Calvari. Valentina Chechet, Sandra Domènech, Gemma Daunis

ANA PRINCIPAL_SUD 0 SECCIÓ A-A'

- 57 -


Anàlisi estructural dels edificis històrics. Josep Lluís Guinovart, Agustí Costa Jover

c6 c7

h4

h3

v2

h1

h1

v1

v3

v4

LN

h5

v5

h7

c8 v1 v2

h8 hR 1.8865kN

v6 v7 v8

v3

PR

v4 v5

v6

v7

RR 6.87kN

v8

p8

p1 p2

LN

p3

p4

c. p5 p7

p6

LN

Menció de Patrimoni Arquitectònic

c5

h2

c1

c2

c3

c4

co tra mpre cci ssi ó ó

p6

p7 p5

p4

p3 p2 p8

p1

pR

L’assignatura introdueix la valoració dels sistemes constructius del patrimoni arquitectònic i desenvolupa els principis de l’equilibri i la mecànica a través de diversos períodes històrics. S’incideix en els fonaments teòrics que regeixen les estructures arquejades (arcs, voltes i cúpules) i en les metodologies per la comprovació estructural de construccions històriques en l’actualitat.


Gràfic tensions COMPRESSIÓ

Gràfic total COMPRESSIÓ + TRACCIÓ

Gràfic tensions TRACCIÓ

p1

c.

p1 p2

p2 p3

p3

p4

p4

p5

p5

p6

v1 v2

h1

h2

h3

h4 h5 h6

v3

p6 hR

v1 v2

h8 h7

v1 v2 v3

v3 p7

v4 v5

p7

v4

v4

v5

v5

v6

v6

v7

v7

v8

v8

v6

RR

p8

RR

p8

v7

v8

OBSERVACIONS a. Pendent donada per la línia traçada en unir els c.d.g.'s dels sectors (c1,c2,..). b. Totes les forçes obtingudes s'apliquen al c.d.g. c. El pendent resulta de la perpendicular a l'angle que forma l'arc de cúpula, prenent-lo respecte de l'horitzontal. pR

pR

RESULTATS

CONCLUSIONS

Empenta horitzontal (Hr) 1.88kN Resultant (RR) 6.87kN

El mètode de Wolfe s'aplica en cúpules de secció fina, tipus casquet. Ens permet conéixer les tensions a que se sotmet el zunxat perimetral de la cúpula (Hr), a la vegada que també coneixem la resultant que descàrrega sobre els murs perímetrals (Rr). El procés també mostra el punt d'inflexió on la cúpula passa de sofrir compressions a sofrir traccions. Per tant és possible dibuixar la Linia Neutra (LN) de la cúpula. Aquest anàlisi ens dóna dades quantitatives a l'hora d'intervenir en un edifici per tal d'actuar a favor de l'estabilitat de l'estructura en cas d'aparèixer símptomes de deteriorament estructural.

Gràfics i plànols escala 1:100 0

1

2m

0

1

2kN

1kN : 1M

- 59 -

Anàlisi estructural segons el mètode de Wolfe de la cúpula de Canet lo Roig. Jaume Fabregat , Anna Royo

a.


Introducció a Projectes I i II. Toni Gironès, Jaume Farreny, Joaquín Pérez, Josep Maria Toldrà

Àrea de Projectes i Urbanisme

S’

imparteixen conjuntament Introducció a Projectes i dibuix Arquitectònic. S’entén que la expressió gràfica dels projectes no és tan sols la formalització del resultat final del procés, sinó també part del propi procés projectual. És per això que creiem indispensable la condició de transversalitat-fusió entre les dues assignatures. S’introdueix a l’alumne en el dibuix arquitectònic a través d’exercicis en què primer ha de registrar una realitat i després formalitzar les seves propostes de transformació, assimilant les convencions de la representació arquitectònica i, al mateix temps, començant a articular un llenguatge gràfic propi, adequat a la seva mirada i a les seves intencions projectuals. El mitjà principal de comunicació gràfica de l’alumne serà el dibuix a mà en blanc i negre, generant en cada fase del curs plantes, alçats, seccions, axonometries i perspectives, en alguns casos amb l’acompanyament de material fotogràfic. A l’estructura del curs s’alternen els exercicis de vàries setmanes de durada, el fil conductor, que van des de l’anàlisi (lloc, material i ús) fins a la proposta, amb exercicis instrumentals curts que es plantegen i recullen el mateix dia o el dia següent, on s’introdueixen noves tècniques de representació. Durant el curs l’estudiant portarà sempre un llibre de registres i lectures, que conté fragments de la bibliografia del curs i fulls en blanc per esbossar els diferents exercicis. Serà doncs un quadern de treball que complementarà les entregues formals.


- 61 -

Projecte Refugi. Josué Andreu, Anna Ferré


Introducció a Projectes I i II. Toni Gironès, Jaume Farreny, Joaquín Pérez, Josep Maria Toldrà

Àrea de Projectes i Urbanisme


- 63 -

Habitar el lloc. Ignasi Pagès Arjona


Urbanisme i Projectes I i II. Juan Fernando Ródenas, Carles Enrich, Gerard Cuartero

Àrea de Projectes i Urbanisme

Un dels trets diferencials de l’escola d’arquitectura de Reus, des del moment fundacional, ha estat que l’ensenyament de projectes arquitectònics i d’urbanisme, disciplines que tradicionalment en el nostre entorn acadèmic han estat àmbits aïllats, s’han impartit com una única disciplina, el que facilita un recorregut d’aprenentatge més complet, i a la vegada més complex. Aquest principi ens porta a entendre que els problemes d’arquitectura depenen de la ciutat i a la vegada la condicionen, que d’alguna manera hi ha un recorregut continu d’anada i tornada des de la mirada llunyana de la ciutat fins la mirada més propera de l’arquitectura. Ens agradaria pensar que fent pedagogia d’aquesta manera, els nostres futurs arquitectes, tindran una mirada més oberta i més generosa vers la ciutat i la comunitat. Els dos cursos del primer cicle de projectes de l’escola d’arquitectura de Reus són bàsicament instrumentals, i és on s’adquireixen les eines per poder abordar els cursos de projectes del 2on i 3er cicle. El curs, s’organitza al llarg d’un element geogràfic com és el litoral català i la seva condició de límit entre terra i aigua en relació amb els diferents elements naturals: de la península plana de terra generada per l’encontre del riu Ebre amb el Mar Mediterrani (Delta de l’Ebre), a la que trobem a l’extrem Nord de Catalunya quan les últimes estivacions dels Pirineus es troben amb el mar, conformant la rocosa i abrupta península del Cap de Creus. Entre ambdós extrems, i pràcticament equidistant, la plana de Barcelona queda acotada pels deltes dels rius Llobregat i Besòs, i per la serralada litoral. Aquest enclavament, i més concretament la trobada de la ciutat de Barcelona amb el mar, també serà objecte d’estudi, en aquest cas només en el segon curs de projectes i urbanisme. Tres rius (Ebre, Llobregat i Besós) i les diferents rieres que estructuren part de la geografia del Cap de Creus tenen, en l’aigua i el seu cicle, l’element comú que al llarg del curs ens parlarà d’ecologia, sostenibilitat i de la conservació i optimització dels recursos energètics i mediambientals. Els temes de treball es vincularan a la condició de lloc, i en com els diversos assentaments humans responen a determinades condicions específiques. El registre d’aquestes condicions es farà des del dibuix i altres mecanismes de representació com a mètode de coneixement.


- 65 -

Projecte Mirador al Delta de l’Ebre. Joel Rodríguez Belvis

Projecte d’habitatge a la Barceloneta. Oriol Auqué Ugidos


Urbanisme i Projectes I i II. Juan Fernando Ródenas, Carles Enrich, Gerard Cuartero

Àrea de Projectes i Urbanisme

Anàlisis del Territori. Aleix Bondia Sedó, Benet Gallinat Espejo


- 67 -

Projecte Casa per a un m煤sic, Poblenou del Delta. Gemma Forn贸s Fabregat


Urbanisme i Projectes III i IV. Cristóbal Fernández, Inés De Rivera, Pablo Roel

Àrea de Projectes i Urbanisme

Després de dos primers anys d’estudis eminentment instrumentals, dedicats a l’aproximació i coneixement de les eines bàsiques de l’arquitectura i l’urbanisme, iniciem un cicle en el que ens proposem centrar-nos a l’estudi de la ciutat com a eix vertebrador. Primer identificant aïllant i analitzant els ingredients que la composen (paisatge, mobilitat, espai col•lectiu, teixits, usos...) per després assajar la seva combinatòria que és el que construeix i li atorga complexitat al fet urbà. La ciutat és el lloc de la negociació, del pacte i dels acords col•lectius. Uns pactes que s’inicien no entre ciutadans, sinó entre aquests i el territori que decideixen ocupar. A totes les ciutats és sempre identificable un substrat natural, sovint suavitzat, quasi ocult sota les capes d’anys i civilització, però que emergeix si l’observem atentament. Aquest substrat és el primer suport de la ciutat. El nostre grau d’adaptació, transformació o conflicte amb la naturalesa és el que ha construït ideològica i culturalment un lloc. És per tant també una bona ocasió per realitzar una lectura crítica del consum i malbaratament del territori, que si bé no és un procediment històricament aliè a l’acció humana, ha experimentat en anys anteriors creixements preocupants en extensió i forma sobre els que hem de reflexionar. Un locutor de la ràdio dels anys 70, Luis Arribas Castro, va dirigir i presentar durant molts anys un programa diari de força èxit que titulà “La ciutat es un milió de coses”. Mes enllà que el programa tingués molta audiència, propiciada pel caràcter optimista, exuberant i magnètic del seu presentador, l’encert del seu títol resulta molt útil per descriure la complexitat de la ciutat contemporània que pretenem estudiar. Però mentre que els experts en comunicació han celebrat i justificat l’èxit d’aquelles emissions de ràdio en la seva aparentment calculada barreja de temes que permetia a ciutadans de característiques molt diferents identificar-se com a protagonistes particulars i únics del programa, (el que avui anomenaríem un magazín) a nosaltres ens interessarà precisament el procediment contrari: l’anàlisi i aïllament dels ingredients presents a la ciutat, per tal d’aprendre a identificar els seus components, les seves regles i funcionament, com a requisit necessari previ a la seva combinació. Les analogies d’aquest procediment analític amb la utilització dels sistemes anatòmics emprats als estudis de medicina, on se separen circulació de teixits muscular, nerviós o estructura òssia per a facilitar la seva identificació i aprendre el seu funcionament o amb les col·leccions dels naturalistes del S. XIX, on s’assajava una explicació del món a través de les classificacions ordenades per espècies, resulten evidents. No haurem de perdre de vista però, que en un cas, més enllà de la identificació aïllada d’elements, la veritable naturalesa de l’organisme resideix en la unió de sistemes interdependents que constitueixen un ser viu i que en l’altre, era precisament l’ordre escollit pel col·leccionista el que li donava sentit i valor interpretatiu a les col·leccions.


- 69 -

Anàlisi del territori del Francolí. Explanades i relleus, connexió dels pobles a través de l’aigua. Cristian Borràs, Natàlia García, Amàlia Jansà


Urbanisme i Projectes III i IV. Cristóbal Fernández, Inés De Rivera, Pablo Roel

Àrea de Projectes i Urbanisme

Projecte d’un nou Tanatori. Amàlia Jansà


- 71 -

Mercat a Montblanc. Natàlia García Monné

Mercat a Montblanc. Christian Borrás Ramírez


Urbanisme i Projectes V i VI. Daniel Lorenzo, Bàrbara Noguerol, Ton Salvadó, Francesc Santacana, Benedetta Rodeghiero

Àrea de Projectes i Urbanisme

A

quart curs de la carrera d’arquitectura, quan els alumnes ja coneixen pels cursos anteriors els ingredients que determinen la complexitat de la ciutat, ha arribat el moment de cuinar amb tots ells per així projectar ciutat. Si fins ara podíem aïllar-los com si fossin capes una darrera l’altra (mobilitat, teixit i identitat), ara es tracta de treballar amb tots ells alhora, per entendre que a la ciutat tots ells són imprescindibles. Aquest és per tant un curs que s’ocupa de fer ciutat, a partir de la seva condició fundacional, l’hàbitat. I és així que entenem que per fer ciutat, hem de començar per saber quines són les condicions de confort que configuren l’espai domèstic, perquè de les seves condicions (la relació amb la llum, el sol, la temperatura, l’aigua, el vent...) en podrem conèixer les possibilitats d’agrupació. I de les possibilitats d’agrupació podrem esbrinar els mecanismes urbans on l’espai col•lectiu (carrers, places, jardins...) organitzi les agrupacions diverses, i sigui suport també de les activitats i necessitats col•lectives (esport, lleure, educació, sanitat....). Els objectius del curs estan fonamentats en aquestes manifestacions, i serà a través de l’exercici de l’arquitectura, matèria constituent de la ciutat, que assolirem l’aprenentatge i la metodologia de comprensió de la construcció de la ciutat. Cercant allò que n’és essencial. En primer lloc, consolidar l’ús dels elements que intervenen en la formació de la ciutat presentats i assajats en cursos precedents, en segon lloc, assajar, conèixer i viure models edificats de creixement urbà, en tercer lloc relacionar la disciplina tecnològica necessària amb la creativitat individual i del conjunt d’agents que intervenen en la formació a través d’una metodologia que facilita evolucionar des del disseny de l’habitatge a la creació d’un fragment de ciutat, i en darrer lloc obrir finestres per on vincular l’argument del curs amb l’entorn territorial, el paisatge i la professió. Les ciutats que habitem i usem se sustenten sobre l’habitatge que n’és la raó de ser i la matèria bàsica. L’habitatge és l’argamassa de les ciutats. Més enllà de l’especialització urbana (ciutats de negocis, d’oci....) en qualsevol organització urbana, per més petita o gran que sigui, l’habitatge és la seva matèria substancial. I per tal que sigui possible la vida urbana, calen carrers, i també places, parcs i jardins, per a poder-nos moure per ella, calen equipaments on allotjar les activitats a fer col·lectivament, i també calen territoris de treball (sigui indústria, comerç o agricultura...). És un curs d’anada i tornada, no és pas un recorregut lineal, serà un viatge que ens tornarà al lloc d’origen, allà on comença la ciutat, a la casa. Al primer quadrimestre -del cos a la ciutat- partint de l’experiència íntima de l’espai domèstic, proposem un recorregut iniciàtic de reconstrucció des la casa cap a la ciutat. Al segon quadrimestre en el sentit invers -de la ciutat al cos-, proposem un recorregut de la ciutat fins al confort de la casa. Els treballs exposats corresponen al curs 2013-2014 conduït per els professors Inés de Rivera, Núria Salvadó, Ton Salvadó i Francesc Santacana


Imatges estat actual - Croquis espai interior

Projecte Regeneraci贸 Urbana al carrer Ferran, Vilafranca del Pened猫s. Judit Cort, Alberto Espinosa, Aina Estrany

Axonometria sud-est de la proposta

- 73 -


Urbanisme i Projectes V i VI. Daniel Lorenzo, Bàrbara Noguerol, Ton Salvadó, Francesc Santacana, Benedetta Rodeghiero

Àrea de Projectes i Urbanisme

Repensar la mobilitat a Vilafranca. Natàlia Colomer, Adrià Garriga, Denitsa Nicolaeva

El tren de la Gironde. Cèlia Mallafré, Mireia Plà, Anna Puig

Intervenció en àmbit de l’Estació de Vilafranca. Genís Boix, Joan Juncosa, Eduard Polo


Croquis vista aèria sud -est - Molí d’en Rovira

- 75 -

Projecte Regeneració Urbana al Molí d’en Rovira, Vilafranca del Penedés. Silvia Gonzalez, Manu Prieto, Andreu Pont

Vistes i secció de la intervenció en les naus industrials en desús


Urbanisme i Projectes VII i VIII. Pedro Garcia, Jordi Sardà, David Tapias

Àrea de Projectes i Urbanisme

E

ls principals objectius del darrer curs de Projectes i Urbanisme són la comprovació de l’entesa i la pràctica dels estudiants del procés de projectar, desenvolupat ja de primer a quart. Desenvolupar un projecte en la seva totalitat, inclòs el projecte executiu, perquè entenguin i practiquin almenys un cop durant els seus estudis universitaris un projecte sencer. A més a més, treballem exercicis amb ajuntaments com a promotors, programes i pressupostos reals i emplaçaments concrets i propers, que cal entendre no com exercicis acadèmics, sinó com una introducció a la pràctica professional. És a dir, no son tractats com el darrer projecte de la carrera, sinó com el seu primer encàrrec professional. En el nostre cas la transversalitat amb la resta d’assignatures (construcció, estructures, habilitació i serveis…) esdevé per tant una necessitat real com a possibilitat de consultes i assessorament per al desenvolupament rigorós del propi projecte. En qualsevol cas i com ja sabem tots, educar i ensenyar a projectar a algú, és també ensenyar-lo i educar-lo com a persona. És per això, que de tot el que hem dit, entenem que el bàsic i essencial, és ensenyar i ajudar a aprendre de la simplicitat, el rigor i la crítica. I saber, que els temes que professionalment tindrem entre mans, i que ens han d’ocupar i il•lusionar, passaran per la funcionalitat i el servei als altres. Projectar és necessàriament investigar.


- 77 -

Projecte Biblioteca a Nou Barris, Barcelona. Cristina Vi単als Nicolau


Urbanisme i Projectes VII i VIII. Pedro Garcia, Jordi Sardà, David Tapias

Àrea de Projectes i Urbanisme


- 79 -

Projecte Boca de la Mina, Reus. Carlos Gonzalvo Salas


Projecte Final de Grau. Arturo Frediani Sarfati

E

l perfil de l’EAR es una mica especial si el comparem amb altres escoles d’arquitectura europees doncs és l’única on les assignatures de Projectes i Urbanisme s’integren en un únic taller per curs. L’arquitectura contemporània, l’estructura del paisatge –urbà i rural– i la protecció del patrimoni són els interessos entrellaçats. És per això que en arribar al PFG procurem que els estudiants treballin alhora els diferents vessants i les seves respectives escales. A l’EAR la relació entre professors i estudiants és molt propera. Això també ens distingeix d’altres escoles de similar mida i òbviament de les més grans. El projecte Final de Carrera s’ha d’entendre com una prova de solvència tècnica on les estructures, les instal·lacions, i la construcció s’integrin a la perfecció dins l’alta responsabilitat de decidir la forma del món en el qual vivim. Per exercir aquesta responsabilitat, diferent i de vegades complementària de la que es pot demanar a un enginyer, el PFG haurà de ser, a més, una evidència de maduresa personal. I si, com hem dit, la responsabilitat de l’arquitectura és la forma del món en el qual vivim, la responsabilitat d’una escola d’arquitectura haurà de ser que aquest món vagi assolint la millor de les formes possibles.


1

2

3

1.

Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

2.

Centre d’educació infantil i primària i biblioteca Municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

3.

Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives - 81 -


Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

Projecte Final de Grau

INTRODUCCIÓ

I

si fos possible que el desenvolupament universitari col•laborés simbiòticament amb l’esdevenir de la ciutat? I si s’aconseguís que el món universitari i l’urbà es combinessin, desenvolupant projectes conjuntament i fent explotar exponencialment les oportunitats de tots dos al relacionar-se? Es tracta d’una reflexió a múltiples escales d’un mateix problema, o una mateixa oportunitat. Acostumats a estudiar a universitats tancades en recintes aïllats als afores, es planteja invertir la situació i fer-les partícips directes de la ciutat, del món real, traçant solucions comunes a dos problemes ‘a priori’ diferents.


DE LA CIUTAT AL CAMPUS

La ciutat tractada és Reus, peça clau en l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. El nou planejament urbà es basa en trobar oportunitats de diàleg entre el món estudiantil i la ciutat, amb les quals es pugui esbossar un nou sistema de campus urbà descentralitzat, que resolgui problemes del ciutadà corrent, ajudi a millorar el desenvolupament metropolità, i alhora funcioni com a espai universitari. Es traça un pla de campus, amb diferents espais i escoles, que reaprofiten recursos urbans i, o bé es converteixen en paràsits d’un edifici o zona per reactivar, o cusen parts problemàtiques sense una solució clara aparent. Amb això s’aconsegueix amarrar una sèrie de recorreguts que generen alternatives d’ús pel ciutadà i es redescobreix la ciutat des de dins.

- 83 -


Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

Projecte Final de Grau

DEL CAMPUS AL PARC

Es desenvolupa la millora del Parc St. Jordi i la Plaça Llibertat. És premissa fonamental el fet d’obrir el parc a la ciutat, generar una connexió directa d’aquest amb la Plaça Llibertat, fomentar la transversalitat tant longitudinal com transversal i recuperar espais residuals que connectats poden incrementar en un 313% la magnitud del parc actual. L’ordre intern del nou parc respon a dues necessitats explícites. La primera és fer-ho permeable, connectat amb la ciutat, convertint-se en una prolongació del propi carrer. Es tracen quatre sectors correlatius, cadascun dels quals segueix una directriu en la qual es prioritza la relació de cada zona amb el seu entorn més directe. Cadascuna de les directrius té una intenció pròpia, però unides formen un sistema en bucle que permet no només travessar el parc sinó passejar i gaudir-lo, anant i tornant per llocs diferents. Traçades les directrius, es pensa una xarxa d’espais que se succeeixen entre sí, dissenyat segons les seves preexistències i la seva pròpia potencialitat, la base d’un ús o una combinació d’usos determinada.


DEL PARC A L’ESCOLA

La posició de l’edifici respon a una reflexió urbana importantíssima. Al col·locar-lo en una zona més cèntrica, es comprimeixen les tensions entre aquest nou centre i la Plaça Llibertat, fent que aquests dos espais dialoguin i depenguin l’un de l’altre. La primera gran decisió és la de tractar el parc com una entitat realment urbana, i tot centre urbà es consolida en una plaça. Per això, l’edifici té com a primer objectiu el de generar aquesta nova plaça com la porta principal del parc, íntimament connectada amb la Plaça Llibertat. L’organització de l’edifici es podria considerar com una estratificació de capes, en funció de les plantes, els usuaris i els usos, els quals es van combinant simultàniament per generar un intercanvi molt més ric i complex.

- 85 -


Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

Projecte Final de Grau

Planta Baixa

La planta baixa té la intenció de reorganitzar els moviments interns del parc així com el dels seus espais adjacents. Està dividida en quatre mòduls independents, cadascun amb el seu propi organisme de control, posicionats en el lloc òptim en relació a la ciutat i al seu ús. En primer lloc, la biblioteca, que funciona de referent ciutadà en fer façana tant al passeig que ve de la Plaça Llibertat com a la plaça reconvertida a l’altre costat del carrer. En segon lloc, el bar, just al centre del parc, com aglomerant de tots els recorreguts interns. El tercer, l’entrada a la mateixa escola i el taller, un gran espai capaç de funcionar tant fragmentat com cohesionat, i de mutar la seva utilitat en funció del dia i de l’usuari. I en quart lloc, una petita cooperativa / llibreria que exerceix el paper fonamental de ròtula. Tots aquests mòduls estan pensats tant com a part integrant de l’escola com a equipaments urbans independents. D’aquesta manera, s’aconsegueix tenir un mateix espai utilitzat per dos usuaris diferents en funció de l’hora del dia i del dia de l’any, optimitzant així els recursos del propi edifici, que acaba sent un i diversos alhora.


- 87 -


Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

Projecte Final de Grau

Planta Primera

Les dues plantes superiors condensen tots els espais destinats a la pròpia docència. A la planta primera, se succeeixen tres classes d’espais. El negatiu de la doble alçada del taller de la planta baixa juntament amb la zona de professors, la part de biblioteca universitària, i les aules. Aquestes últimes estan organitzades per cursos, de manera intercalada. Així s’aconsegueixen espais amb més possibilitats d’interacció. L’aprenentatge no es pot limitar, i les assignatures no es pensen des del punt de vista teòric o pràctic, sinó des del de l’experiència del treball continuat de l’alumne, que va a l’escola constantment a treballar. Les aules de la planta segona formen part de les de la primera gràcies a dobles altures practicables, que les connecten entre sí, generant un recorregut entre aules continu, alternatiu als espais comuns exteriors, que afavoreix la transversalitat entre cursos. Fins que l’alumne no arriba a la fi dels seus estudis no té una consciència global de l’edifici, ja que va canviant de lloc, de paràmetres, a mesura que madura arquitectònicament, i de la seva pròpia convivència amb l’edifici extreu una vivència personal que el forma per sempre.


- 89 -


Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

Projecte Final de Grau

Planta Segona

L

a resta de la planta segona la formen l’altell de la biblioteca i la zona més administrativa de l’escola. Els espais de pas d’aquestes dues plantes es resolen mitjançant passarel·les exteriors cobertes, permetent un constant diàleg amb l’exterior, fet que no fa més que incrementar les possibilitats d’aquests ambients, entenent-los com extensions dels propis espais interiors. La voluntat volumètrica del conjunt és la d’establir-se com un edifici compacte però vaporós, que sigui travessat per l’aire i la llum en certs punts, fet que el fa contundent i amable alhora.


- 91 -


Escola d’arquitectura, ampliació i millora del parc St. Jordi de Reus. Andreu Arévalo Llàcer

Projecte Final de Grau


Secció ST1 Obert

DE L’ESCOLA AL DETALL

L

a modulació de 2,40m de tots els elements segueix una raó de caràcter antropològic, treballant sempre amb mesures humanes com el 1,20m o 0,60m. Es busca que l’estructura i les instal·lacions formin part dels espais, sense amagar-les de cap manera, fet que facilita la seva comprensió tectònica, servint d’exemple del propi alumne en molts moments. Pel que fa a la materialitat, es conjuguen dos elements bàsics. D’una banda la rotunditat i cruesa del formigó i de l’altra, la calidesa i amabilitat de la fusta. És imprescindible entendre’ls com a elements ‘vius’, que s’embruten, que dialoguen amb el pas del temps, que es taquen, que no passen immutables a la humitat i al sol. D’aquesta manera, evolucionen arrelantse a un entorn tan viu com aquest. Tot és d’una determinada manera per una determinada raó; que l’edifici s’expliqui per sí sol, que es pugui anar descobrint a base que el vius, que tot tingui un ordre conjunt, amb múltiples solucions a cada trobada. Gràcies a aquest diàleg constant entre tots dos, el que es beneficia és el conjunt en sí. La transversalitat que s’aconsegueix en la idea, des de la primera preocupació urbana fins a l’última decisió del detall material, permet que tot el projecte giri entorn a una mateixa preocupació, adaptant-la i pervertint-la segons l’escala. Un joc d’equilibris, de simbiosi entre dos elements. Ciutat / universitat, parc / campus, públic / privat, ciutadà / alumne, interior / exterior, fusta / formigó, aire / llum. - 93 -


Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

Projecte Final de Grau

SITUACIÓ

E

l lloc escollit per situar l’escola, és un solar de 15,300m2, ubicat en la part més prominent del turó dels Cossis, a la ciutat de Tarragona. Ara està envoltat d’una “ciutat jardí” consolidada. El lloc no ha tingut mai gaire valor agrícola però si referencial i estratègic i ara és preuat com un dels millors llocs residencials de la ciutat. Molt a prop del solar proposat per l’escola s’han descobert restes arqueològiques -vil•la dels Cossis-, situada arran de la via Augusta. El que explica la seva perenne condició de lloc habitat.


El traçat de la línia del ferrocarril de València a Barcelona, segrega els Cossis de l’actual via Augusta i, de fet, de la ciutat de Tarragona. El tall impertorbable de la línia del tren, només el salva el passeig Marítim Rafel de Casanovas en dos punts. Això no implica que el barri dels Cossis sigui un enclavament, l’anomenada via Litoral-Rafel de Casanova, té magnitud suficient per relacionar el sector amb la ciutat sencera. Això no exclou que, no sigui necessària una relació transversal que relacioni el futur equipament proposat, més directament, amb la ciutat. La decisió de que el solar escollit tingui l’ús d’escolar no és meva, l’estableix el POUM. Voldria, això si, justificar la ubicació escollida, des de la condició, no només com a lloc de reserva urbanística d’equipament escolar, sinó com espai adequat per contenir l’ús que es proposa. És cert que el barri on s’ubica no pot fornir, el centre, d’alumnat suficient, però si considerem el notable creixement, a ambdós costats de la Via Augusta -de l’anomenat PP-5- al voltant del Carrer Salvador Espriu, d’altíssima densitat edificable, llavors la ubicació el centre queda ben justificat. D’altra part, la situació del solar, al cim del turó, amb vistes sobre el mar, les platges del Miracle i Arrabassada, i la ciutat de Tarragona, i sobretot saludable, amb vegetació i sense contaminació, confirma aquest com a lloc adequat, per la ubicació d’un equipament educatiu.

- 95 -


Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

Projecte Final de Grau

EL PROGRAMA

É

s el que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya proposa, per una escola d’una sola línia, tres aules de preescolar i sis d’educació general bàsica, més el menjador i la cuina, el gimnàs i les pistes esportives annexes i la biblioteca i la sala d’actes, que podran ser usades com a part de l’escola i/o separadament. Cal dir que malgrat que el programa és l’acceptat com a canònic. M’he permès algunes llicències, des de la superfície i l’ús del sòl disponible, fins a la disposició. En aquest sentit cal insistir que totes les superfícies de les peces són, voluntàriament, superiors a les mínimes, sobretot les dels passos, porxos i elements intersticials. Clarament la peça que més ha crescut en contingut i superfície és la biblioteca, que ja no és la que una escola, com aquesta, demana si no un veritable equipament municipal. Això té a veure amb la manca d’equipaments, d’aquest tipus, a la ciutat.


- 97 -


Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

Projecte Final de Grau

H

e procurat que cada part de l’escola: aula, despatx, menjador, cuina, gimnàs, pistes, biblioteca, sala d’actes i parvulari tingui la seva ubicació pròpia i apropiada al solar. Que puguin comptar amb accés autònom i que totes les dependències tinguin espais exteriors, patis, adequats i exclusius vinculats. Això ha fet complexa l’ordenació del conjunt, que, excepte la biblioteca i el pavelló d’accés, es desenvolupa tot en planta baixa, arran del terreny. També ha significat obtenir una gran varietat d’accessos, recorreguts i espais, tots diferenciats. Permetent usos autònoms, de les pistes, del gimnàs i la biblioteca i del preescolar, i fins i tot, del menjador i de la cuina, fora de l’horari escolar. Això farà que l’ocupació i l’ús de tot i cadascun dels espais pugui variar, de manera molt senzilla i pràctica, temporalment i estacionalment. A mi m’interessava aquesta organització difusa perquè permet múltiples usos, recorreguts, percepcions i vistes del solar, de les edificacions de l’escola, de la vegetació, del mar i de la ciutat.


- 99 -

Nivell 1


Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

Projecte Final de Grau

LA GEOMETRIA

La geometria del solar no és cap figura reconeixible. És el resultat d’addicionar, parcel•les i carrers de manera d’aconseguir, amb els sumatori, un solar, com més gran millor, per poder disposar tots els usos en planta baixa i tenir encara molts espais intersticials, en forma de passos coberts, patis, jardí/bosc i carrer per a vianants. D’altra part la configuració de les peces, aules, despatxos, pistes, gimnàs, biblioteca, sala d’actes, tenen totes, per obligació o per pròpia voluntat, una geometria precisa, clara, són quadrangulars o rectangulars. El que porta als espais exteriors, als porxos i a la pròpia plaça semi-coberta a absorbir totes les irregularitats. Aquests espais de conflicte formal i geomètric, acaben assolint un caire especial, únic, diferenciat, alternatiu a la repetició dels elements de l’aulari, són els autèntics artífexs de que l’escola no sigui un sumatori de parts autònomes sinó un veritable conjunt. Com he dit, la meva voluntat és assolir un conjunt d’edificis extens, i especialment útils, per l’ús previst, però sobretot amable i confortable, on el maó vist aporti la domesticitat tàctil adequada a l’ús escolar o cultural. Aquest serà el material dominant, emprant les tècniques apropiades de murs de càrrega, tècnica que vola assajar en un projecte adequat de mesures i d’ús. Això no voldrà dir prescindir de l’ús del formigó en massa, en murs de contenció i basament dels murs de maó i sent, alhora, el material únic a les zones de més llum (biblioteca, gimnàs, menjador). A més, donat que el solar té topografia molt variada, la consecució del pla horitzontal, ha estat una tasca inicial obligatòria i prèvia però efectivament molt costosa, vistosa i abundant.


- 101 -

Nivell 2


Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

Projecte Final de Grau

L’ESTRUCTURA

L’estructura bàsica de l’edifici, i la més aparent exterior i interiorment, es proposa ser construïda amb murs de maó de doble fulla per aprofitar la capacitat constructiva del maó i, alhora, ser utilitzat com a material adequat d’acabat interior i exterior. Hi ha dos tipus de murs de fàbrica de maó, els que fan de tancament exterior i els que fan de divisòria interior. Els primers tenen una secció de 44mm i compten amb un aïllament tèrmic interior. Els segons, estan formats per dos capes de totxo, i tenen una secció de 29mm. Els dos tenen estructuralment la mateixa finalitat i el mateix acabat. El totxo que es proposa es ben convencional, de mesures 29 x 14 x 5. El seu color i acabat es correspon a un color “clinker”, això ha permès modular estrictament totes les mesures de la majoria de peces a la mesura de la fàbrica de maó. Els peus drets són perfils laminats de tub d’acer de diàmetre 150mm i paret de 6mm de gruix, aquests acompanyen als murs de maó o de formigó. Tots els sostres són també de lloses de formigó construïdes in situ, preparades per deixar vistes. Els baixants de les pluvials s’han assimilat als peus drets, tenen el mateix diàmetre però està clar, menor secció, 4mm. Es disposen solidaris als pilars però, a diferència d’ells, no arriben al terra i expliquen la seva condició de baixant.


- 103 -

Nivell 3


Centre d’educació infantil i primària i biblioteca municipal, Tarragona. Roger Carreras Català

Projecte Final de Grau


COBERTES I TANCAMENTS

H

i ha cobertes planes i les inclinades, les primeres estan plantejades amb el sistema de coberta invertida, acabades amb grava. A les aules, i només a les aules, on l’entrada de llum és especialment important, la coberta s’inclina per rebre la llum de nord que il•lumina tota l’aula. El fragment de mur que sosté la coberta enlairada, com el forjat d’aquesta, estan realitzades amb formigó in situ. El seu acabat exterior està previst d’efectuar amb xapes de zenc plegades, que cobreix tant el pla inclinat com tota la part massissa del cos enlairat. Assoleix així diferenciar i posar en valor aquests lluernaris entesos com a contrapunt als mateixos murs de formigó i de maó. Amb aquest material, el zenc, es realitzaran també tots els remats, els ampits i els canalons. La qual cosa fa que l’edifici tingui molts pocs materials: formigó en els basaments i en els espais de gran llum, el maó vist a la majoria de tancaments i divisòries exteriors i interiors i la fusta tancant tots els buits. Els paviments seran sempre de formigó lliscat o terratzo en els espais interiors. Els sostres, construïts sempre de llosa amb formigó vist, als espais de major afluència (gimnàs, menjador, aules) parcialment es recobriran amb els plafons acústics adequats. Els tancaments, portes i finestres, es realitzaran amb taulons i xapes de fusta, tractada i envernissada. Les fulles sempre practicables o basculants permetran la ventilació i el manteniment. És important assenyalar la voluntat de control lumínic, produït tant per la posició, ben orientada dels buits, com pels seu mesurat ús, mai indiscriminat.

En resum, he provat de plantejar, a l’hora de projectar l’escola l’Arrabassada, un conjunt d’edificis autònoms però vinculats, estesos sobre un recinte que ocupen i ordenen per tal construir un conjunt efectiu. A l’emprar materials propis i reconeixibles, formigó, maó vist, acer, zenc, fusta i vidre, voldria assolir un conjunt d’edificis fàcils de llegir i usar, on el seu confort provingui tant de la claredat/complexitat espacial, com de la capacitat de l’ús o qualitat formal i tàctil dels materials. En fi, obtenir un lloc adequat per l’ús previst, l’escolar i formatiu, tant importants al meu entendre. Ambdós són l’escenari on succeeix una part molt important de la infantesa, el marc on l’espontaneïtat, creativitat, il·lusió, llibertat i innocència, conviuen amb el natural creixement. - 105 -


Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives

Projecte Final de Grau

INTRODUCCIÓ

La principal motivació del projecte era arribar a projectar una residència on creia que als estudiants els hi agradaria viure. Un lloc pensat per a poder relacionar-se amb altres estudiants, no només en espais interiors, sinó també gaudint de la vida a l’exterior. Em plantejo que l’objectiu del projecte és no tan sols projectar una residència que pot millorar un espai de la ciutat que està en mal estat, sinó que planteja una manera de viure dels estudiants una mica diferent a la que estem acostumats.


ESTRATÈGIA URBANA 1. ORGANITZACIÓ URBANA d’una àrea de Tarragona en estat de degradació i abandonament. 2. CONTINUÏTAT VERDA entre el Parc del Francolí i la creació d’una barrera natural entre la ciutat i l’autovia, i que acaba desembocant en aquest nou parc urbà i arribant fins a la universitat. 3. TRASPÀS NATURAL del corredor cap a l’altra banda de l’autovia per a connectar-lo amb els espais verds fora del nucli urbà i generar zones d’interès per a córrer, passejar o anar amb bici.

4. REVALORACIÓ DELS CAMINS donant vies de sortida de la ciutat per a poder gaudir dels espais naturals que ofereixen els voltants de Tarragona, com per exemple una ruta fins a l’aqüeducte romà. 5. Millorar la CONNEXIÓ PER VIANANTS entre Tarragona i els barris de Tarragona 2 i Sant Pere i Sant Pau. Són barris que es troben relativament a prop, però la connexió es fa a través d’un entorn poc agradable i segur. 6. ABAST A LA UNIVERSITAT enllaçant els dos campus amb la residència a través d’aquest nou parc.

- 107 -


Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives

Projecte Final de Grau

Estat Actual

Proposta

PROPOSTA URBANÍSTICA

E

l nou parc urbà modifica una zona de la ciutat en un estat actual bastant precari. Es modifiquen diferents aspectes pera poder crear una nova ordenació urbana. Les principals estratègies són l’eliminació del ramal de l’autovia per tal de crear un parc continu fins a la universitat; una nova xarxa de camins de vianants que recorren el parc i l’enllacen mitjançant passeres per vianants amb l’altra banda de l’autovia; es condiciona la vegetació concentrant un major nombre de zona arbrada en els límits amb l’autovia; i es mantenen algunes de les edificacions més rellevants arquitectònicament com a espais de suport als serveis del parc.


PROPOSTA ARQUITECTÒNICA

A

l’hora de plantejar la nova residència, es qüestiona el model residencial basat en un edifici amb uns espais comuns i unes habitacions organitzades en sèrie al llarg d’un corredor, ja que es tenen en compte dos factors que inevitablement influeixen en l’arquitectura: el lloc i l’habitant. La topografia del solar permet crear un programa separat en diversos nivells, fent agrupacions similars del programa en cada terrassa i generant diverses entrades que connecten amb la ciutat i el parc. A més, cadascuna d’aquestes parts es connecta amb la resta mitjançant els espais exteriors, que també s’aprofiten de la topografia. A més de la topografia, el lloc m’ofereix un clima mediterrani que propicia que la gent participi i es relacioni majoritàriament als espais exteriors. És aquí on també entra el perfil de l’habitant, una persona que decideix viure en una residència perquè li permet viure en comunitat. Per tant el que es busca són espais de relació, espais on els estudiants es troben, xerren, descansen, passegen... I gràcies al bon clima, són sobretot espais exteriors: públics com la plaça o més privats com els patis que es generen entre les habitacions.

- 109 -


Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives

Projecte Final de Grau

Planta Baixa. La Plaça // cota +0.00m

La planta baixa acull dues parts del programa: els espais d’atenció, formats per l’entrada i la sala d’actes, i els espais d’estudi, que es divideixen en diverses zones segons el tipus d’estudi. Entrem coberts a un espai a doble altura que sobre cap a les vistes d’un pati interior. A més, a través d’una visual creuada gràcies a una obertura detectem la recepció. Aquesta entrada separa les dues parts del programa. Per una banda, la sala d’actes, que connecta les dues cotes a través d’un sistema de grades; per l’altra, els espais d’estudi, que es van succeint primer amb unes aules polivalents connectades a través d’un corredor que es va eixamplant a les entrades, creant espais de relació mentre entres i surts de l’aula; seguidament l’espai d’estudi en grup, que s’obre a un pati interior més recollit, però relacionat igualment amb el pati més gran a través d’unes lames que actuen com a filtre de privacitat; i finalment l’espai d’estudi individual, mitjançant un recorregut a través d’unes escales laterals que comunica amb les diferents cotes que va adoptant cadascun dels volums, obrint-se a un espai verd exterior. En ells hi trobem diferents situacions per a l’estudi, des de taules, pufs, sofàs, perquè cada estudiant pugui triar la manera com més li agradi estar.


- 111 -


Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives

Projecte Final de Grau

Planta Primera. La Plaça // cota +4.00m

La planta primera té com a element central La Plaça, un espai servidor a totes les parts del programa. Es planteja porticada per a reforçar la idea de plaça i per tal de crear un recorregut cobert que uneix els diferents accessos. Hi podem arribar a través dels espais urbans de la ciutat i del parc i, a través d’ella, es pot accedir als espais d’atenció, als espais comuns i als espais d’estudi a una cota 1m inferior. Pel que fa als espais d’atenció, recepció es situa en un punt estratègic que permet controlar les dues entrades i és vista des del moment en que entres a la Plaça. La sala d’actes s’obre a La Plaça permetent unes visuals de l’ambient del lloc però controlades per quan es vulgui més privacitat mitjançant un sistema de lames. De la mateixa manera que a la planta baixa, la zona d’estudi continua salvant el desnivell i obrint-se cap al paisatge, creant diferents espais i apareixent-ne un de nou per a estudis més pràctics, el taller. Els espais comuns es divideixen en dos blocs: el primer es planteja per a espais d’instal·lacions i de serveis lligats a la cuina; al segon es concentren els espais de menjador i sala comuna, que s’obren cap a La Plaça, i el gimnàs a doble altura que s’orienta cap a la zona esportiva del parc. La sala comuna és una sala especial, el punt més gran d’encontres entre estudiants a l’interior. Es desenvolupa en dos nivells connectats a través d’unes graderies que rodegen un pati més íntim. El recorregut està ple de pufs i coixins on els estudiants es troben, xerren, juguen, fan el gandul... En definitiva, un espai per a viure en comunitat.


- 113 -


Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives

Projecte Final de Grau

Planta Segona. Habitacions nivell 01 // cotes +8.00m, +9.00m i +10.00m

A

la planta segona és on es produeix la unió entre espais comuns i espais privats. En aquesta cota se situen diferents accessos que, coincidint amb el traç dels carrers, connecten la residència amb el parc. En aquesta cota s’acaba completant el programa d’espais comuns. La sala comuna desemboca en unes visuals cap a l’espai exterior de la placeta, amb una sala de la TV que es pot aïllar de la resta i un espai de bugaderia. A la zona de gimnàs se situen dues sales polivalents que donen al doble espai i gaudeixen també de visuals cap a la zona esportiva. El barri d’habitacions s’organitza a partir de carrers i places on es situen les entrades de cada habitació. Totes elles donen a un pati que pot ser interior entre habitacions o limitant a l’espai de carrers. En aquest cas s’opta per aplicar un filtre de lames que actua com un mur semiopac permetent la llum però evitant visions no controlades.


ESTRATÈGIA D’ORGANITZACIÓ DE LES HABITACIONS

El que es busca en el plantejament de les habitacions és crear una atmosfera íntima de relacions entre estudiants, i què millor que pensar en un barri més de la ciutat, on els seus habitants es troben a les places i als carrers. Per a aconseguir-ho es desenvolupen tres fases. IMPLANTACIÓ: es creen uns carrers principals que enllacen de manera directa la residència amb el parc i on hi apareixen uns eixamplaments, al voltant dels quals es forma una trama base que marca la distribució de plens i buits. MODIFICACIÓ: els eixamplaments es comencen a deformar, unint algunes de les places entre elles per a crear els nuclis verticals al pis superior. DISTRIBUCIÓ: un cop definits els espais de circulació, es planteja la posició de les habitacions, tenint en compte que tinguin un accés a través dels eixamplaments i una sortida a un pati interior d’habitació. Hi ha dos bases d’habitacions, una de 3x6 i l’altra de 6x6. Cadascuna té uns mòduls que, combinant-los segons si l’habitació dóna a nord, sud, est i oest, es generen diferents tipus, però tots amb una idea comuna: sempre hi ha un element, llit o banc, que permet gaudir tant de l’interior com de l’exterior. Llavors creo diferents models per tal de donar servei a diferents tipus de situacions: individuals, dobles, accessibles per a minusvàlids i dúplex per a les que donen a nord.

- 115 -


Campus residencial URV i parc urbà. Andrea Josa Vives

Projecte Final de Grau

Planta Tercera. Habitacions nivell 02 // cotes +11.00m, +12.00m i +13.00m

La planta superior d’habitacions s’organitza a través de passeres relacionades amb les places de major grandària per tal de no perdre mai aquesta relació entre estudiants. A més, es plantegen diferents terrasses comunitàries aprofitant algunes de les cobertes, per tal que les relacions que es donen als patis en planta baixa puguin passar també al pis superior. TIPUS D’HABITACIONS

Hi ha dos bases d’habitacions, una de 3x6m i l’altra de 6x6m. Cadascuna té uns mòduls que, combinant-los segons si l’habitació dóna a nord, sud, est i oest, es generen diferents tipus, però tots amb una idea comuna: sempre hi ha un element, llit o banc, que permet gaudir tant de l’interior com de l’exterior. Es creen diferents models per tal de donar servei a diferents tipus de situacions: individuals, dobles, accessibles per a minusvàlids i dúplex per a les que donen a nord.


COM ES CONSTRUEIX?

L

a separació dels volums i la diferència d’escala entre els espais comuns i les habitacions, fa que els sistemes estructural i constructiu han de ser els encarregats d’entreteixir el programa per tal de definir la unitat visual. El mur prefabricat és l’element que resol la volumetria de l’edifici. Suporta i a la vegada construeix. Se li aplica una textura rugosa per la part exterior per a crear una façana més dinàmica amb un joc d’ombres subtil. Es tanca a l’espai urbà i s’obre cap a l’interior als espais exteriors de relació o intencionadament cap a les zones verdes. En aquest joc d’obrir i tancar-se apareix el sistema de suport prefabricat de pilars i jàsseres, permetent que l’edifici es pugui obrir als espais exteriors. S’incorpora un fals sostre de lames de fusta per a la seva permeabilitat controlada del pas d’instal·lacions. En el cas dels espais comuns es planteja un paviment continu resistent que aguanti l’ús diari i es tanquen les parets amb un material més càlid (OSB), que aporta a l’espai aquesta textura tan característica. En el cas de les habitacions aquest concepte es gira: el material resistent passa als tancaments en forma de Viroc i es pavimenta amb una tarima d’OSB per a donar una sensació de més confort al caminar per l’habitació. El fals sostre de lames de fusta es manté per a donar una continuïtat visual entre els espais. Les lames de fusta passen també a formar part de la façana com a filtres que preserven la intimitat dels espais i actuen de filtre solar, permetent diferents graus d’inclinació a gust de l’usuari.

- 117 -


Architectural Heritage, Grup de recerca sobre arquitectura i patrimoni.

Grups de Recerca Reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Unitat Predepartamental d’Arquitectura

P

atrimoni i Arquitectura (patriARQ) és una secció del grup de recerca “Architectural Heritage” de la URV. El nostre interès es centra en el patrimoni històric i arquitectònic, aportant una visió des de l’Arquitectura al seu coneixement, la seva gestió i el seu manteniment. Per a fer-ho, hem emprès diverses activitats de docència, recerca i transferència, a part de la divulgació, i contactes amb molts dels actors que, com nosaltres, intervenen en l’estudi del patrimoni. Els objectius que té el nostre grup de recerca són els següents: 1. Docència. Els professors que formen part del grup, adscrits a la Universitat Rovira i Virgili, imparteixen les assignatures de Tècniques de representació, Patrimoni virtual, Patologies i restauració, Patrimoni arquitectònic. Anàlisi i intervencions, Teoria i pràctica de la restauració del patrimoni arquitectònic i Anàlisi estructural dels edificis històrics. 2. Línies d’investigació. Les principals línies de recerca que seguim són Història de la construcció, Geometria aplicada a l’arquitectura històrica, Comprensió estructural d’edificis històrics i Noves metodologies de presa de dades topogràfiques d’edificis històrics. 3. Transferència. Hem intervingut en alguns projectes com la Torre del Pretori de Tarragona o l’Hospital de Sant Joan considerats patrimoni de la humanitat, el casc antic de Tortosa, el centre històric de l’Horta de Sant Joan, bens culturals d’interès nacional del Palau del Bisbe, bens culturals d’interès local de Villalba i Alcanar.


INVESTIGADORS Josep Lluís Ginovart Pau de Solà Morales Serra Josep Maria Toldrà Domingo Agustí Costa Jover Sergio Coll Plà - 119 -


Centre d’Anàlisi Integral del Territori (CAIT)

Grups de Recerca Reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Unitat Predepartamental d’Arquitectura

El CAIT és un centre-observatori de recerca i documentació de nova creació, centralitzat en l’ETSA-URV Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. La finalitat essencial del projecte consisteix en la innovació, desenvolupament i transferència en la recerca arquitectònica, concretament en matèria de patrimoni arquitectònic i paisatgístic. La novetat respecte a altres grups de recerca semblants radica en la pretensió de contextualitzar geogràficament les dades obtingudes emprant SIG (Sistemes d’informació geogràfica) com una eina d’anàlisi. Un dels objectius consisteix en la incorporació al nostre projecte de la base del MUC (Mapa Urbanístic de Catalunya) elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l’aplicació principal de la qual és el visor de consulta. Es tracta d’un mapa únic, elaborat amb protocols d’estandardització del tractament de la informació. A arrel del que es desprèn del nostre intercanvi, els nostres procediments s’han d’adaptar als seus protocols de manera que permeti una integració directa, amb l’enriquiment mutu que això suposa. El projecte es desenvolupa inicialment en la província de Tarragona, tot i que un dels objectius proposats és la transferència de coneixements, resultats i procediments a universitats i institucions en matèria de patrimoni arquitectònic i paisatgístic, tant a nivell nacional com internacional.


INVESTIGADORS Guillermo Zuaznábar Uzkudun Roger Miralles Jori Juan Fernándo Ródenas García Josep Bertran Ilari Lluc Sumoy Van Dyck José Ramón Domingo Magaña Manuel Ferrer Sala Alfons Civit Martínez - 121 -


Relacions Internacionals. Roger Miralles i Jori

La nostra universitat està estretament lligada, a través de convenis bilaterals, amb diferents universitats estatals, europees i d’arreu del món. Els diferents estudis universitaris dins la URV estan regits per un Centre Internacional que és qui s’encarrega d’establir aquests convenis i permetre que els alumnes puguin gaudir d’estades de mobilitat a altres universitats. Consisteix en que l’alumne cursi assignatures dels seus estudis en una altre universitat, sempre i quan hi hagi un conveni entre ambdues institucions. La durada de la mobilitat pot ser d’un quadrimestre o un any, depenent dels requeriments de l’estudiant. De la mateixa manera que els nostres alumnes marxen, també en rebem d’altres universitats. Des de la pròpia Escola d’Arquitectura de Reus, ens encarreguem que els nostres alumnes puguin desplaçar-se de la millor manera possible. Els informem d’on poden anar, com poden marxar, quines beques poden obtenir i, el més important, fem un seguiment de les assignatures que cursen allà on vagin.


Oferim diversos programes de mobilitat, segons els requeriments de cada alumne. Aquestes destinacions varien cada any, intentant sempre incorporar-ne més de nous. • Programa SICUE (Estat Espanyol) El Sistema de Intercambio entre Centros Universitarios Españoles (SICUE) és un programa de mobilitat d’estudiants establert per les universitats espanyoles que formen part de la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas). Aquest programa dóna als estudiants la possibilitat de cursar part de la seva carrera en una altra universitat amb la garantia d’obtenir reconeixement acadèmic. A CORUÑA

Universidade da Coruña

GRANADA

Universidad de Granada

VALENCIA

Universitat Politècnica de València

• Programa ERASMUS+ (EEEA) Aquest programa de mobilitat permet cursar un període d’estudis en una institució d’educació superior d’un altre país europeu obtenint reconeixement acadèmic ja que abans de marxar s’acorda el programa d’estudis a l’estranger i la seva equivalència la URV. ALEMANYA

University of Stuttgart

FRANÇA

École Nationale Supérieure d’Architecture de Normandie École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris La Villete

ITÀLIA

Facoltà di Architettura Politecnico di Bari Facoltà di Architettura e Società. Politecnico di Milano Politecnico di Torino Universitá Degli Studi di Palermo Universitá Degli Studi di Bari Universitá Kore Enna

POLONIA

Politechnika Lubleska

PORTUGAL

Universidade do Minho

XIPRE

University of Cyprus

- 123 -


• Programa MOU (fora EEEA) El programa MOU consisteix en la realització d’un període d’estudis en una institució d’educació superior estrangera amb què la URV tingui conveni fora de l’EEES . ARGENTINA

Universidad Nacional de la Plata

BRASIL

Universidade Federal Do Amapá Universidade Paulista

MÈXIC

Instituto Tecnològico de Estudios Superiores de Monterrey Universidad Autónoma de Nuevo León Universidad de Nuevo León

A més a més, oferim unes destinacions que tenen les mateixes característiques que el programa MOU, però son places compartides amb altres ensenyaments de la URV:

Relacions Internacionals. Roger Miralles i Jori

BOLÍVIA

Católica Boliviana “San Pablo”

ESTATS UNITS

Northeastern University

MÉXIC

Universidad de Colima Universidad Veracruzana Universidad de Guadalajara

NICARAGUA

Universidad Centroamericana

XILE

Universidad Autónoma de Chile Universidad Diego Portales

• Programa ISEP (EUA) Aquest programa de mobilitat està dirigit als estudiants de grau de la URV que desitgen realitzar un intercanvi acadèmic en una de les més de 150 universitats dels Estats Units d’Amèrica que participen en la xarxa ISEP. • Programa DRAC El programa DRAC és una iniciativa de la Xarxa Vives d’Universitats que té com a objectiu potenciar la mobilitat de tots els estaments de la comunitat universitària de les institucions membres de la XVU. • Programa INU (Japó) La INU ofereix quatre cursos que es realitzen a la Universitat d’Hiroshima, Japó. Es duen a terme a principis d’agost i es desenvolupen totalment en anglès, per aquest motiu és necessari que els estudiants acreditin un nivell mínim d’anglès.


“L’Erasmus m’ha canviat la vida. Significa una sacsejada en tots els sentits que t’obliga a recol·locar-te on millor pots. Són anades i vingudes de petits viatges, projectes, treballs, família... Viscuts a mil·lèsima de segon però de manera tan intensa que no te n’adones i ja tornes a ser a casa.” Regina Bau Pericón. Estudiant Erasmus+ a Lublín, Polònia

“Desconnectar, canviar d’aires... Acabes espavilant-te per tu sol, coneixent gent i llocs, trobant-te en situacions curioses. La veritat és que és una aventura estimulant.” Eduard Polo Bosch. Estudiant Erasmus+ a Stuttgart, Alemanya

“La serralada dels Andes homogeneïtza un país viatger, en plena efervescència econòmica i social. En el meu intercanvi vaig poder fer un petit tast xilè, des de la sorra atacamenya fins al gel patagó. A les aules vam intentar tractar aquest paisatge d’oportunitats, ple de tradicions i en molts casos, indomable.” Toni Escarré. Estudiant Mou+ a Santiago de Chile, Chile

“Marxar a Paris ha estat crucial. És precisament als últims anys de la carrera quan toca “escollir” (i jo em trobava ben perdut) entre el ventall de pràctiques arquitectòniques. A Paris he pogut conèixer de prop arquitectes, models professionals, persones i cultures que no hagués mai imaginat, ha estat gràcies a aquest viatge que he pogut retrobar l’arquitectura, conèixer el que vull fer, i començar a treballar. Podria dir que l’Erasmus m’ha donat l’empenta que em calia per prendre posició i no perdre ni la curiositat ni la passió. Quin bon any!” Víctor Barasoain Pérez. Estudiant Erasmus+ a París, França

“Com si d’un dels millors llibres es tractés. És una experiència intensa i enriquidora en tots els sentits, en el que aprofites cada detall i oportunitat per a superar-te i anar més enllà. A destacar? Les vivències i l’aprenentatge intercultural; però sobretot, el contrast de sentiments viscuts el primer i últim mes.” Maria Pérez. Estudiant Erasmus+ a Palermo, Itàlia

- 125 -


Des del curs 2013\2014 de l’Escola d’Arquitectura de Reus, va començar la consolidació de l’actual Consell d’Estudiants de la mateixa, com a equip organitzat i actiu en el desenvolupament de projectes i resolució de problemes. Actualment, el Consell d’Estudiants de l’ETSAR, està format pels membres del Consell de Departament de l’Escola; els membres de la Junta de Centre; els membres del Claustre i; sis delegats, un de cada curs. Internament s’organitza amb un coordinador, un secretari i, diferents grups de treball, que es reuneixen cada quinze dies aproximadament. Els grups de treball, formats per dues o tres persones, s’encarreguen de dur a terme i executar les propostes aprovades per tots els membres del Consell d’Estudiants a les reunions.

Consell d’Estudiants.

Com a iniciatives internes del Consell d’Estudiants (desenvolupades durant els cursos 13-14/14-15) destaquen: la impulsió i suport de cursos (sobre diferents matèries) impartits per i per a estudiants; la compra d’un plotter i la seva gestió per a que els estudiants puguin gaudir d’un servei d’impressió a preu de cost; l’organització d’assemblees on els estudiants puguin expressar i debatre qualsevol tema que considerin; el desenvolupament d’una pàgina web pròpia del Consell d’Estudiants com a mitjà de comunicació i d’informació a qualsevol persona interessada; la impulsió d’un programa de conferències impartides per estudiants sobre qualque projecte que estiguin desenvolupant i; moltes coses més. Com a iniciatives a nivell exterior del Consell d’Estudiants destaquen el programa d’acollida a nous estudiants i estudiants erasmus i; les relacions amb CREARQ (Consejo de Representantes de Estudiantes de Arquitectura). Aquest darrer funciona com a col•lectiu a nivell nacional de representació de tots els estudiants d’arquitectura davant el ministeri i altres organismes de representació nacional. CREARQ és també una plataforma per l’aprenentatge de representació estudiantil i de relació i promoció de les diferents escoles, incloent la nostra. Com a resum de tot el curs acadèmic, l’any 2014 ( i amb intenció de que es repetís any a any) es va dur a terme la iniciativa del FAR (Festival d’Arquitectura de Reus) juntament amb la comissió de festes de l’Escola. Aquest es defineix com la recopilació de tot el treball produït al curs i plataforma per a l’expressió de tots els participants que així ho desitgin. El Consell d’Estudiants continuarà millorant i desenvolupant projectes que ajudin i millorin la qualitat de la docència, instal·lacions i relacions dins l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus.


- 127 -


A

quest llibre no hagués estat possible sense la inestimable col·laboració del professorat (que ha realitzat les introduccions i cedit treballs) i de l’alumnat que els ha realitzat posant-hi tot l’esforç. No ens agradaria oblidar-nos de la Maria Cartanyà i l’Aitana Montero que van encarregar-se de recopilar la major part de la informació i muntar l’estructura del llibre.

Agraïments.

Gracies també a tots els companys que ens han cedit fotografies i ajudat a completar documentació. Finalment tenir també en compte a tots el personal docent i administratiu que ens ha aconsellat sobre la maquetació, corregit text i donat tot el suport necessari. Clàudia Mata Mas, Becaria de suport a la projecció exterior de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. Albert Ferré Jover, Becari de suport al pla estratègic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.

Earbook  

Publicació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus. Universitat Rovira i Virgili

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you