Issuu on Google+

CONTES VIATGE A ARGENTINA Fa molt de temps una família que vivia al carrer Doctor Trueta del barri de Poblenou a la ciutat de Barcelona va decidir anar a Argentina. La idea la va tenir el fill petit que es deia Marc perquè volia saber els costums d’aquell país. Van organitzar el viatge per Internet i van volar amb Vueling. Al cap de quatre dies ja estaven a l’aeroport disposats a agafar l’avió. El viatge va durar 8 hores. Quan van arribar van tenir una gran sorpresa perquè van veure uns amics que havien decidit fer el mateix viatge. A l’endemà van quedar per anar al cinema. Sortint del cinema van anar a sopar. Van menjar carn i es van acomiadar dient-se: -Bona nit. Al matí següent, la filla gran dels amics del Marc que es deia Júlia, va proposar anar al Perito Moreno. El Perito Moreno és un glacial espectacular que la Júlia va descobrir mirant un documental. Van anar totes dues famílies a passar un parell de dies al Perito Moreno i van estar dormint en un iglú. Quan va ser el moment de marxar va començar a nevar molt fort. En deu minuts la neu va cobrir fins a la cintura de tothom. Van sentir el crit d’un llop fent:-Auuuuh! El Marc com que era molt valent va voler acostar-se al llop. De cop i volta, van veure a una àguila que volia enxampar al llop per cruspirse’l.

3rB


CONTES El pare de la Júlia que es deia Lluís va aparèixer amb uns esquís. Tots van quedar sorpresos. Es van posar els esquís i van arribar esquiant fins a un llac que encara no s’havia glaçat. En el llac hi havia uns pingüins. La Júlia com que era tan llesta va construir una barca amb gel. El Marc la va ajudar. Tots vuit van pujar a la barca. Van estar navegant i fent fotos. S’ho passaven tan bé que no es van adonar de que ja havien arribat a l’hotel. -Quina gana! –van dir les mares. Aleshores van atipar-se de mandonguilles i pastissos. L’endemà van agafar l’avió per tornar a Barcelona. I catacric catacrac el glaciar ja s’ha trencat. Catacric catacrec el glacial ja s’ha desfet.

Autors: Isabel G., Duna R., Arnau A., Lluís B. Sant Jordi 2013 3r.B Les Àguiles

3rB


CONTES L’UNAI ES QUEDA A FRANÇA Hi havia una vegada un nen que es deia Unai que volia anar a França perquè volia visitar la Torre Eiffel i el Palau Reial. Aleshores, el nen va reservar un bitllet d’avió i va emprendre el vol aquella mateixa setmana. Mentre anava volant pel mig del mar, l’avió es va quedar sense benzina i va caure al mar. Abans de que caigués, tothom es va posar el armilles salvavides i es van llençar al mar per sobreviure. Quan va portar molta estona nedant, va anar a parar a una illa desconeguda prop de França. Caminant caminant, es va trobar amb un nen que es deia Carles. Tenia una casa, i el va convidar a menjar i dormir i conèixer els seus costums francesos. A l’endemà, el Carles va tenir la idea de construir una canoa amb rems per poder navegar fins a França i així l’Unai podria visitar la Torre Eiffel i el Palau Reial com tenia previst. El Carles va ajudar a construir la canoa a l’Unai i van estar-s’hi tres dies. Durant aquells dies, l’Unai es va familiaritzar amb els costums i tradicions de les persones que vivien en aquella illa ja que eren molt semblants a les de França. Menjaven creps, menjaven molt de formatge i parlaven francès tota l’estona. A l’Unai li costava molt parlar el francès però es feia entendre amb les mans i al final tothom acabava entenent-lo. Li agradava molt la cultura francesa i s’hi sentia molt a gust. Un bon dia, quan ja estava la canoa preparada i acabada, es va decidir a marxar i emprendre el seu camí cap a la Torre Eiffel i el Palau Reial. Van passar sis dies i set nits que l’Unai estava desitjant arribar al seu destí.

3rB


CONTES En el moment en que va trepitjar les terres de Paris, va dir: Bonjour! Madame et monsier!! Je suis a Paris! I un “monsier” i una “madame” que estaven per allà li van dir: Es que tu veux aller avec moi? I l’Unai tot sorprés va dir: Oui! Je veux aller monsier et madame avec vous! Je veux aller a la Tour Eiffel. Ells van acompanyar a l’Unai a la Torre Eiffel i es va sentir molt feliç i li va agradar molt. Recordava l’estança amb el seu amic Carles. De fet, l’Unai es va sentir tan content d’estar a Paris que va decidir quedar-s’hi a viure i aprendre la cultura, les tradicions i la llengua tan meravellosa com és la francesa. I si aneu a Paris fixeu-vos bé que a la vora de la Torre Eiffel trobareu cada dia l’Unai. Et cette histoire est terminée. Autors: Unai M., Carles B., Nadinne R. Pablo B. Sant Jordi 2013 3rB Les Àguiles

3rB


CONTES ELS QUATRE PAÏSOS Hi havia una vegada quatre nenes que es deien Emma, Natàlia, Sylvia i Fiona. Aquestes nenes vivien en quatre països diferents. Un d’aquests països era Austràlia, l’altre Itàlia, l’altre França i per acabar Anglaterra. Un bon dia d’estiu van coincidir a l’aeroport de Barcelona perquè totes quatre hi anaven a passar dues setmanes de les vacances. L’Emma i la Natàlia estaven distretes i van topar l’una amb l’altra i de què, no cauen per terra. Això les va fer riure i l’Emma va dir: -Que hi vens a fer a Barcelona? La Natàlia va contestar: -Hi vinc a passar uns dies amb la meva mare i volem visitar els llocs més coneguts. Ens agraden molt els gelats i ens han dit que al Poblenou hi ha El Tio Che, on hi fan una orxata i uns gelats molt bons. La Natàlia i l’Emma van anar a buscar les maletes i quan les van tenir es van trobar a la Sylvia i a la Fiona fent cua per demanar informació sobre llocs bonics de la ciutat. La Fiona va dir: -Què hi fa la meva enganxina en aquella maleta? Aleshores la Fiona es va acostar a l’Emma que anava tota contenta amb una preciosa maleta i li va dir: -Perdó, em sembla que hi ha hagut una confusió. L’Emma en veure la maleta que portava la Fiona va dir: -Però si ens hem canviat les maletes! I vinga a riure totes dues. A l’endemà totes quatre es van trobar per casualitat al Tio Che prenent gelats i orxates.

3rB


CONTES La Natàlia els hi va explicar que trobava a faltar la pasta que menja en el seu país, com ara els espaguetis, la pizza els raviolis i els macarroni. La Fiona va dir que a Anglaterra prenen té cada tarda i que hi plovia molt sovint. L’Emma recordant el seu país enyorava els cangurs. La Sylvia estava acostumada a fer els àpats molt d’hora. Va dir que a França menjava molt de formatge. La Sylvia va dir al cambrer que li va portar el gelat: "Merci beacoup, monsieur" La Natàlia li va dir: -Gracie mille. Il conto per favore. L’Emma li va dir: Thank you very much. La Fiona que també sabia parlar el català va dir: -Els gelats i l’orxata estan boníssims. I tant els hi va agradar Barcelona que si van quedar a viure per sempre més. I vet aquí un gat I vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. I conte contat, conte acabat. I si no és mentida és veritat.

Autores: Núria M., Nora B., Anna O., Ainara Ll. Sant Jordi 2013 3rB Les Àguiles

3rB


CONTES EL FORASTER I ELS PRÉSSECS Hi havia una vegada un nen anomenat Mario que vivia a Carolina del Nord en els Estats Units. A aquest noi tan eixerit, li agradaven molt els préssecs. En menjava molts i molts cada dia. En aquest indret de Carolina del Nord, hi cultivaven grans quantitats de préssecs i totes les persones que hi vivien, gaudien menjant-los. Un dia solejat, va arribar un foraster a Carolina del Nord. Aquest foraster era molt misteriós. Tenia un aspecte una mica fosc i una cicatriu en forma de raig impressionant a la cara. Quan les persones del poble el van veure arribar, es van quedar muts, bocabadats i espantats... El foraster tenia una raó per haver arribat a Carolina del Nord. La gent del poble, es preguntava perquè havia vingut i sentien por quan el miraven. Aquella mateixa nit, quan es veia la lluna plena i tots els carrers estaven en silenci, el foraster es va apropar al camp de préssecs i no va deixar ni un. Se’ls va endur tots. Mentrestant, el Mario es va despertar tot nerviós perquè havia tingut una visió. Primer, es va imaginar un préssec gegant que rodava pel camp i després va veure com en el somni algú s’emportava tots els préssecs d’aquell indret. El Mario es va aixecar del llit, va agafar valentia i es va dirigir corrents cap els presseguers. Ell no podia permetre que la fruita més característica de Carolina del Nord desapareixés per un foraster. Quan va arribar al camp, de lluny va veure un home amb un sac. No s’ho podia creure! El somni s'ha convertit en realitat! Aleshores, el foraster es va adonar que hi havia algú que l'observava. Es va quedar aturat, quiet i paralitzat. Va començar a córrer però els préssecs anaven caient per un forat, un per un i deixaven el rastre

3rB


CONTES del camí que el foraster seguia. El Mario va seguir el rastre dels préssecs fins que va arribar al refugi del foraster. Quan el foraster estava dins del seu refugi es va adonar que el sac estava buit i foradat. El Mario que era molt bona persona, però que estava bastant disgustat pel que havia fet el foraster, va voler donar-li una bona lliçó i va recollir tots els préssecs del camí, i li va dir que els havia anat perdent pel camí. El foraster tot avergonyit i plorant perquè es sentia malament pel que havia fet, va demanar disculpes al Mario i es va adonar que li agradaria conviure i conèixer els costums d'aquell poble. Gaudia parlant americà i menjant el que és típic a Carolina del Nord. Com que en aquest indret es cultiven molts préssecs, gairebé tots els menjars que es fan, s'elaboren amb aquesta fruita...i al foraster li encantava. Com se'n penedia ara d'haver volgut robar-los! A partir d'aquell dia, el foraster ja no va ser mai més un foraster i es va convertir en un habitant de Carolina del Nord. Es va fer amic de tots els habitants del poble i va decidir ajudar a cultivar els camps de préssecs. I si aneu alguna vegada a Carolina del Nord, veureu el foraster cuidant tots els presseguers. I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure. I préssec retornat, aquest conte ja s'ha acabat.

Autors: Jordi G, Ernest A, Eduard D, Alex P. Sant Jordi 2013 3rB Les Àguiles

3rB


CONTES LA SANDRA VA A FRANÇA Vet aquí que una vegada una nena que es deia Sandra i que vivia a Barcelona va decidir anar a França. Quan hi va arribar va anar a un hotel a deixar la maleta. A continuació va anar a passejar per la ciutat i va quedar sorpresa al contemplar la Torre Eifflel. Un senyor que passava a prop de la Sandra, la va veure tan emocionada que li va dir: - Mademoiselle, calme toi! A la Sandra li van venir de cop i volta moltes ganes de pujar a la Torre Eifflel i així ho va fer. Una vegada a dalt de tot va veure tota la ciutat de París. Al cap de mitja hora va voler tornar a baixar però quin ensurt quan va veure que els ascensors s’havien espatllat. Aleshores va decidir baixar escalant i tot i que tenia una mica de vertigen va aconseguir arribar a baix. Quan va trepitjar el terra va dir: -Buf quina aventura! Menys mal que ho he aconseguit. Sóc superfantàstica! La gent del carrer quan la va veure la va aplaudir i la va felicitar. Un venedor de formatges n’hi va donar un perquè recuperés energia. La Sandra va dir:- Merci beacoup. -De rien -va contestar el venedor de formatges. I la Sandra se’n va anar xino, xano, cap a l’ hotel a descansar. L’endemà va agafar l’avió que la va portar cap a Barcelona. Va explicar la gran aventura a la seva família. Van estar tots molt contents.

3rB


CONTES Els seus pares li van regalar un penjoll de la Torre Eiffel amb una nena escalant. Quan va tornar a l’escola va explicar l’aventura als companys de la classe. Tots van quedar tan sorpresos que van decidir anar d’excursió a París. Així ho van fer. Van poder travessar el riu Sena, van passar per davant de Notre Dame, que és una església molt bonica i està en una illa. També van anar als jardins de Luxemburg i van veure un estany amb ànecs coll verd. Van seure en un banc i darrera hi havia un jardinet ple de flors. Al cap d’una estona ja havien descansat i van visitar una església que es diu Pantetlon. S’ho van passar tan bé que van voler repetir-ho i cada any hi tornen. Conte contat, conte acabat. I qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.

Autors: Alba Ll, Paula R., Laia S., Kate C. Sant Jordi 2013 3rB Les Àguiles

3rB


CONTES EL MARCO MENJA I MENJA Hi havia una vegada un noi que es deia Marco Trivianni, i vivia en un poblet petitó de la Toscana. Aquest poblet s’anomenava Lucca. A aquest noi, que era molt alt, prim i forçut, li encantava menjar. Tant li agradava, que era l'única cosa que feia al llarg del dia. Menjar i menjar... A totes hores menjava els plats típics d’Italia, com la pizza carbonara, els tortellini a la bolonyesa o el penne a la napolitana. Però el seu menjar preferit era la panacotta amb xocolata. Es passava les seves hores cuinant i cuinant, menjant i menjant, i quan acabava de menjar tot el que havia preparat,

anava als restaurants i menjava encara

més. Un bon dia, el Marco, es va adonar que s’oblidava de fer les coses, perquè no feia altra cosa que menjar i menjar. Tenia visita amb el metge però s’oblidava perquè només pensava en menjar. Havia quedat amb els seus amics, però no hi anava perquè anava a un restaurant a menjar...i així era la seva vida. Menjant i menjant i oblidant el que havia de fer... Fins que un dia es va adonar que no tenia temps de fer les seves activitats i que s’estava perdent moltes coses interessants de la seva pròpia cultura i de la manera de viure d’Italia. Aleshores, va pensar en una solució. Va anar a Roma i va començar visitant el Colisseum romà, i es va fixar que era molt bonic. Després va visitar les termes romanes i va quedar bocabadat. Va anar al Vaticà i a la capella Sixtina i es va quedar sense paraules... Visitant i visitant els diferents llocs, es va adonar que no havia menjat en tot el dia. Quina cosa tan estranya!! No li havia passat

3rB


CONTES mai! Oblidar-se de menjar!!! Això volia dir que havia trobat altres coses que també el feien sentir molt feliç. Al final va decidir menjar quan toca i així podria fer moltes altres coses com anar al metge, quedar amb els amics, viatjar i entendre que el temps és molt valuós i s’ha d’aprofitar i repartir amb totes les coses que volem fer. I vet aquí una pizza i vet aquí uns macarrons aquest conte ja s’ha fos. Autors: Rita B, Nora H, Víctor A, Mark M. Sant Jordi 2013 3rB Les Àguiles

3rB


Contes 3rB