Page 1

CONTES BAMBINOS AL COLISSEUM Hi havia una vegada tres nens i una nena que eren molt amics i volien fer un viatge per Itàlia per conèixer la ciutat de Roma. El nen gran es dia Marc. Tenia nou anys i portava el cabell curt i era baixet. Era un nen molt amable. Un altre nen es deia Kiran, tenia vuit anys i jugava molt bé a futbol. Era bastant alt i corria molt ràpid. L’últim nen es deia Martí i era el més alt de la colla. Li agradava jugar de porter a futbol i era molt bo. La nena es deia Mercè, i li encantava jugar de davantera en els partits de futbol i marcava molts gols. Un dia van decidir agafar les maletes i anar a Roma amb avió per conèixer la ciutat. Quan van arribar a Roma es van instal·lar a l’hotel Rissotto. Van fer una volta per tota la ciutat i aleshores es van adonar que era molt diferent a la ciutat de Barcelona. Hi havia monuments importants com el Coliseum, les termes i es van imaginar com era la vida dels romans fa molts i molts anys. Es van adonar que parlaven italià i no entenien res tot i que s’assemblava una mica al castellà. Un dia els quatre nens que els hi encantava jugar a futbol, van fer un partit al costat de l’esplanada del Colisseum. Tot jugant emocionats, la Mercè va fer un xut molt gran i la pilota, amb tota la seva força, es va colar al Colisseum. Els nens tot preocupats, van pensar que havien d’anar a buscar la pilota però no sabien com fer-ho. Van pensar diverses solucions. En primer lloc, van pensar que podrien comprar l’entrada però no tenien prou diners. En segon lloc, van pensar saltar pels arcs del Colisseum però com era massa alt no podrien fer-ho. Al final van decidir distreure al guàrdia de l’entrada entre tots i el Kiran que era molt ràpid va entrar com un coet per agafar la pilota. Els nens continuaven distraient el guàrdia i el guàrdia els hi deia: Bon jorno! Per entrare al Colisseum pagare 20 euros! Els nens que no entenien res els hi deia: No entendere, no entendere. Per favore

3r A


CONTES señorino! Uste parlare catalane? I el guàdria posava unes cares de no entendre tampoc res de res. El Kiran mentrestant estava dins del Coliseum buscant la pilota, però no la trobava. Anava fent voltes i voltes i anava imaginant com havien lluitat els gladiadors en aquell lloc feia molts i molts anys. S’imaginava que de cop i volta podria sortir un lleó de les comportes del Colisseum. Es va quedar bocabadat de veure tot el que veia al seu voltant. Al final, els nens com que estaven tan preocupats pel Kiran li van preguntar al guàrdia: Señorino, usté a visto un bambino per le Colisseum? I el guàrdia els hi va dir: Nonti preocupare. Entrare a buscar al bambino. De cop i volta el Kiran va trobar la pilota i quan va veure els seus amics, els va proposar fer un partit de futbol dins del Colisseum. Era una cosa inèdita perquè mai s’havia fet una cosa semblant al llarg de la història. Va venir la policia romana quan va veure els nens jugar i els hi van dir que això no es podia fer. Que estaven en un lloc molt delicat i no era lloc per jugar a futbol. Els nens van demanar perdó als guàrdies i van explicar el que havia passat. I els nens van convidar als guàrdies a menjar una bona pizza carbonara i una panacotta. Després van ballar la tarantel·la i s’ho van passar molt bé. I conte contat conte acabat. Conte ha detto conte finito.

Autors: Mercè V, Martí G, Kiran S, Marc F. Sant Jordi 2013 3rA Falcons Pelegrins

3r A


CONTES AVENTURES A LA XINA Hi havia una vegada una noia que es deia Clara, vivia a Barcelona i es dedicava al teatre. Era molt bona actriu i representava molt bé tots els seus papers. Per ser bona actriu, la Clara feia sempre el mateix. Anava de visita als diferents països per conèixer la cultura del personatge que havia de representar. En aquesta cas, el seu personatge era el d’una noia xinesa que li passaven moltes aventures a la Xina. Ben decidida en anar a la Xina, la Clara va preparar les seves maletes i totes les coses que necessitava per la seva estada. Estava molt il·lusionada. Estava tan emocionada pel seu viatge, que just el mateix dia que havia d’agafar el vol, la Clara de camí a l’aeroport, es va deixar la maleta a l’autobús perquè només pensava com seria la seva estada a la Xina i no se’n va adonar. -

Ah! Quina desgràcia!! M’he deixat la maleta a l’autobús!-va dir la Clara una vegada dins de l’avió.

-

No pot ser!! I què faré?- va exclamar.

La Clara es va tranquil·litzar perquè va veure que la bossa amb els documents més importants i els diners, els portava amb ella. Aleshores, va pensar que allà a la Xina podria comprar algunes coses que necessités. I va continuar gaudint del vol. La Clara, quan va arribar a la Xina, volia prendre un cafè i va anar a un restaurant. Només tenia euros i va haver de canviar els euros per yens. I en lloc de servir-li cafè li van dir que només tenien te verd. Passejava pels carrers de la Xina i es quedava meravellada i tothom la mirava. Les persones anaven vestides amb túniques xineses de colors vius i es desplaçaven amb taxis xinesos. Era un món diferent! Començava a tenir gana, i va anar a parar a un restaurant que feia molt bona olor. Va demanar rotllet de primavera, pa xinès i arròs tres

3r A


CONTES delícies però no sabia com menjar-s’ho!! Li van donar dos palets xinesos però tota l’estona li queia el menjar al terra!! Quin enrenou! Li costava molt fer servir els palets. Aleshores va demanar els coberts al cambrer i li va dir: -

Nihao! Teniu coberts?- va dir la Clara.

Però el cambrer xinès no entenia res de res i li va dir: -

No comprendel señola!! Hable español pol favol!

La Clara li va dir: - ¿Tiene cubiertos? I el cambrer li va dir: -

Sí, ahola se los tlaigo!

La Clara es sentia estranya en aquest país ja que va veure que la cultura i l’idioma era molt diferent al seu però es sentia contenta perquè així parlaria millor el xinés a l’obra. Passaven els dies i la Clara aprenia cada vegada més coses de la Xina, va aprendre a parlar xinès i les seves tradicions. Quan va arribar a Barcelona, havia de fer l’obra i tothom es va quedar bocabadat i impressionat perquè la Clara representava molt bé el seu paper i sabia parlar molt bé xinés. De fet, la seva estada a la Xina havia estat tota una aventura i li havia servit per aprendre moltes coses i estimar aquesta cultura per representar molt bé el seu personatge. El dia de l’estrena, l’obra va ser un gran èxit. Vet aquí la Xina i vet aquí un xinés aquesta aventura ja s’ha fet!

Autors: Joana O, Aisha H, Jana M, Laia R, Paula G. Sant Jordi 2013 3rA Falcons Pelegrins

3r A


CONTES LA VOLTA AL MÓN EN 70 DIES Fa molts i molts anys, un científic que es deia Bernat i un explorador que es deia Roc, volien superar el rècord de la volta al món en 80 dies. Tots dos vivien a Amèrica, en una ciutat anomenada Nova York. Un bon dia d’estiu van quedar per trobar-se a l’estació de ferrocarrils anomenada Central Station. En Roc va ser el primer en arribar perquè estava molt il·lusionat per veure en Bernat. Al cap d’una estona va arribar en Bernat. De seguida es van posar a parlar dels seus projectes. En Roc va dir: -Tu pots construir una màquina del temps ja que ets científic i jo me’n carrego de portar tots els estris i material per sobreviure. Després de planejar-ho tot cadascú va anar a casa seva a prepararho. En Bernat tenia un gran laboratori muntat a la planta baixa de casa seva. No hi faltava de res, hi havia pocions, mecanismes exòtics, materials de ferro i peces per inventar qualsevol construcció. Al cap de 10 dies ja ho tenien tot preparat. L’expedició estava a punt de començar. En Roc va trucar a en Bernat i van quedar per trobarse al Central Park. Aleshores van pujar a la màquina del temps i va començar l’expedició. En Bernat va dir:- Compte en no tocar qualsevol botó, sobretot els de color vermell perquè són per casos d’emergència. Van passar per Mèxic, Argentina i per molts altres països.

3r A


CONTES A Mèxic es van comprar dos barrets i una maraca. També van menjar un entrepà molt picant. Van haver de beure molta aigua per treure’s el gust de picant. A Argentina van menjar “dulce de leche” i es van comprar la bandera del país. El Messi els va signar la bandera quan se’l van trobar pel carrer. Després de passar per molts països van batre el rècord tal i com ho havien planejat Estaven tan contents que ho volien dir a tothom i per això ho van anunciar en directe per la tele. Des d’aleshores quan anaven pel carrer tothom els felicitava perquè s’havien fet famosos. Conte contat, conte acabat. El seu somni s’havia fet realitat. I si no és mentida és veritat.

Autors: Pol L, Nora M, Romi A, Carla B. Sant Jordi 2013 3rA Falcons Pelegrins

3r A


CONTES LA PIRÀMIDE DE LA COBRA SENSE DENTS Hi havia una vegada, en un país molt llunyà anomenat Egipte, una piràmide molt coneguda per tothom perquè qui hi entrava no en sortia. Era la piràmide més alta del món. Un dia un explorador va sentir en un telenotícies que parlaven d’aquesta piràmide. Li van agafar unes ganes d’anar-la a visitar que a l’endemà ja hi era. L’explorador es deia Xavi. Quan va arribar a Egipte es va treure l’armilla d’explorador i el barret de tanta calor que hi feia. En Xavi va dir: -Quina calor!!!! No sé com poden aguantar-ho!!! Els habitants d’aquell país van veure un senyor que no parava de suar amb un barret i una armilla. De sobte, una gran tempesta de sorra va cobrir a tothom fins arribar al coll. Al cap d’una estona, el terra es movia i va sortir una cobra terrorífica traient la llengua. La cobra va dir: Uzzz he vingut a vizzzzzitar habitannnnzzzz d’Egipte. L’explorador va reconèixer de seguida la veu de la cobra perquè se l’havia trobat en una altre ocasió. De cop i volta li va venir molta gana perquè era l’hora de dinar. Va treure de l’armilla una mica de cus-cus que havia comprat. Va convidar a la cobra dient-li: -Si m’ensenyes la piràmide per dins i puc sortir viu sense perill, jo et faré aparèixer les dents. L’explorador va fer aquest tracte perquè sabia que les dents de la cobra estaven amagades dins la piràmide. Una forta ventada va fer que la sorra desaparegués d’aquell lloc.

3r A


CONTES La cobra va acompanyar al Xavi, l’explorador. Van entrar dins la piràmide i li va dir: - Xavi, vigila perquè hi ha zinc caminzz i zi enz equivoquem no podem recular. Van passar hores i hores fins que van veure una brillantor darrera unes fustes. Era el tresor on estaven les dents de la cobra. Les van agafar i tot va començar a vibrar. A fora al carrer feia tanta calor que la gent no parava de beure aigua, de menjar gelats i de prendre sucs de pastanaga. Un raig de sol va tocar la punta de la piràmide i es va començar a fondre. Per sort, tothom va poder sobreviure i l’explorador i la cobra van ser amics per sempre més. Van començar a menjar cus-cus i encara en mengen ara. I si aneu alguna vegada a Egipte els podreu veure. Vet aquí un gat, vet aquí un gos la piràmide ja s’ha fos.

Autors: Víctor P., Lucía G., Carmen H., Paul M., Teo R. Sant Jordi 2013 3rA Falcons Pelegrins

3r A


CONTES LA CLEOPATRA VISITA HAWAI Hi havia una vegada fa molts anys una nena que es deia Cleopatra i que vivia a Egipte. Un dia a la setmana visitava una piràmide. De tantes piràmides que hi havia se’n va cansar. Li van agafar moltes ganes de veure paisatges diferents. Un bon dia va dir als seus pares: - Pares, portem massa temps sense sortir del nostre país. M’agradaria veure un país amb un altre paisatge. Els pares van dir: -Tens tota la raó. Anirem a Hawai. Al cap d’una setmana van arribar a Hawai. Van conèixer un guia que es deia Carlos. En Carlos els va ensenyar els llocs més bonics de l’illa. A l’endemà van anar a la platja a banyar-se. De sobte, va aparèixer un tauró. La pobra Cleopatra que va entrar dins la boca del tauró. La Cleopatra estava acostumada a veure cocodrils al riu Nil i es va pensar que era un cocodril. De cop i volta, el tauró va fer un gran esternut i la nena va poder sortir pitant pel nas del tauró. Els pares havien estat buscant a la seva filla Cleopatra durant tres hores. Finalment, la van trobar estirada a la sorra. Es van pensar que estava prenent el sol. El seu pare li va dir: -Filla meva, on t’havies posat? No et tornis a separar més de nosaltres. La nena va explicar l’aventura amb el tauró. Seguidament, van decidir anar a una festa típica de Hawai.

3r A


CONTES Es van vestir amb robes exòtiques de colors vius. Tots tres es van posar uns collarets de flors de paper. A la festa s’ho van passar pipa. A l’endemà, ja havien de marxar. La Cleopatra els va dir que es volia quedar perquè s’ho passava molt bé en aquella illa. A la Cleopatra li va costar una mica convèncer als seus pares però al final ho va aconseguir. Van viure en una casa d’uns amics. Sovint anaven a festes i cada dia es feien un banyet. Una Cleopatra per aquí i una Cleopatra per allà i aquest conte ja s’ha acabat. I qui no s’ho cregui que els vagi a veure perquè encara hi són ara.

Autors: Estel G., Matteo S., Max S., Santi M. Sant Jordi 2013 3rA Falcons Pelegrins

3r A

Contes de Tercer  

Publicació de contes de nens i nenes de tercer

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you