Page 1

EL MÓN GEGANTER

EL MÓN GEGANTER© B – 43784 – 2004

Nº78 MARÇ-ABRIL 2012

REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU


Index

Pàg.

Us recomanem

Editorial ........................................................................................... 3 Bateig de la gegantona del Corpus lleidatà ........................... 4 NEIX UN BUT LLET Í Els gegants del Pi celebren la seva Festa Major .................. 6 L’A ssociació d’A mics dels Gegants del Pi de Barcelona ens 25 anys del Grup Cultural Garrigues de Lleida ..................... 8 informa que està a punt de treure al carrer el seu butlletí, una manera més d’arribar al seu públic fidel que se suma al

Els Bòbuls i les Margaridasses fan de les seves .................. 9 Facebook, Twitter, Instagram o la pròpia plana web de l’entitat. Els esquivamosques ..................................................................... 10 A questa nova proposta serà amena, divertida i diferent a tot allò 25è aniversari de n’Abu Umar ................................................... 13 que publiqui l’entitat per mitjà dels altres canals. De ben segur Els gegants pensats per als més petits .................................. 15 que ens sorprendran. Eleyne et Gauthier, les géants d’Attiches ............................... 16 Per subscriure’s només cal entrar a www.gegantsdelpi.cat i

Els gegants vells del Prat, Rotllà i Griselda, amb la seva colla.

Imatge en plena cercavila d’en Mustafà i l’Elisenda, els gegants del Pi.

Breus ressenyes ........................................................................... 18 posar el vostre mail a “Subscriu-te al nostre butlletí”. Les vostres fotografies ............................................................... 19 Informació cedida per l’A ssociació d’A mics dels Gegants del Pi. Passatemps..................................................................................... 20 Fitxa nº85: els gegants del Corpus (Lleida - El Segrià) Fitxa nº86: els gegants de la Fira (Cardona - El Bages) NOU LLOC W EB DELS GEGANT S DEL PRAT

pàgina 2

La Colla de Gegants del Prat portem mesos treballant amb la nostra nova pàgina web i blog de la colla, és per això que una vegada finalitzats, ara comença una tasca de difusió per fer arribar i difondre aquesta eina per conèixer una mica millor els Gegants del Prat i la seva història. Dins la nova web podeu trobar un ampli contingut de la Colla de Gegants del Prat. Entre d’altres hi trobareu un extensíssim recull de fotos, videos, etc. Passant per tota la història de la colla. I és que la pàgina recull més de 2000 imatges. A l web també hi podreu fer un seguiment de les actuacions de la colla, així com veure noticies, reportatges i fotos de les sortides que anem realitzant. També, si ho desitgeu, us podeu afegir a la llista de distribució del blog per tal de rebre totes les nostres publicacions. Per a poder seguir-nos i trobar tota la informació sobre els gegants del Prat, entreu a www.gegantsprat.com o blog.gegantsprat.com Informació cedida per la Colla de Gegants del Prat.

EL MÓN GEGANTER Nº 78


Editorial SORPRESOS Sempre és d’agrair la difusió de la nostra feina, de la tasca que fem des de la nostra humil publicació per arribar a tots vosaltres. Si bé sou més de 2500 subscriptors els que tenim actualment, ens consta que moltes colles reenvien la revista als seus socis, i que moltes entitats la pengen en els seus llocs web o en els seus blogs. És fantàstic veure com aquesta feina es difon, que no queda en un calaix o s’etiqueta com a spam, sinó que arriba als llocs més insospitats de la xarxa. Potser el cop que més sorpresos ens hem quedat és quan fa poc vam llegir l’al·lusió que es va fer al passat número 96 de la revista Gegants, sobre nosaltres. Ni més ni menys que a l’editorial d’aquesta prestigiosa publicació gegantera en paper. Ells, ens encoratgen a seguir endavant amb aquesta feina de difondre la nostra cultura popular ja que, com sabeu, darrerament hem estat a punt de deixar de fer la revista. Però el seu, i els molts missatges de suport que hem rebut en haver fet públic que ens havíem estat plantejant la situació, els molts correus d’agraïment que ens arriben cada cop que us enviem la revista... Tot això no fa més que encoratjar-nos a seguir endavant. I mentre segueixi la festa, mentre ens expliqueu allò que feu mitjançant les vostres col·laboracions, a nosaltres i a tot el món geganter, seguirem amb aquesta tasca. Gràcies a tots.

Qui som? Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón Edició: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Món Geganter Distribució: 2500 enviaments aprox. Col·laboradors en aquest número: Arxiu Badal Arxiu Cuyàs Associació d’Amics dels Gegants del Pi (Barcelona) Association Les Amis d’Eleyne et Gauthier Colla d’Amics geganters de Llucmaçanes Colla de Gegants del Prat de Llobregat Espai Androna SL ICC—Institut Cartogràfic de Catalunya Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot Patronat del Corpus de Lleida Joan Bosch, Joan Caelles, Manel Carrera, Maite Casas, Oriol Ibàñez, Dani Mosquera, Sergi Mosquera, Xavier Piñol, Víctor Pons, Ramon Saumell, Adrián Soriano, Joan Vilà. El Món Geganter® fa constar que els articles i imatges tan sols demostren el punt de vista dels seus autors, i en cap cas es fa responsable del seu contingut. No és permesa la distribució total o parcial d’aquesta revista sense autorització. T ots els drets reservats.

SI VOLEU COL·LABORAR AMB NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL TEXT / FOTOS A

elmongeganter@gmail.com Envieu-nos informació dels actes que fareu, reportatges dels actes que heu fet, fitxes de les vostres figures, breus ressenyes,... EL MÓN GEGANTER Nº 78

En Lleoner, el gegant històric de Sanaüja.

Portada: Gegants nous de Dosrius

pàgina 3


ACTES FESTIUS

Text i fotografies d’Adrián Soriano

BATEIG DE LA GEGANTONA DEL CORPUS LLEIDATÀ El 3 de març a la ciutat de Lleida, a càrrec del Patronat del Co rpu s, s’e st renà una no va gegantona, la Guillemona de Sant Climent, filla dels gegants del m a t ei x g rup , Eli se n d a de Montcada i Arnau del Sant Drap.

Ella, al costat del seu padrinet Bertran de Vilafranca, i dels padrins físics: Montse Gallardo i V en tu ra Flo ta t s (m odi st e s), Jonathan Navarro (perruquer) i Adrián Soriano (creador). Va ser descobert el seu cos, deixant a la vista de tothom la bellesa de la gegantona.

“La gegantona c resqué a l’Harem, on va ser educada com a musulmana i rebé el nom de Rocaia; esdevingué una noia molt formosa, de manera que el fill de l’e mi r, Miro mo meli, s e’n va enamorar, i ella arribà a ser reina de Tunis.” A les 18h començava l’acte amb la plantada al carrer Major, entre l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Catedral nova. Hi havia set colles: els pares de la gegantona (Elisenda de Montcada i Arnau del Sant Drap), del Patronat del Corpus de Lleida, el gegantó Bertran de Vilafranca dels Amics dels Gegants Montblanc, el qual seria el padrí de la Guillemona, tot seguit també hi eren la Padrina Pepa i l’A rmat de Lleida, del Grup Cultural Garrigues, els gegantons Violant i Infant Berenguer de la Paeria, i els gegantons de l’Ereta, Pardinye s, Cappont i Ma rge Esquerre del Riu Segre.

pàgina 4

Vesteix tota de blau, amb teles blaves i florejades, porta un pentinat tot de trenes, una corona de flors al cap i un mocador a la mà.

Prop de les 18.30h començà la cercavila, que tindria lloc pel carrer Major de Lleida fins la plaça Paeria on es faria el bateig i estrena de la nova gegantona. Un cop allà, el president Enric Figueres i el vicepresident Juan Josep Mas, van fer la presentació de la nova gegantona davant les autoritats lleidatanes. Entre d ’altre s, la senyora Montse Parra (Tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura), i el senyor Fèlix Larossa (Regidor de Comerç).

Tot seguit, els Amics dels Gegants Montblanc, ens van fer un petit obsequi, un quadre amb la imatge del padrí on s’hi llegeix “Bertran de Vilafranca, per a la meva fillola en motiu del seu apadrinament“, i després d’això va fer el seu primer ball, juntament amb el seu padrinet. Per finalitzar, es va fer un ball amb tots els gegantons de la Ciutat. Per últim, hi va haver la petita se ssió de fotografia amb lo padrinet, i un cop dins del Palau de la Paeria, el gegantó es va marcar un ballet davant de la seva fillola, per acomiadar-la.■

EL MÓN GEGANTER Nº 78


ACTES FESTIUS

Diferents imatges de la festa. D’ esquerra a dreta, i de dalt a baix: Els gegantons de la Paeria encapçalant la cercavila. Els pares de la criatura, els gegants del Patronat del Corpus. La gegantona a mb les autoritats. Primer pla de la Guillemona. Balladeta amb el seu padrí, en Bertran de Vilafranca, gegantó dels Amics dels gegants montblanquins. La Guillemona i en Bertran a l’ interior del Palau de la Paeria. EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 5


ACTES FESTIUS

Text de Dani Mosquera i fotografies de l’arxiu El Món Geganter

ELS GEGANTS DEL PI CELEBREN LA SEVA FESTA MAJOR Sant Josep Oriol, patró del barri del Pi de Barcelona, ens ha convidat altre cop a participar de les seves Festes. Cal destacar el bon temps i la gran afluència de públic durant tots els actes.

dalt l’e scenari varen començar a tirar monedes de xocolata al públic, sobretot als nens i nenes que es trobaven davant seu.

Vam començar divendres 23 de març, però una setmana abans, es va dur a terme el Retaule de Sant Josep Oriol, protagonitzat per un grapat d’a ctors, tots ells vinculats als gegants, l’església o al barri i que es va dur a terme a la Basílica de Santa Maria del Pi. Comencem amb el que van ser oficialment les Festes de Sant Josep Oriol.

Cloent l’acte es va dur a terme el ball dels gegants del Pi, ballat per la parella original. A més d’un, quasi li salten les llàgrimes en acabar. Tot seguit, els gegantons van començar la cercavila pels carrers i carrerons del barri i els gegants van anar a presidir la missa de Sant Josep Oriol, on al moment de l’ofertori varen fer un ball al so de la seva cançó interpretada per l’orgue.

PREGÓ, MONEDES I GEGANTS MÉS QUE CENTENARIS Així, la mateixa Diada de Sant Josep Oriol es va dur a terme el primer acte, el Pregó, amb la participació dels gegants i gegantons antics del Pi, en Mustafà, l’Elisenda, en Josep Oriol i l’Eulàlia. Aquesta participació és deguda a que amb la recuperació dels antics gegants i gegantons del Pi l’a ny 2010 es va

Els gegants vells entrant a l’ Ofici de Sant Josep Oriol, i les figures dins la seva nova vitrina.

Val a dir que en acabar s’e st renà el nou armari-vitrina situat a l’e ntrada de la Basílica i on reposaran a partir d’ara els quatre gegants antics, tot esperant a que arribin les properes Festes del Pi.

instaurar que a cada pregó de Sant Josep Oriol hi participarien aquests.

LA PASSEJADA DELS ORIOLS

A l’acabar, es va fer la Remembrança del miracle de les monedes del Sant. Tot seguit, els presents

Al contrari que a la Passejada de les Laies, l’Oriol va rebre tots els seus convidats masculins que

celebraven amb ell el seu dia. Ell n’era el protagonista. Hi eren en Perot, en Mustafà, l’Hereu, en Pippo, en Cu-cut, en Roc, el Senyor Ramon, en Tinet, en Peret, el Rei Salomó, en Pere II, en Ferran i l’Emili. A la Rambla, reposàvem forces i aprofitàvem per recollir l’ofrena floral que es faria al finalitzar a l’estàtua de Sant Josep Oriol.

Els gegants presents a la Passejada dels Oriols a la parada a La Rambla i mo ment de l’ ofrena floral a Sant Josep Oriol. pàgina 6

EL MÓN GEGANTER Nº 78


ACTES FESTIUS

ELS ATRACAMENTS MÉS DOLÇOS Els populars Atracaments d’en Perot lo Lladre començaven enguany amb novetat inclosa. Un grup de camperols van fer una representació sobre la vida d’en Perot, en forma d’obra de teatre, ambientada en l’època del bandoler però amb frases de l’a ctualitat, com a mofa de la crisi, dels banquers, dels polítics o del que fos. El moment culminant fou l’a parició d’en Perot perseguit pels mossos de l’è poca, amb la seva cançó interpretada en directe per violí i gralla. I així començaven els Atracaments a les botigues del barri, amb en Perot robant monedes de xocolata per tot seguit repartir-les als més menuts. A les botigues s’hi explica l’auca d’en Perot, es fa el ball del gegantó amb els nens cantant la seva cançó i es reparteix el botí. Un acte únic al país. MATÍ DE CULTURA POPULAR Diumenge 25, encara amb la ressaca del ball de Festa Major de la nit anterior, tenia lloc l’acte més multitudinari de les Festes, la XVIII Trobada de gegants i bestiari al Pi. Mentre els Falcons de Barcelona feien una exhibició del que millor

saben fer (com l’Esbart Català de Dansaires havia fet el matí del dissabte), tots els participants eren rebuts pels elements de l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi: el Lleó i la Mulassa de Barcelona, en Perot, l’Oriol, la Laia, el Mustafà i l’Elisenda. Van ser-hi convidats els gegants de la Plaça Nova, Raval, Barceloneta, Casc Antic, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puel·les, Sant Jaume, carrer Princesa, els gegants i trabucaires de Sant Andreu de Palomar, els quatre gegants d’Oiartzun (Euskadi), els del carrer de la Riera Els Falcons de Barcelona actuant davant de la de Vic, Sant Climent de multitud i els gegants de Sant Pere Molanta ballant. Llobregat, Sant Pere Molanta i Cornellà de Llobregat. el tradicional ball dels gegants del La cercavila pels carrers més íntims del barri (variant del que és habitual a causa de la Marató de Barcelona) va ser molt agraïda per geganters i públic. Altre cop a la plaça de Sant Josep Oriol, va haver-hi el lluïment de cada colla i El Vals dels gegants d’Oiartzun. Per acabar, i abans del ball de cloenda,

Pi ballat per la família del Pi. Com és habitual, fotos de rigor amb les colles que ho havien demanat i, extraordinàriament, ball conjunt dels gegantons del Pi (portats pels geganters d’Oiartzun) i una parella de gegants d’Oiartzun (portats pels geganters del Pi). Fins l’any vinent! ■

Els gegants d’ Oiartzun ballant El Vals i foto de família dels amfitrions amb els seus convidats bascos. EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 7


ACTES FESTIUS

Text i fotografies d’Adrián Soriano

25 ANYS DEL GRUP CULTURAL GARRIGUES DE LLEIDA El passat 14 d’Abril el Grup Cultural Garrigues Lleida, va cele-

l ’A jun tam en t d e Ll eid a p e r participar en el primer aniversari

brar els 25 anys de la seva fundació al 1987, també el 20è aniversari dels seus gegants grans, l’A nastasi i la Blanca, la 20ena Trobada de Gegants “Gegantera’1 2″ , i per a més celebració encara, aquest any va estrenar-se amb la celebració de la 1era Trobada de Bestiari.

de la creació del Parc de Santa Cecília als peus de la Seu Vella. , A les 17.45 sortí des del Parc de Santa Cecilia, per passar pel carrer Camp de Mar, Salmerón, l’Auditori de Lleida, Pi i Maragall, Magdalena, de Sant Joan, i com a punt final s’ajuntaran les dues cercaviles a la Plaça Sant Joan.

Van comptar amb la presència de diferents elements arribats de Lleida i des de Barcelona. De gegants, els del Grup Cultural Garrigues, del Corpus de Lleida, els de la Paeria, del Casc Antic de Barcelona, del Col·lectiu Cultural Cappont, de la Marge Esquerra del Riu Segre, del barri de Pardinyes, d el Ca sc An tic de Ll eida , de l’Ereta, els de Montoliu i els de Pradell de Sió. Com a bestiari: el Lleó de Lleida com a amfitrió, el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, el Dofí del Casc Antic de Barcelona, els Cavallets del Corpus de Lleida, la Mulassa de Cappont, i lo Marraco de Lleida.

Aquesta cercavila es va situar totalment oposada a la dels gegants, que sortia des de l’altra punta de l’Eix Comercial de Lleida. La plantada va tindre lloc sobre les 17.30h, i va sortir cap a les 18h aproximadament. La cercavila va començar des del carrer de Sant Antoni, passà per la plaça de la Catedral, carrer Major, plaça de Sant Francesc, plaça Paeria i arribà a la plaça de Sant Joan. A les 19h, començà la ronda de balls de les colles convidades de fora de la ciutat, dels gegants de la Paeria i del Lleó i els Cavallets, que va acabar amb un ball conjunt de tots els participants.■

A la cercavila de bestiari, la plantada va ser a les 17h al Parc de Santa Cecilia, convidats per

Diverses imatges de la festa. De dalt a baix: lo Marraco; la plantada al parc de Santa Cecília; la Mulassa de Cappont a mb una nena al llom; els gegants de l’ Ereta i el ball de la Mulassa de Barcelona. A la dreta; l’ Hereu Llorenç del Casc Antic de Lleida i el ball dels gegants Moros de la Paeria. pàgina 8

EL MÓN GEGANTER Nº 78


ACTES FESTIUS

Text i fotografies d’en Joan Vilà

ELS BÒBULS I LES MARGARIDASSES FAN DE LES SEVES El passat 26 de febrer i per tercer any consecutiu, els Bòbuls i les Margaridasse s varen tornar a sortir al carrer, amb algunes novetats prou destacables.

Farandola, l'Espolsada, el Ball Pla i la Bolanguera. Cal dir que des del 1928 no ho feia ningú amb una versió interpretada per un grup de música tradicional.

Treballant els tallers des del mes de novembre organitzats per Tallers per la Festa_FUSIC, hem anat muntant allò que volíem que fos la novetat, i de fet ho hem aconseguit. Els tallers d'enguany han estat el de vestuari dels Puputs i Escorpins, el de dansa i el d'interpretació teatral.

L'altra novetat va ser la creació del "Banc dels Banyuts", que gràcies al FMI (Fòrum de Meuques Internacional), el BM (Bancarrota Mundial) i el BCE (Bandarres del Cercle d'Economia) i amb la injecció de crèdit van aconseguir c re a r la " Fu nda ció de le s C a l ça sse s" . A i xò va fe r que poguessin donar crèdit als participants per participar a la subhasta per licitar els objectes obtinguts entrant a les cases.

Varem decidir donar protagonisme a les dues societats que a principis de segle XX rivalitzaven: els Escorpins i els Puputs vestits d'igual manera però diferenciats pels colors de les mànigues i les caperutxes, uns de vermell i els altres de blanc. La rivalitat era animada per una altra novetat, substituint la banda de música pels Laietans, un grup de música tradicional maresmenc amb una versió especial, la versió XXL, que a més de les gralles i la tarota, les acompanyaven una tuba, un sac de gemecs, el flabiol i tamborí i un trombó de vares que fan fer les delícies dels participants i del públic. Una vegada a plaça, els Laietans en versió XXL van fer la interpretació del Ball de Plaça, amb el Passeig de Dansa, la

EL MÓN GEGANTER Nº 78

La cercavila de mig matí, com dèiem amenitzada amb música de carnaval, va donar molta festa per arribar a plaça amb unes ganes boges de licitar qualsevol dels objectes, fet per als amics del teatre amateur EMLED. Tot seguit el Ball Pla amb la suite, al que s’hi va anar afegint espontàniament qui volia, i Déu n’hi dó la bona estona que varem passar. Per acabar, tal com diu la tradició, l'Alcalde va convidar a un tast de caldo fet pels amics del Casal de la Gent Gran "Els Xurravins" Banyuts i calçasse s fins l'any que ve!!! ■

pàgina 9


REPORTATGE

Text de Manel Carrera i Escudé, comissari de l’exposició “Capgrossos, pigues i berrugues”

ELS ESQUIVAMOSQUES L 'e sq uiv amo squ e s é s un personatge festiu que, mitjançant un capgròs que representa un home grotesc, té per missió apartar a tots aquells que amb la seva inop o rtun a p re sèn cia pu guin destorbar el pas o el ball dels gegants, figures amb qui està estretament vinculat. CAR AC TE RÍ S TI Q UE S PERSONATGE

DE L

Una tipologia especial d’e spa rriot s són el s anomenat s esquivamosques o lligamosques, paraula que recull el diccionari: LLIGAMOSQUES m. i f. || Personatge que pren part a certes festes populars i té per missió acompanyar els gegants i empaitar la mainada a cops de xurriaques (Olot) També coneguts amb el nom de mastegamosques o espantamosques, es caracteritzen per dur la testa coberta amb un capgròs de cartró pedra o fibra de vidre que representa un home d’aspecte més o menys grotesc, prou estrany per espantar i impressionar a la canalla. La majoria de vegades es tracta d’un capgròs que representa

un home calb que té una gran berruga, piga o llúpia a la cara o a la clepsa. De fet, molts d’aquests personatges també es coneixen popularment pel nom de Berruga o Llúpia, amb referència a aquest element tan característic del seu aspecte extern. No existeix una vestimenta única i característica dels esquivamosques: n’hi ha que van vestits de bufó, altres amb una túnica d’una sola peça i fins i tot n’hi ha que duen vestits més o menys estrafolaris. Tots els esquivamosques van equipats amb un instrument -una "arma"- a les mans (xurriaca, fuet, bufeta inflada, bastó, espantamosques… ), que fan se rvi r per executar les seves funcions. FUNCIONS DELS ESQUIVAMOSQUES Els esquivamosques no són mai els protagonistes de l’a cció principal de la festa, sinó que van sempre associats a una parella de gegants. De fet, l’esquivamosques és gairebé sempre una peça realitzada pel mateix constructor dels gegants amb qui està tan estretament vinculat. La seva

El Pollo de Moià és de ben segur l’ esquivamosques més primitiu. Foto: Ramon Sau mell pàgina 10

principal missió és acompanyar els gegants en les seves actuacions i v etlla r pe rquè ca p pe rso na mol e sta o imp e rti nen t, c ap “mosca”, no destorbi el seu pas o ball. De fet, la seva funció bàsica és impedir que ningú no entrebanqui ni faci caure els gegants, tasca que sovint passa per empaitar o assotar els que els rodegen, bàsicament criatures però també algun badoc, els impertinents o fins i tot algun animal que circuli despistat pel carrer. I és que, en la mesura que els portadors dels gegants tenen la visió de l’espai reduïda (només hi veuen per una petita finestreta), cal que algú els garanteixi que el camí i l’espai del seu voltant està lliure d’obstacles. E n el s t raje c te s fe st iu s (cercaviles, proce ssons, seguicis…) el personatge té per missió obrir el pas entre la gent i garantir que les persones i figures que en formen part puguin avançar sense problemes.

El Cap de Lligamosques de la família Bolós d’ Olot. Foto: Institut de Cultura de la Ciutat d’ Olot EL MÓN GEGANTER Nº 78


REPORTATGE

En aquest sentit, l’esquivamosques té llicència per escometre -de manera innòcua, sense fer mal- tots aquells qui amb la seva inoportuna presència o comportament de sto rbin el pa s del s actuants i amenacin l’execució del ritu. I quan hi ha ball a plaça, l’esparriot contribueix a crear i mantenir l’espai escènic necessari perquè els gegants i els músics puguin actuar amb total llibertat. LA LLEGENDA DELS ESQUIVAMOSQUES Una llegenda oral, que circula de generació en generació en els pobles que tenen esquivamosques, justifica el nom d’aquesta tipologia d’e sparriots d’una altra manera. S’explica que els esquivamosques es diuen així perquè antigament existia un home calb que s’untava el cap amb mel per tal que totes les mosques que hi pogués haver pel carrer el dia de la festa es concentressin a la seva testa i, d’aquesta manera, no destorbessin ni els geganters ni els assi stents. Una altra versió de

L’ Esquivamosques de Girona. Foto: Ramon Sau mell

la mateixa llegenda conta que tal personatge era un bufó que distreia els comtes catalans durant les vetllades festives estiuenques i que s’untava el cap amb mel per tal que les mosques no molestessin els que el contractaven. Segons aquesta llegenda el personatge de carn i osso s va existir històricament i, amb els anys, d’aquest singular home se’n feu un

capgròs que reproduïa la seva fisonomia grotesca. E L S E S Q UI V AM O S Q U E S CATALANS La majoria dels esquivamosques e s t roben con cen trat s a la Catalunya Vella. Dins d’aquesta categoria hi ha els actuals Cap de Lligamosques d’Olot (Garrotxa), en Berruga de Figueres (Alt Empordà), la família de Caps de Llúpia de Vic (Osona), l’Esquivamosques de Girona (Gironès) i el Mastegamosques de Calella (Maresme). També s’hi inclouen altres Caps de Lligamosques d’Olot -com els del barri de Sant Miquel, el barri de Sant Cristòfor i El Arte Cristiano- i figures desaparegudes com en Berruga de Castelló d’Empúries, Portbou, Banyoles i Palamós.

En Mastegamosques de Calella a l’ exposició “Capgrossos, pigues i berruges”. Foto: Ramon Sau mell EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 11


REPORTATGE

Molts d’aquests capgrosso s esquivamosques tenen el seu referent en el Cap de Lligamosques d’Olot, el primer i més antic, (la família Bolós d'Olot en conserva una peça de principis del segle XIX), i del qual sembla que en procedeixen, per imitació, tota la resta. Trobareu més informació al llibre: CAPGROSSOS, PIGUES I BERRUGUES. FIGUERES, OLOT, VIC I ELS SEUS ESPARRIOTS Diversos autors / Museu dels Sants d'Olot Ca t à l e g d e l ' e x p o si c i ó "Capgrosso s, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus e sparriots" que presenta, al llarg de la seva itinerància durant tot el 2012 per diferents ciutats catalanes, alguns dels esquivamosques catalans: en Berruga de Figueres, el Cap de Lligamosques d’Olot, el Merma o Cap de Llúpia de Vic, el Cap de Lligamosques de la família B oló s, l 'E sq uiva mo sque s de Girona, el Mastegamosques de Calella, i també el Pollo de Moià, potser l'esparriot més conegut. L'exposició -i el catàleg- estan centrats en la figura festiva dels espar-

riots i, en concret, dels esquivamosques, una tipologia especial de capgrossos que van sempre associats als gegants i que tenen per missió apartar a tots aquells qui puguin destorbar el seu caminar o ball. Inclou els articles: "Del Cap de Lligamosques, En Berruga i el Cap de Llúpia", de Josep Murlà i Giralt, "Els esparriots festius i les seves funcions", de Jan Grau i Martí, i "Obrint pa s a la fe sta , els esparriots esquivamosques", de Manel Carrera i Escudé. Inclou abundants fotografies actuals i d'arxiu de Manel Carrera (arxiu festes.org), Rafel López Monné, J oan Ve hí , A rxiu Coma rcal d’Osona, Arxiu d’Imatges d’Olot, Arxiu Municipal de Figueres i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. http://www.festes.org/media.ph p?id_media=1879 ■

D’ esquerra a dreta: el Cap de Lligamosques olotí, el Cap de Llúpia vigatà i en Berruga figuerenc. Al davant a la dreta, el Cap de Lliga mosques de la família Bolós d’ Olot. Foto: Espai Androna SL pàgina 12

EL MÓN GEGANTER Nº 78


Text de Víctor Pons i fotografies de l’Arxiu de la Colla d’Amics geganters de Llucmaçanes

REPORTATGE

25è ANIVERSARI DE N’ABU UMAR Tot va començar l’a ny 1987 quan un grup de professors i alumnes de “s’antiga Maestria “ o “Sa Maes”, van construir un gegant que representés a l’últim governador à rab d e l ’illa de Meno rca , n’Abu Umar. Aquest serviria per poder commemorar el 700 aniversari de la reconquesta de l’illa per part del rei Alfons III front als musulmans i per participar amb dita figura al carnaval d’aquell any. Molta il·lusió hi van posar tan professors com alumnes en la creació de la figura. Aquell dijous llarder, les diferents classe s de “Sa Maestria”, acompanyades dels seus professors, van sortir amb els seus alumnes tots disfressat s de

moro, acompanyant el gegant des de l’i nstitut de formació professional fins a s’Ajuntament, fent una petita volta pel centre de la ciutat. D e sp ré s v a n d o n a r -l o a l’Ajuntament on quedaria exposat als balcons de les cases consistorials residint els carnavals d’aquell any. Al 1988 n’Abu Umar va participar en les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, acompanyant a en Tomeu i na Guida com el tercer gegant de Maó que va ser. Va prendre part en la que va ser la primera trobada de gegants feta a l’illa, amb els gegants d’Es Castell, Alaior i Matadepera. Però degut a la seva construcció, era un gegant que dificultava molt la feina als portadors, i sols sortí un dia més al

carrer: el dissabte d’aquell any.

de

festes

Després, el gegant va passar a ser t r a ct a t c o m u n o b j e c te decoratiu del Servei Municipal de Cultura, on va estar presidint l ’en t rada de l `e difici du ran t bastants anys. Ens consta que hi va haver alguns projectes de reforma de la figura, tot i que no van arribar a bon port i amb el pas dels anys el gegant s’anava deteriorant .

El primer Abu Umar al balcó de l’ Ajuntament de Maó, l’ any 1987.

EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 13


REPORTATGE

L’any 1995 una vegada el gegant ja feia un temps que no pre sidia l`entrada del Se rvei Municipal de Cultura, i degut al po c ú s q ue se li don ava , l’Ajuntament va decidir donar-ne fi tot cremant-lo en el fester de Sant Joan com si d’u n bujot es tractés. Un final molt trist per un gegant, igual com la tristesa que van tenir els seus constructors en saber-ne el seu malaurat final, però l`any 2004 la colla de geganters de Llucmaçanes va recuperar el personatge d’Abu Umar amb una nova figura de característiques semblants al primer. Aquest és en l’actualitat l’acompanyant de la Princesa de Llucmaçanes. Aquest any 2012, aprofitant que fa vint-i-cinc anys de la creació del gegant Abu Umar, la colla de Llucmaçanes ha volgut fer un petit homena tge a to te s a quelle s persones que el van fer. I, partint

d’imatges, un artista llucmaçaner ha realitzat una rèplica el més semblant possible del gegant, per c eleb ra r a que st vint -i -cinq uè aniversari . Una vegada finalitzat el treball no hi havia confusió, n’Abu Umar havia ressorgit d’entre les cendres per tornar a ballar per la ciutat que l’havia vist néixer. I així va ser que va apa rèixe r d ura nt la passada rua de carnaval de Maó. Molta va ser la gent que el va reconèixer, i que es va voler fer fotos amb ell, pel que podem dir que l’iniciativa va ser un èxit i el nostre objectiu de fer un petit homenatge a totes aquelles persones que el v an c on st rui r e s va ve u re complert .■ Bibliografia: “En Tomeu i na Guida una història gegant” Miquel Villalonga, 2002.

El cap i les mans del nou Abu Umar.

pàgina 14

N’ Abu Umar a la Rua de Carnaval de Maó d’ aquest 2012 amb la seva comparsa.

Co mparació del cap de n’ Abu Umar original i la seva rèplica, vint-i -cinc anys després. EL MÓN GEGANTER Nº 78


REPORTATGE

Text i fotografies de Maite Casas

ELS GEGANTS PENSATS PER ALS MÉS PETITS EL GAT I LA RATA, EN MARTÍ I LA VALENTINA, DE CALONGE L a Coll a G e ga n te ra de Calonge, al Baix Empordà, neix a finals del 2000 amb l’i l·lusió i l’esforç d’un grup d’amics que volíem seguir les tradicions del nostre País. Encara no teníem els gegants fets però varem animar la Festa Major d'Hivern, per Sant Martí, amb les gralles i tambors. L’inici dels gegants fou casolà i els van construir amics del poble. Més endavant el Taller Sarandaca de Granollers ens els va fer de fibra, ben equilibrats, i amb menys pes. Són preciosos. Com que el poble no té personatges repre sentatius per fer-ne uns gegants, varem pensar en els nens i nenes i varem fer el Gat i la Rata (personatges del conte “La Rateta que escombrava l’escaleta”). El gat es diu Martí en h o n o r a l pa t ró d e la Vila. Valentina és el nom de la rata en homenatge a la Torre de guaita que tenim a la Platja i que és un símbol pel nostre poble. També tenim tres dels pretendents de la rateta, tres capgrossos:

Els vells Martí i Valentina. EL MÓN GEGANTER Nº 78

el burro Murri, el gos Pelut i el gall Kiriki. Vestits per a la ocasió fan ballar a tots petits i grans. Di sp o sem d 'un s músics fabulosos que s'esforcen per tocar i animar les feste s. També el grup d’apanyants que donen suport al grup. Els gegants van néixer el gener del 2001. El 2011 van fer 10 anys i ho varem celebrar bé. Per Sant Antoni Abat, com cada any, vam organitzar la benedicció dels animals de companyia. Com sempre, amb molt d’è xit, venien gosso s, gats, tortugues, ocells,... i cavalls, que fan la festa més gran. En acabar oferíem a tot el poble un “pica-pica” per arrodonir la festa. El 16 de juliol de 2011, es va celebrar la XI Trobada Gegantera de Calonge, amb la participació de 15 colles visitants que van desfilar pel centre de la Vila, animant a calongins i forasters que omplien els carrers. La nostra trobada és sempre el tercer dissabte de juliol. Varem organitzar una Exposició dels onze anys de la Colla Gegantera, amb tot el nostre material: gegants vells i nous, capgrossos, l’Home dels Nassos (un capgròs que surt l’últim dia de l’any); els vestits que utilitzem gegants i membres de la colla pel Mercat Medieval i també els de la Festa del Vi, que celebrem al novembre, durant la Festa Major d'hivern, per Sant Martí. Hi varem exposar nombroses fotos de totes les sortides, actuacions i trobades

Els gegants nous de Calonge.

que realitzem per Catalunya, Aragó, Andorra, i per allà on ens passegem. Per a poder organitzar festes varem construir una caravana que utilitzem com a bar i així podem anar al Mercat Medieval on instal·lem el Celler dels Gegants i on donem menjar i beure a qui s'acosta a les nostres taules. També, quan podem, participem a les Barraques de Festa Major i c a d a di jo u s d e l 'e st i u , a les sa rdane s, l'in stal·lem als jardins del Castell, on oferim cava fresc i begudes. Aquest any de celebració amb la copa de cava regalàvem un bunyol i la gent estava encantada. Hem d’agrair la col·laboració de m ol ta g en t d el p obl e , de l’Ajuntament i de la Parròquia que ens ha ajudat des del primer moment. El s nens i nenes ens encoratgen a sortir amb les seves mirades innocent s: sorp re se s, inclús de por, les seves rialles en poder tocar les cues del gat i la rata i de tot això en donem les g rà c ie s al s p o rt ad o rs q ue s'acosten a les famílies perquè els nens i grans ho passin molt bé.■ pàgina 15


REPORTATGE

Texte et photos de l’Association Les Amis d’Eleyne et Gauthier

ELEYNE ET GAUTHIER, LES GÉANTS D’ATTICHES LES GÉANTS D’ATTICHES La légende du XV° siècle raconte qu’au château du Plouich, une des résidences du châtelain de Lille, Jehan de Luxembourg et son épouse Jehanne d’Encre s’installent définitivement avec leur filleule Eleyne et un secrétaire, Gauthier.

Gauthier, déguisé rentre au Château et murmure la devise à la jeune femme… Démasqué, il est assassiné à la Neuville. En apprenant la nouvelle, Eleyne meurt de désespoir. Elle demande à sa tante l’édification d’un oratoire à Attiches. Celui-ci est déplacé et restauré.

Les amours d’Eleyne et de Gauthier sont contrariés par leur différence de condition.

Une chapelle dédiée à cette légende nous reste, face à la pharmacie à Attiches

Jehanne sollicite à la cour des Comtes de Lille son anoblissement, mais elle envoie quelques temps le jeune homme à Rome.

AS S O CI ATI O N LE S AM IS D’ELEYNE ET GAUTHIER

Invitée à un tournoi en Artois par le Comte d’Harnes, Eleyne l’épouse et ils ont rapidement un enfant. Quand Gauthier demande un gage de fidélité à Eleyne, elle tire une plume de sa coiffe en lui déclarant la fameuse tirade : «sans plume le clerc ne peut escrire.»

L ’a sso c ia tion d e s g éan t s d’Attiches a été créée en Mars 2007, suite à la découverte d’une pierre ornée de l’écusson de l’asso. Celle ci est composée de deux géants, réalisés par M. Dorian Demarcq, artisan d’art, et ils sont la propriété de la Commune d’Attiches.

Escut dels amis d’ Eleyne et Gauthier on s’ hi pot llegir: “Sans plume le clerc ne peut escrire”. Escut dels amis d’ Eleyne et Gauthier amb on s’ hi pot llegir: “Sense ploma el secretari no pot escriure”.

Nous sommes un groupe d’une quinzaine de personnes, porteurs compris. Les deux géants sortent toujours ensemble. Un groupe de pipoteuses nous accompagne parfois en fonction des disponibilités de chacun.

Président: M. Alain Hurez 5, rue des Noisetiers 59551 Attiches Tel: 0664388304 alain.hurez@sfr.fr Secrétaire: M. Decorte Alain 19, rue de Drumetz 59551 Attiches Tel: 0320863921 ou 0673861168 alain.decorte@wanadoo.fr

Eleyne, Gauthier et leurs accompagnants. Eleyne, Gauthier i els seus acompanyants. pàgina 16

EL MÓN GEGANTER Nº 78


REPORTATGE

Text i fotografies de l’Association Les Amis d’Eleyne et Gauthier

ELEYNE I GAUTHIER, ELS GEGANTS D’ATTICHES ELS GEGANTS D’ATTICHES Una llegenda del segle XV narra que al Castell de Plouich, una de les residències del senyor de Lille (Jehan de Luxemburg i la seva dona Jehanne d’Encres), s’hi va establir definitivament la parella amb la seva fillola Eleyne i un secretari, Gauthier. Els amors d’Eleyne i Gauthier e ren f ru st rat s pe r l a se va diferència de condició social. Na Jehanne demanà al tribunal dels Comtes de Lille que el fessin noble, però el que va fer aquest tribunal fou enviar-lo una temporada a Roma. Convidada Eleyne a un torneig a Artois per part del Comte d’Harne s, Eleyne s’hi casà i ràpidament tenen un fill. Quan Gauthier demana una penyora de lleialtat a Eleyne, ella treu una ploma de la seva còfia declarant la famosa divisa: "sense ploma el secretari no pot escriure".

En Gauthier, disfressat, torna al castell i murmura la divisa a la jove... Desemmascarat, va ser assa ssinat a La Neuville. En assabentarse’n, n’Eleyne va morir de desesperació. Ella va demanar-l’hi a la seva tia l’edificació d’un oratori a Attiches. Aquest fou posteriorment traslladat i restaurat. De tot plegat, ens en queda la capella que està dedicada a aquesta llegenda, en front de la farmàcia d’Attiches.

Les géants d’ Attiches. Els gegants d’ Attiches.

L ’ AS S O CI A CI Ó D ’ AM I CS D’ELEYNE I GAUTHIER L 'A sso ciació del s gega nt s d’Attiches va ser creada el març de 2007, arran del descobriment d 'un a p ed ra de co ra da amb l'insígnia de l'Associació.

L’entitat té dos gegants, fets per en Dorian Demarcq, artesà, i són propietat de l’Ajuntament d’Attiches. Som un grup d'unes quinze persones, incloent-hi els portadors. Els dos gegants sempre surten junts. A vegades ens acompanya un grup de flabiolaires, en funció de la disponibilitat de cadascú. President: Sr. Alain Hurez 5, rue des Noisetiers 59551 Attiches Tel: 0664388304 alain.hurez@sfr.fr Secretari: Sr. Decorte Alain 19, rue de Drumetz 59551 Attiches Tel: 0320863921 o 0673861168 alain.decorte@wanadoo.fr

Les porteurs vont costumés. Els geganters van vestits d’ època. EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 17


BREUS RESSENY ES

Text i fotografies de Xavier Piñol

BATEIG DE LA GUILLEMONA DE SANT CLIMENT El Bateig de la gegantona Guillemona de Sant Climent va tenir lloc a Lleida el dia 3 de març, a la tarda, passades les sis. Van ser els seus padrins, el gegantó Bertran de Vilafranca, dels Amics dels Gegants de Montblanc i les senyores Montse Gallardo i Ventura Flotats, que van fer els vestits, així com també Jonathan Navarro, artífex del pentinat i com no, el realitzador de la gegantona, Adrián Soriano. Un bateig tradicional, a la catalana, on els organitzadors i padrins/nes van tirar caramels, confeti i monedes a la mainada. L'acte va acabar amb el tradicional repartiment d'obsequis i els balls de les colles acompanyants.

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

PREGÓ DE LES FESTES DE LA MAGDALENA A CASTELLÓ El passat dissabte 10 de març, i un cop més, va tenir lloc la Cercavila del Pregó de les Festes en honor a la Magdalena que se celebren a la ciutat de Castelló de la Plana. En aquesta diada és l’única en tot l’any en què tradicionalment surten els cinc gegants de l’entitat El Rei Barbut, que representen les llegendes de la fundació de la ciutat. Tots ells van desfilar davant la multitud de castellonencs que s’arrengleraven als carrers preparats amb les seve s cadires per veure les més de tres hores de desfilada del bo i millor de la ciutat i els representants de la comarca.

pàgina 18

EL MÓN GEGANTER Nº 78


LES VOSTRES FOTOGRAFIES

2 1 1 - La Reina de Saba, la geganta de Santa Maria del Mar de Barcelona, en una bella imatge dins de la Basílica durant la Ballada de gegants històrics que es va celebrar el passat novembre. Oriol Ibàñez i Roig 2 - Els gegants de Manlleu ballant recentment a la plaça Fra Bernadí. Ells són dels més antics de l’Osona. I és que els vells (Jordi i Montserrat) daten del 1924 i van ser comprats a Olot. L’any 1966 s’estrena una rèplica dels originals, en Galderic i la Maria Assumpta. - Joan Bosch 3, 4 i 5 - El proper 16 d’agost, tindrà lloc a Solsona la XV Trobada de gegantons de Sant Roc, on s’apleguen una multitud de nens amb els seus gegantons, molts construïts a mà per les seves famílies i d’altres fets pel prestigiós geganter Manel Casserras i Soler. Els companys dels gegantons de Solsona ens conviden a la festa i ens fan saber que es sortejaran durant la festa un nan i un gegantó rèplica del gegant vell de la població. El programa és: 9h. Missa i ball de l’Àliga infantil. 10h. Esmorzar amb xocolata desfeta i coca. 17h. Plantada i inscripcions a la trobada, concurs d’acoloriment de dibuixos de gegants i xocolatada.

3 4 5

19h. Passacarrers. 19.30h. Ballets dels Óssos, Cavallets, Drac, Nans, Àliga i Gegantons. Tots els actes es duran a terme a la plaça de Sant Roc. Us deixem amb algunes imatges de l’any passat. No hi falteu! - Informa: Joan Caelles Riera EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 19


PASSATEMPS

Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

QUI ÉS QUI??? Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova!

TERRASSA: A - AJUNTAMENT: Robesa i Pepona (vells)

1

2

4

5

3 6

B - CENTRE EXCURSIONISTA: Josep Arola i Serra C - ESCOLA EL CIM: Pep Panxut D - PLA DEL BON AIRE: Gregal i Brisa, els Senyors del Vent E - SANT PERE: Peret i Roseta F - TV 20: Carmeta G - UNIÓ SARDANISTA “AMUNT I CRI TS”: Espantaocells

ENDEVINA, ENDEVINALLA I parlant de Terrassa, us preguntem quina d’aquestes sis gegantes del país està feta pel mateix autor que la geganta nova egarenca, n’Estefania (a la foto de l’esquerra).

FE D’ERRATES Al passat número 77 corresponent als mesos de Gener-Febrer de 2012, a la pàgina 19, quan es parla dels gegants fets per Joan Miró i Oró, el nom del gegant de Poboleda està mal escrit. Ell es diu “Lo Martí del Mallol” i pertany al Grup de Gegants “Terra Nostra” de Poboleda. A la pàgina 5, a la imatge inferior dreta, hi hauria de dir “Ball dels gegants presents. A la imatge, l’Angeleta”.

G - PATRONAT DEL CORPUS (3) F - PARRÒQUIA DE SANT ANDREU (Trampa) E - PAERIA (6) D - MARGE ESQUERRA DEL RIU SEGRE (4) C - CAPPONT (1) B - CASC ANTIC (5)

5ème RONDE EUROPEENNE DES GÉANTS PORTÉS A STEENVOORDE

ENDEVINA, ENDEVINALL A

ELS GEGANTS DE SANT VICENÇ A SUÏSSA

L’Anastàsia és la segona geganta de la primera fila.

AL NÚMERO VINENT …

A - AVINGUD A JAUME I (2)

pàgina 20

SOLUCIÓ AL NÚMERO ANTERIOR

DIADA DE CULTURA POPULAR A LLEIDA

QUI ÉS QUI???

ANIMALS TOTÈMICS D’OCCITÀNIA

EL MÓN GEGANTER Nº 78


Text i fotografies del Patronat del Corpus de Lleida

FITXA Nº 85:

Els gegants del Patronat del Corpus (Lleida - El Segrià) A l'Arxiu Municipal de Lleida es guarda un gran pergamí de l'any 1297, escrit en llatí i explica com s'ho va fer Arnau de Solsona per obtenir el Sant Drap, un objecte sagrat que va guardar en secret durant tota la vida. L'Arnau de Solsona, en els últims dies de la seva vida, concretament el 4 de desembre de 1297, va fer cridar el bisbe i un notari per fer-los donació de la relíquia i fer-los testimonis de les peripècies que havia passat des que el Sant Drap havia anat a parar a les seves mans. Hi ha un altre original del pergamí, guardat a l'Arxiu Capitular de Lleida, que forma part del fons de la donació que va fer Arnau Solsona. Gran viatger, que negociar dins territoris Sarraïns al s. XIII. Quan Lleida encara tenia l´ importància comercial que va prendre després de la reconquesta. La seva vida te caires de novel·la d’aventures basats en fets reals. En un dels seus viatges comercials a Tunis coneix i contrau matrimoni amb Elisenda de Sant Climent. Dona de gran bellesa, d’origen Lleidatà i vídua d’un comerciant de Mallorca, amb qui tingué una filla que es deia Guillemona. Aquesta per diferents avatars i al contraure matrimoni amb l’hereu de l´emir Al-Mostansir esdevingué princesa amb el nom de Rocaia. El matrimoni Arnau torna a Lleida i Elisenda rep en secret un record de Rocaia: el suposat tros de bolquer del nen Jesus. Poc abans de morir va lliurar la santa relíquia del Sant Drap al Bisbe de Lleida al 1297.

A rnau del Sant Drap: 3,10 m i 35 K g Elisenda de Montcada: 3,15 m i 30 Kg A ny d’estrena: 2003 (A rnau) i 2008 (Elisenda) Constructor: Sergi Herrera del Taller La X amba (Lleida)

Imatge: A rxiu El Món Geganter

EL MÓN GEGANTER Nº 78

pàgina 21


Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Institut Cartogràfic de Catalunya - Arxiu Cuyàs

FITXA Nº 86:

Els gegants del barri de la Fira (Cardona - El Bages) Els gegants de la Fira són els segons més antics de Cardona. Neixen fruit de la competència entre carrers per a fer més lluïda la processó del Corpus. Foren construïts per Miquel Serra i Mosella, conegut popularment com el Sabater Fraret, l’any 1908. Els gegants foren elaborats amb guix i vímet, seguint les tècniques olotines. Antoni Puig els pintà i la Senyora Torruella els hi va fer els vestits. La parella es coneix com a Romeu i Julieta, tot i que no se’n sap ben bé el perquè. El seu ball propi s’anomena el Vals de la Fira, tot i que en ocasions també ballen l’Americana de la Fira. Pel seu 75è aniversari es va decidir restaurar-los i fer-los uns vestits nous, fet que tingué molta rellevància ja que aquests són els gegants més estimats per cardonins i cardonines. El 2008 celebren el seu centenari amb una trobada de gegants centenaris, un polèmic canvi d’imatge i l’estrena de les seves còpies fetes per Toni Mujal, idèntiques al detall als originals. Els nous gegants són apadrinats pels barcelonins gegants de Santa Maria del Mar. Tot i que feia anys que no sortien de la vila, des de l’estrena de les rèpliques, és habitual veure als nous en trobades geganteres, representant la ciutat, ja que, curiosament per la gran tradició gegantera que té, Cardona és una de les poques poblacions catalanes que no té cap gegant de titularitat municipal. Al barri de la Fira el 1996 van estrenar un gegant que representa al Sabater Fraret, fet pel cardoní Toni Mujal. A banda, al barri també tenen una parella de gegantons dels anys 60 i els gegantons follets Micó i Nyítol, del 2003.

Romeu: 3,15 m i 45 Kg Julieta: 3,00 m i 45 Kg A ny d’estrena: 1908 Constructor: Miquel Serra i Mosella (Cardona) ————————— Sabater Fraret: 3,55 m i 40 Kg A ny d’estrena: 1996 Constructor: Toni Mujal i Obradors (Cardona) Els gegants originals (esquerra) i les seves còpies (dreta).

pàgina 22

EL MÓN GEGANTER Nº 78

revista del món geganter  

REvista del món geganter

Advertisement