Revista Batecs núm. 68

Page 1

BUTLLETÍ GRATUÏT INFORMATIU I DIVULGATIU DE L’ASSOCIACIÓ

68

TERCER QUADRIMESTRE 2013

Més a prop teu_


SUMARI

BUTLLETÍ NÚMERO 68 · TERCER QUADRIMESTRE 2013

EL COR A LES TEVES MANS fes-t’en soci

3_Editorial Benvolgut soci/a 4/5_L’evidència del cor Chazov, Gruentzig, Palmaz, codi infart 6_Article divulgatiu La rehabilitació cardíaca (II) 7_Article divulgatiu Existeixen malalties de cor en els nens? 8/9_Article divulgatiu Girona pionera en la prevenció de la mort sobtada cardíaca (I) 10_Tertúlies Menjar bé i cuidar el cor, és possible 11_Sortides La Mare de Déu del Miracle i Solsona, St. Miquel del Fai i la Garriga 12_Consells Berenars saludables 13_Notícies Ubicació de 32 desfibril·ladors 14_Notícies I Jornada d’Associacionisme i Salut, i necrològiques AMB EL SUPORT DE

C. Rutlla, 20-22. 17002 GIRONA Tel. 972 22 14 69 N.I.F. G 17361650 gicor.gi@gmail.com · http://gicor.entitatsgi.cat Les opinions expressades en els articles són les dels seus autors Els continguts publicats són responsabilitat de Gicor

CRÈDITS Edita: Gicor // Disseny i maquetació: Dsink estudi gràfic // Redacció i coordinació: Gicor // Fotografia: Gicor// Impressió: Impremta Pagès //Dipòsit Legal:

quota anual 35€ MÉS INFORMACIÓ AL 972 221 469 I AL WEB GICOR.ENTITATSGI.CAT


Editorial_

Com que en aquesta mateixa pàgina, en revistes anteriors, hem manifestat que volem que Batecs sigui el fòrum per donar a conèixer les activitats de Gicor, entre altres finalitats, és preceptiu, doncs, des d’aquí, informar a socis i simpatitzants de la situació en què ens trobem quan encara no fa un any que hem iniciat la nova versió de la revista. L’associació ha entrat en un procés de reflexió ocasionat per la crisi que representa el fet que 10 persones, entre cessaments voluntaris, inclòs el President, i defuncions, hagin causat baixa de la Junta i se n’hi hagin incorporat 3. Això és el que ens ha passat a Gicor tot just començat el nou curs, després de l’estiu. Unànimement, i després de reflexionar i debatre molt seriosament sobre aquest fet, hem decidit que l’associació no havia de desaparèixer perquè, amb els anys, ha esdevingut una entitat socialment útil, coneguda, estimada i usada per una bona part de ciutadans de Girona i comarques. Ha estat i és una ajuda per aquelles persones que de sobte pateixen una malaltia del cor: aquí troben altres companys que havent passat per la mateixa experiència, els han acompanyat, assessorat i donat ànims. Els dos vicepresidents assumeixen les funcions del President de manera transitòria fins al gener en què se celebrarà l’assemblea anual ordinària de socis. Comptem que aquesta voluntat de continuïtat és compartida per tots vosaltres. És per això que també aprofitem per demanar-vos ajuda i col·laboració: necessitem voluntaris que vulguin assumir responsabilitats dintre l’entitat amb la finalitat que es puguin assegurar les nostres actuals i futures funcions pròpies. Pel que fa a les activitats ordinàries, d’antuvi, el present quadrimestre, no s’ha sospès res: campanya de Berenars Saludables, activitats lúdiques, tertúlies-conferències ..totes es van desenvolupant amb normalitat, a costa, sobretot, que menys han hagut de responsabilitzar-se de més. Desitgem que passem unes festes de Nadal plenes de joia i que l’any 2014 marqui una nova i fructífera etapa per a Gicor perquè s’hi incorporin noves persones que facilitin tirar endavant per un llarg període. Al cap i la fi, Gicor serà el que tots els socis vulguem que sigui.

La Junta Directiva

03


L’evidència del cor_

CHAZOV, GRUENTZIG, PALMAZ, CODI INFART

Fins ben entrada la segona meitat del segle XX no es va tenir una idea clara dels esdeveniments que causen un infart.

Andreas Gruentzig mostrant el seu catèter

La història de la ciència pot ser a vegades tan interessant i divertida com una novel·la d’aventures, i el tractament de l’infart del miocardi no és una excepció. Tot i que la descripció clínica data de l’antiguitat, fins ben entrada la segona meitat del segle XX no es va tenir una idea clara dels esdeveniments que causen un infart que permetés desenvolupar i aplicar els tractaments actuals. Avui sabem que un infart té lloc quan, al lloc d’una oclusió parcial o estretor d’una artèria coronària causada per l’aterosclerosi, es forma un coàgul de sang que causa l’oclusió total. Durant molts anys, encara que sembli increïble, es va pensar que el coàgul trobat a les autòpsies dels morts per infart era format després de la mort, no que n’era la causa. Avui sabem que no és així i que cal actuar sobre dos fenòmens, el coàgul i l’oclusió per restablir el flux de sang. De la rapidesa de l’acció en dependran el pronòstic i la vida del pacient.

sang i va ser el primer que va aplicar la trombòlisi o dissolució del coàgul amb un fàrmac (estreptokinasa) dins d’una artèria per tractar l’infart del miocardi. La publicació dels seus treballs va tenir gran ressò mundial, però la trombòlisi va tardar encara en aplicar-se en la pràctica diària perquè només s’havia usat en pocs pacients i la comunitat científica dubtava davant la generalització del tractament. L’estudi GISSI (Gruppo Italiano per lo Studio della Streptokinasa ne l’Infarto) va estudiar més d’11.000 pacients a 176 hospitals d’Itàlia i va determinar que el tractament de l’infart amb estreptokinasa endovenosa era beneficiós, i s’havia d’aplicar quan més aviat millor, i el resultat era una reducció de la mortalitat. La seva publicació l’any 1986 va revolucionar el tractament de l’infart i va introduir els estudis a molts centres i amb milers de pacients, habituals des de llavors. Un subsegüent estudi anglès (ISIS) va perfeccionar el tractament afegint-hi aspirina i betablocadors.

Evgeny Chazov és un metge i científic que els anys 60, a la Unió Soviètica, va investigar sobre la coagulació de la

Mentre s’anava aplicant i millorant la trombòlisi, un altre metge i científic, Andreas Gruentzig, investigava en 04


l’angioplàstia, un mètode de recanalitzar artèries amb diferents dispositius mecànics. Era nat a Dresden, va estudiar medicina a Heidelberg i posteriorment va treballar a Zürich, on va inventar l’angioplàstia amb baló, es a dir, la dilatació d’una artèria amb un baló inflable. Després de molts treballs al laboratori, l’any 1977 va fer la primera angioplàstia a un pacient amb malaltia coronària, amb bons resultats. La publicació va causar un gran impacte i va introduir una nova revolució en el tractament de la malaltia coronària. Gruentzig es va convertir en una estrella i va viatjar per tot el món donant cursos del seu mètode.

transport, hospitals, serveis d’urgències, serveis de cardiologia, laboratoris d’hemodinàmica. El Codi Infart de Catalunya n’és un bon exemple. Chazov va ser ministre de salut al seu país i va rebre tots els honors científics i reconeixements. L’any 1980, juntament amb el cardiòleg americà Bernard Lown, va fundar l’Associació de Metges contra la Guerra Nuclear, que va rebre el premi Nobel de la pau l’any 1985. Gruentzig es va traslladar a Emory University (Atlanta, Georgia, Etats Units) i va morir en un accident aeri pilotant el seu propi avió l’any 1985 als 47 anys. Palmaz cultiva vins a Napa Valley (Califórnia, Estats Units) i col·lecciona Porsches. Aquests tres homes, amb moltes altres persones, han marcat un camí en el present, que canviarà en el futur i, sens dubte, serà igual d’excitant.

Però encara no estava tot fet. Com en el cas de la trombòlisi, els estudis amb gran nombre de pacients no es van fer esperar i van establir l’angioplàstia com a mètode vàlid per a la pràctica diària. Però hi havia un problema important, que en una tercera part dels casos l’artèria es retreia sobre sí mateixa i es tornava a estrènyer, fenomen dit reestenosi. Julio Palmaz, cardiòleg argentí que treballava a Texas, va assistir a una de les presentacions de Gruentzig i va intoduir un sistema per evitar-ho. Juntament amb Richard Schatz, desprès de moltes proves amb dispositius metàl·lics al laboratori, va patentar l’any 1983 el que es coneix com stent de Palmaz-Schatz, la primera endopròtesi coronària que es va utilitzar en pacients. Consisteix en una espècie de molla que es posiciona plegada al lloc de l’estenosi i s’expandeix quan s’infla el baló al seu interior, quedant a dintre l’artèria com una bastida que impedeix la retracció. Aquest dispositiu pràcticament elimina el risc de reestenosi.

Dr. Rafael Masià Cardiòleg i ex-cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Josep Trueta

Aquests tres elements, trombòlisi, angioplàstia amb baló i stent, són els pilars del tractament de l’infart del miocardi avui. Naturalment, hi ha hagut i seguirà havent-hi molts canvis, tant en medicaments coadjuvants com en aspectes tècnics. Però el més important perquè aquests progressos arribin a tots els pacients que ho necessiten és l’organització dels sistemes sanitaris a tots els nivells: accés al sistema, sistema d’emergències mèdiques,

DILATACIÓ AMB BALÓ, EXPANSIÓ I COL·LOCACIÓ DE STENT O ENDOPRÒTESI CORONÀRIA

05


Article divulgatiu_

LA REHABILITACIÓ CARDÍACA (II) Els beneficis de l’exercici físic en el tractament de la malaltia cardiovascular estan àmpliament demostrats.

La hipercolesterolèmia, la diabetis mellitus tipus II, la hipertensió arterial i el tabaquisme són factors concomitants en els malalts cardíacs i tots ells estan relacionats directa o indirectament amb la manca d’exercici físic.

El PRC que des de l’any 2008 es duu a terme a l’Institut d’Assistència Sanitària Hospital Santa Caterina amb estreta col·laboració de l’Hospital Universitari Dr.Josep Trueta dins el Pla Director de les Malalties Cardiovasculars, ha trobat millores molt significatives en la capacitat funcional i en la deshabituació tabàquica sobretot, però també en la disminució de les constants vitals a nivell basal, en la reducció del perímetre abdominal i en els nivells de colesterol total.

Els beneficis de l’exercici físic en el tractament de la MCV estan àmpliament demostrats tot i la baixa incidència d’aplicació en el conjunt de l’estat (<4%), molt inferior a la resta de països europeus, com és el cas d’Holanda que s’aproxima al 60%, França 50%, Suècia 75% o la sempre idíl·lica Noruega que rehabilita a la pràctica totalitat de malalts.

La combinació doncs d’exercici físic supervisat i dirigit, amb l’assessorament nutricional, la teràpia psicològica i el control cardiològic esdevé l’única fórmula educativa eficaç, almenys a llarg termini, per tractar la cardiopatia isquèmica, la cardiopatia valvular o la insuficiència cardíaca.

Actualment les guies mèdiques de referència tant americanes, AHA/ACCF, com europees, ESC, ja classifiquen l’exercici físic en el màxim nivell d’evidència.

Girona és ja un territori cardioprotegit, ara caldria que tingués també un cor rehabilitat.

La RC objectiva millores inqüestionables en la qualitat de vida i en el pronòstic de la malaltia, redueix les recidives, el consum de fàrmacs i accelera la reincorporació laboral, cosa que suposa un estalvi molt significatiu en la despesa econòmica sanitària.

Eloi Arias Coordinador Rehabilitació Cardíaca IAS Hospital Santa Caterina i Professor associat EUSES, UIC 06


Article divulgatiu_

EXISTEIXEN LES MALALTIES DE COR EN ELS NENS ? Nounats que abans morien irremeiablement, ara sobreviuen i arriben a l’edat adulta, amb una molt bona qualitat de vida.

Avui dia hi ha molta gent que es pregunta: els nens poden estar malalts de cor?

de diagnòstic, però encara seguim sense les possibles solucions quirúrgiques efectives. S’estan operant nens que arriben a l’edat escolar, però encara no s’operen nounats o lactants. El repte en aquesta dècada és rebaixar l’edat de la cirurgia, ja que quan més aviat s’operin els pacients, menys morbi-mortalitat existirà. La millorança de la tècnica quirúrgica, de les tècniques de perfusió, de l’anestèsia i sobretot la millora del diagnòstic , amb l’arribada de l’Ecocardiografia, i el seu desenvolupament amb l’eco bidimensional, eco Doppler i eco Doppler en color, es produeix una millora espectacular quant a la supervivència primer i a la qualitat de vida, més tard, dels nens amb cardiopaties congènites. Nounats que abans morien irremeiablement, ara arriben a l’edat adulta, amb una molt bona qualitat de vida. Els cardiòlegs pediàtrics sempre diem als nostres pacients que segueixen tenint la seva cardiopatia, reparada quirúrgicament i amb bona qualitat de vida, però la causa genètica que la va provocar segueix estant aquí, i ells tenen una probabilitat més alta de poder tenir fills amb una cardiopatia congènita que el que té la població no afecta.

Aquesta pregunta és fruit del desconeixement que durant dècades ha existit de les patologies cardíaques a l’edat pediàtrica. És cert que fins a la dècada dels setanta del passat segle, existia el coneixement per part dels metges i pediatres de la patologia cardíaca infantil, però les dificultats en el diagnòstic i en el tractament quirúrgic eren la causa d’elevada mortalitat d’aquests pacients. Els malalts que sobrevivien a la infància, de vegades eren diagnosticats a l’edat adulta, quan la malaltia ja havia fet estralls en el cor i també a la resta de l’organisme, de manera que aquestes malalties eren considerades incurables i solament eren subsidiàries de tractament pal·liatiu. D’altra banda hi havia una sèrie de pacients que presentaven cardiopaties congènites, no tan greus des del punt de vista vital, que tenien una bona supervivència i qualitat de vida, que podien tenir complicacions o no amb l’edat i podien ser tractats pel cardiòleg de l’adult. En aquest temps ja es comença a posar la base del que serà la cardiologia pediàtrica, existeix el cateterisme cardíac com a element

Dr Miquel Rissech

Cardiòleg Pediàtric, Consultor Sènior de Cardiologia Pediàtrica Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona 07


Article divulgatiu_

GIRONA PIONERA EN LA PREVENCIÓ DE LA MORT SOBTADA CARDÍACA (I) La mort sobtada cardíaca mata cada any 3000 persones a Catalunya, 10 vegades més gent que els accidents de cotxe. Quan parlem de Mort Sobtada, ens dóna la impressió que només recordem l’esportista d’elit que perd el coneixement en el camp de futbol, que atura la respiració de tots els espectadors. Certament estem veient la tragèdia d’una persona en directe, la seva lluita per sobreviure i ens queda sempre la incredulitat, la pregunta. Per què li ha passat a una persona tan ben entrenada? Tan ben controlada? És obvi que la medicina falla quan no ha estat capaç de prevenir una mort sobtada en una persona jove. Però la medicina no és perfecte, no ho sap tot, no ho detecta tot. Encara ara, un 15% de les autòpsies que es realitzen als Instituts forenses no poden esbrinar la causa d’una mort. Encara ara tenim pacients que han sobreviscut una mort sobtada i que no sabem què la va causar.

A Girona es treballa en la prevenció de la mort sobtada cardíaca. 1) MILLORAR ELS HÀBITS DE SALUT DE LA COMUNITAT Si la malaltia coronària causa el 80% de les morts sobtades cardíaques, la prevenció ha d’incidir en la prevenció d’aquest problema. Essent aquesta una malaltia progressiva, que comença des de la infància, és imprescindible actuar com més aviat millor. Això vol dir treballar a les escoles amb els nens per a que tinguin millors hàbits de salut. Però no cal oblidar que qui cuina, qui prepara la carmanyola, són els pares. Tenim un augment d’obesitat infantil, pel que mengen i per la disminució de l’activitat física. Això vol dir que tindrem més malaltia coronària i més mort sobtada a unes edats més joves.

Però hem avançat molt, i cada vegada queda menys per esbrinar. Des dels anys 90 s’han descobert noves malalties associades a la mort sobtada en la gent jove, s’han descobert nous mecanismes de malalties, i noves causes genètiques hereditàries de mort sobtada. Tenim doncs espai per a l’optimisme en la lluita contra la mort sobtada. Però no podem abaixar la guàrdia, cal seguir treballant, cal seguir investigant.

Aconseguir millorar els hàbits de salut dels escolars és un esforç titànic, perquè competim contra les grans empreses d’aliments prefabricats, contra els cromos dels productes, contra els amics que mengen quelcom que sembla més bonic i més bo que un pa amb xocolata. Cal fer molta divulgació per a que un nen opti per una poma abans que qualsevol llaminadura. A les comarques de Girona, hem engegat uns projectes d’hàbits de salut, intensius, en algunes escoles amb associació amb professionals de la salut. Però crec que farà falta més que pedagogia, i que serà necessari un canvi en les polítiques dels menjars preparats, o per exemple en la política de l’activitat física, requerint que la sisena hora escolar es dediqui específicament a aquesta tasca.

La mort sobtada cardíaca mata cada any 3000 persones a Catalunya. Això és 10 vegades més gent que pels accidents de cotxe. L’infart és responsable del 80% de les morts sobtades cardíaques. Però el 20% restant de les morts sobtades està causat, sobretot en la gent jove, per malalties potencialment hereditàries, malalties genètiques que fan que el cor tingui unes parets més gruixudes o més primes del compte, o que simplement el cor tingui el sistema elèctric malmès. Aquests són defectes causats per una alteració genètica que poden també estar presents en altres membres de la família sense que aquests en tinguin coneixença, i per tant poden estar en risc.

Si parlem de la gent adulta, els hàbits de salut són crítics per mantenir les coronàries sota control. Menjar sa i augmentar l’activitat física (caminar mitja hora cada dia), deixar de fumar, controlar la pressió, el pes, el colesterol, la diabetis són sense 08


cap mena de dubte els grans reptes que tenim davant nostre els metges. No ens cansem de repetir la importància d’un canvi d’estil de vida. Malauradament se’ns sol escoltar només quan ha aparegut un problema. Però més val tard, que mai.

El nen ha de fer esport, sempre, però amb la seguretat que el pot fer sense problemes. Les fitxes federatives requereixen que el nen faci una valoració mèdica per tenir el vist-i-plau per fer esport. Però aquest reconeixement mèdic ha estat sovint un tràmit burocràtic, un “firmin el certificat del nen pel bàsquet”. La majoria dels nens estan bé, fan esport i no els passa res. Però n’hi pot haver un, només un que tingui un problema que requereixi una avaluació més exhaustiva i fins i tot que hagi de deixar l’esport per un risc de mort sobtada. Per aquest un, s’ha de fer una avaluació mèdica ben feta a tots. Això vol dir un examen i una història clínica. De fa anys es demana que també s’incorpori un electrocardiograma a aquesta avaluació. L’electrocardiograma pot permetre descobrir malalties que no sabíem prèviament que estaven presents, algunes de les quals poden causar problemes durant l’esport. Ho hem començat a fer com a prova pilot a Banyoles. _... Al següent butlletí continuarà.

La rehabilitació cardíaca juga un paper molt important en canviar els hàbits de salut dels pacients que han tingut un problema de cor. Només un 3% de la gent que ha fet un infart acudeix a un centre de rehabilitació cardíaca, però els beneficis per aquesta gent estan amplament demostrats. Els professionals de la salut, que inclouen metges, infermers, especialistes de l’esport, fisioterapeutes, psicòlegs i nutricionistes treballen amb cada pacient, de forma personalitzada. Els pacients s’aprimen, deixen de fumar, aprenen a menjar millor i controlen millor el seu estrès. Més important, tornen a tenir la confiança per afrontar els problemes quotidians.

Dr. Ramon Brugada Cardiòleg i degà de la Facultat de Medicina de la UdG

2) FER UN BON CRIBRATGE ALS NOSTRES JOVES ESPORTISTES

09


Tertúlies_

MENJAR BÉ I CUIDAR EL COR, ÉS POSSIBLE Per cuidar el cor hem de procurar menjar bé sense renunciar el plaer que comporta menjar.

dables. El mateix podem dir d’una salsa que és un clàssic de la nostra cuina: l’allioli. Per no parlar d’un arròs de peix o d’una bona paella de peix, si som moderats amb la sal, es clar. En fi, que cuidar-se no vol dir, ni molt menys, treure’ns tot el que té de bo el menjar. I una proba definitiva d’això és que si ara mateix ens donéssim un caprici amb una mica de xocolata negra, de fet, estaríem fent un favor a les nostres artèries i a més, al nostre paladar.

Des de sempre s’ha considerat que menjar sa, menjar equilibradament era força avorrit. Encara avui, amb tot el que sabem d’aquest tema, hi ha la convicció que per cuidar-se cal patir o menjar molt poc, i això no és ben bé així. Per cuidar el cor hem de procurar menjar bé, es clar que sí, però sense renunciar el plaer que comporta menjar. I cal tenir un bon pes, evidentment, però això no equival a passar gana ni a estar primíssim. Tan sols a no tenir sobrepès... També cal cuidar la dosi de greix saturat de la dieta, de colesterol, de sodi i de sucre. Però fins i tot seguint les premisses anteriors es pot gaudir molt menjant. I en podem donar moltes proves.

En definitiva , que per cuidar el cor el que cal és saber menjar i no oblidar que l’exercici, la tranquil·litat, i el no fumar són tan importants com la mateixa dieta. Cuidar el cor no és difícil, només cal voler-ho fer.

El gaspatxo, per exemple, sopa estiuenca per excel·lència és una sopa genial pel cor i alhora es boníssima i saborosa. Per no parlar d’una bona torrada amb escalivada i unes anxoves…o d’una subtil graellada de verdures amb salsa romesco. Sí , la salsa romesco és molt bona pel cor perquè està feta amb ingredients molt cardiosalu-

Dra Magda Carlas

Llicenciada en medicina i especialista en nutrició

10


Sortides_

MARE DE DÉU DEL MIRACLE I SOLSONA, ST. MIQUEL DEL FAI I LA GARRIGA

que van dels S. X al XVIII. També vam fer un curt recorregut pel barri antic fins a la Plaça. Vam tornar a Girona satisfets després d’haver gaudit d’un excel·lent dia de sol i haver conegut una comarca més del nostre territori.

En les moltes activitats de Gicor ens hem relacionat amb persones amb les quals, de la conversa, han brotat sentiments d’afecte, de confiança, lleialtat i compartit inquietuds, activitats... Hem fet amics. Les excursions en són un bon motiu. “Els amics ens fan créixer”.

22 de novembre, sortida 191 a Sant Miquel del Fai i la Garriga. De camí, l’esperit sensible va poder gaudir d’un paisatge curull de tota gama de verds i ocres propis de la tardor; només d’arribar, ja des de l’autobús, vàrem veure com el sol feia brillar els rierols d’aigua que discorren per les muntanyes formades per roques grandioses, de formes arrodonides per l’erosió, que donen al lloc un aire inhòspit, tenebrós i a la vegada privilegiat. Singular ho és tot, però la cova, l’església i les sales construïdes sota el rocam majestuós que serveix de sostre i parets que ens va mostrar el guia, va sorprendre a tothom.

27 de setembre, sotida 190 al Santuari de la Mare de Déu del Miracle. Es troba a la comarca del Solsonès, (Lleida). Els orígens estan en el S.XVI segons una llegenda sobre l’aparició de la Verge als dos germans Jaume i Celdoni. Avui és un complex centre d’espiritualitat, pregària, reflexió i pau. S’hi troben l’església amb un retaule renaixentista (S. XVI) i un de barroc (S. XVIII) bellíssims; el monestir benedictí del 1868, regentat per quatre monjos de l’abadia de Montserrat que en tenen cura; la casa d’espiritualitat, la casa gran, i les cel·les o apartaments de Nostra Sra. Una visita recomanable.

Després de dinar al restaurant Ca n’ Oliveras, a la tarda vàrem visitar alguns edificis d’estil Modernista de La Garriga. Si a Sant Miquel del Fai tot era art sorgit de la “mà de la mare natura”, a La Garriga vàrem poder admirar art sorgit de la “mà de l’home”. Un dia aprofitat amb la doble vessant: saludable i cultural.

Vam dinar al Forn de Su, El Solsonès és el territori de les mil masies, amb una població molt disseminada, la major part de la qual viu a la capital, Solsona, amb molt patrimoni monumental. Hem visitat l’actual catedral , amb diferents estils. Tot indica que fou reedificada en diferents èpoques 11


Consells_

BERENARS SALUDABLES A NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL El projecte compta amb l’assessorament de la dietista gironina Anna Iglesias.

L’Associació Gironina de Prevenció i Ajuda a les Malalties del Cor (GICOR) ha organitzat, durant el 1r trimestre del curs, la sisena campanya de “Berenars Saludables”que consisteix a promoure hàbits d’alimentació saludable entre els més petits. Això és possible gràcies a la inestimable col·laboració de l’Equip Municipal de Promació de la Salut que ha fet la coordinació entre les escoles i Gicor.

fulls informatius que els lliurem, quins són els aliments més adients per berenar, entre els quals destaquen els cereals o derivats, els làctics i la fruita, tot i que es poden acompanyar d’una petita quantitat d’aliments proteics com ara els fruits secs o embotits magres. L’objectiu és sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la importància de l’alimentació a l’hora d’evitar l’aparició de certes malalties com les cardiovasculars, la diabetis, alguns tipus de càncer, l’obesitat.. unes patologies que actualment van augmentant.

Aquest projecte es dirigeix, a més dels nens i nenes, també als seus pares o familiars als quals demanem sempre l’assistència al berenar. Aquest any, s’hi han acollit 7 escoles de Girona: Joan Bruguera, Mare de Déu del Mont, llar d’infants Pandara, Vila-Roja, Montserrat, Sagrat Cor de Jesús- Fedac Pont Major i Font de la Pólvora.

Agraïm sincerament al professorat, alumnes i pares de les escoles participants la seva bona acollida i col·laboració.

Comptem amb l’assessorament de la dietista gironina Anna Iglesias, que aconsella els pares, mitjançant uns 12


Notícies_

UBICACIÓ DE 32 DESFIBRIL·LADORS La xarxa de Girona ciutat completa. C.Germans Lumiere - Pavelló Vilaroja C.Migdia (davant escola Migdia) - C.Migdia, front c. Saragossa Pg.D’Olot - Pavelló mpal. Sta. Eugènia C.Joan Josep Tharrats - Davant Cinemes OCINE Ctra. Taialà - Escola Taialà C.Pedret (amb c.Angel Marsà,1) - Davant Institut Narcís Xifra C.Joaquim Riera - Escola Bressol Garbí C.Àngel Serradell - Escola Bressol l’Olivera Grup Torre Gironella - Local social C.Taga - Piscina Mpal. Can Gibert C.Ferran Soldevila - Estació BUS Pl.Catalunya - costat Girocleta de Pl. Catalunya Pl.Miquel de Palol (sortida pàrquing) - Pl. Miquel de Palol Pl.Calvet i Rubalcaba - Mercat municipal C.Morató i Grau - Parc Vista Alegre Pl.Asumpció (sota voltes) - CC Sant Narcís - Punt lectura C.Joaquim Vayreda amb C.Güell - Centre Transformador Pl.de l’Om - Biblioteca JM Casero Placeta de l’Institut Vell - Museu d’Història Pl. Marquès de Camps - Plaça Marquès de Camps Rbla. de la Llibertat (sota les voltes) - Rbla. de la Llibertat C.Pou Rodó - Oficina municipal habitatge (OMH) Pg. Devesa (davant auditori) - Parc de la Devesa Pl. Indendència amb C.Sta.Clara - Plaça Independència Pl.Empúries (sota porxos) - Costat local MIFAS C.Emili Grahit - Biblioteca i centre d’art Ctra. Sta. Coloma - Mossos d’Escuadra Trànsit C.Església de St. Miquel - Camp de futbol Torres de Palau C.Sta. Eugènia amb c.Guilleries - C.Sta.Eugènia - C.Guilleries Rda.Fort Roig - Local Social Montjuïc C.Berenguer Carnicer - Sota la via, la Rotonda del rellotge Ctra.Barcelona, davant del c.Cassià Costal - Entrada oest Parc del Migdia

La mort sobtada cardíaca afecta persones de totes les edats i sexes i és imprevisible. L’única manera de salvar qui la pateix és intervenint amb un desfibril·lador. Fins ara aquests aparells només estaven disponibles en espais molt concrets i el seu ús estava molt restringit. Per facilitar la ràpida intervenció en casos extrahospitalaris de mort sobtada cardíaca, Dipsalut ha acabat d’impulsar el programa “Girona, territori cardioprotegit” que consisteix en la implantació d’una xarxa de desfibril·ladors automàtics, d’accés lliure, situats al carrer i altres espais públics. 13


Notícies_

I JORNADA DE SALUT I ASSOCIACIONISME Vàrem assistir-hi 10 associacions de Girona.

JOSEP BESALÚ COSTA Ens va deixar el 9 de juliol del 2013

Una representació de Gicor vàrem assistir a la I Jornada d’associacionisme i salut, celebrada el dia 2 d’octubre del 2013, a la sala d’actes de l’hospital Dr. Josep Trueta. La Jornada tenia per objectiu posar en comú el valuós treball de voluntaris i voluntàries que mitjançant les Entitats atenen a moltes demandes socials i necessitats en l’àmbit de la salut. Anava dirigida a professionals de la salut, persones del món associatiu, voluntaris i voluntàries. Va ser inaugurada pel Director dels serveis Territorials de Salut de la Generalitat i la Coordinadora Territorial de la Federació Catalana de Voluntariat Social Vàrem participar-hi 10 associacions i cadascuna va fer una presentació dels seus “projectes i experiències” amb la qual cosa es va poder conèixer la realitat de les entitats que treballen en l’àmbit de la salut a les comarques de Girona. En el transcurs de l’acte es va fer una interessant conferència sobre El voluntariat i la salut a càrrec de Pau Batlle i Amat, cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la salut de DIPSALUT. La cloenda la va fer el Dr. Antoni Juan Pastor, director de l’hospital Dr. Josep Trueta que va dir “l’any que ve repetim la jornada a casa nostra” 14

El vaig conèixer a Gicor. Formava part de la Junta directiva des de feia molts anys. Era valent, decidit, acostumat a lluitar per anar endavant. Havíem mantingut converses molt interessants en les quals m’explicava anècdotes i fets reals de la seva vida que jo desconeixia i que em resultaven molt enriquidors, quasi alliçonadors. Li agradava viatjar, sempre acompanyat per la seva inseparable esposa: la Conxita a la qual ell adorava. No es perdia quasi mai cap de les excursions que programava Gicor. Manteníem una sincera amistat que havia augmentat al llarg d’aquest anys. Buscava sempre el millor per l’Associació. Parlava poc en les reunions de junta a les quals va assistir quasi fins al final dels seus dies. Sempre estava disposat a ajudar i a participar. Quan últimament ja no podia assistir-hi, sempre l’informava i estava molt content i agraït. Segur que deixa molts amics a Gicor que el trobarem a faltar. Que descansi en pau. Josep Boix Pagès



122 marQUES TOP SOTa Un maTEIX SOSTrE Obert de 10:00am a 10:00pm. Oci & restaurants fins a l’1:00am.

SOM COM TU, SOM DE GIRONA moda . complements . restauració . oci . supermercat . serveis www.espaigirones.com

PÀrquinG Gratuït

2.500 Places

autOBÚs lÍnies 3 i 4

cineMes 3D 11 Pantalles

122 BOtiGues