Issuu on Google+

pàg 1

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012

En els darrers cinc anys, la Ràpita s’ha reinventat com a destinació turística gràcies a una nova fórmula de cooperació entre les diferents empreses locals i l’Ajuntament. Per mitjà de plataformes de promoció i comercialització com són l’Estació Nàutica i “Saborea la Ràpita”, la nostra població vol destacar com una destinació nàutica i gastronòmica de qualitat, tot aprofitant l’entorn natural de la Badia dels Alfacs i el Delta de l’Ebre

D

e petita vil·la marinera a capital turística de les Terres de l’Ebre. En poc menys de trenta anys Sant Carles de la Ràpita ha canviat de forma radical el seu teixit productiu. En el número d’agost de 1973 de la Revista RÀPITA, l’anònim “Civitates” ja celebrava l’impacte que el turisme produïa a la població: “la enorme afluencia de turistas ha sobrepasado en mucho la de años anteriores. Nos congratulamos de ello por el beneficio que representa para la industria hostelera, así como para el comercio en general”. D’ençà, el pes del turisme en l’economia rapitenca ha anat creixent. Ho demostra el fet que el 1998 les consultes que els visitants van fer a l’Oficina de Turisme durant el juliol i l’agost s’equiparaven a les actuals. Al 98, es van realitzar 13.605 consultes

i 13.891 al 2011. El turisme, a més, és un sector que no només inclou a l’hostaleria. De forma indirecta, i com si d’una cadena es tractés, altres sectors econòmics -sobretot el petit comerç - se’n beneficien de la despesa que realitza el visitant durant la seva estada. Per aquesta raó és complicat quantificar l’impacte real del turisme en l’economia global de la Ràpita. No obstant això, podem fer una estimació a partir del nombre de persones afiliades a la Seguretat Social en empreses dedicades al comerç minorista i l’hostaleria (directament relacionats amb el turisme) el 2011. Segons l’IDESCAT, el primer representa el 21,8% i el segon, el 13,9%, essent aquets dos, els sectors amb major ocupació del poble. I una xifra més de l’IDESCAT:

l’any 2000 hi havia 38 restaurants i bars i 10 hotels (1.317 places en total). En el cas dels hotels, avui dia hi ha 12 establiments que sumen 894 places. Per la regidora de turisme de Sant Carles de la Ràpita, Rosa Anglés, “el sector turístic és un dels motors que ajudaran a la recuperació econòmica”. “Si ve més gent, la llotja vendrà més peix als restauradors i aquests contractaran més personal”, afegeix la regidora. En aquest sentit, la influència del turisme en la majoria dels sectors empresarials del poble l’han convertit en un dels motors de l’economia local. Durant l’època del boom urbanístic, l’atractiu turístic de la Ràpita era un al·licient més per fer créixer la demanda i edificar més apartaments. “La construcció ha tingut relació amb el turisme en


El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012 quant a que es construeix en llocs d’atractiu turístic”, explica el professor de turisme a la URV Jaume Salvat. L’any 2008, gairebé 600 persones treballaven en la construcció. Aquesta dada que aporta l’IDESCAT, no inclou els serveis auxiliars que en deriven de la construcció i que també van viure una època de gran expansió. A partir d’aquest any, però, esclata la bombolla immobiliària i el 2011 l’atur en aquest sector es situa en 237 persones d’un total de 1057 aturats.

L’atur a la Ràpita L’any 2008 l’atur es situava en 508 persones (3,9%) L’any 2011l’atur afecta a 1057 treballadors (10,5%). Es situa per sota de la mitjana de Catalunya (11,7%) El sector dels serveis ha registrat major augment en nombre d’aturats. De 270 (2008) a 605 (2011). L’any 2011, hi havia 237 aturats a la construcció i 151 a l’hostaleria, els sectors amb més atur de la Ràpita.

TURISME: VALOR A L’ALÇA

Font: IDESCAT, Regidoria d’Hisenda de Sant Carles de la Ràpita

Des que va començar la crisi, el sector del turisme gairebé no ha notat els efectes de la recessió. Almenys, no amb la mateixa intensitat que la resta de sectors . Com apunta el Balanç turístic anual de 2011 elaborat pel Departament d’empresa i ocupació de la Generalitat, Catalunya ha rebut un 4,8% més de viatgers respecte el 2010, arribant a la xifra dels 20 milions. Les pernoctacions també han augmentat un 6% en relació amb l’any passat. El secret d’aquestes dades tan bones és l’espectacular creixement dels mercats emissors estrangers (un 9,3% més de viatgers i un 9,1% més de pernoctacions), ja que els turistes vinguts de l’estat espanyol i de la mateixa Catalunya s’han reduït lleugerament. Tot i això, una de les destinacions que pitjors xifres van registrar l’any 2011, foren les Terres de l’Ebre. Es van perdre un 2,6% de viatgers i l’ocupació hotelera es va quedar en 38,4% de mitjana anual, més de dos punts inferior que la temporada anterior. Aquestes dades, però, computen el total de les poblacions de les quatre comarques ebrenques. Ja que si ens fixem en l’ocupació ho-

telera de la Ràpita durant el juliol i l’agost de 2011, veiem que va passar del 90%. Aquests nivells, però, no es mantenen al llarg de l’any. Per exemple, al pont de Tots Sants, l’ocupació fou del 55,8% de les places hoteleres de la ciutat segons les dades aportades per l’Oficina de Turisme. De qualsevol forma, la Ràpita és

La Ràpita és la destinació més visitada de les Terres de l’Ebre i la que té més capacitat hotelera el poble amb més places hoteleres del territori. Dels 5.109 llits disponibles a les Terres de l’Ebre, 894 es troben a la Ràpita (un 17,49%), trobant-nos per sobre de Tortosa (685 places) i l’Ametlla de Mar (673). A més, en un estudi sobre la demanda turística de les Terres de l’Ebre a l’estiu de 2011 realitzat per la Fundació d’estudis turístics de la Costa Daurada, se’ns situa com el municipi més visitat: “Sant Carles de la Ràpita es

pàg 2

configura com la destinació més visitada dels turistes allotjats a hotels, càmpings i establiments de turisme rural de Terres de l’Ebre, registrant un 26,3% de freqüència. NOU FULL DE RUTA

Com veiem, la Ràpita exerceix de capital turística del territori. Els pacífics carrers del poble i les tranquil·les aigües de la Badia dels Alfacs han estat, durant molts anys, el principal reclam d’un turisme clàssic de “sol i platja”. La gastronomia era l’altre puntal de la promoció turística del nostre poble. Una de les tasques que es feia des de l’Ajuntament, juntament amb l’assistència a fires turístiques, era organitzar tres jornades gastronòmiques per tal donar a conèixer els millors productes de la nostra cuina: el llagostí, l’ostra i el musclo, i la galera. A partir de la legislatura 20072011, quan l’actual regidora de turisme, Rosa Anglés, va accedir al càrrec, es dissenyà una nova estratègia basada en promocionar i també comercialitzar els productes que poden oferir els empresaris locals. “Hem arribat a diferenciar-nos perquè hem trobat uns canals de cooperació amb els empresaris i a través d’aquestes plataformes estem venent als turistes”, explica la regidora Anglés. Aquestes plataformes de “comercialització i col·laboració” són la Estació Nàutica i Saborea la Ràpita. Però l’estratègia dissenyada aleshores no només es tractava d’aconseguir que els empresaris del poble treballessin plegats i millorar els canals de venda i atracció al turista, sinó també d’enfocar el tipus de destinació cap al viatger que cerca experiències noves. Aquest model turístic


pàg 3

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012

El Kitesurf s’ha convertit en l’esport de moda a la Badia dels Alfacs./ A.C

El perfil del turista Procedent d’Aragó o de la província de Barcelona És de 35 a 54 anys, classe mitjana i viatja amb la família S’allotja tant en hotel com en apartament durant una setmana, principalment al mes d’agost Busca relaxar-se i anar a la platja, però també visitar espais naturals El que més valora és la tranquil·litat i l’amabilitat de la gent Font: Fundació d’Estudis de la Costa Daurada i Oficina de Turisme de Sant Carles de la Ràpita

tracta, a grans trets, de diferenciar-se d’altres destinacions costaneres per mitjà d’aprofitar l’enorme riquesa natural que envolta la Ràpita: el Delta de l’Ebre i la Badia dels Alfacs. La coordinadora de l’Oficina de Turisme de la Ràpita, Rosa Rochet, remarca que “en una destinació com la nostra no calen grans infraestructures, sinó posar en valor tots els mites i els símbols que ens fan singulars”. Actualment, està creixent la classe de viatger que desitja viure emocions durant la seva estada, que “es sent motivat pel lloc on va”, explica Rochet. És a aquest tipus de turista cap al que s’enfoquen les campanyes de promoció (com el vídeo-anunci “On la terra abraça el mar”) engegades des de Turisme la Ràpita. A diferència d’aquest model, el turisme tradicional de sol i platja és exclusiu dels mesos d’estiu. Amb un producte turístic basat en els esports nàutics, en recuperar els oficis tradicionals lligats al mar, en la gastronomia i en la natura, es pretén atreure a aquest nínxol de demanda que cerca viure i sentir el lloc on decideix passar les vacances. “Anem cap a

recuperar les experiències i l’à- tant de l’EN és “ajudar a desenvonima del paisatge”, afegeix la tèc- lupar econòmica, social, ambiennica de turisme Rosa Rochet. tal i turísticament el territori i fer-ho a través de crear riquesa EL MAR: RECURS D’ABANS I ARA fomentant la millora competitiva La badia ha estat, inevitable- de les nostres empreses”. ment, parlant en termes geogrà- Aquesta marca, que és recolzada fics, un mitjà de supervivència per Turespaña (Institut de Tupels rapitencs i rapitenques al risme d’Espanya), és a nivell local llarg de la història. Però en l’àm- una associació que aglutina 82 bit esportiu o turístic, no s’havia empreses. La majoria d’elles, deexplotat tot el potencial de les dicades al turisme actiu en torn a seves condicions excepcionals la nàutica. Per exemple, les que (poca fondària, aigües tenen més èxit pel que fa a nútranquil·les...) com ara s’està fent. mero de reserves són les de lloEn un moment determinat, des guer d’embarcacions, les de la Regidoria de turisme se’n d’excursions per la badia i les de van adonar de l’existència de les lloguer de caiacs. Tot i que també Estacions Nàutiques i del que hi ha molta demanda en emprepodia aportar el pertànyer-hi. ses que es dediquen al kitesurf, “Les EN (Estacions Nàutiques) windsurf, o vela lleugera. són una marca de garantia crea- A més, a l’Estació Nàutica també des per diversificar i diferenciar s’hi troben adherides empreses les destinacions de litoral que que ofereixen serveis completenen caràcter d’excel·lència en la mentaris al turista: hotels, respràctica d’activitats nàutiques”, taurants, activitats d’aventura, explica el coordinador de l’EN de locals d’oci, botigues, turisme rural, agències de viatge... la Ràpita, Jordi López. Un dels objectius “és el foment Per aquestes empreses, el fet de les activitats nàutiques i tren- d’associar-se a l’EN els permet car amb la imatge elitista de la organitzar les seves ofertes d’oci, nàutica”, explica López. Però, se- estructurar-les en “paquets” i, gons explica el coordinador de així, comercialitzar-les fàcilment. l’associació, la meta més impor- A través de la pàgina web (enla-


El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012 rapita.com) es pot realitzar la reserva de l’activitat que el turista desitja. La regidora de turisme acostuma a ressaltar aquest avantatge: “tenim tot el producte turístic estructurat a través d’internet i això ens permet arribar als clients” ja que “més d’un 80% de viatgers fa la reserva de les seves vacances en xarxa”. MODEL PUBLICO-PRIVAT

Les gestions per entrar a formar part de l’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques van començar a fer-se entre el 2007 i el 2008, però des de l’ajuntament ja s’havia fomentat anys enrere la col·laboració entre l’empresariat

L’EN permet organitzar, promocionar i comercialitzar l’oferta turística dels empresaris locals de la restauració a través de les jornades gastronòmiques. Entrant a les EN, l’administració va anar un pas més endavant seguint la línia traçada anteriorment. “Es volia potenciar que els empresaris pogueren fer coses conjuntament perquè és una estratègia de millora competitiva del sector”, resumeix López. “No té sentit que l’administració i el sector privat vagin per camins diferents “, argumenta el coordinador de l’EN, “l’administració fa la promoció, però és l’empresari qui realitza i ven el servei”. Aquest model de cooperació publico-privat consisteix en un conveni de col·laboració signat entre el consistori de la Ràpita i l’Estació Nàutica. Els empresaris adherits paguen una quota anual (que va dels 150€ als 600€) i l’Ajunta-

ment, en lloc de donar simplement una subvenció, s’implica directament donant assistència tècnica per coordinar el projecte. “El que fem és estar al costat de les empreses per assessorar-les, per informar-los de les subvencions, anem a les fires més importants d’Espanya... fem una promoció que no es podria fer de forma individual”, explica el tècnic de turisme Jordi López. PROMOCIÓ I NOUS MERCATS

Abans, la promoció en fires consistia en assistir a les que el Patronat de turisme de Tarragona oferia a la regidoria. Aleshores, el poble es promocionava a través de catàlegs que mostraven el territori. Ara, en canvi, quan l’Oficina de turisme de la Ràpita assisteix a un esdeveniment promocional, ho fa acompanyat per la Estació Nàutica. Per tant, el públic no només pot fullejar els catàlegs sinó que també pot fer reserves dels productes turístics, cosa que abans no es podia fer perquè l’administració no pot vendre directament al client en nom d’un negoci. La cooperació entre Ajuntament i EN (comptant amb el valor afegit de pertànyer a aquesta marca) també és vital per atreure nous mercats en aquestes fires a través dels acords amb les agències i operadors turístics . Per exemple, ara és possible reservar les nostres vacances a Sant Carles de la Ràpita per mitjà de les pàgines web d’Atrápalo i Mucho Viaje gràcies a aquest tipus de convenis. Algunes de les cites més importants on han estat presents l’Oficina de Turisme de la Ràpita i l’Estació Nàutica són la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR), el Saló de Turisme de Barcelona i en dues fires a França (Montpellier i Toulouse). A banda

pàg 4

de les fires, també es participa en fòrums i “workshops”, com la Jornada de Mercats d’Emissors. Darrerament s’han fet contactes amb agències de Girona i de Navarra. La temporada passada, gràcies als convenis acordats amb operadors russos, algunes empreses de l’Estació Nàutica van rebre més de 800 turistes. El turisme rus és un important mercat emergent que, a Tarragona, es concentra principalment a Salou. Per aquesta raó és complicat veure’ls pel poble, ja que quan vénen a la Ràpita, visiten la Badia en excursions tancades. L’experiència del 2011 amb el turisme rus ha servit per interessar Turisme europeu L’any 2011 va destacar l’augment del mercat estranger que va suposar, aproximadament, el 25% de les visites al poble. El mercat francès lidera el turisme europeu (82,5%), un 15% més que el 2010. El segueixen els anglesos (8,8%) i els alemanys (4%) Font: Oficina de Turisme SCR

a altres touroperadors, que destaquen els productes vivencials que ofereixen les empreses de l’EN i l’encant de la nostra badia. Jordi López, coordinador de la Estació Nàutica, fa balanç d’aquesta tasca de promoció: “s’han realitzat 91 accions de promoció (amb un impacte econòmic en valor publicitari equivalent a més de 370.000€) i les reserves [a l’EN] van augmentar un 48% respecte 2010”. Exactament, el cost de totes les reserves van sumar 98.262€. A més, es calcula que la despesa que realitza cada turista al dia és de 40€. MAR DE SABORS

L’altra plataforma que s’ha creat


pàg 5

El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012

a la Ràpita per ajudar a promocionar turísticament el nostre poble és el Col·lectiu de Cuina de Sant Carles de la Ràpita Delta de l’Ebre. Un associació formada per 14 restauradors i 15 productors agroalimentaris que cerquen oferir una cuina lligada al territori. “ És l'únic col·lectiu a Terres de l’Ebre que ens permet ampliar el concepte de turisme gastronòmic vinculat al territori”, explica la regidora Rosa Anglés. El Col·lectiu participa en congressos i fòrums gastronòmics de la mà de l’Agència Catalana de Turisme, qui subvenciona les mateixes. La presidenta del Col·lectiu, Imma Bòria Llansola (tercera generació al front del Restaurant Llansola), comenta “que s’ha notat molt el fet de pertànyer al Col·lectiu perquè permet donar a conèixer la Ràpita i la seva cuina fora de la comarca”. De la mateixa forma que l’EN, el leitmotiv del Col·lectiu és connectar els restauradors entre sí i fomentar la cooperació. Rosa Anglés es mostra satisfeta en aquest sentit perquè “la restauració ha cregut en el projecte col·lectiu i ara treballen en xarxa”. En la mateixa línia, Imma Bòria, que expressa la satisfacció general dels xefs, recorda que “la relació entre els restaurants del poble sempre ha estat bona, però ara és millor perquè posa en contacte a restauradors que abans potser no es coneixien”. Aquesta cooperació ha permès a la Ràpita incorporar-se a una plataforma de promoció i comercialització de productes gastronòmics a nivell estatal com és Saborea España. Dins d’aquesta associació-plataforma, les destinacions participants ofereixen menús o rutes temàtiques que també inclouen a establiments hotelers i produc-

Els cuiners del Can Mañá presenten la cuina rapitenca./ Estació Nàutica

tors agroalimentaris. Les rutes gastronòmiques dissenyades a la Ràpita comparteix espai amb ofertes de ciutats com Madrid, València, Mallorca o Gijón. Aquestes agrupen el patrimoni cultural i natural de les Terres de l’Ebre, tal com explica la regidora de turisme rapitenca: “el turista visualitza el territori on néix el producte, l’assaboreix als nostres restaurants i pernocta als nostres allotjaments”. Des de visites a les muscleres, fins a rutes que es desenvolupen fora de la Ràpita. Com la ruta de les “Oliveres mil·lenàries”, on es visita un camp d’oliveres d’Ulldecona. “Caminem cap un turisme integral per totes les Terres de l’Ebre amb retorn a la Ràpita”, matisa Anglés. REPTES PENDENTS

Tant des de l’EN com des de la regidoria de turisme, se’n fa un bon balanç dels resultats El que més destaquen és el fet d’haver atret a nous mercats emissors, com el rus, i d’haver consolidat el model publico-privat de cooperació. “Des de la Xarxa de Oficines de turisme de Catalunya ens van posar d’exemple i ens van felicitar per haver creat aquest model”, recorda Jordi López.

Però per una població de 15.000 habitants i recursos limitats -el pressupost de la regidoria (300.000€ aproximadament) no és de les partides més elevades perquè no contempla tantes despeses corrents com altres àrees-, encara hi ha deures pendents. Un d’ells és la necessitat de més places hoteleres. La regidora de turisme creu que faria falta “un complex de gran mida amb característiques que no tenim actualment”. Paco Carles, arquitecte tècnic, ho veu complicat perquè “mai saps si és primer l’oferta o la demanda [de places hoteleres]”. Davant d’aquesta incertesa, “per l’inversor el primer és que hi hagi gent” afegeix Carles. L’altre futur escenari que es planteja pel turisme rapitenc és poder acollir, com a port-escala, a petits creuers de característiques de luxe. Ara per ara, ja es treballa conjuntament amb Ports de la Generalitat, el Patronat de Turisme de Tarragona i la Cambra de Comerç de Tortosa per promocionar el port de la Ràpita i l’entorn de les Terres de l’Ebre. Tant és així, que el municipi ja ha tingut presència (per mitjà de Ports) en les fires celebrades a Miami i Sète, on dos companyies de creuers de poca eslora van mos-


El viatge cap a un nou paradigma Daniel Sainz de Aja Valls, juliol 2012 trar interès per establir nous ports-escala al Mediterrani. El repte a assolir per excel·lència, però, és aconseguir "des-estacionalitzar" el turisme. La temporada alta concentra gairebé en la seva totalitat l’afluència de visitants al poble. I per conseqüència, és un gran problema tant per les empreses com pels treballadors locals. Ja que molts establiments només poden ampliar les plantilles de personal durant l’estiu. Imma Boria explica que a l’hivern, es dediquen més aviat a tasques de promoció perquè “a partir del 20 d’agost toca lluitar per portar clients”. Afegeix que, llevant el turisme estranger, “la temporada no ha millorat gaire”. Jordi López, creu que “s’ha d’aconseguir que la badia s’utilitzi durant tot l’any”. Enguany ja es van celebrar el campionat de Vela i de Kite, els quals van portar gent al poble fora de temporada. També, segons López, cal “seguir cercant nous operadors que portin turistes al llarg de l’any”. Doncs un dels avantatges d’a-

pàg 6

questa destinació és que la pràc- això no va passar i ben aviat, tica d’esports nàutics o les rutes molts blocs acabats de construir, gastronòmiques són aptes per es van quedar sense vendre. qualsevol moment de l’any. Tot i que els solem veure com turistes, la gent que té propietats “TURISME” DE “SUPERMERCAT” aquí no han ser considerats així. I és que el turisme estacional, de Jaume Salvat, professor de tusol i platja, és el més present a la risme a la URV comenta que “no Ràpita. La prova es pot viure dia ho són perquè no utilitzen la ina dia: trànsit aturat, manca d’a- fraestructura turística amb la parcament, platges plenes... o mateixa intensitat que un viatblocs d’apartaments sorgits a pri- ger”. Molts dels apartaments que es posen en lloguer pels mesos mera línia de mar. Durant els anys del boom immo- d’estiu, tampoc estan tipificats biliari, molta gent vinguda, so- com a establiments turístics. Si bretot, d’Aragó i Barcelona, van més no, “per al turisme familiar adquirir aquí les seves segones és una oferta atractiva ” . residències. Paco Carles recorda És vox populi que aquest tipus que “el preu del sòl era menor de visitant no genera despesa en que en altres poblacions turísti- el poble, que l’única que en fa és ques de costa” , fet que va propi- quan fa la compra al supermerciar“ l’arribada de promotores de cat. I més ara que, al baixar la tot arreu”. A més, el Delta co- renda de les persones, no marxen mença a ser conegut i ara és més de vacances fora del país, però senzill arribar-hi des de Sara- tampoc gasten tant aquí. Paco Carles, en canvi, pensa que gossa travessant l’eix de l’Ebre. “L’oferta d’habitatges estava so- “la gent de fora dóna vida al bredimensionada, s’esperava que poble, guanyen diners fora i la gent ho acabés comprant”, co- vénen aquí a gastar-se’ls” i iromenta l’historiador i arquitecte nitza dient que “el turista que no tècnic. Però com va ocórrer arreu, fa despesa, és el que no ve”.

Habitatges construïts de nova planta a la Ràpita 1496

Elaboració pròpia

Font: Institut d’Estadística de Catalunya


El viatge cap un nou paradigma