Page 1

NOVES TECNOLOGIES “EL DISSENY D’UN OBJECTE”

Anna del Bosque i Sánchez Noves tecnologies Taller de Creació I (A1) Belles Arts 2013-2014 #1


INDEX Pàgines totals: 20

_ IDEES PRELIMINARS/ REFERENTS Introducció a la proposta. Recull d’aquells referents clau en el projecte. Exemples amb imatges.

_ PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA Breu introducció als temes que tracta el projecte. Explicació sobre la manera d’abordar i tractar la peça. Inclou: 1. Fitxa tècnica 2. Descripció formal 3. Justificació

_ DESENVOLUPAMENT CONSTRUCTIU Inclou: 1. Procés de treball (text, imatges, esbossos, gràfics) 2. Resultat final

_ CONCLUSIONS Aportació personal al projecte. Conclusions sobre la peça.


IDEES PRELIMINARS/ REFERENTS “Reciclar per salvar” En l'actualitat, una gran ciutat genera al voltant de 12 mil tones de residus sòlids i s'estima que cada habitant produeix prop d'1,5 kg d'escombraries diaris als països desenvolupats. Molts d'aquests productes es converteixen en desaprofitaments difícils de degradar o potencials fonts d'intoxicació de l'aire, el sòl i l'aigua. El que proposo amb aquest projecte es dotar a un material industrial reciclat d’una nova aparença. En això, decideixo transformar la deixalla industrial, en aquest cas canonades, en una planta artificial. Però a partir d’ una mirada crítica cap a la societat de consum actual, que afavoreix el consumisme i el balafiament. Som la generació de "usar i tirar", però el nostre planeta constitueix un sistema tancat i les escombraries no desapareix en el contenidor, tot va a parar a algun lloc. D’altra banda, també faig referència a la substitució i eliminació abusiva de zones verdes. Davant d’aquesta problemàtica, col•lectius independents i artistes de tot arreu intenten remoure consciències a través de l'art. La seva filosofia: la reutilització de qualsevol material. Per a ells les escombraries no existeixen, perquè tot és reusable. El que para alguns està obsolet, pot ser indispensable per a uns altres. “Hem de ser conscients que s'ha d'usar tot el que es troba en el nostre entorn”, asseguren. A partir d'això, s'han generat diferents projectes i intervencions artístiques al voltant del món. Els referents que he seleccionat mostren un art elaborat a partir de materials industrials reciclats que adopten diferents estètiques, funcions, espais. Intenten imitar a la naturalesa, creant així una naturalesa fictícia e inexistent que actua com a discurs envers la substitució d’elements naturals cap a artificials propi d’aquesta societat.

Exemples. M’interessa particularment l’obra de Makoto Tanijiri, qui ha creat un espai artístic

innovador anomenat Nature Factory. Es tracta d’una instal.lació- un bosc d'arbres construïts amb canonades- que es podia contemplar a la 5à instalació de l’expositori de la Dièsel Denim Gallery a Aoyama ,Tòquio. Les Dièsel Denim Gallery, una a Nova York i una altra a Tòquio, estan concebudes com a locals destinats a unir l'art contemporani i la moda, espais conceptuals posicionats entre una tenda de roba i una galeria d'art. Tot i que la peça està més vinculada al disseny de moda que al propi art conceptual, he triat aquesta peça ja que l’artista aconsegueix crear una atmosfera natural a partir d'un element tan industrial com a velles canonades. És interessant observar com aquesta sèrie de canonades blanques s’estenen per la tenda en totes direccions en forma de branques d’arbre que envaeixen l’espai. En definitiva, és un treball que està vinculat a la meva peça ja que intenta imitar a la naturalesa a partir de deixalla industrial, d’elements artificials, creant així una transformació del material que estableix un discurs sobre el sentit de la naturalesa i la seva degradació massiva en la societat actual.

#4


Makoto Tanijiri. “Nature Factory” Instal·lació 2009

#5


Un altre exemple el trobem en la peça de David Stark. Aquest dissenyador d’origen estranger va presentar aquestes peces en una nova botiga West Elm que van obrir a Manhattan al 2009. La gala d'inauguració va comptar amb una increïble col•lecció de mobles i plantes de cartró. Construït a partir de materials d'embalatge West Elm. Cada article és únic i completament fet de materials reciclats de catàlegs de la pròpia tenda. Aquests cactus, doncs, estan formats a partir de capes de cartró . Tot és molt interessant artísticament , i a més obre una via per replantejar la quantitat de cartró i paper que utilitzen els executis de West Elm, i a la vegada que crea un disseny innovador, fa una crítica al desbaratament de paper. Tots dos treballs presentats a l’apartat de Referents estan vinculats al disseny. Però un disseny que també es consideraria art, ja que compleix tan unes funcions estètiques com de reivindicació. És un disseny que es basa en l’aprofitament de materials que ja no s’usen i l’artista els transforma en peces úniques. De David Stark no he pogut recopilar més informació, ja que he trobat molt poques pàgines web que parlessin d’aquest treball. Però en la seva pròpia pàgina web (www.davidstarkdesign.com) trobem recopilats el seu treball alhora que presenta una web molt alternativa i al meu parer, molt ben construïda i dissenyada.

#6


David Stark. “Cardboard furnishings” Instal·lació 2009

#7


“Cactus de canonades amb test” (2014) Render. Dissenyat amb Rhinoceros 4.0 per a la seva posterior producció. Material: canonades reciclades soldades, test amb sorra. Funció estètica. Escala real: 58 cm, fons: 50 cm, Alçada 76 cm aprox.

#8


PRESENTACIÓ Descripció formal. Es tracta del disseny per a la posterior construcció d’una planta

(cactus) artificial elaborada a partir de canonades reciclades que creixen dins d’un test. En aquest cas el disseny artificial és fruit de la naturalesa: amb aquests materials s’intenta imitar la forma d’ un cactus, una planta identificable i habitual en les cases com objectes decoratius. He elaborat la peça a partir del disseny d’un objecte ja fabricat (objet trouvé). L’objecte en qüestió ja emet uns discursos determinats per si mateix, però amb la combinació d’elements, en aquest cas plantar les canonades soldades en un test, doten a l’objecte d’un altre significat. És a dir, el seu significat utilitari desapareix sota un títol i un punt de vista nous. Aquesta possibilitat de transformar objectes “no artístics” i dotar-los d’altres significats m’interessa particularment, ja que d’aquesta manera em permet elaborar el meu propi discurs i generar d’altres.

Justificació. El disseny de la peça es basa en la substitució d’un element natural per

una construcció molt semblant realitzada amb elements industrials reciclats. Es tracta de voler imitar l’aparença d’aquesta planta. El cactus és una planta que es caracteritza per la seva gran adaptabilitat als diferents climes i ambients, i l’he escollit per la seva varietat de formes que adopta i les dimensions abrumadores que pot arrivar a adquirir. He intentat aconseguir la forma exacta del cactus amb el programa Rhinoceros de tal manera que a simple vista es pogués reconèixer tant la forma d’un element natural com la identificació de les canonades. En això, la peça adopta la mateixa forma que un cactus i s’exhibeix com a un objecte decoratiu, que a la vegada funciona per posar en rellevància la urgència de la problemàtica de la deterioració ambiental. Resulta abusiva la tala d’arbres o la desaparició massiva d’espais verds a la ciutat. Grans tones de deixalleria industrial s’apilen com si realment no ocorregués res. La societat ha acabat acceptant una mercaderia que estimula la demanda, en encoratjar als consumidors a comprar novament si desitgen seguir utilitzant-la. Això anima el consum i la necessitat de produir. En l’actualitat, aquesta tendència s’ha aguditzat, sobretot respecte als electrodomèstics i equips electrònics, amb el consegüent problema de la ferralla que això genera. D’aquesta manera proposo una altre alternativa – de les moltes que trobem actualmentper construir un objecte a partir de material reciclat. En això, l’art reciclat es pot crear amb qualsevol objecte rebutjat que sigui reciclable o reutilitzable. D’aquesta forma, es concep l’art reciclat (upcycling art) com una tasca de salvació en la qual es dóna nova vida a l’objecte aparentment inservible, i es transforma en peces úniques que emeten uns discursos determinats sobre la sobreproducció massiva. “Seria estrany que en un futur les plantes quedessin substituïdes per ferralla industrial?” “Voldríem passejar, d’aquí a un segle, per boscos artificials fets a partir de deixalles humanes?”

#9


DESENVOLUPAMENT CONSTRUCTIU (Procés de treball i imatges) A continuació explicaré el procés de treball que he seguit per tal d’aconseguir el resultat final que em proposava. El procés va acompanyat d’una sèrie d’imatges que il•lustren les eines del programa Rhinoceros (Versió evaluación 4.0) que he empleat, i d’altra banda, indiquen les problemàtiques que he tingut alhora de dissenyar la peça. En tot moment es treballa amb Objetos pequeños: milímetres.

En un primer moment vaig començar a dissenyar la peça a partir d’una imatge d’un cactus real, ja que volia que la peça s’assemblés el més possible a la realitat. D’aquesta manera la imatge queda al fons per facilitar el disseny de tal manera que jo pogués intervenir per sobre de ella. Les branques del cactus han estat modificades, ja que tant el tronc com les branques representen les canonades. Per tant, l’extrem d’aquestes no està tancat sinó que queden obertes i buides per dins, com si es tractés d’autèntiques canonades.

#10


Per tal de començar a construir la peça començo construint el tronc del cactus. Utilitzant Curva de puntos de control, dibuixo la silueta del tronc principal del cactus.

Usar Superficie=>Revolución per generar la superfície del tronc principal a partir de la corba (escollir Circulo completo). Com he dit anteriorment, no tancarem l’extrem final de la part de la peça. Hem de procurar que la forma s’assembli a una canonada.

Un cop tenim el tronc principal dibuixat començo a elaborar els braços d’aquest cactus. Les branques del cactus són 5 en total, però només explicaré com he elaborat un braç, ja que he seguit el mateix procés per a tots. Es crea una circumferència en el punt del tronc principal del que es vol que surti el braç.

Ara es projecta la circumferència sobre la superfície del tronc.

#11


Es crea una corba que surti del centre de la circumferència projectada i defineixi la trajectòria desitjada per tal de dibuixar la branca.

Utilitzant l’eina Superficie=>Barrido por 1 carril (Sweep), creem la malla del braç. S’usa la corba com carril y la circumferència com secció transversal.

#12


Ja tenim una branca finalitzada, es continua el procediment per tal d’afegir el nombre de branques desitjat.

Un cop tenim el cactus complet, es pot utilitzar la Deformación mediante puntos de control (F10) per acabar de donar la forma desitjada a la peça. Aquí mostrem el resultat:

#13


Aquest és un altre exemple de com va quedar la peça un cop fet tot el tronc i les branques:

A continuació explico com fer el test d’aquest cactus i quines eines he utilitzat. He utilitzat una capa diferent- en aquest cas en un altre color- per tal de diferenciar-ho amb el cactus. Més endavant unirem ambdues capes. Primerament, es creen dos circumferències amb diferent radi i amb el mateix punt central.

#14


Es mou la circumferència més gran que està per sobre de la més petita(_Move)

Es seleccionen ambdues circumferències i es fa: Superfície=>Transición per crear una superfície que connecti les dues circumferències.

#15


Aplicar Deformación Libre (F10) al resultat.

Seleccionar les diferents seccions horitzontals y escalar-les usant Deformación Libre amb l’ajuda de Vista Superior.

#16


Tanquem el test de manera que sembli que hi ha sorra dins del recipient. Es pot fer en una capa diferent amb el nom de Terra, però jo he acabat utilitzant tot en una mateixa capa. Un cop tenim el test fet apliquem el cactus damunt i unirem les Boleanas per tal de crear una única capa que uneixi el cactus amb el seu recipient, i d’aquesta manera, sembli que el cactus neix del terra del test. Aquest és el resultat:

#17


L’ explicació que he mostrar anteriorment correspon a la peça original, però degut a uns problemes amb el programa que utilitza la impressora de 3D vaig haver de repetir la peça. La unió entre les branques i el tronc del cactus donava error en el programa, així doncs vaig elaborar una peça nova. Els passos que vaig seguir són els mateixos però en aquest cas les branques no estan buidades per dins i per tant no sembles canonades; és a causa de que seria impossible realitzar la impressió amb unes branques tan petites i buides. Les imatges que adjunto a continuació són el resultat que he presentat com a treball final a classe, tot i que he hagut de variar la estètica de la peça, segueix conservant el mateix significat que li he volgut donar en un principi.

#18


(*) Vaig decidir no aplicar cap textura o malla a la peça, ja que d’aquesta manera espatllaria el significat i les branques deixarien de semblar canonades. Es per això que la textura es completament llisa, només cal donar-li un toc de color verd/gris característic de les canonades que trobem per la via pública. #19


DESENVOLUPAMENT CONSTRUCTIU (Resultat final)

Degut al lent procés d’impressió de les màquines 3D que disposem a la facultat, la peça no ha pogut ser impresa. D’aquesta manera només ens podem fer una idea de com hauria quedat la peça amb les imatges anteriors i el renderitzat del programa Blender. Aquest ha sigut el resultat final:

#20


#21


#22

(*) Fotografia del desert d’Arizona (EEUU)


CONCLUSIÓ “En un principi he tingut la sensació de no haver seguit al peu de la lletra la idea que plantejava aquesta

assignatura, però he volgut fusionar el disseny d’un objecte amb el programa Rhinoceros per a l’ impressió 3D amb la curiositat d’experimentar amb materials reciclats. És a dir, el que vull aportar principalment amb aquest treball és que hi ha moltes maneres d’utilitzar un programa de disseny com Rhinoceros, i per a mi, la via per al disseny ecològic i sostenible és la que m’interessa especialment. És per això que aquesta activitat la presento en forma de “maqueta” per a la seva possible construcció a mà. Dit d’una altre manera: he portat aquest projecte cap al meu terreny de confort. Resulta ser un projecte que pretén ser vist per el mitjà del disseny ecològic. Cerca ser un cas de voluntat de canvi d'actitud en la societat d'avui dia, construint així un vincle entre l'ecologia i el disseny per tal d’aconseguir més vies de desenvolupament cap a una societat futura mes humanitària. D’altra banda, m’hagués agradat dur a terme el procés d’impressió de la peça, però entenc que el procés sigui lent i costós. Aquest objecte de disseny juntament amb els treballs de Makoto Tanijiri i David Stark, com he explicat al llarg del projecte, pretenen establir un diàleg entre el disseny i la preocupació per la problemàtica ambiental. Aquests diferents projectes, al meu parer, tenen un denominador comú i es que es caracteritzen per la transformació d'objectes en desús, en una reinvenció d'objectes (mobiliaris, objectes de decoració) a partir del disseny molt vinculat també a la moda. Segons el meu criteri, projectes d’aquest caire, són totalment necessaris ja que remouen consciències i obren les portes a la necessitat de brindar una solució a la problemàtica de la deterioració ambiental, i la concentració massiva de residus a nivell mundial. A partir d’aquests disseny es porta a pensar projectes significatius i substancials, capaços, no de solucionar els problemes, perquè sabem que molts recursos naturals no són renovables, així com no podem pretendre que d'un dia a un altre desapareguin els residus de la via pública. Però sí és necessari transmetre l'estat d'urgència d'aquestes qüestions, i fer saber que és possible reduir els seus impactes mitjançant projectes, com per exemple, de disseny d’objectes per a la inclusió social dels classificadors informals, mitjançant el reciclatge. S'aconsegueix promoure així la participació social en models de treball alternatius i innovadors, ambientals i socialment sustentables. Es busca que hi hagi participació social mitjançant la inclusió. El treball presentat en aquest projecte també és una alternativa per a la participació social que remogui consciències pel que respecta la societat de consum. Tot i ser una peça més lligada al propi disseny industrial, no deixa de ser una proposta per a la seva realització amb materials reciclats, i no quedar-se només en una maqueta producte de l’impressora 3D. El que vull dir es que, lluny de totes les possibilitats de disseny que ens brinda el programa Rhinoceros, una de les alternatives és dissenyar peces per a la seva posterior producció manual amb deixalles que trobem al carrer. Des del disseny, es proposa pensar el producte a partir de la matèria primera i en el meu cas particular, en les escombraries, dóna resultats molt originals que permeten una altra mirada dels objectes. De manera que s’aconsegueixi promoure la reconversió del treball amb residus i deixalles del carrer, expressats en objectes de disseny per a la seva possible comercialització sostenible. És possible creure que el disseny no necessita de grans empreses, ni de materials complexos d'última tecnologia. Així com tampoc es pensa el disseny des d'extravagants mètodes d'elaboració. És a dir, pots dissenyar un objecte i no té perquè incorporar materials d’una qualitat extraordinària. En el cas d’aquesta peça el material prové de materials que trobem a la via pública. Amb aquest treball he pogut pensar en el disseny des del punt de vista de la creativitat, amb inventiva per crear, transformar i reinventar un objecte en desús, en

un altre amb una nova funcionalitat.

#23


#24

Noves tecnologies: "el disseny d'un objecte"  

Anna del Bosque i Sánchez Noves tecnologies Taller de Creació I (A1) Belles Arts 2013-2014

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you