Issuu on Google+

Crisàlide “(Roba vella)”

Anna del Bosque i Sánchez Realitats impossibles Taller de Creació I Belles Arts 2013-2014


INDEX

_ REFERENTS Introducció a la proposta. Recull d’aquells referents clau en el projecte. Exemples amb imatges.

_ PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA Breu introducció als temes que tracta el projecte. Explicació sobre la manera d’abordar i tractar la peça. Inclou: 1. Fitxa tècnica amb imatge 2. Descripció formal 3. Justificació

_ DESENVOLUPAMENT Inclou: 1. Procés de treball 2. Resultat final

_ CONCLUSIONS Aportació personal al projecte. Conclusions sobre la peça.


REFERENTS El projecte posseeix tres dimensions: formes orgàniques, volums i articulacions per aconseguir peces des del treball de la tela en relació amb l’ objecte a tractar: la crisàlide. Aquesta peça, doncs, gira al voltant del concepte de la crisàlide i el que això representa per a mi. En aquest cas he basat els meus referents, per una banda, en una metàfora de la crisàlide i la papallona en la qual el filòsof Martin Buber va construir els fonaments de la seva teoria. És un referent més conceptual que els demés però cal dir que aquesta peça va acompanyada del text que es troba en l’apartat “Conclusions”. Martin Buber (1878 - Jerusalem, 1965) va ser un filòsof i escriptor jueu austríac/israelià. És conegut per la seva filosofia de diàleg i per les seves obres de caràcter existencialista. En això, he adjuntat la part del text en el qual m’he basat per tal de tirar endavant el projecte. Per l’altra banda, he agafat aquells referents que m’ han servit d’inspiració i els quals explicaré a continuació.

(*)Crisàlide


“El Ello es la eterna crisálida. El Tú es la mariposa eterna” por Martin Buber

“¿Qué es la crisálida?...por ejemplo, mi número de D.N.I, mi uniforme, mi cuenta en el banco, es mi trabajo anónimo y monótono, la cifra insignificante de las estadísticas, el retrato abstracto de una ciencia que primero me niega para luego descubrirme y devolverme la libertad de sentirme a mí mismo, como si de una nueva religión se tratara donde el pecado es la libertad indemostrada, el sentido propio de ser humano frente al orden mineral e isomórfico. La crisálida es el rol y el status, el cliché delimitador, el orden aprisionador e irrespirable, lo uniformizador y lo unidimensional. La víctima anhelada por un verdugo, el esclavo que necesita un amo y viceversa.... La crisálida es la lógica que no permite la discrepancia ni la diversidad. Es la obediencia debida a otros, nunca el respeto por uno mismo. La crisálida es en definitiva la alienación, donde alguien pierde el sentido de sí mismo, su emotividad única, su propio sentido de la realidad. Aquello que me reduce y me convierte en objeto y mercancía para los otros o incluso para mí mismo. ¿Qué es la mariposa?...Quizás la pregunta esté mal hecha pues creo que debería decir ¿Quién es la mariposa?...entonces el juego de decir y descubrir empieza, porque la mariposa sólo puede ser un Tú que no es un Ello. Sujeto que no es Objeto. Tú es Alguien concreto, con rostro, que no tiene porque parecerse a nadie, ni ser definido por su D.N.I, ni por el color de su piel como un mineral, ni por su composición química, ni por su emotividad comparada, ni por su nivel económico, ni por un test de inteligencia o de anormalidad construido con un Ello colectivo a modo de Tabula Rasa, por ejemplo....porque escaparía a todas estas definiciones, siempre sería Alguien más que transciende esos límites.....cuyo conocimiento sólo podría darse en una relación personal y no abstracta, una relación Yo y Tú. La mariposa con su misterio inefable sólo obedecería a sí misma, es decir, sería sujeto de su ser, de su íntima esencia. Su corazón podría definirse con otras metáforas como el Tao, la Flor de Oro, El Ave Fénix que muere como crisálida y renace como mariposa, el niño de Nietzsche que antes fue camello y león para liberarse de su pesada carga de crisálida. También el personaje de Puccini, Mdame. Butterfly tiene parecidas resonancias, en este caso la mariposa decide morir preservando su propio sentido del amor y de su autenticidad, frente al “Ello de la eterna crisálida” que encarna Pinkerton.”


Exemples. Pel que respecte als materials i a la manera d’abordar el tema en qüestió, he triat uns artistes que m’han servit de referents alhora de elaborar el resultat final.

Un primer exemple el trobem en la peça impactant de Janine Antoni. L’artista, utilitza el seu cos com un procés de creació del seu art. En l’escultura “Saddle” ella representa una figura amb pell de vaca. Veure la peça es com una representació figurativa del seu cos. Es podria veure a tu mateix en la mateixa pose de submissió, de tal manera que arribes a simpatitzar amb la figura representada. Per aconseguir aquest efecte l’artista havia de posar en aquesta posició per prendre un motlle. Ella mateixa afirma: "Creo que lo más sorprendente para mí fue que hice un fantasma de mí mismo. Cuando estoy con la pieza que siento la ausencia, tanto de mi cuerpo y la vaca. No era necesariamente algo que se destinen a la pieza, a ser tan fantasmal. es transparente ... no hay nada debajo, aunque la forma de modo articula la figura. es un tipo de push-pull que se siente, de una presencia de la figura de este tipo. para mí, lo más impactante fue darse cuenta de que he hecho un artículo sobre la muerte de la vaca, mi propia muerte ". El segon exemple el trobem en l’obra de l’artista Felipe Echeverri , un dels més destacats escultors contemporanis de filferro. Utilitza el concepte de crisàlide a través de l’ésser humà, un concepte semblant al que tinc jo d’aquest mateix concepte. A més de les seves figures humanes del seu coneixement de l’anatomia i estructures li ha permès crear escultures amb la mateixa facilitat i d’instal•lació , basat en les idees d’espai obert i la transparència de l’escultura aèria. Cossos oberts completament en tres dimensions en forma de retrats humans de filferro. “La forma en què els animals creen els seus nius , també crea la nostra pròpia consciència , tractant de trobar temes de comportament i d’embolics del nostre ésser.” afirma l’artista. El lector treballa per desenredar els fils de la igualtat i la diferència de discernir l’estructura subjacent , la presa de consciència dels processos generalment inconscients d’interpretació . En aquesta sèrie d’escultures, on podem trobar “Mental Crisalida”, es van reunir els sentits , els sentiments i la comprensió necessària per tenir claredat sobre el que és a prop. El paisatge com l’existència d’un observador objectiu i un objecte que s’observa . “Per submergir-nos en el paisatge és inevitable no pensar en les relacions socials que estan niats en nivells infinits . El paisatge contribueix a normalitzar l’ordre social . L’activitat social modifica els ecosistemes al seu torn a ser, pautes d’actuació individual i de l’organització social .”


Janine Antoni “Saddle” Pell de vaca 66.04 x 83.82 x 200.66 cm 2000

Felipe Echeverri "Mental crisalida" 1.75 x 45 x 43 cm Escultura de filferro


“Crisàlide” (Roba vella) 2014 Tela i corda 41cm llarg x 14cm ample màx


PRESENTACIÓ Descripció formal. Els materials escollits –fils, cordes desgastades i uns quants draps

vells- van ser els principals desencadenants de la peça final. Per aconseguir el resultat vaig haver de manipular-los prèviament, i combinar/transformar diferents materials que creessin un discurs amb la resta. D’aquesta manera, vaig obtenir diferents esbossos dels quals vaig triar un d’ells. El projecte consisteix en combinar aquests draps vells amb les cordes d’espart i lligar-les amb força al voltant de la tela. Les propietats de la tela de cotó ajudaven a crear formes totalment diferents les unes amb les altres. Els plecs de la roba creaven arrugues i embalums que feien que fos impossible de realitzar una còpia exacta. Totes les peces que vaig realitzar amb les teles i cordes- en total vuit-, tenien una forma que em recordava a la crisàlide de la papallona, que era el que pretenia des del principi.

Justificació. La finalitat d’aquesta manipulació és dotar els objectes d’una nova apa-

rença visual i física; d’un aspecte totalment diferent al quotidià, evocant amb això a la configuració originària dels mateixos en el record conscient. De manera que es brinda als espectadors una nova visualitat de l’objecte, afavorint amb això reflexions, estímuls i noves associacions en la capacitat imaginativa del públic. El que m’interessa particularment són les formes orgàniques que semblen estar delimitades per línies sensibles relacionades entre si per alguna llei natural. Però és la tela la que permet fer aquestes formes orgàniques a partir dels plecs com si es tractés realment de l’embalum de la crisàlide. El seu contorn és imprevisible, el que fa que existeixi una gran varietat de formes orgàniques: són úniques i irrepetibles. La línia que la dibuixa es caracteritza per la seva expressivitat i irregularitat. Pot aparèixer o desaparèixer, fer-se gruixuda o molt prima. L’objectiu del present projecte posseeix tres dimensions: formes orgàniques, volums i articulacions per aconseguir peces des del treball de la tela en relació amb l’ objecte a tractar: la crisàlide. Creant les peces des del teixit o el treball anterior al tèxtil, posant-les sobre una figura humana (el meu cos) i donant com a resultat formes noves, tipologies diferents que neixen de la conjunció i la col•laboració d’aquests dos components: tela més cos = crisàlide. L’envolupant és un procediment pel qual es relaciona una forma tridimensional (el cos) i una estructura laminar (la tela) prenent una morfologia determinada segons el tèxtil utilitzat i el cos vestit. En un procés similar, però antagònic, es pot esmentar la unió de plànols entre si per aconseguir una forma contenidora del cos, per tal d’aconseguir noves formes que recorrin el cos vorejant les corbes i generant siluetes diferents segons el tèxtil utilitzat.


DESENVOLUPAMENT

(Procés de treball i resultat final)

A continuació presento les Imatges del procés de la peça i el Resultat final. Aquestes són les formes orgàniques que brindava la peça:


A continuació presento el procès de donar-li forma a la peça:


DESENVOLUPAMENT (Resultat final)


Aquest ĂŠs el Resultat final.


(*) CrisĂ lide


CONCLUSIÓ

(Sobre la lectura de Martin Buber )

Què és la crisàlide per a mi?

L’ ésser humà és l’eterna contradicció entre la crisàlide i la papallona: l’ordre i la llibertat, detenir-se o créixer.... La seguretat i el risc.... Un profund conflicte entre oposats que cadascun resol d’una manera personal. Potser els éssers humans som la frontera i el límit que ha de ser transcendit com a vocació. Som indeterminació ( el “apeiron” dels grecs), el desig incolmable de Lacan (com unes arrels al vent buscant l’horitzó).Trànsit de crisàlide a papallona, metamorfosi inesperada, camí únic i irrepetible, amb el seu propi tempo i lògica il•lògica per a uns altres. Fosca tenebra fins i tot per a nosaltres mateixos. Trànsit entre el temps de ser crisàlide i el temps de ser papallona. De vegades és tal l’esforç necessari per renéixer que ens fa por i tot es retarda, fins que ens cansem de la mateixa por que alguna vegada va ser acollidora, fastiguejats de les seves profundes seqüeles que ens fan perdre el nostre propi sentit de no ser només crisàlide. Tensió entre la seguretat somorta i buida, i la llibertat plena d’angoixa. De vegades un animal indòmit es desperta en els nostres cors amb vocació de més vida i llibertat per ser i reclama el seu temps viscut, i tot resulta més meravellosament fàcil del que pensem, és la Primavera que ocorre, fins i tot sense buscar-la. També la història col•lectiva està feta de moments de crisàlides i moments de papallones, perquè està impregnada d’aquesta mateixa qualitat de cada ésser humà de ser un nòmada

impossible de si mateix, camí i senda que s’obre en el temps per trobar el seu sentit.



Crisálide