Page 1

El club esportiu de la ciutat està vivint uns dels moments més difícils de la seva història. PÀG. 12

GASTRONOMIA

ENTREVISTA

OBJECTIU: REFLOTAR ELS PLOMS

"tothom pot aprendre a cuinar" mariona quadrada PÀG. 21

Núm. 4 2a quinzena Maig 2012

www.doreus.com

fent equilibris

DOreus 4.indd 1

els mercats municipals s'obren per donar-se a conèixer millor La campanya 'Menja't el mercat' oferirà degustacions de productes de les parades

PÀG. 5

ENTITATS

ACTUALITAT

En època de retallades, el CAER segueix apostant pel Trapezi

PÀGS. 12-13

amics de reus, fent reusenquisme PÀG. 11

Salvador Espriu, 3, 3-1 · 43201 Reus 605 879 129 · 659 997 093

17/05/12 21:37


DOreus 4.indd 2

17/05/12 21:37


DO

3

2a quinzena - Maig 2012

Fem un fort aplaudiment al CAER i la seva gent

DOEDITORIAL

per oferir-nos aquest espectacle del 'més difícil, encara'.

Cartes al director

Més difícil, encara! Si un adjectiu hagués d’acompanyar el present any, aquest seria, sense cap mena de dubtes, ‘auster’. I és que aquesta paraula és un dels mots que més s’ha sentit els darrers mesos de boca de tots els polítics, per contrarestar l’altra paraula més sentida els darrers anys, ‘crisi’. Doncs bé, en aquest any de ‘crisi’ i ‘austeritat’, el Centre d’Arts Escèniques de Reus, de la mà de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, braç cultural de l’Ajuntament de Reus, ha tornar a apostar per un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat, la fira de circ Trapezi. Com diuen els seus responsables, tot i reduir el seu pressupost en un 20% per qüestions d’austeritat enfront la crisi, la notícia és que s’ha mantingut l’altre 80%. I és ben cert. Ja n’hi ha prou de posar llenya al foc amb el tema de les ‘retallades’. S’ha de començar a veure el got mig ple i quedar-se amb la dada positiva i reconèixer que s’està fent un gran esforç per mantenir activitats i esdeveniments que formen part de la realitat de la ciutat des de fa anys. Fem un fort aplaudiment al CAER i la seva gent per oferir-nos aquest espectacle del ‘més difícil, encara’.

DO de pit

Benvinguts al show del Pallaser!

Els acudits tenen tots 'animus iocandi'

Jubilats condemnats a mort Al col·lectiu al qual pertanyo (jubilats, després de molts anys de cotització) no li queda gaire bon futur o no li queda futur. Amb excepcions d’alguns 'privilegiats' que han estat robant, estafant o abusant de diners aliens i, a sobre, se'ls indemnitza o se'ls regala, amb diners públics, una bona o boníssima pensió. Els altres hem de suportar càrregues cada vegada més oneroses i sense horitzó per a millorar. La sanitat ens mata. A mi, personalment, m’han anat substituint medicaments per altres, anomenats genèrics. Me'n assabentava quan anava a l’apotecari i ni el metge de capçalera ho sabia (em deien a la farmàcia). Fa un mes vaig tenir un esvaïment i em portaren a l’Hospital de Reus. Anàlisi, plaques, etc. i cap a casa. Ara tinc hora amb el cardiòleg el gener del 2013.

'Apropiació indeguda'

Mujeres de mi edad

"No significa robar?". Aquestes són les paraules de la fiscalia quan van detenir als membres de l'SGAE per robar milions d’euros.

Curiosamente una revista británica ha realizado una encuesta entre hombres para saber sus preferencias sobre probables parejas. Fue aplastante, la mayoría eligieron mujeres de entre 45 y 60 años. Casi todos coincidieron en que son más inteligentes y más sexys. Esto está muy bien, sobre todo en estos tiempos en que envejecer, es sinónimo de morir.

Es fan dir Societat General d'Autors i Editors, quan l’única cosa a que es dediquen és a destrossar, trepitjar i no deixar de cap manera que creixin els grups petits. Solament és un comerç més per al capitalisme, no una societat d’autors, si no no cobrarien per tot sense fer res. Com a Músic que sóc he viscut les meves experiències i les estic vivint. SGAE és solament una associació d''apropiació indeguda', així queda millor dit perquè no se’ls embruti més el nom que tots ja sabem: manipuladors per omplir les arques a costa dels altres. No deixen que en bars es posi música si no pagues, tenen censurats locals, pubs i altres espais per organitzar concerts .

Arran d’un comentari, un especialista de cor de l’hospital de Bellvitge va deduir que era incompatibilitat de medicació. El metge de família, com es diu ara, amb tota amabilitat i interès i previ consulta a l’ordinador i vademecum, va donar-li la raó i em va canviar un medicament (jo crec que encertat). Ara cal esperar que ens facin, no pas co-pagar, sinó repagar un servei (que crèiem guanyat) i com que és tan fàcil que paguin els vells les malifetes d’uns inepte. Apa, som-hi!!!.

Perquè una banda novell o no toqui en el seu local (encara que no estiguis dins d’aquesta associació), et fan emplenar fulles que l’única cosa perquè serveixen és per veure si versiones una banda que estigui associada a ells, per a sobre denunciar-te a la banda i mirar de treure’t els ulls en viu.

Josep-Enric Peris i Vidal

M.C.

Volem espais lliures on no hi hagi corrupció musical. No pararem de lluitar dia a dia contra qui ens oprimeix d'alguna forma. El nostre soroll és el vostre malson.

Déu n'hi DO

Tots els lectors que vulguin expressar la seva opinió sobre qualsevol tema ho poden fer enviant un correu electrònic a:

info@doreus.com

Edita: Bold Media, SL Directora: Pepa Rabassa Cap de Redacció: Jordi Sardiña Disseny i maquetació: Bold Media, SL Redacció: 605 802 464 Info / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 info@doreus.com Tirada: 18.000 exemplars Dipòsit Legal: T-0054-12 Distribució: COSTA direct

www.twitter.com/ DiariOpinioReus

DOreus 4.indd 3

Son pocas las mujeres en estas edades a las que les importa lo que tú pienses de lo que ella hace, ella tiene su cuota de relaciones importantes y compromisos. Hablaron con pasión de politica, y quisieron cambiar el mundo. La mujer de más de 45 nunca te va a despertar en la mitad de la noche para preguntarte: "Qué estás pensando? No le interesa lo que piensas. Lamentablemente, no es recíproco. Por cada impactante mujer pasada esta edad, inteligente y divertida, hay un hombre con casi o más de 50, calvo, gordo, barrigón, haciéndose el gracioso con una chica de 20 años y haciendo el completo ridículo.

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareixen als anuncis són vàlids exceptuant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per escrit de l'editor.

www.doreus.com www.facebook.com/ diaridoreus

Las mujeres de mi generación son las mejores y punto. Hoy tienen cuarenta y pico, incluso sesenta y pico, y son muy bellas, pero también serenas, comprensivas, sensatas y sobre todo endiabladamente 'seductoras'. Esto a pesar de sus incipientes patas de gallo o de esa afectuosa celulitis que capitanea sus muslos, pero que las hace tan humanas, tan reales. Nacidas bajo la era de Acuario, con el influjo de la música de los Beatles, de Bob Dylan. Herederas de la 'revolución sexual' de la década de los 60 y de las corrientes feministas, que sin embargo recibieron pasadas por filtros. Ellas supieron combinar libertad con coquetería, emancipación con pasión, reinvindicación con seducción.

Un beso a todas. I si hem de sortir a la fresca, com ho fem? M.L. PLANAS

Soraya Hernández

17/05/12 21:38


4

2a quinzena - Maig 2012

l'asunción tello, de 101 anys, i en joan mestre, de 98,

DOACTUALITAT breus

van rebre un reconeixement com a representants dels reusencs de més edat

Tres dies per homenatjar als més grans

Reus, amb la Marató contra la pobresa La ciutat de Reus unirà esforços amb la Marató Contra la Pobresa de TV3 amb una extensa i variada programació d’activitats organitzades per l’Ajuntament i diverses entitats i institucions. Durant la setmana del 21 al 27 de maig, la ciutat serà escenari de diverses iniciatives per tal de sensibilitzar a la ciutadania respecte aquesta realitat. L’Àrea de Benestar Social coordina aquesta programació, que compta amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports i altres entitats i institucions locals. Durant tot el matí del diumenge 27 de maig a l’aparcament de davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós es recolliran diners per la Marató. També es farà una recollida d’aliments de primera necessitat -com ara llet, oli, sucre i conserves- per les entitats que formen part de la xarxa de distribució d’aliments de Reus, coordinades pel Banc d’Aliments. Aquest és un projecte de ciutat, que consisteix en un treball en xarxa entre l’administració local i les entitats socials, per donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i la seva promoció. Entre d'altres activitats que es faran el dia 27 a l'aparcament de la Biblioteca s'hi inclou una Flashmob.

DOreus 4.indd 4

DO

primer marit i una filla a la Guerra Civil, va venir a peu des de San Vicente de la Barquera, Cantàbria. Un cop aquí, va començar a treballar de cuinera a l'asil social, una feina que va seguir exercint durant dècades en diversos restaurants.

neres i balls de sardanes organitzades per la Regidoria de Família i Gent Gran i el Consell Municipal de la Gent Gran. L'alcalde va destacar la importància del paper dels avis en la soci-

n L'ampliació de la festa d'una a tres jornades aquest any ha permès la celebració de més actes però ha rebut crítiques per part de l'oposició

L'alcalde amb els dos homenatjats.

MLL

L

a festa amb la que Reus homenatja a les persones de més edat es fa gran. L'alcalde, Carles Pellicer, i les regidores Misericòrdia Bonfill i Montserrat Vilella van inaugurar, el passat dia 15, la Festa Gran, que a més de canviar de nom, enguany ha passat de tenir una durada d'un dia a tres i ha inclòs més actes. El saló de plens de l'Ajuntament va acollir un acte on l'Asunción Te-

MLl

llo Ibáñez, de 101 anys, i en Joan Mestre Ayet, de 98, van exercir de representants del miler d'avis que es calcula que participen en aquestes jornades. Amb l'orella una mica dura però el cap envejablement clar, els homenatjats van gaudir en companyia dels seus familiars d'un moment emotiu que els va voler regalar la ciutat que els va acollir quan eren joves. En el cas de l'Asunción, el camí fins a Reus va ser llarg i dur, ja que després de perdre el seu

Per la seva banda, en Joan, és originari de Faió, de l'antic poble que avui cobreixen les aigües de l'embassament de Riba-roja d'Ebre. Quan va arribar a la capital del Baix Camp es va incorporar a les brigades municipals, on es va jubilar, i avui té la sort de tenir encara al seu costat la seva dona, la Paquita, de 96 anys. El Cor Alegria Casal nº1 de la Generalitat i la Coral de l'Esplai la Caixa van ser els encarregats de posar la banda sonora a l'acte, que donava el tret de sortida a tres dies de xerrades, competicions de dòmino, botifarra o bitlles, caminades, exhibicions de danses, hava-

etat d'avui dia, fent broma preguntant-se què suposaria una hipotètica “vaga” de moltes d'aquestes persones, que sovint han de fer de cangurs de guàrdia o pares per segona vegada, ocupant-se moltes hores dels néts. Però en l'actual context de retallades i comptes mirats amb lupa, l'homenatge a la gent gran no ha estat exempt de certa polèmica. L'oposició socialista ha criticat l'augment en 2.000 euros del pressupost per aquesta festa respecte a l'any passat, mentre per altra banda, la partida de família i gent gran ha patit un retallada del 7% en el seu pressupost.

17/05/12 21:38


DO

5

2a quinzena - Maig 2012

els mercats municipals presenten una campanya en què els clients podran degustar especialitats elaborades pels paradistes amb el seus productes

DOACTUALITAT

Uns mercats per menjar-se'ls

breus Neus Segrià farà el pregó per Sant Pere La ceramista Neus Segrià, serà l’encarregada de llegir el pregó de la Festa Major de Sant Pere d’enguany, en un acte que es farà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus, el diumenge, 24 de juny, a les 20 h. Neus Segrià és una ceramista que ha viscut i treballat sempre a Reus. Va cursar estudis a l’Escola Massana, però és al taller de la família Sedó a Esparraguera on es submergeix en el torn i comença a experimentar amb els esmalts. Coneix el ceramista Antoni Cumella i treballa al seu taller, una experiència que la consolida en l’art de la ceràmica i li desvetlla l’interès per la tècnica depurada i la màxima exigència de rigor i perfecció en els processos d’execució. Reconeguda pel públic i la crítica, ha exposat a tot Europa (França, Suïssa, Alemanya, etc.), a Corea i a l’Argentina.

Antònia Juan, Àngels Tello i Rosa Costa en la presentació de la campanya.

Marcel Llevat

A

l mal temps, bons aliments. Els mercats de Reus han presentat una nova campanya per acostar els seus valors als clients i mirar d'encarar l'actual context de crisi amb la qualitat com a punta de llança. Amb la iniciativa 'Menja't el mercat', es pretén que els compradors coneguin millor els productes que ofereixen els paradistes del Central i el Carrilet mitjançant degustacions i demostracions de diverses formes de preparar els aliments. Del 19 de maig al 1 de juny, el Carrilet serà escenari d'exhibicions de cuina japonesa, elaboració de pizzes ecològiques i demostracions de dansa del ventre, digitopuntura o tai-txi, l'art marcial xinès que cerca l'equilibri físic i mental. Aquestes activitats es duran a terme gràcies a la col·laboració de diver-

DOreus 4.indd 5

ses entitats i compten amb el suport de l'equip de mercats del Grup Econòmic de l'Ajuntament, així com la implicació de la xarxa municipal de Centres Cívics, de la Regidoria de Participació i Ciutadania. El plat fort de la campanya tindrà lloc el primer de juny simultàniament al Mercat Central i al Carrilet, amb la degustació de productes de cada parada participant. Seguint l'estel·la d'iniciatives com 'Reus viu el Vi' o el 'Ganxet Pintxo', per tres euros es podran tastar tres elaboracions fetes pels paradistes a partir del seu gènere i remullar-ho amb una beguda als bars del mercat o degustar vi del Celler Cingles Blau, DO Montsant. I si es prefereix, les especialitats també s'oferiran individualment al preu d'un euro cada una. La campanya segueix la línia iniciada el passat Nadal amb l'estratègia de promoció conjunta 'Bo i de qualitat, sempre al mercat', que vol rei-

vindicar valors com l'experiència, la qualitat, la confiança i la varietat tradicionalment lligats a aquest espai, així com donar relleu a la dimensió social de la compra a mercat. La presentació de la iniciativa 'Menja't el mercat' va comptar amb la presència de la regidora de Participació i Ciutadania, Àngels Tello, la presidenta del Mercat Central, Rosa Costa, i la presidenta del Mercat del Carrilet, Antònia Juan."Els mercats s'estan reactivant i miren el futur amb cert optimisme dins del que ho permet l'actual moment de crisi", va afirmar Juan. Per la seva banda, la presidenta del Mercat Central va destacar l'entusiasme dels paradistes, i va explicar que gairebé tots s'han sumat amb entusiasme a la iniciativa. Costa també va agrair el suport de l'Ajuntament als comerciants "per poder plantar cara i ser més valents que mai en temps difícils".

Durant tot el maig el Mercat Central acull altres activitats i exposicions, com ara la mostra 'Els Mercats de Reus a través dels ulls dels petits pintors', amb obres fetes per nens de 6 a 12 anys, que fan classes de pintura al Centre Cívic Llevant i que es podrà visitar fins al 23 de maig. Una segona exposició, que arribarà als dos mercats, és la mostra de fotografies 'Bo i de qualitat, sempre al mercat: el dia a dia als Mercats de Reus', a càrrec dels alumnes dels cursos de fotografia dels Centres Cívics Ponent, Llevant i Migjorn. L’exposició s’inaugurarà el 25 de maig al Central i el 8 de juny al Carrilet. En ambdós actes hi actuaran els alumnes de teatre del Centre Cívic Mestral.

MLl

Comença l'enderroc del 'Corral de la Pacheca' El passat dia 16 va començar l’enderroc dels habitatges i granges situats al carrer Mas Tallapedra coneguts com 'El Corral de la Pacheca'. Les obres les executa la propietat dels immobles a requeriment de l’ajuntament, després que l’arquitecte municipal en constatés l’estat ruinós. L'inici dels treballs es va dur a terme sense incidents. Prèviament la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra van fer un control de la zona per comprovar que no hi hagués ningú a l’interior. El 25 d’abril, les forces de seguretat ja van realitzar un dispositiu conjunt en aquest immobles, davant la denúncia presentada pel propietari per ocupació il·legal. Els Serveis Socials Municipals van activar des del primer moment els protocols per fer un acompanyament de les famílies que hi residien i poder oferir una atenció personalitzada a cada cas. Des del consistori s'asegura que, tots els afectats tenen resolta la seva situació d’allotjament.

17/05/12 21:38


6

2a quinzena - Maig 2012

l'empresa de software alemana pretén doblar

DOACTUALITAT breus

el número de treballadors en els propers dos anys

T-Systems aposta fort per Reus

Turoperadors russos fan turisme a Reus El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus ha acollit recentment a la ciutat a diversos grups de guies dels principals touroperadors turístics russos. Les encarregades de mostrar la ciutat al creixent turisme provinent de la Federació Russa van visitar el Gaudí Centre Reus, i els principals recursos turístics reusencs, en el marc del programa d’accions orientades a la captació del turisme d'aquest país. El passat dia 11 un grup de 15 guies del touroperador turístic Tez Tour, una de les principals empreses que porta turisme rus a la Costa Daurada, va visitar el Gaudí Centre Reus per conèixer aquest equipament dedicat a la vida i l’obra de l'arquitecte. El grup va ser atès per responsables del Patronat de Turisme i Comerç, que els va informar de l’oferta turística de la ciutat i dels serveis i avantatges que el visitant rus hi pot trobar, com ara la de devolució de l’IVA de les seves compres. 
 


Acord pel bicentenari del general Prim L’alcalde, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el president de la comissió de la Societat Bicentenari General Prim, Pau Roca, van signar el passat dia 8 un protocol de col·laboració en l’organització dels actes de commemoració dels 200 anys del naixement de Joan Prim. Representants de l’Ajuntament, la Diputació i la Societat s’han reunit prèviament per analitzar els projectes mutus de commemoració del bicentenari que se celebraran a Reus i a Madrid. El protocol signat preveu la col·laboració per a la realització d’activitats culturals, artístiques, cientifiques, de lletres i qualsevol altra que fomentin la divulgació i coneixement de la personalitat del general Prim.

DO

“fluida i constant” amb la URV, tot i que va afegir que l'empresa també fa un esforç formatiu per acabar d'adequar el perfil dels seus treballadors. Desco va indicar que Espanya és el segon mercat de la companyia després d'Alemanya i creu que té la capacitat de convertir-se en referent europeu i internacional pels seus costos raonables i una major qualitat la d'Europa de l'Est.

Jose Manuel Desco, Carles Pellicer i Marc Arza.

MLL

T-Systems segueix apostant fort per Reus. Així ho demostra l'anunci de la filial de serveis per a empreses de la multinacional alemanya Deutsche Telekom, que preveu duplicar la plantilla del seu centre d'excel·lència a la ciutat en dos anys, fins a més de 300 treballadors.



els plans per seguir fent-ho, després d'equiparar l'alt nivell de competitivitat de Reus amb el d'altres centres d'Europa.

La noticia la va donar en una recent visita a Reus el director general de l'empresa per a Espanya i Portugal, José Manuel Desco. Acompanyat de l'alcalde, Carles Pellicer, i del regidor d'Innovació, Empresa i Ocupació, Marc Arza, Desco va destacar el creixement d'aquestes instal·lacions des de la seva obertura ara fa cinc anys, i

Amb el punt de mira posat en àrees com la mobilitat, l'automoció i la sanitat, l'empresa instal·lada a Tecnoparc dedicada al desenvolupament de software compta amb un 95% de treballadors de la província, dels quals la gran majoria s'han format a la Universitat Rovira i Virgili. En aquest sentit, el director es va felicitar per la relació

Per la seva banda, el regidor Arza va remarcar que els plans de la companyia reforcen una aposta amb la qual la ciutat guanya en ocupació estable i de qualitat, sense oblidar el “missatge positiu” que es dóna a d'altres empreses que es plantegin establir-se a Reus. L'alcalde va animar a T-Systems a liderar el clúster de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de

n

El director a nivell ibèric fa un balanç positiu dels cinc anys de la companyia a la ciutat i equipara la competitivitat del centre amb els de la resta d'Europa la ciutat, que conformaran unes 50 empreses. 

El centre de Tecnoparc desenvolupa programari pels mercats espanyol i europeu. El 95% dels seus treballadors són enginyers de telecomunicacions i informàtics.
Malgrat el context econòmic advers, T-Systems preveu mantenir la seva facturació en uns 360 milions a Espanya.

Una sola agència s'ocuparà de la promoció de Reus El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus i el Consorci Reus Vitalitat desapareixeran aquest estiu per donar pas a una nova agència que agruparà diverses entitats públiques i privades de diversos àmbits. La finalitat d'aquest canvi és treballar de forma més coordinada en la promoció de la ciutat. La Agència Reus Promoció pretén ser una eina més eficaç per dinamitzar la ciutat i cercarà la implicació de la ciutadania per impulsar sinergies entre les iniciatives comercials, turístiques, esportives, culturals, gastronòmiques i firals. Segons va explicar la primera tinent d'alcalde, Alícia Alegret, la nova agència amplia els objectius, busca una major participació del sector privat i vol ser més àgil a nivell jurídic. Reus Promoció estarà formada per una part comercial i una altra integrada per l'Ajuntament, la Cambra de Comerç, els partits polítics i diverses entitats. La nova agència la dirigirà Josep Maria Cabré.

Com obrir l'aixeta del crèdit

Pas elevat a l’avinguda de l’onze de Setembre El passat dia 9, es van iniciar l'obra d’un pas de vianants a l’avinguda de l’onze de Setembre que ha d’evitar l’excés de velocitat dels vehicles al pas per aquesta via, així com garantir la seguretat dels ciutadans quan la travessen. La regidoria de Via Pública va adjudicar les obres a l’empresa Balsells SA per un preu de 35.400 euros. L’obra consisteix en la construcció d’un pas elevat a un sol nivell, amb la dificultat que els dos sentits de circulació estan a dos nivells diferents, i per tant els treballs són més complexos. El projecte d’aquest pas de vianants elevat s’ajusta a les recomanacions que fa el Servei Català de Trànsit. L'obra havia estat reivindicada des de fa temps pels veïns de Mas Miarnau i Mas Sabater, que han traslladat la seva inquietud al govern municipal.

DOreus 4.indd 6

Una trentena d'empresaris van assistir a la conferència.MLL

En un clima econòmic dominat per la desconfiança i en què l'aixeta del crèdit segueix tancada per molts empresaris, és bo tenir clar com s'han de fer les coses per tenir possibilitats d'obtenir un dels escassos préstecs que actualment concedeixen les entitats bancaries. Amb aquest objectiu, la societat REDESSA i la consultora local Jurisa, van organitzar el passat 15 de maig a l'Edifici Tecnoparc la conferència 'Les relacions banca empresa en temps de crisi' a càr-

rec de Marc Viñes, director de la consultora Jurisa, i d'Enric Llauradó, director financer de la Morella Nuts. Els ponents van exposar davant una trentena d'empresaris les claus per obrir el complicat pany del crèdit. Conèixer a fons la pròpia empresa i el sector, tenir clares les pròpies necessitats, preparar bé les entrevistes, saber com es tornarà el crèdit o seduir amb transparència i rigor els influents departaments de riscos de la banca són alguns dels consells que els experts van oferir.

17/05/12 21:38


DO

7

2a quinzena - Maig 2012

DOCOMARCA CASTELLVELL DEL CAMP

ALMOSTER Aprovada la licitació de les obres del nucli antic L'Ajuntament ha iniciat el procés de licitació de les obres de rehabilitació dels carrers del nucli antic del poble. L'obra suposa la renovació dels serveis d'aigua, clavegueram, el soterrament de línies elèctriques i de telèfon i la renovació del paviment. El pressupost de l'obra és de 752.888 euros i el finançament està garantit amb subvencions del PUOSC i el programa Viure el Poble del Departament de Governació. A més compta amb subvencions del PAM de la Diputació de Tarragona i del Fons Feder de la Unió Europea. El termini d'execució de les obres s'ha fixat en nou mesos i es preveu que comencin durant el quart trimestre d'enguany.

Festa Major de San Isidre Divendres 18 de maig 16 h Acte de celebració 60 anys de l'Escola Ramon Sugrañes, al teatre. 19 h Inauguració a la Sala de Cultura de l'exposició '60 anys de l’Escola Ramon Sugrañes' organitzada conjuntament pel grup de dones Santa Àgata i l’escola. Cedida

XXI edició del tradicional concurs de paelles El diumenge 27 de maig, se celebrarà a l'ermita de Santa Anna la XXI edició del tradicional concurs de paelles. Les colles que vulguin participar hauran de presentar les seves paelles abans de les 14.30 h del mateix dia i aquells que vulguin reservar taules i cadires ho poden fer a l'ajuntament fins el dia 24.

Recollida de roba per a La Marató de TV3 Castellvell del Camp també participa en La Marató contra la pobresa de TV3 i ho fa amb una recollida de roba solidària. El dissabte 19 de maig de 18 a 20 h i el diumenge 20 de les 12 a les 13.30 h, es recolliran les peces en favor d'entitats benèfiques en col·laboració amb la iniciativa de Televisió de Catalunya.

Palmira Güell, nova jutge de pau El passat dia 7 va tenir lloc a l'Ajuntament de Castellvell la presa de posessió de la nova jutge de pau del poble. El càrrec, que consisteix en resoldre conflictes a través del diàleg i la mediació, passa a mans de Palmira Güell, mentre que Jordi Fortuny en serà el suplent.

LA SELVA DEL CAMP Onze comerços es sumen al voluntariat per la llengua Onze comerços de la Selva s'han adherit al programa de voluntariat per la llengua com a establiments col·laboradors. Els comerços s'han compromès a atendre en català les parelles lingüístiques que s'hi adrecin. Qui vulgui convertir-se en voluntari i els establiments que es vulguin sumar a la iniciativa s'han d'adreçar a la biblioteca on se'ls informarà.

deBlassis presenten nou disc al Castell

A les 21 h Correfoc de colles infantils de diables. Dissabte 19 de maig A les 21.30 h Teatre Municipal, sopar i ball de Sant Isidre. Diumenge 20 de maig 19 h Segona edició dels Jocs florals d’Almoster al Teatre, amb l’actuació de Blausons Duet (flauta i piano).

RIUDOMS Els Premis Arnau de Palomar celebren la seva 22a edició El Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament convoquen la 22a edició dels Premis Arnau de Palomar 2012. El certamen que du el nom del cavaller del segle XII considerat fundador del poble de Riudoms compta amb cuatre modalitats i la dotació dels premis és la següent: Investigació: 1.700 euros (850 per l'autor i 850 per l'edició de l'obra); pintura (500); narrativa breu (200) i recull fotogràfic (600). Les bases es poden consultar al web municipal: www.riudoms.altanet.org. L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc dissabte 2 de juny, a les 20:30, a la sala d'actes de la Casa de Cultura Antoni Gaudí de Riudoms.

La sala auditori del Castell del Paborde obre les portes el dissabte 19 de maig a la rumba fusió dels riudomencs deBlassis. El grup riudomenc presentarà a partir de les 22 h el seu esperat primer disc 'Excuses del porc i la gallina' (Picap, 2012).

Recomanacions de reg al web municipal Des de mitjans de maig l'apartat d'avisos de web de l'Ajuntament de la Selva (www.laselvadelcamp. org) publica a més dels consells sobre sanitat vegetal recomanacions de reg a la zona de Tarragona del Departament d'Agricultura, Ramaderia Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat.

LES BORGES DEL CAMP Crida a la participació en la Capvuitada del Corpus El passat dia 14 va tenir lloc a la Sala Parroquial de Les Borges una xerrada col·loqui sobre de la Capvuitada de Corpus amb l'objectiu de fomentar la participació ciutadana en aquesta festa bicentenària, que es remunta a les devastadores pedregades que van castigar les collites locals entre 1796 i 1801.

III Nit del Foc organitzada per la Colla de Diables El 26 de maig Les Borges celebra la tercera edició de la Nit del Foc, organitzada per la Colla de Diables del poble. A les 18.30 la festa començarà amb el correfoc infantil i la timbalada i a les 21.30 serà el torn del correfoc que recorrerà el poble. La jornada comptarà amb la participació de 10 colles grans i quatre d'infantils d'arreu de Catalunya i culminarà a partir de la mitjanit amb el concert dels grups Txarango i Allioli.

DOreus 4.indd 7

17/05/12 21:38


8

2a quinzena - Maig 2012

DO

DONUTRICIÓ Dr. Jordi Salas-Salvadó catedràtic de Nutrició

"No pensem el que mengem"

Cireres i curiositats saludables

gent gran és la més conscient en aquest tema, però la gent jove no tant, sobretot nens i adolescents. Els joves no pensen el que mengen ni planifiquen el que menjaran, en canvi la gent gran sap el que menjarà cada dia de la setmana, planificant la compra setmanal. I en aquests mals hàbits, la indústria alimentaria en té gran part de culpa. La indústria diu el que hem de menjar, nosaltres no pensem el que mengem.

JS

E

l Dr. Salas-Salvadó, a part de ser Catedràtic de Nutrició a la Universitat Rovira i Virgili a Reus, és també Cap de Servei de Nutrició a l’Hospital Sant Joan, a part de ser el president de la Federació Espanyola Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) i director del Centre Català de la Nutrició. Amb aquest currículum, qui millor per parlar-nos d’hàbits i costums alimentaris entre la població i per donar-nos consells per menjar més sa. Quina és la seva àrea d’especialització en nutrició? A nivell d’investigació i recerca, els beneficis de la dieta mediterrània sobre la salut cardiovascular i la importància de la dieta per combatre l’obesitat. I a nivell clínic, tracto temes d’obesitat, trastorns de comportament alimentari i altres problemes nutricionals dels pacients. A nivell de recerca, quin estudi té ara mateix entre mans? Ara mateix estem en l’estudi de recerca anomenat Predimed, que és l’acrònim de Prevenció en Dieta Mediterrània, que és un estudi d’intervenció, a nivell de tota Espanya, en el que hem seguit i hem comparat a 7.400 persones, dividides en tres grups: dieta mediter-

rània amb oli d’oliva verge, dieta mediterrània amb fruits secs, i una dieta baixa en greix. Properament, es faran públics els resultats a les revistes científiques més prestigioses de tot el món.

Quin seria el pla d’acció per canviar aquests mals hàbits alimentaris? Les accions haurien de ser múltiples, involucrant tots els estaments. Si no es fa així no hi haurà solució i, cada cop més, hi haurà

n

"En qualsevol tipus de dieta alimentària és bàsic planificar-nos el que mengem i menjar de forma frugal amb molta fruita, verdura i llegums" Ens pot avançar alguna informació al respecte? Encara és aviat per fer-ho, però us podem dir el que s’ha publicat fins a la data. Hem detectat que en els dos grups de dieta mediterrània es milloren els nivells de colesterol, el sucre, l’estat inflamatori i l’oxidació. També hem arribat a la conclusió que les persones amb una dieta rica en oli d’oliva i fruits secs amb els temps desenvolupen menys diabetis. Ara, ens falta per veure què passa amb les malalties cardiovasculars, el càncer i la mortalitat amb la dieta mediterrània. El resultat de l’estudi pot canviar les recomanacions dietètiques que s’han fet fins a la data. Parlant de la dieta mediterrània, creu que hi ha un nivell de conscienciació social prou ampli dels beneficis que conté? La gent, en general, sap el que és bo per menjar i el que no, però, en el seu dia a dia, no ho aplica. La

més obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars... Per tant, tot comença per una bona educació, i no només a les escoles, s’ha de començar pel nucli familiar. A nivell d’institucions, hi haurien d’haver, cada cop més, mesures impositives a nivell de taxes pel que fa als aliments amb greixos saturats o begudes ensucrades. Això a part de promocionar l’esport i l’exercici físic, tant les institucions públiques com privades. I tot això s’ha de reglamentar sinó no ens en sortirem. Per acabar, quins consells donaria a la població perquè mengi millor? Allò realment important en qualsevol tipus de dieta alimentària és bàsic planificar-nos el que mengem i menjar de forma frugal amb molta fruita, verdura i llegums, evitant els menjar preparats que porten molts greixos i carbohidrats negatius. I, especialment, menjar poc però sovint.

La Dieta Mediterrània Les propietats saludables que se li atribueixen a la dieta mediterrània es basen en la constatació que, encara que en els països mediterranis es consumeix més greix que als Estats Units, la incidència de malalties cardiovasculars és molt menor. Les causes de tals propietats semblen estar en el major consum de productes rics en àcids grassos monoinsaturats, presents en l’oli d’oliva, que redueix el nivell de colesterol en sang. També s’atribueix al consum de peix, especialment peix blau, ric en àcids grassos i, finalment, al consum moderat de vi negre. La dieta mediterrània també està associada amb un menor risc de deteriorament cognitiu lleu tant durant l’envelliment com durant l’etapa de transició entre la demència o el deteriorament cognitiu lleu a la malaltia de Alzheimer.

DOreus 4.indd 8

Al mes maig comença la temporada de les cireres i s’acaba a principis d’estiu. En aquest període, aquestes fruites llamineres, aconsegueixen les seves propietats organolèptiques excepcionals, com ara l’atractiu color vermell intens, la textura carnosa, el sabor dolç agradable i equilibrat. A més del plaer de gaudir aquestes qualitats també ens aporta poques calories, fibra, vitamines com l’àcid fòlic, provitamina A i vitamina C, minerals com el potassi, magnesi, calci i sodi, fitoquímics antioxidants (sobretot antocians, relacionats amb el seu color característic), melatonina, triptòfan i serotonina. S’ha estudiat que aquests tres compostos últims estan relacionats amb la millora dels cicles de son i vigília. Per tant, una curiositat és que el seu consum podria tenir doble efecte beneficiós: bon estat d’ànim al dia, i descans per la nit. Una altra singularitat és que aquesta fruita, considerada un dels aliments més rics en antioxidants, pot contrarestar els efectes nocius i l’envelliment prematur del sol sobre la pell, per tant, la seva incorporació a la dieta potser una opció per preparar la pell pel sol d’estiu. I la última peculiaritat és que aquests compostos antioxidants també poden accelerar la recuperació muscular després d’un entrenament intens. Ja sabeu, un grapat de cireres us ajudarà a preparar-vos per l’estiu!

Montse Rabassa

Dietista-Nutricionista I+D

Protecció contra intrusió Perimetrals Controls d’accessos Sistemes antifurt Detecció i extinció d’incendis Venda i manteniments d’extintors Connexió a central receptora d’alarmes CCTV, videovigilància Caixes fortes Armers homologats Plans de seguretat i protecció Vigilants de seguretat Acudes i custòdia de claus Vigilants d’explosius Auxiliars de serveis, controladors

Dinamarca,parcel.la 3-4, Nau 7 Polígon Industrial Constantí 4 3 1 2 0 C O N S T A N T Í Telèfon 902 666 900 • Fax 977 326 079 www.segurincat.com - E-mail: info@segurincat.com D.G.S.C 08/2003 RECI 43/23328

17/05/12 21:38


DO

9

2a quinzena - Maig 2012

DOCOLUMNES

Psicologa canina

Un dels pilars fonamentals del programa polític de la coalició CIU va ser el compromís de que, al llarg de la legislatura, veiés la llum el pacte fiscal, el qual venia a dir, que Catalunya havia d'aspirar a gestionar els seus propis impostos. Lògica aplastant i apolítica que es desmarca de programes i partits polítics, no trobeu? El que es pretén es aconseguir tenir una Hisenda Pròpia, la qual tindria la funció de 'collir' els impostos o els fruits dels propis catalans. Es tracta de 'repartir la collita' entre els catalans i entregar l''excedent' al 'Gran Germà' espanyol, recordant a Orwell". Així de senzill! Ara, es al revés, la collita de les terres catalanes se'n va cap al Gran Germà espanyol, allí mateix se'n fa el repartiment del fruits més saborosos, i, ens tornen l'excedent, un excedent insignificant i deteriorat. Si és que arriba! Ho dic perquè hi ha anys que ni torna el camió de la fruita! Actualment el PSC defensa un pacte de finaçament per Catalunya, el contingut a l'Estatut d'Autonomia, clarament continuista de l'actual sistema. El PPC no vol ni sentir parlar de pacte fiscal, vol que els nostres impostos els continuin gestionant des de Madrid, ja que entenen que els catalans encara no som prou grans per saber repartir-nos, correctament, la nostra propia fruita.

Micoia Rabassa

PACTE FISCAL

L’HOME I EL GOS La domesticació del gos comporta una modificació substancial del comportament. Les relacions entre l’amo i el seu gos, donat que són diferents, conserven restes del seu comportament original. Per conèixer les relacions que s’estableixen entre el gos i el seu amo és precís conèixer dos elements molt importants: els rituals i les feromones. Els rituals: És un conjunt de comportaments que ajuden als animals a comunicar-se amb les persones, gràcies a aquests el gos adquireix unes referències que li permeten entendre el que passa al seu entorn. La falta de rituals en la relació amo-gos dóna lloc a una situació d’ansietat o d’agressivitat. Per que això no succeeixi el cadell necessita una vida i entorn estables. No dubtem a

que cada dia passegi pel mateix lloc i repetir les sortides, acostumant-lo gradualment als canvis perquè no agafi por. La vida del gos necessita uns punts de referència molt precisos. En una manada, el gos dominant és el que menja primer i ocupa el territori central, l’amo ha de saber portar a terme aquest paper d’individu dominant, això significa que sempre ha de menjar i ocupar el territori primer que el gos. Si aquesta regla no es compleix es produiran molts trastorns de comportament. La pitjor conducta que es pot esperar d’un amo és que primer doni el menjar al gos, esperi per veure que se l’acabi i, finalment, ell segui a la taula, llavors el gos adquireix la posició de domini. El mateix succeeix amb el lloc del descans. Mai hem de permetre que el gos ocupi el nostre lloc (sofà, llit...), tindrà un lloc assignat des del primer dia. I per últim, la jerarquització: l’amo ha de ser el dominant i el gos el dominat, sempre tenint en compte aquest concepte.

DIÀLEG I COMUNICACIÓ: LES MILLORS EINES EN L'ADOLESCÈNCIA L’adolescència, és un període que va des dels 10 als 18 anys. És un període on es donen canvis físics i psicològics que van des d’un creixement corporal disharmònic fins una reivindicació de la pròpia independència o una necessitat important d’identificar-se amb el seu grup de referència, que passa de ser la família als amics.

ment. És en la capacitat d’adaptació al canvi on les diferències individuals tindran rellevància però, malgrat això , la família juga un important paper com a guia i consellera d’aquesta fase. El tracte amb l’adolescent no és senzill, i des de casa la comunicació i el diàleg han de ser la primera eina a utilitzar.

És, per tant, una època de freqüents conflictes i enfrontaments amb els pares. A més, en moltes ocasions, la maduració física observable no es correspon amb una maduració psicològica paral·lela.

És important escoltar les demandes i preocupacions que poden tenir sense jutjar-les o criticar-les, ja que així resulta més senzill que , davant un problema o dificultat confiï en els més grans i demani la seva opinió. Moltes vegades és millor treballar per a que s’apropin per sí mateixos que obligar-los a parlar. Cada persona inclús un adolescent, necessita temps per a reflexionar el que està sentint i després verbalitzar-ho. L’important és que noti que la porta està oberta.

Als canvis propis de l’edat s’afegeix el pas de l’escola a l’institut, i com a conseqüència, el pas a un treball educatiu menys directiu, amb un nivell d’exigència diària més alt i possibles canvis en el grup d’iguals dins i fora de l’aula. Per tant, l’adolescent s’enfronta a variacions en la seva àrea personal, social i escolar simultània-

Núria Vernet Palau Psicòloga Núm col.legiat 7176 Centre Giravolt

Les feromones: Son substàncies segregades pel gos i també per l’home, que provoquen un determinat comportament en un altre individu. L’exemple més clar és el marcatge del territori.

Abraham Rius Advocat

I AVIAT TAMPOC HAUREM DE PENSAR… La intel·ligència artificial és un concepte que a vegades resulta esotèric i complex, digne de pel·lícules de ciència ficció i de les converses més il·lustrades. Però desgranem una mica la idea, veureu que no és tan difícil. Imagineu que us visita un conegut, la primera vegada li oferiu un cafè i aquest es serveix dos terrossos de sucre, la segona vegada que ve fa el mateix, dos terrossos de sucre amb

DOreus 4.indd 9

el cafè; què és més probable que passi la pròxima vegada? Exacte, probablement repeteixi l’acció, dos terrossos. Les màquines es preparen de la mateixa manera: s’estudia un fet que es repeteix un cert nombre de vegades, amb això es pot calcular la probabilitat de que un esdeveniment succeeixi i, per tant, respondre en conseqüència. Amb això hem vist una màquina senzilla, però la idea també és compleix quan ho compliquem. Podem pensar en una màquina

que juga als escacs si voleu: quina serà la resposta del meu oponent segons la meva experiència en partides anteriors. El nostre cap funciona de la mateixa manera, encara que som capaços de predir, inconscientment, respostes més complexes ja que les nostres experiències son més riques (olors, colors, records, petits detalls que ens fan intuir quelcom). Com més potents són els ordinadors, poden treballar amb més informació a la vegada, establir relacions més complexes

i, per tant, simular una intel· ligència més real. Imagineu ara, la quantitat d’experiències i de fets que queden registrats a la xarxa... El que no poden fer les màquines, i probablement no podran, és dotar aquesta intel·ligència d’imaginació, però això és una altra discussió..

17/05/12 21:38


10

2a quinzena - Maig 2012

DOPERFIL

DO

"Som i una companyia d’animació familiar que a través del nostres espectacles transmetem als nens missatges socials MITJANÇANT una veu crítica"

Xavi Martín animador Els Picarols

"Quan més seriosos ens posem és quan fem de pallassos" d’inspiració principal. Això sense oblidar a la companyia Pa Sucat de Valls, que ens van animar a tirar endavant el nostre projecte al veure el seu treball.

gilar molt el que els ofereixes. Una hora d’animació pot marcar més que un any d’escola (riu). Fora bromes, quan més seriosos ens posem és quan fem de pallassos.

n

Quina és la resposta per part del públic? Fins a la data, sempre hem rebut molt bones crítiques per part de la gent. I una de les claus ha estat fer tres CDs amb temes musicals i parlats dels nostres espectacles, que ens han ajudat a conèixer-nos i que la gent ens volgués contractar.

"En tots els espectacles som conscients que tenim una gran responsabilitat i compromís al posar-nos davant dels nens"

Amb quants membres compteu a la companyia? Quan vam començar érem nou persones però ara som, bàsicament, la Carol i jo. Depenent de l’espectacle, comptem amb col· laboradors, ja sigui en l’àmbit musical, teatral o de circ.

cedida

Jordi Sardiña

L

a companyia Els Picarols es va fundar l’any 1994 amb l’objectiu de cobrir un buit en el món de l’animació infantil i del lleure dels nens a la província. En Xavi Martín i Carol Caelles en són la seva ànima.

Com definiríeu la vostra companyia i quins són els vostres referents? Som una companyia d’animació familiar que a través del nostres espectacles transmetem als nens missatges socials a través d’una veu crítica, que els fa reflexionar i pensar i que marxin cap a casa

amb més preguntes que respostes, i que els pares els les puguin resoldre. Diguessim que fem animació transversal, per utilitzar un terme de moda (riu). I els nostres referents en animació són els espectacles que feien personatges com en Xesco Boix, el pare de l’animació a Europa, la nostra font

Com són i quins són els vostres espectacles? Els nostres espectacles són molt propers. Sempre busquem la interacció amb el públic, el fem partícip de tot el que fem. Sempre ens hem allunyat de l’escenari per poder estar a l’alçada dels nens. Tenim una sèrie d’espectacles temàtics per a les diferents èpoques de l’any. En tots els espectacles som conscients que tenim una gran responsabilitat i compromís al posar-nos davant dels nens, ja que per ells et converteixes per un moment en un referent i s’ha de vi-

Quins són els vostres espais de representació? Anem a tot arreu: escoles, ajuntaments, restaurants i cases particulars. Però, tot per la província. No ens hem mogut més enllà de les nostres terres, perquè no hem volgut. Preferim actuar per aquí que és el que ens agrada i coneixem. Us ha afectat la crisi a l’hora de contractar espectacles? Per sort, la gent ens segueix contractant, encara que menys i ens costa més de cobrar. Últimament, hem hagut de baixar els preus i, malauradament, reduir el nombre de membres, com la Marta Pahuls, que ha estat molts anys amb nosaltres fent de tot, però els pressupostos no donen per més. Hem hagut de sacrificar la quantitat de membres de la companyia però no la qualitat.

Fem i farem! Un suau, naturalment Jo em vaig fer gran amb el Suau. De fet a casa en dèiem 'escumada', tot i que els meus pares sempre em parlaven de la denominació original, del 'Soldat' i de l'històric 'Zuavo' de Casa Gili. Els meus pares em posaven un didalet de cafè -elaborat en una autèntica i robusta cafetera italiana, res a veure amb aquestes galindaines del Nespresso- i jo mateix hi abocava amb fruïció la gasosa Super D, la de cal Cogul. A continuació, amb un pessic de sucre, començava a remenar fins que la bromera gairebé sobreeixia aquell got de Duralex tan autèntic. Aquesta és una de les imatges que més recordo -com diria el gran Rafel Nadal- de 'quan érem feliços', quan encara tombàvem tots els germans per casa i fèiem sobretaules generoses, divertides i musicals, assaborint un bon cafè que sempre era BRASÍLIA perquè era el nostre cafè. Per això el dia que vaig veure que l’empresa cafetera recuperava el SUAU vaig evocar tantes vivències -i totes agraïdes- que últimament me'n faig un fart d'explicar com s'ha de fer aquest combinat tan nostrat que ha elevat a la categoria de delícia la cuinera nacional del Món de Reus, la Mariona Quadrada, encarregada de fer-ne una autèntica 'delicatessen”. El passat divendres 11 de maig el SUAU se’ns va presentar al Mercadal, en una festa dissenyada pels formidables Perejil's Sound i que no va deixar indiferent absolutament a ningú. Va ser el contrapunt trencador a una beguda que no té cap secret, perquè el combinat és ben senzill. El meu admirat Antoni Veciana publicava al diari El Punt un article d'opinió sobre la iniciativa on destacava que "Davant de la uniformització cultural ens adonem que allò que feien els avis potser no estava tan malament. Hem renunciat a algunes formes d’identitat com el vestuari, però sembla que d’altres, com el que ens embotim gola avall, tenen un prestigi creixent". Doncs ja sabem el que ens toca. Tastar-lo. I ja veuran com acaben captant la fórmula i experimenten a casa. Perquè el Suau, sent de Reus, enganxa. I de quina manera.

Josep Baiges i Gispert

Cap de Comunicació Cambra de Comerç de Reus

DOreus 4.indd 10

17/05/12 21:38


DO

11

2a quinzena - Maig 2012

"tot el que fem és pràcticament autosubvencionat. De tant en tant, tenim alguna ajuda, però no de l’Ajuntament precisament"

DOENTITATS

ELS AMICS DE REUS

Joan M. Mallafrè president / Xavier Guarque vicepresident

"Creiem en Reus"

el fotògraf Josep M. Ribas Prous. També teniu el premi de poesia ‘Francesc Martí Queixalós’, en honor al mestre paperer. Efectivament, és un premi que ens omple d’orgull i l’atorgem gràcies a l’inestimable ajuda com a presidenta del jurat a la poetessa més guardonada de la Catalunya Nord, Dolors Vallverdú, amb set Jocs Florals de Tolosa-Llenguadoc al seu historial.

n

"Fomentem Reus i el reusenquisme per a tots els reusencs" Com es presenta el futur immediat dels ‘Amics’? Difícil, però anem aguantant, gràcies a mantenir el número de socis i el cobrament de les seves quotes. No sé quant temps més podrem aguantar sense cap mena d’ajuda externa però de moment, tot i les dificultats, anem tirant. I per demostrar que no ens aturem, recentment, hem apostat fort per remodelar la casa amb un nou espai a l’aire lliure.

Redacció

E

'

ls Amics de Reus' es va crear l’any 1975 per cobrir una sèrie de mancances socials a la ciutat en primer període de la Democràcia. Amb els anys, els seu objectiu s’ha anat assolint, convertint-se en una escola de reusenquisme per defensar i preservar els fets i tradicions.

Quins són els principis bàsics de l’entitat? Bàsicament, fomentar Reus i el seu reusenquisme, i, per aconseguir-ho, ho fem organitzant diverses activitats, com conferències, excursions, cursos, exposicions, o comptant amb diferents agrupacions que formen part dels ‘Amics’, com el Cor Mestral, el Grup de Teatre Alborada, l’Associació Reu-

senca de Futbol Botons, el Grup d’Aficionats a Vehicles d’Època, l’Associació de Ganxetes de Reus o el Grup de Declamació. Un dels actes més importants que organitzeu anualment és el lliurament del premi ‘Més amics de Reus’. En què consisteix? És un premi que s’atorga a persones destacades dins la ciutat

que, en ocasions, passen desapercebudes i es mereixen un reconeixement social per la tasca que realitzen dins de Reus de forma altruista o que han donat a conèixer Reus fora de Reus. Fins a la data, tots els guardonats ho han estat per mèrits no polítics, ja que l’entitat no realitza cap mena de política de partit, com l’esportista Joan Sabater, la mestra Avel·lina Briansó o

Quines ajudes o subvencions rebeu per tirar endavant tota aquesta activitat? La veritat és que tot el que fem és pràcticament autosubvencionat. De tant en tant, tenim alguna ajuda, però no de l’Ajuntament precisament. Sempre hem tingut bones relacions amb el consistori, abans i ara, però no diners.

passat, present i futur del CAR Era l’any 1974 que, davant les irregularitats que en matèria urbanística es plantejaven a la nostra ciutat, i no poder-hi fer front de manera individual al no ser escoltades les suggerències que es feien, un grup dels que veritablement estimaven Reus, van pensar en constituir-se en una associació, per a poder fer front, amb personalitat jurídica, a tots els afers que referents a la Ciutat es presentessin. D’aquest primer motiu va néixer, el 1975, el Centre d’Amics de Reus, i al seu sentit inicial, amb el temps, s’hi han anat trobant altres maneres, podríem dir, més professionals per discutir-ho i negociar-ho. Sense renegar mai d’aquell esperit, si que s’hi ha anat afegint altres objectius, tot i què sempre amb el mateix rerafons doncs el reusenquisme és el fil conductor de totes les moltes activitats que s’hi desenvolupen, de les que es pot trobar tota la informació a la pàgina www.centredamicsdereus.cat. o contactant a info@centredamicsdereus.cat En el futur, la línia marcada per l’actual Junta de Govern és la mateixa que ha dut a l’Entitat a mantenir-se viva i independent de qualsevol lligam o comprimís posterior que pogués hipotecar en un futur, la seva raó d’existir. Per això, i per a no traicionar-ho mai, sempre s’ha valorat com el principal actiu de que ha de disposar la seva massa social.

DOreus 4.indd 11

17/05/12 21:39


12

2a quinzena - Maig 2012

DOREPORTATGE

DO

L'ESPECTACLE INAUGURAL del trapezi ANIRÀ A CÀRREC DE LA MÍTICA COMPANYIA LOS GALINDOS

La gran carpa de Reus L

a 16a edició de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi, tornarà a omplir els carrers i places de Reus fins diumenge, 20 de maig. Un total de 38 companyies presenten 43 espectacles diferents, que es representaran en diversos passis durant el festival, fins arribar a un total de 96 representacions. Per la 16a edició de la Fira del Circ Trapezi, l’ambició artística és, una vegada més, el punt de partida. L’aposta per la creació de nous corrents i tendències amb la convivència de llenguatges de les altres arts escèniques, i una presència important d’espectacles d’origen català, marca la programació. És per això que Trapezi continua apostant per fer un espectacle inaugural de creació pròpia, una peça exclusiva per la ciutat de Reus, pensada per donar el tret de sortida d’aquesta fira. Enguany s’ha confiat en la mítica companyia de Los Galindos, de Marcel Escolano i Bet Garrell, per la seva llarga i dilatada experiència contrastada.

CEDIDA

Com a aspecte novedós d’aquesta edició, s’ha creat una convocatòria conjuntament amb La Central del Circ de Barcelona. La proposta és oferir un acompanyament professional a una peça seleccionada, oferint espai d’assaig i assessorament tècnic, de gestió i de direcció, i que culminarà en l’exhibició d aquest muntatge dins el marc d’una de les perles característiques de Trapezi, el cabaret de La Palma. Per aquesta edició 2012 la companyia que es podrà veure a Trapezi és Capgirades, un duet format a l’escola La Tarumba de Perú, que oferiran l’espectacle ‘Tu i jo som tres’.

La Fira continuarà apostant per les coproduccions de circ que es podran veure en els teatres. La companyia A tempo, que va ser una de les revelacions de l’edició de Trapezi 2010, oferirà la seva nova creació ‘Aprendre, començar a perdre’. És un espectacle multidisciplinari, modern i innovador en què es podrà veure corda fluixa, roda cyr, perxa xinesa i trapezi volant.

n

La 16a edició aposta per la creació de nous corrents i tendències Com a propostes destacables, hi ha els dos espectacles del Parc Sant Jordi, ‘Circ Ombelico’ i ‘Boat’. ‘Circ Ombelico’ és un muntatge dins un camió d’època com a escena, i ‘Boat’, és una gran instal· lació, que és un llit elàstic muntat com si fos una xarxa de trapezi volant, en què l’artista compagina els salts acrobàtics amb la tècnica de funambulisme, sobre d’una corda que passa per sobre l’estructura. També hi haurà l’oportunitat de veure l’Stephane Drouards, tant a l’espectacle d’inauguració com amb el seu solo de cascades al trapezi mini-volant. Un número que ha estat a grans cabarets i gales de tot el món. Com a innovacions especials i destacables, es podrà veure el Circ Pànic, que ha reinventat la perxa xinesa donant-li un moviment de 360º en horitzontal i 180º en vertical. També els Pessic de Circ, amb l’espectacle ‘Sidecar’, que ha acoblat una perxa xinesa a un sidecar que fa servir en moviment, i la companyia portuguesa Erva Daninha que fan un treball de manipulació i malabars amb totxos.

3a Jornada per Professionals D’acord amb el seu vessant de fira, la 16a edició de Trapezi també reserva un espai per a la reflexió i la trobada del sector professional del circ. El divendres dia 18, a la Sala Santa Llúcia, es duu a terme una trobada de professionals que inclourà la presentació oral pública de projectes d’espectacles de circ de companyies catalanes, en què es pretén apropar el treball que estan realitzant a programadors, agents i altres gestors culturals. Les companyies que presenten els seus projectes són: Cia. Sifó, Atempo Circ, Los Galindos, Cia. Trifaldó, Industrial Teatrera i Circ Pànic.

DOreus 4.indd 12

17/05/12 21:39


DO

13

2a quinzena - Maig 2012

TRAPEZI

L'EDICIÓ D'ENGUANY COMPTA AMB 38 COMPANYIES, 43 ESPECTACLES I 96 REPRESENTACIONS

Jordi Gaspar director artístic

"Aquí, el que passa en un dia, en un altra fira passa en uns quants dies" E

l nou responsable artístic de la Fira de Circ Trapezi és en Jordi Gaspar, que ja va ser codirector del festival Trapezi de Vilanova i la Geltrú, i té una àmplia formació en les diferents disciplines relacionades amb el circ a prestigioses escoles com Le Lido de Toulouse o la Rogelio Rivel de Barcelona, que l’han portat a dirigir i crear espectacles tan destacats com ‘Llits’ al TNC o participar a la inauguració del Fòrum 2004. Què representa per tu ser el nou director del Trapezi? És tot un honor i una responsabilitat ser el nou director de la fira, apostant, per una banda, per la continuïtat i, per l’altra, per la innovació. Què portarà aquest any la fira? L’edició d’enguany serà com de

transició intentant mantenir la mateixa estructura, formats i espais, tot i haver-ne sacrificat algun per manca de pressupost, però fent-lo evolucionar cap a nous llenguatges i disciplines. El nostre objectiu és que la gent tingui ganes de veure circ a través de la màxima diversitat d’espectacles i propostes.

Quina assistència de públic preveieu? I quin és el seu perfil? Pel que fa a públic, estem frec a frec amb la Fira de Tàrrega, una de les més multitudinàries de l’Estat. El públic aquí a Reus és molt més familiar, sobretot de la comarca, que venen a passar unes hores i marxen. Aquí, el que passa en un dia, en un altra fira passa en uns quants dies.

Quins són els espectacles més destacats de l’edició d’enguany? Destacar les dues coproduccions del CAER, ‘Aprendre, començar a perdre’ d’Atempo Circ i ‘L’enreixat’ de la Companyia Sifó, dos espectacles molt innovadors que no deixen indiferent al públic. Això sense oblidar l’espectacle inaugural, ‘Descarrilat’, a càrrec de Los Galindos, fet expressament per a la fira i que promet molta intensitat i visceralitat. De ben segur, que el públic no quedarà indiferent.

Consideres que el circ actualment està vivint un bon moment? L’última dècada, el circ català ha crescut moltíssim tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. Encara no som una potència en aquest àmbit però comencem a tenir una certa tradició en la qual tenim moltes coses a dir i això se’ns està ja reconeixent a nivell nacional i internacional.

Ferran Madico director del CAER

"Apostem pel circ català" E

l Centre d’Arts Escèniques de Reus, un dels centres productors fora de Barcelona més importants, juntament amb Terrassa i Girona-Salt, acaba d’encetar una nova etapa marcada per la situació econòmica actual, que té com a objectiu principal tenir més visibilitat a Reus i Catalunya, mobilitzant i captant nous públics. La Fira de Circ Trapezi n’és una bona ocasió. Com es presenta la nova edició del Trapezi? Per a l’edició d’enguany, abans, fins i tot, de començar a treballarhi, hi havia tota una sèrie de condicionants que ens marcaven, sobretot la reducció del pressupost i la manca de temps pel que fa a tancar l’equip de treball i el programa amb les companyies participants. El realment important és que el Trapezi es fa, després de mesos de dubtes, i en una edició marcada per una etapa de transició encapçalada pel nou director. Quines són les seves línies estratègiques? Convertir encara més el Trapezi en una veritable fira de circ, amb

DOreus 4.indd 13

un gran intercanvi entre públic i professionals del circ català. Apostem pel circ català i, com a mostra d’això, el 88% de les propostes que es presenten enguany són catalanes. I que hi hagi aquest nivell i aquesta oferta és fruit de la mateixa història de la fira.

per rendibilitzar al màxim l’equipament, que implica ampliar l’oferta i que els espais tinguin una funció de teatre públic. Hem de fer que la gent surti de casa, fent-los partícips de la cultura, ja que la cultura genera nous ciutadans, que són els que construeixen el país.

n

"El Trapezi és una veritable fira de circ, on es produeix un gran intercanvi entre públic i professionals del circ català" Quina resposta espereu per part del públic? Pel que fa al públic, en aquesta edició s’ha treballat en la mateixa línia que en edicions anteriors. Per tant, esperem la mateixa resposta per part d’ell. El gran esforç ha estat fer malabars internament per rendibilitzar al màxim les companyies que venen, perquè de cara a l’espectador no es noti la reducció de pressupost. La reducció s’ha notat a nivell intern però a nivell extern no es notarà. En quin moment es troba el CAER actualment? Estem en uns moments en què els nivells d’ingressos i autofinançament han baixat i hem de fer

Volem que la gent torni a riure i plorar junts dins el mateix espai. De totes maneres, el ciutadà de Reus sempre ha estat molt actiu culturalment i sempre ha respost positivament a les propostes culturals. És cert, però hem d’obrir el ventall. Ja tenim un públic fidel que ens ve a tot el que programem, però hem de fer que ens vingui gent nova amb noves estratègies de captació, com és ampliant l’oferta amb noves propostes i formats. El públic ja no es pot tractar més com una massa homogènia, i ara s’ha de parcel·lar el territori de les arts escèniques per mirar d’incidir en cada públic específicament.

17/05/12 21:39


14

2a quinzena - Maig 2012

DO

"el que escolta la majoria de gent està molt condicionat

DOCULTURA

pel que punxen les emissores comercials del país"

Marc C. Griso Urban Culture Studios

Cultura de DJ

J. Sardiña

P

sicòleg en la teoria i creatiu audiovisual i productor musical en la pràctica, a part de periodista i DJ, Marc C. Griso, després de dirigir documentals i videoclips, i produir discos d’altres músics, està actualment immers en la gravació del seu primer disc com a artista, ‘Marsika, the Electronic Album’, que veurà la llum el proper mes de novembre. Com vas convertir la teva afició en professió? Vaig començar en això de la música de jovenet, quan anava al conservatori. Però, va arribar un punt en què em vaig adonar de que el

DOreus 4.indd 14

que m’ensenyaven no era suficient per mi. Va ser quan vaig decidir especialitzar-me i fer un màster en producció audiovisual per trobar el meu lloc en aquest sector. I com a productor tens un control ampli en tot el procés creatiu, des de la composició musical a qüestions legals, sense oblidar l’àmbit del marketing i la comunicació. Què significa ‘Marsika, the Electronic Album’ en la teva carrera professional? Serà el meu primer treball com a artista, sota la direcció musical d’Antoni Tolmos, oferiré un recull de cançons de música electrònica en el sentit més ampli del gènere, al que sempre he estat molt vinculat, barrejant la música chillout amb la música de ball.

El disc veurà la llum el proper mes de novembre. En quin punt es troba? Ara mateix, ja tenim mig disc enllestit i estem ultimant el documentalmaking of del seu procés creatiu diari durant els últims 8 mesos, que està dirigit per Àlex Font i en el qual intervenen persones clau dins el meu projecte musical, com el ja citat Antoni Tolmos, Ivan Torrent, productor musical, i Toni Hernàndez, músic. El documental també compta amb múltiples localitzacions, entre elles Barcelona, Reus, Cambrils i Tarragona. El documental té una durada de 10 minuts i veurà la llum el proper octubre via online. Quina és la teva font d’inspiració musical? No puc parlar d’una font

d’inspiració musical concreta, a nivell d’artista o grup, però sí de produccions musicals d’artistes com per exemple Michael Jackson, en el pop, o Moby, en l’electrònica.

Com veus l’oferta d’oci i música? Per sort, hem sortir del localisme de Salou, Cambrils, La Pineda, i ara a Reus tenim una oferta molt interessant amb molt d’èxit.

n

"'Marsika' és un disc de cançons de música electrònica en el sentit més ampli del gènere" Com veus el panorama musical actual? Està clar que actualment el que escolta la majoria de gent està molt condicionat pel que punxen les emissores comercials del país. I és aquí on tinc el meu dilema a nivell intern com a productor, que és quan em plantejo "treballo amb el que m’agrada o treballo amb el que em dóna diners".

El que sí que encara es troba a faltar és més varietat musical, ja que en molts locals sona la mateixa música i els mateixos temes, i això hauria de canviar, però és perquè ho demana el públic. Està clar que qualsevol iniciativa que doni suport a l’escena musical a nivell local i que potenciï la nit és molt interessant.

17/05/12 21:39


DO

15

2a quinzena - Maig 2012

"a la carrutxa Estem obertS a tothom,

DORECORDS

com a entitat multidisciplinària i intergeneracional"

Montserrat Solà presidenta La Carrutxa

Tenir present el passat Camp i el Priorat. Montserrat Solà n’és la seva presidenta des de l’any passat.

Redacció

L

a Carrutxa és una entitat cultural sense ànim de lucre i voluntat de servei públic, nascuda l’any 1980, que es dedica a la recerca, divulgació i dinamització del patrimoni cultural i la memòria històrica del Baix

DOreus 4.indd 15

Quines són les activitats principals de l’entitat? I de totes aquestes activitats, quina ha estat la que ha tingut més èxit recentment? Organitzem de forma regular activitats de divulgació com conferències, jornades, trobades que giren al voltant de temes tan diversos com festes populars, religiositat, arquitectura o música tradicional... Fins a la data, la mostra taller de Cant Improvisat a la Palma i el cicle de testimonis ‘Memòria d’un passat recent’, que ha estat tot un èxit, amb l’assistència de més de 600 persones. I esperem que l’acte que organitzem cada any de cara al juny, ‘Parlem de Festa’, tingui tanta acceptació com sempre. Tot i la difícil situació de les entitats reusenques, està clar que no

abandoneu la vostra activitat... Malgrat que encara no sabem res del conveni 2012 i no hem cobrat res del 2011, i malgrat les reiterades converses que jo personalment he mantingut amb l’Ajuntament, en les que no s’ha pogut concretar cap projecte d’actuació en concret, nosaltres hem continuat treballant i continuarem treballant. Però és evident que la nostra activitat s’ha vist limitada a les

n "Apostem per les xarxes socials per potenciar la relació social" nostres possibilitats en funció dels recursos humans i econòmics que tenim. Fem el que podem a partir del treball voluntari i de l’aposta dels nostres col·laboradors amb la que comptem a l’entitat. A nivell ciutadà, us sentiu recolzats i integrats?

Carrutxa és una entitat que està consolidada i és reconeguda a la ciutat, gràcies a la seva tasca i la seva aportació en l’aspecte cultural. A això ha ajudat que som una de les poques entitats que edita llibres, mantenint una línia editorial i una activitat pública contínua en aquesta línia al llarg dels anys. Darrerament, hem apostat molt per Internet i les xarxes socials per potenciar la relació amb la societat, ja que ens permet difondre tots els nostres materials i les nostres activitats a un menor cost. I pel que fa a les altres entitats de la ciutat, quina és la relació? Entenem que una de les fórmules que hem de practicar avui és posar en comú els interessos i els recursos de les iniciatives de les entitats amb les que combreguem, per tirar endavant projectes comuns. I això és el que hem fet fins ara i seguirem fent.

DOANTIC A finals del segle XVIII, Reus, París i Londres tenien una altra cosa en comú a banda de ser tres destins que avui entusiasmen els russos. La cèlebre frase evoca la importància que va arribar adquirir el comerç de l’aiguardent en l'economia reusenca. A cavall dels segles XVII i XVIII, i davant la creixent demanda d'aquest producte i de vi en els mercats del nord d'Europa i Amèrica, la vinya es va convertiir en el principal conreu de la capital del Baix Camp. Se sol dir que la rellevància en el sector que va assolir Reus la convertí, amb Londres i París, en un dels pols on es tallava el bacallà a l'hora de fixar els preus de l'aiguardent. I és que la ciutat comptava amb 24 fàbriques d'aquesta beguda el 1797. Els ingressos de les exportacions d'alcohol van ser el motor del ràpid creixement urbanístic, així com la base del desenvolupament del comerç i la indústria reusenques durant el segle XIX.

17/05/12 21:39


16

2a quinzena - Maig 2012

DO

DOCOMERÇ

Angie Padilla propietària Padis Perruquers

Professionalitat i personalitat A

mb una experiència de 30 anys al darrera, Angie Padilla, fa set anys que va obrir el seu propi negoci, Padis Perruquers, una perruqueria, centre d’estètica i saló de bellesa, que cuida el mínim detall, des de que el client entra fins que surt.

Què troba el client que ve a Padis Perruquers? I quin és el seu perfil? A part d’un tracte personalitzat, una gran professionalitat, tant en perruqueria com en estilisme. Això fa que la nostra clientela sigui molt fidel i vinguin de forma continuada. Hem de dir que la nostra clientela és molt maca i hi ha una molt bona

relació des de fa anys, abans, fins i tot, de muntar el negoci. Tot això fa que hi hagi molt bon ambient entre l’equip i la clientela. Estem tots molt units. Això són valors importants en tot negoci. Creus que són difícils de trobar? La veritat és que sí. Sobretot, hi ha una gran mancança de professionalitat. Malauradament, a la província hi ha pocs centres de formació i els que hi ha no ofereixen una formació com cal. I això ho veus quan busques gent que treballi amb tu. A Padis busquem gent professional i quan estan amb nosaltres els seguim formant continuadament amb reunions

i cursos regulars. Aquí cada dia aprenem alguna cosa, tant el meu equip, com jo. Quines són les últimes tendències en perruqueria i estètica? Sobretot, una estètica alegre per combatre els temps difícils que estem vivint, amb metxes de colors, cabell arrissat, escalat... Tot molt personalitzat i adaptat a la persona i als seus gustos. El client s’ha de sentir a gust amb el tall que porta. Com esteu vivint aquests moments econòmicament difícils? Està clar que no estem igual que quan vam obrir el negoci, però, tot i així, no ens podem queixar,

perquè seguim tenint feina, i nosaltres lluitem perquè sigui així, fugint del conformisme i la resignació i, sobretot, de la fòbia generalitzada que hi ha, i que no afavoreix a ningú. Com veieu el teixit comercial de Reus actualment? Afortunadament, estem tots molt units i això és així gràcies, en part, a la Unió de Botiguers de Reus, que vetlla pels nostres interessos, informant-nos regularment de totes les novetats en el sector. Per mi, el comerç de Reus és un dels millors de la província i s’ha de cuidar, perquè som molts els que vivim d’això. Hem d'estimar la ciutat i el seu comerç.

Jordi Trius gerent Garatge Sport & Classic

"Som un taller de referència en Porsche" Què és el que us diferencia de la resta de tallers? Com la resta de tallers, ens dediquem al manteniment, reparació i recanvis d’automòbils, però estem especialitzats en les marques de cotxes BMW i Porsche, que aquí a la província no hi ha ni concessionari ni taller especialitzat. Això, a part de comptar amb una àmplia gamma d’accessoris de models esportius, sense oblidar la compra-venta de cotxes.

A

ficionat al món del motor des de petit, i després d’anys de treballar a l’empresa familiar, Jordi Trius decideix el 2010 muntar la seva empresa dedicada al manteniment i reparació de cotxes, Garatge Sport & Classic.

DOreus 4.indd 16

També compteu amb un equip de curses, GSC Motorsport, per donar cobertura a diferents campionats. Qui són els pilots? Doncs, jo mateix i el meu copilot, en Jordi Puchol, que participem

en diversos ral·lis regionals amb un BMW de l’any 1992, que estaven a punt de desballestar-lo i nosaltres el vam convertir en un cotxe de carreres a base d’invertir diners.

gamma amb problemes de carburació. I, pel que fa a la clientela específica, tenim els propietaris de Porsche, tant moderns com clàssics, que ens venen tant d’aquí com de fora.

n

"Comptem amb una àmplia gamma d’accessoris de models esportius, sense oblidar la compra-venta de cotxes" Quina és la clientela amb la que compteu? Pel que fa a la clientela general, tenim des del client que ens ve amb un utilitari a alinear la direcció, al client que ens ve amb una furgoneta a reparar un pneumàtic, o el client amb un vehicle d’alta

Mica en mica, som un taller de referència en Porsche, ja que tenim una àmplia gamma de recanvis, tant nacionals com d’importació. Això la nostra clientela ho sap i ho transmet a futurs clients i, de mica en mica, ens anem posicionant.

17/05/12 21:39


DO

17

2a quinzena - Maig 2012

DOCOMERÇ

EVA i IOlanda Gil propietàries Àrids i Construccions Gil

Posant la primera pedra tipus, textures i colors que tenim, podem oferir als nostres clients tota de mena de solucions en la decoració de jardins amb la millor qualitat i el millor preu. Amb quin ventall de productes compteu per oferir als vostres clients? I quin és el vostre producte estrella? Estaríem parlar de vora 100 tipus de pedres, a part d’altres articles relacionats amb la decoració de jardins, com gabions, travesses, malles antiherba, gespa artificial… I, sense dubte, el nostre producte estrella és la pedra blanca, a part del preparat de terra per a gespa o plantes, tant d’interior com d’exterior.

E

mpresa familiar fundada l’any 1925 dins el gremi de la construcció pels germans paletes Joan i Josep Calduch i dirigida, posteriorment, per Josep i Joan Gil, ja dins el sector dels àrids. Actualment, Iolanda i Eva Gil, filles d’en Joan Gil, i els seus marits n’estan al capdavant, sent els responsables de la introducció de la decoració de jardins com una altra línia productiva de negoci. Quina és la vostra filosofia d’empresa? La nostra filosofia es fonamenta en el treball constant, la seriositat i el manteniment del més alt nivell de qualitat, per tal d’oferir a la nostra clientela el servei i l’atenció que es mereix. El nostre lema sempre ha estat “bon producte, qualitat i bon servei”. Què va fer que una empresa dedicada originàriament als àrids i a la construcció decidís entrar

DOreus 4.indd 17

en el món dels jardins i la seva decoració? El fet que, des de fa uns anys, l’estalvi d’aigua és una part important en la nostra economia i els

Quin és el servei que doneu als vostres clients? I quin perfil tenen? El nostre servei és totalment personalitzat, des de la primera visita,

vei de transport propi per servir grans quantitats de material. Pel que fa al perfil de client, en tenim de tres tipus: el magatzemers o cases de material de construcció i gardens; el professional del sector, ja sigui paleta o jardiner; i, per últim, el particular.

jardins amb gespa natural passen a ser jardins decorats amb pedres, decidim obrir aquesta nova línia de negoci en la qual, gràcies a la gran varietat de pedres de tot

que serveix per assessorar i orientar al client en tot el que necessiti, fins al lliurament del producte, que es realitza tant a doll, en ‘big bags’ com en sacs petits, a més del ser-

Quina és la resposta que rebeu per part dels vostres clients? En general, molt bona i bona mostra d’això és que tornen a venir, ja que veuen que tenim una àmplia gamma de productes que cobreixen totes les necessitats en construcció i jardineria. A més, el tracte personalitzat en temes d’assessorament i orientació també ens ajuda a fidelitzar a la clientela.

La Unió de Botiguers s’alia amb el codi QR A part de ser una incipient competència degut als negocis online, Internet pot ser també un bon aliat pels comerços tradicionals. Conscients d’aquest fet, la Unió de Botiguers de Reus (UBR) ha presentat una iniciativa pionera a Catalunya per a aprofitar els avantatges del la tecnologia QR. Aquesta mena de codi de barres amb aspecte de mots encreuats, i que cada cop és més habitual veure en anuncis al diari, en productes o balcons de pisos en venda, és la porta a un món de possibilitats per a potenciar les botigues. Una simple foto feta amb el telèfon mòvil al QR -les sigles en anglès de “resposta ràpida”-, ens pot revelar un missatge, una imatge o enviarnos a una web. En aquest sentit, la Unió de Botiguers ofereix uns cartells que s’han de situar a l’entrada o a l’aparador dels comerços i que ens remeten a la pàgina web de la UBR. La Unió aprofita el seu potent posicionament en cercadors com Google per oferir als seus membres espais propis on poden incloure tot tipus d’informació, fotos o enllaços als seus propis llocs web. Per desvelar el significat d’aquests enigmàtics dibuixets només fa falta tenir a mà un smartphone o mòvil intel·ligent i una aplicació adecuada per llegir el codi. El 70% del mòbils ja incorpora actualment aquesta capacitat.

17/05/12 21:40


18

2a quinzena - Maig 2012

DO

DOEMPRÈN

David Alonso coach personal

"El coaching és una actitud" en real, realitzo una primera sessió gratuïta per saber si hi ha un encaix per les dues parts i podem arribar a treballar junts per assolir objectius.

JS

D

esperta’t! Coaching per al canvi' va néixer l’any 2009 amb l’objectiu d’orientar a les persones a fer canvis a la seva vida personal i professional per ser més feliços i estar més satisfets amb el seu entorn. David Alonso, després d’anys de recerca interior, ara ajuda als altres a trobar-se, a despertar-se. Com va ser que et vas introduir en el món del coaching? Curiosament, el primer cop que vaig sentir la paraula ‘coaching’ va ser a la ja desapareguda publicació ‘Espai 7’ d’aquí Reus. Al principi, em va donar una mica de mal rotllo, perquè no sabia ben bé el que era, però a mida que em vaig anar introduint, a través de la International Coach Federation, on em vaig formar, em va anar captivant i vaig saber que a això em volia dedicar, després de

partir de les respostes que et dóna el client, vas avançant per arribar a l’objectiu marcat. El coaching, a diferència d’altres disciplines, té un inici i, sobretot, un final molt

n "El meu client objectiu són totes aquelles persones que se senten perdudes i descol·locades a la vida i no saben per on tirar, però volen canviar"

molts anys d’estar perdut a nivell professional. Quin és el teu target? El meu client objectiu són totes aquelles persones que se senten

perdudes i descol·locades a la vida i no saben per on tirar, però volen canviar, ja sigui a nivell personal o professional. En una paraula, volen despertar. Per saber si un client potencial es converteix

I les consultes són més a nivell personal o professional? Darrerament, em ve molta gent que vol muntar el seu negoci i no sap per on començar. I està clar que, amb el temps que corren, cada cop es tendeix més cap a l’autocupació: “en què sóc bo i què puc fer”. El realment important és el talent i per això hem creat el programa ‘Emprenedors Vitals’, que va en aquesta línia. Quina metodologia utilitzes? Una de les tècniques del coaching és treballar amb les preguntes i, a

clar, que és quan la persona aconsegueix el seu objectiu. I la feina real és quan el client surt d’aquí i posa en pràctica tot el que ha après. Estem molt enfocats en l’acció personal, definint unes pautes prèvies. I a partir d’aquí, ve la tasca de seguiment per saber què fa el client i com ho fa. És molt important transmetre la idea de que la persona té algú darrera seu que el recolza i es preocupa per ell. El coaching és, al cap i a la fi, un acompanyament, però, sobretot, una actitud.

Jordi Rico copropietari-gerent VerdJardins

Jardineria de proximitat

JS

J

ordi Rico i Sergi Redó són dos amants de la jardinera que han convertit la seva afició en professió, muntant el seu propi negoci dins el sector, després de formar-se com a horticultors i jardiners, i treballar en diverses empreses de l’àmbit. Per ells, la millor frase que els defineix és “no som pagesos reciclats a jardiners”.

Què us diferencia de les altres empreses de jardineria? Sobretot, el tracte personal, que en empreses més grans no es troba, només compta l’efecte comptable.

DOreus 4.indd 18

Nosaltres cuidem molt el tracte humà i aquesta és la manera de que, tant nosaltres com el client, ens sentim a gust i es crei un bon ambient de col·laboració. Per sort, fins a la data, cap client ens ha dit que prescindia dels nostres serveis. I això és a base d’oferir un servei de proximitat, en què el client sap que quan ens necessita estem a dues passes i l’atendrem ràpidament, sigui el dia que sigui. El que volem és que el nostre client es despreocupi de tot i que deixi a les nostres mans el seu jardí, perquè ell en pugui gaudir sense treballar-hi ni preocupar-se'n.

Quin és el perfil del vostre client? I què us demanen exactament? Ara per ara, estaríem parlant d’un 90% de clients particulars. En general, són tasques de mante-

niment i reformes. Darrerament, ens demanen molt rebaixar el volum de gespa per reduir el consum d’aigua. Ara estem estudiant substituir la gespa per herba, que no necessita pràcticament aigua

ni sega. Creiem que és el futur dels jardins, més enllà de la gespa artificial, que a la llarga porta problemes de filtracions. Tot i així, tenim gespa artificial de la millor qualitat.

La vostra especialització? A mi, personalment, m’agrada molt el tema del manteniment, fent el seguiment del jardí per veure com evoluciona i, en canvi, el meu soci és bo en construcció i obres. Per tant, ens complementem molt bé. Quina és la vostra àrea d’influència? Principalment, la zona de Castellvell, Almoster, Altafulla, La Móra, El Catllar, Salou... En canvi, la zona que no toquem tant és la de Cambrils fins a Miami, però estem oberts a tot.

17/05/12 21:40


DO

19

2a quinzena - Maig 2012

"El club no ha de morir amb nosaltres, ha de tenir la possibilitat de poder créixer i poder ser"

DOENTREVISTA

Andreu Giménez president Club Natació Reus Ploms

Objectiu: reflotar els Ploms Això vol dir que la massa social hauria de ser suficient per mantenir el club... Efectivament. Les seccions s’han d’espavilar soles i mirar més pel club i el seu futur. El club s’ha de veure també com una àrea de negoci i aconseguir ingressos atípics amb activitats paral·leles com actes o esdeveniments. Està clar que els clubs no es poden basar només en ingressos privats per subsistir i s’ha de buscar la fórmula perquè l’àmbit públic pugui invertir en el club per assegurar l’activitat.

Jordi Sardiña

E

l Club Natació Reus Ploms és una entitat quasi centenària de la ciutat amb una gran tradició esportiva entre els reusencs. Actualment, està vivint uns moments difícils per la conjuntura econòmica actual, però tant el seu president, Andreu Giménez, com tota la Junta Directiva tenen clar que no el deixaran perdre.

Des de 2009, any en què va ser nomenat president del club, ha viscut un dels períodes més difícils de la seva història? El principal problema del club és que el seu funcionament no és correcte, perquè un club esportiu, per tal de realitzar la seva activitat federada, no pot cremar el seu patrimoni social. I priorit-

zar excessivament les seccions en detriment de l’associacionisme provoca endeutament a curt termini i requalificacions a llarg termini.

I actualment on està el club i a on vol anar? Està clar que molt avall i hem de fer per reflotar els Ploms. El club el que ha de fer és modernitzarse i això passa per recuperar la

n

"Un dels valors que ha de tenir més integrat un membre del club és l’associacionisme i si això falla tenim un problema" O sigui que, a part dels problemes externs, també en teniu d’interns... El problema de la nostra Junta és que hi ha diferents punts de vista i hàbits que entren en conflicte. Un dels valors que ha de tenir més integrat un membre del club és l’associacionisme i si això falla tenim un problema. Això juntament amb la llibertat i la independència han de conformar els pilars bàsics d’un club.

nostra essència, treballant la base per assegurar l’activitat federada. Això sense oblidar la part de negoci. D’aquí 6 anys, celebrarem el nostre centenari i hi volem arribar i, tan de bo, en aquest temps tinguem resoltes les obligacions que tenim i poder donar a les futures generacions el que vam rebre nosaltres en el seu moment. El club no ha de morir amb nosaltres, ha de tenir la possibilitat de poder créixer i poder ser.

Una mica d’història L’any 1915, un grup de joves, l’Albert Pallejá, Antoni Gispert, Domenec Mutlló, i Josep Màdico, es desplaçaven a la platja de Salou, per poder practicar la natació. El suís Charles Pistor, que es banyava tant a l’estiu com a l’hivern, a la platja de Salou, els donà les primeres classes de natació, a l’estil d’aquella época i de seguida es varen fer nedadors. En 1918, van decidir constituir-se com a Club, i així es crea ‘El Ploms’, nom o mot que donà el mestre suïs aquest grup ja que deia que s’enfonsaven a l’aigua com a ploms. El 15 de juliol de 1921, Antoni Gispert, va realitzar per primer cop la Travessia al Port de Salou, amb un temps de 27 minuts. El 9 de novembre de 1921, es va realitzar un reunió per aprovar el primer reglament del Club. L’any 1927, es demanà i fou aceptada, la inscripció en la Federació Catalana de Natació, amb el nom de Club Natació Reus ‘Ploms’. L’any 1930 es començaren els treballs de la construcció de la primera piscina de les comarques meridionals. L’any 1931, es fundà la secció de Bàsquet, en 1934 la secció de Tennis, el 1943 la de Hoquei damunt Patins, i així successivament en diferents anys es foren constituint les diferents modalitats esportives, 14 a l’actualitat. Durant els anys de la Guerra Civil, les activitats de competició del club, quedaren sense activitat, a pesar de tot, el club var continua existint. El 25 de setembre de 1957 es va inaugurar el primer pavelló polisportiu, on hi havia annex una piscina coberta de petites dimensions. L’any 1974 fou inaugurada la piscina de 25 metres coberta amb una piscina petita per l’ensenyança de la natació, així com a l’estiu del 1975 fou inaugurada la piscina de 50 metres descoberta. El dia 19 d’abril de 1986 es va posar en marxa la construcció l’actual pavelló cobert perquè poguessin allotjar-se les seccions de Bàsquet, Gimnàstica Ritmica, Hoquei damunt Patins i Patinatge.

Carme Oró presidenta Club Excursionista Reddis

"Nosaltres no competim, compartim" JS

F

undat l’any 1950 com a secció del Club de Futbol Reddis, el Club Excursionista Reddis és, des del 2009, una entitat independent dedicada al món muntanyenc. La Carme Oró n’és la seva presidenta des de la seva refundació i el seu marit, Lluís Simó, el vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Quina és la particularitat principal del Club Excursionista Reddis? La particularitat principal és que nosaltres no competim, sinó que

DOreus 4.indd 19

compartim. A diferència d’altres activitats esportives, nosaltres no quedem entre setmana per entrenar, sinó que quedem el cap de setmana per fer excursions. De totes maneres, dins el club comptem amb una sèrie d’activitats competitives, però predominen les no competitives. Quines són aquestes activitats competitives i no competitives? Pel que fa a activitats no competitives, destacar l’excursionisme, l’escalda esportiva, raquetes de neu, marxes tècniques, carnaval, entre d’altre activitats socials. I pel que fa a les competitives, la Marxa dels Dips, escalada en bloc,

raquetes de neu i Dufour. Quina és la relació amb les altres entitats excursionistes, tant de Reus com de fora? Fabulosa, ens portem molt bé. I bona mostra d’això és que el 2014 cinc entitats de Reus, el Centre de Lectura, Reus Ploms, Reus Deportiu, l’Associació Excursionista Catalunya, organitzem els diferents actes relacionats amb la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Què s’ha de fer per formar part del club? Venir al club i tenir moltes ganes de fer coses.

17/05/12 21:40


20

2a quinzena - Maig 2012

DO

DORESTAURACIÓ

Spaghetti Vongole

Enòloga

L’art del bon menjar i el bon beure

DODECUINA Mercè Castro

Capuccino Reus

CELLER RENDÉ MASDÉU

ingredients 100 gr spaghetti 8 cloïsses 4 tomàquet cherry 1 gra d'all 1 bitxo 1 unça de vi blanc Oli i julivert

Capuccino Reus és un nou concepte de restauració a la ciutat on es pot trobar la millor cuina tradicional italiana i els millors còctels i begudes nacionals i d’importació. Capuccino Reus, ubicat al carrer Santa Anna 15, fa mig any que va obrir les seves portes per tal d’oferir als seus clients la millor carta amb receptes típiques italianes, a base de pasta i risotto, de les que es fan degustacions els divendres i dissabtes a la nit, i una àmplia selecció de còctels i combinats. I els dijous a la nit, organitzen tast

DOreus 4.indd 20

de vins i còctels i maridatges diversos. Com a novetat, recentment la carta ha incorporat una selecció de racions i mitges racions on poder degustar plats com ous estrellats amb foie, xoriço i pernil, xoriço a la sidra o, l’especialitat de la casa, que és un crepe de albergínia amb salsa de tomàquet i salsa provolone i salsa de iogurt, i que va ser tot un èxit a la darrera edició del Ganxet Pintxo.

Preparació Escalfar la paella una mica, posar oli amb un gra d'all picat i una guindilla, sofregir, i després afegir les cloïsses, un raig de vi blanc i esperar que s'obrin. Després afegir el tomàquet cherry tallat a meitats, i al mateix temps en una olla amb abundant aigua salada i una fulla de llorer, bullir els spaghetti 10 minuts. Quan estiguin fets, escórrerlos i passar-los a la paella, saltejar-los amb les cloïsses i el sofregit, empolvorar de julivert i passar-los al plat.

Just al costat de la Cova del riu Francolí a l’Espluga de Francolí es troba un petit celler familiar: Rendé Masdéu. La família Rendé té gairebé sis segles de tradició vitícola a les seves espatlles. Vins negres amb cos, estructura i marcada personalitat és la característica intrínseca del celler mentre pel que fa al rosat és suau i afruitat. El seu vi negre Manuela Ventosa que és criança, seria sota el punt de vista un vi extraordinari. En formen part del seu cupatge el cabernet sauvignon (70%) i el syrah (30%) que provenen de raïms collits a mà de vinyes velles triant els gotims que es troben en el seu

estat òptim de maduració, aixafats dèbilment i fermentats en bóta de roure francès nova per tal d’extraure lentament tot el seu potencial. Posterior criança en la mateixa bóta on s’ha realitzat la fermentació seguida d’una clarificació amb clara d’ou, aconseguint d’aquesta manera un resultat final que és sinònim de la feina ben feta i sense presses. Només a primer cop d’ull trobem una intensitat i densitat que ens preparen per unes aromes potents, complexes de fruites madures com la móra i la pruna en perfecte harmonia amb aromes torrefactes i de pastisseria més pròpies de la fusta. En boca el vi ens omple els sentits, amb un atac llaminer i molt directe. Gras, voluminós i una bona acidesa integrada. El pas de boca ens mostra la seva estructura potent i ben equilibrada. Un vi, de sensacions per entretenir-s’hi, gaudir i regalarse els sentits.

Capuccino Reus està obert de dilluns o dissabte, migdia i nit.

17/05/12 21:40


DO

21

2a quinzena - Maig 2012

DOGASTRONOMIA

Mariona Quadrada mestra de cuina

La cuina com a vehicle de sentiments Quina és la teva metodologia docent? Aquí al centre, compto amb tres nivells de curs: el bàsic, on ensenyo cuina tradicional i les bases tècniques; el nivell mitjà, que és per alumnes que ja han fet el bàsic o que ja els agrada cuinar i se senten coixos en determinats aspectes de la cuina i volen ampliar coneixements; i, per últim, el nivell superior, que és per a alumnes que els agrada recrear-se a la cuina i innovar i sorprendre a amics i familiars amb els seus plats. A part, també imparteixo cursets monogràfics en els quals treballem un tipus de plat i les seves variants. Tots els cursos són molt participatius i amb grups reduït, ja que és bàsic que tots els alumnes tinguin l’oportunitat d’interaccionar.

Jordi Sardiña

U

na estudiosa del món de la cuina, des de ben petita, la Mariona Quadrada enguany farà 30 anys que es dedica a ensenyar als seus alumnes l’art de cuinar i, sobretot, què significa la cuina per a les persones i la seva vida, a través del plaer de menjar i les emocions que transmet. D’on et ve aquesta afició i passió per la cuina? Jo amb set anys ja vaig fer el meu primer pastís. La meva tieta va ser la meva mestra. Quan cuinava sempre estava al seu costat i

DOreus 4.indd 21

vaig aprendre molt. La pasta de croqueta la tinc fotografiada mentalment des dels 5 anys (riu). Vinc d’una família que sempre ha estat molt vinculada a la terra, ja que vivíem en un mas, i a cuinar els seus productes. A part de la família, quines diries que són les teva altres influències? Tinc molta influència de la cuina aristocràtico-burgesa francesa, que en el seu temps es va integrar a la cuina catalana. Destacar també la influència que ha tingut en mi tota la cuina de l’arc mediterrani i, darrerament, la cuina del sud-est asiàtic.

Quin és el tipus de cuina que ensenyes als teus alumnes? Una cuina amb gust nostre però posada al dia, simplificant l’elaboració. Jo intento que la gent vegi la cuina com una cosa fàcil, que gaudeixi cuinant i que s’alimenti bé.

Quina ha estat la resposta per part dels teus alumnes fins a la data? Que jo sàpiga, tothom ha quedat molt content amb els meus cursos. Senyal d’això és que fa 30 anys que m’hi dedico. I no només a donar classes, sinó també a escriure llibres, col·laborar a mitjans, organitzar i participar en esdeveniments gastronòmics...

Tothom pot aprendre a cuinar? L’ésser humà es caracteritza per ser un animal que aprèn. La diferència en el món de la cuina és que, anys enrere, no calia ensenyar a cuinar, ja que es transmetia de forma natural de generació en generació. Era una qüestió d’autonomia personal, ara no. Ens hem acostumat a no cuinar.

I pel que fa a Reus, com veus el panorama actual dins el sector? El món de la restauració i la gastronomia a Reus està vivint un ‘boom’, però no és gràcies a la qualitat. Els últims anys s’ha premiat el benefici en detriment d’una bona qualitat, moral i conducta. I això ha provocat que s’hagi saturat i deseducat el paladar.

Qui sóc La meva passió han estat i són les persones. Si algú em pregunta quines són les meves distraccions, dic: parlar amb la gent. Més enllà d’aquesta activitat que, des de petita ha sortit de mi de manera natural, m’interessen gairebé totes les disciplines que afecten, doncs, la persona. M’ho passo bé cuinant, llegint, escrivint, anant al cinema, escoltant música, prenent el sol, banyant-me al mar, viatjant, gaudint de les meves filles, família de sang i dels meus imprescindibles amics i, per descomptat, aprenent, estudiant, parlant, escoltant i disticutint amb la gent. He viscut i visc de la cuina i m’alimento de lletres, paraules i emocions.

DOLECTURA DESPRÉS D'UN BON ÀPAT

17/05/12 21:40


22

2a quinzena - Maig 2012

DO

DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA

compres vàries 4 reformes llar 5 tarot 6 amistat 7 altres 9

1

COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS

borsa TREBALL

2

oferta DEMANDA

MOTOR

3

XALET DE 211M2 “AIGUESVERDS” Parcela de 700m2. PREU: 390.000€. Telf. 647491250 / 977342385.

COMPRA VENDA LLOGUER

DOreus

INSERTEM LES TEVES OFERTES DE FEINA

GRATUÏTES

“BELL PARK” - Pis de 145m2, 5 hab., 2 banys, Cuina ind., Menjador de 35m2. PREU: 240.000 €. Telf. 977342385

ImMoBILIàRIA

1

venda Pisos obra nova c/ Sant Vicenç de disseny, al costat de Plaça Llibertat 1,2 i 3 habitacions desde 130.000 €. Finques Reus. Tl.629788216 // 9773214210 Pis c/ Menta de Reus de 80 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, saló-menjador, seminou, amb zona comunitaria i piscina, tot exterior amb molta llum: 111.300 €. Finques Reus. Tl.629788216 REF. OTA 748 C. DR VILASECA. Pis en venda de 4 dormitoris. Menjador i cuina grans. Parquet. Ben decorat. Assolejat. Zona comunitaria ajardinada. Céntric. A 50 m de la plaça de les Oques. PREU: 212.000 €. 977 311 999 REF. OTA 743 PASSEIG SUNYER. Pis en venda de 3 dormitoris, 2 banys, aprox. 135 m2. Cuina nova i gran. Parquet. Aire acondicionat. Totalment reformat. Exterior amb bones vistes. Parquing. PREU: 275.000 €. 977 311 999

C. CAMPOAMOR – Pis de 150m2 impecable, 4 hab., 2 banys, parquet, cuina ind., menjador 35m2, parquing i traster. PREU: 300.000 €. Telf. 647491250. ÀTIC DE 150M2 A Z. NILOGA, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, cuina ind. gal., menjador de 30m2,. Exterior. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385. C. BERTRAN DE CASTELLET, Pis de 150m2, impecable, 4 hab., 2 banys, cuina individual, menjador de 24m2, Parquet. PREU: 185.000 €. Telf. 977342385. ÀTIC DE 110M2 + 80M2 DE TERRASSA, 4 hab., 2 banys, parquing. Z. SANT BERNAT CALVO. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385. C. MIGDIA, PIS SEMINOU DE 109M2 AMB PARKING, 4 hab., 2 banys, Piscina i Pista de paddle. PREU: 205.000 €. 647491250 / 977342385. ÀTIC DE 80M2 + TERRASSA DE 25M2 A PEU, 3 hab., 1 bany. Parquing. PREU: 140.000 €. 647491250 / 977342385. PIS DE 80M2 RIERA MIRÓ, 3 hab., 1 bany. Terrassa. PREU: 60.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.

REF. OTA 747 ZONA AV SANT BERNAT CALBO. Dúplex (150 m2) + solarium (aprox. 50 m2) EN VENDA O LLOGUER de 3 dormitoris, 3 banys. Parquet. Zona comunitaria amb piscina. 2 places de parquing incloses. PREU VENDA:248.000 € PREU LLOGUER: 750 €. 977 311 999

Piso Cambrils puerto, 3 hab., 90mtrs, piscina, parking. 220.000 €. Tlf.670760269.

REF. OTA 724 PL. DE LA SANG. Pis en lloguer de 3 dormitoris sense moblar. Tranquil, céntric. Tot exterior. PREU: 450 977 311 999

Casa adosada Cambrils, 154 mtrs, 3 hab, garaje, jardin, solarium, 2 baños, buena situación. 165.000 €. Tlf.670760269.

DOreus ENVIA'NS ELS TEUS ANUNCIS CLASSIFICATS info@doreus.com

DOreus 4.indd 22

info@DOreus.com

Apartamento Cambrils puerto, 2 habts dobles, piscina,parking subterraneo, terraza con jardin, zona verde de 1000 mtrs a 200 mtrs playa. 159.000 €. Tlfn.670760269. A 80 mtrs playa cambrils-vilafortuny, 2 hab, parking, totalmente reformado. 129.000 €.Tlfn.670760269. Estudio cambrils-vilafortuny, gran terraza,trastero, parket, totalmente equipado. 75.000 €. Tlfn.670760269. Cambrils la dorada apartamento, 2 habts, piscina y zona deportiva. 113.000 €. Tlfn.670760269. Apartamentos Cambrils playa primera linea con vistas a partir de 130.000 €. Tlfn.670760269. DUPLEX EN VENTA DE 140m2 Cuina de luxe, Banys de disseny, 3 hab. Vistes a mar i montanya. Parquet. AA per conducte, calefacció. 2 parquings opcionals. 295 000 € Negociables. Telf. 610524124 chalet adosat a Aigüesverds seminou de 200 m2, 4 habitacions dobles amb armaris empotrats, saló-menjador en dos ambients, 3 bañys 1 amb sauna, cabina i banyera d'hidromassatge, garatge per 2 cotxes, traster i rentador jardí amb zona comunitaria i piscina, amb magnifiques vistes al camp de golf, cara mar. 385.000 €. Finques Reus. Tl.629788216 // 9773214210 Pis al c/ Francesc Bartrina, seminou de 70 m2 utils + 35 de terrassa amb 3 habitacions saló-menjador, cuina equipada, 2 banys, tot exterior, pk. 129.000 €. Finques Reus. Tl. 9773214210

ImMoBILIàRIA LLOGUER Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Ideal caps de setmana i vacances. Telf. 609373211 www.caseta.cat

borsa TREBALL

2

oferta S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874 Encarregada de fruiteria amb vuit anys d'experiència. Tel.:646.300.874

CITROEN C4 VTS HDI Motor 2.0 cc de 136 cv, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament. Telf.. 977 316 099. BMW X5 Motor de 3.0 de 184 cv, A/T sequencial, E/E, D/A, C/C, Navegador, Xenon. Telf.. 977 316 099 o info@rocautosport.com. JEEP GRAND CHEROKEE CRD LIMITED Motor 2.7cc de 163 cv, A/T, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Ordinador, Seients calefactables. Telf.. 977 316 099.

TAROT

JOSEP MARQUÈS 24 hores

806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS

MOTOR

SEAT EXEO Motor 2.0 cc de 140 cv, E/E, D/A, Climatitzador, C/C, Llums Bi-xenó, Barres sostre.Telf.. 977 316 099.

3

VENDA RENAULT MODUS.- 1.5DCI Emotion 85 eco2. Año 2007, 8.000 km. Diesel, 86 cv. Garantia 12 Meses. 6490 €. T. 977 30 10 16 www.garatgesportclassic.com OPEL VECTRA.- 1.9 CDTI Año 2006. 116.000 km / Diesel / 120cv. Garantia 12 Meses. 7.900 €. T. 977 30 10 16 MINI ONE CABRIO Año 2008. 52.000 km / Gasolina / 90cv. Garantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16 VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV Año: 2006. 136.000 km / Diesel/ 140cv. Garantia 12 Meses. 10.500 €. T. 977 30 10 16 BMW 330 I Año 2005. 115.000 km / Gasolina/ 258cv. Garantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16

MERCEDES ML-280 Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc., E/E, D/A, C/C, Climatizador, DVD, Navegador. Telf.. 977 316 099. MERCEDES SLK 280 Motor 3.0 cc. De 231 cv, A/T sequencial de 7 veloc., E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Navegador. Telf.. 977 316 099

reformes llar

5

FreCalGas S.L. instal·lacions i reparacions de gas, calefacció i fred.Rapidesa i qualitat. Telèf. 625133722. frecalgas@gmail.com. FreDoLlum - instal·lacions i reparacions de electricitat i fontaneria.Ràpid i econòmic. Telèf. 685169259. jcobre@ hotmail.com. MANTENIMENTS, REPARACIONS I ARRANGEMENTS DOMÈSTICS. Portes blindades, panys de seguretat, electricitat, intal·lacions a la llar, mobles, etc... TEL. 607 84 16 83.

altres

9

MERCEDES R 320 CDI Motor 3.0 cc de 225 cv, A/T, Climatitzador, E/E, C/C, D/A, Sostre pano., 6 plz, Navegador, Xenó. Telf. 977 316 099 o info@rocautosport.com.

Institut de bellesa CEL. Tractaments facials i corporals. No tanquem al migdia.Telèf. 977340854. institutcel@gmail.com.

VOLKSWAGEN TOUAREG V6 TDI Motor 3.0 cc de 224 cv, A/T, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Sostre solar a/t, Navi, Sensors. Telf.. 977 316 099.

Treballs de jardinería. Experiencia en podes, plagues etc.Manteniment i instal.lacions de regs. Telèf. 626856252. jmsenan79@hotmail.com.

TRASPÀS

MITSUBISHI MONTERO DI-D INVITE Motor 3.2 cc de 160 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Tracc. Super select. Telf.. 977 316 099 o info@rocautosport.com.

Tallers Mont-Camp. Mecànica de l’automòbil i tot tipus de vehicles.Pressupostos sense compromís. Telèf. 977826519. tallersmontcamp@gmail.com.

Es traspassa Papereria Reus (al costat del Col·legi Sant Josep) per no poder atendre, amb estoc i mobiliari inclòs. Raó: 626 63 94 34

SUBARU IMPREZA Motor 2.0 cc de 150 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Ordinador., Tracc. 4x4 Per més información. Telf.. 977 316 099.

Perruqueria JOSEPA. Unisex. Llarga experiencia. Tel. 977344395. josepa@hotmail.com

Estudi lloguer 1 habitació zona Prat de la Riba seminou amb cuina independent i terrassa de 20 m2, moblat: 350 €. Finques Reus. 9773214210

ImMoBILIàRIA

17/05/12 21:40


DO

23

2a quinzena - Maig 2012

DOAGENDA CINEFÀGIA

Crític Cinematogràfic

POESIA

Mr. Cinèfag

TENDÈNCIES

BBC Fashion És època de celebracions, comunions, casaments, batejos. I ets una de les convidades en una d’elles.

Calidoscopi De raigs de llum. Canícula implacable, sols cel i mar.

Aigua fresca per remullar la gola seca d’aquest joglar. El calor apaivaguem amb banys de mar I l’aigua ens deix la gola eixuta i els llavis salats

JOSEP M. BARENYS BARENYS 1er Premi Sant Jordi de Poesia en Català

4 8

9 6

6

5

6 7

1

3

1

9

5

8

2 7

1

1

6 9

8

Fins al 2 de juny ‘Turisme de postal’ Centre de la Imatge Mas Iglesias

Dansa

Teatre

Dimecres, 23 de maig, 21 h IT Dansa Jove Companyia Teatre Fortuny

Dissabte, 19 de maig, 21 h ‘L’última pirueta’ de José Luís Alonso de Santos Bravium Teatre

Esdeveniment

Diumenge, 20 de maig, 19 h ‘La Rondalla del Rei Lear’, dirigit per Francesc Cerro Sala Santa Llúcia

Dissabte, 26 de maig, 13 h Inauguració del nou local dels Xiquets de Reus Rosic, 4

Dissabte, 26 de maig, 21 h Diumenge, 27 de maig, 18 h ‘Beats’, de la companyia TEBAC Teatre Bartrina

Dissabte, 26 de maig, 12 h Lliurament Premi ‘Més Amics de Reus’ – Amics de Reus Institut Pere Mata

Burton i Depp estan en la seva salsa però no s’encomana. Algun dels acudits de Dràcula envoltat de hippies funciona, però aquí s’acaben les bones notícies. Personatges que van, que vénen, que parlen i deixen anar acudit dolents, sense aprofundir més en la trama.

SUDOKU 1

2

7

4

8

6

9

7

2

9 9

8

5

3

5 9

1 3

4

7

4 9

2

6

8 5

3 4

9

2

7

8

3

4

1

9

4

6

2

5

8

1

9

3

6 5

7

2

4

3 1

3 4

2 9

2 4

7 9

4 5 8

8 6 2 9

6

8

1

2

5

3

4

5

7

5 2 6 3

9

7 4

3

3 2 1 6

7

4 9 8

7 5

1

5 8 9

7 3 4 1

2

9

6

8

4

1

8

6 2 7 3

5

7 9 3 8 4

5 2 6

1

1 8 3 9 4

5 6 2

7

8 1 6 5 4 2 2 1

3 5

7 9

7

9

6 3 4 8

6 9 7 5 2 4 8 1

3 5

4 9

2

7

6 8 1 3

SOLUCIONS

3

DOreus 4.indd 23

Exposició

Dilluns, 21 de maig, 19.30h Cicle ‘Veus Literàries al Centre’ Jaume Cabré, ‘Jo confesso’

En resum, un film sense substància però amb molt de sabor.

Casal de la Gent Gran de Cambrils 2012

7

Mun Godoy

Conferència

La producció és en tots moments elegant però li manca un fil conductor. Ofereix coses meravelloses, però no són l’important. Per a una pel· lícula de llarga durada, es necessita alguna cosa més que actitud.

Pell recremada de tan lluitar. Mans endurides de tan remar.

5

Pel que fa a complementarlos, els vestits tipus còctel tenen com a aliat perfecte un tocat o una petita pamela i clutch o bolso de mà i en quant als vestits llargs, podem decantar-nos per un recollit adornat amb accesoris brillants, daurats, platejats o una diadema amb llaç.

Actualització burtonizada, barroca i espurnejant de l’excèntric ‘culebró’ gòticvampíric. No figura entre els millors treballs realitzats pel tàndem Burton-Depp, però és molt disfrutable, visualment sumptuosa i sorprenentment efervescent.

Llavis salats d’aigua de mar Sol que regalima en flocs daurats.

Pel que fa a un casament de matí, una comunió o un bateig, el millor en aquest cas serà elegir un vestit de tipus còctel, just per damunt o sota del genoll, mai mini, i si la celebració és de tarda, un model llarg serà l’opció més correcta, amb plisats, models vaporosos, d’inspiració grega o amb estampats florals.

Si dubtes a l’hora d’elegir color, els tons de la temporada són, indiscutiblement, els pastel, deixant també un petit espai pels flúor, el blau elèctric, el taronja i els nude o tons maquillatge, sempre tenint en compte que el color blanc absolut està destinat exclusivament a la núvia, per a que no perdi protagonisme en cas de que sigui un casament.

‘Sombras Tenebrosas’

CANÍCULA

De les primeres coses que se’ns passa pel cap és el problema amb que ens trobarem per vestir-nos adequadament per l’acte.

Si l’emplaçament de la ceremònia és el camp o la platja, podem optar per un estampat de caire més romàntic i si és en un recinte tancat, com l’església o els jutjats, els colors llisos, encara que siguin combinats entre ells, seran els més adequats.

AGENDA

8

1

2

6

4

9

1

4 5

7 2

6 9

4 5

7

8

8

9 7

8

1 6

2

2

3

2

6

5 7

8

1

7

4

1 4

7

1

17/05/12 21:40


DO

24

2a quinzena - Maig 2012

DOCONTRA

"Si som capaços de canviar la nostra mentalitat tindrem l’oportunitat d’oferir a les noves generacions un planeta una mica millor que el que tenim nosaltres"

Arcadi Oliveres president Justícia i Pau

"El titular mai diu res" Malgrat aquest privilegi, hi ha gent aquí que ho passa malament. I això ho ha de saber la gent que estudia. I una altra cosa que s’ha de saber és que aquesta situació de pobresa no és necessària. I si ho és, és perquè els que tenen el poder polític i econòmic no permeten que les coses millorin. I això comença per conduir i vigilar el frau fiscal.

moral de posar fronteres enlloc. Però, malauradament, aquesta idea darrerament no és la que està més generalitzada. El 80% de la població espanyola veu amb mals ulls l’arribada d’immigrants. I jo vull creure que no ho han perquè tenen mala llet sinó perquè no tenen la informació adequada. Si la gent tingués la informació adequada sobre les migracions, rebríem els immigrants com s’han de rebre: amb els braços oberts.

Però no hi ha cap voluntat de ferho. Així van les coses, evasors amb evasors i caps d’estat amb

Per últim, però no per això menys important, és que no podem seguir consumint com hem

que dins l’educació quedi clara aquesta idea.

n "Tenim un tresor que es diu immigració. El planeta Terra és de tothom i ningú té autoritat moral de posar fronteres enlloc" evasors. I per això ens retallaran tot el que vulguin. La gent pateix però les retallades no són necessàries. Molta gent no hauria d’estar patint, ja que recursos n’hi ha.

JS

Jordi Sardiña

C

onegut com un dels líders del ‘Moviment dels Indignats’, Arcadi Oliveres, va oferir el passat dia 10 de maig al Teatre Bravium la conferència titulada ‘Els reptes socials de l’educació’, dins els cicle de conferències en motiu del 40è aniversari de l’escola infantil Verdaguer. Aquest és un extracte del que va dir un personatge amb les idees clares i un discurs encara més clar.

DOreus 4.indd 24

El primer repte de l’educació és una bona informació del món que ens envolta. Em sap greu dir-ho, però tot i estar en una societat que anomenem de la informació i la comunicació, no sabem de la missa la meitat. Se’ns enganya, se’ns confon, se’ns diuen mitges veritats i no sabem res de res. Hem d’anar molt amb compte perquè la informació que ens donen és sempre perniciosa, perquè els qui hi ha darrera dels mitjans tenen ganes d’enganyar-nos. No

són persones neutrals, totes actuen amb un interès determinat. I no només tenen ganes d’enganyarnos, sinó d’atontar-nos, en general. El titular mai diu res. Som uns privilegiats en relació al Tercer Món, i aquest privilegi ens distancia cada dia més els més rics dels més pobres del planeta. I això ho hem de fer entendre als nanos i en les escoles. Som uns privilegiats en el context mundial, encara que ho passem una mica malament. És bàsic

En aquests moments de crisi, Espanya gasta en despesa militar 52 milions d’euros cada dia, i això és totalment imperdonable i inacceptable. Espanya infecta d’armes a tot el món. Som el 6è país més important en la venda d’armes i hem venut una quantitat enorme d’armes a països en guerra, trencant totes les prohibicions de la Unió Europea. Som un desastre i generem guerra a tot arreu. No obstant, la primera cosa que se’ls ha d’ensenyar als nanos és que tenim un tresor que es diu immigració. El planeta Terra és de tothom i ningú té autoritat

consumit fins ara. Als nostre nanos els hem d’educar sota una paraula: decreixement. Ja no podem créixer més materialment. I això passa pel reciclatge i el consum responsable. Hem de començar a reflexionar sobre tot això, perquè si ho fem i entenem exactament què passa en aquest planeta, i, sobretot, el reformulem, aquella paraula tràgica que diem des de fa mesos que és ‘crisi’ deixarà de ser una paraula lletja per convertir-se en el significat real que té en grec la paraula ‘crisi’: oportunitat. Si som capaços de canviar la nostra mentalitat, sobretot de cara a tots els nois que hem d’educar, tindrem l’oportunitat d’oferir-los un planeta una mica millor que el que tenim nosaltres.

17/05/12 21:40

DOreus 4  

Diari quinzenal gratuït de Reus.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you