Issuu on Google+

"escric sobre el que veig i el que m'envolta"

CARROS I CAVALLS PELS CARRERS La ciutat viurà un edició multitudinària amb la XV Trobada de la Federació Catalana. PÀG. 12

ENTREVISTA

REPORTATGE

TRES TOMBS

xavier amorós PÀG. 19

Núm. 3 1a quinzena Maig 2012

www.doreus.com

passant comptes...

L’Ajuntament presenta els Pressupostos Municipals marcats per l'estalvi, l'austeritat, el rigor i el realisme.

DOreus 3.indd 1

150 famílies es queden sense plaça escolar en primera opció Les famílies sense primera opció, tenen la possibilitat d'optar en segona o tercera.

PÀG. 4

ENTITATS

ACTUALITAT

PÀG. 5

el ball de diables, foc a la metxa PÀG. 15

Salvador Espriu, 3, 3-1 · 43201 Reus 605 879 129 · 659 997 093

03/05/12 20:12


DOreus 3.indd 2

03/05/12 20:12


DO

3

1a quinzena - Maig 2012

"la retallada afectarà i molt a totes les entitats reusenques,

DOEDITORIAL

ja que moltes d’elles ja estan en una situació molt delicada, per no dir precària"

Cartes al director

Entitats retallades Aquest mes de maig, s’aproven els pressupostos municipals de 2012 i entre les retallades previstes hi ha una rebaixa de 780.000 euros en les ajudes a entitats. Així, si en l’exercici passat es van destinar 1.887.000 euros, enguany la xifra cau a 1.100.000 euros. Tot i que també es rebaixaran els sous de polítics i personal eventual en 87.000 euros, aquesta dada és dramàtica per a les entitats de la ciutat. Ja diuen que ‘mal de muchos, consuelo de tontos’. Sigui com sigui, aquesta retallada afectarà i molt a totes les entitats reusenques, ja que moltes d’elles ja estan en una situació molt delicada, per no dir precària. Està clar que les retallades són necessàries en els temps de crisi que corren, però haurien de ser molt més racionals i, sobretot, raonables. I més tenint en compte que se segueixen fent inversions totalment innecessàries a la ciutat, i no cal dir en què perquè és ben sabut. Està molt bé que els polítics es retallin els sous, però no ho haguessin hagut de fer molt abans per evitar situacions com aquesta. Les entitats de Reus és podrien considerar com Patrimoni de la Ciutat i s’han d’ajudar i potenciar, ja que són el cor de la nostra estimada ‘Rosa’. Què passarà quan moltes de les entitats reusenques per falta d’ajuda hagin de dissoldre’s? Serà el principi de la fi? Srs. Polítics, plantegem-nos seriosament el que estem fent perquè per aquí no anem bé! No facin quelcom del que es puguin penedir en el futur, com han fet moltes altres vegades anteriorment, ja siguin del color polític que siguin. Pensem-hi i, sobretot, recapacitem i recapitulem.

DO de pit

La llengua armada Odisea...

El revers del mirall

Manipuladors de masses com si fóssim titelles sense cap cervell, en un món envoltat per l’odi i la destrucció, on l’única cosa que interessi és el capitalisme i destruir a las persones inferiors al capital, no importa milers de morts per dia o si són dones o nens, el cas és tenir les butxaques plenes amb els laments dels nostres esforços. Som els fills rebutjats del món, sense objectius que per el moment no hem sofert una gran guerra, però la guerra que hem de guanyar es la del dia a dia per tractar de sobreviure i dormir a la nit i poder despertar una altra vegada l’en demà, intentar superar la repressió, malalties, l’odi i una gran depressió, encara que la única depressió és aquesta vida. No sé si nosaltres ens apropem a entendre-ho algun dia o podem seure a pensar-hi, el que si és cert que hem nascut en un món equivocat. Però ara que i estem, haurem de treure les nostres armes amagades i tractar de no ser trepitjats per el poder i mantenir sempre la nostra llengua Armada, ningú ens pot romandre en silenci, o canviar les nostres ideologies. És molt fàcil de predicar quan la vostra vida esta resolta, aparenteu ser grans, però no ens creiem res, sabem que vosaltres sou hipòcrites, nosaltres som honests i no som perfectes però som humils, no volem cap Consell de qui ens vol mal, que ens intentà destruir. No tolerem ni oblidem que ens vulguin trepitjar com a escarabats.

L’Alcalde, Carles Pellicer, s’ha plantat ferm i dret davant de la intenció de l’Ajuntament de Tarragona i de la Plataforma Moute de proposar la construcció de la nova estació intermodal a la ciutat veïna i no al sud de l’Aeroport de Reus, com està previst, però compte amb que “l’intent de revifar aquesta polèmica no contribuirà a reobrir unes baralles que només aconseguiran paralitzar un projecte estratègic per al Camp de Tarragona”. Si s’ha d’obrir la ferida, o si l’obren, s’ha d’afrontar de cara i amb tot el convenciment abans de que cicatritzi malament i ens quedem amb els “fets consumats”, com ja tenim més d’un exemples però que val la pena anar tractant monogràficament.

Ez Etsi

Estos días he estado charlando con una buena amiga, la cual tiene a su cargo, como tantos españoles, a su hija minúsvalida por causa de un desafortunado accidente. Esta señora necesita ingresarla en un centro de rehabilitación para personas con discapacidad física y daño cerebral (CRM)... Es inadmisible toda la odisea que está pasando. He sido testigo como esta mujer ha cumplido con todos los requisitos solicitados por todos los departamentos de Asistencia Social del Ayuntamiento y centros cívicos como Mestral, Gaudí, Mas Abelló, durante ocho meses (lleva 7 años de lucha), la han tenido de un lado a otro mareando la perdiz. Esta señora tiene 72 años, y vive sola con su hija, lo peor de todo es que la lentitud en la gestión se debe sólo a la negligencia de la asistenta social que no entrega un documento necesario para el ingreso de esta chica, no contesta llamadas, ni sms, retrasando así la posible recuperación de su hija, quien ve como cada día disminuye su empeño en recuperarse. La larga espera la lleva a una profunda depresión, lo peor que le puede pasar a una persona en su situación. Y como ella son muchos los minusvalidos que necesitan del apoyo de todos, para que tengan una mejor calidad de vida. Señora asistenta, ella también es un ser humano. Alguien dijo que la ¨Soledad¨se combate con la comunicación. Intentemos no estar solos.

Soraya Hernández

Déu n'hi DO M'ha sortit una dura competència amb l'Alegret!

Els acudits tenen tots 'animus iocandi' Tots els lectors que vulguin expressar la seva opinió sobre qualsevol tema ho poden fer enviant un correu electrònic a:

info@doreus.com

Edita: Bold Media, SL Directora: Pepa Rabassa Cap de Redacció: Jordi Sardiña Disseny i maquetació: Bold Media, SL Redacció: 605 802 464 Info / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 info@doreus.com Tirada: 18.000 exemplars Dipòsit Legal: T-0054-12 Distribució: COSTA direct

www.twitter.com/ DiariOpinioReus

DOreus 3.indd 3

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareixen als anuncis són vàlids exceptuant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per escrit de l'editor.

www.doreus.com www.facebook.com/ diaridoreus

Alícia (Alegret) a la Moto de les Meravelles. Cedida

DOerrates Al número 2 de DOreus, a la pàgina 9, secció DOcolumnes, concretament a la columna dedicada a Simonet espai_salut, es va publicar una informació errònia relacionada amb l'aparcament soterrani a l'edifici on es troba el centre, dient que compta amb preus especials per als usuaris, quan les tarifes de l'aparcament són les mateixes per a tots els usuaris siguin o no pacients del centre.

Hi ha moments o situacions en que a la bona ètica li cal un petit cop de puny a la taula, més que res perquè tothom val el que val i, en assumptes de ciutat, el seu patrimoni s’ha de defensar per damunt de tot... I patrimoni ho és des del seu nom fins a tot el que hi ha o hi pot haver al seu terme municipal. Aquests temes s’han d’abordar amb la mateixa decisió que requereix gestionar les “patates calentes” que apareixen, generalment, quan al govern hi pren poder un partit diferent del que hi havia, encara que a vegades, però des de l’altre costat de la taula, pugui ser-ne còmplice dels, ara, disbarats condemnables, com poden ser en el nostre cas, i sobre tot, la de “Metrovacesa” perquè l’altra en embargadura, el complex Tecnoparc, amb el Nou Hospital inclòs, la pròpia vida que genera -i els sacrificis del seu personal i de les persones afectadesva traient ferro a la crua realitat amb la que conviure. Mirar de cara el mirall només serveix per veure el que la vista avarca. Davant de grans escarafalls, abans de sentir-nos enganyats o traïts, convindria mirar el seu revers per entendre el perquè de certes actuacions, i les diferents circumstàncies, heretades, passades o actuals, pròpies o alienes, que les fan ser d’una o d’una altra manera.

Xavier Guarque

03/05/12 20:12


4

1a quinzena - Maig 2012

"que l'oposició ens deixi treballar pel bé de la ciutat seguint els

DOACTUALITAT breus Nous cursos a Mas Carandell

nostres criteris", M. Dolors Sardà, regidora d'ensenyament

150 famílies sense plaça escolar a la primera opció sel·leccionada van ser 81, és a dir, més que enguany, tot i que en aquell moment s’oferien les places de l’escola Isabel Besora, que enguany ja no s’oferten en aquest àmbit.

Mas Carandell obre la inscripció a l’oferta de primavera amb més de 125 propostes que s’iniciaran entre abril i juny. Els cursos, de metodologia presencial, semipresencial i per Internet, s’ofereixen en 16 àmbits professionals, entre els que destaquen els de Direcció i gestió empresarial, Gestió d’equips i recursos humans, Alimentació, Comerç i logística, Social i sanitari, Noves tecnologies i Educació. Una novetat és que com a centre homologat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Mas Carandell ofereix cursos en el marc del programa Qualifica’t, els quals es corresponen amb unitats formatives de determinats cicles de la formació professional.

ment i política Lingüística, M. Dolors Sardà, exposa que "les xifres són molt similars, per no dir iguals, a les de l’any passat. Em pregunto si aleshores la preinscripció també va ser desequilibrada". La regido-

n Les famílies sense primera opció tenen la possibilitat d’optar en segona, tercera o altres opcions a més escoles i més properes que l’any passat. Amb tot, hi ha una segona qüestió rellevant respecte l’any passat. En la preisncripció realitzada aquest 2012, les famílies de l’àrea de Misericòrdia poden optar en segona i tercera opció a 6 escoles properes, mentre que l’any passat aquesta opció passava per només 2 escoles i més llunyanes que enguany. Així doncs, la nova zonificació permet a les famílies augmentar el nombre d’opcions per escollir escola.

Primera reunió de l'Any Internacional Fortuny El dijous 26 d’abril es va celebrar la primera reunió del comitè organitzador de l’Any Internacional Fortuny Reus 2012-2013. Aquest comitè està integrat per una trentena de representants d’entitats i institucions de la ciutat de Reus. Entre les seves missions hi ha la de col·laborar en la confecció del programa d’actes de l’Any Internacional Fortuny, a partir de proposta de programa que es va presentar ahir a la reunió que es va fer al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca. En els pròxims dies es presentarà la proposta d’activitats que es faran entre els mesos de juny de 2012 i juny de 2013 per commemorar els 175 anys del naixement del pintor.

DO

Entrada principal del Col·legi La Presentació.JS

Redacció

L

a fase de preinscripció escolar acaba amb 150 famílies que no accediran a l’escola que havien triat en primera opció. Aquesta xifra és exactament la mateixa que es va donar en la preinscripció del curs passat. La diferència és que enguany les famílies que es troben en aquesta situació tenen la possibilitat d’optar en segona, tercera o altres opcions a més escoles i més properes que l’any passat.

En concret, a la zona de Misericòrdia, enguany s’han quedat sense accedir a l’escola que havien posat en primera opció 72 famílies, de les quals 28 no els hi corresponia aquesta zona, amb la qual cosa són 44 les famílies de l’àrea de Misericòrdia que no han accedit a l’escola sel·leccionada en primer lloc. En aquest sentit, i tenint en compte les dades de la preinscripció de l’any passat, el nombre de famílies en aquesta mateixa àrea de la ciutat que no van poder accedir

Per altra banda, a la zona d’Horts de Miró, on estava programat el Reus 21, ara s’hi ha projectat l’Isabel Besora, amb la qual cosa no hi ha hagut cap tipus de reducció de nombre de places en aquest barri. Tenint en compte que durant la preinscripció hi ha hagut la mateixa oferta de places, l’any passat van quedar 35 famílies sense accedir a la primera opció escolar. Aquest any, n’hi ha 47 de famílies en la mateixa situació, de les quals 27 no són de la zona, per tant només hi ha 20 famílies en aquesta zona de Reus que no hagin pogut accedir a la seva primera opció. La regidora de l’àrea d’Ensenya-

ra no entén perquè des d’algunes formacions polítiques no s’ha apuntat que "hi ha hagut escoles amb una demanda molt per sota de l’ofertada". M. Dolors Sardà demana a l’oposició que "ens deixin treballar pel bé de la ciutat seguint els nostres criteris". Aquest estiu 2012 s’ofertaran les mateixes places de casals d’estiu que l’any passat. L’oferta es manté, i fins i tot hi ha la possibilitat que s’incrementi, ja que algunes escoles encara no s’han pronunciat sobre la possibilitat de realitzar-los. Enguany, tots els casals seran organitzats per les AMPA, les entitats de lleure, amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Reus, com cada any, i amb la garantia d’una bona qualitat del servei, gràcies a la supervisió del consistori a través de les bases de relació amb les entitats per organitzar els casals d’estiu i els seus tècnics. El preu per nen i dia s’actualitza, després de 4 anys sense fer-ho, i serà de 42 euros per nen i setmana.

Benvolguda Regidora Àngels Tello, Des de l’Associació de Veïns Amics del Passeig Misericòrdia us volem agrair que, en primer lloc, ens hagueu convidat a la reunió convocada per exposar els criteris i les quantitats econòmiques que abonareu a les diferents Associacions de Veïns de Reus. Som conscients que, degut a la crisis i a la situació econòmica de l’erari municipal, l’Ajuntament ha hagut de fer grans esforços per retallar i poder mantenir algunes de les partides de subvencions que es donaven a les diferents Associacions. És per aquest motiu que la nostra junta ha decidit que per aquest exercici 2012 la nostra entitat no rebi cap quantia econòmica ni subvenció per part de l’Ajuntament i que tots els actes que celebrem es puguin autofinançar amb les aportacions dels veïns i comerciants del Barri. Creiem que aquest acte és un acte de responsabilitat moral amb la nostra ciutat i que per tant deixem al seu criteri que la partida econòmica destinada a la nostra Associació es pugui destinar en algun programa d’ajut social. Per a qualsevol dubte o aclariment resto a la seva sencera disposició.

Rebi una cordial salutació,

Jordi Pouget i Huguet President de l’Associació de Veïns Amics del Passeig Misericòrdia

DOreus 3.indd 4

03/05/12 20:12


DO

5

1a quinzena - Maig 2012

L’expedient fixa un pressupost consolidat de 320.119.274,49 euros, fortament condicionat per una càrrega financera de 39,5 milions d’euros

DOACTUALITAT

Pressupostos condicionats per la càrrega financera

Presentació dels Pressupostos Municipals per part de l'alcalde Pellicer.

Redacció

E

l govern de Reus ha presentat a la Comissió Informativa de Serveis Generals i Econòmics l’expedient de Pressupostos Municipals de 2012 que es portarà a votació del ple de l’Ajuntament. L’expedient fixa un pressupost consolidat de 320.119.274,49 euros –fortament condicionat per una càrrega financera de 39,5 milions d’euros–, i que es defineix per l’estalvi, l’austeritat, el rigor i el realisme.

El Govern de Reus fixa les prioritats de l’acció de govern amb uns pressupostos que concentren en la promoció social i la dinamització econòmica el 63,62% de la despesa consolidada (Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals). Segons el consistori, els pressupostos són un exercici de realisme, de rigor i austeritat, d’acord a

DOreus 3.indd 5

l’actual conjuntura econòmica i a la forta càrrega financera provinent d’exercicis anteriors. Els comptes són, tanmateix, un exercici de priorització, ja que blinden de l’ajust les prioritats del govern en atenció a les persones i en promoció de l’activitat econòmica. Així, s’incrementa la dotació a les mesures de suport a les persones que més pateixen les conseqüències de la crisi econòmica, i es consoliden les de dinamització econòmica i de promoció de ciutat. L’ajuntament afirma que són uns pressupostos austers i adaptats a l’actual conjuntura econòmica, fruit de l’esforç en l’estalvi i l’eficiència dels recursos públics, que demostren el compromís del govern d’aprimar i reestructurar INNOVA. I afegeix que són fidels a les prioritats fixades en el Protocol de Govern d’impuls de l’activitat econòmica i d’atenció a les persones que més pateixen les conseqüències de la crisi econòmica.

breus Reus Transport amplia la línia de l’Aeroport

CEDIDA

Mesures d’estalvi i austeritat L’expedient de Pressupostos 2012 es tradueix en una rebaixa del 19,22% respecte el de 2011 (76 milions d’euros). Les mesures d’ajust han prioritzat, en primer lloc, les condicionades per la forta càrrega financera; en segon lloc, per l’esforç en l’estalvi i l’eficiència dels recursos; i, finalment, per una necessària adaptació a l’actual context econòmic:

Mesures condicionades pels exercicis anteriors. Increment del cost del deute (interessos i amortització) en 5,7 milions Reducció dràstica de les inversions de 53 milions.

Mesures de control de la despesa Estalvi en lloguers, material d’oficina i consum elèctric: 650.000 euros Reducció dels encàrrecs a INNOVA: 440.000 euros Revisió de contractes de gestió: 575.000 euros Priorització dels recursos propis i eliminació de contractes externs: 520.000 euros

Mesures d’austeritat, d’acord al context econòmic Reducció del manteniment de l’enllumenat públic i la jardineria: 383.000 euros. Rebaixa de les aportacions a les entitats: 780.000 euros

Resum dels pressupostos municipals: Ajuntament: 103.965.649,90 (-7,14%) Organismes Autònoms: 6.105.185,68 (-23,68%) Empreses Municipals: 217.863.324,00 (-24,69%) Pressupost consolidat: 320.119.274,49 (-19,22%)

Reus Transport ha ampliat el servei que uneix el centre de la ciutat amb l’Aeroport de Reus i adapta així l’horari de la L50 als vols regulars de la temporada d’estiu. Amb tres expedicions noves, el servei s’allarga des de primera hora del matí –comença a les 7.25 h– a la nit –acaba a les 23.35 h– tots els dies de la setmana. La L50 comença el seu recorregut a l’estació de trens, para a la plaça de la Llibertat i a l’avinguda de Sant Jordi, continua el recorregut per les avingudes de Marià Fortuny i President Macià, a l’estació d’autobusos, agafa la carretera de Bellissens –amb parada prop de l’Hospital i el campus universitari– per anar a l’àrea del Tecnoparc. Abans d’arribar a l’Aeroport, també para al CESDA. El viatge de tornada fa el mateix recorregut. El bitllet senzill del trajecte a l’Aeroport té un import de 2,40 euros, tot i que s’hi pot accedir també amb qualsevol dels abonaments de Reus Transport.

Recepció a la Jove Cambra Internacional El Vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, ha rebut a la nova junta de la Jove Cambra Internacional de Reus, presidida per Eva Garreta. Aquesta entitat ha presentat a Vallvé les noves línies estratègiques que portarà a partir d’ara la Jove Cambra de la ciutat. La trobada també ha servit per establir nous ponts de col·laboració i contacte, i perquè la Junta de la Jove Cambra informi al vicepresident primer dels propers actes que té previstos de portar a terme, entre els que es troben la desena edició de la Gimcana de Sant Pere o el Congrés Nacional de Joves Cambres de Catalunya que se celebrarà a Reus al mes d’octubre. En aquest sentit, Albert Vallvé ha oferit la col·laboració de la Diputació en aquests actes.

03/05/12 20:12


6

1a quinzena - Maig 2012

DO

amersam compta amb un flux diari de 6.000 passatgers del bus urbà,

DOACTUALITAT

10.500 clients de pàrquings i zones blaves i 2.000 usuaris de l’estació d’autobusos

breus Arriba la ‘Custom Day’ Del 4 al 6 de Maig, els Amics de la Moto de Reus, organitzen la 22ena trobada de motos ‘Custom Day’, dedicada a motos ‘custom’ o personalitzades. La trobada, oberta a tot tipus de públic, es realitzarà a la Palma de Reus. Com a novetat, enguany se celebrarà la ‘Primera Gimcana Modernista’, patrocinada per Bormar Motos, on els participants circularan pels carrers de Reus, mentre es fan fotos a espais modernistes de la ciutat. A La Palma, tots els participants trobaran aparcament exclusiu, així com paradetes d’articles relacionats amb el món ‘custom’, a més de les tradicionals exposicions de motos personalitzades, i un servei de bar.

Les motos tornen a brogir a firaReus El dies 5 i 6 de maig se celebra a firaReus el Saló de la Moto, la fira on es pot trobar tot allò relacionat amb el sector de la motocicleta: concessionaris oficials, complements, motos elèctriques, roba, cascs, circuits... A més d’activitats relacionades amb el món del motociclisme, que complementen l’estada del visitant. El Saló de la Moto aposta enguany per oferir activitats a tots els públics. Per això el visitant infantil trobarà un parc de motos i patinets de joguina, i el públic juvenil podrà gaudir d’un simulador de conducció, i de videojocs de motos. Així mateix la Guàrdia Urbana de Reus complementarà aquesta oferta d’activitats a la tarda, amb un circuit d’educació viària i tallers infantils. Els participants en aquest circuit hauran de verificar, mitjançant uns segells de comprovació, el seu pas per una sèrie de carrers i espais, i si cometen “faltes” hauran de realitzar tallers de compensació de punts.

Centre de Control Central del Grup AMERSAM ubicat al Mercat Central.

JS

AMERSAM premiat en Noves Tecnologies en el Transport

E

l sistema de gestió dels aparcaments d’AMERSAM, centralitzat a través del Centre de Control Central ubicat a l’edifici del Mercat, ha estat premiat per l’associació ITS Espanya, el Fòrum de Noves Tecnologies en el Transport. El guardó reconeix el sistema que permet el control de diversos pàrquings des d’un únic punt i destaca a AMERSAM com a creadora d’aquest model centralitzat, que ha estat imitat per altres empreses de l’estat i altres països.

El premi s'ha atorgat a Madrid, en el marc del XII Congrés Espanyol sobre Sistemes Intel·ligents de Transport organitzat per ITS Espanya i la regidora Alícia Alegret,

consellera delegada d’AMERSAM i presidenta del Grup Econòmic, ha recollit el guardó en nom de l’Ajuntament de Reus.

ons premiades enguany, destaca l’Ajuntament de Saragossa, l’EMT de Madrid, RENFE, Abertis, DGTi el RACC.

n

El Centre de Control Central permet la monitorització en temps real de tot allò que té a veure amb els serveis i les instal·lacions d'AMERSAM. El Fòrum de Noves Tecnologies en el Transport és una associació sense ànim de lucre fundada el 2002 amb l’objectiu d’esperonar al sector públic, privat i acadèmic relacionat amb els Sistemes Intel· ligents de Transport, per fer més segura, sostenible i eficient la mobilitat de persones i mercaderies a través dels diferents mitjans de transport. Entre la resta d’instituci-

El Centre de Control Central (CCC) és el nus del Grup Econòmic, el nucli per on passa tot allò que té a veure amb les activitats de empreses municipals que el conformen, sobretot AMERSAM i Reus Transport. Funciona 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i tots els dies de l’any. Equipat amb els darrers avenços tecnològics en matèria de comunicació, permet la

monitorització en temps real de tot allò que té a veure amb els serveis i les instal·lacions del Grup, amb un flux diari de 31.000 usuaris dia: 6.000 passatgers del bus urbà, 10.500 clients de pàrquings i zones blaves, 2.000 usuaris de l’estació d’autobusos i al voltant de 13.000 clients dels Mercats. A més de gestionar les incidències a les escoles de la ciutat. El sistema està preparat per rebre més de 4.000 senyals simultànies: des de la senyal GPS que incorporen els busos en servei per saber en temps real en quin punt del mapa es troben, fins als vehicles que entren als aparcaments o les incidències en qualsevol caixer de zona blava.

Presentació del POUM

Torna el Trapezi Trapezi-Fira del Circ de Catalunya omplirà els carrers de la ciutat de Reus entre els pròxims 17 i 20 de maig. L’aposta per la creació de nous corrents i tendències amb la convivència de llenguatges de les altres arts escèniques, i una presència important d’espectacles d’origen català, marca la programació que ha presentat el nou director artístic de la fira, Jordi Gaspar. Per la 16ª edició d’aquesta Fira, l’ambició artística és, una vegada més, el punt de partida. És per això que Trapezi continua apostant per fer un espectacle inaugural de creació pròpia, una peça exclusiva per la ciutat de Reus, pensada per donar el tret de sortida d’aquesta fira. Enguany s’ha confiat en la mítica companyia de Los Galindos, per la seva llarga i dilatada experiència contrastada, tant en espectacles de creació pròpia com en direccions d’altres propostes.

DOreus 3.indd 6

Acte de presentació de l'avanç del POUM.Cedida

El document de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a les diferents comissions i consells perquè realitzin les aportacions que creguin convenients al document. Aquest procés de reflexió, publicitat i aportacions de l’Avanç culminarà el proper mes de juny, amb l’aprovació d’aquest documental plenari municipal. En concret, les properes setmanes es presentarà l’Avanç del POUM a la Comissió

Especial del Pla, al Consell Assessor d’Urbanisme i a la Comissió Informativa de Serveis Territorials. L’Avanç del POUM és un document genèric, que forma part de la redacció del POUM, que posa de manifest les intencions i els eixos principals del creixement i el desenvolupament del municipi de cara al futur. Marca els criteris bàsics a partir dels quals es construirà el model de ciutat desitjat, i compte també amb la redacció d’un informe ambiental preliminar.

03/05/12 20:12


DO

7

1a quinzena - Maig 2012

DOCOMARCA CASTELLVELL DEL CAMP

RIUDOMS Nova pista de pàdel

Ple Ordinari a l’Ajuntament

El passat dissabte 28 d’abril va entrar en funcionament la segona pista de pàdel de les instal·lacions esportives de Riudoms. Les seves tarifes són: pista de pàdel,10 €/hora, pista de tennis, 5 €/hora, i el lloguer de raquetes,1 €/raqueta. Es pot fer reserva on-line a http://riudoms.reservarpista.com/ (1 €/reserva) o per telèfon a 977 76 84 34. L’ús de les pistes en horari nocturn suposa un increment de 2 €.

L’Ajuntament de Castellvell del Camp, el passat 2 de maig, va celebrar el seu Ple Ordinari en el que es va debatre, entre d’altres qüestions, l’actualització del Pla d’Actuació Municipal respecte la prevenció d’incendis al terme municipal en el marc del Pla Nacional Català InfoCat; l’actualització del padró municipal i l’aprovació d’un conveni amb el Consell Comarcal per a la implantació de l’administració electrònica e-Baix Camp a Castellvell del Camp.

Castellvell i la seva església El passat dia 19 d'abril es va celebrar a l'Església de Sant Vicenç de Castellvell la presentació del llibre 'Castellvell i la seva església', dels autors Esteve Sugranyes i Jaume Casas. L'acte va ser presentat pel Mn. Manuel M. Fuentes, director de l'arxiu arxidiocesà de Tarragona.

Concurs de Cartells de la Fira de Riudoms

L'església estava plena de persones interessades en descobrir tota la història i documents, acompanyats de fotografies, moltes extretes de llocs inversemblants i inèdites. Per donar més rellevància al llibre, tots els assistents que ho van voler van poder adquirir un llibre signat pels autors.

PRADES LA SELVA DEL CAMP Concurs logotip ràdio La Selva Pot prendre part al concurs qualsevol persona. En el cas de menors d’edat s’ha d’incloure l’autorització dels pares/tutors legals dins el sobre. Fins el dia 21 de maig es poden presentar les propostes a la Biblioteca de la Selva. Una vegada finalitzat el termini i no passant més de 5 dies es farà públic el veredicte del concurs. Cedida

Èxit de participació de ‘Veu, Viu i Sent les Corals de Catalunya’ L’església de Santa Maria de Prades ha acollit el concert Veu, Viu i Sent les Corals de Catalunya. La productora cultural PromoDirec ha organitzat aquest esdeveniment coral amb el Departament de Cultura de la Generalitat. L’acte ha estat un èxit de participació de cantaires i de públic. El concert s’ha enregistrat en directe en DVD i CD de manera que en els propers mesos, un cop el producte sigui editat, el món coral podrà disposar d’un material que deixa constància de la tasca que està fent el món de la música i de la cultura de les nostres terres.

El jurat estarà format per diverses persones relacionades amb la comunicació i el món audiovisual. El veredicte es farà públic a la pàgina web www.laselvadelcamp.cat i es comunicarà a tots els participants. El jurat es reserva el dret a declarar el premi desert. Cada proposta s’haurà de presentar en paper o en un suport digital (desat en un CD o llapis de memòria). Cada proposta es presentarà en dos sobres tancats.

Els cartells hauran de ser a les Oficines de l’Ajuntament de Riudoms, abans de les 14 h del dia 31 de maig de 2012, c/ Major, 52, 43330, dirigits al Patronat de la Fira de l’Avellana. La dotació econòmica total del Concurs de Cartells de la Fira de l’Avellana és de 800 €.

‘Llibres, cafè i avellanes’ La tercera tertúlia girarà al voltant del llibre ‘Homes de pluja’ de la periodista Maruja Torres, el dimecres, 23 de maig, a les 8 del vespre. Les inscripcions es poden realitzar al taulell d’informació i préstec de la Biblioteca Antoni Gaudí.

Les Corals participants en l’esdeveniment són: Prades Cor, sota la direcció de Joan Ferré, l’Orfeó Balaguerí de Balaguer, amb la direcció d’Enriqueta Tena, l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, dirigida per Milen P.Panayótov i l’Orfeó Reusenc, amb Albert Galcerà al capdavant. Gràcies al seu esforç ha estat possible un concert de setze peces, entre les quals hi ha hagut sardanes i cançons catalanes tradicionals, contemporànies i modernes. El colofó final ha estat la interpretació conjunta per part dels 150 cantaires de totes les corals participants d’un dels himnes catalans més emblemàtics, el Cant de la Senyera. PromoDirec té la intenció que aquest certamen tingui caràcter anual i que es celebri en diferents punts de la geografia catalana. Prades ha estat el primer escenari escollit, gràcies, entre altres, a l’excel·lent sonoritat de la seva església. La periodista Candela Figueras ha estat l’encarregada de presentar el concert, amb el qual s’ha retut homenatge al compositor Mateu Fletxa, fill de Prades.

DOreus 3.indd 7

03/05/12 20:12


8

1a quinzena - Maig 2012

DO

DONUTRICIÓ

CTNS, serveis científics i tecnològics en alimentació saludable i funcional

Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries Avui en dia, tenim un ampli ventall d’aliments a la nostra disposició. La majoria som conscients de que ens aportarà un aliment 'fresc' però quan es tracta d’aliments elaborats no estem tant segurs. Això comporta dificultats afegides quan ens trobem amb davant d’una al·lèrgia o intolerància alimentària. Molts de nosaltres confonem freqüentment les intoleràncies als aliments amb les al·lèrgies alimentaries:

Publireportatge

E

l CTNS va ser creat el 2008 com una fundació impulsada per ACC1Ó, la Universitat Rovira i Virigli i el Parc Tecnològic del Camp, en el context de l’Anella de l’Agroindústria de Catalunya, per donar cobertura a l’R+D+I catalana en nutrició i salut.

El CTNS ofereix a les empreses agroalimentàries serveis científics i tecnològics en tot el ventall d’aspectes que tenen relació amb el consum d’aliments i la salut, molt especialment en el camp dels aliments funcionals, productes que, més enllà de nodrir, actuen millorant o prevenint factors de risc de patologies i, per tant, condicionen l’estat de salut.

Les línies de treball del CTNS inclouen l’assistència tècnica, el desenvolupament de projectes d’R+D+I i serveis tecnològics per a les empreses del sector agroalimentari. Inclouen els aspectes de seguretat alimentària d’acord amb la normativa vigent i la comprovació de l’eficàcia dels ingredients funcionals des de la seva extracció fins als estudis d’intervenció amb humans.

EL CTNS, 4 ANYS DESPRÉS Sempre és necessari retre comptes dels projectes col·lectius que utilitzen, ni que sigui parcialment, recursos públics. Han passat quatre anys des de la creació del CTNS, segurament un bon moment per fer-ho públicament. Des de Tecnoparc varem dissenyar el CTNS com a pal de paller científic i tecnològic d'un projecte emblemàtic per a Reus i el seu entorn. Amb la complicitat i la implicació de la URV i ACC1Ó, sota la marca TECNIO, i amb la participació de 14 empreses en el seu Patronat, s'han donat passes progressives que han permès arribar a avui amb un Centre Tecnològic plenament operatiu, que ha treballat al costat de més 60 empreses de tota España, amb un pressupost anual proper al milió d'euros i que ben aviat abans de l'estiu disposarà d'unes magnifiques instal·lacions al campus de Bellisens. Un Centre Tecnològic és una infraestructura que actua d'intermediari entre el món del coneixement (Universitats, Centres i grups de recerca, Hospitals Universitaris) i les empreses per facilitar l'R+D empresarial i, especialment, la innovació productiva. Nosaltres ho fem en el món de la interacció de la nutrició amb la salut, alineats amb l'especialització de la universitat de referència, la URV, i centrats en els aliments funcionals i nutracèutics, productes d'origen natural que poden ser utilitzats per millorar el benestar i prevenir factors de risc de desenvolupar malalties cròniques, contribuint a les polítiques de salut pública, que afegeixen valor a les empreses alimentàries i són sovint motor d'innovació. Un exemple: sabem que al pinyol del raïm hi unes molècules que, ingerides en dosis raonables, disminueixen els alts nivells de triglicèrids que es produeixen després d'una dieta rica en greixos; un nivell d'alt de triglicèrids és factor de risc significatiu en la patologia cardiovascular i cal evitar-lo. La URV ha patentat la utilització d'aquestes molècules, i des del CTNS busquem empreses interessades en produir un aliment o un nutracèutic que utilitzi aquestes molècules per a disminuir els triglicèrids postprandials; a l'hora de fabricar el producte alimentari, l'empresa necessitarà comprovar l'efectivitat real del seu producte; el CTNS, en col·laboració amb els hospitals associats, principalment l'Hospital de Sant Joan, li fa un projecte per demostrar-ho científicament. Per poder afegir valor a la intermediació coneixement-innovació, cal estar preparat en tots els aspectes tècnics, econòmics i legals i, especialment, estar molt al dia en ciència. Per això, al CTNS hi treballen un grup d'investigadors competents que han aconseguit projectes competitius finançats per la Unió Europea i l'Estat que els permeten estar actualitzats i en contacte amb els millors grups europeus que treballen en nutrició i salut. El suport a l'R+D+I empresarial i la investigació bàsica aplicable són els principals àmbits d'actuació del CTNS. Però també tenim una funció molt important en la dinamització del sector i del territori, catalitzant polítiques de clúster i en la internacionalització de l'R+D empresarial, activitats que fem impulsant l'Associació Empresarial Innovadora en Nutrició i Salut (AINS), el clúster de nutrició i salut d'àmbit estatal amb seu a Reus, i el Grup ConnectEU Agroalimentari, que fomenta la participació de les empreses catalanes en projectes de recerca i innovació internacionals. Ara per ara, el CTNS és un projecte d'èxit. Abans i tot de disposar d'unes instal·lacions adequades, hem aconseguit assolir els estàndards que la Generalitat exigeix als Centres de la nostra tipologia. Ens financem, com marquen els cànons europeus, en una tercera part amb contractes directes amb empreses, una altra amb projectes de recerca competitius i una darrera amb ajuts, també competitius, de la Generalitat. El darrer any, tot i la crisi, hem duplicat la contractació de serveis per part d'empreses innovadores catalanes i espanyoles. Les perspectives de futur, tot i aquesta crisi econòmica que ens afecta a tots directament i els efectes indirectes de les dificultats que afronta tot el sistema català de recerca i innovació, són força optimistes. Tots els que estem vinculats al CTNS estem satisfets d'haver aconseguit ser una realitat plenament operativa i sostenible en clau de futur, agraïts a totes les persones, institucions i empreses que ho han fet possible i orgullosos d'haver pogut crear un motor econòmic en temps de crisi, que estem convençuts que contribuirà durant molts més anys a la competitivitat de la indústria agroalimentària catalana a través d'excel·lents projectes de recerca i innovació.

Dr. Lluís Arola Director Centre Tecnològic de Nutrició i Salut

DOreus 3.indd 8

L’al·lèrgia alimentària es dóna essencialment quan el sistema immunològic no funciona bé i percep un determinat aliment o component del mateix com un element nociu per al cos. Aquest, per protegir-se, desencadena els diferents símptomes de l’al·lèrgia com congestió nasal, inflamació, erupcions, diarrea, etc., i el més greu el xoc anafilàctic. Els al·lèrgens alimentosos més comuns són la llet, el blat, els ous, les llegums, els crustacis i mol·luscs, el peix, les fruites, els fruits secs, i també certs additius alimentaris com alguns colorants. La intolerància alimentària es dóna quan el cos no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components. Les més comunes són la intolerància al gluten o malaltia celíaca i la intolerància a la lactosa (el sucre de la llet). En molts casos, presenten uns símptomes similars a una al·lèrgia alimentària. Però les persones que pateixen una intolerància poden consumir petites quantitats de l’aliment, o del component alimentós, sense que es provoquin els símptomes. Actualment, en ambdós casos, no existeix cap tractament i la primera i principal mesura terapèutica és evitar l’aliment responsable, el que conté el/els al·lergen/s, al qual som al·lèrgics o intolerants. Però a vegades, no resulta tan senzill ja que no sempre es possible identificar l’aliment responsable i en poques ocasions l’al·lèrgia es troba a múltiples aliments. Un bon assessorament dietètic, personalitzat i adequat a les necessitats de cada subjecte és bàsic en tots els casos, però encara més quan la patologia està estretament relacionada amb la dieta i l’alimentació.

Montse Rabassa

Dietista-Nutricionista I+D

Protecció contra intrusió Perimetrals Controls d’accessos Sistemes antifurt Detecció i extinció d’incendis Venda i manteniments d’extintors Connexió a central receptora d’alarmes CCTV, videovigilància Caixes fortes Armers homologats Plans de seguretat i protecció Vigilants de seguretat Acudes i custòdia de claus Vigilants d’explosius Auxiliars de serveis, controladors

Dinamarca,parcel.la 3-4, Nau 7 Polígon Industrial Constantí 4 3 1 2 0 C O N S T A N T Í Telèfon 902 666 900 • Fax 977 326 079 www.segurincat.com - E-mail: info@segurincat.com D.G.S.C 08/2003 RECI 43/23328

03/05/12 20:12


DO

9

1a quinzena - Maig 2012

DOCOLUMNES

A.R

Advocat

Psicologa canina

Benvolguts lectors, la darrera retallada (per dir-ho amb una paraula que està, malauradament, tant de moda) de drets civils que ha promogut el govern de l'estat espanyol envers Catalunya ha estat en l'ambit de la justícia, concretament aprovant noves taxes judicials que gravaran moltes de les demandes, d'àmbit civil, que presentem als jutjats de Catalunya. A Catalunya es "retalla" de forma manifesta el dret que té el ciutadà a accedir a l'administració de justícia en igualtat de condicions que un altre que viu en un altre lloc de l'estat espanyol, és a dir, la mateixa demanda civil, interposada a Catalunya, tindrà uns costos afegits, notablement superiors, que si el mateix plet es planteja a Madrid! El problema, més ben dit, la solució als problemes dels governs, és la gent treballadora, que som la majoria, la qual ni tenim dret a assisténcia jurídica gratuïta ni ens sobren els diners per anar pagant taxes, encara que som, per eliminació, els qui estem obligats al seu pagament. Solució: contractar un bon advocat i demanar-li que faci tot el possible per tal d'arribar a una entesa amb l'oponent (sempre que es pugui, s'enten), en cas contrari ja sabem els que ens tocarà, a partir d'ara, als pobres catalanets, "solve et repete", en català, paga i recorre!

Micoia Rabassa

SOLVE ET REPETE

EL COMPORTAMENT DEL GOS (II) El comportament del gos es el resultat de l’associació de comportaments instintius i adquirits (mitjançant l’ensenyança de la mare, posteriorment de l’amo i finalment de l’experiència). L’entorn ambiental, social del gos modela i condiciona el seu desenvolupament. Qualsevol influencia negativa queda gravada per sempre. No podem passar per alt el comportament original del gos en l’entorn de manada, ja que “en família” el gos es comporta de manera semblant a la dels seus congèneres salvatges amb petites diferències. S’ha d’establir el binomi amo–gos com un veritable grup social, per poder previndre alguns comportaments no desitjats. L’organització que s’instaura en una manada és semblant a la relació amo–gos. El concepte de jerarquia és fonamental per entendre aquestes relacions, i no es pot passar per alt les nocions de ser dominant i dominat. Quan dos gossos es troben, no es queden indiferents l’un en l’altre, un d’ells imposarà el seu domini,

per lo tant trobarem el dominant i el dominat (això mateix passa amb la relació entre amo – gos). L’amo, amb la relació amb el seu gos, ha de portar a terme la posició de dominant, aquest concepte implica la prioritat en l’alimentació, l’espai de descans. Trets del gos dominant: Llavis enrere, boca oberta, orelles rectes i endavant, cua aixecada, pel eriçat, animal ben plantat sobre les seves extremitats, mirada fixa, tremolor del cos, gemecs. Trets del gos dominat o sumís: Es tomba, posa la panxa enlaire, les orelles enrera, la cua baixa. El comportament en manada té unes característiques que ens poden servir per entendre el comportament d’aquest quan es troba a casa, aquestes actituds ens venen donades per la regla de tres: Zona central: està sempre ocupada pel mascle dominant (que en aquest cas ha de se l’amo), les femelles més apreciades també poden ocupar aquest lloc amb els seus cadells més petits de 7 mesos sexualment immadurs. El mascle té cura d’aquesta zona per prevenir-la d’invasions.

ETS UN BON ESTUDIANT? LA IMPORTÀNCIA DELS HÀBITS D'ESTUDI El fracàs en l'estudi, en moltes ocasions, és degut a que el/a jove no sap estudiar o no li han ensenyat. La formació cultural de tota persona només s'aconsegueix si els continguts, la informació, i, en general, els aprenentatges s'assimilen i es fan propis. Això serà possible si l'estudi es converteix en una tasca personal i s'utilitzen unes tècniques adequades. Igual que altres tipus de treballs, la tasca d'estudiar, com més organitzada estigui, menys esforç exigirà i s'obtindran resultats més satisfactoris. Estudiar requereix, per tant, unes tècniques i uns hàbits que s'han d'aprendre. Dels factors que ens permeten l'aplicació de tècniques adequades per a una bona eficàcia destaquem els següents: Ambient adequat: de res ens serveix tenir gran intel·ligència si no se'ns faciliten els factors externs adequats. Per tant és necessari un lloc d'estudi tranquil, que sigui sempre el mateix

i que reuneixi unes condicions adequades de temperatura, ventilació i il·luminació. També és necessari un bon ambient familiar que recolzi l'esforç, l'ambient i que animi tant en els fracassos com en els èxits. Planificació: cada persona ha de trobar el seu mètode personal d'estudi i per fer-ho ha de tenir una bona planificació. La utilització de l'agenda és fonamental. Eficàcia en l'estudi: les passes: Llegir, subratllar, fer esquemes i memoritzar

Assignar un temps per a cada cosa, determinar el temps disponible per a l'estudi i la realització de les diferents tasques sense descuidar un espai per als amics i altres activitats, seran la clau per a l'èxit de l'estudi.

Conxi Cañellas Rodríguez Pedagoga-logopeda. Col·l. 466 Centre Giravolt

Zona inter-mitja: trobem les femelles en estat de gestació i alguns mascles. Les femelles poden lluitar per posar-se a la zona central. Zona perifèrica: està ocupada pels mascles joves. Son autònoms i no comparteixen l’aliment amb la manada. Els períodes d’aparellament son propicis per a la reestructuració jeràrquica.

S’ha acabat haver de recordar… La facilitat d’accés a les noves tecnologies -segur que tu també tens Internet al mòbil o un ordinador a prop- fa que canviïn els mecanismes pels que memoritzem, aprenem o recordem les coses. Abans, quan un tenia un dubte sobre un concepte de coneixement general o sobre una àrea específica, posava en marxa un procés que dispara una sèrie de ressorts: aixecar-se de la cadira, apropar-se a la

DOreus 3.indd 9

enciclopèdia o biblioteca, aproximar-se a poc a poc a la idea que ens ocupa per finalment resoldre el dubte o aprendre quelcom nou. Amb el tràmit anterior també s’aconseguia un resultat interessant: aprenentatge! Això té els dies comptats, tota la informació del món està disponible a la xarxa: en dos clicks i quatre teclejades podem arribar a un tractar sobre la llei la propietat horitzontal o fins i tot a un assaig sobre la mitosi cel·lular en organismes bla bla, explicat per a tots els públics.

Però en aquesta facilitat es perd el procés que fa que interioritzem aquest coneixement ja que amb dos clicks i quatre teclejades hi podem tornar a arribar. Les últimes tendències observades en el comportament dels usuaris de la xarxa, descriuen molt bé aquest comportament. Els buscadors com Google cada vegada ens simplifiquen més la vida, fent-se ells mateixos més complexes (ja hi ha buscadors en que pràcticament pot escriure la teva pregunta i et donen una resposta, el que es

coneix com busca amb llenguatge natural o semàntica), sembla que saben millor que nosaltres els que volem. Des del punt de vista empresarial, també s’ha de tenir en compte aquest canvi de comportament en la manera com hom ha de posicionar els seus productes al mercat (no val ja la publicitat directa només). És clar que la tecnologia ens facilita la vida però tinguem en compte també què ens aporta una miqueta d’exercici mental.

03/05/12 20:12


10

1a quinzena - Maig 2012

DO

"Per nosaltres, el realment important és que la gent vingui i

DOPERFIL

quedi satisfeta amb els nostres espectacles"

Jaume Amenós president Teatre Bravium

"El Bravium sempre ha estat obert a la ciutat" A

ctor amateur, motivat pel fet de donar veu a tothom qui volgués dins el món de la cultura a Reus, Jaume Amenós fa 22 anys que està al capdavant com a president del Teatre Bravium, fundat l’any 1951, una sala que cada setmana omple el seu escenari de tots tipus d’espectacles per a tot tipus de públic.

Jordi Sardiña Com definiries el Teatre Bravium? Com una casa de cultura que sempre ha escoltat a tothom que hagi tingut alguna cosa a dir dins el món de la cultura local. I aquest objectiu l’he tingut clar des del primer dia que vaig entrar com a president de l’entitat. El Bravium sempre ha estat obert a la ciutat i, sense pretendre-ho, s’ha convertit en un referent a la ciutat. Quins tipus d’actuacions programeu i quina és la resposta per part del públic? De tot tipus, encara que algunes d’elles no són rentables, però amb el còmput total els números van sortint, ja que programem unes dues o tres actuacions per setmana. Per nosaltres, el realment important, més que tenir beneficis és no tenir pèrdues.

JS

Us perjudica que altres sales de la ciutat programin el mateix dia que vosaltres? Inevitablement, si el Fortuny o el Bartrina programen el mateix dia

i a la mateix hora que nosaltres s’emporten públic, però no entrem a competir. La nostra oferta vol ser complementària. Ara, amb la Sarsuela tenim el públic assegurat, ja que en aquesta casa hi ha molta tradició. Amb quina mitjana de públic compteu normalment? Comptem amb una mitjana de 70 o 80 persones per actuació. Tenint en compte que tenim 260 localitats no és un mal número. Aquest nombre de persones a un Fortuny o un Bartrina queda molt més deslluït, però no és el nostre cas. Amb quants socis compta actualment l’entitat? Ara mateix, comptem amb uns 300 socis, que és molt difícil de superar, però, tot i així, contents. És una fita que ens vam marcar en el seu dia i que hem assolit. Gràcies a les quotes, anem cobrint les despeses bàsiques. Què tal la relació amb l’Ajuntament fins a la data? Molt bona, la veritat. Sempre hem

col·laborat amb diversos actes o celebracions de la ciutat i les relacions són molt bones, i com mai hem demanat res a canvi, ara tampoc trobem a faltar les ajudes. Per nosaltres, el realment important és que la gent vingui i quedi satisfeta amb els nostres espectacles. Què ha estat per tu rebre recentment un dels Premis Enganxen del blog del periodista local Josep Baiges, ‘El món de Reus’? Va estar molt bé i va ser molt simpàtic tot plegat. En Josep (Baiges) ens va tenir a tots enganyats fins a l’últim moment, ja que cap dels guanyadors sabia que s’emportaria un premi, sinó que, en principi, ens convocaven per lliurar-los. I a més, ho vam poder celebrar aquí. Com es presenten el propers mesos? Amb quasi tota la programació completa fins a l’estiu. Per sort, un espectacle ens porta a un altre. La continuïtat dels espectacles i la fidelitat del públic ens ajuden a tirar endavant. La crisi està sent molt dura però sobreviurem.

Els ‘enganxen’ al món de reus El bloc del Món de Reus constitueix un d’aquests fenòmens que només passen a casa nostra. Més enllà del contingut que -amb més o menys encert- hi aboco diàriament, el bloc ha constituït un punt de trobada de gent inquieta, amb voluntat de fer ciutat des d’àmbits ben diversos. Persones que m’han captivat des del primer moment per la seva capacitat de destinar temps i esforços a treballar en positiu en benefici de tots. Aquesta constatació agraïda em va decidir a convocar la primera edició dels premis a ‘les reusenques i reusencs que més enganxen’. Buscava la manera de reconèixer la seva enorme generositat. Uns premis formalment senzills però amb un sentiment profund i sincer alhora. Per això vaig obrir la convocatòria a tothom, per recollir un bon feix de candidatures. I d’aquí en van sortir la trentena de premiats que van rebre la distinció en una gala on la complicitat entre els assistents ens va permetre passar una molt bona estona. Hi va ajudar molt l’espai, la bombonera del Bravium, amb un sabor especial per actes com aquest gràcies, també, a la banda sonora que es va encarregar d’il·lustrar el Xavi Martín dels Picarols. A l’acabar algú feia broma comentant-me que amb tants premiats ja no quedarà gent per reconèixer l’any vinent. No us ho penseu pas. El gran actiu d’aquesta ciutat són les grans persones que fan Reus a cada instant. I aquest és un capital que per sort mai estarà en crisi.

Josep Baiges

Cap de Comunicació Cambra de Comerç de Reus

DOreus 3.indd 10

03/05/12 20:12


DO

11

1a quinzena - Maig 2012

DOENTITATS

"la seguretat per a nosaltres és un element molt important"

Ball de Diables de Reus Xavier Colom president / Xavier Panisello vicepresident / Lluís Bros cap colla Drac de Reus

"Omplim els carrers de festa" Redacció

E

l 1981 va ser l’any en què es va organitzar a Reus la primera Cercavila de Foc de la nit de Sant Joan, però no va ser fins el 1991 que es va crear l’associació Ball de Diables de Reus. Ara, és una de les entitats més gran de la ciutat, amb més de 350 socis i 9 colles de carrer, que tenen com a objectius divulgar la cultura catalana, i promocionar i recuperar la festa de carrer i els jocs tradicionals. Com va ser que va néixer el Ball de Diables de Reus? Va ser degut als diversos moviments associatius per part de joves de la ciutat durant els primers anys de la Democràcia que ja podien sortir al carrer amb més llibertat després de la Dictadura i tenien la necessitat de recuperar la cultura popular del país. Amb quants membres comptava el Ball de Diables en els seus inicis i amb quants compta ara? Al principi, només érem uns 20 o 30 i ara estem estem ja sobre els 350. O sigui que el creixement ha estat molt important, sobretot en el darrer any. Això sense comptar ja amb els vostres fills que han seguit la tradició... Així és. Des de petits, els nostres fills han vist i viscut el Ball de Diables a casa i això fa que segueixin els costums i les tradicions. És el que nosaltres anomenen ‘La Pedrera’. Actualment, més d’un centenar de socis menors de 16

CEDIDA

anys, que alguns ja són néts dels primers socis, garanteixen la continuïtat de l’entitat i del foc en les festes de la nostra ciutat. Això ens fa preveure un futur molt dolç. Doneu una formació a tots els nous membres? Sí, la seguretat per a nosaltres és un element molt important. El que nosaltres inculquem des del primer dia a tots els nens que s’incorporen és que el foc no se l’ha de témer sinó respectar. I gràcies a aquesta educació mai hem tin-

gut accidents greus que haguem hagut de lamentar, més enllà de quatre cremadetes. Des de fora, es pot veure com quelcom perillós, però des de dins està totalment controlat.

Quines són les vostres reivindicacions com a entitat de cara a l’administració? Amb l’ajuntament sempre hem tingut molt bona relació i si actualment no ens pot ajudar més és

Com us ha afectat la nova normativa del foc? Encara és aviat per dir-ho, però no ens facilitat la nostra activitat, ja que ens exigeix molt. De totes maneres, de l’entrada en vigor de la llei hem adaptat l’estructura de la nostra entitat a la nova normativa.

n

nosaltres i de la cultura de la ciutat, ja que no podem oblidar d’on venim, ja que associacions com nosaltres també formem part de la cultura i reivindiquem el dret a ser reconeguts, ja que omplim el

"Som una entitat molt integradora i totalment oberta a tothom i, així, molts membres d'una mateixa família n'acaben formant part" perquè la situació econòmica és la que és, i d’això som molt conscients, però no s’han d’oblidar de

carrer d’actes i de festa i això no té preu, i més amb els temps que corren.

El Drac de Reus L’actual Drac de Reus va ser construït per Albert Macaya i es va estrenar el 19 de setembre de 1992. És un drac d’un sol cap, amb grans ales i una cua cargolada i acabada en punxa. De color verd, una llarga filera d’escates li recorre l’espinada. L’any 1996 se li van afegir quatre potes. Es tracta d’una peça de dimensions mitjanes, portada per una única persona. L’acompanya una melodia composta per Rubén Valdepeñas i executada per una cobla de ministrers.

Francesc Amorós

DOreus 3.indd 11

És portat pel Ball de Diables de Reus i des de l’any 1994 forma part del seguici de festa major. Dins de la festa, compta amb dos moments d’actuació en solitari al mig de la plaça: el migdia de Sant Pere –com la resta d’elements festius– i obrint la carretillada del Ball de Diables, al vespre. A més, participa als correfocs de Sant Joan i de Misericòrdia i també als actes de la diada de Sant Jordi.

03/05/12 20:12


12

1a quinzena - Maig 2012

DOREPORTATGE

DO

PROGRAMA: 8 H - ESMORZAR I CONCENTRACIÓ / 11.30 H - SORTIDA / 12 H - ACTUACIONS / 13 H - BENEDICCIÓ / 15 H - DINAR GERMANOR

Eduard Nubiola director Club Hípic Reus QMT

"Amb el cavall no s’ha d’imposar, s’ha de convèncer"

E

l Club Hípic Reus QMT és va fundar l’any 1982 al Mas Tallapedra, una masia del s. XIX ubicada als afores de la ciutat, on la família Nubiola sempre hi ha viscut, primer rodejats de vaques i els darrers anys de cavalls. Eduard n’és el responsable i ensenya als alumnes a estimar a aquests animals tan propers però alhora tan desconeguts. En què consisteix la teva feina? En crear un vincle entre el genet i el cavall. Jo el que ensenyo als meus alumnes és a ser ordenat i disciplinat i, sobretot, potenciar el companyerisme i l’esperit col· lectiu. I tot això es tradueix en ser amant dels bons costums. Amb el cavall no s’ha d’imposar, s’ha de convèncer, i en això consisteix el vincle: la veu, la presència, l’actitud... Com definiries a un cavall? Com el millor amic de l’home, després del gos, esclar (riu).

CEDIDA

Quins avantatges tenen els socis del Club? Tots els socis, a part de les classes a les que assisteixen regular-

ment, també poden gaudir de les nostres instal·lacions i de la companyia de tots els nostres cavalls, perquè venir aquí sigui molt més que només aprendre a muntar a cavall. Prepareu els vostres alumnes per a la competició? Si un alumne així ho desitja, ho fem. De totes maneres, ens dediquem a l’hípica més com a hobby que com a esport i, fins i tot, com a teràpia a través de la hipoteràpia, amb la que hem aconseguit grans assoliments, ja que els cavalls ajuden molt a pujar l’autoestima. També organitzeu festes d’aniversari... Així és. El que fem amb les festes

d’aniversari és com realitzar una excursió en la que els nens tenen contacte amb els cavalls, els toquen, els pentinen i, finalment, els munten i passegen amb ells. Com es presenten els Tres Tombs d’enguany a Reus? Multitudinari, ja que enguany serà especial, ja que vindrà gent de tot Catalunya. Des del club hi estem molt il·lusionats, però som conscients que no tots els nostres alumnes hi podran participar, ja que és molt llarg i es fa molt dur. De totes maneres, tenim previst anar fent relleus, perquè hi puguin participar quants més alumnes millor. Els Tres Tombs és com la Festa Major dels Cavalls i hem de fer per ser-hi i participar-hi.

Els Tres Tombs a reus El 17 de gener se celebra la festivitat de Sant Antoni, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs, per diferenciar-lo del sant que se celebra el juny. Estretament vinculada al món agrari i especialment dedicada a la protecció dels animals de treball, recull un riquíssim costumari popular, tot conservant formalment restes d’antics rituals destinats a propiciar el pas de l’hivern cap a la primavera. Havia estat la festa dels pagesos i dels oficis que empraven animals per al transport. Sant Antoni és el patró dels animals domèstics i de feina. Un dels actes importants de la diada era la benedicció del bestiar, especialment de cavalls, ases, matxos i mules. Pagesos i traginers raspallaven i netejaven els seus animals i els posaven els guariments per portar-lo a beneir al davant de l’església. Desprès, els animals es passejaven pels carrers o s’organitzaven curses de rucs, cavalls i matxos. El nom de Tres Tombs, que s’aplica a la

DOreus 3.indd 12

desfilada d’animals i carruatges, deriva d’un antic ritual de protecció, que va derivar el costum recórrer per tres vegades, el perímetre de la vila. A Reus, a final del segle XIX, es feien pel tomb de ravals. Avui, la benedicció, allí on s’ha conservat, s’adreça sobretot als petits animals domèstics. En alguna població, els pagesos organitzen la desfilada, ara amb tractors. La festa dels Tres Tombs ha esdevingut una celebració que, a més del 17 de gener, se celebra durant els caps de setmana dels primers mesos de l’any i permet veure al carrer antics carruatges emprats per a transport de mercaderies o per a l’agricultura. A Reus, es fan el primer diumenge de març, amb la benedicció dels animals de companyia, a la plaça de la Sang, i la desfilada pels ravals. Entitats i particular treuen al carrer cavalls i carruatges de tira amb els seus guariments, alguns força antics i de gran valor artesà.

Salvador Palomar

03/05/12 20:12


DO

13

1a quinzena - Maig 2012

ITINERARI: AV. PAÏSOS CATALANS - DR. VILA-SECA - PG. SUNYER / PG. PRIM / PL. PASTORETA / PL. OQUES / ST. JOAN / TOMB RAVALS / SALVADOR ESPRIU / AMARGURA / PL. LLIBERTAT / PRAT DE LA RIBA

TRES TOMBS

Tània Guasch presidenta Federació Catalana dels Tres Tombs

"Reus estarà en el punt de mira" L

a Federació Catalana dels Tres Tombs ja fa 15 anys que celebra la Trobada Catalana dels Tres Tombs i l’acte de Reus significa la cloenda dels actes d’enguany. Juntament amb els Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona estan organitzant aquest esdeveniment tan important per a les dues entitats com per a tots els participants i assistents.

A nivell participatiu, què significa aquesta trobada? És la trobada més important de Catalunya, ja que és el dia que hi ha més gent, més carros i més cavalls al carrer. De quina manera participen els pobles federats? Cada poble hi participa amb la bandera de la seva entitat i, com a mínim, amb un carro, ja sigui de

pagès, un carruatge... Depèn de les possibilitats i la infraestructura de cada municipi. Quin nivell d’assistència espereu tenir? Molt alt, ja que aquest tipus d’actes arrosseguen a molta gent. Si un vol veure un ventall de carros increïbles, aquest és el dia. La infraestructura per moure un acte així és molt gran i el resultat enca-

ra ho és més. Reus estarà en el punt de mira. La gent, llavors, podrà veure uns Tres Tombs històrics... Realment, sobretot pel que fa als carros que es poden veure. És el dia de lluïment de les entitats i cada poble ve amb el millor i el més representatiu per aconseguir ser dels cincs primers en les diferents categories establertes.

Com ha estat col·laborar amb els Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona? L'experiència ha estat molt positiva, ja que des de bon principi ens hem entès molt bé. Ja fa anys que ens coneixem i organitzar una trobada com la d'enguany era tot un repte que teníem pendent. Segur que el resultat estarà a l'alçada de les expectatives i tothom acabarà satisfet.

CEDIDA

Enric Espasa president Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona

"Els Tres Tombs d’enguany seran històrics" L

’any 2011, l’Associació Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona va celebrar el seu 25è aniversari i amb aquest motiu i com a acte de cloenda es va demanar a la Federació Catalana dels Tres Tombs poder portar la XV Trobada Catalana a Reus. Es va aprovar i el proper diumenge 6 de maig serà una realitat.

DOreus 3.indd 13

Des de l’associació, què espereu d’aquesta edició del Tres Tombs? Serà una trobada molt especial, ja que enguany Reus acollirà la trobada a nivell de tot Catalunya, on participaran més de 60 pobles amb els seus cavalls i carruatges d’època, que de ben segur faran les delícies de molts dels assistents.

Amb quants participants espereu comptar i quants assistents? Calculem, sobre els 700 participants i uns 20.000 assistents, que ompliran els carrers de la ciutat. Serà realment espectacular, ja que moltes entitats i organismes de la ciutat també s’hi han bolcat perquè sigui tot un èxit. Els Tres Tombs d’enguany seran històrics.

Quina és la resposta que esperen per part de la ciutadania? Esperem una resposta molt bona, ja que la gent es bolca en aquest tipus d’actes, ja que agrada molt. Es crear un ambient festiu molt maco. Com us ha ajudat l’administració a organitzar aquest acte? Sobretot, a nivell de mitjans, ja

que a nivell econòmic no ha estat així, ja que la situació és molt complicada. Encara que no es vegi, hi ha moltes despeses, començant per l'esmorzar popular i acabant pel dinar de germanor. La qüestió és que es faci per no perdre la tradició. Els Tres Tombs sempre han format part de la cultura popular de Reus i s'ha de fer per conservar-los.

03/05/12 20:12


14

1a quinzena - Maig 2012

DO

"necessitem de les ajudes de l’administració, però actualment

DORECORDS

som les que en rebem menys per culpa de la política de ‘retallades’"

Xavier Filella president Centre de Lectura de Reus

"El fràgil equilibri entre la part pública i privada no es pot trencar" Com es mantenen tots els serveis que ofereix el centre? És molt complicat perquè hi ha un fràgil equilibri entre el pressupost molt elevat que tenim i el servei públic que hem de donar a la ciutadania. Amb la crisi, hem hagut de retallar el pressupost, però intentant sempre oferir el mateix servei.

Redacció

F

undat l’any 1859 com un centre d’alfabetització de la classe obrera de l’època, el Centre de Lectura se’l coneix principalment per la seva gran biblioteca. Però l’entitat és molt més que una biblioteca, és una centre amb una gran activitat cultural que abasta tots els àmbits i arriba a tots els públic. En Xavier Filella, després de ser molts anys regidor de cultura de l’Ajuntament amb l’antic consistori, des del mes de juny que n’és el seu director. En quina punt es troba actualment l’entitat? Creiem que amb el nou consell directiu, crear el mes de juny passat, està en un bon moment, ja que hem incorporat a gent molt potent de molts àmbits i organitzem moltes activitats des de les diverses seccions. Per tant, el nivell de difusió cultural està molt viu.

Quin tipus de públic ve a l’entitat? Entre socis i no socis, tenim gent de totes les edats. Hi hauria un primer grup amb una franja d’edat dels 5 als 18, que principalment gaudeixen de les diverses escoles que tenim, com la de dansa o de música. I l’altre grup, que aniria dels 45 anys en endavant. Per tant, tenim un buit en el grup d’edat dels 20 als 50-60, ja que és l’època dels estudis universitaris i posterior introducció al mercat laboral que dificulta la seva assistència.

d’elles per no perdre una tradició tan arrelada a la ciutat com ‘fer cultura’. El que s’ha d’aconseguir és que tot el que s’ha creat durant tants anys no se’n vagi a norris en quatre dies. Des del centre fem per mantenir-ho, optimitzant els recursos al màxim.

n

"La gent de Reus segueix mantenint la tradició d’anar a les entitats i participar d’elles".

Vostè que coneix la relació ajuntament-entitats, tant de dins com de fora de l’administració, quina creu que és la situació actual? Entitats com la nostra, que ofereixen un servei públic, necessitem de les ajudes de l’administració, però actualment som les que en rebem menys per culpa de la política de ‘retallades’. Per sort, hi ha uns convenis de col·laboració establerts des de fa anys i farem els possibles per mantenir-los per no deixar a la ciutadana sense els nostres serveis. Si ens deixen de

costat, ens podem ensorrar, i això passa per mantenir la part pública i la privada. Quins objectius s’ha marcat en el seu càrrec com a president? Un dels objectius principals és revitalitzar la programació cultural del centre, tot i la conjuntura econòmica que vivim. I això passa, per una banda, per mantenir la casa i buscar recursos i, per l’altra, incorporar gent que faci propostes a nivell cultural. En aquest primer any com a president, crec que ho hem aconseguit.

Quines són les activitats que tenen més bona acollida? N’hi ha moltes, però quan organitzem seminaris d’història o literatura, la gent ens respon molt bé. Això sense oblidar el Concurs Exposició Nacional de Roses, que se celebra des de fa 65 anys al al Teatre Bartrina, la primera setmana de maig, o els festivals de finals de curs de les escoles. Quanta més oferta, millor. Com creu que està el món cultural a Reus avui en dia? Tot i la situació econòmica tan complicada que vivim, la gent de Reus segueix mantenint la tradició d’anar a les entitats i participar

JORNADES DE 'Premsa i societat' El Centre de Lectura de Reus, amb la col·laboració de la URV, el Museu Salvador Vilaseca i la Biblioteca Central Xavier Amorós, ha organitzat les jornades ‘Premsa i Societat. Aspectes polítics, econòmics i culturals’. L’objectiu de les jornades ha estat apropar la història de la premsa als estudiants i als interessats en aquesta temàtica com una manera de destacar la contribució de Reus al món de la premsa i així donar a conèixer una font documental que va més enllà de ser una simple font d’informació. A les jornades hi han participat importants i reconeguts historiadors especialistes en el tema com el Dr. Carlos Martínez Shaw, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, el Dr. Lluís J. Navarro Miralles, professor emèrit de la URV i impulsor de l’Hemeroteca de la Fundació de la Caixa de Tarragona i de l’Arxiu del Port de Tarragona, el Dr. Xavier Moreno Julià, professor de la URV i doctor en Història Contemporània, el Dr. Magí Sunyer Molné, doctorat en Filologia Catalana, professor de la URV i escriptor, o el Dr. Josep Fàbregas Roig, professor de la URV i doctorat en Història Moderna.

DOreus 3.indd 14

03/05/12 20:13


DO

15

1a quinzena - Maig 2012

"S’ha de potenciar la cultura,

DOCULTURA

ja que la gent sense cultura està venuda"

Raül Cid líder Stromboli Jazz Band

"Encomanem alegria" S

tromboli Jazz Band és una formació de dixie que acaba d’aparèixer a l’escena musical tarragonina, i el proper 13 de maig actua al Auditori Santa Llúcia de Reus, on demostrarà al públic assistent que no només ofereixen música, sinó també molta diversió. Raül Cid és l’alma mater i trombó del grup.

ÒSCAR ROVIRA

J. Sardiña Quina és la teva trajectòria professional dins el món de la música? Vaig començar estudiant música al Conservatori de Tarragona quan tenia 6 anys, primer solfeig i piano, i després harmonia, cant coral... Fins que ja vaig passar a formar part de diversos grups de xaranga, ska, dixie o rock de la ciutat, mentre em formava amb el trombó a la Banda Unió Musical de Tarragona i amb altres instruments de percussió. També he fet de músic de bodes, comunions, de processons... Una mica de tot. Quan es va formar Stromboli Jazz Band? I quin és el seu objectiu? El grup com a tal es va formar a

DOreus 3.indd 15

finals de l’any passat, però fins al febrer d’enguany no ens vam presentar en societat. O sigui que encara estem en la fase de donarnos a conèixer fent molta promoció i concerts. El nostre objectiu és oferir un bon producte i que la gent s’ho passi bé, escoltant-nos i veient-nos. No hi ha una barrera entre nosaltres i el públic, i encomanem alegria. Amb quants membres compta la banda i quins instrument la formen? És un grup modular. De base som cinc, però pot variar el número depenent del tipus de concert, l’espai, el pressupost... I els instruments són la trompeta (Josué García), el trombó (Raül Cid), saxo (José Gómez ‘Moluco’),

banjo (Ton Solé) i tuba (Ismael Carles). El fet de conèixer-nos la majoria d’abans ens ha ajudat a cohesionar millor la banda.

Quina ha estat la resposta del públic fins a la data? La veritat és que molt bona. Fa molts anys que ens dediquem a

n "El nostre objectiu és oferir un bon producte i que la gent s’ho passi bé, escoltant-nos i veient-nos. No hi ha una barrera entre nosaltres i el públic". Quines són les vostres influències musicals? Les nostres influències van des de la música soul al gospel, passant pel funky o les bandes sonores de pel·lícules. Tot i ser una banda de dixie, toquem molts estils que és el que ens agrada. El nostre repertori és molt ampli i evoluciona en cada concert, depenent de la resposta del públic.

això i sabem el que vol i el que li agrada al públic. És molt important trencar el gel i fer participar al públic perquè s’ho passi bé. Què va suposar per vosaltres perdre el Festival de Dixie de Tarragona? Va ser un cop molt dur i més sent Tarragona enguany la Capital de la Cultura Catalana. Per sort, es va organitzar un cicle alternatiu de

concerts, però no va ser el mateix, tot i que va anar força bé. Quins projectes de futur teniu? Encara és aviat per dir-ho perquè tot just acabem de començar, però el que no volem és estancar-nos en el repertori i la qualitat musical. El que volem és evolucionar com a grup i tocar cada dia millor. Com veieu la cultura a nivell local? Hi ha més iniciativa privada que pública a l’hora d’organitzar actes culturals, ja que l’administració local està molt malament degut a la crisi. S’ha de potenciar la cultura, ja que la gent sense cultura està venuda. La cultura és el que som i no es pot perdre. No n’hi ha prou amb quatre actes a l’any.

03/05/12 20:13


16

1a quinzena - Maig 2012

DO

DOCOMERÇ José Valle gerent Gestiomàtica

"Hem nascut amb el Mac" arts gràfiques i tots els seus professionals, ja que sempre han tingut molt en compte i han treballat amb Mac. Així ha estat fins al 2007, però els darrers anys, degut a la crisi, la situació ha canviat. Per sort, ara són els usuaris particulars els que compren i treballen amb aquest tipus de màquines, sobretot els últims ginys electrònics, com iPhone, iPod i iPad. I aquí els trobaran.

Això els assegura una clientela fidel… Així és. L’usuari d’Apple és molt fidel als seus producte i, per extensió, també ho és amb nosaltres. Som com una família de llarga tradició. I l’usuari que en el seu dia es va comprar el seu primer Mac, ara s’ha comprat el darrer iPad. I això ens fa sentir molt satisfets i orgullosos, fruit de l'esforç constant.

n

"Des del moment que un usuari adquireix un dels nostres productes, no s’ha de preocupar de res, perquè té el servei tècnic tant aquí com a domicili".

D

es de 1983, Gestiomàtica és una empresa de referència a Reus en l’àmbit de la innovació tecnològica, oferint als seus clients les últimes novetats en informàtica i, sobretot, dins el món Apple, dels que són els millors ambaixadors dins la ciutat. José Valle n’és el seu gerent.

Apple va néixer l’any 1984 i vosaltres l’any 1983. Es podria dir que aquesta és una història d’una llarga amistat… Sí, ben bé es podria dir que així és. Apple va revolucionar el mercat amb el llançament del seu ordinador personal Macintosh i

nosaltres vam estar amb ell des del seu naixement. Hem crescut junts. Quin ha estat el sector al qual heu oferit més els vostres serveis? Sobretot, sempre hem estat molt vinculats al món del disseny i les

Quin valor afegit oferiu al vostres clients? Des de Gesitiomàtica sempre hem pensat en l’usuari final, especialitzant-nos i formant-nos constantment. El nostre personal qualificat pot resoldre qualsevol dubte o averia que tingui un client nostre. Des del moment que un usuari adquireix un dels nostres productes, no s’ha de preocupar de res, perquè té el servei tècnic tant aquí com a domicili.

Els usuaris també compten amb cursos de formació… Molta gent quan es compra una màquina no saben com utilitzarla, i aquí fem per formar-los de forma gratuïta i obert a tothom. També compten amb cursos de pagament per a tots aquells usuaris que es vulguin especialitzar en algun tema, tant a nivell particular com en grup. A part, a tots els nostres clients els oferim durant un mes un servei gratuït de consulta.

Juan Antonio Chaves director-gerent / Ramiro Jover enginyer SegurinCat

"El que no passa en 40 anys passa en 40 segons"

S

egurinCat és una empresa de seguretat fundada a Reus l’any 2003, centrada en la vigilància i instal·lació d’alarmes, i que opera a tot Catalunya, amb més de 1.500 clients, tant a nivell particular com d’empresa, que els posiciona com la tercera més important del territori. Com a responsables de la protecció de les persones i les empreses, saben perfectament quin és el nivell de seguretat de Reus i els seus voltants, i els problemes que hi ha i que s’han solucionar en aquest àmbit.

DOreus 3.indd 16

Hi ha inseguretat a Reus? Quins són els problemes amb els que us trobeu? Per un general, no, perquè tenim a la Policia Local i els Mossos d’Esquadra que responen quan hi ha alguna emergència. El problema radica en el temps d’espera. Molts cops, la resposta triga, ja que, abans que arribin les forces de seguretat al lloc del sinistre, l’alarma ha de saltar en dues zones, i això implica ampliar l'instal·lació d’aparells d’alarma i això el client no sempre està disposat a fer-ho, ja que implica un cost addicional. Aquest

és un fet que ens condiciona molt. Un altre problema amb el que ens trobem com a empresa de seguretat és que quan hi ha algun robatori o atracament i el client compta amb un circuit tancat de televisió, els Mossos el primer que fan és demanar les imatges, però el client no sap com proporcionar-les i si ho hem de fer nosaltres també té un cost addicional.

Què és que valora més un client a l’hora de col·locar una alarma? Per desgràcia, el preu. La majoria d’empreses de seguretat ofereixen un preu baix, però en detriment de la qualitat en el servei. El que fan aquestes empreses és crear la ne-

Creieu que hi ha conscienciació en els temes de seguretat per part de la població? En general, sí, sobretot els comerciants. A Reus, la majoria d’establiments compten amb alguna alarma, ja que, per desgràcia, els robatoris es produeixen sovint. Els comerciants valoren molt poder tirar la persiana del seu negoci i marxar a casa tranquils. De totes maneres, encara hi ha persones que no són massa conscients, sobretot a nivell personal, ja que potser asseguren la seva empresa però no la seva família i, per desgràcia, hi ha casos de robatoris i, fins i tot segrestos del tipus ‘express’ a llars particulars.

cessitat a través de missatges centrats en provocar por al ciutadà i així aconsegueixen augmentar la seva cartera de clients. S’han d’evitar aquests tipus de missatges perquè fan més mal que bé.

Què és el que us diferencia de les altres empreses del sector? Sobretot, el tracte personal i proper que donem a tots els nostres clients. Tractem a tots els nostres clients per igual, ja que per nosaltres tots són importants.

n

La majoria d’establiments compten amb alguna alarma. Els comerciants valoren molt poder tirar la persiana del seu negoci i marxar a casa tranquils.

La competència és molt dura… I tant, i les grans companyies de fora, encara més, i són les que ens treuen el pa. El que no es por permetre és que en les concessions d’organismes oficials es donin les llicències a empreses de fora, en lloc de a les d’aquí, i més nosaltres que potenciem tant el tema de la llengua, ja que totes les nostres comunicacions les fem en català.

Des del primer dia que volem que al nostre client no li falti de res i que confiï amb nosaltres en tot. La fidelització és molt important i això passa per aconsellarlo i assessorar-lo amb tot el que necessita, i això les grans companyies no ho fan. Els clients són simples números. Creieu que amb l’enduriment de la crisi poden augmentar els robatoris? És molt probable, ja que la necessitat és molt dolenta i ja estem veient casos al nostre voltant. Si aquest problema de la crisi no se soluciona aviat les coses es poden complicar i molt.

03/05/12 20:13


DO

17

1a quinzena - Maig 2012

DOCOMERÇ Recchia danza

Posar-se en forma ballant

L

orenzo Recchia, músic i ballarí belga-italià, va arribar a Espanya fa uns cinc anys i, d’aquests, en porta dos a Reus, on fa un any va muntar l’escola de ball Recchia Danza, on ensenya tots tipus de balls llatins, sobretot la Zumba, la seva especialitat. Quina ha estat la teva trajectòria professional dins el ball? L'any 2003 vaig decidir començar

Recollida solidària d’aliments

també ho farem amb nens, de 4 a 7 anys i de 8 a 12, amb el programa ‘Zumbatomic’ per ensenyar disciplina i millorar la psicomotricitat.

La Fundación Solidaridad Carrefour organitza els propers dies 4 i 5 de maig, amb la col·laboració de la Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL), la quinzena jornada de recollida d’aliments als 141 hipermercats que l’empresa té a tot Espanya. L’Ajuntament de Reus dóna suport a la iniciativa a través de la difusió de la iniciativa i amb la mobilització de voluntaris.

A part de la Zumba, quins altres tipus de balls ensenyeu? Tots tipus de balls llatins com salsa, rumba, merengue, bachata, cha-cha-cha... També fem pilates, que té molta demanda últimament entre el públic femení. Carlos Mora, Sandra Santacruz, Marta Córdoba i Miriam Sánchez

Lina Bosco

Bellesa integral

M

iriam Sánchez és la propietària de Lina Bosco, un nou concepte de perruqueria que acaba d’obrir les seves portes al centre de Reus, en la que els clients se sentiran com a casa, gràcies a un tracte exquisit i amb una qualitat en el servei excepcional.

en el món del ball, en una de les millors escoles. En poc temps vaig passar a formar part de la companyia professional 'Art Mixt' de Bèlgica, on vaig actuar en diferents congressos. L'any 2005 vaig crear la meva primera escola de dansa, 'SalsaPassion'. El 2007 vaig decidir viatjar a Espanya per crear l'actual escola Recchia Danza. Què és la Zumba? És una barreja de ball llatí amb fitness que va molt bé per cremar calories i oblidar-te del problemes. De moment, només impartim classes a adults, però properament

DOreus 3.indd 17

Després d’un any d’activitat, quants alumnes teniu al centre i com us han vingut? Uns 150 alumnes, que la majoria ens han vingut pel ‘boca a boca’ o per la publicitat que han vist. La gent té molta ganes de desofegarse amb tot el tema de la crisi i aquí ho poden fer. També col·laboreu amb centre cívics de la ciutat, oferint classes... Així és. Col·laborem amb el Centre Cívic del Carme i el de Llevant. Allà fem el mateix que aquí, més batuka i ball en línia per a la gent més gran.

Quin és aquest nou concepte de perruqueria que pot trobar la clientela a Lina Bosco? El meu lema és “dóna als clients el que tu buscaries per a tu”. Per tant, la gent que ve al meu negoci pot trobar en un sol lloc tot el que busqui relacionat amb la bellesa. Per exemple, poden trobar un espai anomenat ‘Brushing Bar’, on els clients es poden venir a pentinar i maquillar de forma ràpida i econòmica, i, a més, es poden prendre un cafè. També tenen el ‘Color Bar’, un espai on assessorem i oferim totes les tècniques en coloració de cabell, així com en el tema d’extensions. Tot el que faci falta per a un canvi de ‘look’. Els caps de setmana també tenim música en directa, on un DJ ve a punxar al local per crear ambient i

que la clientela ja es vagi ambientant per anar de festa. A part de tot això, també oferim els serveis de manicura, pedicura, massatges, depilacions, solàrium... També oferiu tallers d’assessorament d’imatge... Sí, així és. De forma setmanal organitzarem aquests tallers on un ‘personal shopper’ assessorarà a la clientela sobre temes relacionats amb el món de la moda i la imatge. La idea és que la gent que entri surti amb l’autoestima més alta i més segura d’ella mateixa. Compteu amb ofertes especials o packs de descompte? Sí, per suposat. Tenim ofertes i packs per a tots els gustos i totes les necessitats. Des dels packs més clàssics com color, tall i pentinat o manicura i pedicura; a packs més innovadors com el ‘Pack de Núvia’, que inclou higiene facial, pentinat, recollit i prova, maquillatge i prova, i manicura francesa. Tots els packs tenen un preu molt assequible, pensat per a tot tipus de butxaques.

L’objectiu de la jornada és pal·liar les necessitats dels col·lectius més desafavorits i en risc d’exclusió social. En el cas de Reus, s’habilita una taula de bancs d’aliments a l’hipermercat Carrefour de l’avinguda de Marià Fortuny on els voluntaris de l’entitat recolliran els queviures que es donin. Posteriorment, serà el Banc d’Aliments de Tarragona l’encarregat de repartirlos entre les organitzacions amb les quals col·labora. Carrefour ha anunciat que igualarà els quilos d’aliments que la ciutadania dipositi en aquesta taula, de manera que es doblarà la quantitat que es lliurarà al Banc d’Aliments. L’any 2011, la Fundación Solidaridad Carrefour va lliurar a la Federació de Bancs d’Aliments més de 2,5 milions de quilos de menjar a tot l’estat. D’aquests, la meitat provenien de les dues jornades de recollida d’aliments fetes al maig i al novembre, als quals call sumar 1,3 milions de quilos, donats directament per la companyia. La Fundación Solidaridad Carrefour coordina tots els programes que desenvolupa el Grup Carrefour en matèria d’acció social a Espanya.

03/05/12 20:13


18

1a quinzena - Maig 2012

DO

DOEMPRÈN Òscar Carrió / David Juanpere socis-propietaris Kirubs

"Estem a la Tercera Revolució Industrial" no. I un altre problema és la manca de capital econòmic, perquè hi ha companyies de la zona que estan ‘forrades’, però no inverteixen ni un euro en projectes per a la creació de noves empreses.

JS

Ò

scar Carrió, David Juanpere, Roger Estil·les i Jorge Esteve éren companys de facultat d’Econòmiques de la Universitat Rovira i Virgili, i l’any 2010 es van retrobar i van decidir muntar Kirubs, una empresa dedicada a l’emergent mercat de les aplicacions mòbils, les anomenades APPs. Amb poc més d’un any i mig de vida, s’ha convertit en una de les companyies més ben posicionades en aquest sector, que els ha portat, fins i tot, a guanyar, l’any passat, el primer premi dels Premis Reus a la Creació d’Empreses. Com definirieu Kirubs i quin és el vostre model d’empresa? Tal com ens agrada definir-nos a nosaltres mateixos, som una empresa de solucions de mobilitat. Això vol dir que no només desenvolupem aplicacions per a mòbils i tablets, sinó que també desenvolupem serveis per a empreses com, per exemple, gestió d’esdeveniments a través de petits programes informàtics. I pel que fa al nostre model d’empresa, primer de tot, el que fem és crear marca, i, en segon lloc, atraure inversors per a determinats projectes. Quins són alguns dels vostres clients i què els oferiu? Doncs, per citar alguns, El Corte Inglés, Solán de Cabras, La Casa del Libro, Roca, BMW-España, VIPS… I els oferim, sobretot, aplicacions de qualitat sense, en cap

Heu creat alguna aplicació per a empreses o institucions locals? Pel que fa a institucions locals, encara no, però suposem que, tard o d’hora, i gràcies a l’impuls que està donant a la ciutat en aquest àmbit en Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació, ho farem. Ja sabem que ara mateix la situació és complicada, però tot arribarà. I pel que fa a empreses, estem en negociacions amb alguna.

n

Quins projectes empresarials teniu a curt termini? D’entrada, en un mes, com a molt, ja tindrem la nostra nova imatge corporativa molt més en la línia del que som i què fem. I, passat l’estiu, la idea és començar la fase d’internacionalització, aterrant a Alemanya per tal de diversificar el risc, ja que a Espanya la situació no pinta bé i sembla que encara pintarà pitjor.

Què va significar per vosaltres guanyar el Premi Reus a la Creació d’Empresa? Més que per a nosaltres és per a la gent va veure que la qüestió és moure’s i fer coses. Moltes empreses estan tancant perquè volen, perquè estan en un model de

Això no significa que marxeu de Reus i de Tecnoredessa, no? No, aquí estem molt bé. Som com una família. Com a empresa de serveis és el lloc ideal, però com a empresa de productes, ja veurem. Suposem que diversificarem les ubicacions, depenent de les necessitats. Ara, està clar que aquí es viu molt bé i no tenim intenció de marxar.

JS

cas, vendre fum com fan moltes altres empreses dels sector. Nosaltres sabem del que parlem i sabem el que fem. Creieu que el mercat de les APPs és un bombolla com va ser el seu dia les .com? En la fase inicial, que és en la que ens trobem, sí que és una bombolla pel que fa al creixement tan gran que ha viscut en poc temps, però la tendència és que es converteixi en una bombolla sostenible, ja que les solucions de mobilitat aplicades a tots els sectors serà una realitat ben aviat, com

les ciutat intel·ligents, aplicacions per a electrodomèstics... Estem a la Tercera Revolució Industrial.

negoci obsolet amb el que només fan que perdre diners, però tampoc fan res per canviar-lo.

"Tarragona és una província que no apareix en el mapa de l’emprenedoria i hem de fer tot el possible perquè això canviï" Creieu que la iniciativa emprenedora és pobra a la zona? El problema és que no hi ha cap organisme oficial que assessori en aquests temes i la gent està perduda. Nosaltres ens ho hem hagut de fer sols. A Barcelona hi ha iniciatives en aquesta línia, però aquí

Daniel Villanueva director Mifune

"Des de Reus per al món" M

ifune és un estudi de videojocs, ubicat a Tecnoredessa i creat l’any 2007, on es desenvolupen jocs per a smartphones, tablets i xarxes socials. Daniel Villanueva, recent guanyador del Goya com a productor associat del curtmetratge ‘El barco pirata, és l’emprenedor responsable de l’empresa que fins a la data ja ha creat diversos jocs i, actualment, està en fase de preproducció de nous projectes. Com va sorgir la idea de crear una empresa de videojocs? La veritat és que des de que tinc 15 anys que ho estat fent i, després de crear unes quantes empreses en l’àmbit audiovisual, era una evolució natural. Primer va

DOreus 3.indd 18

ser a nivell web, però darrerament ens hem centrat en la telefonia mòbil i les xarxes socials. Com és l’equip de persones amb el que comptes? Actualment, som quatre persones que ho fem tot, però també comptem amb una xarxa de col·laboradors externs, que ens ajuden en projectes puntuals. Es podria dir que ets un cas de ‘ningú és profeta a la seva terra’? Fins ara, així ha estat, perquè els projectes en els que he treballat han funcionat més fora que aquí. Per sort, el fet de guanyar un Goya com a productor ha canviat una mica les coses, però està clar

que guanyar un premi tampoc et canvia la vida, però és una forma de sentir que la teva feina ha estat reconeguda i valorada. Com veus l’emprenedoria a nivell de Reus i província? Encara és molt incipient, però ja hi ha projectes interessants que estan funcionant molt bé, però que s’han de potenciar encara molt més. L’administració s’hauria d’involucrar més, ja que és una font d’ingressos molt important, però encara hi ha polítics que no ho veuen així. S’ha d’evitar per tots els mitjans possibles que no hi hagi ‘fuga de cervells’. Tenim gent molt bona que se’ls ha d’ajudar a desenvolupar els seus projectes perquè no marxin a l’estranger.

03/05/12 20:13


DO

19

1a quinzena - Maig 2012

"La meva etapa com a empresari va ser força atípica, ja que més que explotador em vaig sentir explotat"

DOENTREVISTA

Xavier Amorós escriptor

Enamorat de les paraules ta anomenat Reus, Semanario de la Ciudad amb la columna setmanal El Vuelo de la Cometa, on havia d’escriure en castellà, ja que el català, no estava prohibit, estava ignorat. Imagini’s això per a un que vol ser catalanista com jo, però m’interessava poder publicar els meus escrits, encara que fos en castellà, a més em donaven força llibertat, tot i que el seu director, Carles Giró, era més de dretes que en Franco. Ara, vaig voler signar amb el pseudònim de P. (Pere) Monterols perquè no em poguessin identificar, cosa impossible (riu).

JS

Jordi Sardiña

P

arlar de Xavier Amorós és parlar d’un dels personatges més conegut, admirat i estimat per tothom, “menys pels que no m’estimen”, com diu ell mateix. Novel·lista, poeta, botiguer, polític, articulista... Tot això i molt més ha estat el Fill Il·lustre de la Ciutat de Reus i Creu de Sant Jordi, i encara ho segueix sent amb els seus 89 anys.

Quan i com li va començar la dèria d’escriure? Abans de la dèria d’escriure em va venir la dèria per llegir, gràcies al meu pare, que tenia una àmplia biblioteca plena d’obres dels millors escriptors catalans com Guimerà, Verdaguer, Oller, Puig i Ferreter... I la dèria d’escriure va ser per influència del teatre en vers del S.XIX, que llegia quan era petit, però amb el temps em vaig adonar que abans d’escriure en vers s’ha

d’escriure en prosa, ja que és la manera natural d’escriure, perquè és com ens comuniquem i ens expressem. A més, la poesia només és per al grans poetes, per aquells que estan enormement dotats, ja que arriben més enllà. Llavors es considera més prosista que poeta? Ni una cosa ni una altra. Em considero una persona que procura escriure sobre el que veu i el que l’envolta. Per tant, com a molt, em considero articulista, que n’he escrit molts al llarg de la meva vida. Sí, perquè ha col·laborat en molts diaris, i segueix col·laborant... Sí, sobretot al Reus Diari, on vaig col·laborar durant anys. Ara encara col·laboro escrivint un article quinzenal a El Punt/Avui. Quina va ser la seva primera col·laboració com a articulista? Va ser en un periòdic local franquis-

Quan va durar aquesta col· laboració, tenint en compte les diferències ideològiques? No més de dos anys, ja que va arribar un punt que allò no es podia aguantar. De totes maneres, va ser molt enriquidor i vaig gaudirne molt. A més, va ser una de les columnes més llegides setmanalment. Quan sortia el diari, Reus n’anava ple. Aquesta és la impressió que jo tenia.

ja que em sentia ocupat moltes hores i guanyava poc. No es pot oblidar tampoc la seva etapa com a polític... Jo vaig entrar al món de la política per defensar el catalanisme, però no em vaig voler casar amb cap partit. El meu paper va ser més com a observador polític que com a militant polític. Però, tal com vaig entrar, vaig sortir, ja que trobava a faltar més justícia social i això em va desencisar. Quan va deixar la política es va dedicar a escriure molt intensament. Entre els llibres que va publicar hi ha dos volums de les seves memòries. Per quan el tercer? De memòria, no hi haurà cap tercer volum, ja que quan els vaig escriure tenia molt clar que les meves memòries arribarien fins que es morís Franco. Quan vaig escriure les meves memòries ho vaig fer perquè em tranquil·litzava fer-ho, ara ja no. De totes maneres, en els articles que he anat pu-

n

"Quan vaig escriure les meves memòries ho vaig fer perquè em tranquil·litzava fer-ho, ara ja no" A part dels seus articles, a Reus també se’l coneix com un dels propietaris de la famosa botiga ‘Les Amèriques’... Sí, i tant. Em va fer molt pena quan la vaig haver de deixar per a anar a treballar a l’antiga Caixa de Barcelona i Monte de Pietat, però va arribar un moment en què el negoci no es podia mantenir tal com es va concebre originalment, ja que els gustos i les modalitats de venda van canviar. Ara, la meva etapa com a empresari va ser força atípica, ja que més que explotador em vaig sentir explotat,

blicant als mitjans en els darrers anys hi ha episodis de la meva vida, però d’una forma aïllada. Confio, però, que es publicarà el cinquè volum de les meves obres completes, on hi hauria 'Històries de la Plaça de Prim', que d'una manera menys directa també es pot considerar de procés memorialístiques. O sigui que no podem esperar cap nou llibre seu... La veritat és que no. Quan vostè tingui la meva edat ja veurem si té ganes d’escriure (riu).

'Premsa i societat a Reus' a la Biblioteca Xavier Amorós Fins al 24 de maig, la Biblioteca Central Xavier Amorós, acull l’exposició ‘Premsa i societat a Reus’. Una col·lecció de diaris editats a la capital del Baix Camp i que formen part dels fons de premsa històrica de la biblioteca reusenca. La mostra estarà acompanyada per diferents fotografies cedides pel Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) que ens mostraran la vida quotidiana de la societat en aquella època. Testimonis de la nostra història, aquestes publicacions van néixer a principis del XIX i van acabar amb l’esclat de la Guerra Civil i, avui constitueixen una font bàsica de memòria local. Entre els diaris exposats podrem trobar: el Periódico Político i Mercantil de la villa de Reus, el Centinela de la patria, El Mosquito, El Sorbete, El enano de la Venta, Lo campanar de Reus, El Camell, Les pessigolles, Lo Somatent, Las Circuntancias i el Diario de Reus, entre altres.

DOreus 3.indd 19

BIOGRAFIA Xavier Amorós Solà va néixer a Reus el 7 d’abril de 1923. El seu pare era un comerciant nacionalista català (militant d’ERC) establert a Reus que posseïa un terç de la botiga coneguda com Las Americas al Palau Bofarull, i allí va desenvolupar la seva vida professional després de la guerra. Durant la guerra es va refugiar al poble de Pradell de la Teixeta per evitar els bombardejos i després va seguir els estudis fins a la mort del pare quan va haver d’agafar les regnes del terç de la botiga. El 1940 va començar a escriure poesia. El 1956 comença a participar en concursos literaris i obté alguns premis. El 1960 publica una de les seves millors obres, 'Terra', el 1962 publica 'Guardeu-me la paraula', i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb 'Qui enganya, para', publicat com a recull a Barcelona el 1968. Després ja va deixar d’escriure i només es van publicar els 'Poemes inèdits' (1940-1956). El 1982 una antologia dels seus poemes va obtenir el Premi de Literatura Catalana (poesia) de la Generalitat de Catalunya. Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Pel seu prestigi se’l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1989, fins que es va jubilar el 1993. En aquest període va reiniciar la seva activitat i va escriure 'El camí dels Morts' (1996), 'Històries de la plaça de Prim' (1997), 'Temps estranys. Llibre primer' (2000) i 'Temps estranys. Llibre segon' (2001). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se’l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

03/05/12 20:13


20

1a quinzena - Maig 2012

DORESTAURACIÓ

DO

"Els nostres canelons sempre han agradat molt i des de fa molts anys que la gent ve a menjar-los o a endur-se’ls pel dinar de Nadal"

Maria J. López propietària Restaurant Florida

Enòloga

Mercè Castre

Un restaurant de tota la vida CAVES SIMÓ DE PALAU

Redacció

A

mb més de 60 anys d’història, el Restaurant Florida de la Plaça del Mercadal és uns dels locals més emblemàtics de la ciutat, que ha vist asseure’s a les seves taules un reguitzell de persones i personalitats de tots els àmbits, coincidint tots ells en què el matrimoni propietari ofereixen des de sempre una bona cuina i un millor servei.

Quins van ser els inicis del restaurant? El meu sogre, Anton Besora i un company de feina, Jesús Ravell, van ser els primers propietaris, quan era Casa Miquel, després de que el seu antic propietari, amo del Cisne del carrer Llovera, on treballaven, els hi traspassés. Amb els anys, i després de la mort del meu sogre, el meu marit, després de formar-se de cuiner a Alacant i la Costa Brava, ja es va fer responsable del restaurant, que en un principi va ser fonda i comptàvem amb 12 habitacions, però fa 25 anys que ja no ho és.

DOreus 3.indd 20

Amb quin personal compteu actualment? Som entre 4 i 6 persones. Els dos cuiners, Pau i Manel Duran, que tenim els va formar el meu home i encara segueixen amb nosaltres després de quasi 40 anys, igual que el cambrer, en Miquel Hernández. Quin és el seu secret? Suposo que la cuina, amb una i el tracte que donem. A part, dels famosos canelons del Florida (riu). Els nostres canelons sempre han agradat molt i des de fa molts anys que la gent ve a menjar-los o a endur-se’ls pel dinar de Nadal. Els últims anys, però, venen més a qui a menjar-se’ls que se’ls enduen. I quan acaben de dinar ja ens reserven taula per a l’any vinent. Quin considera que el seu plat estrella? A part del canelons, en tenim molts, ja que comptem amb més de 80 plats a la carta. Hi ha clients que sempre que venen mengen el mateix plat, perquè els agrada i no volen canviar.

Quines personalitat recorda que hagin passat pel restaurant? Tenim un llibre de firmes ple de signatures de personalitat que han vingut. Sobretot, molt polítics de diferents partits, com Pujol, Montilla o Rahola, ja que venien convidats pel Grup Opinió Mercadal, que organitzaven sopars-tertúlia un cop al mes, o per l’Ajuntament amb els Premis Reus. Que valora més de tots aquests anys al capdavant del negoci? Sobretot, el tracte amb la gent i, per sort, sempre ens ha vingut gent de molt nivell i molt educada, tot i que hi ha excepcions. Últimament, estem molt contents amb la clientela russa, ja són molt correctes i generosos, encara que de vegades, quan s’ajunten uns quants, els dóna per cantar (riu). Us ha afectat la crisi? Sí, ho hem notat. I, a més, al no tenir ja l’Hospital Sant Joan aquí al costat. I de l’Ajuntament, abans també ens venia més gent que ara, ja que abans tot estava centralitzat aquí i ara al tenir tants edificis repartits per tota la ciutat...

Va ser al desembre del 2002 que un grup de Reus va comprar les caves Simó de Palau, a l’Espluga de Francolí. Però abans de parlar del cava, faré cinc cèntims de la llarga història d’aquesta finca. Tot començà al S.XII sent un molí de farina propietat del Monestir de Poblet. D’’aquesta etapa resta una làpida funerària de meitat del S.XIV, i va ser molí fariner fins a finals del S.XIX. Posteriorment va tenir importància com a central elèctrica i al 1919 s’inaugurava com a alcoholera cooperativa, donada la importància vitivinícola de la comarca. No va ser fins l’any 1990 que es començà amb l’elaboració de cava, aprofitant els antics cubs de l’alcoholera. Parlar de l’elaboració del cava a Simó de Palau és parlar de tradició i de producció limitada. Formen part dels nostres cupatges del cava blanc les varietats macabeu, xarel·lo i parellada Criances mínimes de 24 mesos (penseu que el Consell Regulador del Cava ens obliga només a 9 mesos) li atorguen una suavitat i elegància en boca que ens diferencia sense de deixar de banda una bona estructura, criances llargues de 7 anys

pel nostre cava Vintage amb una suavitat i cremositat de bombolles que omple els sentits. Però anem a entretenir-nos una mica amb la nineta dels meus ulls que és el rosat trepat. En general podríem dir que el cava rosat és un producte de passions, ens enamora per la seva frescor i singularitat o ens causa desencís, ara està clar que no hi ha lloc per a la indiferència. És un cava amb una criança més curta per poder-ne conservar el color i les aromes fresques pròpies de la varietat, però no massa per que no notem un excés de carbònic en boca, mínim 12 mesos, el màxim ve determinat per les anyades. Records a maduixes en l’aroma evoquen les característiques pròpies del trepat. Un fet diferenciador dels caves Simó de Palau en general, i del rosat en particular és el nostre licor d’expedició. Aquest aporta amb una mínima quantitat la capacitat de ressaltar la bellesa pròpia obtenint un buquet que és l’“empremta de la casa”.

www.simodepalau.com

03/05/12 20:13


DO

21

1a quinzena - Maig 2012

DOGASTRONOMIA Marta Puig / Marta Ricart / Anna Tarragona autores (AdHoc Sostenibilitat Ambiental)

La cuina del paisatge sense ser de paisatge. Els amants de la cuina, a part de receptes, trobaran alguna cosa més, i igualment pels amants del paisatge, i això es tradueix en sensacions, transmeses per les ‘cuineres’.

L

’associació de municipis Solc, dedicada al desenvolupament local a través de l’explotació sostenible del seu paisatge, acaba de publicar el llibre ‘Les cuineres de Solc’, un recull de receptes de cuina de 12 dels 20 municipis que formen la xarxa, en el que el més important són les sensacions que transmeten els plats i com es relacionen amb el paisatge. Qui són ‘Les cuineres de Solc’? Totes elles són membres d’associacions del diferents municipis que han participat, des de les Terres de l’Ebre fins al Camp de Tarragona, i tots ells han aportat tres receptes al llibre. Com definiríeu el llibre? Com un llibre de cuina sense ser de cuina però un llibre de paisatge

DOreus 3.indd 21

Com va ser el procés creatiu? Vam demanar a les associacions quines eren les receptes que atribuïen al seu paisatge, no necessàriament físic, sinó relacionat amb sensacions com l’esforç, la pertinença o la joia. O sigui que cada plat evoca una sèrie de sensacions que s’han tingut, tant al cuinar-los com menjar-los. Per tant, podem dir que hem volgut fugir del concepte paisatge-producte local, ja que el paisatge va molt més enllà del producte local. Quin ha estat al criteri a l’escollir les receptes i com són? Hem de donar les gràcies a la cuinera Mariona Quadrada, gran coneixedora de la realitat culinària del territori, que amb el seu assessorament ens ha ajudat a triar les receptes i la manera de presentar les receptes que finalment apareixen al llibre. I totes les receptes són senzilles, típiques i tradicionals.

En aquest llibre hi trobarem l’essència dels nostres pobles, no només en els productes sinó en totes les manifestacions culturals que se’n desprenen. La quantitat de festes populars relacionades amb les menges pròpies d’un poble és incalculable. I és en aquest punt on trobem una de les qualitats principals de la nostra terra: gaudir de l’aire lliure, de la col·lectivitat amb el lligam d’allò que tenim a la vora. En els àpats col·lectius com la calçotada, la favatada, la cassola de tros i molts més, qualsevol excusa és bona per muntar una trobada que es converteix en una festa a l’aire lliure, sota el sol o arrossegats pel vent, tant se val.

Mariona Quadrada Cuinera

Extracte del pròleg de 'Les cuineres de Solc'

DODECUINA

Intensitat dolça Regust dolç, redescobriment del plaer. Absolutament tendre, llaminer, en calma. Un moment de desconnexió, en què només cal gaudir. Instants gravats en l’ànima. Descobrir un somriure en un rostre conegut. Uns ulls que per un fugaç moment et miren amb amor. Una maneta menuda que busca la teva. Una carícia feta de passada a l’esquena. Un esquirol que destrament s’enfila enmig d’un bosc. Una cua de conill que balla davant els llums d’un cotxe en plena nit. Una cirereta d’arboç que ofereix el seu vermell tota ufana enmig del verd hivernal. Les baies del grèvol en plena tardor o el bolet amagat sota la pinassa. La campaneta que despunta enmig del rocam. Un pit-roig que de sobte piula d’alt d’una branca. La corredissa d’una sargantana amb la fressa d’uns passos. Un petit raig d’aigua descobert en un revolt. L’aroma dolça en passejar per un carrer. Una cuca de llum amagada en un test. L’estel fugaç que es desprèn per damunt del campanar del poble. Una pilota que arriba disparada als peus apressats. Confeti oblidat al fons d’una butxaca. Escurar amb el dit la dolça barreja del bol. Pessigar un tros de cóc acabat de treure del forn. Robar de passada una orelleta. Cloure els ulls en el precís moment que un bombó esclata a la boca. Petites espurnes que t’arranquen un somrís.

Fragment del llibre 'Les cuineres de Solc'

DOLECTURA

DESPRÉS D'UN BON ÀPAT

Quina ha estat la resposta del públic fins ara? Encara és aviat per dir-ho, però, de moment, molt bona.

03/05/12 20:13


22

1a quinzena - Maig 2012

DO

DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA

compres vàries 4 reformes llar 5 tarot 6 amistat 7 altres 9

1

COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS

borsa TREBALL

2

oferta DEMANDA

MOTOR

3

PREU: 240.000 €. Telf. 647491250 / 977342385

COMPRA VENDA LLOGUER

ImMoBILIàRIA

1

venda REF. OTA 748 C. DR VILASECA. Pis en venda de 4 dormitoris. Menjador i cuina grans. Parquet. Ben decorat. Assolejat. Zona comunitaria ajardinada. Céntric. A 50 m de la plaça de les Oques. PREU: 212.000 €. 977 311 999 REF. OTA 743 PASSEIG SUNYER. Pis en venda de 3 dormitoris, 2 banys, aprox. 135 m2. Cuina nova i gran. Parquet. Aire acondicionat. Totalment reformat. Exterior amb bones vistes. Parquing. PREU: 275.000 €. 977 311 999 REF. OTA 747 ZONA AV SANT BERNAT CALBO. Dúplex (150 m2) + solarium (aprox. 50 m2) EN VENDA O LLOGUER de 3 dormitoris, 3 banys. Parquet. Zona comunitaria amb piscina. 2 places de parquing incloses. PREU VENDA:248.000 € PREU LLOGUER: 750 €. 977 311 999 REF. OTA 729 CR. ALCOVER. ZONA CARREFOUR-JUTJATS. Pis en lloguer de 3 dormitoris. Totalment moblat i reformat. Cuina equipada. Segon pis sense ascensor. Per entrar a viure. PREU: 400€ 977 311 999 REF. OTA 724 PL. DE LA SANG. Pis en lloguer de 3 dormitoris sense moblar. Tranquil, céntric. Tot exterior. PREU: 450 - XALET DE 211M2 “AIGUESVERDS”+ Parcela de 700m2. PREU: 390.000€. Telf. 647491250 / 977342385. “BELL PARK” - Pis de 145m2, 5 hab., 2 banys, Cuina ind., Menjador de 35m2.

DOreus

INSERTEM LES TEVES OFERTES DE FEINA

GRATUÏTES

C. CAMPOAMOR – Pis de 150m2 impecable, 4 hab., 2 banys, parquet, cuina ind., menjador 35m2, parquing i traster. PREU: 300.000 €. Telf. 647491250 / 977342385. ÀTIC DE 150M2 A Z. NILOGA, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, cuina ind. gal., menjador de 30m2,. Exterior. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385. www.arturmartigi.com C. BERTRAN DE CASTELLET, Pis de 150m2, impecable, 4 hab., 2 banys, cuina individual, menjador de 24m2, Parquet. PREU: 185.000 €. Telf. 977342385. ÀTIC DE 110M2 + 80M2 DE TERRASSA, 4 hab., 2 banys, parquing. Z. SANT BERNAT CALVO. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385. C. MIGDIA, PIS SEMINOU DE 109M2 AMB PARKING, 4 hab., 2 banys, Piscina i Pista de paddle. PREU: 205.000 €. 647491250 / 977342385. ÀTIC DE 80M2 + TERRASSA DE 25M2 A PEU, 3 hab., 1 bany. Parquing. PREU: 140.000 €. 647491250 / 977342385. PIS DE 80M2 RIERA MIRÓ, 3 hab., 1 bany. Terrassa. PREU: 60.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.

info@DOreus.com

neo, terraza con jardin, zona verde de 1000 mtrs a 200 mtrs playa. 159.000 €. Tlfn.670760269.

borsa TREBALL

A 80 mtrs playa cambrils-vilafortuny, 2 hab, parking, totalmente reformado. 129.000 €.Tlfn.670760269.

S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874

Estudio cambrils-vilafortuny, gran terraza,trastero, parket, totalmente equipado. 75.000 €. Tlfn.670760269.

Encarregada de fruiteria amb vuit anys d'experiència. Tel.:646.300.874

Cambrils la dorada apartamento, 2habts, piscina y zona deportiva. 113.000 €. Tlfn.670760269. Apartamentos Cambrils playa primera linea con vistas a partir de 130.000 €. Tlfn.670760269. DUPLEX EN VENTA DE 140m2 Cuina de luxe, Banys de disseny, 3 hab. Vistes a mar i montanya. Parquet. AA per conducte, calefacció. 2 parquings opcionals. 295 000 € Negociables. Telf.: contacte : 610524124 - 665524275

Piso Cambrils puerto, 3 hab., 90mtrs, piscina, parking. 220.000 €. Tlf.670760269.

ImMoBILIàRIA

Casa adosada Cambrils, 154 mtrs, 3 hab, garaje, jardin, solarium, 2 baños, buena situación. 165.000 €. Tlf.670760269.

Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Ideal caps de setmana i vacances. Telf. 609373211 www.caseta.cat

Apartamento Cambrils puerto, 2 habts dobles, piscina,parking subterra-

LLOGUER

NECESSITEM

DOreus ENVIA'NS ELS TEUS ANUNCIS CLASSIFICATS info@DOreus.com

Redactor-a Persona jove, amb interès per tenir un primer contacte amb el món del periodisme i la premsa local. És recomanable que disposi de nocions de fotografia i vehicle propi. Preferentment resident a Reus, que és on desenvoluparà la seva tasca.

info@doreus.com

DOreus 3.indd 22

2

oferta

CITROEN C4 VTS HDI Motor 2.0 cc de 136 cv, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament. Telf.. 977 316 099. BMW X5 Motor de 3.0 de 184 cv, A/T sequencial, E/E, D/A, C/C, Navegador, Xenon. Telf.. 977 316 099 o info@rocautosport.com. JEEP GRAND CHEROKEE CRD LIMITED Motor 2.7cc de 163 cv, A/T, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Ordinador, Seients calefactables. Telf.. 977 316 099.

TAROT

JOSEP MARQUÈS De 8 a 20 h.

806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS

MOTOR

SEAT EXEO Motor 2.0 cc de 140 cv, E/E, D/A, Climatitzador, C/C, Llums Bi-xenó, Barres sostre.Telf.. 977 316 099.

3

VENDA RENAULT MODUS.- 1.5DCI Emotion 85 eco2. Año 2007, 8.000 km. Diesel, 86 cv. Garantia 12 Meses. 6490 €. T. 977 30 10 16 www.garatgesportclassic.com OPEL VECTRA.- 1.9 CDTI Año 2006. 116.000 km / Diesel / 120cv. Garantia 12 Meses. 7.900 €. T. 977 30 10 16 MINI ONE CABRIO Año 2008. 52.000 km / Gasolina / 90cv. Garantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16 VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV Año: 2006. 136.000 km / Diesel/ 140cv. Garantia 12 Meses. 10.500 €. T. 977 30 10 16 BMW 330 I Año 2005. 115.000 km / Gasolina/ 258cv. Garantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16

MERCEDES ML-280 Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc., E/E, D/A, C/C, Climatizador, DVD, Navegador. Telf.. 977 316 099. MERCEDES SLK 280 Motor 3.0 cc. De 231 cv, A/T sequencial de 7 veloc., E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Navegador. Telf.. 977 316 099

reformes llar

5

FreCalGas S.L. instal·lacions i reparacions de gas, calefacció i fred.Rapidesa i qualitat. Telèf. 625133722. frecalgas@gmail.com. FreDoLlum - instal·lacions i reparacions de electricitat i fontaneria.Ràpid i econòmic. Telèf. 685169259. jcobre@ hotmail.com. MANTENIMENTS, REPARACIONS I ARRANGEMENTS DOMÈSTICS. Portes blindades, panys de seguretat, electricitat, intal·lacions a la llar, mobles, etc... TEL. 607 84 16 83.

altres

9

MERCEDES R 320 CDI Motor 3.0 cc de 225 cv, A/T, Climatitzador, E/E, C/C, D/A, Sostre pano., 6 plz, Navegador, Xenó. Telf. 977 316 099 o info@rocautosport.com.

Institut de bellesa CEL. Tractaments facials i corporals. No tanquem al migdia.Telèf. 977340854. institutcel@gmail.com.

VOLKSWAGEN TOUAREG V6 TDI Motor 3.0 cc de 224 cv, A/T, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Sostre solar a/t, Navi, Sensors. Telf.. 977 316 099.

Treballs de jardinería. Experiencia en podes, plagues etc.Manteniment i instal.lacions de regs. Telèf. 626856252. jmsenan79@hotmail.com.

MITSUBISHI MONTERO DI-D INVITE Motor 3.2 cc de 160 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Tracc. Super select. Telf.. 977 316 099 o info@rocautosport.com.

Tallers Mont-Camp. Mecànica de l’automòbil i tot tipus de vehicles.Pressupostos sense compromís. Telèf. 977826519. tallersmontcamp@gmail.com.

SUBARU IMPREZA Motor 2.0 cc de 150 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Ordinador., Tracc. 4x4 Per més información. Telf.. 977 316 099.

Perruqueria JOSEPA. Unisex. Llarga experiencia. Tel. 977344395. josepa@hotmail.com

03/05/12 20:13


DO

23

1a quinzena - Maig 2012

DOAGENDA POESIA

TENDÈNCIES

LA CASA

BIJUTERIA

Hay una casa en la colina con paredes de nácar. Azul medio día en las ventanas, y nubes que pasan.

La moda dels complements fabricants a mà fa que en els últims anys hàgim vist un evident augment a la nostra ciutat de botigues d’abaloris per a realitzar bijuteria i fins i tot botigues dedicades a la venta d’aquests productes que responen a una demanda alternativa, més sostenible i personal.

Tiene quimeras prendidas, en aleros de crema y de nata, sueños de caramelo y vuelos de alas. Sombras de ágatas con aroma de rosas, en las esquinas. En las puertas, auroras.

En la casa encerrada, gloria de las sombras, golosina del alba, hiedra de ventanas. Imagen del cielo. En tu pelo, flores amarillas. Coronas a tus pies.

O en rimas de chocolate.

Crític Cinematogràfic

I és que aquesta tendència sembla que no s’aturarà degut a una demanda nacional de productes locals com a alternativa a un mercat totalment globalitzat.

05.05.2012 – 12.30 h 5è Concurs Exposició Nacional de Roses Centre de Lectura

15.05.2012 - 17 h Berenar a Santa Anna Sortida des de la Font Nova (cal portar berenar) Associació de Dones Sta. Anna

Concert 05.05.2012 – 21.30 h Concert de Primavera Orfeó Reusenc

Fins al 27.2012 Artistèri Sala Quatre – Museu Art i Història

A diferència d’altres producte de mateixa índole, ‘Los Vengadores’ té cervell, cor i sentit de l’humor, encaixant perfectament totes les peces de l’engranatge que la Marvel ha anat presentant amb les diferents pel·lícules dels seus superherois. Potser seria massa agossarat dit que el director Joss Whedon ha filmat el còmic Marvel definitiu, però està clar que el cineasta ha sabut trobar l’equilibri perfecte entre el desenvolupament de la història i les escenes espectaculars que tothom espera en aquest tipus de produccions.

Esdeveniment 05.05.2012 - 11-14 h / 17-21 h 2ª Petjada Solidària El Pallol

11.05.2012 -18.30 h Antologia de la Sarsuela Bravium Teatre 13.05.2012 – 20.15 h Stromboli Jazz Band Esbart Santa Llúcia

Conferència 10.05.2012 - 21.30 h Arcadi Oliveres – ‘Els reptes socials de l’educació’ 40 Aniversari Escola Infantil Verdaguer Reus Bravium Teatre

Menció a part mereix el planter d’actors protagonistes, molt convincents tots ells en els seus papers superheroics, transmetent carisma i personalitat. Especiament, Robert Downey Jr. com a Iron Man. Les millors línies de diàleg són per a ell.

Mun Godoy

M. Dolors Carrillo

Maig ‘La Festa’ (Colla Sardanista Rosa de Reus) Centre Cívic Llevant

‘Los Vengadores’, última entrega de les adaptacions cinematogràfiques del món dels superherois del còmic al cinema, és un entretingut vehicle d’acció que agradarà tant a profans com experts en el gènere, ja que ofereix una dosi perfecta entre diàleg i acció.

Una altra de les influències serà la tribal, amb una àmplia gamma de tonalitats que van des dels marrons, blaus com el turquesa i l’elèctric i ataronjats en peces realitzades amb pedres, ceràmiques i vidres, donant protagonisme a la naturalesa.

Donde hallarte, amor mío, donde hallarte! En la casa, en la muerte!

8

1

6

5

9

7

5

4

3

9

7

8

1

2

2

9

3 5

6

4

1

2

5

6

3

2

8 7

6

3 1

2

7

6

6 1

7

8

9 3 8

7

4

1

2

3

4

6

5

9

8

3

9

8 4

1

7

5 4

4

7 5

1 9

8 2 5 3

7

9

4 2

6

3 8 7 1

9 3 4 5 8

1

6 4 9

5 2

7

8 1 4

9 3 6 7

2

5

6

2

9

6

4

2

7 1 5 2 4

8 6 3

9

5 9 6 4 8

2

5

1

8 3

1

7

3

9 6 3 2 8 4 1 6

7 4

2 5

9

5

3 8 1 7

7 4 2 8 3 1 6 9

1 4

8 5

5

7

3 6 9 2

SOLUCIONS

Exposició

En els complements realitzats artesalment el que prima és la originalitat, l’exclusivitat i la qualitat sense oblidar en cap cas les tendències de la temporada, que pel que fa aquesta primavera i estiu es decanten clarament pels d’estètica antiga o vintage amb colors pastel com el verd menta o el rosa pàlid, tons nude, peces realitzades a ganxet, ràfies, llaços, metalls d’aspecte envellit com el l’or o la plata enfosquida i els estampats amb petites flors, papallones i ocells.

En tapices de gloria, tus risas. Mi amada, mi niña! Vestida de éter, y de purpurinas

DOreus 3.indd 23

CINEFÀGIA

Mr. Cinèfag

Tiene una chimenea respingona, brincando volutas de humo, hacia el cielo de goma. Madreselva en las rejas. Abedul engreído en la tejas, donde asoma la luna cabellos de plata, peinados de Hadas.

AGENDA

Teatre 11.05.2012 – 21.00 h ‘L’any que ve serà millor’ Teatre Fortuny

SUDOKU 1

8 1

5

2

9

8

7 2

4

9

1

2

3

9

7 6

7

4

7

7

2

2 8

4

5 3

8

6

5

3

5

1 1 9

2 8

1

1

8

4

8

7

4

5 8

3 5

4

4

6 6

7 2

8

9

6

3

1 2

3

1

5

7

1

8 Bases del concurs a:

6

www.argentera.cat/vi-concursde-pintura-rapida

03/05/12 20:13


DO

24

1a quinzena - Maig 2012

"El moment que vaig saludar al públic del fortuny va ser com una comunió entre la gent i jo"

DOCONTRA

Ferran Piqué Els Amics de les Arts

"Em sento molt orgullós de ser de Reus" als concerts de la gira encara millor. Sabem que la gent surt més contenta del que entra als nostres concerts i això ens omple molt. Quins diries que és el secret d’aquest èxit tan gran que heu aconseguit amb tan poc temps? No crec que es pugui parlar de ‘secret’, ja que quan vam començar aquest projecte conjunt teníem molt clar que aniríem a totes i que treballaríem molt dur i, sobretot, units per aconseguir el que ens vam proposar que no és una altra cosa que viure de la música. Tot l’èxit aconseguit ha estat una sorpresa amb majúscules, diguesli sort, connexió amb el públic... Com es presenten els propers mesos? Amb molta feina, ja que volem portar la nostra gira a quants més llocs millor. Ja tenim ganes de que arribi el bon temps per començar a tocar a l’aire lliure i a festes majors.

Ferran Piqué saludant al públic durant el concert al Teatre Fortuny. Teresa Fargas

Jordi Sardiña

J

untament amb l’Eduard Costa, en Joan Enric Barceló i en Dani Alegret, en Ferran Piqué forma un dels grups de moda de la nova escena musical catalana, ‘Els Amics de les Arts’. Aquests reusenc va girar el born professionalment durant cinc anys després de tornar a actuar a la seva ciutat natal el passat mes de març. El Teatre Fortuny en va ser testimoni i en DOreus també.

DOreus 3.indd 24

Com va ser poder actuar al Fortuny de Reus? Va ser com un somni fet realitat. Em feia molta il·lusió poder actuar en un teatre tan mític com el Fortuny i, a més, a la meva ciutat. El moment que vaig saludar el públic va ser com una comunió entre la gent i jo. Què significa per a tu Reus? Reus, a part de ser la ciutat on vaig néixer, és molt especial per a mi, tot i que hi vaig viure pocs anys, ja que als set anys em vaig

traslladar a La Selva i d’allà a Tarragona per marxar, finalment, a Barcelona. No sé que és el que té Reus però té alguna cosa especial i els reusencs així ho sentim. I, personalment, em sento molt orgullós de ser de Reus. Quins records guardes de la teva infantesa a la ciutat? Tinc un piló de records, però sobretot recordo quan em passava les tardes anant amunt i avall per la Raval Santa Anna i, sobretot, quan anava a comprar joguines

amb la meva tieta a Tomàs Barberà. Era un moment màgic. El concert al Fortuny va ser el tercer de la gira de presentació del nou disc ‘Espècies per catalogar’ i a aquestes alçades ja en porteu uns quants més. Com està funcionant tant el disc com la gira? Realment, és que de forma immillorable. La gent està responent superbé i estem molt contents. El disc s’està venent molt bé des del primer dia i les entrades per

A la Misericòria de Reus? Ja ens agradaria, ja, però no sé com anirà. Seria la quadratura del cercle (riu). Què opines del ‘boom’ que està vivint actualment la música en català? A Catalunya sempre hi ha hagut bona música en català, però ara sembla que hi ha més gent que l’escolta, perquè s’ha creat una connexió especial amb el públic. Això és molt bo per la música catalana i per al país i, tant de bo duri molts anys. Nosaltres som uns afortunats d'estar en aquest moment i volem seguir estant-hi.

03/05/12 20:13


DOreus 3