Page 1

Itineraris de vida: dones compromeses a Catalunya L’exposició dóna a conèixer la vida de dones que van viure la guerra civil i les dècades posteriors, moltes d’elles desconegudes fins ara pel gran públic. La narrativa biogràfica i les imatges il·lustren els itineraris de vida d’aquestes dones compromeses a Catalunya.

Conxita Badia i Millàs

Maria Dolors Bargalló i Serra

Neus Català i Pallejà

Mari Pepa Colomer i Luque

Júlia Coromines i Vigneaux

Enriqueta Gallinat i Roman

Ana María Matute

María Luz Morales Godoy

Teresa Pàmies i Bertran

Joana Raspall i Juanola

Margarida Xirgu Subirà

Nativitat Yarza i Planas

Coordinadora Mary Nash

AGRAÏM LES SEGÜENTES CONTRIBUCIONS ACC-PRP ACOMB ADIHNB AMB ANC AR AVC BPR-UB DG EP FB FPA FPC QH UA WP

- Arxiu Carreras-Colomer de Pere Ribalta i Puig dipositari de l’arxiu digitalitzat - Arxiu Col·legi Oficial de Metges de Barcelona - Arxiu digital d’imatges històriques Nash-Bristow - Arxiu Mariona Badia - Arxiu Nacional de Catalunya - Antonina Rodrigo Mujeres para la historia. - Arxiu Víctor Colomer - Biblioteca Pavelló de la República (UB) - Domènec Guansé Margarida Xirgu, Biografies populars. - El País - Foguet i Boreu: Margarida Xirgu, Cartografia d’un mite. - Fundació Pere Ardiaca - Fundació Pere Coromines - Quaderns d’Història (Arxiu Històric Comarcal - Sant Feliu de Llobregat) - Universitat de Alcalá - Word Press

Fotografies: Pérez de Rozas, Ricardo Martín, Roger Velàzquez

amb la col·laboració del Ministerio de la Presidencia


Conxita Badia i Millàs (1897 - 1975) Nascuda a l’Eixample de Barcelona, va ser una de les cantants més destacades del segle XX. Va desenvolupar la seva sensibilitat musical sota la direcció del mestre Enric Granados. L’any 1913 va debutar professionalment al Palau de la Música Catalana, al Parsifal de Wagner. Va emprendre una prestigiosa carrera internacional amb el suport de figures com Pau Casals i es va consagrar com a cantant de lied i de grans oratoris. Amb l’esclat de la Guerra Civil, va emprendre el camí de l’exili a França i després al Brasil. Va actuar als principals auditoris del Brasil i d’Argentina, on va donar a conèixer la música catalana i espanyola. L’any 1946 va tornar a Barcelona, on combina la seva activitat de concertista amb la de professora al Conservatori Municipal de Música. L’any 1958 inaugura el curs internacional d’estiu «Música en Compostela». La seva docència va tenir un gran impacte en els seus deixebles, entre els quals figuren Montserrat Caballé i Victòria dels Àngels. Té una discografia molt àmplia.

Conxita Badia amb el seu cèlebre barret, 1917. (AMB) Tocant el piano a casa seva, c.1920. (AMB)

Conxita Badia amb Apel·les Mestres, 29 d’octubre de 1934. (AMB)

Va fer nombrosos recitals per Amèrica Llatina. Arribada a Tucumán, 1943. (AMB)


Maria Dolors Bargalló i Serra (1902 - 1980) Nascuda a Barcelona, va ser modista i professora de confecció i després funcionària pública a l’Ajuntament de Barcelona. Militant primer d’Estat Català, va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Va ser una destacada defensora de la igualtat de les dones i dels seus drets i una oradora singular. Articulista a La Humanitat i L’Opinió, la seva activitat se centra en la projecció política femenina. Com a secretària del Comitè Central del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, l’any 1932 va promoure l’organització de les dones d’Esquerra. Va participar al Congrés Mundial Femení contra la Guerra i el Feixisme l’any 1934. Durant la Guerra Civil va desenvolupar un paper significatiu en la mobilització femenina antifeixista i va ocupar diferents càrrecs. Va ser elegida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya en el marc del Primer Congrés Nacional de la Dona l’any 1937. Exiliada a França i després a Mèxic, va ser membre de l’Orfeó Català de Mèxic i va promoure la cultura catalana fins a la seva mort a Mèxic.

Fou una oradora de gran impacte. Teatre Olympia, 1936. (Foto: Pérez de Rozas)

Maria Dolors Bargalló, presidenta de la Unió de Dones de Catalunya, Plaça Monumental, 7 de març de 1937. (Brangulí-ANC)

Va promoure la mobilització de les dones en la lluita antifeixista. Barcelona, 2 de desembre de 1936. (Foto: Pérez de Rozas)


Neus Català i Pallejà (1915 - ) Nascuda a Els Guiamets, al Priorat, era filla de camperols. Lluitadora antifeixista a Catalunya i França, la van recloure al camp d’extermini nazi de Ravensbrück. Va treballar de camperola i a la cooperativa agrícola del seu poble. Al maig de 1937 s’estableix a Barcelona on s’implica en la lluita antifeixista i comunista. Es va diplomar en infermeria i la van destinar a Premià de Dalt com a cap sanitària d’una colònia infantil Negrín de 180 infants refugiats, amb els quals va travessar la frontera cap a l’exili a les acaballes de la guerra. A França es va implicar activament en la resistència, en l’organització dels maquis. Algú la va denunciar als nazis; la van recloure i torturar. L’any 1944 la van deportar al camp d’extermini de Ravensbrück i hi va viure fins que el van alliberar les tropes aliades l’any 1945. Després va col•laborar activament en la lluita clandestina interior contra el franquisme. Des de 1962 s’ha dedicat a la defensa de la memòria de les deportades als camps de concentració, tasca que se li va reconèixer amb el Premi Catalana de l’Any 2006. Presideix l’Amical de Ravensbrück i continua militant activament en política. Carte de Déporté Résistant - 13 de Novembre de 1958. (ADIHNB)

Neus Català, supervivent del camp d’extermini nazi de Ravensbrück. (ADIHNB)

Defensora infatigable de la memòria de les deportades als camps de concentració. (FPA)

Mari Pepa Colomer al costat de la seva avioneta.

Presentació de l’Amical de Ravensbrück l’any 2006 a l’aula magna de la Universitat de Barcelona.


Mari Pepa Colomer i Luque (1913 - 2004) Filla d’un industrial del tèxtil a Sabadell, va obtenir el carnet d’aviadora el 19 de gener de 1931, als 18 anys, i es va convertir en la pionera de l’aviació catalana. Pilot brillant, va ser la primera dona instructora de vol a l’aeroport d’El Prat. Va participar en diversos concursos d’aviació amateur i l’octubre de 1932 aterrà amb zepelí a l’aeròdrom de l’Aeronaval. Durant la Guerra Civil va ser professora de l’Escola de Pilots Militars de Barcelona, on impartia instrucció de vol als aspirants a pilot de l’aviació republicana. Durant la guerra va pilotar ambulàncies aèries i va fer vols en missions de propaganda i de patrulla i vigilància costanera. Al final de la guerra es va haver d’exiliar, primer a Tolosa, on es va casar amb el pilot català Josep Maria Carreras, i després a Anglaterra, on es va instal·lar a Surrey, on criava cavalls. A l’exili va abandonar totalment l’aviació i no va tornar a viure a Catalunya mai més.

Mari Pepa Colomer amb Josep Canudas i el seu marit, Josep Maria Carreras. (ACC-PRP)

Mari Pepa Colomer, la primera aviadora catalana. (ACC-PRP)

La Vanguardia li va dedicar una portada el 22 de gener de 1931. (BPR-UB)

Mari Pepa Colomer al costat de la seva avioneta.

A finals de la seva vida va rebre diferents homenatges a Catalunya. Homenatge a l’aeroport de Sabadell, 1995. (AVC)


Júlia Coromines i Vigneaux (1910 - 2011) Nascuda a Barcelona, era filla de l’escriptor i polític Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux. Psiquiatra i psicoanalista, va ser capdavantera en la introducció de la psicoanàlisi a Espanya. Durant la Guerra Civil va exercir de metgessa de guarderies. Exiliada a París, va passar temps a l’Argentina. L’any 1944 va tornar a Madrid i després a Barcelona. Doctora en Medicina, l’any 1947 va obtenir una beca per estudiar psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres. El seu magisteri psicoanalític va tenir una gran rellevància. Va fundar la Societat Espanyola de Psicoanàlisi amb Pere Bofill i Pere Folch Mateu. El seu treball pioner i interdisciplinari va permetre integrar la comprensió del desenvolupament psicològic entre especialistes i terapeutes. Va ser directora de la Revista Catalana de Psicoanàlisi i cofundadora del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica. En l’àmbit assistencial va fundar el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral, pioner a l’Estat. El seu treball va ser un referent científic en medicina que va transcendir el camp de la salut mental.

Expedient de Julia Coromines - Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, juny 1939. (ACOMB)

Fitxa del Col·legi de Metges de Barcelona, 1948. (ACOMB)

Júlia Coromines (a l’esquerra) l’any 1962, en un Congrés de Psicoanalistes. (CP)

Júlia Coromines, pionera en la introducció de la psicoanàlisi a Espanya.(FPC)

Júlia Coromines va morir als cent anys a Barcelona, l’abril de 2011. (EP)


Enriqueta Gallinat i Roman (1909 - 2006) Nascuda al Raval de Barcelona en una família dedicada al comerç, va exercir la nova professió femenina d’oficinista en diverses empreses. Va militar activament a Esquerra Republicana de Catalunya des de la seva fundació l’any 1931. Va afavorir una presència femenina més gran en la política i quan les dones va ser excloses del referèndum sobre l’Estatut, va organitzar el «plebiscit femení» que va reunir més de mig milió de signatures de dones a favor de l’autonomia de Catalunya. Durant la guerra va esdevenir secretària personal d’Hilari Salvadó, l’alcalde de Barcelona. L’any 1937 va participar al Primer Congrés Nacional de la Dona com a responsable de la Secretaria d’Agitació i Propaganda de la Unió de Dones de Catalunya. Durant l’exili a França va col·laborar amb la resistència i en les xarxes d’evasió de refugiats de l’ocupació nazi. Va tornar clandestinament a Barcelona l’any 1943, on la van detenir i recloure a la presó de les Corts. Quan la van excarcerar va continuar militant clandestinament. Va ser una de les fundadores de l’Associació Dones del 36, on va desenvolupar una tasca de recuperació de la memòria històrica de les dones de la guerra.

Noces d’Enriqueta Gallinat i d’Enric Tubau en presència de Lluís Companys, Barcelona 1934. (CP) Defensora de la presència femenina en la política, va ser secretària de l’alcalde de Barcelona durant la Guerra Civil. (CP)

A l’exili col·labora amb la resistència francesa. Montpeller, 1 d’abril de 1941. (CP)

Enriqueta Gallinat rep la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol, 1996. (CP)


Anna María Matute (1926 - ) Nascuda a Barcelona, filla d’una família de la burgesia catalana, és una de les millors novel·listes en llengua castellana de la postguerra. De molt petita va viure a Mansilla de la Sierra, a Logroño, amb els avis, i més tard va incorporar aquest món a la seva narrativa. A la Guerra Civil tenia 10 anys i aquesta experiència personal i col·lectiva es filtra en gran part del seu univers literari inicial. El seu estil narratiu combina una visió realista amb un món màgic, imaginatiu, líric i poètic. Té una extensa producció narrativa en què destaca Primera memoria (1960), primera part de la trilogia Los mercaderes que va guanyar el Premi Nadal 1959. La torre vigía (1971) encarna el retorn a l’univers de la imaginació. Després d’un llarg silenci va publicar Olvidado Rey Gudú (1996). L’any 1998 la Real Academia Española de la Lengua la va elegir acadèmica, cosa que la converteix en la tercera dona que ingressa en aquesta institució. El 2007 li van atorgar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i el 2010 el Premi Cervantes.

Retrat c.1955 (CP)

Va guanyar el Premi Nadal l’any 1959. (WP)

És acadèmica de la Real Academia Española de la Lengua. (Ricardo Martin)

Va rebre el premi Cervantes el 27 de maig de 2011. (UA)


María Luz Morales Godoy (1898 - 1980) Nascuda a A Coruña al si d’una família acomodada, va ser una figura singular en la història del periodisme i va esdevenir la primera dona directora d’un diari a l’Estat espanyol. La seva família es va instal·lar a Barcelona, on s’inicia en el periodisme a El Hogar y la Moda i als 21 anys n’esdevé la directora. Dona moderna, comença la seva col·laboració a La Vanguardia l’any 1923 on, sota el pseudònim de Felipe Centeno, s’encarrega de la secció de cine. Col·labora al diari madrileny El Sol (1926–1934) en una secció setmanal dedicada a la dona i la llar, en què va introduir perspectives noves als temes femenins. Quan van comissar La Vanguardia, al juliol de 1936, i va quedar sota el control d’un comitè obrer, la van designar per al càrrec de directora durant la guerra, malgrat el seu apoliticisme. Durant la postguerra va ser represaliada: la van empresonar en un convent a Barcelona i la van depurar del periodisme. L’any 1948 es va incorporar al Diario de Barcelona, on s’ocupava del teatre. Amb la democràcia la van rehabilitar com a periodista. Va desenvolupar activitats en diversos àmbits culturals i va publicar llibres d’assaig, biografia i ficció. Retrat de María Luz Morales en: Montseny, Federica. Antología de Escritoras Españolas. (ADIHNB)

María Luz Morales, primera dona directora d’un diari, a La Vanguardia, juliol de 1936.

Al centre, María Luz Morales, directora de la Residencia de Señoritas, Palau de Pedralbes, amb Gabriela Mistral, Premi Nobel de Literatura l’any 1945. (AR)

Escriptora, va desenvolupar activitats en diversos àmbits culturals. (AR)


Teresa Pàmies Bertran (1919 - ) Nascuda a Balaguer, de petita va viure les represàlies al seu pare per la seva militància política. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), durant la Guerra Civil es va desplaçar a Barcelona, on va esdevenir una jove dirigent comunista i membre de l’Executiva de la JSUC. Oradora de gran impacte, destaca la seva participació al Míting de la Monumental en la Setmana d’Ajut a Madrid al març de 1937. Directora de la revista Juliol, va promoure l’Aliança Nacional de la Dona Jove, on defensa el paper de la dona a la guerra. El 1938 se’n va anar als Estats Units per assistir al II Congrés Mundial de la Joventut per la Pau i va emprendre una extensa gira per aconseguir suport per a la República. Es va exiliar a França i va passar un quant temps en un camp de concentració. Va participar a la resistència i després va anar a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, on va estudiar periodisme. L’any 1947 va tornar a Europa i va ser redactora i locutora a Ràdio Praga. El llibre Testament a Praga, escrit amb el seu pare, va guanyar el Premi Josep Pla l’any 1971, quan va tornar a Catalunya. Escriptora i figura mediàtica, la van guardonar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001. Teresa Pàmies amb Carme Julià, Aurora Arnáiz, Maria Dolors Bargalló i Frederica Montseny al míting de la Diada Internacional de la Dona, març de 1937. (BPR-UB)

Com a jove dirigent comunista, Teresa Pàmies va participar en nombrosos actes antifeixistes. (Brangulí-ANC)

Teresa Pàmies amb obreres de la fàbrica Casacuberta, abril de 1937. (ADIHNB)

A partir de la seva tornada de l’exili, Teresa Pàmies va esdevenir una escriptora de renom i una figura mediàtica, 20 de febrer de 2008. (Foto: Roger Velàzquez - La Vanguardia)


Joana Raspall i Juanola (1913 - ) Nascuda a Barcelona, va viure a Sant Feliu de Llobregat, on la seva família tenia un negoci d’exportació de fruita. Escriptora, poeta i activista de la cultura catalana, va cursar estudis a França i després a l’Escola Francesa de Barcelona. D’adolescent va entrar en contacte amb el món del teatre a l’Escola de Declamació Miquel Rojas. Influïda per les obres de Guimerà i dels clàssics catalans va escriure diverses obres teatrals. Articulista assídua a la revista Claror, va obrir el debat sobre els valors culturals moderns nous i va defensar l’educació de la dona com a transmissora dels valors de la pàtria i de la cultura catalana. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries i l’any 1938 es va incorporar com a bibliotecària titular a Vilafranca del Penedès, tot i que durant el franquisme no va poder exercir mai més la carrera. Escriptora infatigable, en ple franquisme va participar en la resistència cultural impartint de manera semiclandestina classes de català. Autora amb Jaume Riera del Diccionari de sinònims, té una extensa obra poètica, de teatre i de narrativa infantil. Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2006. Intervenció de Joana Raspall en nom de Claror, en un acte benèfic a Can Nadal, Sant Feliu de Llobregat, 1934. (QH)

Joana Raspall es dedica al teatre, la poesia i la narrativa infantil, 1928. (QH)

Campanya de Segell Pro-Infancia, amb Joana Raspall asseguda, a la dreta. Torre de les Bruixes, Sant Feliu de Llobregat, 1932. (QH)

Joana Raspall va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2006. (CP)


Margarida Xirgu Subirà (1888 - 1969)

Nascuda a Molins de Rei, va ser una de les millors actrius dramàtiques del segle XX. L’any 1906 debuta a l’obra Teresa Raquin, que serà el seu primer gran triomf. Convertida en actriu professional, la seva vocació artística es consolida al Teatre Romea amb Mar i cel, de Guimerà. El 1910 estrena Salomé d’Oscar Wilde, en una actuació que va causar un gran escàndol entre els sectors més conservadors perquè hi ballava amb el ventre nu. El 1913 inicia la seva projecció internacional a París i després a Buenos Aires aportant-hi els corrents renovadors del teatre europeu i espanyol. Amb un repertori eclèctic, engega la seva pròpia companyia teatral amb què aportarà estètiques teatrals noves. El 1927 estrena Mariana Pineda de Lorca al Teatre Goya de Barcelona. Republicana i ambaixadora cultural de la Segona República, converteix el teatre de Lorca en la base del seu repertori. S’exilia durant la Guerra Civil i recorre els escenaris teatrals principals de Mèxic, Xile, l’Argentina i Uruguai, on dirigeix la Comèdia Nacional i imparteix docència fins a la seva mort.

Margarita Xirgu a L’Aigrette. Teatre Novedades, maig de 1914. (ADIHNB)

Entrega de la medalla de la ciutat a Margarita Xirgu i Enric Borràs, Badalona, octubre de 1933. (BPR-UB)

Margarida Xirgu, actriu dramàtica que va gaudir d’un gran reconeixement internacional, 1915. (FB)

Presidenta dels Jocs Florals de Santiago de Xile, 1943. (DG)


Nativitat Yarza i Planas (1872 - ?) Nascuda a Valladolid, filla d’un sabater de l’exèrcit, viu a Catalunya des de 1876. Marca una fita en la història política de Catalunya en esdevenir la primera alcaldessa democràtica. Va estudiar magisteri a Osca i va aconseguir una plaça fixa a l’escola de Bellprat, a la comarca de l’Anoia, l’any 1930. Vinculada als radical-socialistes de Marcel·lí Domingo, va promoure el feminisme republicà i el 1931 va constituir l’Associació Femenina Republicana Victòria Kent. Va promoure el laïcisme com a mitjà per aconseguir la igualtat de drets entre homes i dones. Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya, va encapçalar la candidatura d’aquest partit a les eleccions municipals de 1934 quan va resultar elegida alcaldessa de Bellprat. El president Lluís Companys la va rebre al Palau de la Generalitat poc després. Quan va esclatar la Guerra Civil es va allistar com a miliciana a la columna «Del Barrio» al front d’Aragó, i a l’agost de 1936 es va traslladar a Barcelona, on es va dedicar a tasques docents. Es va exiliar al final de la guerra a França, i després se’n perd del tot el rastre.

Nativitat Yarza, primera alcaldessa democràtica de Catalunya, en la recepció oferta pel president Lluís Companys al Palau de la Generalitat, 1934. (Pérez de Rozas) Mestra d’escola de la Segona República, es va fer miliciana durant la Guerra Civil, 1934. (BPR-UB)

Va ser elegida alcaldessa de Bellprat, comarca de l’Anoia, al març de 1934. (BPR-UB)

Exposició Itineraris de vida, dones compromeses a Catalunya - Mary Nash - DonesLID  

Exposició Itineraris de vida, dones compromeses a Catalunya - Mary Nash - DonesLID

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you