Issuu on Google+

Mestre/a d’ Educació Infantil Noves Tecnologies aplicades a l’Educació Infantil Professora: Cinta Espuny Vidal

PORTFOLI de l’assignatura NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Dominic Roig Boyer 31 de maig del 2011

1


ÍNDEX 1. Introducció ....................................................................................................pàg.4 2. Mòduls ..........................................................................................................pàg.4 Mòdul 1 ..............................................................................................pàg.5 Mòdul 2 ..............................................................................................pàg.10 Mòdul 3 ..............................................................................................pàg.41 Mòdul 6 ..............................................................................................pàg.70 3. Conclusions .....................................................................................................pàg.73

2


1. INTRODUCCIÓ En el següent portfoli podem trobar les respostes dels mòduls 1, 2, 3 i 6. Així com, informació addicional per ampliar conceptes que hi trobem en els mòduls.    

Mòdul 1: Marc educatiu actual Mòdul 2: El procés de cerca Mòdul 3: Tractament i ús de la informació: gestió de la informació Mòdul 6: Seguretat a Internet

3


MÒDUL 1 PRÀCTICA 2 El marc educatiu actual L'objectiu d'aquesta pràctica és adonar-se de la influència del nou marc social en les noves directives polítiques sobre l'educació.

1. Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes plantejades. 1. Què és una competència? És la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

2. Què vol dir ser competent? Vol dir saber aplicar els coneixements (saber), les habilitats (saber fer) i les actituds (saber ser i estar) en la resolució de problemes amb qualitat i eficàcia. És a dir, aprendre a interpretar la informació des del coneixement per a construir interpretacions pròpies i saber-les comunicar, desenvolupant la capacitat d’utilitzar-les i transferir-les en situacions i en problemes diferents.

3. Què vol dir que les competències bàsiques tenen un important caràcter transversal? Els continguts i les opcions metodològiques han de generar contextos globals d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinari, és a dir, s’han de poder aplicar en diferents situacions d’aprenentatge i fins i tot de la quotidianitat de l’alumne.

4


2. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació 

Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent aprengui tecnologia, sino que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ? Si per ensenyar llengua o matemàtiques hem de tenir unes bones nocions, perquè per ensenyar tecnologia hem de saber-ne el mínim? Sí que potser en tindria prou per crear expectatives però no sempre em sabria desenvolupar en una classe i podria resoldre els dubtes i solucionar els imprevistos que poguessin sorgir.

Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia?

-

Identificar les necessitats informatives

-

Conèixer els recursos disponibles

-

Organitzar la informació

5


PRÀCTICA 3. Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.

L'objectiu d'aquesta pràctica és familiaritzar-se amb el concepte de competència informacional i observar la seva relació amb les competències bàsiques de la llei.

1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències bàsiques. La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes competències. Quines? 1.- Competència comunicativa lingüística i audiovisual. 2.- Competències artística i cultural. 4.- Competència digital. 5.- Competència d’aprendre a aprendre.

Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a la competència informacional.

La competència comunicativa lingüística i audiovisual és saber comunicar oralment, per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació, d’aquí la seva relació. La competència lingüística està molt lligada a la competència informacional perquè comunicar, és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements. La competència artística i cultural és un complement necessari de la competència comunicativa. Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l'actuació de la persona per viure i conviure en societat. En el tractament de la informació i competència digital, com el seu propi nom ens indica està directament relacionada amb la competència informacional, ja que inclou la utilització de les tecnologies de la informació i les habilitats per obtenir informació, tant de manera individual com en grup. La competència d’aprendre a aprendre guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques, per la qual cosa necessita de les estratègies necessàries per a desenvolupar-les.

6


2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa. 

I.D.1. Describir y demostrar el uso de hardware corriente. -

Sabre explicar com s’utilitza un ordinador o una impressora, per exemple. Si he de parlar de la CPU o memòria RAM no ho sabria explicar.

I.D.2. Describir y demostrar tareas y utilizaciones básicas de procesadores de texto tales como digitación, edición, formateo e impresión de textos. -

Ho conec perfectament . És una de les eines que més he fet servir durant la carrera.

I.D.3. Describir y demostrar el objetivo y las características básicas del software de presentaciones multimedia y otros recursos informáticos. -

Tinc un nivell d’usuari mitjà-alt. És una de les eines que més he fet servir durant la carrera.

I.D.4. Describir el objetivo y la función básica del software gráfico y utilizar un programa de este tipo para crear una imagen sencilla. -

Ho se utilitzar per crear imatges senzilles o retocar-les.

I.D.5. Describir Internet y la World Wide Web, explicar con detalle sus usos, describir cómo funciona un navegador y utilizar una dirección (URL) para acceder a un sitio Web. -

Se utilitzar un navegador i accedir a llocs web, però no tinc clar si sabria definir exactament el que és i com funciona.

I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda para efectuar una exploración booleana con palabras clave. -

No se que significa “exploració booleana”, però sempre utilitzo Google per a cercar qualsevol informació.

I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico y utilizarla para mantener correspondencia electrónica duradera. 7


-

Abans que ens ho expliquessin a l’assignatura ja en tenia tres de creades i les utilitzo a diari.

I.D.8. Describir la función y el objetivo de los software de tutoría (tutoriales) y de instrucción y práctica, así como la manera en que contribuyen, en los estudiantes, a la adquisición de conocimientos, en las diferentes asignaturas escolares. -

He utilitzat tutorials per saber més sobre la PDI, com fer un blog,...

I.D.9. Localizar paquetes de software educativo y recursos Web ya preparados, evaluarlos en función de su precisión y alineamiento con los estándares del plan de estudios (currículo), y adaptarlos a las necesidades de determinados estudiantes. -

N’he localitzat i utilitzat però per recomanació d’algun professor, per tant no els he evaluat ni escollit jo.

I.D.10. Utilizar software para mantener registros en red a fin de controlar asistencia, presentar notas de los estudiantes y mantener registros relativos a ellos. -

No ho he fet servir mai.

I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de comunicación y colaboración tales como mensajes de texto, videoconferencias, colaboración mediante Internet y comunicación con el entorno social. -

Ho utilitzo cada dia.

8


Mòdul 2 El procés de cerca (I) De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la informació ACTIVITAT 1 En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolars ". Ens interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs, documents..., però adreçats a l'alumnat d'infantil, primària, secundària o batxillerat (He escollit educació primària). Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les explicacions de l'exercici 1. CERCA AL GOOGLE:

El programa té per objectiu potenciar la biblioteca escolar "puntedu" com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d'informació en diferents tipus de suport a l'abast de l'alumnat, del professorat i de la comunitat educativa, prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, per tal que l'alumnat es formi com a persona autònoma, crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la investigació i el treball en diferents fonts d'informació, i promoure l'hàbit lector.

Casa Amèrica Catalunya celebra des d'avui dimarts 24 de maig a divendres 27 la segona edició de les Jornades de Literatura Infantil i Juvenil Llatinoamericana (LIJ), pioneres en el seu gènere a Catalunya i Espanya. Autors com Antonio Skármeta (Xile), Marina Colasanti (Brasil), Laura Devetach (Argentina) i Estrella Borrego (Espanya), entre

9


d’altres, reflexionaran entorn del present i futur de la LIJ llatinoamericana i ho faran a través de taules rodones, lectures i tallers amb estudiants de Catalunya. Alumnes d'escoles de Barcelona, Tarragona, Mataró i Lleida estan treballant des de fa alguns mesos l'obra dels escriptors convidats a les jornades. A través de lectures en veu alta, tallers literaris, sessions de lectura silenciosa, intercanvi de correspondència amb els autors, entre altres activitats, cada grup d'escolars s'apropa, descobreix i coneix l'univers literari de Marina Colasanti (Brasil), Francisco Hinojosa (Mèxic), Gloria Cecilia Díaz (Colòmbia) i Laura Devetach (Argentina). Durant els matins del 24 al 27 de maig, dates en què tenen lloc les jornades,s'organitzaran les trobades literàries de les escoles amb els escriptors i amb els alumnes d'una altra classe i/o d'un altre centre que hagin llegit el mateix autor. La trobada està concebuda com un espai on nens i joves coneguin i dialoguin amb l'autor, tot plantejant‐li preguntes i comentaris sobre els seus llibres, conversant sobre el seu ofici com a escriptor, els seus llibres preferits, la seva formació com a lector, i sobre el seu país d'origen, les seves realitats i costums.

Esporgar la biblioteca a l'escola i a l'institut: triar i destriar, processos per a una gestió eficient del fons vol ser una eina de suport per a les persones responsables de la biblioteca dels centres educatius pel que fa a les diverses actuacions de gestió del fons. Ha estat elaborat per especialistes en biblioteconomia i biblioteca escolar a partir d'un encàrrec del Departament d'Educació.

Què, qui, com de la biblioteca: la posada en marxa de la biblioteca en un centre educatiu és una eina que vol ser útil als centres educatius quan es plantegen o revisen les tasques a desenvolupar de la biblioteca. 10


L’objectiu del document és visualitzar, de manera esquemàtica, els diferents punts claus que cal tenir present en un projecte de biblioteca que dóna suport al currículum. CERCA L’EDU3.CAT

Aquest vídeo presenta el programa de biblioteques escolars "puntedu". S'explica en què consisteix el projecte i quins avantatges presenta.

ACTIVITAT 2 Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes. 

2.1 Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes.

ENCICLOPEDIES

Quina és l’extensió i el número d’habitants del municipi de Sant Pere de Ribes?

Consulta l’Enciclopèdia Catalana Extensió: 41 km 2 Població: 28.353 h [2009]

11


Localitza també les tres webs més significatives que tinguin informació d’aquest poble:

12


ENLLAÇOS:

- Ajuntament de Sant Pere de Ribes

- Fitxa municipal de l'IDESCAT

13


- Mapa de patrimoni cultural de Sant Pere de Ribes (Diputaci贸 de Barcelona) Elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicaci贸 mitjan莽ant cartografia digital.

14


Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia Catalana

Agnès Gonxha Bojaxhiu

15


Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipèdia.

16


Explica que és un castell (dels castellers)?

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de doscents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Quins son els termes relacionats amb aquest tema?

17


Quina és la web que consideres més rellevant?

http://www.webcasteller.com/ca/

Consulta l’Enciclopèdia Catalana Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia. 

On està situada la ciutat d’Oxford ? Localitza la informació en anglès.

18


Consulta l’Enciclopèdia Britànica

19


DICCIONARIS  Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà ? Consulta el diccionari multilingüe.

20


 Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC

21


 Quin és el significat de la paraula “soportal”. Consulta al diccionari de la Real Acadèmia Española

22


ATLES 

Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà)? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar. Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

23


CATÀLEGS 

Localitza la editorial que ha editat el llibre “Formar-se per informarse” de la Teresa Mañá i la Monica Baró en castellà. Consulta la base de dades del ISBN Celeste Ediciones, S.A.

24


2.2 L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir a diferents formats d'informació. Aquesta informació la trobem ja classificada per altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de gestió i recuperació de la informació. Feu l'exercici 2.

ACTIVITAT 3. Visiteu diferents cercadors: 

Cercadors i motors de cerca (recull de les Biblioteques públiques de Salt).

Cercadors i directoris temàtics a Internet (recull de la biblioteca de la UPF)

CERCADORS:

25


26


MOTORS DE CERCA:

27


CERCADORS I DIRECTORIS TEMÀTICS A INTERNET:

28


ACTIVITAT 4. La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar informació de forma ràpida.

Descarregueu la barra: <http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/es/index.html> Més informació: <http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/ca/features.html>

29


30


ACTIVITAT 5. Els motors de cerca permeten fer cerques a diferents llocs web d'una forma fàcil i ràpida utilitzant la barra de cerques del Firefox. Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca següents: o

Xtec

o

Dicccionari Multibilingüe llengua catalana

31


o

Gran Enciclopèdia Catalana

o

DIEC

o

Tot de llibres

32


o

Llibres.com

ACTIVITAT 6 Extensions/complements interessants

Visiteu el tutorial Dreceres, extensions i motors de cerca. o o

<http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3> <http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft>

o o o o o

Showcase Picsearch Google preview Translator Calculadora

Instal路leu:

33


ACTIVITAT 7 Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de cerca que heu instal·lat. Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats: 

Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i l'enganxeu-la al document.

Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i farem que s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de les pestanyes la traduïm al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació, una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges al document. 34


ď&#x201A;ˇ

Buscareu la possibilitat de fer una operaciĂł matemĂ tica amb el vostre PC de tres maneres diferents i ho mostrareu.

35


Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”, ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre, escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una captura i l''enganxeu al document.

ACTIVITAT 8 Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals: enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la recuperació de la informació en suport digital. Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.

36


37


ACTIVITAT 11 Analitzeu críticament les fonts localitzades per distingir la informació acadèmica de qualitat. A continuació trobareu una llista de preguntes per comprovar la fiabilitat del material localitzat. Informació sobre les vaques. 

Qui és l'autor?

L’enciclopèdia.cat. Aquesta ofereix informació de qualitat i actualitzada en català. Té com a precedent la gran Enciclopèdia Catalana, obra impresa de caràcter cultural col·lectiu que representà l’esforç d’una generació de catalans especialistes en les més diverses matèries. 

De què tracta?

La informació és clara i precisa. Les definicions i explicacions no són gaire llargues i es centren en l’animal. En tot moment posa exemples i fa comparacions per afavorir la imaginació del lector. 

Quan?

La informació de la pàgina web està actualitzada des del 26-03-2011:

jmerino@xtec.cat Actualització: dissabte, 26-03-2011

On?

Aquesta pàgina web es troba en un servidor personal i ens deixen una direcció de correu electrònic per si volguéssim contactar amb el seu creador: Per a qualsevol consulta o suggeriment: jmerino@pie.xtec.es 38


En aquesta pàgina web l’autor ens deixa referències bibliogràfiques i referències de pàgines web des d’on s’ha extret la informació per elaborar la web. També ens posa un llistat de pàgines web molt interessants i on podem trobar informació de les vaques. En aquesta pàgina web hi ha una pestanya on posa Principal, des d’on podem accedir a la pàgina web principal de l’autor, des d’on ens portarà a la web de les vaques.

Per a què? Per a qui?

Aquesta pàgina té un format molt senzill, ja que a l’inici hi ha unes pestanyes des d’on es pot accedir d’una manera molt simple a la informació, la qual és molt concreta i específica. Per lo tant, aquesta pàgina va dirigida per a un públic molt ampli, des de nens i nenes de primària fins a públic adult que estigui interessat en saber alguna cosa relacionada amb les vaques. Crec que no està dirigida al públic infantil, ja que té poques imatges i bastant de text. L’objectiu principal de la pàgina web és el d’informar a tota aquella persona que vulgui saber alguna cosa sobre les vaques. La informació que dona és molt àmplia i parla de temes tan amplis com: la morfologia de les vaques, la seva forma de vida, la història, les races que hi ha, etc. Aquesta pàgina web és totalment objectiva i no tracta de persuadir cap a una opinió en concret, ja que tracta de dades totalment objectives.

Pàgines web consultades: La vaca. XTEC.ES Disponible a: <http://www.xtec.net/~jmerino/m2/index.html#historia>

Gran Enciclopèdia de Catalunya Disponible a: <http://www.enciclopedia.cat/>

39


MÒDUL 3 Les habilitats informacionals en el tractament de la informació ACTIVITAT 1 Seleccioneu dels continguts relacionats amb la competència informacional els que són pròpiament de tractament de la informació

40


Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari1) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. La competència informacional en el currículum LOE

PRIMÂRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la CI. Fases

Aspectes

cicle inicial

cicle mitjà

Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida quotidiana.

Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a representacions de la realitat.

Comprensió de textos orals de Comprensió de les informacions escrites més Comprensió i diferents tipus, formats i habituals de classe, de la vida quotidiana i dels TRACTAMENT DE interpretació transmesos en mitjans textos vinculats a continguts curriculars en LA INFORMACIÓ d’informacions rellevants diversos, per obtenir informació qualsevol dels formats possibles i de forma

i per a aprendre. Comprensió de les informacions més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes.

1

cicle superior

Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l'escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes, entre altres).

Lectura i interpretació d'esquemes, gràfics i mapes conceptuals conjunta a partir del text, imatges o esquemes que per saber extreure'n la idea principal i les relacions entre els el componen. elements. Comprensiódelsllibresdelecturairelatsdeficcióaudiovisual:caracte ritzaciódels protagonistes, comprensió de la trama, situació en el temps, comentari d'alguns trets del llenguatge i interpretació del sentit de les il·lustracions (colors, tècnica, estil) amb relació al text.

Document “CONTINGUTS-CI_PRI-LLE”

41


Participació activa en els diàlegs o debats, aportant-hi i defensant idees pròpies i defensant o Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i contradient, si cal, les dels altres amb arguments participar activament en els diàlegs o debats, aportant-hi i Anàlisi del contingut i Exposició de temes de manera raonats. defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les ordenada i comprensible. estructuració de les idees dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-ho Expressió d'idees de forma sintètica a través d'un en presència d'una càmera. esquema o imatge. Exposicions a partir d'un guió, esquema o imatge, Exposicions a partir d'un guió, esquema, imatge o bé utilitzant amb la possibilitat de fer-ho davant d'una càmera com a suport programaris de presentació. de vídeo. Tractament textual amb les TIC

Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de Comprensió de textos orals provinents de diferents diferents mitjans de comunicació audiovisual, per a obtenir-ne mitjans de comunicació audiovisual i informàtics informació i per aprendre. per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten. Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o explicacions que ha fet alguna persona o bé que s'han escoltat Lectura, comprensió i anàlisi guiada d'informacions o s'han mirat a través d'algun mitjà audiovisual, amb especial i relats procedents de documents audiovisuals i de atenció quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC. mitjans de comunicacio

42


Producció de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions,justificacions, presentacions de temes), amb preparació prèvia, utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulació, suports visuals).

COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars

Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d'imatges o esquemes, realitzats en Producció de textos orals diferents situacions: a) situacions quotidianes de memoritzats (cançons, poemes, l'aula i l'escola; b) experiències personals i dramatitzacions) i de producció produccions en l'àmbit creatiu (contes, poemes, pròpia (exposicions , vivències); c) textos de treball produïts en explicacions) adaptant qualsevol de les àrees curriculars. l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa i Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills amb la utilització de la produïts en diferents situacions: per narrar, comunicació audiovisual descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses sempre que l'activitat ho com receptes, entre altres. requereixi. Escriptura de poemes per a comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records, utilitzant llenguatge poètic: adjectius, comparacions, sentits figurats.

Producció de textos orals i audiovisuals de producció pròpia (exposicions, descripcions de situacions o processos, d'emocions), amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport d'imatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d'altres. Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies i dramatitzacions senzilles, per tal d'expressar sentiments, emocions, estats d'ànim o records.

Elaboració de missatges creatius i crítics mitjançant associacions d'imatges, i d'imatges i sons. Possibilitat d'associació amb textos escrits.

Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari2) els continguts de l’ESO relacionats amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en altres matèries diferents.

2

Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO”

43


La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació.

SECUNDÀRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) FASE PROCËS

Aspectes comuns

Primer curs

Segon curs

Tercer curs

Quart curs

Comprensió i interpretació de les Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos informacions més rellevants de textos Comprensió i interpretació de les orals, escrits i audiovisual de la vida orals, escrits i audiovisual de la vida informacions més rellevants de textos quotidiana i dels mitjans de quotidiana i dels mitjans de Comprensió i interpretació de les orals, escrits i audiovisual de la vida comunicació pròxims als interessos de comunicació pròxims als interessos de informacions més rellevants de textos quotidiana i dels mitjans de l’alumnat, amb atenció als textos l’alumnat, amb atenció a orals, escrits i audiovisual de la vida comunicació pròxims als interessos de predictius, persuasius i gèneres l’argumentació ideològica, exposició quotidiana i dels mitjans de l’alumnat, amb atenció als expositius periodístics (notícia, crònica, Comprensió i interpretació d’idees i informes, i administratius comunicació pròxims als interessos de de fets, explicatius d’idees i reportatge, entrevista, opinió), (carta a l’administració, instància, d’informacions rellevants textos l’alumnat, amb atenció als narratius, conceptes, instructius i argumentatius. reconeixent les diferències entre currículums, sol·licitud de feina, carta orals, escrits i audiovisuals de descriptius i conversacionals. informació i opinió. de presentació, formularis). Comprensió de textos orals, escrits i la vida quotidiana i dels Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de Comprensió de textos orals, escrits i Comprensió de textos orals, escrits i TRACTAMENT DE mitjans de comunicació... audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les audiovisuals de la vida acadèmica de audiovisuals de la vida acadèmica de LA INFORMACIÓ l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels l’alumnat, amb atenció a les l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius, expositius, característiques específiques dels característiques específiques dels narratius, descriptius i expositius de instructius i argumentatius de les narratius, descriptius, expositius de narratius, descriptius, expositius de les diferents matèries curriculars. diferents matèries curriculars i amb fets, explicatius d’idees i conceptes, fets, explicatius d’idees i conceptes, atenció a l’obtenció d’informació de instructius, argumentatius de les instructius, argumentatius i els que diferents mitjans. diferents matèries curriculars i amb expressen opinió raonada en les atenció a l’obtenció d’informació de diferents matèries curriculars. diferents mitjans.

Contrastació dels continguts

Contrastació dels continguts de textos Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. propis, abans i després de la lectura.

44


Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. Anàlisi del contingut i estructuració de les idees

Resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius. Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de − presentació dels treballs escrits.

Tractament textual amb les TIC

Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. Ús de tècniques d’anàlisi del contingut Creació i utilització d’esquemes i de textos orals i escrits (en paper o mapes conceptuals en format digital, digital): identificació de les idees com a suport en les exposicions orals, principals i secundàries, elaboració per tal de ser projectats amb mitjans d’esquemes que estructurin audiovisuals. visualment les idees, resum.

Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals en format digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.

Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de − presentació dels treballs escrits.

Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació, i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i Ús de tècniques digitals de tractament gràfics, mitjançant recursos de les textual: processadors de text per a TIC. l’organització dels apartats i Ús de tècniques de tractament textual Ús de tècniques de tractament textual continguts: esquemes numèricsinòptic amb les TIC: processadors de text, amb les TIC: processadors de text, Ús de tècniques digitals de tractament i claus; programes de presentació, diccionaris electrònics, correctors. diccionaris electrònics, correctors. textual: processadors de text per a programes de tractament de la imatge l’organització dels apartats i per a la utilització eficaç dels gràfics continguts: esquemes numèricsinòptic específics de cada matèria curricular i i claus; programes de presentació, les il·lustracions. programes de tractament de la imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada matèria curricular i les il·lustracions.

45


Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari3) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i anoteu-los a la casella corresponent.

La competència informacional en el currículum LOE. FASES

PRIMÂRIA

CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI. Fases

Aspectes

Cerca d’informació i hàbits de consulta CERCA I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ

cicle superior Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges. Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació.

Utilització de la biblioteca-mediateca del centre

Comprensió i interpretació d’informacions Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions. rellevants Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat en els hàbits de consum. Anàlisi del contingut i estructuració de les TRACTAMENT DE idees Planificació d'experiències per a comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la llum, la calor i l'electricitat. Elaboració d'un informe per a comunicar el procés i els resultats utilitzant l'ordinador. LA INFORMACIÓ Tractament textual amb les TIC

Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni. Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.

COMUNICACIÓ DE Composició de textos propis de les LA INFORMACIÓ diferents matèries curriculars

3

Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució. Identificació dels components d'un circuit elèctric. Disseny i construcció de circuits elèctrics senzills. Valoració de la importància d'adoptar comportaments que minimitzin el consum elèctric.

Document complementari “contingutsCI_PRI-MEDI“

46


47


ACTIVITAT 2 Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als enllaços d'Aprender a analizar i aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats més, llegiu-los i feu les actitvitats que proposen.

LEER PARA APRENDER: ACTIVIDAD 1

LA FORMA Y EL DESARROLLO DIGITAL (Títol) (Idees importants en negreta).

Ser digital tiene tres efectos fisiológicos en nuestro mundo: lo descentraliza, lo allana y hace las cosas mayores y menores al mismo tiempo. Debido a que los bits no tienen tamaño, forma ni color, tendemos a no considerarlos en ningún sentido morfológico. Pero al igual que los ascensores han cambiado la forma de los edificios y los coches han modificado las ciudades, los bits transformarán las organizaciones, sean empresas, naciones o sociedades. Entendemos, por ejemplo, que si se duplica la longitud de un pez, su peso se multiplica, como poco, por ocho. Sabemos que los cables suspendidos se rompen cuando superan una determinada longitud, debido a que no pueden soportar su propio peso. Y, sin embargo, seguimos despistados sobre cosas como la naturaleza fractal del mundo digital o cómo afectará a nuestro entorno, a pesar de que su efecto no será menos importante que el que ocasionaría una modificación en la fuerza de la gravedad.

Aquí nadie manda

El aspecto más asombroso de la Red es que nadie manda en ella. Aunque todo el mundo lo sabe, nadie está dispuesto a creerlo del todo. Debe haber un responsable en alguna parte. Seguramente alguien lo controla. Al fin y al cabo, los equipos de fútbol tienen un capitán y las orquestas un director. En realidad, en casi todo damos por hecho la existencia de alguna forma de autoridad, de jerarquía. Durante la infancia, ésta emana de los padres y los maestros. En la vida adulta, de los jefes o del gobierno. Aunque no siempre nos satisfaga el lugar que ocupamos en el escalafón, por lo menos lo entendemos. Sin embargo, en ocasiones, la mera presencia de un coche de policía 48


causa un atasco de tráfico. La Red -que es un sistema fiable compuesto por partes imperfectas y libremente conectadas que funciona porque nadie lo controla- pone en entredicho nuestros planteamientos centralistas; la jerarquía desaparece.

Empresas más reducidas El ciberespacio es como un enrejado. Si una parte no funciona, se puede eludir. Su apariencia, la sensación que produce es, de repente, mucho más biológica, toma su carácter más de la flora y la fauna que de las antinaturales líneas rectas geométricas existentes en los artefactos de diseño humano. Imagínese la libre formación en V de los patos cuando vuelan hacia el sur.

Sí, muchos aspectos de nuestro mundo –trabajo y diversión- poseen una organización propia. La jerarquía tiene su sentido. Pero incluso los más conservadores centralistas estarán de acuerdo en que las organizaciones se han simplificado, y han reducido considerablemente los niveles existentes entre el más alto y el más bajo. Mitsubishi Trading Company, por ejemplo, prescindió de un plumazo de un nivel completo de cargos medios y otras empresas están haciendo lo mismo. En parte, esto se debe a una economía de mercado muy competitiva que demanda coordinación y eficiencia. Pero en mayor medida obedece a que las comunicaciones modernas permiten a la gente negociar y relacionarse con más o menos otras siete personas. Si se añade la doctrina del management actualmente en uso, se obtienen formas sociales todavía más simples. Los líderes se distinguen por lo que hacen, no por el lugar en que se sientan – esto es algo que muchos políticos y empresarios ya han descubierto. La indústria informática lo ha aprendido con sistemas abiertos, en los que competir con imaginación ha demostrado ser más productivo que hacerlo a base de cerraduras y llaves. Una visión libertaria del mundo añade sencillez a la descentralización y llega a la conclusión de que las grandes organizaciones, como la nación-estado, están condenadas a desaparecer. Pero esto sólo es cierto a medias. Yo preferiría comparar el mundo digital con la arquitectura indígena, en la que las fuerzas locales y globales trabajan para el individuo y la colectividad al mismo tiempo. Cualquier casa de una isla griega posee su propio diseño, que refleja las necesidades de diferentes personas a lo largo de los años. Pero el uso común de materiales autóctonos –construir en piedra y encalar los muros para que no absorban el calor- beneficia al orden colectivo. En el momento en el que se usa el acero y se instala el aire acondicionado, sin embargo, la

49


única forma de proteger esta armonía es legislar, confiando a las leyes algo que la naturaleza ya había hecho.

Entre lo local y lo global.

La pega que le encuentro a la nación-estado es que tiene el tamaño equivocado, por lo que no encaja con las formas digitales del futuro. La mayoría de las naciones son demasiado grandes para los planteamientos locales, y todas son demasiado pequeñas para ser globales. Lo que la Red está haciendo es introducirnos por la fuerza en un sistema legal que no se nos da nada bien: las disposiciones internacionales. Las leyes sobre el mar, los tratados de no proliferación nuclear y los acuerdos comerciales han de negociarse constantemente y son difíciles de mantener porque el mundo, considerado como conjunto, no constituye el interés prioritario de nadie. Tan pronto como exista esa conciencia global, los gobiernos deberán descender hasta los pueblos y elevarse hasta el planeta. Podemos apreciar este fenómeno, hasta cierto punto, si observamos simultáneamente el mundo de los negocios y de la política. Las fuerzas económicas se encaminan hacia una regionalización del comercio, y las fuerzas políticas tienden hacia la desintegración de las naciones. Mayor y más pequeño a la vez. En los negocios ocurrirá lo mismo. Empresas como Time Inc., News Corp., y Bertelsmann siguen creciendo y creciendo. A la gente le preocupa el hecho de que el control de los medios de comunicación mundiales se concentre en tan pocas manos. Pero los que están preocupados olvidan que, al mismo tiempo, hay cada vez más servicios de información pequeños que lo hacen la mar de bien. La ventaja de ser grande tiene dos vertientes: el tamaño garantiza a las organizaciones la capacidad de negociar con ámbito mundial y de perder montones de dinero para ganar mucho más. El valor de lo pequeño, por su parte, no necesita explicación. En este punto de la historia, resulta difícil imaginar que nuestro mundo, tan centralista y altamente estructurado, pueda transformarse en una serie de comunidades digitales y físicas conectadas de forma libre en todo el planeta. Pero así será. Por esta razón, tendremos que prestar cada vez más atención a cómo podremos coordinar esta nueva individualización masiva. Por ejemplo, es fácil saber quién va a construir la carretera de mi pueblo. Pero resulta considerablemente más difícil averiguar quién conectará a nuestros pueblos, especialmente si unos tienen menos riqueza o poder que otros. También habrá que ver cómo alcanzaremos el consenso en 50


determinados criterios. Reflexione sobre esto: el mundo en que vivimos ni siquiera ha sido capaz de ponerse de acuerdo sobre por qué lado de la carretera debemos circular.

Nicholas Negroponte Texto de la revista Muy Interesante, 1998, nº 205, junio. Pág. 180

Després d’una primera lectura...

A. Significat d’algunes paraules: Fractal: Figura plana o espacial, composta d’infinitat d’elements, que té la propietat que el seu aspecte i distribució estadística no canvien en cap cas sigui quina sigui l’escala amb la què s’observi. Management: Administració, gestió, direcció...

B. Anota alguna idea que coneguis del tema: - La essència d’Internet és la seva naturalesa de red que permet intercanviar informació i intercomunicar individus i organitzacions. - No hi ha cap organisme que el controli i ordeni encara que existeixen algunes entitats que treballen per facilitar el seu bon funcionament. - Internet és una red dinámica. - Hi ha un intent per part dels governs d’afavorir l’accès de totes les persones a la red. - Internet permet molts usos pràctics que poden aplicar-se a la vida quotidiana.

Després d’una segona lectura...

B. Selecciona els conceptes clau: Red Desenvolupament digital Descentralització Comunicacions modernes Món digital 51


Forces locals i globals Simplificació Formes digitals Transformació Sistemes oberts Consens Món centralista, altament estructurat

C. Explica breument amb les teves paraules quin és el contingut del text. El desenvolupament digital descentralitza el món. La red és un sistema composat per parts lliurement connectades sense jerarquia ni mànec, on resulta més productiu competir amb imaginació. Simplificarà les organitzacions i anul·larà la jerarquia organitzativa amb dos efectes: la individualització massiva i la desaparició de les grans organitzacions.

LEER PARA APRENDER: ACTIVIDAT 2

NUEVO MEDIO DE CULTIVO PARA EL AISLAMIENTO DE MICROORGANISMOS RUMINALES (Títol).

B. Segueix l’article alguna estructura determinada? Identifica les parts de l’article (en negreta). L’article segueix la estructura OMRC (Objectius, metodologia, resultats i conclusions). Parts de l’article:

OBJECTIUS Introducció: Los medios de cultivo utilizados para el aislamiento de los microorganismos ruminales se han dividido en dos tipos: a) Medios con contenido ruminal clarificado enriquecidos 52


con glucosa, celobiosa, almidón, sales minerales, lcisteína y, en algunos casos, extracto de levadura. b) Medios sin contenido ruminal clarificado a los cuales se ha tenido que adicionar además de los componentes mencionados, ácidos grasos volátiles en pequeñas cantidades, hemina, y una serie de sustancias que se asemejan el medio usando contenido ruminal. En ambos tipos de medios se hace necesario la adición de sustancias químicas que son factores de crecimiento (Caldwell y Bryant, 1966; Dehory, 1963; Rodríguez et al., 1996).

La elaboración de medios modificados a partir de sustratos de gran valor nutricional en cuanto a nitrógeno y carbohidratos se refiere y que no representen un elevado costo, constituyen una alternativa para el aislamiento de microorganismos pues minimizan la utilización de sustancias químicas adicionales.

En el presente estudio se diseñó un medio de cultivo modificado a partir de la Guayaba agria (Psidium araca), de gran cultivo y producción en Córdoba (Colombia).

MÈTODO Material y métodos: MUESTRAS En Corpoica Turipaná, (departamento de Córdoba, Colombia), se utilizaron tres vacunos Romo Sinuanos, con fístula ruminal alimentados con forrajes y ensilajes de maíz para obtener muestras fecales o de estiércol que se guardaron en refrigeración. MEDIOS DE CULTIVO A: Contenido ruminal clarificado y ensilaje de maíz a diferentes concentraciones,5 ajustando el pH a 6.3 con ácido acético al 10 p. 100 (medios sólidos y líquidos). B: Jugo de guayaba agria en agua destilada a diferentes concentraciones; se ajustó el pH con bicarbonato sódico al 10 p. 100 (medios sólidos y líquidos). Se sembraron muestras de contenido ruminal extraídas directamente de los vacunos a6 las condiciones de temperatura, pH y condiciones anoxigénicas. ANÁLISIS QUÍMICO DE LA FRUTA Se determinó proteína, humedad, grasa, cenizas y ENN (sustancias no nitrogenadas). ANÁLISIS MICROBIOLÓGICO

53


Se realizaron tinción de Gram y pruebas bioquímicas a algunos microbios aislados y conteo de los microorganismos aislados en el medio líquido B (tabla I). RESULTADOS Resultados y discusión: El análisis microscópico de las muestras recolectadas directamente del rumiante fistulado y de las obtenidas del estiércol mostró una gran diversidad de microbios principalmente cocos, levaduras, y bacilos de diferente morfología, en su mayoría G+ (figuras 1,2,3 y 4). Se observó también que en los medios A y B prevalece y prolifera gran cantidad de los microbiota existentes en las muestras extraídas directamente del rumiante (Bryant, 1972; Dehority y Grubb, 1977; Hoover, 1991; Mackie, 1990; Leedle et al, 1982).

Las concentraciones de contenido ruminal y de ensilaje más favorables para la preparación del medio A fueron del 40 p. 100 y del 5 p. 100 respectivamente. Para el medio B se observó como favorable una concentración de fruta del 25 p. 100p/v, teniendo en cuenta el mayor crecimiento de microbios. (tabla I). El resultado del análisis químico de la fruta mostró un 2.54 p. 100 de proteína y un 66,79 p. 100 de ENN (sustancias no nitrogenadas : carbohidratos, almidón, ácidos orgánicos, etc.). Teniendo en cuenta que las necesidades nutricionales de la población microbiana para el buen desarrollo y crecimiento son básicamente las proteínas y carbohidratos del alimento (Krause y Russel, 1996; Mackie, 1990; Russel, 1998), la guayaba agria provee las cantidades necesarias y suficientes para permitir el crecimiento favorable de ciertas clases de microorganismos presentes en el rumen y en el estiércol.

CONCLUSIONES Conclusiones: El medio modificado B: Guayaba agria al 25 p. 100 p/v, parece apropiado para el aislamiento y buen crecimiento de diferentes clases de microbios : cocos, levaduras y bacilos existentes en el rumen y estiércol.

El medio representa una alternativa a muy bajo costo. Sólo fue preciso añadir bicarbonato sódico para alcanzar el pH=6.3.

54


C. A quin gènere textual pertany el document? Quin camp del coneixement tracta? És un article científic. El camp del coneixement és la zoologia. - Identifica i enumera els objectius del text. A. Demostrar que existeix en un nou mitjà de cultiu per a aïllar els microorganismes rumials. B. Que aquest nou mitjà de cultiu suposa una alternativa per a l’aïllament de microorganismes i que a més a més no suposa un elevat cost. SEGMENTAR: ACTIVIDAT 3

NUEVO MEDIO DE CULTIVO PARA EL AISLAMIENTO DE MICROORGANISMOS RUMINALES (Títol).

A partir de la lectura del text:

1. Identifica i segmenta les proposicions o idees del text de cada paràgraf. C.

Era indispensable mayor protección en Nueva Orleáns para enfrentar a Katrina.

Enfront el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans es planteja la necessitat d’una major protecció per a que la ciutat afronti aquest tipus de situacions. D.

Nueva Orleáns está rodeada de agua —el lago Pontchartrain, el río Mississippi y

el Golfo de México—. Situada dos metros bajo el nivel del mar, la seguridad de la ciudad ha dependido durante mucho tiempo de uno de los sistemas de diques más grandes del mundo. La seguretat de la ciutat depèn del seu sistema de dics. - El jueves 25 de agosto un grupo de ingenieros del ejército estadounidense informó a los reporteros sobre el estado de aquel sistema de dique, el cual no era el más favorable; muchas partes de la ciudad se inundaban constantemente y había siempre equipos trabajando reparando los canales de la ciudad. Ingeniers de l’exèrcit van informar sobre el mal estat del dic que causava contínues inundiacions i suposava tasques constants de reparació. C.

La forma de Nueva Orleáns, parecida a un tazón, impide un desagüe apropiado,

asunto que se complica por el hecho de quelos diques rotos dejan fluir el agua en las

55


calles de la ciudad. Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados, nadie está seguro de cuánto tiempo tomará sacar el agua de las partes inundadas. L’estructura de la ciutat impideix un sistema apropiat de desaigüe. CI.

Carl Strock, jefe de los ingenieros del ejército, descartó las declaraciones en

torno al supuesto impacto que los recortes presupuestarios y los contratos retrasados tuvieron en el funcionamiento del sistema de dique ante la fuerza aplastante del huracán Katrina. En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios habían advertido durante años: el sistema nunca fue diseñado para soportar una tormenta con la fuerza de Katrina. El cap d’ingeniers de l’exèrcit mantè que la retallada pressupostària no ha influit en el mal funcionament del dic durant la presència de l’huracà Katrina, i defensa que la ciutat no estava preparada una tronada d’aquesta força. - ¿Cuál es el precio de la protección? El cuerpo de ingenieros del ejército de los Estados Unidos ha estado construyendo diques a lo largo del Río Misissippi desde finales del siglo XIX. Los diques artificiales fueron diseñados para contener inundaciones destructivas. Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto a lo que el congreso y la gente estaban dispuestos a pagar. El sistema de construcció de dics s’ha mantingut per contenir inundiacions destructives. - De acuerdo al cuerpo de ingenieros, todos los riesgos deben ser calculados, incluso las posibilidades estadísticas de eventos catastróficos, así como las consecuencias que éstos pudieran arrojar. Los costos de la protección de desastres naturales se debaten con otras prioridades públicas en donde los sectores público y privado intervienen. Els ingeniers opinen que tots els riscos han d’estar calculats i que s’han de prioritzar els costos de la protecció davant desastres naturals. - En septiembre de 1947, un huracán inundó Jefferson Parish (la cual incluye la zona metropolitana de Nueva Orleáns) con profundidades de aproximadamente un metro altura. La tormenta causó pérdidas por 100 millones de dólares. Después de la tormenta, se construyeron diques a lo largo de la orilla sur del lago Pontchartrin. El huracán Camila también produjo algunos daños el 10 de septiembre de 1965. Los vientos en la ciudad alcanzaron 200 kilómetros por hora y los oleajes una altura de tres metros. Después de muchas inundaciones, se construyeron bordes de cuatro metros de altura en los diques de Nueva Orleáns. 56


La ciutat de Nova Orleans s’ha vist anteriorment afectada per huracans provocant la construcció de diferents dics. - Mejoras en los Diques Hasta el día antes de la llegada de Katrina, 560 kilómetros de diques en Nueva Orleáns estaban bajo un estudio de viabilidad para examinar la posibilidad de mejorarlos y así resistir tormentas de categoría cuatro o cinco. Los oficiales a cargo mencionaron que el estudio, el cual comenzó en el 2000, tomará varios años para estar listo. La mejora del sistema tomaría de 20 a 25 años, según Al Naomi, jefe del proyecto en Nueva Orleáns. Martin McCann, profesor civil y ambiental de ingeniería en la Universidad de Stanford, California, advierte que la planificación a largo plazo puede resultar irrelevante para el factor de riesgo. Existia un estudi de l’any 2000 que valorava la possibilitat de millora dels dics enfront les tronades d’alta intensitat.

2. Busca les inferències-pont que serveixen de connexió entre les proposicions. Por ello, una vez que los diques... (causa). En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios... (oposició). Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto... (canvi d’idea, matització).

ESQUMATIZAR: ACTIVIDAT 4

A partir de la lectura del text: Christine Susan Bruce. Las siete caras de la alfabetización en información en la enseñanza superior. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 6. 2003. Págs. 289-294

D. Selecciona les idees principals:

57


A. Es descriuen set categories d’alfabetització en informació en l’ensenyament superior a partir de l’experiència dels professors de dos universitats australianes. B. Es defineix l’alfabetització en informació com un conjunt d’aptituds que possibiliten la localització, maneig i utilització de la informació de forma eficaç. C. Aquesta habilitat permet afrontar amb eficàcia la presa de decisions, la solució de problemes, la investigació o l’autoaprenentatge. D. L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure l’alfabetització. E. Divideix l’alfabetització en informació en 7 categories depenent de diferents aspectes relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de les fonts d’informació, l’entesa de la informació amb un procès, el control de la informació, la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de la creativitat per accedir a nous punts de vista o l’ús intel·ligent de la informació.

E. Realitza un esquema.

ALFABETITZACIÓ EN INFORMACIÓ: - Conjunt d’aptituds per a localitzar, manejar i utilitzar la informació de forma eficaç. - Habilitat genèrica que permet: - Prendre decisions. - Solucionar problemes. - Investigar. - Autoaprendre.

7 CARES DE LA INFORMACIÓ: D.

Tecnologies de la informació: A. Estar informat.

CII.

B.

Manejar la informació localitzada.

C.

Utilitzar les tecnologies per a recuperar i comunicar la informació.

Fonts d’informació: A. Trobar la informació localitzada en les fonts 1. Coneixement 2. Habilitat 58


- Informació com a procès: - Procès d’informació - Estratègia - Afrontar situacions noves - Control de la informació: - Capacitat de desar - Recuperació - Fitxers manuals - Memòria - Ordinadors - Construcció del coneixement: - Base personal del coneixement - Utilització crítica de la informació - Implicació - Avaluació - Anàlisis crític - Extensió del coneixement: - Extensió del coneixement - Nous punts de vista - Intuició - Creativitat 3.

Informació basada en el saber a.

Utilització sàbia de la informació i. Valors personals ii. Actituds iii. Creències

59


ESQUEMATIZAR: ACTIVIDAD 2

A partir de la lectura d’aquest text: NEGROPONTE, N. La forma i el desenvolupament digital. Muy interesante, nº 205, juny 1998, p180.

E. Escull el concepte principal al voltant del què crearàs el mapa conceptual. La red.

F. Selecciona els conceptes més importants que identifiquen el sentit del text (en negreta). - La forma i el desenvolupament digital. - Ser digital té tres efectes fisiològics en el nostre món: el descentralitzar, l’aplana i fa les coses més grans i més petites al mateix temps. - Degut a que els bits no tenen tamany, ni forma ni color, tendim a no considerar-los en cap cas en sentit morfològic. - Igual que els ascensors han canviat la forma dels edificis i els cotxes han modificat les ciutats, els bits transformaran les organitzacions, siguin empreses, nacions o societats. - Seguim despistats sobre coses com la natura fractal del món digital o com afectarà al nostre entorn, a pesar de què el seu efecte no serà menys important que el que ocasionaria una modificació en la força de gravetat. - L’aspecte més assombrós de la Red és que ningú mana en ella. - Tot el món sap que ningú mana a la Red però ningú està disposat a creure-ho del tot. - En casi tot donem per fet la existència d’alguna forma d’autoritat, de jerarquia. - En ocasiones, la simple presència d’un cotxe de policia causa un embús de tràfic. - La Red -que és un sistema fiable composat per parts imperfectes i lliurement connectades que funciona perquè ningú el controla- posa en entredit els nostres plantejaments centralistes; la jerarquia desapareix. - El ciberespai és com un enreixat. - Si una part de la Red no funciona, es pot eludir.

60


- L’apariència de la Red, la sensació que produeix és, de repent, molt més biològica, pren el seu caràcter més de la flora i la fauna que de les antinaturals línies rectes geomètriques existents en els artefactes del disseny humà. - Si, molts aspectes del nostre món -treball i diversió- posseeixen una organització pròpia. - La jerarquia té el seu sentit. - Inclús els més conservadors centralistes estaran d’acord en què les organitzacions s’han simplificat i han reduït considerablement els nivells existents entre el més alt i el més baix. - Mitsubishi Trading Company, per exemple, va prescindir de repent d’un nivell complet de càrrecs mitjans i altres empreses estan fent el mateix. - En part, aquest es deu a una economia de mercat molt competitiva que demanda coordinació i eficiència. - En major mesura obeeix a que les comunitats modernes permeten a la gent negociar amb més o menys unes altres set persones. - Si s’adjunten la doctrina del management actualment en ús, s’obtenen formes socials més simples encara. - Els líders es distingeixen pel que fan, no pel lloc en el què s’asseuen. - La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els que competir amb imaginació ha demostrat ser més productiu que fer-ho a base de ferradures i claus. - Una visió lliberal del món afegeix senzillesa a la descentralització i porta a la conclusió de que les grans organitzacions, com la nació-estat, estan condemnades a desaparèixer. - Això és cert només a mitges. - Jo preferiria comparar el món digital amb l’arquitectura indígena en la què les forces locals i globals treballen per a l’individu i la col·lectivitat al mateix temps. - En el moment en que s’utilitza l’acer i s’instal·la aire acondicionat, per contra, la única forma de protegir aquesta harmonia és legislar, confiant a les lleis alguna cosa que la naturalesa ja havia fet. - El contra que li trobo a la nació-estat és que té el tamany equivocat, pel què no encaixa amb les formes digitals del futur. - La majoria de les nacions són massa grans per plantejaments locals, i totes són massa petites per ser globals.

61


- El que la Red està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal que no se’ns dóna gens bé: les disposicions internacionals. - Les lleis sobre el mar, els tractats de no proliferació nuclear i els acords comercials han de negociar-se constantment i són difícils de mantenir perquè el món, considerat com a conjunt, no constitueix l’interès prioritari de ningú. - Tant aviat com existeixi aquesta consciència global, els governs hauran d’abaixar fins els pobles i elevar-se fins el planeta. - Podem apreciar aquest fenomen fins a cert punt, si observem simultàniament el món dels negocis i de la política. - Les forces econòmiques s’encaminen cap a una regionalització del comerç, i les forces polítiques tendeixen fins la desintegració de les nacions. - Empreses com Time Inc, News Corp., i Bertelsmann segueixen creixent i creixent. - A la gent li preocupa el fet de que el control dels mitjans de comunicació mundials es concentrin en tan poques mans. - Els que estan preocupats obliden que, al mateix temps, hi ha cada vegada més serveis d’informació petits que ho fan molt bé. - L’avantatge de ser gran té dos vessants: el tamany garanteix a les organitzacions la capacitat de negociar amb l’àmbit mundial i de perdre molts de diners per a guanyar molt més. - El valor del petit, per la seva part, no necessita explicació. - En aquest punt de la història resulta difícil imaginar que el nostre món, tan centralista i altament estructurat, pugui transformar-se en una sèrie de comunitats digitals i físiques connectades de forma lliure en tot el planeta. - Així serà. - Tindrem que prestar cada cop més atenció a com podem coordinar aquesta nova individualització massiva. - També haurem de veure com arribarem al consens en determinats criteris.

E. Realitza un mapa conceptual tenint en compte la jerarquia entre conceptes:

62


RESUMIR: ACTIVIDAD 6

A partir de la lectura d’aquest text: Aliments transgènics, perill o benefici?

F. Selecciona i jerarquitza la informació significativa del document. Aplica les micro estratègies de generalització i integració per a reformular la informació:

G.

Un alimento transgénico es aquel en el que se modifica por ingeniería genética la materia prima; en el caso de los alimentos fermentados, el microorganismo responsable de la fermentación o el que porta un aditivo alimentario obtenido a partir de un organismo modificado por ingeniería genética.

H.

Hay alimentos transgénicos animales, vegetales y fermentados.

I.

Las técnicas de selección, amplificación y expresión de genes en el laboratorio se llaman ingeniería genética y tienen su aplicación en la alimentación. Los alimentos transgénicos son una realidad en las estanterías de nuestros supermercados.

J.

Como cualquier técnica no es buena ni mala, dependerá de la aplicación que le demos.

K.

Desde la antigüedad el hombre viene modificando el patrimonio genético de animales o plantas para crear nuevas razas para optimizar su rendimiento

63


L.

Cuando se llevan a cabo estos cruces, se combinan al azar los miles de genes de los genomas de dos parentales para encontrar en la descendencia un genoma que reúna los genes beneficiosos de ambos progenitores.

M.

Los biólogos moleculares son capaces de aislar en el tubo de ensayo el genoma de cualquier célula y tomar del mismo un pequeño fragmento de material hereditario que contenga un gen de interés.

N.

Dicho gen se puede introducir en el organismo del que provenía o en otro distinto, es en este caso cuando se llama transgénico.

O.

Existen recelos en torno a la comercialización de los alimentos transgénicos.

P.

Todos los alimentos transgénicos que han obtenido el permiso de comercialización han sido sometidos a una evaluación del contenido nutricional, a pesar de ello hay quienes defienden que representan un riesgo para la salud.

Q.

En algunos los experimento se producen en multinacionales y otros en laboratorios públicos de investigación.

R.

Son constantes las noticias en torno al potencial peligro de estos productos de la ingeniería genética para el medio ambiente.

S.

La evaluación del riesgo en estos casos es más difícil, ya que se trata de experimentos a muy largo plazo y tenemos un relativo desconocimiento de los procesos ecológicos y genéticos en los ecosistemas naturales.

T.

Se oye hablar de los alimentos transgénicos como un negocio de las multinacionales del sector agroalimentario.

U.

Solo se debe invertir en investigación si es una técnica para mejorar el bienestar de la humanidad.

- Redacta el resum amb un màxim de 100 paraules. Revisa la coherència i adequació al text original.

Es defineixen els aliments transgènics com al resultat de l’aplicació de les tècniques de la enginyeria genètica en la tecnologia d’aliments. La seva comercialització ha suscitat polèmica i la informació que arriba a la població és contradictòria. Determinats col·lectius parlen de riscos sanitaris i mediambientals associats a la seva producció mentre que altres creuen que seran la solució per a una bona part de problemes actuals de la alimentació. 64


Es proporciona informació sobre la realitat dels aliments transgènics i es comenten els possibles riscos i beneficis associats a la seva comercialització.

RESUMIR: ACTIVIDAD 7

Realitza el resum estructurat d’aquest article, seguint l’esquema OMRC.

Introducció i objectius: Es fa una anàlisis del desenvolupament dels sistemes webs de les Administracions Públiques Locals de les 10 ciutats amb major nombre d’habitants en el territori espanyol a l’any 2004 per a analitzar i comparar els continguts dels seus sistemes webs.

Metodologia: S’aplica un nou model d’anàlisis proposat per Chaín, que presenta dos dimensions: per una part els continguts i, per altra, el nivell d’evolució del e-govern segons l’etapa en la que es troba.

Resultats: Es reconeix l’esforç realitzat per les Corporacions però es conclou que queda per incloure molta informació d’interès per al ciutadà i les empreses. Totes les administracions estan situades en la primera etapa de govern, la informació, encara que hi ha evidències d’importants avenços en la segona i tercera etapa per part d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre d’habitants dels municipis i els nivells d’evolució que els seus sistemes web presenten, tant en els continguts com en els serveis prestats, encara que no serveixin de paràmetre indiscutible en les etapes d’evolució de l’e-govern.

Conclusions: El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que ofereixen els sistemes webs municipals són directament proporcionals. S’ofereix bastant d’informació però segueix havent-hi carències sobre assumptes d’interès per als ciutadans.

65


ACTIVITAT 3 A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports): 3.1. Obriu a les adreces d'interés o als preferits del vostre navegador les carpetes i subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en compte també la tipologia documental o el format del recurs 3.2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes -

CARPETA: PROJECTES ESCOLARS - Subcarpeta: EL CEL - Subcarpetes: Contaminació http://www.celfosc.org/ Meteorologia http://www.meteocat.com/servmet/index.html http://www.xtec.net/centres/e3004438/meteo/index.htm Astronomia http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia.htm http://www.xtec.es/~rmolins1/ Ocells http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/

- Subcarpeta: ELS TRANSPORTS http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U8/index.htm - Subcarpeta: Vehicles elèctrics http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index. htm 66


ACTIVITAT 4 4.1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu una presentaci贸 amb un m铆nim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la vostra tasca

67


68


MÒDUL 6 Seguretat a Internet

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX: 

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148. Suplement Guix 348.

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix Núm.146147. Suplement Guix 346-347.

1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari. Feu una reflexió personal.

Seguint uns passos ben senzills, l'estudiant valora en un qüestionari el seu paper actiu en l'ús de les TIC. Per això, ressaltem els aspectes positius del seu propi aprenentatge. Les preguntes per fer la reflexió llançades per l'ensenyant i indicadores d'avaluació són: 

Quin temps es dedica com a mitjana general a Internet dintre d'aquesta classe?

Quins avantatges ens aporta Internet?

Com ho hem après? Per què?

Tenim un pla o una guia per aprofitar tots els avantatges d'Internet?

En podem aprendre i dissenyar un pla per aprofitar aquesta eina encara més?

69


QÜESTIONARI

70


2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió personal. Annexos per realitzar activitats Annex 1. Què és Internet? Avantatges Què és Internet?: Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. És un conjunt d'ordinadors connectats entre si, una xarxa d'ordinadors. Una xarxa d'ordinadors té com a funció bàsica, transferir informació o poder executar programes d'un ordinador a un altre. També podem dir que és un conjunt d'usuaris, que transmeten informació mitjançant una xarxa de xarxes d'ordinadors que fan servir el protocol TCP/IP per a comunicar-se.

Avantatges com a font d'informació: - La informació s’aconsegueix des de casa,sense moure’ns! - La quantitat d’informació disponible es enorme. - T’ofereix molts recursos i molt diversos. - No hi ha horaris.

Avantatges com a canal de comunicació: - Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficàcia. - Ens permet comunicar-nos a través de diferents xarxes o programes com facebook, twitter, tuenti, skype...etc. - És una eina fàcil de comunicació on podem comunicar-nos amb la gent de manera ràpida i efectiva ja que ofereix molts recursos i la gent hi estem tots connectats.

71


CONCLUSIONS Amb la realització d’aquesta assignatura he après moltes coses que desconeixia totalment. He après a manejar l’ordinador d’una manera més professional, ara trec profit de tots els recursos que trobo per Internet. Conec molts programes i se on buscar quan necessito algun recurs. Em d’estar al dia de tots els recursos que hi ha per Internet, ja que, aquestos ens poden fer la feina més fàcil i amena, a part podem trobar recursos per sorprendre als nostres alumnes, i amb els quals podem fer que l’ensenyament sigui menys pesat. El balanç que hi faig de l’assignatura és positiu, encara que el camí ha sigut pesat, m’ha costat entendre moltes vegades allò que fèiem a classe, l’ordinador molts cops no em feia cas, o era jo qui no el sabia tractar, però ara puc dir que ho he aconseguit, i que amb la pràctica he aconseguit dominar les TIC. Em sento satisfeta.

72


PORTFOLI DOMINIC