Page 1


Índex:

-Punt de partida. Què fem? -Situació -Comença la investigació -Per què ho fem? Primer treball: Carnaval Comparació Nil- Llobregat -Petite evolució històrica El riu: Fauna- Flora -L’economia -La religió -La gastronomia -Els costums -Construim piràmides -L’alfabet -Conclusions


Punt de partida: Què fem? Aquest any a l’escola ens hem proposat treballar a tots els nivells els diferents països i cultures del món. En el nostre cas després de proposar molts països de diferents continents, vam fer unes votacions i va sortir treballar Egipte. Tots teníem la idea que ens agradava l’Antic Egipte, les piràmides, les mòmies... Però ràpidament ens vam adonar que a part de l’Antic Egipte també era important la situació actual, que quan nosaltres vam triar-lo, sortia cada dia a la televisió i als diaris notícies sobre els canvis polítics i socials que estaven patint.


Comencem la investigació. Utilitzem llibres, ordinadors, revistes‌


Ens repartim la feina


Per què ho fem? -Per conèixer l’evolució de la cultura d’Egipte. -Conèixer la fauna i flora tan diferent a la nostra. -Per conèixer la situació actual, les costums,l’economia d’aquest país. Per conèixer la importància en l’evolució d’una civilització, la cultura… d’un riu i comparar-lo amb el nostre “ gran riu” el Llobregat. -Aprendre a investigar pel nostre compte. -Saber confegir entre tots un power point Què divertit serà!!!!


Tot va començar buscant i posant-nos d’acord com podíem anar per Carnaval i… comencem a treballar les màscares i el vestuari de l’Antic Egipte.Tota l’escola anava segons la cultura que havia triat treballar.


Així va quedar!!!


Egipte gira al voltant del Nil.

El Nil és, juntament amb el l' Amazones, el riu més llarg del món. El riu Nil flueix fins al mar Mediterrani a través de , Sudan i Egipte. El Nil té una llargada 6.695 km i en total té uns 6.671km/l , neix al Llac Victòria i desemboca al Mar Mediterrani el seu cabal és de 2.830m3/s. El riu Nil consta del Nil Blau i el Nil Blanc, que s’anomenen així pel seus colors.

E L R I U N I L


Importància del riu Nil a l’antiguitat

Posta de sol al riu Nil

Embarcació al riu Nil


HIDROLOGIA RIU NIL El cabal del riu Nil a Mongalla és gairebé constant al llarg de l’any i té una mitjana de 1.048m/s .Després de Mongalla ,es coneix al Nil Bahr el Jebel ,el qual entra als pantans de la religió sud del Sudan .Més de la meitat de l’aigua del Nil es perd entre els pantans a causa de l’evaporació i la transportació.


HIDROLOGIA RIU NIL


L’AGRICULTURA A Egipte ha estat ben beneficiada l’agricultura pels dons del Nil . Al Nil s’ha anat depositant llim (fang).Això és considerava com un fertilitzant natural en el Egipte baix. Els egipcis van desenvolupar mètodes de reg de gran complexitat per maximitzar els efectes de les aigües del Nil. Els egipcis els va ensenyar l’agricultura el déu Osiris . El desbordament significava l’arribada de la vida del riu Nil.


El nostre poble al voltant del Lobregat E

L

El riu Llobregat neix a les Fonts del Llobregat, Montmell (Castellar de n’Hug),desemboca el mar Mediterrani, al Prat de Llobregat, el seu cabal mitjà és a Martorell : 22,70m3/s. La superfície de la conca és de 4.948,3km2 i pels territoris que passa la conca són Berguedà, Bages i el baix Llobregat.

R I U L L O B R E G A T


Des d'aquí i fins a la desembocadura al Mar Mediterrani, el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges. El riu Llobregat és molt irregular en el seu cabal. Porta el seu cabal màxim els mesos de maig i juny . El cabal del Llobregat va augmentant fins a Martorell degut a l'aigua que rep dels afluents. A partir de Martorell fins el mar, el cabal va disminuint degut a les indústries i poblacions que li treuen aigua i no en rep de cap afluent important.


L’aigua Ês vida i al seu entorn han sorgit les grans civitzacions.


Petita evolució històrica!  L’Egip .

esta te és un d t s m con tine és pob els nt d lats ’Afr del i La g cà ran pob major laci ia d ó e la del v i u r iu Nil. a les v ore s


Egipte t é una ex tenció d’aproxi madame nt 1.000.00 0 km2.

és e t p i Eg l a e r a t ’ a d r es de i r s o n h o A i tc n c i e t í m l a o i p s u ampl c o lf a p i c a. i n b a pri r ’A d l a r cultu


El país és fam ós per seva a la ntiga c i per al guns d vilització i els se monum us ents.

ue q e r i Ca l e s é 0d tal 0 i 0 p . a 0 c 00 . La 5 1 e sd é m é t ts n a t i b ´ha


Antigament Egipte estava governat pels faraons durant moltes dinasties. Durant tots aquets anys es van construir moltes pirĂ mides, temples i es van momificar faraons.


Egipte va caure sota la influència de la cultura grega amb la conquesta d’Alexandre Magne que va modificar l’organització persa i es va fer nomenar faraó.

Alexandre Magne


Després de la mort de Cleòpatra , Egipte va esdevenir part de l’imperi romà com la província Aegyptus,governada per l’emperador romà Amb la crisi de l’imperi romà es divideix en occident i orient amb cspitsl a Constantinobla

Cleòpa tra


A partir del 634 comença l’expansió de l’Islam. S’inicia el govern Omeia que trasllada la capital a El Caire. Vindrà el domini dels abassíes, dels fatimíes, i dels mamelucs. A l’inici de l’edat moderna l’imperi Otomà pren el poder. L’any 1798 Napoleó ocupa Egipte. Fa aliances amb britànics i francesos L’any 1922 Egipte adquireix l’status d’independència per part dels britànics Reservant-se el control del Canal de Suéz


Va passar la segona guerra mundial amb la monarquia, el conflicte amb Israel, la república sota Nàsser. El 1970 s’inicia l’Egipte modern amb Sadat que van assassinar el 1981 Comença la dictadura de Hosni Mubarak A finals de 2010 el poble egipci surt al carrer en contra de la situació i de Mubarak I així comença la revolució actual.


El riu: fauna i flora

Fins al segle XX, el Nil establia el ritme de la vida dels homes. Després s’han construït preses com la d’Assuan que permeten controlar les aigües del riu. La gran presa reté les aigües del Nil formant el llac Nasser, el llac artificial més gran del món, de 500 quilòmetres de llarg.


Aquestes grans obres han proporcionat electricitat i permeten evitar les sequeres. Però el llim ja no fertilitza els camps –queda bloquejat als embassaments–, i els egipcis han de fer servir productes químics per a adobar la terra.

Projecte interdisciplinari (curs 2011-2012) - "Una passejada pel món" – 5è – Egipte (1)  

Primària, Col·legi La Immaculada Sant Vicenç dels Horts

Advertisement