Issuu on Google+


PALESTINA AMB ELS NOSTRES ULLS Maquetació i disseny: milvietnams.com Edició: Xarxa d’Enllaç amb Palestina Maig de 2012 Desde la Xarxa d’Enllaç amb Palestina volem mostrar el nostre agraïment a totes les persones que de forma voluntària han cedit els textos, les lletres i les fotografies necessàries per fer possible aquest projecte.


Aquesta exposició és producte del petit somni i els treball humil però constant d’un grup de joves de diferents ciutats i pobles d’arreu del país, que el setembre de l’any 2005 vam participar en un camp de treball a Betlehem, Palestina. El viatge es va fer amb el suport de Sodepau i Xarxa d’Enllaç amb Palestina, que ens van posar en contacte amb organitzacions palestines que treballen sobre el terreny. Durant el camp de treball vam fer un projecte per a denunciar el mur que està construint l’Estat d’Israel a la Palestina ocupada, com tindreu la oportunitat de veure seguidament. Alhora, vam poder conèixer diferents orgnaitzacions palestines que treballen diversos àmbits de la societat i visitar les principals poblacions de Cisjordània. Per això, creiem que en conjunt tenim una visió bastant global de la situació als territoris ocupats. Amb el material fotogràfic del que disposem i l’experiència personal que ens va portar el viatge, hem creat una exposició de fotos perquè confiem que és un bon mitjà per a donar a conèixer la situació del poble palestí i transmetre les dificultats que porta l’ocupació en la vida quaotidiana.

A partir del contacte amb la població local vam recollir la percepció que una de les poques coses que podem fer des de casa nostra és explicar el que hem vist. No podem callar davant la injustícia i la opressió que impunement ofeguen el poble palestí. Amb aquesta exposició doncs, busquem l’oportunitat d’arribar més enllà del nostre entorn més immediat i transmetre les nostres vivències a totes aquelles persones interessades en conèixer més de prop el conflicte. Volem aconseguir que la situació del poble palestí es faci més visible i més propera a la societat catalana i animar a la gent a que es plantegi la possibilitat de viatjar a Palestina. Creiem que l’interessant de la nostra proposta descansa en el fet que voldríem donar una visió que es desmarca del que ens mostren els mitjans de comunicació, del que sentim i veiem a partir de diferents fonts de caràcter oficial, fent de la situació real a Palestina alguna cosa molt més propera i palpable.


1. Jerusalem Jerusalem és una trobada de camins, de religions, d’història. Jerusalem és única, i com a tal, ha estat motiu de disputa en tantes i tantes ocasions.

És difícil trobar una llar palestina a la que no hi hagi qualsevol tipus de representació de la Cúpula de la Roca i de la Mesquita d’Al Aqsa. Pels musulmans, Mahoma va pujar al cel des de l’esplanada de les mesquites, lloc ón s’hi troben ambdues, i aquest és el motiu pel que l’esplanada és el tercer lloc més sagrat de l’Islam.

El divendres 29 de setembre de l’any 2009 Ariel Sharon va entrar a l’esplanada acompanyat per centenars de policies, provocant violents enfrontaments i desencadenant amb això la segona intifada. Malgrat que els acords de la ONU per a la divisió del territori palestí, el 1948, contemplaven que la ciutat hauria de quedar sota control internacional, des de 1967 Israel considera Jerusalem part legítima del seu territori, i llavors hi prohibeix l’entrada, especialment des de la segona intifada, als palestins originaris d’altres ciutats de Cisjordània o Gaza. Aconseguir un permís per anar a Jerusalem, concedit nomès per raons mèdiques o administratives, suposa un procés dur i laboriós per a qualsevol palestí, i és completament inviable per a aquells que tinguin antecedents penals (aproximadament el 20% de la població palestina ha estat a la presó des de 1967), o qui pugui ser considerant “potencialment perillós per a la seguretat” de l’estat d’Israel.


Mahmud és infermer. Viu al camp de refugiats d’Al Arroub, prop d’Hebrón. Té un permís de treball que li permet treballar a un hospital de Jerusalem, i cada dia ha de realitzar un desplaçament de quasi dues hores d’anada i altres dues de tornada, per cobrir 25 quilòmetres, mai en el seu propi vehicle.


Per a circular per les carreteres de Cisjordània s’ha de tenir un permís especial, i està totalment prohibit dur un vehicle amb matricula palestina a Jerusalem.


Hi ha dies que l’espera al checkpoint s’allarga, i les humiliacion

es multipliquen, però Mahmud no renunciarà al seu permís de

treball a Jerusalem. És conscient del privilegi que suposa tenir

accés a la ciutat, i renunciar a ell suposaria un pas enrere en la lluita de tot el seu poble.


ns

e

r

a


Per al viatger, Jerusalem Oest suposa l’entrada a l’occident israelià. Però aquest és un occident esquizofrènic com la ciutat mateixa, en la que hi habiten comunitats de jueus laics, religiosos i religiosos ortodoxos, que creuen cada dia la ciutat vella, el barri àrab, amb els ulls fixes al terra, sense ser capaços de mirar als seus veïns. Israel és l’occident de la por extrema a tot el qui sembla sospitós d’alguna cosa, de les mirades de desconfiança per tot arreu. L’occident del pànic als autobusos, als llocs tancats, dels controls i detectors de metalls a l’entrada de qualsevol lloc públic, un bar, un centre comercial, un mercat... Però mai ningú es pregunta quina és la raó última d’aquesta por; què ha fet el seu estat per haver de tenir por que algú vulgui fer mal als seus ciutadans...


2. Hebrón Hebrón es troba a Cisjordània, a 40 quilòmetres al sud de Jersalem. Poc desprès de la guerra dels Sis dies l’any 1967, Hebrón patirà una progressiva ocupació de colons jueus que dura fins als nostres dies. L’expropiació de terres, l’ocupació de cases i el tancament de comerços estan a l’ordre del dia.

Al casc antic de la ciutat, on trobem la mesquita d’Abraham, viuen un grup de més de 400 colons jueus protegits per un contingent d’uns 2000 soldats israelians, amb total 14 llocs de control. Els carrers palestins d’aquesta zona estan coberts amb reixes metàl·liques, ja que els colons que habiten les cases de la part superior llancen escombraries, ampolles, pedres...

De mica en mica les famílies palestines han anat marxant del barri i avui els carrers de la ciutat vella estan buits i les portes verdes dels seus comerços estan tancades. Tan sols alguns palestins de les poques famílies que encara resisteixen, es mouen per aquest paisatge tan desolador.


El nostre amic palestí Murad volia ensenyar-nos la vista de la ciutat vella des del terrat de casa els seus pares, però un control amb quatre soldats de no mÊs de 22 anys es trobava davant la casa.


En Murad ja fa temps que no viu allĂ  i no estava a la llista de residents, per tant, no ens van deixar passar.


Molts de nosaltres en aquell moment vam comprendre el significat real de l’ocupació. De tornada, vam vuere una petita botiga de ceràmica i vàrem fer algunes compres mentre l’home ens explicava eren les úniques ventes que havia fet el darrer mes.


El d’Hebrón només és un petit exemple de la política il·legal d’acupació de territoris palestins. Al llarg de Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza, el nombre total de colons arriba dins als 436.000.


3. El Mur. Cisjordània Palestina és una presó. No és una simple afirmació sense sentit, és la pura realitat. Abans de l’any 2002 Palestina era també una presó, però fou a partir d’aquell any que els murs d’aquesta adquirien una dimensió física palpable i no nomès psicològica.

Ariel Sharon va dur a terme el seu particular projecte de construcció d’un mur tot just entrar al govern israelià. El mur no recorre la “línia verda” (les fronteres que separen Cisjordània d’Israel i que foren aprovades el 1948). En el seu fred, etern i impertobable recorregut aprofita per robar terres de conreu i vivendes i atrapa poblacions senceres.

Israel es justifica. El mur de 8 metres o, tal i com diuen ells, la “tanca”, respon a motius de seguretat. Però la conseqüència més palpable d’aquesta mosntruosa construcció no pot ser altra que avivar el ressentiment i l’odi envers als seus autors i, conseqüentment, el conflicte armat.


Aixecant murs només s’aconsegueix que la possible convivència i mutu coneixement es transformi en temor i desconfiança envers als “veïns”. Històricament s’ha demostrat que els murs aixecats en nom de l’injustícia i la humiliació acaben enderrocant-se. El de Palestina no en serà cap excepció. El mur caurà.


A dia d’avui, però, segueix en construcció sense cap mena d’impediment. Israel segueix ofegant dia a dia al poble palestí.


4. Checkpoints Els checkpoints o punts de control estan escampats arreu del territori palestí recordant l’ocupació militar a cada moment. Un palestí no pot anar lliurement d’un lloc a un altre de la seva terra sense haver de passar controls constantment. En aquests llocs es formen llargues cues i regna el caos: tothom ha de contestar les preguntes dels soldats i ensenyar el passaport amb incertesa.

Tothom espera, ningú sap fins quan. Ningú sap quan arribarà als llocs, ni si arribarà. El temps ha perdut la seva raó de ser a Palestina i tot està en mans de joves soldats que amb nomès 18 anys tenen poder dobre la vida de tot un poble.

Els palestins són ciutadans de segona, presoners en les sevs pròpies terres.

Control, militarització, por, frustació, humiliació, incertesa, empresonament...


Anant en cotxe cap a la mar morta, quatre occidentals i un pal

Amb nosaltres tot és complicitat, amb ell tot són preguntes. N

però ell avui no veurà la platja. La zona de la mar morta està c

de palestins de Cisjordània fa anys que no poden veure el mar


lestĂ­: checkpoint sorpresa.

Nosaltres podrem seguir el nostre camĂ­

controlada per Israel i la majoria

r.


Israel ĂŠs qui controla, qui decideix, qui posa i imposa els lĂ­mits a la vida dels palestins.


Els checkpoints sĂłn un malson, una llarga cua cap als no-res, cap a una altra banda on no serem mai lliures: sempre hi hauran mĂŠs punts de control, sempre haurem de donar mĂŠs explicacions, sempre...


5. Camps de refugiats Centrant la mirada al seu melic, l’estat d’Israel s’oblida de respectar els Drets Humans de milers de ciutadans expatriats de les seves terres, abusant del seu poder i amb el suport dels estats occidentals que li fan costat. Els interessos polítics i econòmics primen, realitzant una neteja ètnica i creant una immensa presó on els somnis de prosperitat queden estancats entre pedres i pols.

Handal·là (gràcies a déu), les esperances i els somnis dels ciutadans palestins resisteixen al difícil dia a dia que els han imposat, lluitant per la llibertat mantenint la seva dignitat.

Expulsats, humiliats i empresonats, els habitants dels camps de refugiats projecten les seves frustracions i les seves esperances, que esclaten en una necessitat d’expressió mitjançant l’art, la música, el teatre, la pintura, el ball...


Pedres i pols és el futur que Israel ofereix al poble Palestí.


Tant propera et fan sentir la seva impotència quan et veus envoltat d’autèntiques obres d’art exposades a les brutes parets dels edificis. Et recorre tot el cos l’explosió del crit per la llibertat al ritme coreografiat d’un espectacle de ball dels nens del camp de Deisha. S’endinsa dins teu quan camines encuriosit entre carrerons fets sense sentit, entre les construccions inacabades unides entre si per cables elèctrics... T’acaba de tocar el cor la mirada de la seva gent i dels nens que guarden l’amargor d’una vida reclosa.



Palestina amb els nostres ulls