Issuu on Google+

L’ANTIC CARRER PONENT M’ENAMORA Quan moltes persones emigraven de diferents regions espanyoles per trobar un lloc de treball per l’auge de la indústria i la siderúrgia que s’estava produint a Catalunya, vaig arribar a Barcelona i vaig quedar bocabadat en veure-la tan magnífica i impressionant. Els nouvinguts ens reuníem cada cap de setmana en els centres regionals. Jo, com a bon aragonès que sóc, ho feia en el Centre Aragonès del carrer Joaquín Costa, antic carrer Ponent, on preníem cafè, jugàvem al “guiñote” i a mitja tarda una orquestra ens animava i fèiem balls de saló. Aquest lloc és molt important per a mi, ja que allà vaig trobar el meu gran amor: la Mary. Però el fet és que això em va canviar la vida, i als pocs anys de festeig m'hi vaig casar i ens vam instal·lar a la ciutat comtal. Aquí hem fet arrels, tenim amics i dues filles molt boniques. Ara mateix, ja no sé si sóc aragonès o català, perquè quan vaig al poble em diuen “el català” i aquí em diuen “el maño”. La veritat és que crec més en un refrany que diu que “el bou no és d’allà on va néixer, sinó d’allà on pot péixer”.

José María Serrano Burillo S 3 -808


jos.serrano