Issuu on Google+

Títol de l’obra: Enyorança Abocada a la serenor de les nostres aigües m'adono que la seva presència ha estat sempre lleial. No hi ha res que ens separi. Sense elles no hauria estat jo, quan de bracet dels meus pares hi trobàvem recer i ens regalàvem un reconfortant exili, lluny de la fressa del nostre barri. El meu jo aleshores fruïa d'un recolliment deliciós. Sense elles no tindria el record, quan la distància feixuga em transmuta en pollet abatut, mancat de l'escalf sedant del seu niu. El record aleshores esdevé el que és; el fermall que m'aferra a la meva ciutat, Barcelona.

joa.cequiel


joa.cequiel